Vilaweb.cat

Els Mossos desallotjaran la festa il·legal de Llinars del Vallès

Els Mossos d’Esquadra desallotjaran avui la festa il·legal que, des de la nit de Cap d’Any, se celebra en una nau a Llinars del Vallès (Vallès Oriental). “Al llarg del dia d’avui procedirem a fer alguna actuació per donar fi a aquesta festa”, ha avançat David Bonet, cap de comissaria superior de coordinació territorial dels Mossos, a El Suplement de Catalunya Ràdio.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Interior calcula que a dins l’espai hi ha entre 200 i 300 persones procedents de diversos països d’Europa. Agents del cos van entrar aquest divendres a la nau, però els participants no van atendre els requeriments. Una vegada es desallotgi, la policia identificarà i sancionarà els participats i els organitzadors.

Alguns dels participants a la festa rave de Llinars del Vallès ja marxen cap a casa. Aquests francesos asseguren que els @mossos no els han demanat cap paper, ni els han identificat ni multat. @SERCatalunya pic.twitter.com/8L1qKj4Aqw

— Anna Punsí (@punsix) January 2, 2021

Les denúncies, segons que ha avançat David Bonet, seran per no haver respectat les restriccions sanitàries per la pandèmia i, a banda, els responsables de la ‘rave’ se’ls denunciarà per organització d’una festa sense permisos de la normativa de joc i espectacles.

Els Mossos d’Esquadra avisen des d’ahir nit els participants de la ‘rave’ que desallotjaran la nau abandonada si no marxen, i és que els assistents a la festa il·legal havien manifestat la intenció de quedar-s’hi fins dilluns. Inicialment, la policia catalana descartava d’entrar a la nau abandonada perquè fer-ho podria generar greuges pitjors.

Hi ha uns 150 vehicles al voltant de la nau coneguda per la Bòbila i molts són furgonetes on es pot dormir. Des de la nit de Cap d’Any un dispositiu dels Mossos i de la policia local de Llinars ha controlat els accessos a la festa il·legal i ha identificat tothom que en surt.

No és la primera vegada que a la nau s’hi fa una festa d’aquestes característiques i els veïns diuen que “n’estan farts”. Reclamen a les autoritats que “actuïn” i que “posin fre” a aquestes macrofestes il·legals.

Conversa entre Vergés i Sàmper

Els Mossos han assegurat que ahir van demanar un protocol d’actuació al Departament de Salut. Ara bé, fonts de la conselleria afirmen que Alba Vergés va parlar amb Miquel Sàmper perquè es posi fi a la festa, s’identifiquin els participants i s’imposin les sancions pertinents.

“És exactament el mateix que s’ha fet en altres festes que incompleixen la normativa”, asseguren des de Salut, que neguen que els Mossos o Interior hagin requerit un protocol per actuar i desallotjar la festa.

The post Els Mossos desallotjaran la festa il·legal de Llinars del Vallès appeared first on VilaWeb.

El 92,5% de militants de Solidaritat avalen presentar-se amb JxCat el 14-F

El 92,5% dels militants de Solidaritat Catalana per la Independència han votat a favor de presentar-se amb JxCat, Demòcrates i MES a les eleccions del 14 de febrer.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Són els resultats de la consulta interna realitzada els dies 30 i 31 de desembre. El portaveu nacional de Solidaritat, Roger Santmillan, ocuparà el lloc 47 de la llista per Barcelona.

The post El 92,5% de militants de Solidaritat avalen presentar-se amb JxCat el 14-F appeared first on VilaWeb.

Quins són els símptomes persistents de la covid-19?

Un 10% dels pacients que han passat la fase aguda de la covid-19 tenen símptomes persistents. No saben quant els durarà, ni si serà crònic. De moment, tot el que envolta aquests símptomes és un dels aspectes més desconeguts del coronavirus. Això sí, se sap que no poden contagiar el virus.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons Salut, aquests símptomes són variables, heterogenis i amb afectació a diversos sistemes i teixits. Moltes vegades són fluctuants i acaben desapareixent amb el temps, però en alguns casos es poden mantenir durant mesos i afecten la qualitat de vida.

“Fa vuit mesos que em vaig infectar i els símptomes persisteixen”: els sanitaris s’organitzen

Els símptomes persistents més freqüents

Símptomes generals: alteració de la temperatura corporal, calfreds, manca de gana, mareig, fatiga.
Símptomes oculars: conjuntivitis.
Símptomes respiratoris: ofec o manca d’aire, tos seca o productiva, sibilàncies, opressió al pit.
Símptomes renals: molèsties durant la micció.
Símptomes musculoesquelètics: dolors musculars i articulars.
Símptomes neurològics: mal de cap, formigueig, debilitat, manca de concentració i de memòria, pèrdua de l’olfacte o el gust.
Símptomes cardiovasculars: canvis en la pressió arterial habitual, palpitacions, taquicàrdia.
Símptomes otorrinolaringològics: dolor als sinus, canvis en la veu, vertigen, congestió nasal, mal d’orella.
Símptomes gastrointestinals: dificultat a l’hora d’empassar, reflux gastroesofàgic, nàusees, síndrome diarreica, distensió abdominal.
Símptomes cutanis: fotosensibilitat, lesions o faves a la pell, sequedat cutània.

A banda dels símptomes esmentats, algunes persones presenten també símptomes psicològics, com ara ansietat i depressió, com a resultat de la situació viscuda.

La setmana del 9 de març @Espemartn7 es va contagiar de #COVID19 després de visitar cinc pacients asimptomàtics que, posteriorment, es van confirmar com a positius. 10 mesos després encara té símptomes. Llegeix-ne més aquí👉🏻https://t.co/6rxlextjWT #ICSfluencers #COVIDpersistent pic.twitter.com/Gy5ErshhJs

— ICS. Generalitat (@icscat) December 22, 2020

Unitats de covid persistent

La recomanació del Departament de Salut és que si un cop passada la malaltia, el pacient continua tenint símptomes s’ha de posar en contacte amb el seu centre d’atenció primària.

Alguns hospitals han obert unitats per a investigar la covid persistent. És el cas del Servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Tries i Pujol, que conjuntament amb la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses ha creat la Unitat de COVID Persistent. La unitat va néixer a principi de juny quan es va veure que hi havia un gruix de pacients en qui els símptomes persistien.

A la unitat treballa un equip multidisciplinari que inclou psicòlegs, nutricionistes, rehabilitadors i més especialistes de l’hospital. Investiguen per què alguns pacients no s’acaben de curar del tot i, encara que els estudis estan en una fase molt inicial, ja veuen que la resposta no serà deguda a una única causa.

Sílvia Soler: “No som malalts imaginaris”

The post Quins són els símptomes persistents de la covid-19? appeared first on VilaWeb.

El testimoni de Zahia Guidoum: obligada a parlar castellà a l’Hospital Clínic de València mentre perdia l’embaràs

Zahia Guidoum té vint-i-set anys, és politòloga i sociòloga i treballa a Plataforma per la Llengua. Per a ella i per a la seua família el 2020 ha estat un any complicat. Amb la pèrdua de persones pròximes, la precarietat laboral de la seua mare i altres efectes derivats de la pandèmia. Per tot això, va viure l’embaràs incipient amb molta il·lusió. “Vaig pensar: ‘Acabaré el 2020 amb una cosa molt bona.’ Havia preparat unes caixetes per a anunciar el meu embaràs a la família la nit de Nadal.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Mantenim la conversa per telèfon la vesprada del 31 de desembre, poques hores abans que s’acabe el que ella qualifica del pitjor any de la seua vida. Ix d’una revisió i, mentre parlem, de tant en tant encara se li escapa el plor.

El dimecres 23 de desembre, amb un embaràs de cinc setmanes, Zahia va anar a la seua primera visita amb la comare. Tot i que li va dir que tot estava bé, ella continuava neguitosa i li va recomanar d’anar a les urgències de l’Hospital Clínic de València. “Jo sentia que hi havia alguna cosa que no rutllava. Vam esperar sis hores, a urgències, amb l’exposició que això implica en aquesta època de pandèmia.”

L’incident es va produir dins la consulta, quan Zahia va començar a explicar els símptomes a la metgessa d’urgències. “Quan vaig entrar, de manera natural, parlava en valencià. I, de fet, la infermera em parlava en valencià, però la metgessa em va dir: ‘¿Puedes hablar en castellano?’ I jo em vaig quedar en xoc.”

Zahia ho va compartir al seu compte de Twitter:

Fa uns dies vaig perdre el meu embaràs.

Mentre llegia arreu "imposició del valenciano a les cartes dels reis", a mi m'acabaven de fer canviar de llengua a urgències, en un dels pitjors dies de la meua vida.

Perdia el meu bebé, però calia parlar castellà.

Això sí és imposició.

— Zahia (@ZahiaGC) December 31, 2020

La llengua triada per a parlar amb el món

El pare de Zahia és algerià i castellanoparlant i sa mare és valenciana, però també parla castellà. El castellà és la seua llengua familiar, però així i tot, la van portar a una escola de la línia en valencià i, tal com ella diu, la llengua triada és el català. “Amb la família és complicat, però vaig decidir de deixar de parlar castellà amb la resta del món”, explica.

Per això, quan la metgessa li va demanar que tornàs a explicar en castellà què li passava, va entrar en xoc. “Imagina’t la situació, estic perdent el meu embaràs. Jo tenia totes les meues il·lusions i les meues esperances que es trencaven de cop. En eixe moment tenia davant de mi el final de l’any més horrorós de la meua vida i havia de repetir, en castellà, què em passava.”

I Zahia ho va fer. Reconeix, entre trista i indignada, que sí que va tornar a contar en castellà què li passava. “De forma natural, unes altres vegades que m’ha passat una cosa així, he estat la primera que he dit que no, que no canviaré de llengua perquè el meu dret és poder expressar-me en la meua llengua, però ara et seré sincera, en eixe moment no vaig poder”, diu.

“Sagnava, em feien una ecografia i hi havia una sospita d’embaràs ectòpic, que és molt perillós. Jo estava morta de por i l’únic que vaig fer va ser canviar de llengua”, afegeix amb un deix de tristesa difícil de contenir.

És literalment impossible que no l’entengués

La infermera sí que era valencianoparlant i quan va veure l’astorament de Zahia va voler justificar la metgessa dient que havia vingut d’una altra comunitat autònoma. Zahia li va preguntar quant de temps feia que exercia la medicina a València. Després d’una mica de silenci, li va contestar que no feia gaire temps. Zahia no s’ho va creure i encara li va insistir que aprendre català és fàcil. Com l’italià. “No és el mateix”, li va respondre la metgessa. “És literalment impossible no entendre el valencià. És no voler fer cap esforç o pensar, com que no és com l’italià, per exemple. El meu pare pot entendre el valencià, i ell ve d’un país àrab on la llengua que parlen ni tan sols és llatina. Per què una persona que parla castellà no pot? No té trellat!”

“Emocionalment, el que pitjor em va caure va ser que tu entres allí, a urgències, enmig de les festes de Nadal, tens por i t’expliques i en comptes de rebre empatia et diuen ‘háblame en castellano’. De veritat no podies entendre’m? De veritat vols que et repeteixi una cosa que em fa tant de mal?”, recorda trasbalsada.

Al llarg de la conversa, Zahia reconeix que el personal que treballa als hospitals públics valencians pateix molt d’estrès i tenen unes jornades laborals i unes condicions que haurien de millorar. Tampoc no discuteix la professionalitat de la metgessa que la va atendre, però matisa: “No entenc encara per què una persona que fa una feina molt important i cobra el seu sou dels meus impostos té dret a no entendre’m.”

Plataforma per la Llengua, l’entitat on treballa, durà el cas de Zahia a la Sindicatura de Greuges i al servei d’atenció al pacient de la Conselleria de Sanitat Universal. Com ella mateixa explica, moltes dones passen pel mateix tràngol i perden el seu embaràs durant el primer trimestre de gestació. És un moment dolorós i sensible que costa d’entendre i d’explicar. Un moment en què tota l’empatia rebuda és poca. Només demana que quan això els passe a més dones puguen rebre l’empatia que necessiten i expressar el dolor amb la seua llengua.

“Quan vaig tornar a ma casa i tenia les caixetes per als meus pares, em va agafar un no sé què, i vaig pensar: ‘I encara he de fer jo l’esforç de canviar de llengua?’”, s’exclama per acabar la conversa.

The post El testimoni de Zahia Guidoum: obligada a parlar castellà a l’Hospital Clínic de València mentre perdia l’embaràs appeared first on VilaWeb.

Un ‘menorquí’ a l’Abadia de Westminster

Abadia de Westminster
20 Deans Yd, Westminster, Londres
Mapa a Google

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’Abadia de Westminster, al costat mateix del parlament britànic, és una de les principals atraccions turístiques de Londres, fins i tot l’any de la covid-19. No en va, dins seu s’han coronat la majoria de monarques anglesos, i moltes reines i reis d’Anglaterra i d’Escòcia. De fet, hi són sepultats al costat de centenars i centenars de personalitats de les illes Britàniques i de més enllà: des d’escriptors i poetes com ara Aphra Behn i Charles Dickens fins a músics com ara Henry Purcell i George Friedrich Händel, passant per científics com ara Isaac Newton i Charles Darwin. A més de tombes, en aquesta singular església també s’erigeixen monuments sepulcrals a la memòria de molts personatges il·lustres més, però sense contenir-ne les despulles.

N’hi ha un que sol passar inadvertit a la gran majoria de visitants i que no apareix ni esmentat a les audioguies, malgrat que el seu cenotafi s’aixeca ni més ni menys que rere el taulell d’informació a l’entrada de l’abadia. Sota un bust seu, una inscripció en marbre arrenca així: “M. S. Ricardi Kane, ad arcem Balearicae Insulae Minoris, a S. Philippo dictam, depositi; qui anno Xti MDCLXVI, Decemb. 20, Dunanii in agro Antrimensi natus.” Es tracta, en efecte, de Richard O’Cahan, nascut el 1662 a prop de Carrickfergus, al nord d’Irlanda, en el si d’una família de terratinents protestant. Amb el cognom convenientment anglicitzat, Richard Kane es va implicar de ben jove en les lluites dinàstiques que van tenir lloc a l’illa i, sota les ordres de Guillem d’Orange, va participar en setges clau com els de Derry i Limerick i en la decisiva batalla del Boyne.

Amb l’entrada del segle XVIII, i convertit en coronel, es va integrar en unes quantes campanyes europees més i el 1710, ja sota el regnat d’Anna d’Anglaterra, es va enrolar en una expedició militar al Canadà. Just per aquelles dates, la guerra de Successió al tron hispànic començava a decantar-se decisivament en favor del candidat Felip de Borbó, que en els tractats de pau d’Utrecht va acabar cedint “per sempre” a la Gran Bretanya tant l’illa de Menorca com Gibraltar. És així com, el 1712, Kane arribava a Maó al costat del duc d’Argyll, que el va nomenar tinent de governador de l’illa. Durant un quart de segle en va ser la màxima autoritat i es va destacar com a bon administrador, impulsant-hi algunes infraestructures i introduint millores en l’agricultura i la ramaderia que han arribat fins als nostres dies, com són el famós camí d’en Kane entre Maó i Ciutadella i les anomenades pomes d’en Kane.

Ara, durant el seu mandat es va esforçar sobretot a ampliar i protegir el port de Maó, convertit en una base de la Royal Navy –i de naus corsàries– de primer ordre a la Mediterrània occidental. Per això, a més de traslladar-hi la capitalitat de l’illa, va fer fortificar el desprotegit castell de Sant Felip, a la boca del port. Durant la dècada del 1720, un parell de vegades va rebre ordres des de Londres de traslladar-se amb urgència a Gibraltar per preparar la plaça contra possibles atacs hispano-francesos, com el frustrat setge del 1727. Tant a Gibraltar com a Menorca, a més d’enfortir-hi les defenses Kane va dur a terme els primers intents de registre de la població civil i va mantenir dures disputes amb els estaments catòlics locals, fins al punt que pot ser considerat l’instigador en tots dos indrets de la futura segregació de les respectives diòcesis (Cadis i Mallorca).

Tornat a Menorca el 1727, ja no se’n mouria fins a la seva mort, el 31 de desembre de 1736. El governant en actiu més longeu de totes les dominacions que ha experimentat Menorca en la història fou enterrat al castell de Sant Felip. La voladura de la plaça el 1782, per ordre del comte de Floridablanca, en va esborrar definitivament les restes, però no les obres, que han restat ben vives a Menorca, on fins i tot disposa d’un imponent obelisc al començament del camí que encara porta el seu nom.

I una mica més: A Carrickfergus, el municipi nord-irlandès on va viure de jove Richard Kane, el ‘bon governador’ de Menorca hi és recordat actualment amb una Minorca Place. I al museu local conserven l’anomenat Atles de Kane, que li va regalar Lluís XIV en una visita que va fer al palau de Versalles el 1712.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Claustre de l'Abadia de Westminster a Londres.Bust de Richard Kane a l'interior de l'Abadia de Westminster.Rètol del camí d'en Kane al Mercadal.Obelisc en memòria de Richard Kane a l'entrada de Maó.La Minorca Place de Carrickfergus, al nord d'Irlanda.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

The post Un ‘menorquí’ a l’Abadia de Westminster appeared first on VilaWeb.

Jordi Munell: “Sorprèn la manca de mesures sanitàries per a acompanyar el confinament del Ripollès”

Jordi Munell (1965) és batlle de Ripoll i va ser diputat al Parlament de Catalunya del 2015 al 2017 de Junts per Catalunya. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), màster en Microelectrònica per la UAB, el senyor Munell viu aquests dies confinat perimetralment, des que el 22 de desembre el govern català va decidir de tancar les comarques del Ripollès i la Cerdanya. En aquesta entrevista telefònica feta dilluns, Munell lamenta que el tancament fos fet sense consultar, que no hi hagi mesures sanitàries i econòmiques que acompanyin la dràstica mesura. Dóna detalls reveladors: el govern va informar-lo que tancaven la comarca quinze minuts abans que ho anunciessin per la televisió. I els municipis amb més segones residències del Ripollès no són pas els més afectats per la covid.

Jordi Munell, a l’Ajuntament de Ripoll (Foto: ACN). googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Com valoreu el tancament perimetral?
—A Ripoll ho vam rebre amb sorpresa. És cert que les xifres de les persones afectades per la covid-19 a Ripoll i la situació a l’hospital de Campdevànol no eren positives, però sempre havíem pensat que si arribava alguna mesura, seria en l’àmbit sanitari. Fer un cribratge universal a Ripoll, Campdevànol, Sant Joan, les poblacions més afectades, per a trobar asimptomàtics. O mesures de reforç de personal i instal·lacions a l’Hospital de Campdevànol, que va passar un brot que va afectar vint-i-tants professionals. Sorprèn la manca de mesures sanitàries per a acompanyar el confinament del Ripollès. L’única mesura és el confinament, però darrere el confinament no hi ha proposta sanitària. En lloc d’això, d’avui per avui, tancament.

El govern anuncia el tancament perimetral el dia 22. Quan us avisen?
—M’avisen que tanquen la comarca un quart d’hora abans que sortís la roda de premsa a TV3. Em truca la consellera de Presidència. Va fer igual amb l’alcalde de Puigcerdà i els presidents dels consells comarcals. Poca cosa vaig poder fer. Va anar així, sense preavís.

Heu dit que Ripoll, Sant Joan i Campdevànol són les poblacions més afectades per la covid-19. Però, en canvi, no serien les poblacions amb més segones residències.
—No. Per tant, si féssim una anàlisi exhaustiva, no hi ha correlació entre segona residència i covid-19, en aquest cas. O s’hauria de comprovar. Sabem que la mobilitat incrementa el contagi, i com més amplies els contagis, pitjor. Però municipis com Molló, Setcases, Queralbs, Toses, amb moltes segones residents, no tenien cap cas quan es va decretar el tancament. Per això es queixen els alcaldes respectius. Cap cas, i ens confinen? En canvi, teníem molts més casos al Baix Ripollès: Sant Joan, Campdevànol, Ripoll. On hi ha el 50% de la població de la comarca, i on la mobilitat és laboral.

L’impacte econòmic del tancament, el teniu calculat?
—Difícil de calcular. Però si tenim un miler d’establiments que depenen del turisme, calculem que 20 milions de facturació o 25 són els que s’han perdut. Hi ha tots els proveïdors i distribuïdors de carn, làctics, embotits, al voltant del turisme. I les escoles d’esquí, hípiques, llauners i electricistes que fan manteniments dels establiments. La roda econòmica que s’ha aturat és molt gran. I una altra cosa, penseu-ho: el dia 18 s’anuncia que es permet l’ús turístic cap al Pirineu, i per tant, moltes empreses del sector treuen treballadors de l’ERTO i fan compres de menjar. I al cap de quatre dies, tancats. No ens imaginàvem aquesta marxa enrere, tan sobtada. Divuit obren. Vint-i-dos, tancats. I com que és tan sobtada, les conseqüències laborals, econòmiques i socials són molt importants. Amb la inversió feta. Sorprèn.

Vau demanar que el Ripollès fos dels primers llocs on es vaccinés la gent. Us han respost?
—Formalment, no. Sí que sé que Argimon va dir públicament que no es podia fer perquè s’havia de començar a vacunar pels llocs on no hi havia casos, seguint el protocol establert per l’estat espanyol. Doncs a la fundació Guifré de Ripoll o a la residència de Campdevànol no hi havia hagut casos. Si ens han tingut confinats de manera unilateral, però podem avançar uns mesos la vacunació, seria una manera de compensar-ho. S’hauria pogut fer. Però no han volgut canviar els plans.

Com valoreu el paquet d’ajuts de la Generalitat al Ripollès?
—Són 2.339.000 euros per a tot el Ripollès. Els ajuts benvinguts siguin, però els considerem insuficients. Tampoc no hem vist que s’acompanyés de mesures automàtiques, com la paga dels autònoms, l’IVA, la seguretat social. Ningú en parla, d’això. Tancar la comarca és fàcil. Però el dia 30 hi ha hagut molta angoixa, sense facturar, i has de continuar pagant la seguretat social, els mòduls, l’IRPF, els autònoms. I el 20 de gener, l’estat, l’IVA no el confinarà pas. Es tanca. Molt bé. Però que s’acompanyi de mesures sanitàries, i sense tributació dels imposts.

Valoreu-me el govern català, si us plau.
—En aquest govern trobem a faltar el cap de govern. Tenir president o no tenir-ne no és igual i es troba a faltar. Quan tens un govern amb diferents visions, si hi ha un timoner, un capità, marca el rumb. I això ara es troba a faltar. Tenim constància que les reunions del Procicat duren moltíssimes hores, costa d’arribar a acords. A nosaltres, els alcaldes, no ens arriba la informació, no se’ns demana l’opinió. Oh, és que al Ripollès hi ha molts casos. Hi ha sis pobles sense cap cas. Nosaltres diem que es podria ser més quirúrgic. Ripoll, Campdevànol, Sant Joan, hi ha una mobilitat laboral molt alta, el 85% dels serveis i la indústria és aquí. Soler Palau, Casals, Comforsa, Sobeca, Fibran. Hem vist com els dies 23 i 24 es van formar les cues. I el 25, no. És a dir, hi ha hagut mobilitat laboral d’entrada i sortida elevada, i el confinament no els afecta. En canvi, el confinament afecta el sector turístic, i de residències, i com dieu, i jo també, perquè ho diuen els alcaldes, no està comprovat que aquesta mobilitat a segones residències sigui causant del contagi, tancats els hotels i restaurants. Repetim: Queralbs, Toses, Molló, amb casos molt baixos. Tot plegat, són coses que no entenem. El govern governa des de la distància, i després no contrasta la informació amb el territori.

Voleu afegir res?
—Com a reflexió: que els ajuts que rebin els afectats siguin proporcionals al volum de negoci, com fan països europeus. Proporcional a les pèrdues de facturació. El govern ens diu que és difícil de calcular, això. Doncs nosaltres oferim al govern, i als ajuntaments, la nostra agència de desenvolupament econòmic, acostumada a gestionar ajuts europeus, de turisme i treball. Perquè potser el que hem de fer és rebre un ajut global, com a comarca, que nosaltres quantifiquem en 40 milions d’euros. Que sigui una aportació al fons de cooperació al món local. I que ens deixin, als ens comarcals, repartir-los a les empreses afectades segons els criteris que deia, per a ser justos. Vostè va facturar un milió? I ara 700.000? No és el mateix una empresa amb 1, que una empresa amb 15. Aquesta és una proposta que elevem.

El govern dóna dos milions. En demaneu quaranta, de milions.
—El govern ha anunciat que, l’any que ve, al fons de cooperació local hi haurà aportacions per a les administracions per haver afrontat la covid. En el cas de Ripoll, per exemple, enguany hem posat mig milió d’euros en ajuts directes als establiments afectats. La proposta és fer igual per a tota la comarca. I que els dinou ajuntaments posin líquid als nostres municipis per als afectats de manera justa. I això se sap fer des de la proximitat, i des del territori.

The post Jordi Munell: “Sorprèn la manca de mesures sanitàries per a acompanyar el confinament del Ripollès” appeared first on VilaWeb.

Prodigis de la història de l’art del gravat català explicats per Artur Ramon

Enciclopèdia Art, del grup Enciclopèdia Catalana, ha editat un nou llibre de bibliòfil, en aquesta ocasió dedicat al gravat català: Història de l’art del gravat català. El director i coordinador de l’obra és l’antiquari, col·leccionista i galerista Artur Ramon i la direcció editorial és de Joan Ricart. Aquest llibre de gran format i impressió acuradíssima mostra la història del gravat català a través d’una lectura cronològica i alhora posant l’accent en diferents temàtiques. Reprodueix dues-centes imatges d’un centenar d’artistes diferents, des de l’edat mitjana fins als nostres dies. Un llibre que s’ha concebut com una obra de referència, des d’una mirada inclusiva, heterogènia i sòlida. Hi participen els especialistes Eva Via Pou, Rafael Cornudella, Francesc Fontbona, Joan M. Minguet, Albert Martí Palau, Maria Mercè Casanovas, Sol Enjuanes i Albert Mercadé. Se n’ha fet un tiratge de mil exemplars i té un preu de 990 euros.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Entre les diferents aproximacions i lectures que mostra aquesta història del gravat català, destaca el treball de Sol Enjuanes, que fa una mirada de gènere tot posant èmfasi en la faceta de moltes artistes que fins ara havien passat desapercebudes. El capítol d’Albert Mercadé parla d’artistes actuals, com ara Perejaume, Plensa, Barceló, Aballí… Hem parlat amb Artur Ramon per aprofundir en aquest projecte.

És la primera vegada que s’escriu una història de l’art del gravat català fins als nostres dies?
—D’aquesta manera sí. Hi ha estudis i tractats sobre el gravat de manera fragmentària, especialment del gravat més antic, amb publicacions universitàries. Però una obra amb aquesta voluntat holística i transversal, que agafi des dels primers gravats fets amb xilografia, fins avui, no. No existia un volum així. I menys amb la qualitat de reproducció de les imatges que té aquest llibre. Perquè en la majoria de llibres, les imatges es mostren petites, molt fosques i no s’aprecien bé les obres.

Amb quin propòsit s’ha elaborat aquesta història de l’art del gravat català?
—Aquest llibre té dos propòsits. El primer és cobrir un forat en la historiografia, tot posant el gravat al mateix nivell que les altres arts. Això té molt de mèrit per part d’Enciclopèdia, perquè dóna al gravat el valor que es mereix. El segon és coordinar i dirigir un equip molt heterogeni i alhora especialitzat en aquells aspectes que volíem cobrir.

Heu dividit el llibre en dues grans parts: el gravat clàssic i el gravat contemporani. Què en destacaríeu de cada part?
—El llibre té una arquitectura cronològica, en la qual hi ha sempre el doble joc, la voluntat de combinar divulgació i rigor. Per això hem buscat diferents especialistes segons les èpoques. Rafael Cornudella és la persona que coneix més l’època primera i, per tant, és qui comença amb els primers treballs xilogràfics de finals de l’època medieval i el Renaixement, lligats als llibres i a la difusió d’un pensament catòlic i també popular, amb les auques i els goigs. Després tenim tot el període del segle XVII, que és poc important perquè Catalunya entra en decadència i les seves arts se’n ressenten. Però al segle XVIII s’entra en un altre escenari on el gravat té una funció de reproducció d’obres d’art, de pintura bàsicament, però també de reproducció pròpia, amb la gran obra Máscara real, de Francesc Tramulles i Pere Moles. I a partir d’aquí comença tot el procés, amb la figura de Fortuny, al segle XIX, que es troba a l’alçada dels millors gravadors de la història universal. I això s’ha de recalcar.

Gravats de Marià Fortuny, ‘Anacoreta’ (1869).

Què passa amb l’arribada del segle XX?
—Durant el Noucentisme, el gravat és una eina fonamental per a la difusió d’una idea de civilització. El gravat s’adapta millor al clima de l’època i això no passa tant amb la pintura. I aquest llibre ens permet també de reescriure una mica la història de la nostra contemporaneïtat: en el mateix moment que s’esdevé el Dau al Set, que explica molt bé Sol Enjuanes, Maria Mercè Casanovas ens explica les edicions de la Rosa Vera, de Jaume Pla. La Rosa Vera és un final del Noucentisme que va existir, una tria envers una mena d’art figuratiu que no podem negar. També donem visibilitat a artistes gravadores que fins ara eren conegudes perquè eren la dona d’un artista. Maria Girona era la dona de Ràfols-Casamada, Esther Boix era la dona de Ricard Creus. Però són artistes per elles mateixes, com Roser Bru i més que reivindiquem. Perquè, és clar, és un llibre fet el 2021!

I a partir de quina tesi heu treballat el volum?
—La primera idea ve implícita amb l’encàrrec i el format, que és posar el gravat al nivell de les altres arts. Aquest llibre té el mateix tractament que si fos de pintura gòtica o de primeres avantguardes. Cal trencar el primer tabú: no pel fet de ser una obra sobre paper, no pel fet de ser una obra de reproducció, és menor. Trenquem un tòpic molt instal·lat a casa nostra.

En els altres països no s’ha considerat un art menor?
—No. A França això no passa, tampoc no passa al món anglosaxó ni a Alemanya. A Itàlia passa, en part. Als països mediterranis hi ha una tendència a menysprear les obres sobre paper. La segona tesi, també importantíssima, és cobrir el forat historiogràfic. És una obra que no existia al mercat fins ara. I hem tractat la modernitat, que és més propera a nosaltres i comercialment més defensable, però no ens podíem quedar només amb la modernitat, perquè és una història que comença molt abans i l’havíem d’explicar. En aquesta obra, al món antic se li dóna el valor que requereix, tot i que ara ens trobem en un moment on el món antic sembla que faci nosa. Sense el món antic no podem entendre la contemporaneïtat. Hi ha reproduït un gravat de Perejaume que fa una picada d’ullet a la Máscara real de Tramulles. Si només publiquem Perejaume i deixem de publicar Tramulles, no s’entén res. L’art és constituït per capes tel·lúriques que van una sobre l’altra. Hem d’explicar-les.

Més singularitats?
—L’altre aspecte que m’agrada molt és aquest caràcter obert, d’esponja, en el qual poses Brotat al costat de Miró i poses Cardona Torrandell al costat de Picasso; i surt Todó amb Tàpies. Això no és habitual. Aquesta idea de mostrar el mosaic general, no la història oficial, també era una oportunitat que quan vaig acceptar l’encàrrec em permetia, mitjançant el gravat i amb l’ajuda dels col·laboradors, una història més personal de l’art, amb una visió més àmplia.

D’entre la selecció d’artistes que apareixen en el llibre, quins en destacaríeu? Trieu cinc noms.
—El primer seria Francesc Vaquer, té la primera imatge icònica del patró de Catalunya, Sant Jordi, amb un fons que és com un tapís, i que per a mi és una de les obres mestres del gravat català. També posaria com a obra icònica qualsevol de la Máscara real de Tramulles, perquè és el gravat del rococó, el gravat àuric. El tercer seria l’Anacoreta, de Fortuny. El quart seria Xavier Nogués, que és l’altre gran gravador, i el cinquè seria la coberta d’aquest llibre, El Braman, de Joan Miró. Perquè dins del segle XX, Miró és el gran gravador.

A l’esquerra, ‘L’àpat frugal’, de Picasso (1904), i a la dreta, un cartell d’Ismael Smith (1910).

Heu fet alguna descoberta?
—La descoberta general és que tot funciona. És orgànic tot. Això que ens han volgut vendre, que una línia eclipsa totes les altres, no és cert. Perquè si fos així, les imatges del llibre ballarien. I no ballen. L’obra es mostra com un riu on tot acaba fusionant-se, perquè tot és fruit d’una època, però amb diferents visions de la realitat. I tan important és com veu la realitat Cardona Torrandell com la realitat que veu Ponç. Formen part del clima d’un temps. I no s’exclouen.

Es pot explicar la història de l’art català sense explicar la història del gravat català?
—Jo crec que no. La història de l’art català és la història de les representacions visuals que ha tingut el nostre país, que han estat lligades fonamentalment a la nostra història, que ha estat i és fragmentària, irregular, d’alts i baixos. I l’art això ho representa. Dins l’art tot forma part del mateix cos. I el gravat forma part d’aquest cos, d’aquest tot.

El gravat, a més, té la virtut de fer de pont, de ser un conjunt de tècniques que es fan servir tant per a l’art més popular com per a la creació artística. Per tant, no només forma part de la història sinó que pot ajudar a explicar molt bé la història social.
—Efectivament, la història social, la història cultural… Al segle XX, sobretot, canvia el paradigma. Si abans del segle XX el gravat servia sobretot per a difondre unes idees, al segle XX el gravat serveix sobretot per a apropar l’art a la societat. Els artistes i els seus mercats són molt conscients que hi ha gent que no pot accedir a l’obra original. I una manera d’accedir a l’art, quan tens poca capacitat econòmica, és mitjançant el gravat.

La democratització de l’art.
—Això al segle XX és fonamental. I el gravat juga un paper fonamental en aquesta democratització de l’art, per poder arribar pràcticament a tothom.

Pel que fa a això que comenteu, hi ha un text determinant que al llibre reproduïu diverses vegades: L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica, de Walter Benjamin (1935).
—És un assaig que se cita molt i aviat farà cent anys! Vull dir que és un assaig molt modern, perquè Walter Benjamin va ser un home molt visionari i, tot i que han passat molts anys, aquest assaig es manté perquè proposa precisament aquest canvi de paradigma: com mitjançant la reproductibilitat de l’obra artística es pot democratitzar l’art sense que l’obra perdi l’aura, cosa que a ell li preocupava. Ara, què passarà a partir d’aquí amb les noves tècniques d’impressió? És una nova història que s’escriurà a partir d’ara. Per això està bé acabar aquí i ara el llibre.

Amb el món digital ens trobem en un altre moment de canvi?
—Canvi de paradigma una altra vegada. Veurem tots aquests arts com van, com es fusionen, com es van consolidant… Fins avui han regit unes tècniques clàssiques que s’han combinat amb les tècniques contemporànies. Ara, però, és un moment de canvi, en això i en tot. Les crisis són això, mons que es van morint i nous mons que no sabem com seran. Estem en aquest punt amb tot, també amb el gravat. Per això està molt bé que acabi aquí el llibre, perquè és com un final d’etapa.

A l’esquerra, aiguafort de Roser Bru, ‘Página social o Petición de mano’ (1966), i a la dreta, Francesc Artigau, ‘Tuset Street III’ (1968).

Parlant de canvi d’etapa. Com ha arribat el món del gravat a aquest final d’etapa? Acabem amb bona salut? Hi ha bons tallers, bons gravadors? Els artistes creuen en el gravat?
—Hi ha tallers molt bons; en el llibre també és un tema que reivindiquem, la figura del gravador. Perquè hi ha l’artista i hi ha el gravador. Estem en un moment de molt bona salut. No estem tan bé, però, amb l’atenció institucional cap al món del gravat. No hi ha pràcticament exposicions. Tampoc el món de les galeries no hi contribueix. I el col·leccionisme se’n ressent. Això ho explica molt bé Albert Martí al seu article, que també és una gran aportació. Perquè traça una línia sobre el col·leccionisme des del segle XVII fins avui. Aquest llibre pot contribuir a remar en aquest sentit.

A la vostra introducció general del llibre defenseu els trets tan especials que contenen les obres gravades: alquímia, atzar i fragilitat.
—El gravador ha de pensar el món al revés. I després, segons les tintes, segons les tècniques… Torres-García feia servir la xilografia, però Fortuny feia servir l’aiguatinta i la punta seca, perquè volia el virtuosisme extrem, quasi de miniaturista, i Dalí feia servir la litografia. La tècnica ajuda a la comunicació de la idea. I després n’hi ha que experimenten, per això hi ha aquest punt d’atzar. És un terreny d’experimentació, de laboratori. De vegades anticipa idees que després veurem a la pintura, això passa amb Miró i Picasso. És un treball de laboratori d’idees.

Salvant les distàncies, hi ha un parentiu entre el gravat i la ceràmica.
—Molt. Per a mi el gravat s’assembla molt a la ceràmica, tot i que a la ceràmica el procés tècnic influeix més. Llorens Artigas explicava que de dotze peces que posava a coure, en salvava un parell. Això amb el gravat no passa. Però sí que hi ha aquest punt de l’atzar del procés, a veure què et trobaràs. En aquest sentit, faig un altre paral·lelisme: la pintura seria la narrativa, mentre que el gravat seria la poesia. I també comparo el gravat amb una cocció culinària: el gravat ha d’estar al punt, al dente, com la pasta. Perquè el gravat és creació i tècnica.

The post Prodigis de la història de l’art del gravat català explicats per Artur Ramon appeared first on VilaWeb.

Dels primers errors als primers vaccinats: cronologia de l’any de la covid

El 2020 sembla un any dissenyat, gairebé, com un argument de novel·la. El primer de gener, una notícia llunyana que aviat es farà tan propera que transformarà la normalitat mundial: tanquen un mercat d’una ciutat xinesa, Wuhan, perquè s’hi ha detectat un nou coronavirus. I la darrera setmana de desembre, una fita sense precedents en la història: els primers vaccinats de la malaltia, que ha fet estralls a tot el món, amb més de vuitanta-dos milions de casos i vora dos milions de morts. La manera i la velocitat com la covid-19 s’ha apoderat de la vida íntima, les relacions socials, l’economia, la feina i el món sencer han estat torrencials. VilaWeb us ofereix un repàs cronològic dels principals fets derivats de la crisi sanitària d’enguany per posar-hi perspectiva.

GENER Tancament del mercat de Wuhan googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A final del 2019, les autoritats xineses informen l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que s’han detectat diversos casos d’un nou coronavirus, amb origen identificat al mercat de Wuhan, ciutat d’onze milions d’habitants. El primer de gener, el mercat tanca i es mor el primer contagiat. El 7 de gener, informen dels primers casos del nou coronavirus a Tailàndia i el Japó.

Les primeres informacions errònies de la Xina… i l’OMS

L’OMS comparteix diverses informacions de fonts oficials de la Xina que, al cap dels mesos, es demostraran equivocades. El 14 de gener, difon que “els estudis preliminars dirigits per les autoritats xineses no han trobat proves clares que el nou coronavirus (2019-nCoV) identificat a Wuhan es transmeti entre humans“. Uns dies abans, el 10 de gener, l’OMS opta per “no recomanar cap mesura sanitària específica per als viatgers que vinguin o vagin cap a Wuhan”, argumentant que la mesura tindria més costs que no pas beneficis.

El primer article publicat per VilaWeb

La primera peça publicada en aquest diari sobre el coronavirus 2019 data del 21 de gener i recull que els coronavirus “tenen capacitat de transmetre’s entre humans“. “Els principals símptomes són més intensos que una grip, amb febre, dolor i malestar general i problemes respiratoris”, s’hi llegeix.

Confinament multitudinari a la Xina

Sis ciutats de l’interior de la Xina, entre les quals Wuhan, suspenen els serveis d’avions, trens, autobusos i carreteres i confinen vint-i-un milions d’habitants per frenar l’expansió del virus.

L’admiració creixent per la situació a la Xina

La gestió logísticament ingent de la Xina per a frenar la covid comença a atraure mirades. El 23 de gener, la imatge espectacular de la construcció d’un hospital en tan sols deu dies es fa viral a la xarxa. A mesura que el virus agafa pes a les notícies, es difonen més imatges que semblen ben lluny,però algunes no trigaran a ser habituals a Europa.

Augment dels morts a la Xina i primers casos confirmats a Europa

El 24 de gener, la ministra de Salut francesa confirma els tres primers casos de coronavirus a Europa. Són tres persones que han anat fa poc a la Xina. Se’n sap poca cosa. Dos dies més tard, la Xina es fa enrere respecte d’algunes informacions que havia donat al començament. El ministre de Sanitat xinès confirma que el coronavirus és contagiós abans de mostrar símptomesi eleva els morts a cinquanta-sis.

Es descarten els primers casos sospitosos al país i l’OMS rectifica

El dia 27, l’OMS corregeix i qualifica el coronavirus d’amenaça internacional d’alt risc. Unes hores abans l’havia considerat “moderat”. Esgrimeix “un error de formulació”. El dia 28 descarten que una dona que havia viatjat a Wuhan i ha estat atesa a Torrevella amb símptomes de grip tingui el coronavirus. Aquell mateix dia també es descarta que un home procedent de Wuhan traslladat a l’Hospital Clínic de Barcelona tingui la malaltia.

FEBRER El món comença a prendre mesures (tímides) bilaterals amb la Xina

A mesura que la situació s’agreuja a la Xina (ja hi ha sis mil infectats i 132 morts), el món reacciona. El dia 29 suspenen la celebració de l’Any Nou xinès a Barcelona en solidaritat amb la crisi del coronavirus. L’endemà, Rússia tanca la frontera amb la Xina. Europa no començarà a estudiarel tancament de l’espai Schengen a les persones provinents de la Xina fins el 4 de febrer.

Senyals d’alerta a Itàlia mentre l’OMS manté la confiança en la Xina

El virus comença a arrelar públicament a Itàlia, que el 31 de gener declara l’estat d’emergència. S’hi han detectat dos casos en turistes xinesos i es bloca un vaixell per un cas sospitós que s’acaba descartant. El dia abans, l’OMS ha declarat l’emergència internacional, però opta per mantenir la confiança en la Xina, mentre que el personal sanitari d’Hong Kong fa vaga perquè es tanqui la frontera xinesa. A les Filipines s’hi confirma la primera mort per covid-19 fora de la Xina.

Es mor el metge que va alertar de la perillositat del virus

6 de febrer. La mort del metge xinès que va intentar d’avisar sobre la perillositat del coronavirus i va ser menystingut per les autoritats del país indigna la societat xinesa.

El primer cas al país i el nom de la cosa

9 de febrer. Un dels pacients britànics ingressats a l’Hospital Universitari Son Espases de Palma per sospites d’estar infectat per coronavirus obté un resultat positiu i és aïllat. L’OMS dóna nom oficial al nou coronavirus, a partir d’ara s’anomenarà covid-19.

Punt d’inflexió: el Mobile, anul·lat

És previst que entre el 24 i el 27 de febrer es faci a Barcelona el Mobile World Congress, un dels esdeveniments més importants a la ciutat. LG és la primera gran marca que anul·la la seva presència adduint l’epidèmia, el dia 5. La seguiran moltes més. La batllessa Ada Colau i la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, fan una crida a la calma. El dia 13, finalment, els responsables del congrés l’anul·len. La decisió causa suspicàcies perquè, mentrestant, en altres llocs d’Europa, com Amsterdam, s’hi fan congressos semblants amb les mateixes companyies que no són anul·lats.

El món comença a calibrar la magnitud de la tragèdia

El mateix dia 13, un canvi en el mètode de diagnòstic del coronavirus revela 14.840 nous contagiats a Hubei. El dia 15, un turista xinès infectat es mor a l’estat francès, primera defunció a Europa per la malaltia. El dia 16 se sap que Xi Jinping tenia informació sobre el brot del coronavirus dues setmanes abans de fer-lo públic. El dia 22, l’OMS alerta que el marge per contenir el coronavirus s’escurça pels contagis fora de la Xina. I el dia 24, l’FMI avisa de les conseqüències econòmiques. La combinació d’aquestes notícies esdevé un indici important a ulls del món que cal reconsiderar la gravetat de la situació.

Oriol Mitjà fa el primer crit d’alerta

El 15 de febrer, enmig de la confusió creada per la suspensió del Mobile World Congress, Oriol Mitjà fa unes declaracions al programa FAQS de TV3 que són una bomba informativa. Mitjà avala la decisió del Mobile i deixa clar que la malaltia pot arribar aquí i que només es pot vèncer amb previsió. És el primer crit d’alerta seriós. Al cap de pocs dies, el dia 25 de febrer, en una entrevista a VilaWeb Mitjà torna a avisar: “Tard o d’hora el coronavirus arribarà aquí”

Brot de setze infectats a Itàlia

21 de febrer. Setze infectats al nord d’Itàlia: catorze a la regió de la Llombardia i dos al Vèneto. El govern posa en quarantena 250 persones, confina deu municipis i insta els veïns a no sortir de casa. S’hi suspenen actes públics, activitats comercials, laborals i lúdiques, es tanquen les escoles i es limita el transport públic. L’endemà es confirmen els dos primers morts a Itàlia per la covid-19.

El primer cas a Catalunya i la ja històrica conferència de premsa de Joan Guix

25 de febrer. Primer cas de la covid-19 a Catalunya: una dona de trenta-sis anys que ha viatjat fa poc al nord d’Itàlia, on ja hi ha set morts i tres-cents casos. La consellera de Salut, Alba Vergés, diu que “s’ha fet l’estudi de contactes”, que “el protocol funciona” i que “parlem d’un virus que no comporta un aïllament alt“. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, també transmet un missatge de tranquil·litat i demana, entre més, esternudar a l’avantbraç i rentar-se sovint les mans. En conferència de premsa pronuncia una frase que serà recordada: “No vull banalitzar, però com a epidemiòleg em preocupa més la grip que no la covid-19″.

El primer cas al País Valencià i una “bomba biològica” a Milà

26 de febrer. Primer cas del coronavirus 2019 al País Valencià. És un noi jove de Borriana que havia anat feia poc al nord d’Itàlia, on ja hi ha onze morts. La Conselleria de Sanitat, dirigida per Ana Barceló, difon que la possibilitat d’infecció és “de baixa a moderada”. Sanitat té sota vigilància dos grups de valencians que han anat fa poc a Milà: els empresaris que van assistir al Saló Internacional de Calçat i els seguidors del València que van anar a veure el partit contra l’Atalanta el 19 de febrer. Més tard, aquest partit serà descrit per les autoritats italianes com una “bomba biològica” que va afavorir la transmissió de la covid a l’estat espanyol.

Els darrers actes multitudinaris amb un degoteig d’anul·lacions i la borsa sota mínims

28 de febrer. Suïssa anul·la el Saló de l’Automòbil de Ginebra i prohibeix els esdeveniments amb més de mil persones fins el 15 de març. La borsa tremola i registra la pitjor setmana en una dècada. El Consell de Metges de Catalunya demana als professionals que evitin de participar en congressos multitudinaris i que prenguin mesures de protecció. Mentrestant, s’estrenen les Falles de València del 2020. El batlle Joan Ribó assegura que treballen perquè “no es genere una sensació de pànic ni hipocondria” i diu que compliran les ordres de la conselleria i del Ministeri de Sanitat espanyol, però que de moment “no han dit res”.

MARÇ Primeres morts al país

El 3 de març, Sanitat confirma el primer mort per la covid-19 al País Valencià, però explica que la defunció data del 13 de febrer, fins i tot abans que es detectés el primer cas a Itàlia. El dia 6 es declara la mort d’una dona de 87 anys amb patologies prèvies com la primera mort per covid-19 a Catalunya.

Per què no es prenen mesures a Madrid?

5 de març. Els contagis a Madrid es dupliquen en un sol dia, el sistema hospitalari és al límit i hi ha focus descontrolats que no tenen traçabilitat sobre la forma de contagi, segons diversos informes. La Conselleria de Salut madrilenya en té un que pronostica un salt a quinze mil casos si no s’adopten mesures dràstiques de seguida. Segons una informació d’Eldiario.es, va demanar al govern espanyol que les prengués, però el ministre Salvador Illa s’hi resisteix amb arguments tècnics, polítics i econòmics. Finalment canviarà de parer.

Restriccions dures a Itàlia i patacada de la borsa

9 de març. Itàlia decreta les primeres mesures dràstiques a Europa per a frenar l’expansió de la covid. Confina una àrea amb setze milions de residents, tanca escoles, museus i centres públics a tot el país, prohibeix les activitats públiques de tota mena, i dicta normes de distància física per a les botigues i els bars i restaurants. Catalunya registra dues noves morts i la borsa s’estavella a tot el món. Primers casos o sospites de casos en persones conegudes: Jaume Collboni, aïllat, i Javier Ortega Smith, infectat.

Allau d’anul·lacions d’activitats, Brussel·les albira la crisi i el 061 es col·lapsa

La Comissió Europea anuncia que vol mobilitzar 7.500 milions d’euros per a contrarestar l’impacte econòmic de la covid-19. El govern espanyol aprova un decret que considera que els treballadors aïllats preventivament seran considerats incapacitats temporals per accident de treball i podran cobrar un 75% del salari. Se suspenen les Falles de València i les Festes de la Magdalena de Castelló, els vols entre l’estat espanyol i Itàlia, i els viatges de l’Imserso, i es prohibeix que hi hagi públic en els esdeveniments esportius. El 061, el telèfon de la Generalitat de Catalunya per a atendre urgències, es col·lapsa.

Brot a Igualada i descontrol a Madrid

11 de març. Un brot afecta vint persones a l’Hospital d’Igualada. Guix assegura que la cadena de contactes és controlada i Salut tanca escoles, instituts i campus universitaris a Igualada, Jorba, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. També es prohibeixen els esdeveniments amb més de mil persones a tot Catalunya. El president Ximo Puig atribueix la suspensió de les falles al descontrol de l’epidèmia a la Comunitat de Madrid, que, tota sola, representa el 50% dels casos diagnosticats a l’estat espanyol. Però el govern espanyol continua negant-se a tancar-la. L’OMS declara que la covid-19 ja és una pandèmia.

La conca d’Òdena, confinada; el país, abocat a un abisme de profunditat encara incerta

12 de març. El brot a Igualada s’ha descontrolat. El govern dicta una ordre de confinament immediat a la població de la conca d’Òdena, mentre experts com Oriol Mitjà alerten que no es té una fotografia real sobre la quantitat de casos que hi ha al país. Se suspèn l’activitat educativa a tot el país, tret d’Andorra. Els presidents Quim Torra i Ximo Puig anuncien ajuts econòmics per a mirar de revifar l’economia. Al món, Donald Trump prohibeix els viatges entre Europa i els Estats Units.

Sánchez impedeix a Torra i Armengol de tancar fronteres

13 de març. Els presidents Quim Torra i Francina Armengol reclamen el tancament de les fronteres amb la resta de l’estat per a aturar l’expansió de la covid-19, però el govern espanyol ho refusa. El president de l’executiu, Pedro Sánchez, s’escuda en l’anunci que demà decretarà l’estat d’alarma, tot i que no en defineix el contingut. Mentrestant, els governs del país tanquen gran part de l’activitat comercial i d’oci. El focus de Madrid continua descontrolat i la velocitat dels contagis a l’estat espanyol ja supera el ritme d’Itàlia. La Xina anuncia que la primera infecció va ser el 17 de novembre, un mes abans que no es pensava.

L’estat d’alarma recentralitza les competències sanitàries

14 de març. Després d’un consell de ministres de més de set hores, el president espanyol, Pedro Sánchez, anuncia que l’estat d’alarma durarà quinze dies i estableix un confinament domiciliari per a tota la població, amb l’excepció dels desplaçaments per adquisició d’aliments, assistència a centres sanitaris i motius laborals, entre més. La gestió de l’epidèmia passa a mans exclusives del ministre Salvador Illa. Els Mossos estaran sota les ordres del Ministeri d’Interior espanyol i els militars seran considerats agents de l’autoritat. Es podran intervenir empreses i centres de salut privats. Mentrestant, “l’epidèmia a Catalunya ja té una trajectòria igual o pitjor que a Madrid”. L’endemà, el president Torra critica durament el govern espanyol, tot titllant-lo d’irresponsable, i diu que l’estat d’alarma és insuficient.

La gent continua havent d’anar a treballar, malgrat tot

Portugal sí que tanca la frontera amb l’estat espanyol, l’endemà de l’estat d’alarma. La Unió Europea també tanca les fronteres exteriors, tret del transport essencial de mercaderies. L’agència de Salut Pública d’Anglaterra avisa que la crisi causada per la covid-19 es pot allargar un any. El dilluns 16 de març es fan virals diverses imatges amb el transport públic ple a vessar de treballadors que han d‘anar a la feina. Diversos experts avisen que no es fan prou proves de detecció per manca de recursos. El president Torra anuncia que té el coronavirus. Les eleccions municipals s’ajornen a l’estat francès.

Els sanitaris denuncien les males condicions i s’acosta el col·lapse sanitari

Metges, infermers i auxiliars de diversos hospitals alcen la veu per denunciar la manca de material i els nombrosos canvis de protocol. Els experts avisen que el col·lapse sanitari arribarà abans de deu dies. El president espanyol promet la mobilització de 200.000 milions d’euros per a suavitzar l’impacte econòmic de la crisi. La Generalitat destina 7,5 milions en ajuts als autònoms. Armengol aconsegueix finalment de tancar per mar i aire les Illes. I la situació epidemiològica a l’estat espanyol ja és pitjor que a la Xina, amb el 70% de les morts a la Comunitat de Madrid, que el govern espanyol s’ha negat a tancar en tot moment.

Crida als sanitaris jubilats i als estudiants de Medicina, i blocatge de màscares

Diversos col·lectius de sanitaris, i també el batlle d’Igualada, critiquen que el govern espanyol bloca remeses de màscares amb els tràmits de supervisió. Mentrestant, Sánchez desplega l’exèrcit a Catalunya per desinfectar el port i l’aeroport de Barcelona. El món supera els 10.000 morts per coronavirus, i se’n declaren els quatre primers a Catalunya Nord. Salut fa una crida als sanitaris jubilats, als pendents de plaça i a estudiants d’últim curs d’Infermeria i Medicina. Torra porta la demanda de confinament complet de Catalunya a les institucions europees, i Puig destina 97 milions d’euros als autònoms i a la solvència de les empreses.

Pròrroga de l’estat d’alarma i preocupació per les residències

21 de març. El 61% dels llits d’UCI a Catalunya són ocupats per pacients amb la covid-19 i setanta científics de tot l’estat espanyol alerten Sánchez que és urgent el confinament total. El president espanyol ho menysté i anuncia que l’estat d’alarma s’allarga fins l’11 d’abril, amplia el paper de l’exèrcit i intervé les residències. La situació d’aquests centres preocupa al País Valencià, on també hi ha escassetat de material sanitari. La pèrdua del gust i de l’olfacte s’afegeixen públicament a la llista de símptomes característics de covid-19.

La gestió del govern espanyol, en el punt de mira, i un informe alarmant al Principat

El 23 de març, la Xina afluixa el confinament marcial de Wuhan després de dos mesos. El nou epicentre són els Estats Units, on la situació s’agreuja mentre el president Donald Trump diu que tot és “més que controlat”. Els experts avisen que, a causa de la manca de recursos, l’estat espanyol podria haver detectat només el 5% dels casos de la malaltia, a diferència del 69% d’Alemanya, per exemple. El dia 25, Vergés assegura que s’ha doblat la capacitat de les UCI del Principat, però no en concreta la xifra. Surt a la llum que un informe alerta de fa una setmana el govern espanyol d’una mortalitat catastròfica si manté les mesures actuals, i la situació a les residències és molt crítica. VilaWeb publica un informe que preveu el pic de contagis al Principat a final d’abril.

El govern espanyol accepta el confinament total i perd material

El 27 de març, el govern espanyol perd 659.000 proves ràpides per a detectar el coronavirus i impedeix a la Generalitat que endureixi el confinament de la Conca d’Òdena. L’endemà, Sánchez cedeix i decreta el confinament total, quinze dies tard. El dia 31, el TSJC ordena a la Generalitat que proporcioni als metges equips de protecció per al coronavirus alhora que arriba el material que l’executiu ha comprat a Hong Kong. L’FMI alerta d’una recessió profunda i els Jocs de Tòquio s’ajornen.

ABRIL Les dades comencen a amainar enmig d’una revolta als CAP

Comença el mes d’abril. La velocitat de propagació del coronavirus comença a decaure al conjunt del país. El dia 6, els Mossos aixequen el confinament perimetral de la conca d’Òdena. Però la situació encara és seriosa. Els professionals sanitaris consideren una “temeritat” el protocol de Sanitat per a reincorporar-se a la feina i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, descarta d’allargar el curs a l’estiu i demana “oblidar-se del temari”. L’estratègia de Salut de tancar els CAP indigna els sanitaris, que l’eviten a Osona. Vergés justifica la mesura perquè diu que millora la gestió.

Europa es comença a esquerdar mentre prepara el desconfinament

El 7 d’abril, la Xina reporta el primer dia sense cap mort per la covid-19 d’ençà del gener i Wuhan surt del confinament, onze setmanes després. Els governs del país comencen a preparar el desconfinament mentre s’obre un nou front de conflicte: els ajuts de recuperació a Europa. La primera reunió acaba sense acord. El dia 8, el Departament de Salut assumeix la gestió de les residències, fins ara en mans de Treball, després de nombroses crítiques a la gestió del conseller Chakir el Homrani.

El desconfinament ja té data i Europa arriba a un primer acord

9 d’abril. Sánchez anuncia que el dia 14 aixecarà la prohibició del treball presencial no essencial, tot i les veus dels científics que li demanaven que l’ajornés. Arran de l’anunci, municipis de la costa de tot el país es blinden contra l’arribada de turistes. La Generalitat afirma que el mateix dia 14 les farmàcies rebran catorze milions de màscares, però els farmacèutics critiquen que no en saben res i que tenen un desabastiment de recursos de protecció. Arriba a València el cinquè avió amb material mèdic de la Xina. I l’Eurogrup arriba finalment a un acord per a mobilitzar 500.000 milions d’euros per la crisi de la covid-19. Resta la part complicada: com es repartiran.

Més crítiques al govern espanyol pel desconfinament

12 d’abril. Els governs del país critiquen la pressa de Sánchez a desconfinar, mentre l’OMS i diversos experts alerten també que encara no és el moment de fer-ho. La Generalitat demana que Catalunya continuï confinada una setmana més tard que Madrid, i Armengol demana de mantenir el tancament de les Illes. Vergés anuncia un futur pla de desconfinament en quatre fases. Al País Valencià ja ha arribat el novè avió xinès amb material sanitari. La Xina autoritza els assaigs clínics de tres vaccins contra el coronavirus.

La pressió assistencial millora significativament

16 d’abril. Les UCI de tot el país han començat a agafar aire i el Departament de Salut diu que farà 27.000 proves PCR a les residències fins el 8 de maig. El curs escolar acabarà al juny i el govern català enllesteix un pla perquè els nens puguin sortir al carrer d’ací a vuit dies. La fiscalia investiga la gestió del coronavirus en vuit residències del país. Als Estats Units, el president Donald Trump acusa l’OMS d’encobrir l’avenç del coronavirus i li retira el finançament.

Catalunya passa el pic de contagis, segons Vergés

El 17 d’abril, segons Vergés, Catalunya ja ha passat el pic de l’epidèmia. La Moncloa es veu forçada a canviar el recompte de morts i origina un caos de dades, mentre afina el pla per a desconfinar la canalla i els adolescents. Torra reclama a Sánchez que el govern català pugui aplicar el pla de desconfinament que ha encarregat a l’epidemiòleg Oriol Mitjà, però el president espanyol no en fa cas. El dia 21, un correu intern de la Guàrdia Civil confirma les ordres de perseguir publicacions contràries al govern espanyol. I Andorra enllesteix el pla per a fer proves d’anticossos a tota la població.

Alemanya permet a Pfizer començar els assaigs i Illa menysprea els governs

El 22 d’abril, Alemanya aprova l’assaig en humans de quatre possibles vaccins contra la covid de BioNthech i Pfizer. Vuit mesos després, un dels candidats es distribuirà a tot el món i posarà la primera pedra del final de la pandèmia. El dia 24, amb una nova pròrroga de l’estat d’alarma, Illa menysprea els governs de les comunitats autònomesen la gestió del desconfinament, que serà asimètric.

El govern espanyol, obligat a rectificar, i el català es resigna

30 d’abril. Illa anuncia que a partir de demà s’estableixen franges horàries, també per als adults, per a sortir al carrer. La Generalitat de Catalunya ja ho havia demanat i, d’entrada, el govern espanyol s’hi havia oposat. La mala maror del govern espanyol amb el de Catalunya ja s’ha agreujat dos dies abans, quan Sánchez anuncia un desconfinament per províncies, decisió que també acabarà corregint. Així i tot, la centralització força que el govern de Torra retiri el seu pla de desconfinament. El virus comença a recular en zones de l’Àsia i el Pacífic.

MAIG Tret de sortida del desconfinament

El 2 de maig es pot començar a sortir al carrer per passejar i fer esport, i hi ha aglomeracions en diversos indrets, però la fase 0 del desconfinament, que permet la reobertura parcial de petits comerços i establiments d’oci i restauració, comença dos dies més tard a la major part del país, amb l’excepció de Formentera, que va més avançada. El dia 6, Sánchez fa un gir en la seva majoria i salva l’estat d’alarma amb el vot del PNB… i de Ciutadans. L’endemà, Illa admet que el govern espanyol va actuar “tard” contra la covid. El col·lapse del registre civil s’arrossega amb les defuncions.

La hipòtesi de la immunitat de grup s’esfuma

El 13 de maig, l‘estudi de seroprevalença encarregat pel govern espanyol revela que només el 4,36% del total de la població de Catalunya, el País Valencià i les Illes ha superat el coronavirus. El desconfinament continua endavant, tot i que Barcelona i l’àrea metropolitana queden embarrancades per l’estat delicat dels indicadors. El dia 16, Sánchez cerca suport per a una nova pròrroga de l’estat d’alarma prometent que serà l’última. Mentrestant, les proves de detecció es converteixen en el negoci de les clíniques i laboratoris privats, i la permissivitat amb les manifestacions impulsades per l’extrema dreta a Madrid causa indignació.

Noves dades sobre l’expansió del virus des de Madrid

El 18 de maig, un estudi conclou que el 76% del pic de la pandèmia a l’estat espanyol prové dels trajectes amb origen i destinació Madrid. Madrid expandeix el virus, però Sánchez vol mantenir la centralització de les competències de Salut. El dia 19, se sap que el govern espanyol va subestimaral febrer una alerta de risc alt pel virus. El món ja supera els cinc milions d’infectats.

Crisi a Europa pels ajuts i polèmica amb el nou recompte del govern espanyol

24 de maig. Els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca s’oposen al pla de Macron i Merkel per al fons de recuperació econòmica i presenten una proposta alternativa, molt més dura amb el sud. Barcelona comença la fase 1 sense resoldre la mobilitat metropolitana i el govern espanyol adopta un nou model de recompte que rebaixa la xifra real de casos i morts, mentre les UCI es buiden al país.

JUNY Els temporers, desemparats a Lleida; ERC dóna a Sánchez la darrera pròrroga

Comença el mes de juny. L’època de collita de la fruita a les comarques lleidatanes fa esclatar un nou conflicte: els centenars de temporers que hi han anat a treballar no tenen recursos per a protegir-se del contagi. Mentrestant, Sánchez obté la darrera pròrroga de l’estat d’alarma pactant alhora amb ERC, PNB i Ciutadans. Un dels continguts més polèmics del decret que regularà les mesures posteriors a l’estat d’alarma és que es permetrà l’arribada d’estrangers a partir del 22 de juny.

L’escàndol del contracte amb Ferrovial

El 7 de juny, la decisió del govern de la Generalitat de contractar l’empresa Ferrovial perquè rastregi els contactes dels infectats indigna la comunitat sanitària. La polèmica origina una crisi al govern i, dos dies més tard, Vergés es veu obligada a comprometre’s a rescindir el contracte, fet a dit, emparat per l’estat d’alarma, amb una retribució de disset milions d’euros. El congrés espanyol aprova l’ingrés mínim vital, que es posarà vagament en marxa durant els mesos següents. El dia 11, la Comissió Europea retreu a l’estat espanyol que no obri les fronteres als europeus el 15 de juny.

Primers turistes a les Illes i flexibilitat molt notable per Sant Joan

El 15 de juny arriben els primers turistes, alemanys, a les Illes, gràcies a un pla pilot del govern. El dia 18, la Generalitat de Catalunya aprova el decret que regularà la fase de represa, una vegada recuperades les competències, després de l’estat d’alarma. Tot i que Sant Joan és el primer dia sense morts al Principat, la feblesa de les mesures que hi ha en vigor contribuiran al rebrot del mes de juliol, segons els experts. L’únic lloc on les celebracions amb més de 25 persones són limitades són les Illes. A Catalunya, el govern es desdiu del màxim de vint persones per a les reunions i no hi posa límit, però recomana fer la revetlla amb grups reduïts.

JULIOL Brot al Segrià

Després de Sant Joan comencen a detectar-se brots considerables per tot el país. El primer és a Castelló, amb setze casos arran d’una celebració per la revetlla. Però els que marcaran el mes de juliol són set brots a les terres de Ponent que afecten més d’un centenar de persones. El 3 de juliol, Vergés descarta de confinar la zona del Segrià, però el dia 6 els brots augmenten a catorze i la situació ja és “difícil de controlar”. S’acaben aprovant restriccions i el confinament perimetral de Lleida i vuit municipis més, tot i les resistències de Salut i Vice-presidència.

La situació s’agreuja i la màscara esdevé obligatòria

Arran de l’augment dels rebrots a tot el país, el 8 de juliol el govern decreta que la màscara serà obligatòria a l’aire lliure a Catalunya per als més grans de sis anys i amb sancions de 100 euros. Les Illes secunden la mesura l’endemà. Una setmana després del confinament, continuen creixent els casos al Segrià, amb els hospitals molt pressionats i la instal·lació de pavellons provisionals. Els experts alerten que “Lleida és en ple creixement exponencial i això duu al desastre”, i els batlles retreuen a Salut i Agricultura que no actuessin abans. El dia 12, es restringeix l’activitat no essencial als municipis més afectats del Segrià i s’hi recomana el confinament domiciliari, malgrat l’oposició de la primera jutgessa que s’hi pronuncia. Un brot a l’Hospitalet també comença a preocupar el govern, i s’hi acabaran tancant perimetralment tres barris.

Encara més rebrots i restriccions al Principat, i bones notícies sobre el vaccí

El 17 de juliol, el govern ja aplica mesures a tot el Segrià, a tota la comarca de la Noguera i a Barcelona i dotze municipis de l’àrea metropolitana. Ho fa enmig de crítiques per manca d’antelació. El dia 19, les mesures encara s’amplien a Figueres, Vilafant i Sant Feliu de Llobregat, i s’han de tancar diverses platges de Barcelona per aglomeracions, malgrat les restriccions. Oxford anuncia que el seu vaccí és segur i genera anticossos.

Nova estratègia pel nomenament d’Argimon i acord històric a Europa

El 21 de juliol, el govern nomena el director de l’ICS, Josep Maria Argimon, nou secretari de Salut Pública, després de dos mesos durant els quals el càrrec ha estat vacant per la baixa de Joan Guix. Argimon remodela el pla de traçabilitat i comunica que es faran PCR als contactes estrets de positius. Els països de la Unió Europea arriben finalment a un acord sobre el fons econòmic per a la recuperació, amb una xifra de subvencions molt inferior a la prevista inicialment després de les pressions dels països frugals. El dia 27, patacada per al turisme a les Illes: el Regne Unit recomana de no viatjar-hi. L’endemà, el govern prohibeix les entrompades a Catalunya.

La pandèmia s’accelera al País Valencià i Sánchez es queda el fons europeu

El 29 de juliol, el govern manté la prohibició de fer reunions de més de deu persones a Catalunya, però rebaixa mesures en l’activitat comercial, d’oci i religiosa. La pandèmia s’accelera ara al País Valencià, amb una cinquantena de brots actius, i Ribó demana mesures per a l’oci nocturn. Puig anuncia sancions astronòmiques per l’incompliment de les restriccions i ordena un desplegament de la policia per a supervisar-ho. El dia 31, Sánchez comunica als governs que el seu executiu gestionarà els diners d’Europa mentre l’economia espanyola s’enfonsa.

AGOST Sánchez vol quedar-se el superàvit mentre la situació millora a Catalunya

El primer d’agost, el govern rus anuncia una campanya de vaccinació contra la covid-19 a l’octubre que causa la renuència de la resta del món perquè no s’han completat totes les fases dels assaigs clínics. Al país, el 4 d’agost, el Departament de Salut comença campanyes de proves en massa en diversos punts amb risc elevat de rebrot i allarga el tancament de l’oci nocturn tot i que considera els brots estabilitzats a Catalunya. El dia 10, Vergés diu que la situació ja és “molt bona”, tot i que es manté l’estratègia de proves en massa. El govern espanyol anuncia que es quedarà el superàvit dels ajuntaments, cosa que origina la revolta de batlles a tot el país. Alemanya, França i Bèlgica reforcen els controls a viatgers des dels Països Catalans.

Prohibit de fumar, reunions de deu persones i primera reinfecció

El 18 d’agost, entren en vigor noves restriccions acordades al consell interterritorial de salut. Entre les mesures més destacades hi ha la prohibició de fumar a l’aire lliure quan no es respecti la distància de seguretat, el tancament dels locals de lleure nocturn i la limitació de deu persones per taula als restaurants. Mentrestant, la inconcreció del pla de tornada a l’escola posa en tensió els sindicats i les famílies amb el conseller Bargalló. El dia 21, els brots tornen a créixer a tot país i els governs demanen de reduir la interacció social. El dia 24, Torra anuncia l’operació Setembre, que té per objectiu una represa segura del curs, i inclou la prohibició de reunions de més de deu persones a tot el Principat. El mateix dia s’identifica a Hong Kong el primer cas de reinfecció de covid al món.

SETEMBRE Confinaments al País Valencià i represa del curs escolar

El primer de setembre, Ximo Puig opta per la duresa per a evitar el descontrol de la pandèmia i ordena confinaments perimetrals. El primer, Benigànim, topa amb la negativa de la jutgessa, cosa que causa indignació al municipi. Barceló decideix de modificar lleugerament el decret i tornar-lo a publicar. Mentre s’acosta el començament de curs, el principal envit és quins ajuts tindran les famílies per a complir la quarantena dels fills. El dia 7 comença el curs al País Valencià, on tan sols sis centres es mantenen tancats. Els alumnes del Principat comencen el dia 14, entre protestes dels sindicats de mestres, que demanen més mesures de seguretat. Alemanya obre la porta per primer cop a retallar les quarantenes a cinc dies.

Conflicte amb Madrid i noves mesures a Catalunya i a València

El 15 de setembre, la situació no és bona a les Illes, i Armengol ordena noves restriccions de mobilitat en diversos punts de Palma i Eivissa. El dia 18, després de la demanda de Puig i Torra de confinar la Comunitat de Madrid, on els brots són descontrolats, la presidenta Isabel Díaz Ayuso anuncia mesures parcials i s’enfronta amb el govern espanyol. La crisi s’intensificarà el dia 25, quan Illa demanarà el tancament de la capital espanyola i Ayuso s’hi oposarà. Abans, el dia 22, les reunions a Catalunya es limiten a sis persones i les quarantenes es rebaixen a deu dies. I l’endemà, Sanitat aixeca les mesures especials de contenció a València.

OCTUBRE Torna el teletreball i es tanquen bars i restaurants

La situació és moderadament positiva al país el primer d’octubre, i Palma recupera la mobilitat, però preocupa cada vegada més la situació a Madrid, amb les UCI desbordades. La situació empitjora de mica en mica. Tot i que el dia 6 el consell del Procicat avala finalment que els locals d’oci nocturn tornin a obrir amb mesures excepcionals, l’endemà Andorra aprova noves restriccions i Argimon alerta que el risc de rebrot creix exponencialment a Catalunya. Al cap de pocs dies, tot comença a esclatar. El dia 9, la crisi a Madrid arriba al seu clímax quan Sánchez hi declara l’estat d’alarma per tancar la ciutat. Al Principat, el dia 11, Argimon demana teletreball i classes telemàtiques a les universitats, una mesura que es mantindrà, asimètricament, els mesos següents. El dia 14, la Generalitat aprova mesures noves, entre les quals el tancament de bars i restaurants. La infecció, l’ingrés i l’alta de Donald Trump també ocuparan portades durant la primera quinzena d’octubre.

Amb la revifada del risc de rebrot, arriba el confinament nocturn

Al voltant del 21 d’octubre, el risc de rebrot creix a tot el país, especialment al País Valencià. Al Principat, els sanitaris comencen a alertar que la pressió assistencial és elevada. Els governs estudien d’ordenar un confinament nocturn. El primer lloc on es decreta, el dia 22, és a Catalunya Nord, de nou del vespre a sis del matí. La mesura pren força quan diverses comunitats autònomes demanen a Sánchez un nou estat d’alarma. La Generalitat de Catalunya diu que el vol “descentralitzat”. El dia 25, Sánchez declara l’estat d’alarma a tot l’estat amb voluntat d’allargar-lo fins al maig, tot i que finalment els partits forçaran una revisió al març. Les comunitats tindran la potestat de regular la franja del confinament nocturn.

Descoordinació al Principat i tancaments perimetrals

Descoordinació important al govern català el 27 d’octubre, quan fa tot just un mes que no hi ha president per la inhabilitació de Quim Torra. En poques hores, tres consellers i un secretari general donen informacions contradictòries sobre l’obligatorietat del teletreball. El 29 d’octubre, el govern aprova un reguitzell de mesures noves, amb un pes important dels confinaments perimetrals i amb el tancament de l’activitat cultural, que enfurisma els treballadors del sector els dies següents. El dia 30 es tanquen perimetralment el País Valencià i el Principat, i es confina Catalunya Nord.

NOVEMBRE La gestió dels ajuts als autònoms causa indignació i Pfizer anuncia que el seu vaccí és eficaç

El 2 de novembre, Catalunya substitueix les PCR als contactes de positius per proves d’antígens. El dia 3, Puig prorroga el confinament perimetral del País Valencià, i l’endemà, Itàlia imposa un confinament domiciliari als territoris més afectats per la covid-19. La indignació del sector cultural s’accentua amb una cerimònia a la Sagrada Família amb 600 assistents. Amb tot, la delicada situació epidemiològica a tot arreu (a les Illes es dispara la incidència del virus) troba una llum al final del túnel: Pfizer assegura que el seu vaccí contra la covid-19 té un 90% d’eficàcia. El dia 10, hi ha un nou escàndol pel repartiment ineficient del govern català d’uns ajuts als autònoms minsos.

Crisi greu al govern de Catalunya i començament d’una nova reobertura

El 18 de novembre, la crisi al govern català toca fons quan els consellers d’ERC planten la resta del govern abandonant la reunió del comitè de crisi de la covid, que ha de servir per a perfilar el pla de reobertura, en protesta contra les filtracions. La reobertura comença finalment el 23 de novembre amb un relaxament de les mesures per al comerç i l’oci, però es manté el confinament nocturn i els confinaments municipals de divendres a dilluns. El dia 27, Armengol detalla un nou pla de control epidemiològic; i l’endemà comença el desconfinament a Catalunya Nord. El dia 30, l’FMI empitjora els pronòstics de l’eurozona i creu que les mesures fiscals s’hauran d’allargar.

DESEMBRE Incertesa per Nadal

L’empitjorament dels indicadors fa que Catalunya freni el canvi de fase el 3 de desembre, mentre Amnistia Internacional posa el focus en la gestió que ha fet el govern català de les residències. El dia 4 es reobre l’oci nocturn al País Valencià i es recupera la mobilitat entre Andorra i Catalunya Nord, que manté el confinament a les vuit del vespre. A mitjan mes, els governs, alarmats per l’augment dels casos, dicten noves mesures (especialment severes a Mallorca) i els plans per a celebrar Nadal trontollen. Amb el paquet de noves mesures a Catalunya, el dia 18, Andorra “s’integra” a l’Alt Urgell en l’àmbit de la mobilitat comarcal. Les noves mesures impliquen la limitació d’horaris per a la restauració i els bars i el confinament comarcal durant tota la setmana. El dia 19, La Marató de TV3 contra la covid recapta més de deu milions d’euros.

Nova variant a Londres

El 20 de desembre, el govern britànic pren mesures de confinament molt dures, principalment a Londres, per mirar de frenar l’expansió d’una nova variant de la covid-19, molt més contagiosa. Tot just l’endemà, entren en vigor les mesures dels governs del país que s’aplicaran durant les festes de Nadal. Les reunions només podran ser de sis persones a les Illes i al País Valencià, però a Catalunya el límit serà de deu persones els dies festius i el confinament nocturn es retarda la vigília de Nadal, la nit de Cap d’Any i la nit de Reis.

Comença la vaccinació i la pandèmia entra en eleccions

El dia 27, una imatge històrica: els primers vaccinats de covid-19 al país són els rostres d’una nova etapa. La pandèmia continua al seu ritme, malgrat tot, i diversos punts del territori, com Mallorca, han d’adoptar més restriccions. Tot i que la majoria d’experts preveu un fort rebrot durant el mes de gener, el govern català refusa de prendre mesures noves per Cap d’Any i Reis. El 30 de desembre, el PSC anuncia que el ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa, abandona el timó de la gestió en plena pandèmia per esdevenir el candidat del partit a la Generalitat malgrat les nombroses crítiques al seu paper com a ministre.

The post Dels primers errors als primers vaccinats: cronologia de l’any de la covid appeared first on VilaWeb.

Els Mossos mantenen el dispositiu als accessos de la festa il·legal de Llinars del Vallès

Els Mossos d’Esquadra mantenen el dispositiu als accessos a la festa ‘rave’ il·legal en una nau de Llinars del Vallès coneguda com a ‘Bòbila’, al Vallès Oriental. La policia catalana està controlant l’accés i fa identificar les persones que en surten. Segons els Mossos, hi ha més de 200 vehicles a la zona i s’han detectat moltes matrícules estrangeres.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La policia catalana assegura que continuarà actuant amb criteris d’oportunitat, congruència i proporcionalitat. Per això, consideren que entrar dins la nau abandonada on s’està fent la festa il·legal podria generar greuges pitjors. Per la seva banda, els assistents de la ‘rave’ diuen que s’hi volen quedar fins dilluns. Molts dels vehicles són furgonetes on s’hi pot dormir.

El dispositiu juntament amb la policia local de Llinars del Vallès es va iniciar la nit de Cap d’Any. Segons ha detallat a l’ACN el batlle del municipi, Martí Pujol, fa dos anys ja hi va haver una festa d’aquestes característiques per Cap d’Any i també l’any passat hi va haver un nou intent, que en aquella ocasió es va poder aturar a temps.

The post Els Mossos mantenen el dispositiu als accessos de la festa il·legal de Llinars del Vallès appeared first on VilaWeb.

Austràlia canvia el seu himne nacional per a reconèixer els aborígens

El Cap d’Any ha arribat amb sorpresa amb Austràlia. En una decisió inesperada el primer ministre Scott Morrison ha anunciat un canvi a l’himne nacional que vol reconèixer i honorar els pobles indígenes i mostrar que Austràlia no és només un país format per emigrants provinents d’Europa.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La mesura, que ha estat ben rebuda per tots els grups polítics, consisteix en canviar la segona estrofa de l’himne que abans es referia a Austràlia afirmant que és un país “jove i lliure” (“For we are young and free”) i que ara dirà que és un país unit i lliure (““For we are one and free”). La referència a que Austràlia és un “país jove” era considerada com a molt insultant pels aborigens que porten milers d’anys vivint-hi i era una mostra evident del colonialisme que considerava Austràlia com un país sense habitants fins l’arribada dels europeus.

El líder de l’oposició, Anthony Albanese, ha aplaudit la decisió del primer ministre i ha dit que “els australians hem d’estar orgullosos del fet que gràcies a les Primeres Nacions Austràlia és l’indret del planeta habitat de manera continuada des de més temps enrere”.

Els aborigens australians, que fins al 1967 no eren reconeguts com a ciutadans per les autoritats australianes, encara avui continuen patint el racisme i la discriminació però els darrers anys, seguint el model de Nova Zelanda, cada cop més veus s’han aixecat reclamant el respecte als seus drets i la seua forma de vida.

El creixement del moviment polític entre els aborigens australians i els de les illes de l’estret de Torres també ha plantejat reptes que estan en el rerefons de la decisió adoptada. Al 2017 els aborigens van proclamar el Manifest de l’Uluru, que entre altres coses reclamava una veu pròpia dels pobles aborigens al parlament australià, demanda que no ha estat encara acceptada.

En paral·lel a les demandes polítiques han crescut els reconeixements simbòlics, dels quals el canvi de l’himne és el més significatiu. Precisament ara fa un mes, per primer vegada, l’himne va ser entonat oficialment en anglès i en eora, una de les llengües aborígens. Va ser a l’inici d’un partit de rugby oficial contra l’Argentina.

The post Austràlia canvia el seu himne nacional per a reconèixer els aborígens appeared first on VilaWeb.

Aragonès diu que si ERC guanya les eleccions proposarà de formar govern amb JxCat, el PDECat, la CUP i i Catalunya en Comú-Podem

El candidat d’ERC a les eleccions del 14-F, Pere Aragonès, ha afirmat que si guanya les eleccions proposarà formalment a JxCat, el PDECat, la CUP i Catalunya en Comú-Podem de formar part del govern de la Generalitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Aquesta és la via àmplia cap a la República de drets i llibertats i per la reconstrucció del país després de la covid”, ha explicat en un article a La Humanitat. Ha reivindicat que només un govern fort encapçalat per ERC pot obrir una etapa de reconstrucció.

A més, ha dit que el govern prendrà les decisions que “faicn falta” si les dades sanitàries continuen empitjorant, i ha exigit al PSOE i a Unides Podem que siguin responsables i facilitin els ajuts directes per a empreses i treballadors que no poden orbrir o anar al seu lloc de treball a causa de les restriccions vigents.

The post Aragonès diu que si ERC guanya les eleccions proposarà de formar govern amb JxCat, el PDECat, la CUP i i Catalunya en Comú-Podem appeared first on VilaWeb.

Concert de butxaca per rebre el 2021

Aquest primer programa de 2021 serà un programa-concert amb ambient de festes nadalenques.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Un parell de notícies, una d’elles la presentació del conte “Un Estel sota el braç”, per començar, la secció DITES I REFRANYS d’en Víctor Pàmies, que avui ens comentarà aquella que versa “Qui dia passa, any empeny“, una sardana de Jordi Feliu titulada “Brut Natura” del nou CD CONTEMPORANIS-9 de la cobla Contemporània i… el CONCERT!

Un concert d’Any Nou amb el següent contingut:

  • FUM, FUM, FUM – Cor Vivaldi & Ignasi Terraza Trio & Randy Greer i Susana Sheiman (veus) – Òscar Boada, director
  • EL NOI DE LA MARE – Manel Camp (piano), Mireia Farrés (trompeta) i Llibert Fortuny (saxo)
  • VALS PER LOS DIES DE NADAL – Cobla de Cambra de Catalunya (formació d’orquestra) – Jordi Guixé, tenora
  • LA FILLA DEL MARXANT – Orquestra Escalenca – Jesús Ventura, director
  • RAPSÒDIA DE NADAL – Fèlix Martínez Comín – Cobla Els Montgrins – Jesús Ventura, director
  • NIT DE NADAL (sardana) – Josep Grivé – Cobla Els Montgrins

US DESITGEM UNA BONA ENTRADA D’ANY PER A TOTS I UN FELIÇ 2021!

Llegir més i escoltar el programa….

The post Concert de butxaca per rebre el 2021 appeared first on VilaWeb.

Els focs artificials de Barcelona van provocar un petit incendi a la muntanya de Montjuïc

Els focs artificials per acomiadar el 2020 i donar la benvinguda al 2021 a Barcelona van provocar un petit incendi a la muntanya de Montjuïc, segons que han explicat fonts municipals a l’ACN. El foc es va produir poc després de la mitjanit, quan una espurna va cremar algun matoll.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els bombers que ja hi havia a la zona de forma preventiva –com passa quan hi ha aquests espectacles– van apagar les flames en poc temps. L’espectacle de focs estava dissenyat per ser visibles des de la major part de la ciutat. En total, es van llençar 1.506 quilos de pólvora dins de 6.469 artefactes pirotècnics.

The post Els focs artificials de Barcelona van provocar un petit incendi a la muntanya de Montjuïc appeared first on VilaWeb.

Un informe d’Imperial College mostra que la variant britànica del coronavirus es transmet més fàcilment entre els nens

Un informe d’Imperial College sobre la variant britànica del coronavirus conclou que és més transmissible i que a més afecta fàcilment entre nens i adolescents, cosa que de retruc afecta també la transmissió entre adults. L’estudi apunta que aquesta variant fa augmentar la càrrega viral nasal, la velocitat de transmissió (Rt) –entre 0,4 i 0-7– i per tant el nombre de casos, hospitalitzacions i morts en el cas que es transmeti en major mesura entre grups vulnerables. Aquesta variant, segons les dades disponibles, no és més greu en termes de mortalitat, però pot portar al límit els sistemes sanitaris.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquest augment de la propagació del virus, alhora, pot saturar més ràpidament el sistema sanitari, molt castigat per la segona onada. El fet que els nens es converteixin en vectors de contagi, a més, posa les escoles en una situació complicada, especialment al Regne Unit. Les dades suggereixen que la variant s’ha estès majoritàriament entre la població jove, i que pot fer el salt entre els adults i causar un empitjorament de la pandèmia en pocs dies.

A més, les dades assenyalen que els nens contagiats amb la variant britànica poden tenir més tendència a desenvolupar símptomes de la covid-19, i per tant això faria més fàcil la detecció dels casos i l’aïllament.

El físic de la URV Àlex Arenas diu que els resultats “mostren que hem d’actuar ara”. En una entrevista a VilaWeb fa dos dies, Arenas demanava a la Generalitat que prengués mesures immediatament.

⚡️Tornem a la feina. L'informe d'Imperial College sobre la variant B117 del Regne Unit ja ha sortit. Els resultats mostren que hem d'actuar ARA. Confirma major transmissibilitat, i que ha fet via a les franges edat 0-9 i 10-19. @salutcat @educaciocat https://t.co/xlC0ySDn6S pic.twitter.com/th2oguJRao

— Alex Arenas (@_AlexArenas) January 1, 2021

The post Un informe d’Imperial College mostra que la variant britànica del coronavirus es transmet més fàcilment entre els nens appeared first on VilaWeb.

Reguant afirma que la CUP aspira a duplicar els seus diputats per a “forçar” a JxCat i ERC a fer un referèndum el 2025

La número 3 de la CUP a les eleccions del 14-F, l’ex-diputada Eulàlia Reguant, ha afirmat que aspiren a duplicar els quatre diputats actuals al parlament per a poder “forçar” a JxCat i ERC a fer un referèndum abans de 2025, a més d’impulsar polítiques socials. Els anticapitalistes consideren que és la millor eina i la que “fa més por al ‘statu quo’, perquè fa trontollar aquesta falsa imatge democràtica de l’estat”. “No es tracta de convèncer-los o intentar arribar a acords, sinó de forçar-los”, ha dit respecte dels altres partits independentistes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“A les eleccions del 27-S de 2015, JxSí no es plantejava un referèndum; el 2016, tampoc. No va ser fins a setembre de 2016, fruit també de la capacitat que va tenir la CUP de condicionar això, que va generar aquest ‘Referèndum o referèndum”, ha argumentat en una entrevista a Europa Press. Ha afegit que la CUP vol obrir un cicle per a “tornar a generar nous embats que parlin de fer efectiu el dret a l’autodeterminació”, que aconsegueixi cohesionar el moviment independentista, i garantir drets socials per a tota la població.

A més, ha convidat als comuns a sumar-se a la proposta de referèndum: “No volem renunciar a això, però tenim poques expectatives que s’uneixin”. “S’han mogut en una lògica més electoralista que de principis. Busquen associar sistemàticament l’independentisme a un marc que no respon a la realitat política ni social. Per a nosaltres no deixa de ser una manera de continuar mantenint un peu en cada lloc, que en determinats moments pot tenir sentit, però, davant la vulneració de drets, no val”, ha criticat.

Els aprenentatges de l’1-O

Preguntada per com es diferenciaria aquest referèndum de l’1-O, ha contestat que no tenen cap esperança que el govern espanyol el permeti, encara que la CUP no es tancaria a això si l’estat ho permet, per la qual cosa previsiblement seria de nou unilateral, i creu que, perquè els resultats siguin vàlids i reconeguts, dependrà de la capacitat posterior “d’avançar i sostenir el resultat”.

Per a això, defensa que després del 14-F es comencin a generar les condicions per a aconseguir el que no va funcionar després de l’1-O: “Perquè no quedi en res, el que cal fer en aquest nou cicle és treballar per al que entri 2015 i 2017 no va passar, perquè es va construir un relat que aniríem de la llei a la llei”.

Per a crear aquestes condicions, ha apostat per crear una banca pública catalana i enfortir eines de l’economia social i solidària per a no dependre del “xantatge de l’Ibex 35” i que empreses i grans bancs marxin de Catalunya com en 2017, i també a través d’una política internacional que permeti teixir aliances a l’estranger.

Sobre l’estratègia internacional, ha situat als dirigents independentistes exiliats com a actors clau per a aconseguir aquest reconeixement: “Hi ha persones exiliades que han de poder tenir un paper clau. Els que estan a Brussel·les i Ginebra han de treballar amb les institucions internacionals que hi ha a Brussel·les i Ginebra per a denunciar les vulneracions de drets de l’estat”.

Reguant ha situat Carles Puigdemont com la “persona més reconeguda i coneguda, i amb més capacitat per a poder incidir, i això cal poder-ho potenciar”. En aquest sentit, li ha recriminat que alhora sigui cap de llista de JxCat, a més de liderar el Consell per la República. És un risc que pot generar cert rebuig o distància cap a part del que pugui estar fent a nivell internacional”, ha dit.

L’ex-diputada de la CUP també ha criticat l’estratègia d’ERC pel diàleg i ha refusat que la via de la CUP s’assimili a la de JxCat. “Es parla molt de l’independentisme màgic, que podríem assimilar a part de les propostes del que diu JxCat. Aquesta idea de fer efectiva la república en què es tradueix, i quines polítiques concretes hi ha darrere? O el relat d’aixecar la DUI: Què la diferència del 27 d’octubre de 2017? Però a ERC li parlaria d’un diàleg màgic. De moment l’única cosa que tenim sobre la taula és una reunió i una foto”, ha conclòs.

The post Reguant afirma que la CUP aspira a duplicar els seus diputats per a “forçar” a JxCat i ERC a fer un referèndum el 2025 appeared first on VilaWeb.

Consulteu els canvis en els imposts el 2021 a Catalunya, el País Valencià i les Illes

El 2021 comença a Catalunya, el País Valencià i les Illes amb pujades del gas natural, de l’IVA dels refrescs, dels sous dels funcionaris i de les pensions, però es manté el salari mínim interprofessional (SMI) en els 950 euros mentre es negocia un futur augment. També comença l’any amb nous imposts i canvis en l’IRPF i patrimoni, increments en el correu postal, en l’indicador utilitzat per a calcular les ajudes socials, beques i subsidis (IPREM) i en l’ingrés mínim vital (IMV).

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les pensions contributives pugen el 0,9% i les no contributives l’1,8%, revaloracions que afectaran gairebé 8,9 milions de pensionistes, mentre que l’augment del 0,9% del sou dels treballadors públics aconseguirà 2,6 milions de treballadors.

Les tarifes d’últim recurs (TUR) de gas natural, a les quals poden acollir-se principalment els usuaris domèstics (amb consums anuals inferiors als 50.000 quilowatts/hora (Kwh), pujaran de mitjana el 5,97% respecte a les vigents en l’actualitat.

Els preus de les autopistes de peatge dependents de l’estat espanyol es rebaixaran per a 2021 un 0,11% amb caràcter general, encara que pujaran en tres (AP-7, AP-9 i AP-6) i es mantindran en les gestionades per la Societat Estatal d’Infraestructures del Transport Terrestre (Seittsa), que va assumir les autopistes fetes fallida.

S’incrementa en dos punts el tipus de l’IRPF per a rendes del treball superiors a 300.000 euros i en tres punts per a rendes del capital superiors a 200.000 euros, pujades que afectaran poc més de 36.000 contribuents. La reducció màxima en l’IRPF per aportacions a plans de pensions baixa de 8.000 a 2.000 euros en els individuals i puja de 8.000 a 10.000 euros en els d’empresa, en tant que s’incrementa del 6 al 8% l’impost sobre les primes d’assegurances.

S’eleva un punt (del 2,5 al 3,5%) el tipus màxim de l’impost de patrimoni per a les fortunes de més de 10 milions d’euros, mentre que en l’impost de societats es redueix del 100 al 95% l’exempció de tributació de dividends i plusvàlues de filials en l’exterior. A més, a mitjan gener entra en vigor la nova taxa sobre determinats serveis digitals, així com l’impost sobre les transaccions financeres.

El salari mínim interprofessional (SMI), que afecta vora de dos milions de treballadors, es mantindrà prorrogat en els 950 euros bruts mensuals fixats per a 2020, a l’espera que en el diàleg social es pugui recordar una nova quantitat per a 2021.

L’enviament per correu d’una carta nacional pujarà 5 cèntims d’euro (fins a 0,70 euros), el mateix que les cartes i targetes postals internacionals (fins a 1,50 euros, si la destinació és europea, i 1,60 euros, per a la resta, excepte els Estats Units, el Canadà, el Japó, Austràlia i Nova Zelanda, que serà 1,90 euros).

Les begudes ensucrades i edulcorades passen de l’IVA reduït (10%) al general (21%).

L’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) puja el 5%, fins a 564,73 euros, en tant que l’ingrés mínim vital (IMV) augmenta un 1,8%, la qual cosa suposa elevar entre 8,3 i 18,3 euros al mes aquesta ajuda.

En el terreny de les telecomunicacions, totes mantenen de moment els seus preus actuals, excepte Telefònica que pujarà a partir del 18 de gener entre 2 i 3 euros la seva quota mensual en les tarifes fusió.

The post Consulteu els canvis en els imposts el 2021 a Catalunya, el País Valencià i les Illes appeared first on VilaWeb.

Open Arms salva uns 160 migrants a la Mediterrània la nit de Cap d’Any

El vaixell de l’ONG Open Arms ha salvat aquesta matinada uns 160 migrants que navegaven a la Mediterrània central amb la intenció d’arribar a Europa, segons ha informat l’organització en les xarxes socials. “No hi ha Nadal o Cap d’Any quan es fuig de la violència, que sigui un començament també per a ells”, va escriure l’organització a les xarxes socials.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Moments abans el fundador d’Open Arms, Òscar Camps, havia escrit: “L’Open Arms està rescatant a hores d’ara a més de 150 persones a la deriva en aigües internacionals a moltes milles de cap part. Per a totes elles serà un Feliç Any Nou. adeu 2020”.

El vaixell Open Arms va salpar el 23 de desembre des del port de Barcelona cap al Mediterrani central per continuar salvant vides i complir la seva missió número 79. L’ONG catalana va explicar llavors que anava a ser al mar l’única embarcació d’una entitat humanitària que no estava blocada en aquests moments, de manera que romandria en aigües internacionals per rescatar les persones vulnerables que necessiten ajuda a la Mediterrània.

#ULTIMAHORA
160 personas, 6 bebés, 11 mujeres, a salvo.#OpenArms
Feliz vida para todxs.#felizaño2021
Vía @joanmateuparra https://t.co/OWNaRXCGke

— Open Arms (@openarms_fund) December 31, 2020

The post Open Arms salva uns 160 migrants a la Mediterrània la nit de Cap d’Any appeared first on VilaWeb.

Alerta groga a Menorca i part de la costa de Mallorca per mala mar i tempestes

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha decretat alerta groga per a aquest vespre a Menorca i la Tramuntana i el nord-nest de Mallorca pels riscs provocats per tempestes i fort onatge.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A partir del migdia es poden produir tempestes fortes a tota la serra de Tramuntana i en els municipis del nord i en nord-est de Mallorca, i a partir de les 15.00 hores, a les costes de les mateixes zones, vents del nord i nord-est de força 7 generaran onades de tres metres d’altura.

A Menorca hi ha previsió de tempestes a partir de les 15.00, i poc després el vent bufarà amb força a tot el litoral de l’illa. Seran vents del nord de força 7 i hi haurà onades d’uns tres metres.

The post Alerta groga a Menorca i part de la costa de Mallorca per mala mar i tempestes appeared first on VilaWeb.

Asens acusa Marchena d’endarrerir l’informe dels indults perquè intueix que la Moncloa els vol concedir

El dirigent dels comuns al congrés espanyol, Jaume Asens, ha acusat el Tribunal Suprem espanyol de demorar l’informe dels indults dels presos polítics perquè intueix que la Moncloa els vol concedir. En una entrevista amb l’ACN, Asens ha considerat que el retard per acabar aquest tràmit és “absolutament injustificable” i això el porta a pensar que hi ha “una intencionalitat, més quan es comença a explicitar la voluntat del govern espanyol de resoldre’l favorablement”. Amb el compte enrere cap a la cursa del 14-F, Asens admet que és difícil pensar que els presos estaran en llibertat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La sedició encara hi és: què amaga l’incompliment de la promesa del PSOE?

Asens ha assegurat que ja sap “què en pensa Marchena” , després de les resolucions sobre els tercers graus. En tot cas, l’insta a dir “el que consideri oportú” en aquest informe –que és no vinculant– però anima a “resoldre-ho de manera immediata, perquè aquesta és l’única causa amb presos que té, i aquesta demora no té raó de ser”.

D’altra banda, ha apressat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a enllestir la reforma del delicte de sedició del codi penal i mostrar que aquesta tardança no es deu a “càlculs electorals”. També urgeix el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. Creu que actua de forma “poc seriosa”, ja que inicialment s’havia compromès a presentar-la abans d’acabar el 2020. Sánchez va afirmar el 30 de desembre que l’objectiu era presentar-la el 2021, sense més concreció en els terminis. “Pensem que pot actuar per criteris d’oportunitat política o electoral. No som nosaltres qui ens disputem el vot amb Ciutadans”, ha dit Asens, que creu que els socialistes “tendeixen a mimetitzar-se” amb la formació liberal quan entren en campanya. No troba “comprensible” que el ministeri necessiti “tres anys” per “estudiar altres codis penals de països europeus” i retreu al PSOE que es mogui “al ritme d’una tortuga”. Asens, però, admet que hi ha la possibilitat que la proposta que es faci des de Justícia es quedi curta.

Respecte del 14-F, ha dit que serà “una anomalia democràtica” que es facin unes noves eleccions amb els presos polítics sense llibertat. Avisa que això “afecta tota la campanya” perquè no permet que es pugui celebrar “amb igualtat de condicions per part de tots els partits”. “Si el Suprem volgués evitar aquest escenari podria fer-ho resolent ràpidament l’expedient que té al seu despatx”, ha enraonat Asens, que dubta que el tribunal “vulgui facilitar les coses perquè mai ha estat el seu ànim”.

Asens ha celebrat que Sánchez fes “autocrítica” en la conferència de premsa després del darrer consell de ministres de l’any en relació als independentistes, dient que tothom havia comès “errors” respecte a Catalunya. Ara, li demana que reconegui que Catalunya “viu en una situació d’anomalia democràtica” i avançar en el marc de la taula de diàleg.

Respecte de l’amnistia, ha assegurat que només intenta “salvar l’expedient”. “Els comuns presenten la via de l’indult i la reforma del delicte de sedició del codi penal com les dues vies per a alliberar els presos. L’amnistia, per la qual advoquen els partits independentistes, “podria ser una solució ideal en un altre context, però en aquest no és viable”, segons Asens. Amb tot, retreu a JxCat, ERC i la CUP que després de tres anys de legislatura esperessin “a l’últim minut, a l’últim ple” per a presentar una proposta que acaba sent “declarativa i per salvar l’expedient, i en clau molt electoral”. Asens, que veu un “error” que els independentistes “menyspreïn” les dues vies per les què aposten els comuns, insisteix que la llei de l’amnistia es podria haver plantejat una proposta legislativa al congrés, o impulsar-la al parlament per elevar-la després a la cambra baixa. “Proposar-ho no vol dir només dir-ho als mitjans”, els retreu.

Els comuns, la “cola” entre ERC i PSC a partir del 14-F

Asens ha presentat els comuns com la “cola” entre ERC i el PSC a partir del 14-F. Diu que el PSC ha de “recuperar la tradició federalista, l’aposta pel diàleg i deixar de mimetitzar-se amb Ciutadans”. Hi veu una evidència d’aquesta afirmació en el fitxatge del portaveu de la formació liberal a Tarragona, Rubén Viñuales, per a les llistes del PSC.

D’altra banda, creu que ERC “també mira massa cap a la dreta”, en referència a JxCat. En aquesta línia, Asens considera que el mapa “s’ha de recompondre amb noves coordenades”. Sobre els vetos creuats, exigeix a ERC que “no renunciï a possibles governs progressistes” dient que investirà un candidat de JxCat si és la llista més votada; i que el PSC “no renunciï a governar” quan diu que no compartirà mandat amb els republicans. Per tot plegat, situa el seu espai polític com “la cola de les opcions progressistes” i per “trencar amb la política de blocs”.

The post Asens acusa Marchena d’endarrerir l’informe dels indults perquè intueix que la Moncloa els vol concedir appeared first on VilaWeb.

Les portades: “Millor any nou” i “Europa inicia una nova era separada del Regne Unit”

Pàgines