El Tribunal Constitucional espanyol ha refusat d’admetre a tràmit el recurs de Juana Rivas contra l’ordre de lliurament del seu fill menor al pare, Francesco Arcuri, emesa per la cort d’apel·lació de Càller (Sardenya). Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, el tribunal considera que Rivas no ha esgotat la via judicial ordinària.

La decisió s’ha pres avui en una reunió d’urgència de la secció segona del Constitucional, amb José María Macías com a ponent. El recurs s’havia presentat una volta que l’Audiència de Granada rebutgés de suspendre l’ordre dictada pel jutjat de primera instància número 3 de la ciutat per donar compliment a la resolució italiana. L’execució es va fixar entre les 10.00 i les 11.00 del matí, amb la participació d’un punt de trobada familiar.

L’Audiència argumenta que, en processos de família, les mesures són d’execució immediata i no es poden suspendre. A més, recorda el principi de confiança mútua entre estats membres de la Unió Europea, i rebutja l’argument que l’entrega del menor a Itàlia el deixaria en situació de desprotecció.

El tribunal també esmenta que, encara que hi ha una causa penal oberta contra Arcuri per suposats maltractaments, això no és motiu per incomplir les normes imperatives del dret europeu. I subratlla que cal preservar el bon funcionament del sistema judicial comú de la UE, basat en la confiança entre jurisdiccions.

El servei d’emergències 112 del País Valencià va rebre el 29 d’octubre, el dia de la gota freda que va causar la mort de 228 persones, un total de 19.821 trucades, de les quals 8.290 no es van arribar a atendre. La xifra més alta de trucades es va registrar a les 17.00, amb un pic de 2.438 en una sola hora.

Ho recull l’informe de la Subdirecció General d’Emergències de la Generalitat Valenciana, que s’ha fet arribar al jutjat de Catarroja (Horta Sud), que investiga la gestió del temporal. La magistrada instructora, Nuria Ruiz Tobarra, havia demanat informació detallada sobre totes les comunicacions entrants, incloent-hi l’hora, la procedència i el contingut –si bé no l’enregistrament–, i també si s’havien desviat a uns altres centres 112 de l’estat espanyol.

L’informe indica que, de les 19.821 trucades registrades al sistema, només se’n van atendre 9.605. La resta es van perdre: 5.832 tenien un temps d’espera superior a 10 segons i 2.458, inferior. També es van registrar 1.926 trucades que no van ser ateses inicialment, però que van aconseguir contactar en intents posteriors. En total, es van gestionar 4.770 incidents, que poden correspondre a diverses trucades.

Segons el mateix document, no es va registrar la ubicació geogràfica de les trucades no ateses, perquè el sistema només la conserva en cas d’atenció efectiva. També es desconeix el contingut de les converses que no van arribar a ser ateses.

Quant al desviament a uns altres centres 112, Emergències explica que aquesta gestió no depèn del 112 valencià, sinó de les companyies de telefonia. Quan no poden lliurar una trucada perquè tots els canals d’entrada són ocupats, són les operadores les que decideixen si donen un missatge d’error a l’usuari o si deriven la trucada a un altre centre. El 112 valencià, en tot cas, no reenvia trucades automàticament a altres autonomies. Només rep comunicacions reenviades si així ho decideix expressament un altre 112.

Els primers rescats van començar a primera hora del matí

D’altra banda, la jutgessa també ha rebut un informe del Consorci de Bombers de València, que detalla els rescats efectuats fins a les 15.00. El primer avís es va rebre a les 07.29 per un camió bolcat a Alzira (Ribera Alta), i el conductor va haver de ser evacuat en helicòpter per la impossibilitat d’accedir-hi per terra. Poc després, a les 08.01, es va rescatar una dona gran amb mobilitat reduïda atrapada en un pis de Catadau (Ribera Alta).

El cos de bombers assenyala que el nombre real de rescats va ser superior al registrat, a causa de la càrrega extrema de feina que van suportar les dotacions i el centre de coordinació. En condicions normals, s’haurien anotat amb més precisió les dades i els horaris exactes.

En resum, entre l’inici de l’episodi i les 15.00 del 29 d’octubre, el sistema de coordinació d’emergències CoordCom va rebre 394 incidències o peticions de servei, de diversa índole.

Cervià de les Garrigues va a contracorrent. En un moment en què molts pobles perden comerços per manca de relleu generacional, aquest petit municipi de tan sols sis-cents habitants ha recuperat un forn de pa centenari que feia dues dècades que no obria al públic. És Cal Ventura, que la cervianenca Sara Espasa ha decidit de tornar a posar en funcionament aquest mes. “El meu pare ja l’havia portat i em sabia greu que el poble es quedés sense forn”, explica. El local renovat va obrir l’endemà mateix del tancament per jubilació de l’únic forn que hi havia al poble.

La reobertura ha estat rebuda amb entusiasme pels veïns, en un context de pèrdua constant de botigues. “És el que esperàvem. En poc temps han tancat dues botigues. Ara n’obre un una noia jove i amb empenta. Estem contents”, diu la Teresa, veïna del poble. La Josefina, una altra cervianenca, explica que si no s’hagués tornat a obrir s’hauria hagut de desplaçar a pobles veïns per comprar pa.

Espasa reconeix que la decisió ha estat arriscada, però que ha pesat més la necessitat de mantenir el servei en un poble envellit. Diu que, en aquestes dues primeres setmanes, la resposta ha estat molt bona: “Tota la gent del poble ha vingut.”

A més de vendre-hi pa i brioixeria, Espasa vol que el nou establiment sigui també un punt de trobada dels veïns. Per això, ha habilitat una zona exterior amb taules i cadires. “Hi interactuo molt amb la gent i ens expliquem coses”, diu.

Bloomberg · Gresa Kraja

Tirana, Albània. El primer ministre albanès, Edi Rama, manté el pla de desmantellar gairebé mig milió de construccions il·legals, malgrat l’oposició creixent dels albanesos, que creuen que aquesta mesura pot perjudicar el sector turístic, en ple creixement.

A Tirana, la capital, els equips de demolició enderroquen quioscs i eliminen extensions de voreres i terrasses a l’aire lliure. A Vlora, a la costa, es retiren cabanes de fusta i bars de platja. A la localitat alpina de Theth, les excavadores ja han enderrocat gairebé cent edificis.

Aquesta embranzida va lligada amb la candidatura d’Albània per a obtenir l’adhesió a la Unió Europea a final d’aquest decenni. Rama ha fixat aquesta acció, que ha començat aquest mes, com un pas fonamental. Fa poc, en un discurs, va anomenar aquesta campanya “Renaixença Urbana 2.0”. “Ens hem compromès a unir-nos a la UE, i les qüestions relacionades amb els drets de propietat, incloent-hi els permisos i les ocupacions il·legals, han de ser resoltes abans del 2028”, va dir.

S’han assignat vuit equips d’arquitectes per avaluar quines estructures cal enderrocar i quines es poden legalitzar retroactivament. D’una altra banda, divuit directors municipals i uns quants caps de policia han estat acomiadats per no haver pres mesures contra les construccions il·legals.

Els opositors sostenen que molts veïns han esmerçat els estalvis de tota la vida en propietats per al turisme, un sector que contribueix amb el 20% al producte interior brut del país. Acusen el govern d’aplicar les lleis de manera incoherent, una acusació que les autoritats neguen.

Les protestes s’han intensificat al nord, on els índexs d’aprovació de Rama són inferiors als de l’ex-primer ministre Sali Berisha, de vuitanta anys. La setmana passada, els veïns de Theth van aixecar barreres i van llançar còctels Molotov contra els inspectors i la policia, segons informacions locals.

Moltes de les construccions modernes d’Albània van ser aixecades en el buit legal que va seguir la caiguda del comunisme, el 1991. Amb la devolució de terres als propietaris originals, els registres de propietat es van perdre o es van disputar, i les normatives de construcció es van menystenir per la lentitud i la corrupció associades al procés d’obtenció de permisos.

Les conseqüències d’aquest enfocament lax es van fer evidents després del terratrèmol més mortífer de la història d’Albània, el 2019, que va causar la mort de 51 persones, 3.000 ferits i danys generalitzats. Va caldre reparar més de 14.000 propietats, amb un cost estimat d’uns 1.000 milions d’euros (1.200 milions de dòlars). Els fiscals van emetre ordres d’arrest d’enginyers, constructors i funcionaris acusats de vulnerar les normes de seguretat.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Hi ha unes determinades espècies que els experts diuen que sols es poden estudiar coneixent-ne l’hàbitat natural, com ara aquestes orquídies que floreixen únicament a Arenys, o les alfàbegues que només la gent de Bétera sabem fer enfilar per damunt dels dos metres. Ione Belarra, navarresa d’origen, fa tota la pinta de pertànyer a una d’aquestes varietats exòtiques: la de l’esquerra madrilenya de cafè, un exemplar prototípic d’aquesta curiosa fauna política, pretesament revolucionària, que em diuen que prospera per Malasaña –i ja em disculpareu si m’equivoque de barri, que de Madrid, de trepitjar-lo, jo no en sé res…

La secretària general de Podem ha despullat fa unes quantes hores la seua veritable naturalesa pronunciant unes paraules aparentment innocents sobre els Mossos d’Esquadra. Com si fos un d’aquells sensacionals personatges de Dostoievski que es confessa involuntàriament i ni s’adona de què acaba de fer, Belarra ha ensenyat en un instant i davant un micròfon tot l’edifici mental de la seua tribu: la incapacitat patològica que els acompanya per a concebre que alguna cosa bona puga passar fora de Madrid i sense la seua supervisió directa.

Imagineu-la en el seu element natural: asseguda en una terrassa del barri, envoltada de més exemplars de la seua espècie –periodistes de mitjans que es presenten com a progressistes, funcionaris de l’alta i ben pagada administració cultural central, activistes de causes diverses, però com més llunyanes millor–, gesticulant amb passió mentre explica com han de funcionar les coses a Catalunya. No tinc notícia que hi haja viscut mai, però curiosament té i manifesta tot d’opinions definitives i fortes sobre el caràcter dels catalans –una mica a l’estil d’aquells viatgers del segle XIX que escrivien tractats de no sé quants volums sobre l’Orient després d’un viatge de quinze dies a Istambul.

Però a mi el que em sembla fascinant d’aquesta dona és l’aparent sinceritat. Quan diu –amb aquella rotunditat– que els Mossos si tinguessen les competències d’immigració farien “batudes racistes”, no sembla que mentesca ni calcule: fa la sensació que realment s’ho creu, això. Que s’ha construït un sistema mental tan hermètic que li permet de mantenir simultàniament dues conviccions contradictòries sense experimentar ni el més petit malestar intel·lectual. D’una banda, és una defensora aferrissada dels drets humans; d’una altra, considera que els catalans, simplement pel fet de ser catalans, no som capaços de defensar-los.

Potser la dirigent de Podem –i no sé si ara em fique en un embolic– és un cas clínic perfecte d’aquell fenomen que els psicòlegs anomenen “dissonància cognitiva”. Però, en tot cas, elevat a la categoria d’art. Perquè Belarra ha aconseguit de presentar els seus prejudicis com a virtuts, els seus complexos de superioritat com a altruisme i la seua ignorància supina com a saviesa.

Òbviament, això seu ve d’una vella tradició; espanyolíssima. Als anys trenta ja hi havia esquerrans madrilenys asseguts als mateixos cafès –els De los Rios i els Araquistáin, els Besteiros i els Albornoz– que veien la reivindicació catalana com una mena de caprici burgès incomprensible. La diferència és que aquell personal almenys tenien l’honestedat de dir-ho obertament. Belarra, en canvi, ha perfeccionat l’art de l’autoengany: sembla convençuda –per l’entusiasme que hi posa– que la seua oposició a l’autogovern català és una forma d’internacionalisme i no pas allò que és: espanyolisme del més ranci i reaccionari.

En vista d’això, haureu de convenir amb mi que la cosa més còmica sembla ser la seua relació amb la realitat. Belarra viu en un Madrid que existeix en la seua imaginació: una mena de París revolucionari poblat de ciutadans il·lustrats i policies amb una enorme consciència social. I deu desdenyar sistemàticament tot allò que podria dur-la a qüestionar aquesta visió idíl·lica: la violència policíaca del Primer d’Octubre, les deportacions, la corrupció que supura a cada cantonada, aquella senyora tan peculiar que tenen de presidenta, la pobra gent assassinada a Melilla mentre ella era ministra. Ah! Però si els Mossos tinguessen competències d’immigració, ah!, llavors sí que hi hauria problemes grossos, que es veu compel·lida a resoldre com si el món depengués solament d’ella.

Sembla, diuen els qui la coneixen, que aquesta persona està informadíssima de tot allò que passa al món. Però ja es veu que és completament incapaç d’entendre què té davant els ulls. I potser aquesta és la seua tragèdia personal, una tragèdia que la condemna a repetir eternament els mateixos errors. Per això Belarra, cada vegada que isca de Madrid, continuarà parlant de diversitat mentre homogeneïtza tot allò que troba, de drets humans mentre infantilitza la societat amb imatges dignes de qualsevol deep fake de tercera, de progressisme mentre es limita a reproduir com un lloro els esquemes mentals, els lemes i els motius, les consignes i les cantarelles més antics i reaccionaris de l’Espanya eterna. Com era allò? Fieles al ademán?

 

PS1. Malgrat la retòrica plurinacional, aquesta no és ni de bon tros la primera vegada que Podem amolla el seu nacionalisme espanyol desacomplexat. En aquest reportatge, n’hi trobareu una repassada exhaustiva.

PS2. Sergi Unanue continua viatjant per tot el món per oferir-nos aquells retalls de vida que ens aporten una mirada sobre la diversitat humana. Ara ha estat a l’Himàlaia, entre els brokpa, una tribu d’uns cinc mil individus amb algunes tradicions que criden l’atenció: “Els brokpa: dones polígames i pastors de iacs a la terra del Ieti”.

PS3. És evident que el periodisme rigorosament verificat i independent de tot mecanisme de pressió és avui més vital que mai. Amb la desinformació que es difon fàcilment i amb alguns dels polítics i empreses més poderosos del món promocionant-la, els mitjans creïbles som més necessaris que mai si volem mantenir-nos com una societat cohesionada. Donem valor a qualsevol ajuda, a qualsevol donació que vulgueu fer a VilaWeb, però fer-vos-en subscriptors, si encara no ho sou, és la millor manera d’ajudar-nos a créixer i de resistir junts la mentida, la manipulació i la desinformació. Ajudeu-nos si podeu i si esteu d’acord en la posició de diari nacional dels Països Catalans que té VilaWeb. Ens hi va molt.

A de S’Aguait, un restaurant estratègicament situat al costat del Mercat del Peix de Ciutadella, on de tant en tant un cap-roig o una círvia surten d’una parada en direcció als fogons de la cuina, i on l’amo del restaurant, en Tobal, atent i pencaire, s’ocupa que tot rutlli.

B de Binigaus Band, un grup de música del Migjorn Gran fantàstic, amb un cantant que és hereu directe de Freddie Mercury, el gran Maixx Gomila, showman genial; i B de bereneta, que no s’ha de confondre amb el berenar, que a Menorca és l’esmorzar, i que en format diminutiu és un àpat que comença quan el sol ja va de baixa i s’allarga i inclou el sopar, a l’aire lliure i en bona companyia.

C de camí de cavalls, el sender ancestral de 185 quilòmetres que ressegueix fidelment la costa menorquina, oficialment GR 223, un itinerari que es pot fer caminant, corrent, amb bicicleta de muntanya o a cavall, que ha implicat anys de lluita per les traves que hi posaven alguns propietaris particulars; i C de croquetes de calamar, que al Bar Peri d’Es Migjorn Gran les fan com enlloc i van ser dels pioners a servir-ne.

D de davantal, el davantal que les madones antigament no es treien mai perquè quan no cuinaven feien net, o emblancaven, o formatjaven; record d’una societat molt tradicional i basada en les feines del camp, de pagesos i missatges, que avui dia ja costa de trobar.

E d’espanyar, un dialectalisme provinent de ‘trencar el pany’, que vol dir fer malbé o malmetre i que no hauria de fer somriure els independentistes i prou.

F de formatge, producte emblemàtic de l’illa, elaborat amb llet de vaca quallada a baixa temperatura, salat i madurat d’acord amb els costums de l’illa, que té una DOP pròpia i és un dels pilars de la tradició ramadera i culinària de Menorca.

G de Grup d’Ornitologia Balear, el GOB, una associació ecologista que de fa anys combina l’activisme de carrer amb el combat als excessos del turisme als despatxos i els tribunals, imprescindibles; G de Sa Gelateria, una gelateria familiar i artesanal originària de Ciutadella que fa uns gelats deliciosos; i G de glosat, la variant illenca del cant improvisat, una tradició que es manté ben viva i que omple grans vetllades.

H d’hort, aquest petit tros de terreny que molts menorquins tenen darrere de casa o als afores del poble, on cultiven tomàquets, enciams, carabassons i síndries, herència de la tradició agrícola i d’amor a la terra.

I d’insectes, perquè quan es pon el sol i tothom fa la foto per lluir-la a Instagram també apareixen els mosquits, i de dia hi ha mosques i vespes i aranyes i escarabats, i milions de formigues petites que per poc que badis t’envaeixen la cuina i el rebost.

J de jaleo, el moment culminant de les festes de cada poble, amb caixers, cavalls i poble en estreta comunió, beneïda amb litres de suor i alcohol, una festa pura i primitiva esperada amb delit durant tot l’any per petits i grans, amb una banda sonora que s’enganxa i t’acompanya tota la vida.

L de Líthica, un indret màgic poc abans d’arribar a Ciutadella també conegut per les Pedreres de s’Hostal, antigues pedreres de marès que durant molt de temps es van convertir en abocador de runa i escombraries, fins que una colla de gent van tenir la bona pensada de recuperar-les i fer-les visitables, amb un recorregut espectacular i un espai central on a l’estiu es fan concerts i espectacles.

M de la Menorquina, empresa creadora de gelats mítics com el 57, el cornet d’avellana, el vaset de nata i maduixa i, sobretot, la llimona gelada, fundada per un senyor d’Alaior anomenat Fernando Sintes, a qui va tocar el primer premi de la rifa de Nadal el 1940 i amb els diners que va guanyar la va posar en funcionament i la va convertir en una de les fàbriques de gelats més importants del món.

N de ninetes –“tapadores”, en dèiem de petits, i a Catalunya molts les anomenen ulls de Santa Llúcia–, que segons la tradició popular serveixen per a guarir les malalties dels ulls o es fan servir d’amulet, i que avui encara es poden aplegar en algunes platges, amb molta paciència, i si són polides, que vol dir boniques, poden servir per a fer-ne anells i arracades.

O d’onades, l’orografia sempre canviant de la mar, que tant poden portar un tresor a la sorra, com fer patir les dones dels pescadors o fer naufragar un vaixell, per exemple el Benil, que el 19 de desembre de 1981 va embarrancar a la costa de Cala Tirant; era un vaixell de càrrega de bandera panamenca i tripulació turca, que molt probablement es dedicava al contraban i que no va resistir l’embat d’una tempesta amb onades de vuit metres d’alçada.

P de Pèl de Gall, el grup de música que més èxit i projecció té actualment, hereus dels Ja T’ho Diré sense tenir-hi res a veure; i P de pastissets, unes pastes dolces amb forma de flor, cobertes de sucre de llustre, fetes amb sucre, saïm, vermell d’ou i farina, i a vegades ratlladura de llimona.

Q de queixa, perquè hi ha molts turistes o perquè n’hi ha massa pocs, perquè fa massa calor o perquè la xafogor no deixa dormir, perquè les festes dels pobles ja no són com abans o perquè la sobrassada està massa poc curada, perquè les cases del camp estan abandonades o perquè els francesos les compren totes, en tot cas, la sensació és que els menorquins no estan mai  satisfets del tot.

R de roca, més suau al sud i aspra al nord, fins a arribar a nivells de bellesa extrema al voltant del Far de Favàritx, retratades de manera esplèndida pel fotògraf Toni Vidal, que les considera materials plens de vida i així les tracta.

S de sobrassada, parella de ball del formatge en la categoria de productes típics, molt diferent de la mallorquina i element imprescindible de la gastronomia local, ja sigui en una ensaïmada, enriquint un sofregit o passada per la paella i amb mel damunt d’una llesca de pa.

T de turisme, etern tema de debat, tradicional font de riquesa però també de maldecaps, que quan són molts i compartits poden convertir el turisme en font de pobresa, sempre s’ha dit que Menorca l’ha sabut gestionar millor que les seves illes germanes, i és cert, però això potser tampoc serà suficient si no s’apliquen mesures per a evitar la saturació i la sobreexplotació.

U d’ullastre, l’olivera en estat salvatge, que com que té una fusta molt dura s’utilitza per fer les característiques barreres que abans omplien camins i camps, i també portes, arades, mànecs d’eines i fins i tot radis de rodes.

V de vent, element omnipresent i que cal tenir en compte a l’hora de triar a quina platja anar quan ets de vacances, famós quan és de nord i dura dies, les famoses tramuntanades, que fan que els arbres es vinclin i les cases antigues tinguessin finestres petites a la façana que hi donava.

X de xalar, cosa fàcil de fer quan ets a Menorca; X de xubec, manera autòctona d’anomenar les migdiades; i X de Gin Xoriguer, beguda típica de l’illa que et pot ajudar a fer tant una cosa com l’altra.

El BBVA obrirà a principi de setembre el període d’acceptació de l’OPA al Banc Sabadell per poder incorporar al fullet els resultats semestrals de totes dues entitats i de les juntes d’accionistes del Sabadell del 6 d’agost. Fonts del BBVA han indicat que l’objectiu és que els accionistes tinguin “la informació més completa possible” per poder prendre una decisió. A més, la decisió evita que els accionistes hagin de decidir si vendre o no en ple mes d’agost, coincidint amb les vacances d’estiu. El 6 d’agost, els accionistes del Sabadell votaran si avalen la venda de la seva filial britànica, TSB, al Santander, així com el dividend extraordinari de 2.500 milions que se’n derivaria.

El Sabadell té previst presentar els seus resultats financers per als primers sis mesos de l’any i el pròxim pla estratègic el  24 de juliol, mentre que el BBVA presentarà els seus comptes dia 31. En un primer moment, es preveia que la CNMV aprovés a final d’aquest mes de juliol el fullet de l’OPA del BBVA al Sabadell, però la presentació de resultats i també la inesperada venda de TSB han canviat els escenaris. BBVA va decidir a finals de juny continuar amb l’OPA malgrat l’enduriment de les condicions anunciades pel govern espanyol.

Fonts del mercat afirmen que la decisió del BBVA d’ajornar el període d’acceptació -pactada amb la CNMV- realment no suposarà una gran diferència amb l’escenari previst inicialment, ja que el mes d’agost és habitualment inhàbil en els mercats financers. Així, relativitzen un eventual retard en la finalització del període d’acceptació de l’OPA, que és d’un mínim de trenta dies i un màxim de setanta.

a càrrec de  Ferran Solà de Yogayo. Cal portar tovallola o màrfega - Lloc: Biblioplatja

El cançoner de tradició oral Càntut ja ha superat aquest juliol els 2.000 enregistraments. El projecte reuneix enregistraments de cançons interpretades per 418 persones grans d’un centenar de municipis nord-orientals. I també inclou 1.197 transcripcions a partitures. L’objectiu és preservar el patrimoni oral i la memòria col·lectiva popular.

Darrere de cada enregistrament, s’hi amaguen històries personals: qui cantava la cançó, quan la va aprendre, de qui la va sentir per primera vegada i les circumstàncies en què es feia sentir al poble. El projecte, impulsat amb una perspectiva col·laborativa, inclou també 126 “caçadors” de melodies: persones que han enregistrat familiars o veïns i han compartit les cançons amb els responsables del projecte.

L’arxiu vol ser una eina etnomusicològica única, oberta i participativa, a disposició de tothom. També permet als municipis de redescobrir el seu repertori tradicional i compartir-lo amb escoles, famílies i la comunitat.

Actualment, el projecte continua actiu amb noves recerques. Aquests darrers mesos, l’equip ha fet treball de camp a Blanes (Selva), Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), Banyoles (Pla de l’Estany), Vilafreser (Pla de l’Estany), Arbúcies (Selva) i Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). En aquest darrer poble, han enregistrat el pastor Joan Piella, conegut com a Pipa, que ha aportat peces com “El mosso” i “El mal amo”, una balada antiga molt estesa a la comarca.

A banda de les sessions presencials, els responsables de Càntut també fan una crida a recuperar cintes de casset o vídeo antigues amb enregistraments casolans de cantarelles, festes, àpats familiars o treballs escolars que puguin contenir repertori oral.

Amb la mirada posada a continuar donant vida a aquest repertori i crear espais per cantar en comunitat, ja preparen el novè festival Càntut, previst del 14 al 16 de novembre de 2025 a Cassà de la Selva.

Ara fa un any que el president Carles Puigdemont és diputat al Parlament de Catalunya, però fins ara el Tribunal Constitucional espanyol no revisarà l’incompliment de la llei d’amnistia en el seu cas per part del Tribunal Suprem. Un any després. I el TC, que presideix Cándido Conde-Pumpido, tampoc no sembla que tingui pressa a resoldre la situació personal de Puigdemont, que la setmana passada va presentar, conjuntament amb Toni Comín, el recurs d’empara contra la no-aplicació de l’amnistia, acompanyat d’una petició d’aixecament imminent de l’ordre de detenció. D’això, se’n diu una petició de mesura cautelaríssima, és a dir, que mentre el TC no resol el fons del recurs d’empara per la vulneració de drets fonamentals, pot ordenar provisionalment l’aixecament de l’ordre de detenció si, abans d’haver examinat el cas, ja veu que el dany causat a aquesta persona pot ser irreparable.

Però no sembla que el Constitucional ho vegi així. Ara com ara, deixa la decisió sobre la petició de la cautelaríssima fora de l’ordre del dia del ple del tribunal de demà, el darrer abans de les vacances d’estiu. Demà només tractaran d’un aspecte tècnic sobre els recursos d’empara dels tres exiliats a qui el Suprem no vol aplicar l’amnistia, Puigdemont, Comín i Lluís Puig: l’assignació de la causa al plenari i la designació dels magistrats ponents corresponents. Segons que han fet córrer avui fonts del TC, el recurs de Puigdemont recaurà en la magistrada Laura Díez, del sector anomenat “progressista”; el de Comín, en el conservador César Tolosa; i el de Lluís Puig, en Enrique Arnaldo, també conservador.

Arran de l’expectació suscitada pels recursos d’empara presentats per Gonzalo Boye la setmana passada, el TC ha volgut tancar avui cap especulació i ha difós entre la premsa que no veuen pas que sigui urgent de decidir sobre l’ordre de detenció de Puigdemont. Ha volgut deixar clar que les mesures cautelaríssimes es concedeixen tan sols en unes situacions molt excepcionals. En certa manera, han dit que en el plenari del setembre en què s’examini la petició no es concedirà pas, ni a Puigdemont, ni a Comín ni a Puig.

Boye justificava la petició de cautelaríssimes dient que, mentre el tribunal no resolgui sobre el fons de la demanda d’empara, hi pot haver un dany irreparable en l’exercici dels drets polítics de Puigdemont, a més de la seva llibertat física. I, sobretot, tenint en compte que no li han fet cap judici, que no hi ha cap sentència i que hi ha una llei d’amnistia en vigor. Per enfortir l’argument, Boye compara la situació del president amb la d’Oriol Junqueras i la de Raül Romeva, a qui la fiscalia del TC demanava que no els concedissin les mesures cautelars, perquè en el seu cas la llarga condemna a inhabilitació impedia que el recurs perdés raó de ser un cop fos resolt (probablement a final d’any, o ben entrat l’any vinent); i perquè, com que no hi ha cap procés electoral previst a curt termini, no hi ha risc que els sigui vulnerat el dret de participació política. En el cas de Puigdemont i de Comín, la situació és diferent: no hi ha cap condemna, i cada dia que passa sense que l’amnistiïn li vulneren el dret de llibertat de circulació; a més, ell ja és diputat electe i no pot exercir el seu càrrec de representant de milers d’electors.

“Es demana la suspensió de l’ordre nacional de crida i cerca, que implica una afectació immediata i de reparació impossible del dret fonamental de llibertat, amb una afectació directa al dret de lliure circulació per tot el territori de la UE, a més del dret de participació política perquè es tracta d’un parlamentari electe i en funcions”, escrivia Boye en el recurs.

Si, efectivament, el TC desestima la petició de cautelaríssimes, el tribunal obrirà una peça separada de mesures cautelars que analitzarà la possibilitat d’aixecar les ordres de detenció abans no es resolgui el recurs d’empara, però havent escoltat prèviament què hi tenen a dir les parts personades i havent examinat amb més deteniment la possibilitat de vulneracions irreparables de drets fonamentals. No hi ha cap termini previst per a la resolució de les cautelars, però es pot allargar ben bé fins a final d’any o a començament de l’any vinent. Els ritmes i terminis no són clars ni estipulats, de manera que el TC els fa anar sovint amb criteris de conveniència política, sobretot en causes polítiques com aquesta. I ara no toca –encara– d’obrir la porta del retorn de Puigdemont.

Una vintena d’estats i la Unió Europea han reclamat un alto-el-foc immediat i incondicional a Gaza, i denuncien que el patiment de la població ha arribat a un nivell insostenible. A més, critiquen durament el model israelià de repartiment d’ajut, que consideren perillós, inhumà i inacceptable, i exigeixen que es permeti de manera urgent la feina de les Nacions Unides i les ONG. “Condemnem la distribució de l’ajut amb comptagotes i l’assassinat inhumà de civils, inclosos infants, mentre intenten satisfer les necessitats més bàsiques d’aigua i aliments”, diu el comunicat.

Els països signants insten el govern israelià a respectar el dret internacional humanitari i a aixecar totes les restriccions a l’entrada d’ajut. També rebutgen amb contundència la proposta de traslladar la població palestina a una ciutat humanitària, perquè consideren que equival a un desplaçament forçat i permanent, cosa que viola la legalitat internacional. “Ens oposem a qualsevol mesura que promogui canvis territorials o demogràfics als territoris palestins ocupats”, afegeixen.

A més, denuncien que el nou pla d’assentaments anunciat per Israel dividiria en dos el futur estat palestí, fet que representaria una vulneració flagrant del dret internacional i minaria greument la solució dels dos estats. Així mateix, critiquen l’acceleració de la construcció d’assentaments a Cisjordània i l’increment de la violència dels colons contra els palestins.

Els països signants també condemnen la detenció dels ostatges que Hamàs reté d’ençà del 7 d’octubre de 2023 i reclamen que siguin alliberats. Defensen que un alto-el-foc negociat és la millor esperança per a posar fi a la seva agonia i retornar-los a casa. “Instem totes les parts a protegir la població civil i a complir les obligacions del dret internacional humanitari, i a unir esforços per posar fi a aquest terrible conflicte mitjançant un alto el foc immediat, incondicional i permanent”, conclouen.

Entre els signants, hi ha la comissària europea d’Igualtat, Hadja Lahbib, i els ministres d’Afers Estrangers de l’estat espanyol, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Japó, Letònia, Lituània, Luxemburg, Països Baixos, Suècia, Suïssa i Regne Unit.

La campanya de bombardaments israelians contra Gaza, iniciada arran dels atacs del 7 d’octubre –que van causar uns 1.200 morts i prop de 250 segrestats, segons el govern israelià–, ha deixat més de 59.000 palestins morts, segons les autoritats del territori, controlades pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs). Tanmateix, es tem que la xifra real sigui encara superior.

El pilot Pau Alsina, de disset anys i veí de Sallent (Bages), ha mort a conseqüència d’un accident que va tenir dissabte al matí durant un entrenament al circuit de MotorLand Aragón, a Saragossa (Aragó), segons que ha explicat la família d’Alsina al diari Regió 7.

El pilot bagenc competia amb l’equip d’Estrella Galicia al campionat de JuniorGP de la Federació Internacional de Motociclisme. En un moment de l’entrenament, el jove va sortir projectat per sobre de la moto i va picar amb el cap a terra. Fou traslladat d’urgència a l’hospital de Saragossa, on fou operat, però l’equip mèdic no va poder fer res per salvar-li la vida. La família ara fa els tràmits per traslladar el cos a Catalunya.

Tal com recull Regió 7, la seva participació havia tingut moments destacats. El seu millor resultat va ser un vuitè lloc a Jerez, el primer de juny. També havia quedat quart del campionat d’Itàlia de velocitat, amb dos podis; un segon i un tercer lloc, aquest darrer a Vallelunga, el 29 de juny.

Lloc: Antic Cinema Parroquial d'Arenys de Mar

El sindicat Professors de Secundària considera “extremadament preocupant” que l’errada en el sistema d’adjudicacions hagi estat provocada de manera deliberada, conscient i intencionada per una persona. En un comunicat, diu que, si això s’ha confirmat, vol dir que s’ha comès un acte de “sabotatge” amb un càrrec públic, cosa que, diu el sindicat, constituiria un cas de prevaricació.

Per aquest motiu, exigeix a la consellera d’Educació, Esther Niubó, que faci públic el nom i els cognoms del responsable per tal de denunciar-lo i demanar-ne la inhabilitació per a ocupar cap càrrec públic. A més, el sindicat demana que es derogui la normativa actual, que considera que impedeix una adjudicació transparent i vulnera el principi de mèrit i capacitat, i que s’endarrereixi el començament del curs escolar.

En el mateix comunicat, el sindicat també exigeix a la consellera que destitueixi, expedienti i elimini “tots els paràsits que fan la guitza al departament”, en referència a càrrecs que consideren responsables del funcionament defectuós del sistema.

Professors de Secundària demana, a més, la derogació del decret de plantilles, i recorda que fa dècades que denuncia el mal funcionament del sistema telemàtic de repartiment de destinacions. Segons que diu, la consellera té l’obligació de vetllar per la qualitat i la justícia laboral dels més de 90.000 docents del país.

La consellera d’Interior, Núria Parlon, també ha reaccionat a les declaracions polèmiques de la secretària general de Podem, Ione Belarra, sobre els Mossos d’Esquadra. En unes declaracions als mitjans de comunicació, ha titllat de reprovables les paraules de l’ex-ministra espanyola i li ha exigit que es disculpés amb el cos. “Això és tenir molt poc respecte pels cossos policials i som en un moment en el qual és molt important evitar qualsevol tipus de polarització social”, ha dit. A més, ha acusat Belarra d’haver incitat a cometre delictes d’odi contra els Mossos d’Esquadra i ha negat que els integrants del cos fessin cap mena d’identificació per motius ètnics o de raça. En aquest sentit, ha defensat la professionalitat del cos i els protocols que segueixen durant les actuacions.

La polèmica sorgeix d’unes declaracions de Belarra en una entrevista al diari Ara en la qual justificava l’oposició de la seva formació al traspàs de les competències en immigració a la Generalitat, tal com demana Junts. Sobre aquest tema, assegurava que amb aquest acord, els Mossos d’Esquadra assumirien les funcions que ara tenia la policia espanyola: “Fer batudes racistes basades en perfil ètnic.” “Que et parin pel teu color de pell a la sortida del metro, quan vas en autobús, al lloc de feina… Això que fa ara la Policia Nacional ho farien els Mossos d’Esquadra, que tenen una enorme implantació a Catalunya”, va dir. Aquestes paraules han originat una gran polèmica a les xarxes socials pel caràcter catalanofòbic dels comentaris.

Indignació a les xarxes per unes declaracions de Belarra en què diu que els Mossos farien batudes racistes

La secció segona de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha avalat la legalitat de l’acord del Consell de Govern de la Universitat de València (UV) de juny del 2023 que va establir que totes les comunicacions i documentacions internes dirigides al seu personal es redactessin exclusivament en català. Els magistrats han estimat així el recurs d’apel·lació interposat per la institució acadèmica contra una sentència prèvia dictada per un jutjat que havia declarat nul·la aquesta decisió.

La sala entén que l’ús general intern com a llengua vehicular del català “era ja acordat i venia de fet aplicant-se al personal propi” de la universitat. El Consell de Govern de la UV va modificar mitjançant un acord de data 8 de juny de 2023 l’article 10 del seu Reglament d’Usos Lingüístics a fi d’afegir que totes les comunicacions i documentacions que es dirigissin exclusivament al seu personal es redactarien en català, “atès el deure estatutari de conèixer la llengua pròpia de la Universitat” i “sense perjudici de la legislació pròpia de la Universitat”. Alguns treballadors de la institució van recórrer contra aquesta decisió, però la rectora de la Universitat la va confirmar en una resolució el 6 d’octubre del mateix any.

Els treballadors van acudir després a la via judicial i el Jutjat contenciós administratiu 5 de València va estimar el seu recurs. Ara, el TSJ ha deixat ara sense efecte aquesta sentència en dictaminar que la modificació de l’article en qüestió “no és una cosa que restringeixi els drets dels afectats respecte a la seva situació anterior, sinó que merament posa en relleu les circumstàncies d’aquesta”. La resolució exposa, quant a la regulació resultant de la modificació i el seu ajust a dret, que “no pot presentar obstacle de legalitat ateses les potestats de l’administració en relació amb el personal al seu servei, la cooficialitat lingüística prevista en la normativa i els estatuts de la mateixa universitat”.

Vot particular

La sentència inclou un vot particular en què un dels magistrats assenyala que “la redacció suposa, de manera imperativa, una prevalença del valencià en detriment de l’altre idioma cooficial, cosa que el TC ha declarat inconstitucional”.

Avui, 21 de juliol de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• José Ramon Chirivella: “Ara hi ha una majoria favorable al congrés espanyol i s’ha d’aprofitar per derogar els decrets de Nova Planta”
• La Caixa de Solidaritat deixa en l’aire què farà amb les fiances que es recuperin amb l’amnistia  
• De Montoro a Montero hi ha una lletra i prou I Editorial de Vicent Partal 
• Indignació a les xarxes per unes declaracions de Belarra en què diu que els Mossos farien batudes racistes
• Fer fora l’ocupant I Mail obert de Julià de Jòdar
• Els independentistes de Nova Caledònia, dividits sobre el valor dels acords assolits a París
• Què en pensen, editors independents, de l’ecosistema editorial català? 
• Vuitanta anys després, un supervivent de l’Holocaust es retroba amb l’home que el va alliberar 
• D’Argelers a Malgrat de Mar: el camí de ronda que vol unir la Costa Brava amb Catalunya Nord 

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Avui s’ha produït un fenomen ben singular a Cadaqués (Alt Empordà): l’aigua de la riera, en lloc d’anar cap al mar, com és habitual, ha retrocedit i ha acabat inundant alguns carrers del municipi.

Aquesta situació, que és relativament habitual a la Mediterrània, s’anomena rissaga. Té lloc quan el nivell del mar varia de manera sobtada dins d’un port o d’una cala. Aquest fenomen és provocat per canvis bruscos en la pressió atmosfèrica que generen desplaçaments sobtats de grans volums d’aigua.

Perquè es produeixi una rissaga, calen unes condicions meteorològiques molt específiques: vent fort del sud-oest a les capes altes de l’atmosfera, inestabilitat a les capes mitjanes, presència d’aire càlid amb una inversió tèrmica a les capes baixes, i vent d’est o de sud-est a nivell de superfície.

Així s’ha inundat alguna zona de Cadaqués, quan l’aigua de la riera en lloc de desembocar al mar ha tirat enrere cap al poble.

Es tracta del fenomen de la rissaga https://t.co/gTGlmhRNYU pic.twitter.com/yKL2S5Gwsg

— 324.cat (@324cat) July 20, 2025

Tothom coneix els camins de ronda. I, possiblement, en algun moment n’heu fet algun tros. Però, més enllà de la Costa Brava, poca gent sap que aquest camí té recorregut fins a Argelers, al Rosselló. L’associació Camí de Mar vol fer valdre aquest patrimoni paisatgístic únic de la costa catalana i unir en un traçat ininterromput de 250 quilòmetres Malgrat de Mar (Maresme), situat a les portes de la Costa Brava, amb Argelers, situat al final de la Costa Vermella. La proposta s’estructura en vint-i-una etapes i garanteix una ruta a peu.

Els impulsors d’aquesta idea són dos afeccionats al senderisme: l’enginyer de camins Eduard Bonmatí i el geògraf i historiador Josep Lluís Martínez, que fa gairebé dos anys que hi treballen. “Els camins de ronda que tenim són vies patrimonials de primer ordre, antigues vies mil·lenàries que salvaguardaven el litoral marítim”, explica Bonmatí. De fet, aquests camins mil·lenaris inicialment es feien servir per alertar de la presència de pirates i de corsaris. Més tard, també per avisar dels contrabandistes. Per la seva importància social, creuen que val la pena de fer un esforç col·lectiu i unir tots els trams que no són connectats en un únic camí de ronda que ressegueixi la costa rocallosa, abans no comencin les platges llargues del Maresme i d’Occitània.

Crida a un turisme més arrelat a la terra

“El camí de Cavalls de Menorca fa vint anys estava a trossos, i fins que no es va unir, no es va aconseguir d’atreure un nou tipus de turista, que encara no tenim a la Costa Brava”, destaca Bonmatí. Per ells, és fonamental d’apel·lar al turisme sostenible i responsable amb la naturalesa, i creuen que la millor manera d’aconseguir-ho és tenint un camí de ronda unificat i en bon estat. “Tindríem un turista que faria el camí al matí, i que a la tarda, quan fos al lloc on es volgués allotjar, amb la seva sensibilitat més cultural, voldria conèixer els racons de terra endins, els camins que connecten i vertebren el territori”, explica.

De fet, Bonmatí lamenta que aquells que fan un tros del camí de ronda no repeteixen l’any vinent, atès que sovint es troben que no té continuïtat o que a vegades acaba de manera abrupta. “Hi ha el GR-92, que va néixer per a lligar els camins de ronda, i ho ha fet amb molt bona intenció, però no transcorre arran de mar, sinó per la muntanya, i això és el que nosaltres volem evitar. El que no pot ser és que ens allunyem del visual del mar i al final veiem més bosc que aigua”, diu Bonmatí.

En quins trams no hi ha camí de ronda?

Bonmatí explica que, del total de 250 quilòmetres que ressegueixen la costa marítima entre Malgrat de Mar i Argelers, hi ha 155 quilòmetres en bon estat i a la resta hi ha trams en mal estat de conservació i que no són transitables. També hi ha més franges en què, directament, no hi ha camí de ronda: 33 quilòmetres en total repartits en 86 talls. El tall més gran és situat al costat del Port de la Selva (Alt Empordà), entre la platja de Fornells i la cala Taballera, que ocupa uns tres quilòmetres.

En quina fase és el projecte?

L’associació Camí de Mar té el paper d’explorar sobre el terreny quines possibilitats hi ha d’unir aquests trams dels camins de ronda, i de trobar el consens entre tots els agents del territori implicats –com ara administracions, ajuntaments i associacions.

Bonmatí detalla que ara cal que els professionals facin una proposta del traçat que s’hauria de seguir, convocar una mesa d’experts per a discutir-ho i elegir la millor solució. El que es decideixi en aquesta mesa d’experts serà jurídicament vinculant, i, a partir d’aquest moment, les administracions haurien d’encarregar-se d’executar les obres. “Els ajuntaments han de fer la seva part d’arreglar camins en mal estat, i d’acabar de parlar amb propietaris per connectar alguns punts en què hi ha certes discussions jurídiques”, afegeix.

Amb tot, diu que encara hi ha molta feina per fer: “Si focalitzem energies en llocs concrets, podem tenir-ho en un horitzó de curt termini per al 2028; si és a mitjà termini, de cara el 2032; i, si hi ha complicacions, cap al 2040”, explica. De Portbou fins al cap de Creus, l’associació creu possible d’enllestir la connexió del camí de ronda amb el Port de la Selva el 2028 mateix. També el tram que hi ha entre cala Montjoi de Roses fins a l’Escala. Però el més probable és que tot el projecte s’hagi acabat del tot el 2040. De fet, els trams més complicats que passen per espais naturals protegits com el Cap de Creus, el Montgrí (entre l’Escala i l’Estartit), i el massís de l’Ardenya entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa, no creuen que es puguin acabar fins el 2040.

Ara per ara, no se sap quin pressupost requerirà aquest projecte, ni si ho assumiran les arques públiques, atès que també hi ha empreses privades que s’hi han involucrat –hi ha vuitanta-quatre empreses patrocinadores i trenta-cinc administracions implicades. De totes maneres, Bonmatí diu que, atès que és un projecte lligat a la renaturalització i rehabilitació del litoral, segurament es podrà tirar endavant gràcies als fons cedits de la Unió Europea.

Jornada de treball de l’associació Camí de Mar divendres, amb els patrocinadors i actius implicats en el projecte (fotografia: cedida per Eduard Bonmatí).