Una avaria en la tensió de la catenària ha causat incidències ferroviàries generalitzades a la Rodalia de València. Ara com ara, els trens circulen per una única via a la línia 1, entre les estacions de Benifaió (Ribera Alta) i València Nord, i a la línia 2 entre Silla (Horta Sud) i València Nord. Els usuaris han de fer transbords entre trens a l’estació de Silla per a continuar el seu recorregut.

A més, les línies 3 i 6 també circulen per via única entre València Nord i la Font de Sant Lluís.

El servei de Rodalia ha advertit els usuaris que la incidència causarà endarreriments, detencions i supressions.

La jutgessa de Catarroja ha ajornat la declaració com a testimoni del president de la Diputació de València, Vicent Mompó, prevista per a avui. El motiu de la suspensió ha estat la llargada de l’interrogatori a la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, que ha començat a les 9.43 del matí i ha durat gairebé set hores.

La condició de testimoni de Bernabé l’obliga a dir la veritat i a respondre les preguntes de la jutgessa i de totes les parts.

A Mompó l’havien citat a les dotze del migdia i ha arribat a la Ciutat de la Justícia uns minuts abans.

Ara la jutgessa que instrueix la causa per la gestió de la gota freda haurà de fixar una nova data per a la declaració de Mompó.

Bernabé a l’esconsellera Pradas: “Demana’m l’UME, per favor!”

Sessió tensa de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya. L’ex-ministre d’Hisenda espanyol Cristóbal Montoro s’ha indignat amb les preguntes del diputat de Junts Josep Pagès. “M’aixeco i me’n vaig. Vostè em respecta? Vostè em respecta? Però què és, això? M’ofèn”, ha dit abans de la intervenció del president de l’òrgan, Arnau Ramírez, que ha demanat calma al compareixent i fet una crida a rebaixar el to.

La primera enganxada ha tingut lloc quan Pagès li ha preguntat si mantenia l’afirmació que no s’havia destinat ni un euro públic a l’organització del referèndum de l’1-O. “Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no és amb diners públics”, va dir quan era ministre, l’abril del 2018.

“Jo he comparegut al Suprem per parlar de la situació de control [de les finances de la Generalitat]”, ha dit Montoro, que ha estat interromput pel diputat. “S’hi van destinar diners públics o no?”, ha insistit unes quantes vegades. “La malversació va existir perquè està sentenciada”, ha respost l’ex-ministre.

Montoro ha provat d’aclarir que l’afirmació del 2018 volia dir que no s’havien fet servir diners del Fons de Liquidació Autonòmica (FLA) per muntar l’1-O. “Devien provenir d’altres fonts”, ha afegit. Pagès ha repreguntat si els controls d’Hisenda van fallar el 2017. “És clar, completament. De 34.000 milions, la malversació va ser de cinc milions”, li ha respost.

“Ho vaig intentar amb aquell control”, ha continuat, abans de ser interromput per Pagès, que li ha reclamat com es va detectar la suposada desviació. “Deixi’m acabar”, ha dit Montoro, que ha detallat que l’advocada de l’estat Carmen Tejera va ser la responsable de provar com es va cometre la malversació, tot i el control d’Hisenda.

L’interrogatori, posteriorment, ha derivat cap a la branca andorrana de l’operació Catalunya, cosa que ha fet perdre els estreps a l’ex-ministre. El diputat ha demanat per què membres del govern de Rajoy es van reunir entre 2012 i 2015 una trentena de vegades amb els seus homòlegs andorrans. “Per què aquest interès?”, ha dit.

“Per Andorra i per Espanya”, ha respost Montoro. “Li sembla poc el conveni [per evitar la doble imposició]?”, ha afegit. Pagès ha insistit unes quantes vegades i, arran de les evasives de l’ex-ministre, l’ha tallat. “Perdoni, ja m’ha respost. Una altra pregunta. Vostè és aquí perquè l’hem citat”, li ha etzibat, mentre Montoro feia escarafalls.

“Faci callar el senyor diputat”, ha dit l’ex-ministre al president de la comissió. “Si no, m’aixeco i me’n vaig. Vostè em respecta? Vostè em respecta? Però què és, això?”, ha cridat, mentre Pagès li insistia que respongués a les preguntes. “Vostè no defineix les meves respostes. Home, és que m’ofèn.”

“L’operació Catalunya va ser el rescat de Catalunya”

En la intervenció inicial, Montoro ha canviat de guió i no s’ha agafat al relat d’altres dirigents del PP, que en la comissió han dit que l’autèntica operació Catalunya va ser el “cop d’estat” de l’1-O. En aquest sentit, ha assegurat que l’operació Catalunya va ser la intervenció que va fer ell de les finances de la Generalitat. Una intervenció que va començar el 2015 —a través del FLA— i es va acabar de completar el 2017, quan el pressupost de la Generalitat va quedar “en mans del govern espanyol gairebé vuit mesos […] Cada factura passava pel filtre d’Hisenda”.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha informat que la circulació de la línia 1 del metro és interrompuda entre les estacions de Universitat i la Sagrera. Ho ha anunciat en un comunicat difós a la xarxa X i recollit per l’agència Europa Press. Segons TMB, el servei es manté amb normalitat entre l’Hospital de Bellvitge i Universitat, i també entre la Sagrera i Fondo. De moment, es desconeix el motiu d’aquest tall parcial de la línia.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha dit avui que la trajectòria i formació de l’ex-consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, la feia apropiada per al càrrec. “El seu currículum era homologable i, fins i tot, més important, per exemple, del que va tenir l’anterior consellera, Gabriela Bravo.”

Pradas va declarar divendres davant la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa per la gestió de la gota freda que el seu càrrec en Emergències era purament institucional i que no tenia cap mena de formació en aquesta matèria. A continuació, va descarregar tota la responsabilitat en els tècnics.

Mazón, que és el responsable dels nomenaments dels seus consellers, ha dit que sempre era molt escrupolós en el procés. “Siga com siga, sí que puc dir que, com a consellera de Justícia i Interior, el fet de ser una experta en justícia, que ha estat advocada en exercici, professora fins i tot a la universitat, acompanyada per un equip d’especialistes en emergències, la fa ta apropiada com qualsevol altre de les anteriors”. I ha tornat a esmentar la socialista Gabriela Bravo, que va ostentar el càrrec amb el govern del Botànic. Bravo és fiscal, i entre 2008 i 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol.

Mediapro deixarà de produir audiovisualment la lliga espanyola de futbol. La patronal ha anunciat aquest matí que Host Broadcast Services (HBS) i Telefònica assumiran la producció dels partits de primera i segona divisió els pròxims cinc anys. La decisió l’ha pres l’òrgan de control de la gestió de drets audiovisuals de la lliga, que ha ratificat el que havien decidit els executius de la competició.

Inicialment, el grup audiovisual ha dit en un comunicat que la decisió de la lliga “és sorprenent”, atès que considera que la seva oferta econòmica i tècnica era la millor entre totes les presentades. “Econòmicament, és l’oferta més barata per a la lliga i per als clubs i tècnicament millora ostensiblement els mateixos requisits establerts per la competició. És inaudit que la lliga s’hagi decantat per una oferta més cara i per un proveïdor suís que no disposa ni d’un sol mitjà tècnic a l’estat espanyol ni té cap experiència en la producció televisiva d’una competició com la Lliga que es desplega al llarg de tota una temporada. Per tant, els criteris aplicats per a l’adjudicació no poden obeir a motius tècnics ni econòmics”, ha expressat. Ara bé, minuts després ha anul·lat el comunicat.

Host Broadcast Services és una companyia multinacional establerta a Suïssa que ja té experiència en el sector. De fet, ha produït competicions futbolístiques com la Lliga de Campions o l’Eurocopa de seleccions.

La productora catalana Mediapro era la sòcia preferent en el sector audiovisual de la patronal del futbol espanyol d’ençà del 2015. En l’exercici del 2023, això va suposar uns ingressos de 81,2 milions d’euros, és a dir, el 20% del negoci generat.

En canvi, Mediapro continuarà gestionant el videoarbitratge del futbol espanyol, com a mínim, fins a l’any 2028.

El català és la llengua majoritària de consum al Principat solament en espectacles escènics i de ràdio, mentre que en la televisió, la música, els concerts, els llibres i el cinema s’imposa el castellà, segons dades de l’Enquesta de Participació Cultural 2024. L’estudi detalla que el darrer espectacle vist pel 56% del públic era en català, i que el 70% dels oients de ràdio la sintonitzen en català.

A l’altre extrem, solament un 5% dels darrers videojocs a què van jugar els enquestats era en català, i és baix el percentatge de darrers llibres llegits en català (26%) i de films vistos al cinema (26%). Sobre això, cal tenir en compte que hi ha menys oferta de català en alguns d’aquests àmbits. Així, tot i que un 26% de la població ha vist el darrer film en català al cinema, solament representen un 10% de l’oferta que hi ha a les sales. I, de fet, trobem que un 6,4% dels enquestats afirmen que directament no van al cinema per manca d’oferta en català.

“Fita històrica?”: dels deu espectacles de teatre més vists a Barcelona tan sols tres són en català

Més enllà de si és el primer idioma de consum, el català té una presència important en molts àmbits culturals: la ràdio (on és el majoritari, amb un 70% d’oients recents); els lectors de revistes (un 61% en català) i de diaris (60%); el consum recent de televisió i audiovisuals (58%) i el món dels espectacles (on com s’ha dit, també el percentatge és superior al de castellà, el 58% envers el 46%).

En la comparativa entre llengües, solament la ràdio i els espectacles són territoris dominats pel català. En la resta, el castellà és la llengua dominant, tal com mostra l’enquesta amb dades de l’any passat. Per exemple, sobre les llengües de consum de la televisió i plataformes, prop del 58% diu haver vist continguts en català, mentre que en castellà el percentatge s’enfila fins al 85%.

I encara hi ha més diferència en l’àmbit d’internet, on els qui afirmen que fan “tots els usos” en castellà són el 85%, i solament un 48% els qui ho fan en català. Si se cenyeix la pregunta a l’àmbit dels creadors de continguts i influenciadors, d’entrada, més d’un 40% de la població no consumeix aquesta mena de contingut. I entre els que sí, solament l’1,7% en veuen “només en català”, i un 3,4% “més en català que en castellà”, mentre un 15% ho fan “només en castellà” i un 17% “més en castellà que en català”.

60% de lectors recents de diaris i revistes en català, i 26% de llibres

En l’àmbit de la lectura, tant llibres com revistes i premsa, també mana el castellà, tot i que amb menys distància que en l’audiovisual. De fet, hi ha un 60% dels enquestats que han fet un consum recent (ahir) de diaris i revistes en català (per un 71% i un 80%, respectivament, en castellà). Preguntats sobre l’idioma del darrer llibre que han llegit, solament el 26% respon el català, mentre un 64% indica el castellà.

Poc català en l’àmbit dels videojocs i el cinema

Després dels llibres, els altres dos àmbits on el consum recent de productes en català és més baix és el cinema i, molt especialment, els videojocs. En el cas del primer, només el 26% dels enquestats declaren haver vist el darrer film als cinemes en versió catalana, mentre un 76% han vist films en castellà. Pel que fa als videojocs, es fa evident el domini del món anglosaxó i castellanoparlant, ja que gairebé un terç diuen que el darrer joc al qual han jugat era en anglès, la meitat en castellà i un petit 6%, en català.

Música enregistrada i concerts

També en el terreny musical el català va per darrere del castellà. Passa tant amb la música enregistrada com amb la música en directe. De fet, en l’assistència a concerts, la meitat exacta dels enquestats respon que el darrer concert al qual han anat va ser d’un grup que cantava en castellà, un 37%, en català, i un altre 30%, en anglès. Pel que fa a l’escolta de música, poc més del 40% han declarat haver escoltat música en català en el dia d’ahir, per un 74% que ho han fet en castellà, i un 68%, en anglès.

Els usos culturals més i menys habituals

Al marge de llengües, sobre els àmbits de la cultura amb més participació i menys, l’associacionisme cultural repeteix a la cua de les activitats amb més seguiment, amb tan sols un 14% dels enquestats. A l’altre extrem hi ha la televisió i els continguts audiovisuals amb gairebé un ple (96%), tot i que l’enquesta del 2023 el percentatge s’havia enfilat encara més amunt, fins al 99% dels enquestats.

Internet i l’escolta de música són respectivament el segon i tercers hàbits culturals més estesos, amb més del 85% de la població com a consumidors habituals. D’altra banda, més de la meitat de la població llegeix llibres (62%), escolta la ràdio (59%), va a exposicions (52%) i llegeix revistes (50%), segons l’enquesta.

Per sota d’aquest llindar se situen els assistents a concerts (45%), lectors de diaris (43%), espectadors de cinema (43%), jugadors de videojocs (43%), usuaris de biblioteques (42%), espectadors d’arts escèniques (32%).

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, del Partit Popular, ha arribat a la Ciutat de la Justícia a les 12.15 per a declarar com a testimoni davant la jutgessa de Catarroja. Als periodistes que l’esperaven els ha dit que venia a declarar la veritat i a contar tot el que va veure aquell dia. Ell va participar presencialment en la reunió del CECOPI i va intentar de col·laborar amb els municipis afectats per la pluja torrencial.

Mompó, en veient que es tardava massa a enviar l’alarma a la població, va fer una exclamació per a demanar celeritat. “Envieu el missatge d’una puta volta”, va dir.

Quan li han demanat sobre les dificultats amb el telèfon mòbil que, segons Pilar Bernabé, va tenir el president Carlos Mazón, Mompó ha dit que aquell dia tothom en va tenir. “En el 112 hi havia molts problemes de connexió per a tothom”, ha dit.

Bernabé a Salomé Pradas: “Demana’m l’UME, per favor!”

Vicent Mompó ha dit que ningú no li ha demanat la factura del telèfon, i que si li la demanen, la lliurarà. Sobre la retirada a les tres de la vesprada dels bombers que observaven l’evolució del barranc de Torrent, ha dit que no en té constància.

L’ex-cap de bombers, Josep Miquel Basset, va dir en la comissió d’investigació de la diputació, en presència de Vicent Mompó, que havia retirat els efectius de vigilància perquè el nivell baixava i era hora de dinar. Això va indignar els agents forestals. Dies després, Basset va demanar disculpes.

Avui declaren davant la jutgessa de Catarroja la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. Segons que han filtrat persones presents en la declaració, la delegada del govern al País Valencià, Bernabé ha dit a la jutgessa que va oferir a l’ex-consellera Salomé Pradas la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències de l’exèrcit espanyol (UME) a les 12.23 del dimarts 29 d’octubre de 2024. Aquest primer contacte el va fer arran de la desaparició d’un camioner en la comarca de la Ribera. A les 14.33 van tornar a parlar i, segons que ha dit Bernabé, va dir a l’ex-consellera: “Demana’m l’UME, per favor.” Emergències no en va demanar el desplegament fins passades les tres. També ha relatat que la primera petició que la delegació va rebre contenia errades i que Emergències va tornar a enviar el formulari.

Dies després de la gota freda, Salomé Pradas va negar que la delegada del govern espanyol oferís la Unitat Militar d’Emergències per a treballar en les inundacions.

Bernabé ha començat a declarar davant la jutgessa a les 9.41. Duia tot de notes i papers i ha explicat les seues actuacions durant la riuada. A més, li ha lliurat una llista amb totes les trucades que va fer. Algunes defenses s’han queixat que pogués consultar els papers i ella ha dit que, per exemple, la llista de telefonades li serveix d’agenda per a saber què feia en cada moment aquell dia.

No es va parlar del barranc de Torrent

El fiscal ha preguntat a Pilar Bernabé si en la reunió del CECOPI es va parlar de la situació del barranc de Torrent. La delegada del govern espanyol ha dit que l’augment del cabal de la rambla es va tranmetre a partir de les 18.43, i que en aquell moment no estaven connectats al CECOPI. Ha reconegut que ningú en aquella reunió va fer cap referència al barranc a pesar que hi havia una alerta hidrològica d’ençà de les dotze del migdia. Va ser en la conversa amb la batllessa de Paiporta que va saber què passava.

La desconnexió telemàtica

Del primer moment, es va informar que la delegada del govern espanyol havia participat en el CECOPI telemàticament. Aquest fet va ser criticat a bastament pel Consell com a resposta a les crítiques per l’absència de Carlos Mazón. En la declaració com a testimoni, Bernabé ha dit que pensava que quan la van desconnectar de la reunió era perquè els responsables del Consell havien de redactar el missatge d’alerta a la població i que va pensar que el text inclouria una recomanació perquè la gent pujàs a llocs elevats.

Una de les altres afirmacions de Pilar Bernabé que s’han fet públiques és que, abans de reconnectar-se, ja havia vist les imatges de la caiguda del pont de Picanya. També ha dit que durant aquesta pausa ja havia parlat amb uns quants batlles, i que la batllessa de Paiporta li havia dit que hi havia gent ofegant-se. Ha dit que Pradas li va respondre que això passava en més municipis. Per això, ha afirmat, en aquell moment va demanar que el missatge d’alerta no fos únicament per a les zones que podrien resultar afectades per un possible trencament de la presa de Forata, sinó per a tota la demarcació de València.

Proposta d’evacuació

Segons la delegada del govern espanyol, quan els tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) van advertir d’un possible trencament de l’embassament de Forata, que regula el riu Magre, l’ex-consellera Salomé Pradas va proposar que s’evacuassen les poblacions de la comarca de la Ribera més exposades. Els tècnics li van dir que això volia dir milers de persones i que implicava un risc vital.

Segons que s’ha sabut, Bernabé ha declarat que va demanar al president de la CHX, Miguel Polo, que avisàs els batlles d’aquella zona.

El telèfon espatllat de Carlos Mazón

Fonts presents en la declaració han dit que Pilar Bernabé ha afirmat que havia parlat amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, després de l’enviament de l’alarma a la població. Segons que ha dit, el president li va trucar amb un telèfon que no era el seu perquè, segons que va dir, el seu s’havia espatllat. Mazón va dir a Bernabé que sabia que la vice-presidenta primera i la vice-presidenta tercera del govern espanyol volien parlar amb ell, i li va demanar que els transmetés que totes dues administracions estaven coordinades.

Telefonades al 112

Pilar Bernabé ha dit davant la jutgessa i la resta de parts que a les cinc de la vesprada va saber que la sala del 112 rebia telefonades d’alerta sobre la situació del barranc de Torrent (conegut per barranc del Poio).

Ganes de col·laborar

Abans d’entrar al jutjat, Pilar Bernabé ha dit als periodistes que tenia ganes de col·laborar amb la justícia.

“Vinc amb l’ànim de col·laborar amb la justícia, que crec que és la millor manera de contribuir a la pau de moltíssimes persones que han patit tant durant tots aquests mesos, especialment els familiars de les víctimes mortals. Intentaré de respondre a totes les preguntes que em facen per a col·laborar amb la justícia, amb sa senyoria i amb totes les persones que em pregunten avui”, ha dit abans d’entrar. I ha anunciat que en acabar la declaració tornarà a comparèixer.

La declaració de Bernabé serà fonamental perquè ella és membre nat del CECOPI i, a més, és la representant de l’estat, del qual depenen tant AEMET com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que són les dues agències en el punt de mira del Consell de Carlos Mazón.

Quant al president de la Diputació de València, Vicent Mompó, és previst que comence a declarar a dos quarts d’una del migdia. Mompó no és membre del CECOPI, però va anar al Centre d’Emergències de l’Eliana per a seguir de prop els efectes de la gota freda.

Avui declaren davant la jutgessa de Catarroja la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. Segons que han filtrat persones presents en la declaració, la delegada del govern al País Valencià, Bernabé ha dit a la jutgessa que va oferir a l’ex-consellera Salomé Pradas la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències de l’exèrcit espanyol (UME) a les 12.23 del dimarts 29 d’octubre de 2024. Aquest primer contacte el va fer arran de la desaparició d’un camioner en la comarca de la Ribera. A les 14.33 van tornar a parlar i, segons que ha dit Bernabé, va dir a l’ex-consellera: “Demana’m l’UME, per favor.” Emergències no en va demanar el desplegament fins passades les tres. També ha relatat que la primera petició que la delegació va rebre contenia errades i que Emergències va tornar a enviar el formulari.

Dies després de la gota freda, Salomé Pradas va negar que la delegada del govern espanyol oferís la Unitat Militar d’Emergències per a treballar en les inundacions.

Bernabé ha començat a declarar davant la jutgessa a les 9.41. Duia tot de notes i papers i ha explicat les seues actuacions durant la riuada. A més, li ha lliurat una llista amb totes les trucades que va fer. Algunes defenses s’han queixat que pogués consultar els papers i ella ha dit que, per exemple, la llista de telefonades li serveix d’agenda per a saber què feia en cada moment aquell dia.

No es va parlar del barranc de Torrent

El fiscal ha preguntat a Pilar Bernabé si en la reunió del CECOPI es va parlar de la situació del barranc de Torrent. La delegada del govern espanyol ha dit que l’augment del cabal de la rambla es va tranmetre a partir de les 18.43, i que en aquell moment no estaven connectats al CECOPI. Ha reconegut que ningú en aquella reunió va fer cap referència al barranc a pesar que hi havia una alerta hidrològica d’ençà de les dotze del migdia. Va ser en la conversa amb la batllessa de Paiporta que va saber què passava.

La desconnexió telemàtica

Del primer moment, es va informar que la delegada del govern espanyol havia participat en el CECOPI telemàticament. Aquest fet va ser criticat a bastament pel Consell com a resposta a les crítiques per l’absència de Carlos Mazón. En la declaració com a testimoni, Bernabé ha dit que pensava que quan la van desconnectar de la reunió era perquè els responsables del Consell havien de redactar el missatge d’alerta a la població i que va pensar que el text inclouria una recomanació perquè la gent pujàs a llocs elevats.

Una de les altres afirmacions de Pilar Bernabé que s’han fet públiques és que, abans de reconnectar-se, ja havia vist les imatges de la caiguda del pont de Picanya. També ha dit que durant aquesta pausa ja havia parlat amb uns quants batlles, i que la batllessa de Paiporta li havia dit que hi havia gent ofegant-se. Ha dit que Pradas li va respondre que això passava en més municipis. Per això, ha afirmat, en aquell moment va demanar que el missatge d’alerta no fos únicament per a les zones que podrien resultar afectades per un possible trencament de la presa de Forata, sinó per a tota la demarcació de València.

Proposta d’evacuació

Segons la delegada del govern espanyol, quan els tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) van advertir d’un possible trencament de l’embassament de Forata, que regula el riu Magre, l’ex-consellera Salomé Pradas va proposar que s’evacuassen les poblacions de la comarca de la Ribera més exposades. Els tècnics li van dir que això volia dir milers de persones i que implicava un risc vital.

Segons que s’ha sabut, Bernabé ha declarat que va demanar al president de la CHX, Miguel Polo, que avisàs els batlles d’aquella zona.

El telèfon espatllat de Carlos Mazón

Fonts presents en la declaració han dit que Pilar Bernabé ha afirmat que havia parlat amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, després de l’enviament de l’alarma a la població. Segons que ha dit, el president li va trucar amb un telèfon que no era el seu perquè, segons que va dir, el seu s’havia espatllat. Mazón va dir a Bernabé que sabia que la vice-presidenta primera i la vice-presidenta tercera del govern espanyol volien parlar amb ell, i li va demanar que els transmetés que totes dues administracions estaven coordinades.

Telefonades al 112

Pilar Bernabé ha dit davant la jutgessa i la resta de parts que a les cinc de la vesprada va saber que la sala del 112 rebia telefonades d’alerta sobre la situació del barranc de Torrent (conegut per barranc del Poio).

Ganes de col·laborar

Abans d’entrar al jutjat, Pilar Bernabé ha dit als periodistes que tenia ganes de col·laborar amb la justícia.

“Vinc amb l’ànim de col·laborar amb la justícia, que crec que és la millor manera de contribuir a la pau de moltíssimes persones que han patit tant durant tots aquests mesos, especialment els familiars de les víctimes mortals. Intentaré de respondre a totes les preguntes que em facen per a col·laborar amb la justícia, amb sa senyoria i amb totes les persones que em pregunten avui”, ha dit abans d’entrar. I ha anunciat que en acabar la declaració tornarà a comparèixer.

La declaració de Bernabé serà fonamental perquè ella és membre nat del CECOPI i, a més, és la representant de l’estat, del qual depenen tant AEMET com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que són les dues agències en el punt de mira del Consell de Carlos Mazón.

Quant al president de la Diputació de València, Vicent Mompó, és previst que comence a declarar a dos quarts d’una del migdia. Mompó no és membre del CECOPI, però va anar al Centre d’Emergències de l’Eliana per a seguir de prop els efectes de la gota freda.

Avui declaren davant la jutgessa de Catarroja la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. Tots dos ho fan com a testimoni com a part de la instrucció per a aclarir la gestió de l’emergència per la gota freda del 29 d’octubre del 2024 que van causar 228 víctimes mortals.

Bernabé ha arribat a les nou en punt del matí a la Ciutat de la Justícia i, a diferència de què va passar divendres passat amb els encausats Salomé Pradas i Emilio Argüeso, s’ha aturat a fer declaracions davant la munió de periodistes que l’esperaven. Amb tot, les paraules de Bernabé han sigut molt genèriques i han tingut a veure amb el respecte i la col·laboració amb la justícia.

“Vinc amb ganes i amb l’ànim de col·laborar amb la justícia, que crec que és la millor manera de contribuir a la pau de moltíssimes persones que han patit tant durant tots aquests mesos, especialment els familiars de les víctimes mortals. Intentaré de respondre a totes les preguntes que em facen per a col·laborar amb la justícia, amb sa senyoria i amb totes les persones que em pregunten avui”, ha dit abans d’entrar i ha anunciat que en acabar la declaració tornarà a comparèixer.

El dia que els valencians van saber que les emergències eren en mans d’una incompetent

La declaració de Bernabé serà fonamental perquè ella és membre nata del CECOPI i a més, és la representant de l’estat de qui depenen tant AEMET com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que són les dues agències en el punt de mira del Consell de Carlos Mazón.

Quant al president de la Diputació de València, Vicent Mompó, està previst que comence a declarar a dos quarts d’una del migdia. Mompó no és membre del CECOPI, però va anar al Centre d’Emergències de l’Eliana per a seguir de prop les incidències provocades per la gota freda.

L’actual president de l’Equador i candidat conservador, Daniel Noboa, ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials amb més d’onze punts percentuals de diferència sobre la seva rival, la candidata ‘correista’ Luisa González, segons que ha informat el Consell Nacional Electoral (CNE).

Noboa, que es presentava amb les sigles del partit Acció Democràtica Nacional (ADN), ha obtingut el 55,85% dels vots, mentre que la dirigent del Moviment Revolució Ciutadana (RC) —que comptava amb el suport d’uns quants partits progressistes— s’ha quedat en el 44,15%.

La presidenta del CNE, Diana Atamaint, ha dit en una conferència de premsa que amb “més del 90%” de les actes escrutades “es marca una tendència irreversible en els resultats de la segona volta”. “L’autoritat electoral considera que el binomi guanyador correspon a la llista d’Acció Democràtica Nacional (ADN), format per Daniel Noboa Azín i María José Pinto”, ha anunciat.

Atamaint, que ha traslladat la “sincera felicitació” del CNE “a qui s’ha fet mereixedor de la confiança del poble equatorià”, ha destacat el “desenvolupament pacífic, transparent i ordenat d’aquest procés, en què la participació ciutadana ha estat exemplar”.

L’actual president de l’Equador i candidat conservador, Daniel Noboa, ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials amb més d’onze punts percentuals de diferència sobre la seva rival, la candidata ‘correista’ Luisa González, segons que ha informat el Consell Nacional Electoral (CNE).

Noboa, que es presentava amb les sigles del partit Acció Democràtica Nacional (ADN), ha obtingut el 55,85% dels vots, mentre que la dirigent del Moviment Revolució Ciutadana (RC) —que comptava amb el suport d’uns quants partits progressistes— s’ha quedat en el 44,15%.

La presidenta del CNE, Diana Atamaint, ha dit en una conferència de premsa que amb “més del 90%” de les actes escrutades “es marca una tendència irreversible en els resultats de la segona volta”. “L’autoritat electoral considera que el binomi guanyador correspon a la llista d’Acció Democràtica Nacional (ADN), format per Daniel Noboa Azín i María José Pinto”, ha anunciat.

Atamaint, que ha traslladat la “sincera felicitació” del CNE “a qui s’ha fet mereixedor de la confiança del poble equatorià”, ha destacat el “desenvolupament pacífic, transparent i ordenat d’aquest procés, en què la participació ciutadana ha estat exemplar”.

New York Helicopter Tours, la companyia propietària de l’helicòpter turístic involucrat en l’accident mortal d’una família de Barcelona, deixarà de treballar “immediatament”, segons que ha avançat l’Administració Federal d’Aviació (FAA) nord-americana. “La companyia involucrada en l’accident mortal al riu Hudson a començament d’aquesta setmana, cessarà les operacions immediatament”, diu el missatge publicat a la xarxa social X per la FAA.

FAA Statement⁰⁰New York Helicopter Tours — the company involved in the deadly crash on the Hudson earlier this week — is shutting down their operations immediately.⁰ ⁰We will continue to support @NTSB’s investigation. Additionally, the FAA will be launching an immediate…

— The FAA (@FAANews) April 14, 2025

El missatge afegeix que l’organisme federal continuarà donant suport a la investigació que fa la Junta Nacional de la Seguretat en el Transport (NTSB) i que, a més, “emprendrà immediatament una revisió de la llicència i l’historial de seguretat de l’operador turístic” que gestionava l’helicòpter accidentat.

Poques hores abans d’aquesta suspensió de New York Helicopter, el dirigent de la minoria demòcrata al senat, Chuck Schumer, en una conferència de premsa, va demanar a la FAA que retirés el certificat d’operació a la companyia immediatament, adduint que treballava “amb garanties de seguretat mínimes”.

Schumer va remarcar que l’aeronau tenia vint-i-un anys d’antiguitat i que la companyia “potser prioritzava els seus beneficis per sobre de les persones”.

 

Avui, 14 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Setze espiats més a l’estat espanyol amb Pegasus tot aprofitant un forat a WhatsApp
• S’ha mort Mario Vargas Llosa, gran escriptor, premi Nobel i polític reaccionari 
• Però Zapatero ja ho sap, això I Editorial de Vicent Partal
• El precedent basc del retorn clandestí i fugaç d’un president, mig segle abans de Puigdemont
• Víctor Recort: “Continuem molt preocupats per fer que els homes que han fet mal no pateixin” 
• La incompetència confessa de Pradas segella i rubrica la negligència de Mazón I Mail obert d’Esperança Camps 
• Quasi-conte per Sant Jordi I Mail obert de Julià de Jòdar 
• Miquel Àngel Pradilla: “El determinisme fatalista no ajuda a revitalitzar la llengua” 
• “És una oportunitat”: el pla d’aquesta petita nació del Carib per a convertir en energia i adob una plaga d’algues
• George Foreman, el silenci i la fúria d’un rei dels pesos pesants 
• Matar en català: 23 novel·les negres per a aquest Sant Jordi 

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Avui, 14 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Setze espiats més a l’estat espanyol amb Pegasus tot aprofitant un forat a WhatsApp
• S’ha mort Mario Vargas Llosa, gran escriptor, premi Nobel i polític reaccionari 
• Però Zapatero ja ho sap, això I Editorial de Vicent Partal
• El precedent basc del retorn clandestí i fugaç d’un president, mig segle abans de Puigdemont
• Víctor Recort: “Continuem molt preocupats per fer que els homes que han fet mal no pateixin” 
• La incompetència confessa de Pradas segella i rubrica la negligència de Mazón I Mail obert d’Esperança Camps 
• Quasi-conte per Sant Jordi I Mail obert de Julià de Jòdar 
• Miquel Àngel Pradilla: “El determinisme fatalista no ajuda a revitalitzar la llengua” 
• “És una oportunitat”: el pla d’aquesta petita nació del Carib per a convertir en energia i adob una plaga d’algues
• George Foreman, el silenci i la fúria d’un rei dels pesos pesants 
• Matar en català: 23 novel·les negres per a aquest Sant Jordi 

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Aquesta matinada s’ha mort a Lima, a vuitanta-nou anys, l’escriptor peruà nacionalitzat espanyol i més tard dominicà Mario Vargas Llosa. Vargas Llosa va obtenir el premi Nobel de literatura l’any 2010 i és considerat un dels grans escriptors de la segona meitat del segle XX. Va rebre el reconeixement del gran públic a la dècada dels anys seixanta, gràcies a títols com La ciudad y los perros i Conversación en la catedral.

Vargas Llosa va viure a Barcelona entre el 1970 i el 1974. S’hi havia traslladat de Londres estant, tal com li havia demanat la seva agent literària, Carme Balcells. De Barcelona estant, va contribuir al boom de la novel·la llatinoamericana, juntament amb escriptors com ara Julio Cortázar, Carlos Fuentes i Gabriel García Márquez, també resident a la ciutat en aquella època.

Durant l’estada als Països Catalans, es va declarar un gran admirador de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, llibre que va contribuir a popularitzar a tot el món i sobre el qual va publicar uns quants assaigs recollits en el volum Carta de batalla por Tirant lo Blanc. Vargas Llosa considerava el Tirant com una de les grans novel·les de la història, a l’altura de Madame Bovary, Guerra i pau i Moby Dick.

De jove, com la major part d’escriptors llatinoamericans, va simpatitzar amb el comunisme i amb la revolució cubana, però a la dècada dels vuitanta va emprendre un canvi cap a posicions neoliberals primer i profundament reaccionàries més tard.

Va ser especialment virulent contra el procés d’independència de Catalunya, i el 2019 arribà a l’extrem d’abandonar el PEN Club internacional, que agrupa escriptors de tot el món. La raó fou la crítica d’aquesta organització a Espanya per la repressió contra el govern de la Generalitat i el moviment independentista. Abans havia estat un dels primers intel·lectuals a manifestar-se públicament contra la normalització del català i en favor de la supremacia del castellà als Països Catalans.

L’any 1990 va fracassar en l’intent de ser president del Perú, quan va perdre les eleccions, que guanyà Alberto Fujimori. El 2021, quan va ser convidat a ingressar a l’Acadèmia Francesa, escriptors i intel·lectuals van signar un manifest en contra, i el van qualificar d’exponent global de l’extrema dreta.