El patronat de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu (UCE) ha reelegit a l’historiador Jordi Casassas com a president de l’equip rector de la institució per a la 53 edició, que es farà a Prada l’estiu vinent.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El patronat ha valorat l’esforç que tant Casassas com el seu equip rector i d’organització han hagut de fer per adaptar-se als canvis i condicionants causats per la pandèmia del coronavirus. El president reelegit ha expressat la voluntat de mantenir una UCE que combini els models presencial i virtual i de mantenir l’Alberg Pau Casals – Canigó com a seu per a l’edició de l’any vinent.

The post L’historiador Jordi Casassas, reelegit president de la Universitat Catalana d’Estiu appeared first on VilaWeb.

“Cal treballar per finançar la recuperació i les reformes perquè les economies siguin més resilients i modernes. A més, tot el deute que es crea ara l’hauran de reemborsar les generacions futures. Per això, considero necessari de fer inversions i reformes encaminades a crear ocupació i tendir cap a economies més sostenibles i digitalitzades.” Aquest va ser el missatge que ahir va deixar la directora de la Unitat Especial de Recuperació de la Comissió Europea, Maria Teresa Fàbregas, durant l’acte digital “Els nous fons europeus. Com i quan arribaran a les pimes?”, organitzat per la PIMEC. I va afegir: “Les pimes tenen un paper important en aquest projecte i esperem que es beneficiïn d’aquests fons, perquè el mecanisme de recuperació augmentarà d’una manera important les inversions públiques.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Quan van sentir aquestes paraules, estic segur que molts dels empresaris assistents a la trobada van respirar més tranquils. “Ens ho diuen des de Brussel·les, no des de Madrid”, van pensar. Probablement un dels motius de l’organització de l’acte va ser el neguit que hi ha entre els petits empresaris catalans de quedar-se amb les escorrialles, en vista de l’allau de milions que arribaran a l’estat espanyol –uns 140.000 milions, entre subvencions directes i préstecs– i la por que entre les grans consultores i les grans empreses acabin guanyant la partida final, una vegada més.

Potser per això durant l’acte també va dir-hi la seva el secretari general d’Indústria i Pimes espanyol, Raúl Blanco, de Saragossa estant: “Les línies que es van dissenyant, sobretot, van adreçades a les pimes”, va destacar. I encara va afegir allò que molts volien sentir de boca d’un càrrec del ministeri: “Aquí no es tracta de projectes presentats per les consultores Big-4 al govern espanyol, sinó que es tracta del pressupost de l’estat, de les convocatòries al BOE i de la presentació dels projectes de les empreses individualment.” Aquest és un dels punts clau: la transparència. Poder veure què s’ha presentat a Madrid i què han escollit per a presentar a Brussel·les. Sens dubte, és el punt que suscita més maldecaps i cabòries, perquè no seria la primera vegada que no hi ha joc net. I aquesta vegada això que ens hi juguem és decisiu per a moltes empreses i per al futur del país. Cal esperar que Europa ho exigeixi. Són els seus diners i diuen que avaluaran el govern espanyol, semestralment i anualment, respecte de les palanques de canvi del seu pla, que hauran d’adaptar-se als objectius marcats: transició verda, transició digital, cohesió territorial, igualtat de gènere… I que en faran una vigilància amb tots els ets i uts.

Em comenta Antoni Cañete, secretari general de la PIMEC, que la impressió que es va endur de l’acte va ser que aquest punt Europa el tractarà molt seriosament. “Són conscients que aquests diners que ens donaran, ells els han de manllevar i que això hipoteca la generació següent.” I em recorda algunes de les principals conclusions de la reunió. “La nostra economia ha de ser més resilient perquè situacions com la de la covid-19 no ens perjudiquin d’aquesta manera. El deute condicionarà les futures generacions i tots tenim una responsabilitat en la gestió d’aquests diners. El repartiment i la destinació dels fons seran clau per a la recuperació econòmica. Per això la participació de les pimes és crucial.” Tant de bo sigui així. Però, de moment, que es desbloqui ben aviat el fons que, ara per ara, Polònia i Hongria tenen captiu. I després, com sant Tomàs, ja ho sabeu…

The post Quants diners europeus arribaran a les pimes? appeared first on VilaWeb.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El pla de desconfinament presentat pel govern català podria topar amb el que prepara el govern espanyol. El de l’executiu de Sánchez, que s’ha filtrat però encara no s’ha confirmat, vol limitar a sis persones les reunions d’aquestes dates i endarrerir el confinament nocturn fins a la una de la matinada les nits de Nadal i Cap d’Any. Aquesta recomanació topa de moment amb el pla del govern català, que preveu reunions fins a deu persones si no hi ha repunt de casos. Vegeu-ne els punts principals.

Sí que és oficial el pla de vaccinació que es farà a tot l’estat espanyol a partir del mes de gener. Tindrà tres etapes. En la primera, que durarà entre el gener i el març, s’immunitzaran residents i personal sanitari i sociosanitari de residències de gent gran i de gent amb discapacitat, la resta de personal sanitari i “persones dependents no institucionalitzades”. Aquest primer grup es calcula que serà d’uns 2,5 milions de persones a tot l’estat espanyol. La segona etapa, entre el març i el juny, abastarà progressivament més gent. I a la tercera etapa, a partir del juny, la previsió del govern espanyol és cobrir tots els grups prioritaris.

Segons el Ministeri de Sanitat espanyol, no s’ha acabat de decidir la quantitat de dosis que rebrà cada comunitat autònoma. En canvi, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya assegura que al Principat li’n pertocaran 350.000 del vaccí de Pfizer. Aquestes dosis es podran administrar a 175.000 individus, amb dues dosis cadascun. Al País Valencià la consellera de Sanitat, Ana Barceló, tractarà demà del pla del govern espanyol a la Comissió de Vacunes.

La pandèmia no afectarà el dret de vot dels ciutadans i la Junta Electoral espanyola (JEC) ha autoritzat que qualsevol ciutadà pugui demanar el vot telemàtic per a les eleccions del 14 de febrer i emetre’l sense sortir de casa. Es garantirà que tothom –no tan sols qui estigui confinat– pugui votar sense sortir de casa.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 427.774 casos, 18.468 morts i hi ha 896 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 59.817.960 confirmats i 1.408.332 morts. Del total de casos, 41.364.169 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 12.805.017 casos i 264.179 morts;
–L’Índia, amb 9.193.982 i 134.383 morts;
–El Brasil, amb 6.090.197 casos i 169.569 morts;
–L’estat francès, amb 2.144.660 casos i 49.232 morts;
–Rússia, amb 2.138.828 casos i 37.031 morts;
–L’estat espanyol, amb 1.606.905 casos i 43.131 morts.

La píndola de Jordi Goula: ‘Quants diners europeus arribaran a les pimes?’

“Cal treballar per finançar la recuperació i les reformes perquè les economies siguin més resilients i modernes. A més, tot el deute que es crea ara l’hauran de reemborsar les generacions futures. Per això, considero necessari de fer inversions i reformes encaminades a crear ocupació i tendir cap a economies més sostenibles i digitalitzades.” Aquest va ser el missatge que ahir va deixar la directora de la Unitat Especial de Recuperació de la Comissió Europea, Maria Teresa Fàbregas, durant l’acte digital “Els nous fons europeus. Com i quan arribaran a les pimes?”, organitzat per la PIMEC. I va afegir: “Les pimes tenen un paper important en aquest projecte i esperem que es beneficiïn d’aquests fons, perquè el mecanisme de recuperació augmentarà d’una manera important les inversions públiques.”

Quan van sentir aquestes paraules, estic segur que molts dels empresaris assistents a la trobada van respirar més tranquils. “Ens ho diuen des de Brussel·les, no des de Madrid”, van pensar. Probablement un dels motius de l’organització de l’acte va ser el neguit que hi ha entre els petits empresaris catalans de quedar-se amb les escorrialles, en vista de l’allau de milions que arribaran a l’estat espanyol –uns 140.000 milions, entre subvencions directes i préstecs– i la por que entre les grans consultores i les grans empreses acabin guanyant la partida final, una vegada més.

Potser per això durant l’acte també va dir-hi la seva el secretari general d’Indústria i Pimes espanyol, Raúl Blanco, de Saragossa estant: “Les línies que es van dissenyant, sobretot, van adreçades a les pimes”, va destacar. I encara va afegir allò que molts volien sentir de boca d’un càrrec del ministeri: “Aquí no es tracta de projectes presentats per les consultores Big-4 al govern espanyol, sinó que es tracta del pressupost de l’estat, de les convocatòries al BOE i de la presentació dels projectes de les empreses individualment.” Aquest és un dels punts clau: la transparència. Poder veure què s’ha presentat a Madrid i què han escollit per a presentar a Brussel·les. Sens dubte, és el punt que suscita més maldecaps i cabòries, perquè no seria la primera vegada que no hi ha joc net. I aquesta vegada això que ens hi juguem és decisiu per a moltes empreses i per al futur del país. Cal esperar que Europa ho exigeixi. Són els seus diners i diuen que avaluaran el govern espanyol, semestralment i anualment, respecte de les palanques de canvi del seu pla, que hauran d’adaptar-se als objectius marcats: transició verda, transició digital, cohesió territorial, igualtat de gènere… I que en faran una vigilància amb tots els ets i uts.

Em comenta Antoni Cañete, secretari general de la PIMEC, que la impressió que es va endur de l’acte va ser que aquest punt Europa el tractarà molt seriosament. “Són conscients que aquests diners que ens donaran, ells els han de manllevar i que això hipoteca la generació següent.” I em recorda algunes de les principals conclusions de la reunió. “La nostra economia ha de ser més resilient perquè situacions com la de la covid-19 no ens perjudiquin d’aquesta manera. El deute condicionarà les futures generacions i tots tenim una responsabilitat en la gestió d’aquests diners. El repartiment i la destinació dels fons seran clau per a la recuperació econòmica. Per això la participació de les pimes és crucial.” Tant de bo sigui així. Però, de moment, que es desbloqui ben aviat el fons que, ara per ara, Polònia i Hongria tenen captiu. I després, com sant Tomàs, ja ho sabeu…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Reobren bars i restaurants: consells per a fer reunions segures amb els amics i la família
–Politico: Un petit poble belga es converteix en el centre mundial del vaccí contra el coronavirus (en anglès)
–Corriere della Sera: Obligació del vaccí: “És perillós deixar en circulació aquest virus”. Aquí en teniu el perquè (en italià)
–New Scientist: Què cal per a portar un vaccí contra la covid arreu del món? (en anglès)
–Infobae: Error i cop de sort: com es va elevar l’eficàcia del vaccí d’Oxford (en castellà)
–Vox: Per què és diferent el vaccí AstraZeneca-Oxford de la covid-19 (en anglès)
–Euronews: Aviat es pot requerir un certificat de vaccinació als viatgers internacionals, diu el cap de Qantas (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

–Josep Roca (Celler de Can Roca) o com afronta la crisi un dels restaurants més prestigiosos del món
–El govern espanyol filtra un esborrany de restriccions per Nadal que topa amb el pla de la Generalitat
–El govern activarà els dies vinents un nou registre per a distribuir els ajuts als autònoms
–Els primers vaccinats contra el coronavirus seran residents i personal sanitari de residències de gent gran
–S’aprofundeix la crisi al Botànic: Oltra es desmarca de l’estratègia de recuperació de Puig i diu que no l’han acordada
–Protecció Civil constata incompliments a les terrasses i avisa d’un repunt per Nadal si no es compleixen les mesures
–La JEC autoritza que els carters recullin el vot per correu del 14-F als domicilis
–Nou usuaris de la residència de la Pobla de Vallbona s’han mort per covid-19
–Ponsa sobre la cultura com a salconduit els caps de setmana: “Serà el següent escull que podrem salvar en una revisió”

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

–Què passarà a partir del 23 de novembre? Així és el pla de reobertura a Catalunya
– Nadal amb restriccions: deu a taula i confinament nocturn
– Quan podré sortir del meu municipi el cap de setmana?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: la Moncloa qüestiona el desconfinament de Catalunya i un pla de vaccinació en tres fases appeared first on VilaWeb.

Un recurs de l’Advocacia de l’Estat ha frenat l’adquisició d’armes que preveia el nou reglament per reforçar la seguretat del cos d’Agents Rurals que el govern va aprovar ara fa un any, el 26 de novembre del 2019, segons ha avançat TV3 i ha confirmat l’ACN.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’avís de recurs es va produir al febrer i aquest fet va aturar l’adquisició d’armes de foc, defenses extensibles i de la resta de materials que preveia el reglament. El cos encara no té constància de la presentació del recurs contenciós-administratiu al TSJC. Hi ha dos recursos més presentats per sindicats, mentre que els agents rurals utilitzen les armes adquirides abans de l’aprovació d’aquest reglament.

El recurs presentat per IAC-Catac al reglament té a veure amb l’absència d’estudis previs i amb les reticències d’aquest sindicat a l’ús de les armes. Hector Mahamud, ha explicat a l’ACN que defensen la creació d’un grup armat dins el cos perquè estan en contra que tots els agents hagin de portar armes. “Creiem que generen més inseguretat que seguretat, és impossible que ens donin a tots la formació necessària, la majoria de companys no volen portar armes”, ha explicat. Ha afegit que hi ha un tercer recurs, en aquest cas de la UGT.

L’assassinat de dos agents rurals a Aspa el 2017 a mans d’un caçador va obrir el debat sobre si el cos havia de portar armes. La normativa de 1988 establia específicament que els Agents Rurals eren un cos armat i la llei del 2003 va establir després l’ús d’armament només en aquelles actuacions que ho requerissin, i també que s’havia de determinar reglamentàriament quin havia de ser aquest armament.

The post Un recurs de l’Advocacia de l’Estat atura l’adquisició d’armes dels Agents Rurals appeared first on VilaWeb.

L’octubre de l’any passat, el Tribunal Suprem espanyol va condemnar els presoners polítics per sedició i malversació, tot adduint que les mobilitzacions independentistes d’aquella tardor i les anteriors, i concretament la manifestació del 20 de setembre i la votació del referèndum de l’1-O, es podien considerar actes violents. Allò va quedar escrit en la sentència 459/2019. Doncs bé, el precedent que va fixar el tribunal que presidia Manuel Marchena ja va servint per a fonamentar més condemnes. Amb aquella interpretació tan restrictiva que es feia del codi penal ara es comença a castigar l’exercici de drets fonamentals, com el de reunió i manifestació. Avui la sentència de l’Audiència de Barcelona amb què es condemnen dos activistes a tres anys i mig i a un any de presó, respectivament, invoca com a fonaments de drets aquella sentència del Suprem. I es val de la definició que feia del concepte de violència i el de pau social.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El tribunal –format per José Villodre, Luis Bellestá (l’únic dels jutges que es va oposar a la concessió del primer permís penitenciari de setanta-dues hores a Jordi Cuixart) i Isabel Gallardo (que el 2009 va voler empresonar un jove perquè tenia antecedents com a insubmís al servei militar)– ha condemnat a tres anys i mig de presó Francisco Garrobo, un dels vaguistes que van participar en un tall a la ronda de Dalt de Barcelona durant la vaga general del 8 de novembre de 2017, convocada en resposta de la repressió del 155 i els empresonaments dels presos polítics. I un altre dels acusats, Moisés F., ha estat condemnat a una pena d’un any de presó. Els altres acusats han estat absolts.

En l’apartat de la sentència corresponent als fonaments de dret, els jutges indiquen què entenen ells per violència i alteració de la pau pública, de manera que els serveixi per a condemnar els dos activistes. I ho fan amb una referència explícita a la sentència contra el procés.

Diuen això: “Sobre el concepte de violència recentment el Tribunal Suprem en la seva sentència 459/2019 del 14 d’octubre ha reiterat que: ‘Tanmateix, l’existència de preceptes amb una al·lusió a mitjans executius alternatius no permet de concloure que, sempre i en tot cas, quan el legislador utilitza el terme violentament exclogui la violència compulsiva. El simple significat gramatical de l’adjectiu violent inclou en les seves diverses accepcions una referència a la violència compulsiva.'” Ací “violència compulsiva” és utilitzat com a sinònim de “violència psíquica”, és a dir, que no necessàriament causa danys materials o personals. I utilitza també la definició que fa la sentència del Suprem sobre l’alteració de la pau pública, entenent que és allò que va fer la gent que es manifestava i que anava a votar aquella tardor, per a condemnar els activistes de la vaga del 8-N. Una vaga que era precisament per a protestar contra l’empresonament preventiu dels dirigents polítics i socials.

I, d’acord amb aquesta interpretació que feia el Suprem d’allò que entén per violència, la sentència d’avui de l’Audiència de Barcelona afirma que la manifestació en què els acusats van participar anant a tallar la ronda de Dalt de Barcelona en el context d’aquella vaga general convocada per la Intersindical, era il·legítima. Ho diu així: “No es tracta del recorregut d’una manifestació pacífica, sinó d’una acció premeditada d’atemptar contra la pau pública tallant les comunicacions. Es va alterar la pau pública tallant el trànsit durant quatre hores en una de les principals vies de trànsit rodat de la ciutat de Barcelona. Ho van poder fer perquè eren un gran nombre de persones amb una actitud intimidatòria, que ni tan sols van obeir els agents dels Mossos d’Esquadra quan els van demanar que deixessin passar els vehicles. Aquests es van haver de conformar de poder negociar amb Francisco G., que es va erigir en portaveu amb la protecció i l’emparament que li donava el grup, que deixessin un carril obert per la incapacitat de controlar els manifestants.”

Diu la sentència que hi va haver violència, i que, sense la violència que van utilitzar, els vehicles haurien continuat la marxa. Per a vestir-ho amb proves, el tribunal esmenta l’aportació dels testimonis de l’acusació, la majoria agents dels Mossos d’Esquadra que hi van intervenir i que, de fet, no van considerar necessari finalment de recórrer a unitats d’ordre públic, és a dir, antiavalots. Aquests testimonis van explicar que hi havia conductors increpant, bescanvi de retrets i alguns moments de tensió; que algú havia vessat oli d’un bidó, una taca de dos metres per tres, i que una moto gairebé va relliscar.

Un motorista va dir que havia estat agredit, que havia perdut una dent, tot i que un agent no va pensar que fos pas creïble, això de la dent, perquè no va veure-hi pas sang. I un altre testimoni d’un agent va dir que la manifestació la va veure pacífica. Però, en canvi, la sentència dóna més credibilitat a la declaració del motorista i a la d’un altre agent que va veure que li mancava una dent, i que va expressar el seu malestar pel comportament dels manifestants.

Diuen aquests tres jutges que els dos acusats van actuar conjuntament en una manifestació no comunicada que va limitar el dret fonamental de lliure circulació de ciutadans. I ací veu que el dret de manifestació resta limitat i no és legítim, en bona part per l’ús de la violència, aquest concepte de la violència de Marchena i companyia escrit a la sentència del 2019. I diuen encara: “Hi va haver violència sobre les coses. Van sacsejar vehicles. No hi ha cap dubte que sacsejar cotxes és un acte de violència sobre les coses i al mateix temps és apte per a intimidar el conductor […]. La lliure circulació dels ciutadans fou segrestada pels acusats.”

Un any després, la sentència del Tribunal Suprem encara es fa servir per a condemnar.

The post La “violència” de Marchena serveix a tres jutges per a condemnar els activistes del 8-N appeared first on VilaWeb.

La multinacional Uber ha anunciat avui que tornarà a operar a Barcelona, però aquesta vegada com a aplicació de taxi després de marxar ara fa un any i mig arran de l’aprovació del decret de la Generalitat que regulava les VTC. Segons han explicat fonts de la companyia, avui mateix s’ha posat en contacte amb l’AMB per començar a operar amb l’app, a la qual els taxistes barcelonins ja s’hi poden adherir.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Volem treballar de la mà del sector del taxi i de les administracions públiques en la recuperació del sector a Catalunya”, ha explicat un portaveu d’Uber. A Madrid, la plataforma va integrar el taxi a la seva plataforma fa just un any i s’hi han incorporat mil cinc-cents taxistes.

Arran de l’aprovació del decret de la Generalitat que regulava l’oferta dels VTC, Uber va decidir de marxar, ja que consideraven que el text era “totalment incompatible” amb la seva activitat. Alguns dels punts que inclou és que els usuaris han de precontractar el servei amb almenys quinze minuts d’antelació, la prohibició d’estacionar al carrer i que els vehicles tornessin a la seva base immediatament després de cobrir un servei.

Uber i Cabify van anunciar que marxarien hores després de l’aprovació del decret, tot i que la segona va tornar a la ciutat al cap d’unes setmanes assegurant que acceptava la nova normativa i que s’hi adaptaria. No obstant això, la Generalitat va obrir-li alguns expedients per incompliment de la normativa. A banda, l’empresa va al·legar que, d’acord amb la seva interpretació del decret, la precontractació de quinze minuts només calia fer-la el primer cop que s’utilitzava el servei i no cada vegada.

The post Uber torna a Barcelona com a aplicació de taxi appeared first on VilaWeb.

La CUP presentarà al proper ple del parlament una moció que insta el govern a reduir un 14% els sous dels alts càrrecs de la Generalitat en el termini de tres mesos i a reassignar la quantia que s’estalviï a “reforçar la sanitat pública i les ajudes directes als treballadors dels sectors més afectats per les restriccions” per la pandèmia de covid-19. La proposta la fan extensiva també als diputats del parlament, ja que ho consideren una “urgent necessitat”. Així ho ha explicat el diputat Carles Riera en una conferència de premsa en què ha lamentat que el govern “no està augmentant la despesa, gastant, invertint, multiplicant la despesa social”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La iniciativa arriba després del debat sobre els sous dels parlamentaris i del cobrament de dietes malgrat que molta de la feina dels diputats s’està fent telemàticament des del mes de març. Riera ha dit que idees com renunciar a les dietes són “mesures conjunturals, puntuals i reactives” i que el que cal és el compromís de tots els grups per a una rebaixa salarial que es podria aprovar per al desembre modificant el pressupost de la cambra. No obstant això, ha criticat que “s’ha mirat cap a una altra banda” quan ho han plantejat.

La moció, que Riera ha avançat que podria ser l’última de la CUP aquesta legislatura, també vol que el govern augmenti el nivell de dèficit i de despesa, reforci el sistema sanitari públic i garanteixi ajudes directes als treballadors més afectats pel coronavirus. Així mateix, reclama que s’apliquin “de forma immediata” sancions i multes a grans propietaris que no compleixen les diverses lleis en matèria d’habitatge i regulació dels lloguers.

The post La CUP proposa de rebaixar el sou de diputats i alts càrrecs del govern i dedicar els diners a Salut appeared first on VilaWeb.

El jutjat d’Instrucció 21 de Barcelona ha obert una investigació per atemptat contra l’autoritat al rodamón que dissabte va ser tirotejat per la Guàrdia de Barcelona al passeig de Sant Joan. De moment el jutge, que es trobava de guàrdia en el moment dels fets, el deixa en llibertat i traspassa la causa al jutjat d’instrucció 16. També ha confirmat que tenia dos antecedents als jutjats d’Algesires.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Marjan, l’home del barret de palla ferit amb dos trets per la Guàrdia Urbana de Barcelona

En Marja, de quaranta-tres anys, es troba en estat crític a la unitat de cures intensives de l’hospital Sant Pau de Barcelona.

The post El rodamón tirotejat per la Guàrdia Urbana serà investigat per atemptat contra l’autoritat appeared first on VilaWeb.

El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha anunciat un pre-acord amb el govern espanyol per aprovar el pressupost del 2021. En aquest sentit, ha explicat que les negociacions han girat al voltant de dos pilars: aconseguir el “màxim de millores per a la gent” i obtenir “el màxim d’eines” per a la Generalitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

🎥 [VÍDEO] Ara, @gabrielrufian en roda de premsa: "Les anuncio un preacuerdo en el marco de los #PGE2021 💰. En esta negociación ha habido dos guías: extraer el máximo de mejoras para la gente 👫 y el máximo de herramientas para la Generalitat de Catalunya" 👇 pic.twitter.com/JD88LpZkDA

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) November 24, 2020

Així mateix, Rufián ha destacat la importància de “gestionar i governar”, mentre no s’assoleix la independència del Principat. “Això no ens fa menys independentistes, menys republicans o menys d’esquerres”, ha dit. Amb els vots d’ERC, el PNB i EH Bildu, el govern espanyol s’assegura els suports suficients per aprovar amb majoria absoluta els comptes del 2021.

El portaveu d’ERC ha dit que aquest pre-acord fa més “útil” ERC dins el panorama polític pèrquè hi ha “molt poc marge per la màgia”. Segons que ha explicat, el govern espanyol s’ha compromès a posar fi al control financer de l’estat sobre la Generalitat que el PP va posar en marxa el 2015.

Rufián no ha volgut avançar tots els detalls del pre-acord, però ha dit que també contempla la creació d’una comissió bilateral per estudiar una reforma fiscal integral i la reforma de l’impost de les grans fortunes per acabar en situacions anòmales, com ara la de la Comunitat de Madrid, a qui ha acusat de ser un paradís fiscal encobert.

A més a més, s’ha pactat ampliar un trimestre més les mesures sobre les cotitzacions dels autònoms i la liquidació del deute amb la Generalitat amb matèria de beques educatives, que s’arrossega des de 2005.

 

The post ERC anuncia un pre-acord amb el govern espanyol per a aprovar el pressupost de 2021 appeared first on VilaWeb.

El govern ha aprovat aquest dimarts la subscripció del conveni per al finançament del Barcelona Supercomputing Center entre la Generalitat, el govern espanyol, i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) pel qual aportarà 59,15 milions d’euros a l’ens.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El conveni, subscrit a la reunió del consell executiu, compromet el govern a fer aportacions econòmiques fins al 2029 en diferents quantitats: 13,48 milions aquest 2020; 7,92 el 2021; 5,23 el 2022 i el 2023; 5,86 el 2024; 6,20 el 2025; 3,81 el 2026, i 3,81 el 2027, el 2028 i el 2029.

El nou acord de col·laboració dóna continuïtat al conveni del 2015 i s’afegeix a les aportacions extraordinàries que la Generalitat havia fet al Barcelona Supercomputing Center durant els anys 2018 i 2019 per finançar l’habilitació de l’emplaçament del futur supercomputador per un valor de prop d’1,23 milions d’euros.

The post El govern aprova el conveni per finançar el Barcelona Supercomputing Center amb més de 59 milions d’euros appeared first on VilaWeb.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó Francisco Garrobo, un dels vaguistes que van participar en un tall a la Ronda de Dalt de Barcelona durant la vaga general del 8 de novembre de 2017, convocada en resposta de la repressió del 155 i els empresonaments dels presos polítics. Un altre dels acusats ha estat condemnat a una pena d’1 any de presó, que podrà evitar perquè la pena és inferior als dos anys i no té antecedents penals. Tots dos han estat condemnats per un delicte de desordres públics greus i han estat absolts del delicte contra la seguretat viària, del qual també eren acusats. L’Audiència ha absolt els dos altres vaguistes que es jutjaven. La sentència encara no és ferma i les parts poden presentar recurs en contra.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La fiscalia espanyola els acusava de desordres públics i delictes contra la seguretat viària per haver-se manifestat a la Ronda de Dalt de Barcelona, i a un d’ells se li aplicava un agreujant per reincidència. També sostenia que els quatre manifestants són membres dels ‘sediciosos CDR’ i que van escampar oli a la Ronda de Dalt per tallar el trànsit entre les 07.00 i les 11.00 ‘amb el consegüent risc per als usuaris de la via’. Diu que eren en una ‘manifestació no autoritzada’ d’unes dues-centes persones.

Amb la seva acció, afegeix l’escrit, els acusats van causar 15 quilòmetres de retencions que van afectar 40.000 vehicles i 750 camions, i van generar ‘nombroses situacions de conflicte’ amb conductors i usuaris de la via, amb els quals adoptaven ‘actituds intimidatòries, amenaces, insults i gestos obscens’.

The post Condemnen a tres anys de presó un dels vaguistes que va tallar la Ronda de Dalt el 8-N de 2017 appeared first on VilaWeb.

La delegació del govern espanyola al País Valencià ha obert una investigació per un presumpte tracte humiliant de diversos policies de Paterna (Horta Oest) a dues dones migrants que van acudir a comissaria a demanar el DNI para els seus nadons.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Da delegada del Govern, Gloria Calero, després de conèixer els fets, ha requerit un informe intern per a depurar possibles responsabilitats i ha obert una investigació. Ha recordat, a més, que les comissaries han de donar un tracte digne a les persones i ser espais segurs per a tots.

L’assumpte parteix d’una denúncia de Valencia Acoge en la qual assegurava que diversos funcionaris de la comissaria de la Policia espanyola de Paterna havien tractat de forma “humiliant i intimidatòria” a persones migrants que acudien a sol·licitar el DNI para els seus fills. Va advertir que se’ls dificultava els tràmits i, a més, els incoaven un procediment de sanció o expulsió per estada irregular.

En concret, en la seva denúncia, l’entitat es referia a la situació patida per dues dones de nacionalitat colombiana que, després de reunir tota la documentació requerida, van anar a demanar el DNI per als seus fills a la comissaria de Paterna.

Un dels incidents va tindre lloc el 3 de novembre, quan una dona migrant va anar a la comissaria amb la inscripció del seu fill en el registre on figurava el reconeixement per presumpció de la nacionalitat espanyola per al seu fill.

La dona va explicar que el pare del seu fill també era colombià i havia sol·licitat asil perquè era desplaçat per guerrilla. En aquest moment, un policia li va recriminar que s’aprofités de la legislació: “La llei espanyola diu que no hauria de ser així que el teu fill sigui espanyol, però tu t’aprofites d’una vegada més de la llei del teu país, doncs és el que hi ha, ara has de pagar una multa”, li va comentar.

I l’agent va prosseguir -segons la denúncia-: “Has estat treballant, no has estat cotitzant, no has estat pagant una Seguretat Social, si t’has posat malalta has anat al metge, al final és el que hi ha, tu et vas aprofitant de les coses, no et jutjo, però t’has estat aprofitant d’uns beneficis, doncs ho sento, ara et toca pagar 500 euros (…) Plora tot el que vulguis, digues que això és racisme, és xenofòbia, allò que tu vulguis”. La dona va marxar sense el DNI del seu nadó perquè el policia li va dir que ja era “molt tard” i va tornar l’endemà a recollir el document.

Una situació similar va viure una altra dona dies abans en la mateixa comissaria. Tampoc la van atendre la primera vegada i va haver d’anar-hi l’endemà a tramitar el DNI del seu fill. Directament li la van portar per a incoar-li l’expedient per estada irregular no sense abans etzibar-li que “tu ets colombiana, el teu fill també i no pot tindre DNI espanyol”, malgrat mostrar-li al policia la inscripció del registre de presumpció de la nacionalitat espanyola, relata l’entitat.

Valencia Acoge va denunciar que aquestes actuacions “no solament suposen un tracte humiliant per a les víctimes i una conculcació dels seus drets, sinó que vulneren la intenció de les reiterades recomanacions del Defensor del Poble al Ministeri de l’Interior perquè les persones migrants en situació irregular puguin acudir a denunciar delictes a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat sense por al fet que se’ls incoï un expedient sancionador”.

The post Investiguen si va haver-hi tracte humiliant de policies de Paterna a dues dones migrants appeared first on VilaWeb.

El 10 de novembre proppassat, el govern va tancar el període de presentació de sol·licituds de l’ajut de dos mil euros per a autònoms i microempreses afectats per la pandèmia, argumentant que s’havia arribat a les deu mil sol·licituds previstes, cosa que exhauria el pressupost de vint milions d’euros addicionals que s’hi havien destinat. El tancament arribava després de dos dies d’incidències i queixes, tant per les nombroses dificultats tècniques com pel fet que els ajuts s’atorguessin per ordre de presentació de la sol·licitud fins a arribar a les 10.000.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El govern va haver de demanar disculpes, llavors, i va prometre un nou sistema de repartiment d’ajuts per als autònoms que no premiés els qui fossin més ràpids a registrar-se. Avui, finalment, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha explicat que el govern ha aprovat activar aquest nou sistema. Segons que ha explicat, els dies vinent s’obrirà un registre en què “tothom tindrà un termini per a poder-s’hi inscriure” i, més tard, segons els criteris fixats per una comissió integrada pels departaments de Vice-presidència, Presidència i Treball, es procedirà a assignar els ajuts.

“Volem que sigui un sistema àgil i fàcil, que ens permeti a l’administració posar els recursos a disposició de la gent de manera immediata. Volem que aquests ajuts siguin a les butxaques dels emprenedors del nostre país abans de final d’any”, ha dit Budó. Els requisits encara no són clars, però la consllera sí que ha concretat que  aquests ajuts han d’anar vinculats al grau de perjudici que la pandèmia hagi causat a cada autònom o microempresa.

The post El govern activarà els pròxims dies un nou registre per a distribuir els ajuts als autònoms appeared first on VilaWeb.

Continua la mala maror al govern del Botànic. El clima de desconfiança entre els socis de govern, molt ben encarnada en la relació cada vegada més difícil entre el president Ximo Puig i la vice-presidenta Mónica Oltra, fa setmanes que s’arrossega per les desavinences sobre el pressupost, la fiscalitat i la gestió de la pandèmia, en què Oltra reclama un pes més rellevant de Compromís. Avui, l’escletxa s’ha eixamplat encara més per l’acte en què el cap de l’executiu ha presentat, segons l’anunci de l’acte, l’Estratègia Valenciana per a la Recuperació.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En un acte a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, Puig ha presentat el document, avançant que el govern aspira a gestionar un 10% del total de fons europeus que arriben a l’estat espanyol des d’Europa en els pròxims tres anys (14.000 milions de 140.000) mitjançant catorze projectes. El president ha explicat que aquests projectes que inclouen “iniciatives inèdites” en camps com l’hidrogen verd o la telemedicina, i ha explicat que el contingut del document presentat avui ha de servir per a dissenyar com serà el País Valencià l’endemà de la pandèmia. “Tenim el camí, comencem a recórrer-ho”, ha afirmat Puig, que ha detallat que la Generalitat espera aconseguir 21.000 milions en el període entre els anys 2021 i 2027.

Poc després, la vice-presidenta ha respost el piulet de la mateixa Generalitat desmarcant-se del plantejament que ha fet Puig en l’acte. “El que s’ha presentat hui és un document de treball de l’IVIE, i no pas cap Estratègia Valenciana de Recuperació que òbviament haurà de ser dialogada i consensuada al Consell. Crec que en la comunicació política s’ha de ser precís per respecte a la ciutadania”, ha sentenciat.

El que s'ha presentat hui és un document de treball de l'IVIE no cap Estratègia Valenciana de Recuperació que òbviament haurà de ser dialogada i consensuada al Consell. Crec que en la comunicació política s'ha de ser precís per respecte a la ciutadania. 😊 pic.twitter.com/QyMZYuH60W

— Mónica Oltra Jarque (@monicaoltra) November 24, 2020

The post S’aprofundeix la crisi al Botànic: Oltra es desmarca de l’estratègia de recuperació de Puig i diu que no l’han consensuada appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol preveu vaccinar contra la covid-19 en tres etapes i, en la primera, immunitzarà a residents i personal sanitari i sociosanitari de residències de gent gran i de persones amb discapacitat. Seran els primers a ser vaccinats a partir del gener. En aquesta primera etapa, entre el gener i el març, també es vaccinarà dos grups poblacionals més: a la resta de personal sanitari i a persones dependents no institucionalitzades.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’estratègia de vaccinació contra el coronavirus aprovada aquest dimarts al Consell de Ministres espanyol estableix 18 grups poblacionals prioritaris en funció de la mortalitat, l’exposició a la malaltia, l’impacte socioeconòmic i la transmissió de la malaltia.

[EN DIRECTE] L’última hora sobre el coronavirus, minut a minut

La segona etapa de vaccinació, entre el març i el juny, incrementarà progressivament les persones que seran vaccinades i en la tercera etapa, a partir del juny, la previsió del govern espanyol és cobrir a tots els grups prioritaris. Ho ha explicat en roda de premsa el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que ha explicat que el vaccí serà gratuït i d’entrada no serà obligatori.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va avançar divendres que s’aprovaria aquesta estratègia al Consell de Ministres en la qual l’executiu treballa des del setembre. Sánchez va dir que l’estat espanyol seria un dels primers països europeus en tenir un pla, juntament amb Alemanya, i que una part “molt substancial” de la població es podria vaccinar el primer semestre de 2021.

El cap de setmana, Sánchez va concretar que l’estratègia seria “única” a tot l’estat espanyol i hi hauria 13.000 punts per administrar-les. El govern espanyol preveu rebre un 10% dels vaccins que compri la Comissió Europea, l’equivalent a uns 80 milions d’immunitzacions. Tanmateix, no hi ha la garantia que es puguin utilitzar tots, ja que abans hauran de ser aprovades per l’Agència Europea del Medicament.

La Unió Europea té acords de compra anticipada amb sis farmacèutiques. Avui se n’ha anunciat un més, amb Moderna per adquirir 160 milions de dosis. L’estratègia de vaccinació serà flexible i s’anirà adaptant en funció de quin tipus de vaccí arribi primer. Això pot fer variar quins col·lectius prioritaris són vaccinats en primer lloc.

350.000 dosis a Catalunya

Segons el ministeri, no està tancada la quantitat de vaccins que rebrà cada autonomia. Des de la conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, s’assegura que al Principat  li pertocaran 350.000 dosis del vaccí de Pfizer. Assenyalen que permetrà de vaccina 175.000 persones, ja que s’administrarà en dues dosis. Catalunya ja ha comprat deu milions de xeringues per poder administrar les vacunes que vagin arribant.

Al País Valencià la consellera de Sanitat, Ana Barceló, abordarà demà el pla del govern espanyol a la ‘comissió de vacunes’, des d’on es planifiquen les campanyes de vacunació de la grip.

The post Els primers vaccinats contra el coronavirus seran residents i personal sanitari de residències de gent gran appeared first on VilaWeb.

“Sóc Montserrat Carulla actriu, catalana i independentista”, va començar dient en el discurs d’agraïment pel Gaudí d’Honor que els seus companys li van concedir el 2013, en reconeixement per una llarga trajectòria als escenaris. I així continuava Montserrat Carulla, entre aplaudiments: “Però el meu independentisme no va contra ningú. Admiro la cultura, la llengua del poble espanyol, però l’estimo i l’admiro i la vull al meu costat com a amiga, però amiga en llibertat”. Vegeu el seu discurs ací:

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

S’ha mort l’actriu Montserrat Carulla

En aquell moment, quan tot just eclosionava el procés independentista, ella remarcava el seu compromís de sempre amb el país i la seva fermesa independentista. Aquell mateix any, i arran precisament de la concessió del Gaudí d’Honor i la publicació del seu llibre de memòries El record és un pont al passat (Ara Llibres), Montserrat Serra i Jordi Carreño la visitaven a casa seva per a fer-li una entrevista en produnditat. On se sincerava, sobre la seva complicada infantesa, plena de penúries econòmiques, sobre com el teatre la va desvetllar, sobre el seu compromís individual i col·lectiu.

Un compromís polític que ha mantingut en tot moment, com quan el 2015 va obrir l’acte de presentació dels candidats de Junts pel Sí recitant el poema ‘Assumiràs la veu d’un poble’, del ‘Llibre de Meravelles’ de Vicent Andrés Estellés. Ho va fer acompanyada del músic Toni Xuclà:

Carulla explicava en aquest debat amb lectors de VilaWeb en el cicle Implicats, del 2013, quina era la cosa que més il·lusió li feia il·lusió. “La independència és la cosa que em fa més il·lusió ara mateix, i hi estic posada. Vaig a tots els pobles que m’ho demanen, i faig el meu discurs en què començo dient ‘sóc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista’. I aquesta és la meva petita lluita avui, i la seguiré fent (…). I dic que vull destapar la botella de xampany que tinc a la nevera, i sóc tossuda i no em moriré fins que no brindi perquè Catalunya és un país lliure.”

Un temps després, en aquesta entrevista amb VilaWeb quan tot just es començava a parlar de la possibilitat d’un referèndum unilateral, Carulla feia un seguit de reflexions que a dia d’avui encara són vàlides. Sobretot demanava celeritat, tirar pel dret: “Jo tiraria pel dret perquè a aquest pas em moriré i no veuré la independència. Això em molesta moltíssim.” I es queixava de l’actitud dels partits: “Sí, estic molt indignada amb els partits. Pot afectar, i tant. Perquè cadascú té el cul a la cadira i no el vol moure. I un, quan es dedica a una cosa tan important com és el nostre país ha de jugar-se fins i tot la cadira si convé. I això, alguns dels partits que tenim, no ho saben fer.”

The post [VÍDEOS] “Sóc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista” appeared first on VilaWeb.

S’ha mort a 90 anys Montserrat Carulla, una de les actrius catalanes més destacades del segle XX. ‘Actriu, catalana i independentista’ es va definir en el discurs que va fer el 2013 després de rebre el premi d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català. Va arribar a la interpretació des del teatre amateur i va estudiar alguns cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona, a finals dels anys quaranta. No fou fins al 1960 que entrà al teatre professional i des de llavors va mantenir una intensa carrera dramàtica al teatre i també al cinema i a la televisió. La Carulla va ser una persona estimada pel públic i popular. El 2013 va escriure un volum memorialístic, El record és un pont al passat (Ara llibres) i el 2015 va publicar un altre llibre, Bon cop de falç, de records de quan era infant.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Montserrat Carulla: ‘Jo tiraria pel dret perquè a aquest pas no veuré la independència’

Carulla va nèixer a Barcelona l’any 1930, en una família treballadora, amb un pare taxista que venia de la Segarra i una mare de Mas de Barberans (el Montsià). El final de la guerra va portar la família Carulla a una situació crítica: el pare, que fugia dels feixistes, va passar la frontera i fou internat al camp d’Argelers. La mare, amb tres criatures (la Montserrat, la del mig), malvivia fent de portera d’una família de l’alta burgesia de l’Eixample. Montserrat Carulla va haver de suportar penúries econòmiques, però, sobretot, la humiliació de classe i la barbàrie de les monges, còmplices d’aquella dictadura criminal.

La Carulla petita era una nena tímida, amb dislèxia, que parlava poc. Se sentia desorientada, tot i que un esperit de rebel·lia i de sentit crític va impedir que fos mai una nena mesella envers el règim. Explica que a casa seva no hi havia cap llibre, només hi entrava el Noticiero Universal, i que la fam de lectura la va portar a entrar, un dia, en una llibreria. Només tenia deu cèntims. El llibreter li va vendre a terminis el seu primer llibre, que va triar ell. Fou una elecció segurament insuperable, que la va marcar per sempre: La pietat perillosa de Stefan Zweig.

VÍDEOS | ‘No em moriré fins que no hagi brindat perquè Catalunya és un país lliure’

La segona meitat de la seva vida és diametralment oposada: es va separar del marit, l’actor Felip Peña, amb qui havia tingut quatre fills (tres nenes –dues de bessones– i un nen). Van ser setze anys de matrimoni infeliç, de molta soledat, va explicar, i d’una sogra, ficada a casa, de qui deia: ‘Conviure amb ella em va fer baixar a la penombra de l’infern.’ Un cop separada, va viure anys difícils, però també feliços, sola amb els nens, i lliure i forta com la tramuntana. El teatre la va desvetllar i li va permetre de guanyar-se la vida tal com volia, en una professió artística.

Entre la llarga llista de peces teatrals on va participar hi ha Mort de dama, de Llorenç Villalonga; Pigmalió, de George Bernard Shaw; La filla del mar, d’Àngel Guimerà; Hamlet, de Sakesperare; Primera història d’Esther, de Salvador Espriu; Guy & Dolls, de Mario Gas, etc. A la televisió va participar en sèries de Televisió de Catalunya com Secrets de família, Laberint d’ombres, El cor de la ciutat i La Riera. I en cinema la trobem a Companys, procés a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn, El vicari d’Olot (1982) de Ventura Pons, Carreteras secundarias (1997) d’Emilio Martínez-Lázaro, El pianista (1998) de Mario Gas, La ciutat dels prodigis (1999) de Mario Camus,  L’orfenat (2007) de Juan Antonio Bayona.

I entre els reconeixements que va recollir al llarg de la seva trajectòria, a més del Gaudí d’Honor, destaquen la Creu de Sant Jordi el 1995 i la Medalla d’Or de la Generalitat el 2008. Així, també, va obtenir el premi Memorial Margarida Xirgu, pel seu paper a El temps i els Conway, el 1992.

The post S’ha mort l’actriu Montserrat Carulla appeared first on VilaWeb.

Ja són nou les persones que s’han mort per covid-19 a la residència La Saleta de La Pobla de Vallbona (Camp de Túria), on la setmana passada es va registrar un brot de la malaltia amb 76 casos positius, 64 d’usuaris (d’un total de 74 residents) i dotze de treballadors. Segons que han informat EFE fonts municipals, dues persones s’han mort al centre, set més, a l’hospital, i ara com ara encara hi ha set residents més hospitalitzats, mentre que la resta de positius estan estables i estan rebent l’atneció mèdica al mateix centre.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els primers deu interns que van donar positiu ja tenen immunitat i és previst que avui se’ls repeteixin les proves PCR per a confirmar que obtenen un resultat negatiu i la seva posterior alta mèdica, segons les mateixes fonts. Els interns asimptomàtics es troben confinats en una de les plantes de la residència, mentre que en l’altra se situen els usuaris que no s’han contagiat.

El 4 de novembre proppassat es va detectar un brot amb nou casos en aquesta residència privada i d’aleshores ençà ha anat creixent fins a la xifra actual, que el va convertir, en un “brot de grau dos”. Aquest grau suposa un seguiment i suport específic des del departament Arnau de Vilanova, i també que Salut Pública aporta personal i es fa càrrec de l’organització del centre i la recollida de residus; i la Unitat d’Hospitalització Domiciliària visita diàriament el centre per a seguir l’estat de salut dels residents.

The post Nou usuaris de la residència de La Pobla de Vallbona s’han mort per covid-19 appeared first on VilaWeb.

La presidenta del govern, Francina Armengol, ha reiterat la seva decepció amb la inversió territorialitzada del govern espanyol a les Illes el 2021, la més baixa per habitant de l’estat espanyol, encara que ha evitat criticar a l’executiu de Pedro Sánchez i el seu projecte de pressupost.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Els 201 milions estan per sota de la mitjana i és important que el govern d’Espanya inverteixi en les seves competències pròpies”, ha declarat Armengol en el ple del parlament en ser preguntada per la diputada de Ciutadans Patricia Guasp sobre si els diputats socialistes de les Illes donaran suport a les esmenes per a incrementar els fons que presentarà Ciutadans.

La presidenta ha eludit referir-se al sentit del vot dels diputats del seu partit i ha defensat que, al marge de la inversió territorialitzada, l’aportació global del pressupost espanyol a les Illes és “la més alta de la història”.

També ha incidit en què els comptes preveuen “recursos per a mantenir la protecció de treballadors i empreses i per a ajudar a les persones més vulnerables”, davant la crisi.

Guasp ha demanat a Armengol que no es resigni i insti els diputats del PSOE a donar suport a esmenes al pressupost del seu partit, com la que defensa destinar 500.000 euros per a construir uns nous jutjats a Ciutadella i la que demana la cessió dels terrenys militars de Son Busquets a l’Ajuntament de Palma.

La diputada de Ciutadans ha reclamat també el suport dels representants socialistes a Madrid perquè s’incrementi la indemnització per l’insularitat que cobren els empleats públics que resideixen a les Illes.

The post Armengol reitera la seva decepció amb la inversió del govern espanyol a les Illes el 2021 appeared first on VilaWeb.

D’ençà que el 2013 la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va decidir de tancar la delegació informativa a Catalunya Nord per a reduir despesa, el nord del país continua desconnectat informativament dels mitjans públics del Principat. Arran d’això, s’ha posat en marxa una campanya per a demanar en massa el retorn de la delegació al Servei d’Atenció a l’Audiència de la CCMA a través d’aquest formulari.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Sense Delegació al Nord TV3 perd la seva identitat, la d’un canal que s’interessa pel territori de parla catalana, per les seves particularitats, que escull a periodistes que s’identifiquessin amb la seva zona de treball”, diu la campanya, que recorda la feina feta per Pere Codonyan i Thierry Masdeu.

El tancament de la delegació a Catalunya Nord es va fer conjuntament amb les de les Terres de l’Ebre i el Pirineu, en què s’inclouen les d’Andorra, Alt Urgell, Cerdanya, Perpinyà i Pallars. Ho va fer rescindint els contractes que tenia amb diverses productores i amb el compromís que en el futur serien els treballadors públics els que informarien sobre aquests territoris.

Entrevista de 2013 a Pere Codonyan: ‘És lamentable; el territori quedarà totalment desconnectat’

The post Demanen el retorn de la delegació de TV3 a Catalunya Nord appeared first on VilaWeb.