Vilaweb.cat

Quins són els festius del 2021 als Països Catalans?

Principat

  • 1 de gener: Cap d’Any (divendres)
  • 6 de gener: Reis (dimecres)
  • 2 d’abril: Divendres Sant
  • 5 d’abril: Dilluns de Pasqua**
  • 1 de maig: Dia del treballador (dissabte)
  • 17 de juny: Diada de l’Aran (dijous)*
  • 24 de juny: Sant Joan (dijous)
  • 11 de setembre: Diada de Catalunya (dissabte)
  • 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dimarts)
  • 1 de novembre: Tots Sants (dilluns)
  • 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (dilluns)
  • 8 de desembre: la Immaculada Concepció (dimecres)
  • 25 de desembre: Nadal (dissabte)
googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

*Només a la Vall d’Aran. ** Excepte a la Vall d’Aran.

—Més informació, ací.

País Valencià

  • 1 de gener: Cap d’Any (divendres)
  • 6 de gener: Reis (dimecres)
  • 19 de març: Sant Josep (divendres)
  • 2 d’abril: Divendres Sant
  • 5 d’abril: Dilluns de Pasqua
  • 1 de maig: Dia del treballador (dissabte)
  • 24 de juny: Sant Joan (dijous)*
  • 9 d’octubre: Diada del País Valencià (dissabte)
  • 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dimarts)
  • 1 de novembre: Tots Sants (dilluns)
  • 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (dilluns)
  • 8 de desembre: la Immaculada Concepció (dimecres)
  • 25 de desembre: Nadal (dissabte)

*Festiu amb caràcter retribuït i recuperable

—Més informació, ací.

Illes Balears

  • 1 de gener: Cap d’Any (divendres)
  • 6 de gener: Reis (dimecres)
  • 1 de març: Dia de les Illes Balears i Pitiüses (Dilluns)
  • 1 d’abril: Dijous Sant
  • 2 d’abril: Divendres Sant
  • 5 d’abril: Dilluns de Pasqua
  • 1 de maig: Dia del treballador (dissabte)
  • 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dimarts)
  • 1 de novembre: Tots Sants (dilluns)
  • 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (dilluns)
  • 8 de desembre: la Immaculada Concepció (dimecres)
  • 25 de desembre: Nadal (dissabte)

—Més informació, ací.

Andorra

  • 1 de gener: Cap d’Any (divendres)
  • 6 de gener: Reis (dimecres)
  • 15 de febrer: Carnaval (dilluns)
  • 14 de març: dia de la constitució andorrana (diumenge)
  • 2 d’abril: Divendres Sant
  • 5 d’abril: Dilluns de Pasqua
  • 1 de maig: Dia del treballador (dilluns)
  • 24 de maig: Pentecosta (dilluns)
  • 15 d’agost: l’Assumpció (diumenge)
  • 8 de setembre: Diada d’Andorra (dimecres)
  • 1 de novembre: Tots Sants (dilluns)
  • 8 de desembre: la Immaculada Concepció (dimecres)
  • 25 de desembre: Nadal (dissabte)
  • 26 de desembre: Sant Esteve (diumenge)

Més informació, ací.

Catalunya Nord

  • 1 de gener: Cap d’Any (divendres)
  • 5 d’abril: Dilluns de Pasqua
  • 1 de maig: Dia del treballador (dissabte)
  • 8 de maig: celebració del final de la Segona Guerra Mundial (dissabte)
  • 13 de maig: l’Ascensió (dijous)
  • 24 de maig: Pentecosta (dilluns)
  • 14 de Juliol: Dia de la república francesa (dimecres)
  • 15 d’agost: l’Assumpció (diumenge)
  • 1 de novembre: Tots Sants (dilluns)
  • 11 de novembre: celebració del final de la Primera Guerra Mundial (dijous)
  • 25 de desembre: Nadal (dissabte)

Més informació, ací.

La Franja

  • 1 de gener: Cap d’Any (divendres)
  • 6 de gener: Dia de Reis (dimecres)
  • 1 d’abril: Dijous Sant
  • 2 d’abril: Divendres Sant
  • 23 d’abril: Diada de l’Aragó (divendres)
  • 1 de maig: Dia del treballador (dissabte)
  • 16 d’agost: en substitució de l’Assumpció (dilluns)
  • 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dimarts)
  • 1 de novembre: Tots Sants (dilluns)
  • 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (dilluns)
  • 8 de desembre: la Immaculada Concepció (dimecres)
  • 25 de desembre: Nadal (dissabte)

Més informació, ací.

The post Quins són els festius del 2021 als Països Catalans? appeared first on VilaWeb.

No hi ha perill

*Vaig a veure una peça teatral sobre un cas d’assetjament en un institut amb final tràgic. Tres actors xerrant durant sis quarts sense parar. El muntatge és consistent i atrapa. Vol ser realista, també en el llenguatge. I si el que pretenia era retratar la llengua que gasta el jovent barceloní catalanoparlant d’avui, se’n surt a la perfecció: castellanització en augment, però no solament en el lèxic (de debò que no hi ha cap sinònim per polla? Tots els joves diuen exclusivament polla?) sinó en la fonètica (vocals tancant-se vertiginosament) i la prosòdia: impossible distingir la corba melòdica de la del castellà d’aquí. Una llengua prima, trencadissa, sense fraseologia bàsica, calcada fins al grotesc. Sense gust de res. Quan surto al carrer, tanmateix, em tranquil·litza molt assabentar-me que la Unesco, l’Ethnologue, l’ELCat, l’EULCN, l’EULAL i l’EULF no consideren que el català estigui en perill d’extinció. M’alleuja no saps pas com.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

*Equació: a igual manca de qualitat, ens angunieja menys el foraster amb el seu accent imperfecte que no pas l’autòcton amb les seves patinades. Dit en forma d’imatge: la cambrera que ens canta el menú en un català empeltat d’accent mexicà ens il·lumina, mentre que la clienta autòctona de la taula del costat que gasta una fonètica arrossegada i pobra ens entristeix. Ho dic d’una altra manera: som més tolerants amb les pífies o imperfeccions del qui està aprenent la llengua que no pas amb les del qui l’està desaprenent. Com és natural. Perquè qui l’aprèn és futur, és optimisme, és vida, mentre que qui la desaprèn és pèrdua, és agonia, és dolor. Perquè una llengua progressi n’hi ha d’haver molts més dels primers que no pas dels segons. No és el nostre cas, oi?

*Petita confirmació (aventuro) que la cultura verbal va minvant, arraconada per l’audiovisual. Grup de sis persones, d’entre trenta i quaranta anys, nivell cultural mitjà. Per un comentari descobreixo que cap dels sis coneix el significat del mot perfídia. De fet, n’ignoren l’existència. Perquè aprenguin a fer-lo anar, els explico la diferència entre el substantiu, perfídia, i l’adjectiu, pèrfid/a, i insisteixen que no els havien sentit mai. Sóc jo, que exagero? Ja sóc un jaio de vuitanta anys? (Casualment, poc després una persona em fa arribar un titular de diari on es diu que la comprensió lectora dels alumnes va de baixa. Tot quadra).

*Evolució lingüística: de respondre a un “Gràcies” amb “No es mereixen” vam passar a “De res” i ara a “A tu”, tant si ve a tomb com si no.

*Un piulaire conspicu es queixava de l’allau d’anglicismes en un text sobre turisme. I, casualitats del destí, pocs dies abans un professional d’aquest ram em confessava que enyora molt “aquelles paraules catalanes que es van perdent”. Quan li vaig preguntar si es referia a termes i expressions tradicionals en reculada, com ara voraviu, o xano-xano o fer servir, em mirava amb ulls de desconcert. Al final va resultar que no, que allò que li causava el neguit eren mots normals i corrents, de cada dia (llardons, per exemple, o cotna), inclosos els pronoms febles, que no fa servir (primera generació barcelonina, pares vallesans). És la visió romàntica de la llengua: enyorar una suposada pèrdua col·lectiva que més aviat és individual.

*La plaga dels teus i companyia per referir-se a la família s’escampa. Aquests dies d’ensucramenta en sento formes evolucionades, sobretot als anuncis, que són el coronavirus de la llengua: “Els vostres us ho agrairan”. Els vostres qui? Un altre diu: “Protegiu els vostres grans”. Els nostres grans? És que l’acudit es fa sol.

Quan la felicitació de l’agència em diu “Records als teus” jo penso “Als meus què?”. La fórmula tradicional al meu entorn és “…als de casa” o bé “…a la família”. Però també sé com funcionen aquestes epidèmies, i que a còpia d’anuncis i més anuncis ho acabaran naturalitzant, igual que tantes altres infiltracions.

*Amb arramblar m’ha passat el mateix que amb el verb escorar(-se): el sentia i em semblava un barbarisme, i resulta que no: tots dos són normatius i amb el significat que els atorga l’ús popular (respectivament, “arreplegar tot l’arreplegable” i “inclinar-se cap a un costat”, en el sentit figurat que s’empra al futbol). Si això fos un confessionari ara demanaria perdó per malpensat (tot i que en tots dos casos em continuo ensumant que la revifalla es deu al motiu de sempre).

*Murgó Formatge, del Maresme: xicarrons però valents. Amb gràcia per batejar les varietats: l’Hereu, la Pubilla i… el Bastard. No els esmento per fer-los propaganda (que també, car s’ho mereixen) ans per haver-me obligat a qüestionar-me una convicció: que bord era preferible a bastard. I comprovo que no. Tots dos mots són de l’any de la picor, evolucionats del llatí. Sempre m’he estimat més el primer perquè el fem servir com a adjectiu (una pomera borda) i sobretot per haver engendrat un terme que hem exportat als veïns: bordell (igual que l’insult borde, que de tan ídems com som l’hem recuperat però en versió manxega).

*”Donar el condol”, amb la feinada que ha tingut a sobreviure (i fins reviscolar) enmig de l’allau franquista de pésames (i la variant catanyolesca donar el pèsam), ja és ben trist que ara s’hagi d’enfrontar al nou competidor que és condolences (“les nostres condolences”), per més normatiu que sigui.

I que consti que aquesta última anotació no és cap indirecta, només casualitat. Bona entrada d’any.

The post No hi ha perill appeared first on VilaWeb.

Raül Balam Ruscalleda: “La gent ha continuat fent allò que hauria fet amb els restaurants oberts”

Com molts hotelers i restauradors, Raül Balam Ruscalleda no passa per un bon moment laboral, i això també l’afecta emocionalment. A l’octubre, va haver de tancar un dels dos restaurants dels quals és xef, el Drac de Calella, i els actuals límits en els horaris d’obertura al Principat tampoc no li han permès de reobrir-lo. “No surten els comptes”, explica. Diu que els restauradors se senten “castigats” per l’administració i consideren que les mesures restrictives no s’apliquen a tothom per igual. Parlem amb ell de tot plegat, i també de l’estrena del documentari Camí lliure, en què explica amb detall com va aconseguir superar la seva addicció a les substàncies.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’última decisió del govern, que limita els horaris de bars i restaurants, va ser una galleda d’aigua freda per a vosaltres. Al vostre Instagram vau penjar la fotografia d’una neula trencada. És la metàfora d’un trencament profund?
—Sí, és la sensació que tinc. És la metàfora que representa que el que ha passat aquest Nadal ens ha partit el sector. Tots vèiem una llum que no ens hauria tret de pobres ni ens hauria salvat el Nadal, però era una llum, i al final no ha estat així. En el meu cas personal, més que fer calés, era la il·lusió de treballar, perquè m’agrada, i de sentir que tot es normalitzava dins de les mesures de seguretat. No hi ha lloc més segur que un restaurant: hi entres esglaonadament, et fan rentar les mans, hi ha una distància amb el cambrer, amb l’altra persona, la gent es posa la màscara per anar al lavabo, hi ha mampares, ventilacions… Sento que el sector de l’hostaleria està castigat, perquè llegeixo totes les coses que es poden fer i penso que jo, amb trampa, me’n podria anar a Terol… Sabeu aquell vídeo de la Veneno que diu “tu no, tu no, tu no, tu sí”? Doncs sento una mica que el govern ens tracta com la Veneno. No ho entenc. Teníem reserves, les coses comprades, la il·lusió de treballar per Nadal… A mi m’agrada treballar per Nadal! Però ara em sento així, com una neula trencada…

Lhoteleria ha fet els deures, però també preocupa molt com pot fer créixer els contagis el fet que durant els àpats es treguin les màscares. Què en penseu?
—És clar, mirar-ho des de l’altre prisma i criticar-ho és molt fàcil. Si hagués estat polític, no m’hauria agradat gens trobar-me aquest problema. Entenc que ho fan tan bé com poden i que no poden tenir tothom content, perquè els casos pugen, però no entenc que donin la llibertat d’anar a esquiar o anar a Terol i que després castiguin un sector que ha fet els deures des del primer dia. Hauria entès que diguessin que ningú no es podia moure, però la gent ha continuat reunint-se, ha continuat fent allò que hauria fet amb els restaurants oberts. Als restaurants és on més se socialitza, sí, però hi ha moltes famílies que ho passen molt malament… I no han perdonat res! Jo no cobro des de l’octubre i continuo pagant la quota d’autònoms. I si hi afegim tots els que som, amb els ajuts que hi ha no et toca pràcticament res. Estic molt enfadat, però entenc totes les parts, perquè és tot molt difícil.

“No entenc que donin la llibertat d'anar a esquiar i que després castiguin un sector que ha fet els deures des del primer dia”

Ara mateix teniu els dos restaurants tancats.
—Sí. El Moments de Barcelona no ha pogut reobrir des del març. Pel que fa al Drac, des de l’última normativa vam fer una estimació i vam decidir no obrir perquè no ens era factible, amb aquests horaris. El Drac el vam obrir per Sant Joan i vam tenir una bona resposta. He passat un estiu feliç, tot i obrir només els caps de setmana i treballar amb la incomoditat de la màscara i els guants. A l’octubre vam haver de tancar, pels quinze dies de tancament total, però ara estàvem preparats per obrir per Nadal, amb la il·lusió que era el primer Nadal a Calella. I una setmana abans ens anuncien això de les franges…

Són decisions que no s’han avisat amb prou antelació?
—En el nostre cas, la sort és que som restaurants que comprem molt al dia, però aquell dilluns ja ens començava a arribar gènere que teníem encarregat. Vam estar tot el dia trucant com bojos per anul·lar les comandes de Nadal. No tan sols pateix el sector de l’hostaleria, també el dels proveïdors, que s’han hagut de menjar amb patates molt de gènere.

La mesura de les franges horàries limitades a la pràctica és com un tancament per a vosaltres.
—Sí. Per exemple, al Drac de Calella, amb l’horari i la cabuda que t’imposen no et surten els números. Si som hotels podem fer sopars, però la gent no pot sortir i tampoc no surt a compte. Ahir vaig anar a un restaurant relativament gran del passeig de Gràcia. Era mig buit i tenia la cabuda màxima que marca la llei! Clarament no surten els comptes: s’ha de pagar proveïdors, llum, lloguer, treballadors… Molta gent depèn del restaurant. I si desglosses què costa el que hi ha en un plat, el percentatge de benefici és molt poc. Amb un restaurant gastronòmic no et faràs mai ric, però t’han de sortir els comptes.

Heu pogut compensar una mínima part amb el menjar per a emportar-se?
—Quan van dir de tancar, al Drac vam decidir que faríem menjar per a emportar-se, però has de canviar completament la infrastructura, tenir coses que esterilitzin, per exemple, tota una seguretat alimentària per a assegurar que tot allò viatjarà adequadament fins a la casa. Hi ha molts restaurants que no estan preparats per a això.

“No només pateix el sector de l'hostaleria, també el dels proveïdors, que s'han hagut de menjar amb patates molt de gènere”

El que s’ha perdut es pot recuperar? Emocionalment i econòmicament.
—El que tenim de bo els hostalers és que oblidem de seguida. Sempre que tornem a aixecar la persiana fem creu i ratlla i anem a totes. La majoria som molt optimistes i ens passarà. Però la recuperació emocional trigarà, o potser no arribarà mai. Potser és una cosa perduda i hem de començar de zero… Mentalment estem molt tocats. Pel que fa al tema econòmic, això no es recuperarà mai, ho hem perdut. Ens estabilitzarem, però amb el pas del temps. És la meva opinió, però, cada cas és un món.

En molts casos potser es perd la possibilitat de tornar a aixecar la persiana.
—Sí, a Barcelona espanta moltíssim veure la quantitat de locals que es lloguen. És trist veure’ls tancats, fins i tot permanentment. És un moment molt trist.

“Els hostalers, sempre que tornem a aixecar la persiana, fem creu i ratlla i anem a totes”

Des que heu tancat els restaurants sou encara més actiu a xarxes, especialment pel que fa als vídeos culinaris. Què us aporta?
—Sempre he estat molt actiu. Fins i tot quan els restaurants eren oberts, feia directes amb un servei del restaurant. M’agrada mostrar la meva vida perquè trobo que és molt bonic el que m’envolta. La pandèmia la vaig passar sol a casa i Instagram em va donar un plus de teràpia, de no sentir-me sol. Aquesta manera de comunicar les receptes es mantindrà. Jo crec que la gastronomia és una part cultural molt important d’un país, saps com és un país per allò que s’hi menja. Em fa feliç aportar aquest granet de sorra a la cultura.

Quina recepta recomanaríeu per als dies que queden de festes?
—Amb la mare vaig enregistrar una recepta per a fer el tortell de Reis des de zero: fer el brioix, fermentar-lo, fornejar-lo, fer un massapà, ficar la figureta, la fava… I és molt fàcil si se segueixen totes les mesures recomanades! També hem enregistrat la recepta d’uns bries trufats. És una cosa molt senzilla, però sempre fa festa menjar una mica de trufa aquestes dates.

Parlem del vostre documentari, Camí lliure, que s’estrenarà aviat. Narra la vostra història amb les addiccions, de la qual vam parlar en la darrera entrevista a VilaWeb. Per què un documentari com aquest?
—Per visibilitzar i normalitzar la malaltia de l’addicció, explicar que hi ha sortida. Tinc moltes ganes que es vegi, és un tema que m’agrada compartir perquè significa el triomf de la vida, el fet d’haver passat de la foscor a la llum. Primer pensava que no, però és un tema que interessa molt. Molta gent es posa en contacte amb nosaltres perquè té un familiar amb aquest problema i vol saber a quin centre vaig anar, entre més coses.

Una pregunta que segurament us fan és: això com es cura?
—Seré molt contundent: això no es cura mai, jo sempre seré addicte. Només es curarà quan em mori. Sempre he d’estar-ne pendent, perquè la malaltia de l’addicció és la més pacient que hi ha. Però pots conviure-hi perfectament. És com si tens una al·lèrgia a alguna cosa, que no en prens, doncs això igual. He d’estar pendent de no tenir contacte amb això i la vida m’anirà perfectament.

“Això no es cura mai, jo sempre seré addicte”

Dieu que no es cura mai perquè té a veure amb els neurotransmissors. Tal com vau explicar, el vostre sistema central del plaer no connecta i per això mai no en té prou. De totes maneres, la teràpia psicològica i el fet de parlar ajuda a tractar la malaltia.
—Sí, però també he d’entendre què em passa físicament. Deixar les drogues és molt fàcil. Jo vaig deixar-les un 5 de març del 2013. La cosa més difícil és canviar els hàbits. Ara fa uns dies que estic baix de moral per la situació que vivim i somio més amb droga. Somio amb droga… Però he de compartir aquest malestar. Truco a companys i els dic “avui no estic fi”, ho comparteixo, ho verbalitzo. No em tocaran amb una vareta màgica perquè desaparegui el malestar, però jo ja l’hauré verbalitzat. Sé quin és el problema i he d’acceptar-lo i esperar que passi. Cal acceptar les coses tal com són, però també compartir-les, perquè si m’hagués quedat per a mi tots aquests “quina merda, mira com està la cosa”, s’haurien anat fent una pilota grossa i al final la malaltia s’hauria despertat i m’hauria dit: “Recorda que jo sóc aquí perquè et passi tot aquest malt rotllo”. És un engany, però la malaltia t’ho ven així.

És el que us passava abans.
—Abans qualsevol excusa era bona. Si la feina anava bé, prendre’n era el premi. Si havia anat malament, era el premi de consolació. La qüestió era prendre’n sempre. Per exemple, aquest darrer dia de Nadal, amb la família, el meu pare va muntar un karaoke. No vaig parar de cantar, ballar, saltar… I quan vaig arribar a casa vaig pensar que allò que acabava de fer, completament serè, abans no ho hauria pogut fer sense substàncies, perquè la malaltia m’hauria dit: “Per passar-t’ho bé em necessites”. I és totalment mentida!

No teniu por de recaure, per tant?
—És que no preveig una recaiguda. Sí que sé que no puc abaixar la guàrdia, perquè pot passar, però no l’accepto, una recaiguda, perquè llavors seria molt fàcil dir: “Bé, si recaic sempre puc tornar”. No, no, no. No vull tornar a aquell infern i, per tant, no la preveig pas.

“No vull tornar a aquell infern i, per tant, no preveig pas una recaiguda”

Considereu el fet d’haver deixat les substàncies una mena de renaixement que celebreu cada any com un aniversari. De quina manera ho feu?
—Cada 5 de març convido tota la família a dinar i em marco la pell amb un tatuatge que és una ratlla petita. Com els presidiaris a la presó, que es marquen els dies… Per a mi cada ratlleta és un any i ara ja en porto set! El tatuatge anirà creixent pel meu cos a mesura que passin els anys. El tinc al cantó del cor, al costat de les costelles, i sempre me’l veig a la dutxa. Ho tinc molt present i em recorda que fa set anys que vaig tornar a néixer.

Raül Balam Ruscalleda: ‘El meu gran llast a l’hora de sortir de l’armari vaig ser jo mateix’

The post Raül Balam Ruscalleda: “La gent ha continuat fent allò que hauria fet amb els restaurants oberts” appeared first on VilaWeb.

Entre la por del virus i el pànic de perdre-ho tot

Tots els països del món s’han vist afectats per la pandèmia, que ha marcat l’evolució de l’economia de l’any 2020. I tots els governs hi han respost pràcticament de la mateixa manera, amb un suport decidit de la seva despesa a l’activitat, finançada amb un augment del deute públic. Els bancs centrals també hi han aportat la seva part, que al final ha estat decisiva, atès que han proporcionat –i assegurat– els mitjans per a finançar aquests deutes. Sembla que uns i altres han après la lliçó de la crisi anterior i han entès que la qüestió més important era mirar de mantenir la xarxa productiva, per minimitzar els efectes en l’activitat de l’etapa posterior. Uns ho han fet més bé que uns altres, això sí. El paper de la Comissió Europea tampoc no es pot passar per alt, és la vegada que s’hi ha implicat més, amb la creació de diversos fons d’ajuda, fins a arribar al macrofons de 750.000 milions d’euros, gairebé la meitat dels quals en préstecs sense retorn, que implicarà per primera vegada un endeutament de la institució i que ha de tenir conseqüències positives en els difícils anys que vénen.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Recordarem l’any 2020 com un dels més dolents. Concretament, registrarà la contracció més forta de l’economia mundial des de 1946. A l’inici de la segona onada de l’epidèmia, el Fons Monetari Internacional (FMI) preveia una caiguda de l’activitat econòmica mundial del 4,4% per al 2020, que probablement al final serà una mica superior. Tots els països del món es veuen afectats, però amb una intensitat diferent en la caiguda del PIB. Si fem dos grans blocs, diríem que al voltant del -6% en els països industrialitzats, enfront del -3,3% per als països emergents i en desenvolupament. I cal dir que, dins de cadascun d’aquests dos grans grups les situacions són molt dispars, és a dir, que les xifres mitjanes tenen molt poca representativitat.

I d’on vénen, aquestes diferències? Molt fàcil, de l’actuació de les autoritats de cada país. Si bé el confinament s’ha implementat a tot arreu, a cada país ha estat més llarg i rigorós o menys, i vet aquí que la caiguda de l’activitat va en bona part correlacionada amb el nivell d’intensitat de les restriccions. El volum d’ajuts que s’ha posat en mans de les empreses ha estat molt important. El nivell de generositat aplicat per cada govern dins el món industrialitzat –l’estat espanyol ha estat una excepció negativa– ha portat a resultats proporcionals, que probablement es notaran més quan entrem en el període de postcovid, perquè unes xarxes productives hauran quedat en més bon estat que unes altres.

Per descomptat, l’eficàcia de les mesures sanitàries també ha tingut un paper important. La Xina, per exemple, ha implementat mesures efectives amb un duríssim confinament que li permeten d’experimentar una recuperació significativa. De fet, paradoxes de la història, el país on va començar la pandèmia és l’únic que haurà experimentat un creixement econòmic positiu el 2020. Un altre punt diferencial clau és, evidentment, l’estructura de les economies. A Espanya, per exemple, l’ha afectat més que altres països, perquè depèn més del turisme de masses, escanyat per les restriccions al transport internacional.

A casa nostra, l’any 2020 deixa tres grans blocs de conseqüències que tindran molt de pes els anys vinents. Un, a escala microeconòmica, amb una pèrdua important de l’activitat, l’enfonsament de moltes empreses –sobretot pimes i autònoms–, l’augment de la morositat, el sobreendeutament i una perillosa bomba de rellotgeria per al 2021, l’interrogant de què passarà quan s’acabin els ERTO i quan es permetin els concursos de creditors; un segon, macroeconòmic, on els trets més rellevants són el creixement brutal del dèficit públic, el consegüent endeutament addicional per a evitar el col·lapse de l’activitat interna i el fre en el comerç internacional, que ha fet trontollar les exportacions; i el tercer és social, amb moltes parts negatives, com la pèrdua de llocs de feina, l’augment de la desocupació, l’empobriment generalitzat de la població i el naixement d’una nova classe social, “els pobres covid”.

Amb lletra petita, l’any haurà tingut també alguns aspectes positius, sobretot perquè ha obligat les organitzacions a espavilar-se i posar en pràctica noves idees. A escala macro, per exemple, l’aportació dels ERTO ha estat decisiva. Ha evitat una veritable massacre en l’ocupació i el tancament definitiu de molts milers d’empreses. A les organitzacions s’ha accelerat l’aposta digital per a fer front als nous desafiaments que presentava la pandèmia i s’ha començat a aplicar el teletreball a gran escala, trencant vells axiomes sobre la feina presencial. I moltes empreses també han hagut de crear o millorar els seus canals de venda per internet, atès el fort creixement i la consolidació del comerç en línia, empès, sobretot, per Amazon.

A Catalunya, hi ha hagut dos fets molt rellevants en el món empresarial. El primer és la marxa de Nissan de les seves plantes. El mes d’agost l’empresa va arribar a un acord amb els sindicats, però el cas és que 2.500 treballadors directes perdran la feina el 2021 i uns quants més d’indirectes que treballaven per a l’empresa japonesa. Ha estat un cop molt dur i les autoritats tenen un any per a trobar alguna multinacional que vulgui aprofitar les instal·lacions de l’automobilística. Avui és un sector trasbalsat pels canvis tecnològics interns i que pateix molt amb la forta davallada de vendes. A Catalunya, per exemple, la caiguda de les matriculacions ha estat del 36% fins al novembre.

El segon fet rellevant ha estat l’absorció de Bankia per Caixabank, aprovada ja per tots els òrgans interns d’ambdues entitats. Això significa la creació d’un megabanc –a la crisi anterior se’ls anomenava sistèmics i es deia que no n’hi hauria d’haver– que serà dominant en el mercat domèstic estatal, cosa que vol dir eliminar competència i, per a Catalunya, fer un pas més per a allunyar-se del seu lloc de naixement. La nova entitat, que s’anomenarà igual, tindrà un president basc, que ve de Bankia, un conseller delegat madrileny, que ja era a Caixabank, i mantindrà la seu fiscal a València i dues seus operatives a Barcelona i Madrid. La gran pregunta que ens fem és: qui manarà en el gegant bancari? De moment, dels quinze membres prevists al nou consell, sis seran de Caixabank i tres de Bankia, però el vot decisiu el tindran els sis que s’han de nomenar com a independents.

El poder accionarial majoritari quedarà en mans de Criteria (Fundació la Caixa) en un 30%, i un 15% serà de l’estat, a través del FROB. En el seu moment, vaig comentar si aquest paquet seria objecte de venda immediata –hauria de ser així– o seria un cavall de Troia. Els que sí que hi perdran seran els més de 5.000 treballadors que hauran de deixar l’entitat (unes 1.500 oficines tancades). Madrid i Barcelona és on hi ha les plantilles de més edat i, per tant, les que tenen més probabilitat de tenir més retallades. En definitiva, Caixabank fa un pas més en direcció a Madrid, la qual cosa és una pèrdua important per al país, orfe d’entitats financeres de pes –de fet, el trasllat de la seu a València ja va ser un primer pas. Val a dir que poques setmanes després hi va haver l’intent fallit d’absorció del Banc Sabadell pel BBVA. L’operació es donava per feta, però de cop i volta es van trencar les negociacions i el Sabadell continuarà sol, amb la retirada del seu conseller delegat, Jaume Guardiola. Els bancs han passat un any molt difícil, amb els tipus al 0%, si no negatius, i la seva necessitat de generar marge s’ha complicat molt i han hagut de forçar la via de les comissions. Una situació que es mantindrà el 2021.

Sectorialment, les conseqüències de la crisi han variat molt. En un primer punt de reflexió, podríem dir que la indústria ha patit menys que els serveis. I que dins la indústria, els sectors químic, farmacèutic i agroalimentari s’han vist menys afectats per la crisi que el dels cotxes i el tèxtil, per exemple. Les diferències de comportament entre uns i altres han estat molt notables, i dins el sector industrial destaca l’agroalimentari, que ha facturat més que no pas l’any passat.

Els serveis són els que han rebut la garrotada més forta, però també hem de fer-hi distincions. Tots els sectors lligats al turisme han patit molt, perquè la baixada de visitants i de despesa estrangera ha estat superior al 90%. Hoteleria, restauració i bars, conjuntament amb el comerç i les activitats artístiques, han estat els grans perdedors de la pandèmia, en part, per l’esmentada manca de turistes, però també per les decisions intermitents d’obertura i tancament de locals que el govern de la Generalitat ha anat prenent, en molts casos de manera improvisada i difícil d’entendre. En canvi, sectors com la sanitat, els serveis personals i les activitats financeres han tingut un comportament més que acceptable, en termes d’ocupació.

Fixeu-vos que fins ara no he parlat de xifres. Perquè enguany ha estat més difícil que mai acostar les xifres a la realitat. No tan sols en les prediccions, sinó també en els càlculs de què ha passat. Per això ho he anat deixant per a més endavant. L’últim informe de conjuntura de la Cambra de Comerç (del novembre), per exemple, rebaixava més de dos punts la davallada prevista del PIB català i ara estima que serà d’un -12,7%. Segons Funcas, en el seu informe de mitjan desembre: “Les mesures adoptades en aquesta comunitat per a contenir la segona onada de la pandèmia s’han trobat entre les més rigoroses, i destaca el tancament de totes les activitats no essencials, cosa que anticipa una caiguda severa de l’activitat en l’últim trimestre de l’any. L’estimació per al creixement del PIB en el conjunt de l’any se situa, per tant, en un -13,5%.” I, per últim, tenim l’estimació del BBVA Research del mes de desembre, on s’afirma que “el PIB de Catalunya es podria reduir entre un -11,5% i un -12,0% en el 2020”.

Sempre segons el BBVA, entre els factors que justifiquen la significativa disminució del PIB de Catalunya, hi ha un impacte de la pandèmia més fort en el consum de les llars, l’exposició més gran al turisme i l’elevada dependència de la despesa dels no-residents. Tot això ha repercutit també en un impacte una mica més intens de la crisi sobre el mercat laboral, amb una caiguda de l’ocupació del 4%, gairebé.

Per últim, l’informe observa, des del punt de vista territorial, que en el moment de més impacte, al maig, les comarques nord-orientals i del Camp de Tarragona van ser les més afectades, seguides de les comarques de muntanya i la zona metropolitana de Barcelona, per l’efecte del turisme. Aquesta feblesa més elevada continua amb les últimes dades de novembre. Les zones d’interior i les Terres de l’Ebre, amb una força laboral orientada a l’agricultura i la indústria, sembla que són les comarques que, ara com ara, resisteixen més bé aquesta crisi.

I per al 2021, què ens espera? Crec que serà un any molt difícil. Esperem que la situació sanitària millori substancialment amb els vaccins, però les seqüeles en l’activitat seran importants i no podem descartar ensurts que obliguin les autoritats a actuar amb noves restriccions. És a dir, continuarem en mans de la covid-19. Si voleu, d’una altra manera i menys intensa, però hi continuarem. Veurem què passa amb el turisme. Veurem com acaba tot allò que fa referència als ERTO i quants dels gairebé 200.000 afectats que hi ha a Catalunya tornen a la feina i quants van a l’atur. Veurem també quants dels 100.000 llocs de feina que s’han perdut en un any, fins a sumar gairebé mig milió al novembre, es poden recuperar. Veurem què passa amb el teletreball, si es manté i es regula o es deriva cap a externalitzar tasques i estalviar costs… Haurem de veure moltes coses.

Quant a les xifres de creixement esperades, s’han d’agafar amb agulles, perquè la predicció és molt difícil i segur que el 2021 serà l’any amb més revisions que mai. Segons Funcas, “el creixement el 2021 a Catalunya serà del 7,6%, més elevat que la mitjana estatal, a causa de la presència més gran dels serveis més afectats per la crisi, que seran els que més creixeran en aquest exercici, i a l’elevat efecte arrossegament esperat dels fons europeus”. Segons el BBVA: “L’alentiment de l’activitat que s’observa en aquest quart trimestre podria traslladar-se també al primer trimestre del 2021, a conseqüència de l’impacte que tingui la segona onada de contagis en l’economia europea i en l’espanyola. Aquesta arrencada més dolenta del 2021 explica la revisió a la baixa en el creixement de l’any, que estimem entre el 6% i el 6,5%.” I segons la Cambra de Comerç, “el 2021 l’economia catalana creixerà només un 6,7%, cosa que implica que a final de l’any vinent, el PIB encara serà un 6,9% inferior al del 2019”. Bé, veurem si tots plegats encerten en aquest interval del 6% al 7,6%.

I no voldria acabar sense assenyalar que un dels fets més rellevants de l’any –i el més dolorós, socialment parlant– ha estat, per mi, el naixement d’una nova classe social: els “nous pobres covid”. Són gent que hem vist durant mesos i mesos a les cues de centres de beneficència esperant un plat per a menjar. Gent que quan els han preguntat, han dit que sentien vergonya, perquè mai havien pesat que es trobarien en aquest tràngol. Gent com tots nosaltres, que fins fa uns mesos treballaven i que de la nit al dia se’ls ha fos el llum. Han viscut d’estalvis fins que han pogut, però finalment han hagut de rendir-se a l’evidència. Aquesta és la pitjor herència de l’any. És veritat que quan la recuperació es consolidi i sigui un fet real i palpable, moltes d’aquestes persones es reincorporaran a l’activitat, però els més grans i els menys formats crearan un problema addicional a la societat. Tots plegats seran els “nous pobres covid”, i hauran d’afrontar una realitat molt dura que el govern haurà de solucionar d’alguna manera.

I que no m’oblidi de recordar que les autoritats, les d’aquí i les de Madrid, ho han fet molt malament. Certament, les d’aquí no tenen diners, ni poder per a captar-los. I, com cada any, milers de milions han volat cap a Madrid sense contrapartida. Però qualitativament han suspès l’examen. Veurem com han deixat entre tots el teixit productiu quan sortim del túnel, però sempre quedarà la sensació que s’hauria pogut fer més. I només recordaré dos interrogants punyents. Un, per què no hi ha hagut ajuts directes més generosos? I dos, per què no s’han condonat imposts i cotitzacions als autònoms i pimes als qui han prohibit de treballar? No ho entenc. Ho han fet a la resta de països. Aquesta mala manera de fer haurà agreujat, amb tota probabilitat, els mals que ens deixa en herència la pandèmia per als exercicis vinents.

The post Entre la por del virus i el pànic de perdre-ho tot appeared first on VilaWeb.

El 88% dels militants de Demòcrates avala l’acord per presentar-se amb JxCat el 14-F

El 88% dels militants de Demòcrates de Catalunya ha avalat l’acord per presentar-se amb JxCat a les eleccions del 14-F. Segons un comunicat del partit, hi han participat 514 persones, només el 20% del cens, d’un total de 2.562 electors. Un 88,14% han votat a favor de l’acord, el 9,33% en contra i un 2,53% en blanc.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Demòcrates assegura que l’objectiu és obtenir una majoria parlamentària que “activi la declaració d’independència del 2017 perquè Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república”. En les últimes eleccions, el partit d‘Antoni Castellà i Titón Lailla es va presentar amb ERC.

L’acord amb JxCat preveu la participació de 9 persones de Demòcrates a les llistes electorals: Assumpció Lailla, Toni Castellà, Albert Donaire, Mercè Jou, Roger San Millán i Eduardo Reyes per la demarcació de Barcelona (en els números 16, 25, 39, 44, 47, 80); Jordi V. Pou per la demarcació de Lleida (en el número 11); Núria Buira per la demarcació del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (en el número 12) i Mercè Garcia per la demarcació de Girona (suplent primera).

The post El 88% dels militants de Demòcrates avala l’acord per presentar-se amb JxCat el 14-F appeared first on VilaWeb.

Descarregueu-vos l’Anuari de VilaWeb 2020 en PDF: un any que no podrem oblidar

Ja podeu llegir l’edició en PDF de l’Anuari 2020, un any que no podrem oblidar mai.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’any ha estat complicat i difícil com gairebé cap altre que ens hagi tocat viure, i per això us hem preparat un document especial que posa l’accent, sobretot, en la pandèmia de la covid-19. El titulem “Un any de 332 dies”, que són els que van des de la notificació oficial de la pandèmia al primer vaccí. Ia cronologia de com un virus ha posat de genolls el món ocupa un espai central d’aquest quart número especial de VilaWeb Paper.

Al costat, fem tres repassos més de l’any. Un, clau i absolutament vinculat també a la pandèmia, és el repàs de l’any econòmic, a càrrec de Jordi Goula. D’una altra banda, Vicent Partal signa un editorial que és un repàs de les pandèmies polítiques que han sacsejat el país i el món. I finalment, us oferim un dossier complet amb les altres notícies principals que han marcat el calendari del 2020.

L’especial es completa amb un article sobre els vint-i-cinc anys de VilaWeb, celebrats precisament enguany, i un altre de Joan Josep Isern que recorda les efemèrides més importants del 2021.

Tots els lectors poden llegir aquest número especial de VilaWeb Paper punxant en aquest enllaç o en la portada que hi ha a sota. A més els subscriptors el poden descarregar per guardar-lo al seu disc  dur o per regalar-lo a qui vulguin, des del seu espai de subscriptors.

The post Descarregueu-vos l’Anuari de VilaWeb 2020 en PDF: un any que no podrem oblidar appeared first on VilaWeb.

Onada de fred i nevades per Cap d’Any i Reis?

El 2021 arriba amb una onada de fred que es pot allargar pràcticament dues setmanes. Aquest Cap d’Any la temperatura baixarà encara més que aquests darrers dies, i el pas d’una línia frontal pot deixar durant les primeres hores de l’any, ben bé fins a migdia, algunes nevades, poc abundants, en cotes força baixes, d’uns sis-cents metres, i en moments puntuals podrien arribar als quatre-cents. Seran més probables en comarques interiors, al Maestrat i als Ports, també als Serrans, i, més al nord, a la Conca de Barberà, a la Segarra, el Baix Camp, el Bages, el nord del Vallès Occidental i de l’Oriental, i la part oriental de la Selva. Per això, en aquestes darreres comarques, la Generalitat de Catalunya hi ha activat de manera preventiva el pla Neucat en fase de pre-alerta, que podria passar a alerta segons com evolucioni la possible nevada.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En tot cas, passat aquest front més humit, els primers dies de l’any continuaran marcats per un fred molt intens a tot el país, que pot continuar pràcticament dues setmanes. En principi, entre Cap d’Any i el dia 5 només es preveuen nevades intermitents en comarques del Pirineu, sobretot l’occidental. Hi ha previsions que indiquen que el dia 2 i el dia 4 hi podria haver algun ruixat de neu per sota els tres-cents metres, però que seria molt puntual.

Els dies més freds arribaran amb la Diada de Reis. Les temperatures amb prou feines pujaran dels deu graus, fins i tot en comarques de la costa, i és justament el dia 6 de gener quan hi pot haver un nou episodi de neu més intens i en cotes molt baixes, en sectors del litoral i del pre-litoral en una cota inicialment de tres-cents metres o fins i tot inferior, i que amb el pas de les hores aniria pujant gradualment. Ara per ara, i segons que informa el Servei Meteorològic de Catalunya, els diversos models de predicció no es posen d’acord sobre la possibilitat que hi hagi aquesta nevada el dia de Reis, de manera que s’aconsella d’anar seguint dia a dia els pronòstics per anar-ho afinant.

The post Onada de fred i nevades per Cap d’Any i Reis? appeared first on VilaWeb.

Dissabte reobren les pistes d’esquí a Andorra, però només per als residents

Demà passat reobren les pistes d’esquí a Andorra, però només per als residents al Principat. Per als ciutadans de la resta del país i per als turistes, no s’obriran fins al 9 de gener, en funció de les dades epidemiològiques. Les estacions hauran de controlar la cabuda per evitar aglomeracions.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En un comunicat, el govern ha informat que s’hauran de seguir les mesures indicades pel Ministeri de Salut i que hi haurà controls de cabuda. Cada estació fixarà les mesures de seguretat contra la covid-19 i vetarà l’accés a qui no les compleixi.

En declaracions a RNA, el cap de govern, Xavier Espot, ha explicat que la situació era “complexa” perquè calia negociar amb els estats espanyol i francès perquè no tanquessin fronteres i impedissin l’arribada de persones a les pistes d’esquí. “No és una decisió que es desencadeni de manera unilateral per part del govern”, ha dit.

The post Dissabte reobren les pistes d’esquí a Andorra, però només per als residents appeared first on VilaWeb.

El Regne Unit surt al rescat d’IAG amb compromisos per un préstec de 2.200 milions d’euros

El Regne Unit ajudarà al manteniment de British Airways a través de compromisos per un préstec a cinc anys de 2.200 milions d’euros subscrit per diversos bancs i garantit, en part, pel UK Export Finance (UKEF), una entitat estatal britànica. Així ho ha anunciat el grup IAG, que integra, entre d’altres, British Airways, Iberia i Vueling.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’altra banda, IAG també ha anunciat avui que s’adapta al Brexit amb canvis al consell d’administració que li han de permetre de garantir que totes les seves aerolínies tinguin llicència per operar a la Unió Europea. En concret, s’ha implementat una estructura de propietat nacional per Aer Lingus, i s’han fet canvis en l’estructura de la propietat del grup a l’estat espanyol.

El consell d’administració s’ha canviat amb efectes immediats per incloure una majoria de consellers no executius independents de la Unió Europea. Així, l’han abandonat Deborah Kerr, María Fernanda Mejía i Stephen Gunning, i s’hi han afegit Peggy Bruzelius, Eva Castillo Sanz i Heather Ann McSharry. Malgrat això, Gunning manté intactes les seves funcions executives com a director financer. A més, com ja havia anunciat IAG, el seu president, Antonio Vázquez Romero, es retirarà al gener, i el consell es reduirà a onze membres.

També s’ha canviat la comissió de nomenaments d’IAG, que ara tindrà majoria de consellers no executius independents de la UE, amb Javier Ferrán com a president, Giles Agutter, Ann McSherry, Alberto Terol Esteban i Antonio Vázquez Romero.

The post El Regne Unit surt al rescat d’IAG amb compromisos per un préstec de 2.200 milions d’euros appeared first on VilaWeb.

Les bases de JxCat avalen les llistes per al 14-F, encapçalades per Puigdemont i Borràs

La militància de JxCat ha validat les llistes electorals per a les eleccions del 14-F amb Carles Puigdemont com a cap de llista i Laura Borràs com a número dos i candidata a presidir la Generalitat. En la votació hi ha participat el 51,56% del cens d’afiliats –2.644 persones–, que ha donat llum verda a la proposta de la direcció en haver obtingut tots els candidats almenys el 50% dels vots emesos, el requisit per mantenir l’ordre plantejat en les llistes. No obstant això, la formació no ha ofert el percentatge exacte de suport.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En aquesta tercera tanda de les primàries s’han sotmès a votació tots aquells llocs de les llistes que no havien estat elegits directament en els dos processos anteriors, tot i que no s’han votat els últims llocs de la llista en considerar que tenen caràcter simbòlic. A la llista per Barcelona hi figuren Puigdemont com a número u, Borràs en segona posició, seguida del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, en quart lloc Elsa Artadi i, a continuació, Jaume Alonso-Cuevillas. En el número sis se situa la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, seguida del conseller Jordi Puigneró, Anna Erra, Lluís Puig, Aurora Madaula i, en el lloc 11, el conseller Damià Calvet. També hi concorrerà, com a número 17, Josep Costa.

La militància de Jxcat també ha donat llum verda a la incorporació de nou candidats de Demòcrates de Catalunya a les llistes, encapçalats per la diputada al Parlament Assumpció Laïlla, que figura al número 16 per Barcelona, així com als dos candidats de Moviment d’Esquerres (MES), Jordi Serra i Pere Albó, números 43 per Barcelona i 8 per Girona, respectivament.

Per Tarragona, JxCat presenta Albert Batet, acompanyat de Mònica Sala i Eusebi Campdepadrós en els primers llocs, mentre que, a Girona, Gemma Geis és el cap de llista, seguida de la batllessa de la ciutat, Marta Madrenas, i a Lleida el conseller Ramon Tremosa liderarà la candidatura, al costat de Cristina Casol.

The post Les bases de JxCat avalen les llistes per al 14-F, encapçalades per Puigdemont i Borràs appeared first on VilaWeb.

Denuncia que perd l’embaràs i l’obliguen a parlar en castellà a urgències

La politòloga i sociòloga Zahia Guidoum ha explicat a Twitter que dies enrere va perdre el seu embaràs i que a urgències van obligar-la a parlar en castellà. “Mentre llegia arreu ‘imposició del valencià a les cartes dels Reis’, a mi m’acabaven de fer canviar de llengua a urgències, en un dels pitjors dies de la meua vida”, ha relatat. “Perdia el meu bebè, però calia parlar castellà”, ha criticat, tot denunciant aquesta “imposició”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fa uns dies vaig perdre el meu embaràs.

Mentre llegia arreu "imposició del valenciano a les cartes dels reis", a mi m'acabaven de fer canviar de llengua a urgències, en un dels pitjors dies de la meua vida.

Perdia el meu bebé, però calia parlar castellà.

Això sí és imposició.

— Zahia (@ZahiaGC) December 31, 2020

The post Denuncia que perd l’embaràs i l’obliguen a parlar en castellà a urgències appeared first on VilaWeb.

L’estat espanyol i el Regne Unit arriben a un principi d’acord perquè Gibraltar s’aculli a diverses polítiques europees

La ministra espanyola d’Afers Estrangers, Arancha González Laya, ha anunciat un principi d’acord amb el Regne Unit, que demà fa efectiu el Brexit, que permetria aplicar polítiques i programes de la Unió Europea a Gibraltar, com ara l’acord de Schengen o un règim duaner en matèria de trànsit de mercaderies i transport. En una conferència de premsa a la Moncloa per informar sobre l’estat de les negociacions amb Regne Unit sobre Gibraltar, la ministra ha assenyalat que en aquest principi d’acord s’incorporen també mesurades de competència lleial en el fiscal, mediambiental i social. “Derroquem barreres per a construir una zona de prosperitat compartida”, ha assenyalat González Laya. Amb el principi d’acord ha subratllat que “s’aplica Schengen sobre Gibraltar amb Espanya com a responsable”.

The post L’estat espanyol i el Regne Unit arriben a un principi d’acord perquè Gibraltar s’aculli a diverses polítiques europees appeared first on VilaWeb.

Moviment d’Esquerres també deixa ERC per anar a la llista de JxCat

L’assemblea general de Moviment d’Esquerres (MES) ha aprovat concórrer a les eleccions del 14 de febrer amb Junts per Catalunya (JxCat). El partit ha avalat que l’ex-batlle socialista de Sitges Jordi Serra s’incorpori a la llista de Barcelona i que Pere Albó, que va ser batlle de Sant Feliu de Guíxols, ho faci a la de Girona. MES va formar part de la candidatura unitària de JxSí el 2015, però a les eleccions del 2017 es va aliar amb ERC. Ara anirà de la mà de la llista de Carles Puigdemont i Laura Borràs. La Coordinadora Nacional de MES ja va refusar el 12 de desembre proppassat un acord amb ERC per concórrer junts a les eleccions. És el segon partit que canvia la coalició del 2017 amb els republicans per Junts, després que Demòcrates comuniqués que també s’unia al partit de Puigdemont.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’objectiu, segons que ha explicat MES en un comunicat, és “fer efectiva la república catalana”. Per això, han destacat “la voluntat transversal de JxCat per aglutinar el màxim de forces independentistes i el seu compromís de garantir i respectar els principis socialistes de MES”.

The post Moviment d’Esquerres també deixa ERC per anar a la llista de JxCat appeared first on VilaWeb.

Un comptador aturat en 2.975 (de moment)

Hi ha una frase de l’epidemiòleg Salvador Peiró en aquest reportatge que és com premonitòria: “Sembla com si tothom pensara la manera de fer les reunions complint la llei però sense complir-la. Complir la forma de la llei, però no el fons”. 

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

És a dir, feta la llei, feta la trampa. 

És a dir, jo sóc més llest que ningú, a mi no em pillaran, i per quins set sous no podem celebrar les festes com déu mana després d’aquest any tan punyeter que hem tingut, que ha estat un calvari amb tant de confinament i no poder veure la família i els amics i per Nadal, un dia és un dia, i si som vuit amics farem dues taules de quatre i si som dotze seran dues de sis, perquè en definitiva, sis és el màxim, no?

Peiró ho va dir el 15 de desembre, quan tot just començaven a notar-se sobre la pressió hospitalària els efectes dels viatges i retrobaments del pont de la Puríssima. Uns dies de festa que es van viure, com cada any, amb aquell ambient tan prenadalenc, i les llumenetes de colors als carrers, i els pares Nadal espantant les criatures, i els aparadors cridaners i els anuncis de perfum a la televisió i les nadales sonant a les totes als supermercats farcits de polvorons i torró de xocolata. 

Va dir allò de fer l’impossible per a complir la llei d’una manera poc eficaç quan tothom volia celebrar Nadal, Cap d’Any i Reis, quan tothom feia plans per a tornar a casa [sense abraçades, una xocada de colzes i la mà al cor], quan tothom, excepte les 1.181 persones ingressades als hospitals i els seus familiars, volien viure unes festes normals. Entre cometes normals i entre cometes festes i entre parèntesis la vida d’aquelles persones i els seus familiars.

El 15 de desembre, quan l’epidemiòleg considerava una barbaritat l’obertura dels locals de lleure nocturn, eufemisme de pubs i discoteques, en horari diürn, s’havien mort amb covid 2.561 persones al País Valencià. Explicava que és una barbaritat perquè entre les poques certeses que es té del virus és que les possibilitats de contagi augmenten en ambients tancats, sense mascareta i quan les persones han de cridar perquè la música està molt forta.

El comptador de morts que no para

Ahir, que era 30 de desembre, als hospitals valencians hi havia 1.762 persones ingressades, 283 d’elles a les unitats de crítics. Unitat de crítics vol dir, probablement, 283 persones connectades a un respirador i a unes quantes màquines més, col·locades de bocaterrosa, potser amb una sedació profunda. Vol dir que l’únic somriure que reben, si el poden veure, és el del personal sanitari que l’atén, protegit amb màscares i vestits estancs. I vol dir sense rebre cap carícia de la gent que l’estima.

Ja havien faltat 2.965 persones, el 30 de desembre, [perquè, tot de cop, la fornera, l’home de la veïna, la mare de l’amiga, la senyora que et fa la pedicura… ja no hi són]. 404 persones mortes en quinze dies. 404. Quatre avions de cent places estavellats. Dos, cada setmana.

I avui, que és 31 de desembre, i s’acaba aquest any 2020, continua el recompte diari i macabre de nous casos i nous brots i nous morts. Xifres. Persones que són a l’hospital, que estan aïllades, que no tenen aquella mà que els fa la carícia que els hauria de reconfortar, el comptador s’ha aturat en 2.975.  Del 13 de febrer ençà, han faltat 2.975 persones. Prop de trenta avions de cent places estavellats. Tres cada mes. I sabem del cert que dilluns el marcador recuperarà el terreny perdut i remuntarài tornarà a girar embogit i, probablement, creuarà la frontera dels 3.000.

La revetlla i el cotilló, de vesprada

Per a intentar aturar tot això, la Generalitat ha anat prenent mesures.  Ha tancat perimetralment el país, ha reduït els grups, de persones que es poden reunir tant en les cases com en els establiments públics, ha establert el confinament nocturn a les onze de la nit, etcètera, però com que feta la llei, feta la trampa i jo sóc més llest que ningú, si no puc eixir de nit, eixiré de dia i les copes les prendré en les terrasses que han posat estufetes i ves, a València mai no fa fred, i ens separarem en dos grups de sis, si és que a més, a l’amo del local li convé que fem gasto, que pobres, arroseguen una temporada que, ja em diràs, i la mascareta molesta, tu, quin pal posar-la i llevar-la per cada glop de cubata que faig i encara més per cada cigarreta que fume.

Aquest costum de traslladar la festa a les vesprades s’ha estès prou arreu del territori valencià. Tant a les terrasses com dins els locals. La policia obri expedients sancionadors als amos d’alguns locals perquè no compleixen les normes de distància o d’aforament, o posen música o permeten consumir a la barra. 

Fa unes setmanes, els empresaris de l’oci nocturn, pubs i discoteques, van esgarrapar un acord amb la Generalitat que els permet obrir de dia oferint només serveis de restauració i cafeteria. Sense pista de ball, sense música en directe, sense consum a les barres. La federació d’empresaris de la restauració i del lleure nocturn calculen en uns 2.000 milions d’euros les pèrdues només aquestes festes.

I ahir, que era 30 de desembre, i els dies anteriors que eren 29 i 28 i 27 de desembre, etcètera, hi havia a l’ambient tantes ganes de festa que els empresaris van veure una escletxa a la normativa vigent i van muntar festes i revetlles de vesprada, ajustant molt els horaris a l’hora de l’inici del confinament nocturn. Amb tot el que té una nit de cap d’any. La farem abans, perquè del que es tracta és que la gent es puga divertir, i sí, complirem amb totes les mesures, però hi haurà consumició i dolços i cotilló i avançarem una hora o dues si fa falta les campanades i engolirem els dotze grans de raïm com si no hi haugera un demà. 

Punt.

El president suplica

Ahir que era dia 30 de desembre, el president de la Generalitat va comparèixer públicament per suplicar. Suplicar als valencians que no celebraren cap festa d’aquest tipus, que no s’ajuntaren al xalet o al mas. Ximo Puig va repetir dues o tres voltes en una compareixença molt breu, el verb suplicar. I va dir que la situació no està per a festes i que potser seria millor celebrar cap d’any d’ací a uns mesos quan els efectes dels vaccins siguen comprovables. Per exemple. 

També va anunciar que la policia patrullarà més aquests dies per intimidar. I va recordar que les multes per no complir les normes poden arribar als 600.000 euros i els podrien llevar la llicència d’obertura dels locals. I  la Generalitat va haver de fer un decret per especificar que allà on diu que no es pot ballar als locals i que no es pot consumir a les barres, també vol dir que no hi podrà haver discjòqueis, presentadors, karaoke o qualsevol animació que recorde una festa de cap d’any com les que la gent recorda. 

The post Un comptador aturat en 2.975 (de moment) appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Puig: “Estrenem una dècada: la dècada decisiva, la dècada de les oportunitats”

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha adreçat el seu missatge de Cap d’Any als valencians des de la seu històrica de la Universitat de València, on hi ha l’estàtua de l’humanista valencià Lluís Vives, una figura que Puig ha volgut aprofitar per a transmetre la importància de la ciència, l’educació i d’Europa, essència del pensament de Vives.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Puig ha enviat el seu efecte i “una sentida abraçada amb les 2.800 famílies valencianes que han perdut a un ser estimat” i ha donat ànims als pacients de covid que passaran el Cap d’Any ingressats a l’hospital. “La vostra salut és el que més ens preocupa ara mateix”, els ha dit. El president ha recordat que la pandèmia ens ha privat “de la família, del treball i –de vegades– de les llibertats”, però també ha visibilitzat tres fortaleses del poble valencià.

La primera fortalesa és que “tenim uns servidors públics als hospitals, als centres de salut, a les residències, als cossos de seguretat i a les aules que han arriscat la vida per persones desconegudes, i que han enaltit el nostre model social de benestar”. La segona que “comptem amb un gran teixit d’empreses, de cooperatives, d’autònoms, de treballadors i treballadores, plenament compromesos amb la prosperitat col·lectiva”. I tercera: “Que el poble valencià no és com el pintaven quatre tòpics falsos, sinó que ha demostrat ser un poble immensament fort, prudent i convençut.”

Puig, que ha agraït a la societat valenciana l’esforç, ha celebrat que “per fi, tanquem este fatídic 2020” i que amb el 2021 estrenem una nova dècada: “la dècada decisiva, la dècada de les oportunitats”. El president ha destacat que la resposta de la Unió Europea en aquesta crisi ha estat “ben distinta” que a l’anterior crisi financera, i diu que “això ens dóna força per a una eixida més ràpida, vigorosa i transformadora”.

“Deia el pensador George Steiner que ‘Els parallamps han d’estar connectats a terra’. Que fins i tot les idees més abstractes han d’estar ancorades en la realitat.
Així és. I la realitat que més ens preocupa, junt amb la salut, és la creació de treball”, ha afegit. Puig ha destacat que en només tres anys el País Valencià rebrà d’Europa cinc voltes més recursos que tots els fons europeus percebuts en una dècada i mitja. “
És una situació inèdita”, ha afegit.

Aquesta injecció de recursos, diu Puig, s’ha de traduir en la creació de 90.000 llocs de treball en els pròxims tres anys, uns “llocs de treball de qualitat associats al coneixement, a la nova indústria, a la sostenibilitat de les noves energies i a la digitalització”.

2021, l’any de l’esperança

El president Ximo Puig ha definit el 2021 com “l’any de l’esperança”, per l’arribada del vaccí i per la reactivació econòmica impulsada per Europa. “Eixa Europa il·lustrada a la que tant va contribuir –ara fa 500 anys– Lluís Vives. Un home de raó, de diàleg i de concòrdia”, ha dit Puig, que ha citat una frase del pensador valencià: “Ha de ser afany particular dels qui governen cuidar, i posar tot el seu esforç, en què uns servisquen d’auxili als altres, que ningú siga oprimit, ningú injuriat, ningú reba dany injust, i que el més dèbil siga assistit pel més poderós.”

Aquesta, segons Puig, és la via valenciana a seguir. “El camí dels governants no pot ser la crispació i les trinxeres que veiem, malauradament, cada dia. Perquè això, ¿de què serveix? De res. ¿A qui li millora la vida? Absolutament a ningú. Per tant, desplacem el soroll estèril”, ha dit.

Abans d’acabar, Puig ha destacat alguns dels problemes socials que continuen vigents però que han pogut quedar eclipsats per la pandèmia: la violència masclista, la solitud de la gent gran, la migració juvenil, la pobresa infantil i el retrocés de la classe mitjana i la precarietat laboral.

The post [VÍDEO] Puig: “Estrenem una dècada: la dècada decisiva, la dècada de les oportunitats” appeared first on VilaWeb.

Sorteig de la Grossa de Cap d’Any 2020: Tots els números premiats

Comprova si t’ha tocat la Grossa de Cap d’Any .grossa-form{margin:0 auto;width:400px;overflow:hidden;padding-top:30px}.grossa-container{margin:15px;border:2px solid #f60}.grossa-container input,.grossa-container input:active,.grossa-container input:focus{border:1px solid #c3c0ab;outline:0;font-size:18px;border-radius:5px;text-align:right}.grossa-form label{float:left;clear:left;width:100px;text-align:left;font-size:18px;color:#333}.grossa-form input{float:left;width:200px;margin-bottom:20px}.grossa-form button,.grossa-form button:active{width:130px;float:left;font-size:16px;font-weight:100;background:#f60;border-radius:5px;border:none;padding:5px}.grossa-subtitol{font-size:18px;font-weight:100}#premi_missatge{font-weight:600;color:#f60;margin:20px auto;width:100%;margin-top:20px; text-align: center;}@media (min-width:769px){.grossa-container ::-webkit-input-placeholder{color:transparent}.grossa-container :-moz-placeholder{color:transparent}.grossa-container ::-moz-placeholder{color:transparent}.grossa-container :-ms-input-placeholder{color:transparent}.grossa-container input::placeholder{color:transparent}.grossa-subtitol{position:absolute;right:30px;bottom:10px}.grossa-container>div{padding-left:30px}}@media (max-width:768px){.grossa-subtitol{display:block}.grossa-form{width:auto;padding:20px 20px}.grossa-form label{display:none}.grossa-form input{text-align:left;display:block;float:none;width:100%}.grossa-container>div{padding-top:20px;padding-bottom:10px}#premi_missatge{margin-left:20px;margin-top:0;padding-left:0; width:90%}}

La GrossaComprova el teu número

Número Euros  Comprova

var data=null,numero=12025;function buscaPremi(dades){return dades.numero==jQuery("#numero").val().replace(/\./g, '')}jQuery.getJSON("/wp-content/themes/twentythirteen-child/js/grossa_2020.json",(function(json){data=json})),jQuery(".grossa-form").submit((function(e){return e.preventDefault(),numero=jQuery("#numero").val().replace(/\./g, ''),euros=jQuery("#euros").val(),euros||(euros=10),objPremi=data.find(buscaPremi),objPremi&&objPremi.premi>0?(premi=euros/10*objPremi.premi,jQuery("#premi_missatge").text("El teu número ha estat premiat amb "+premi.toLocaleString()+" euros.")):jQuery("#premi_missatge").text("El teu número no ha estat premiat"),!1}));

Enguany, Loteria de Catalunya ha posat a la venda 100.000 bitllets amb un total de 50 sèries, cinc de les quals en format electrònic.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tota la informació de la Grossa de Cap d’Any 2020 

La història de la Roser d’Alella, la Grossa de Cap d’Any

Tots els números premiats de la Grossa de Cap d’Any

Primer premi (200.000 euros per bitllet): 35208
Segon premi (65.000 euros per bitllet): 52688
Tercer premi (30.000 euros per bitllet): 47281
Quarts premis (10.000 euros per bitllet): 20864 | 20805
Cinquens premis (5.000 euros per bitllet): 56263 | 81267 | 01733

Premis relacionats amb el 1r premi: 35208

2.000 euros (els números anteriors i posteriors al 1r premi): 35207-35209
1.000 euros (terminacions): -5208
250 euros (terminacions): –208
35 euros (terminacions): —08
10 euros (terminacions): —-8

Premis relacionats amb el 2n premi: 52688

650 euros (els números anteriors i posteriors al 2n premi): 52687-52689
300 euros (terminacions): -2688
75 euros (terminacions): –688
25 euros (terminacions): —88

Premis relacionats amb el 3r premi: 47281

500 euros (els números anteriors i posteriors al 3r premi): 47280-47282
200 euros (terminacions): -7281
35 euros (terminacions): –281
20 euros (terminacions): —81

Premis relacionats amb el 4t premi: 20864 | 20805

200 euros (els números anteriors i posteriors als 4ts premis): 20863-20865 | 20804-20806
100 euros (terminacions): -0864 | -0805
30 euros (terminacions): –864 | –805
15 euros (terminacions): —64 | —05

Premis relacionats amb els 5ns premis: 56263 | 81267 | 01733

150 euros (els números anteriors i posteriors als 5ns premis): 56262-56264 | 81266-81268 | 01732-01734
75 euros (terminacions): -6263 | -1267 | -1733
25 euros (terminacions): –263 | –267 | –733
10 euros (terminacions): –—63 | —67 | —33

The post Sorteig de la Grossa de Cap d’Any 2020: Tots els números premiats appeared first on VilaWeb.

L’oci nocturn utilitzarà l’èxit de l’estudi de la sala Apolo per a demanar indemnitzacions a l’administració

L’oci nocturn utilitzarà la prova pilot que es va celebrar el passat 12 de desembre a la sala Apolo de Barcelona per reclamar responsabilitat patrimonial a l’estat espanyol i a les comunitats autònomes. Segons l’estudi, cap de les 463 persones que van assistir al concert amb mesures de prevenció es va contagiar de coronavirus. “Això confirma que no cal associar l’assistència a un concert amb la presència d’infeccions per covid-19”, ha subratllat la patronal Spain Nightlife en un comunicat. Davant els resultats obtinguts, les associacions del sector ja han assegurat que portaran el tancament de l’oci nocturn als tribunals. Segons Spain Nightlife, les pèrdues de les discoteques i els bars nocturns de l’estat espanyol pugen a 17.000 milions d’euros des que es va decretar l’estat d’alarma.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per les associacions del sector, els resultats de la prova pilot de l’Apolo constitueixen “un precedent importantíssim” pel que fa a la celebració de concerts en espais tancats. No obstant això, lamenten la “falta de voluntat política” per salvar les empreses del sector i recorden que la celebració d’aquesta prova arriba tard. “Si s’haguessin aprofitat els avenços científics i les noves tecnologies a temps, molts locals estarien funcionant, fins i tot durant el Cap d’Any”, insisteixen.

Pel secretari general de Spain Nightlife, Joaquim Boadas, els resultats de l’estudi “permeten acreditar que l’administració hauria d’haver ofert la possibilitat d’acollir-se a totes aquestes solucions, molt més proporcionades, igual de segures i molt menys letals que la fórmula fàcil de tancar-ho tot i sense ajudes”.

La prova pilot del passat 12 de desembre va comptar amb el vistiplau del comitè d’Ètica i Investigació Clínica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i amb el suport de Primavera Sound i la fundació Lluita contra la Sida.

The post L’oci nocturn utilitzarà l’èxit de l’estudi de la sala Apolo per a demanar indemnitzacions a l’administració appeared first on VilaWeb.

Arxivat el cas dels dos regidors d’ERC a la Jonquera investigats pel tall de l’AP-7

Els Jutjats de Figueres han sobresegut el cas dels dos regidors d’ERC a la Jonquera (Alt Empordà) investigats pel tall del Tsunami Democràtic a l’AP-7 al seu pas pel municipi durant la vaga general del 18 i 19 d’octubre del 2019. Jaume Ricart i Marta Collell van haver de declarar el mes de novembre de 2019 davant de la caserna de la Guàrdia Civil de Girona i el març d’aquest 2020 ho van fer als Jutjats de Figueres. Se’ls investigava per un delicte de desordres públics.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els dos regidors han agraït el suport rebut per la gent que els han acompanyat durant aquests mesos, tant dels veïns del municipi, com dels ciutadans que van acudir a les concentracions. Els dos regidors republicans es van acollir al seu dret a no declarar en les dues citacions.

The post Arxivat el cas dels dos regidors d’ERC a la Jonquera investigats pel tall de l’AP-7 appeared first on VilaWeb.

El BUP trasllada al teatre la mobilització per la Diada de Mallorca

El Bloc d’Unitat Popular (BUP) va haver de substituir la tradicional mobilització de la Diada de Mallorca per un acte polític anit al Teatre Xesc Forteza a causa de les mesures de seguretat per la pandèmia del coronavirus. De fet, l’acte es va fer amb la capacitat limitada i amb l’ús obligatori de les màscares. L’encarregada d’obrir l’acte i fer de presentadora fou l’activista Laura Dorado, que poc després de començar va donar pas a un vídeo dels ex-diputats de la CUP al Parlament de Catalunya David FernàndezAnna Gabriel on van fer una crida a superar el règim del 78. El vídeo es va haver d’enregistrar des de Suïssa per l’exili de Gabriel i, de fet, el record dels presos polítics i exiliats i les crides perquè puguin tornar a casa seva va ser constant durant l’acte.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Intervenció sorpresa d'@AnnaGaSabate i @HiginiaRoig a l'acte que tot just acaba de començar. pic.twitter.com/L8b6ZNizNa

— Bloc d'Unitat Popular #31D (@BUP_Mallorca) December 30, 2020

L’acte va combinar els parlaments polítics de Balti Picornell (ex-president del parlament i portaveu del BUP), que va reivindicar “la veu d’un poble que vol una Mallorca sobirana”, els candidats de la CUP a les eleccions catalanes Eulàlia Reguant i Xavier Pellicer i l’activista Margalida Ramis, portaveu de La Vida al Centre i del GOB, amb les actuacions artístiques de Joan Servera, de la companyia de teatre transfeminista de Mallorca La Lioparda; la cantant Clara Fiol; els ballarins Júlia Febrer i Tomeu Quetglas; i el músic Toni Amulet.

Ramis va demanar “nous paradigmes que generin noves inèrcies per combatre aquest capitalisme patriarcal que sotmet les vides de la gent” i Pellicer, fins ara portaveu d’Alerta Solidària, va fer una crida a continuar mobilitzant-se tot i la pandèmia i va demanar disculpes per no haver fet prou costat al sobiranisme mallorquí en els darrers temps.

Finalment, Reguant va criticar l’estat espanyol per “socialitzar les pèrdues i blindar els beneficis dels de sempre” i va fer una crida a “canviar la manera de funcionar si volem garantir vides dignes”.

Una cadena humana per l’autodeterminació dóna el tret de sortida als actes de la Diada de Mallorca

The post El BUP trasllada al teatre la mobilització per la Diada de Mallorca appeared first on VilaWeb.

Pàgines