La cineasta Carla Simón competirà per la Palma d’Or de la 78a edició del Festival de Canes amb el seu tercer film, ‘Romería’, un viatge al passat dels seus pares que té com a principal escenari Galícia i tanca la trilogia sobre la seva família. El llargmetratge s’ha rodat Vigo amb un repartiment que encapçala l’actiu novell Llúcia Garcia.
La cineasta Carla Simón competirà per la Palma d’Or de la 78a edició del Festival de Canes amb el seu tercer film, ‘Romería’, un viatge al passat dels seus pares que té com a principal escenari Galícia i tanca la trilogia sobre la seva família. El llargmetratge s’ha rodat Vigo amb un repartiment que encapçala l’actiu novell Llúcia Garcia.
Irídia ha presentat el seu informe anual sobre violència institucional, en què denuncia les greus mancances estructurals del sistema judicial espanyol per investigar i sancionar les agressions comeses per agents de l’estat. L’informe del 2024 mostra com aquestes mancances no només perpetuen la impunitat, sinó que també generen noves formes de violència sobre les persones que intenten accedir a la justícia. “La impunitat genera més impunitat”, diu la frase que obre el pròleg, signat per Ana Oberlin, auxiliar fiscal a l’Argentina especialitzada en crims de lesa humanitat. L’informe ho confirma: només en un de cada quatre casos investigats judicialment s’ha actuat amb diligència.
El document de 94 pàgines radiografia el fracàs del sistema per protegir les víctimes de maltractaments i tortures i apunta amb claredat la responsabilitat dels jutjats, les fiscalies i els òrgans mèdics forenses. L’informe recull 56 casos litigats per Irídia el 2024. En 49, el procediment és penal i en 7, contenciós o administratiu. El nombre d’agents encausats puja fins a 143, però només 5 han estat condemnats. Al mateix temps, 59 han estat amnistiats, una mesura que l’entitat considera injustificada i que ja ha recorregut.
Un cas de brutalitat policíaca amnistiada: l’agressió a una jove a l’aeroport
“El sistema judicial espanyol no compleix el seu rol de garantir els drets humans i protegir les víctimes”, ha conclòs la directora d’Irídia, Anaïs Franquesa. Denuncia que no investigar adequadament els abusos per part d’agents de l’estat perpetua la impunitat i debilita l’estat de dret. Segons Sònia Olivella, coordinadora de litigis d’Irídia, el sistema judicial presenta greus mancances, com la inacció dels jutjats i la manca de protocols forenses adequats per a investigar els abusos. A més, diu, l’assistència lletrada no és suficient per a les víctimes.
Denúncies que s’arxiven sense investigarUna de les denúncies més greus que fa l’informe és que els jutjats d’instrucció van arxivar o inadmetre sense diligències el 65% de les causes gestionades per Irídia. En concret, en 32 dels 49 litigis penals, el cas es va arxivar sense cap investigació efectiva. En 24 d’aquests, s’ha aconseguit que instàncies judicials superiors reobrin el procediment, sovint mesos o anys després.
L’informe posa noms i dades a aquesta dinàmica. Hi destaca, per exemple, el cas d’un menor agredit per vigilants de seguretat a la plaça de les Glòries de Barcelona. El jutjat va qualificar els fets com a falta lleu i va tancar el cas sense investigació. El menor no va poder recórrer perquè no se li havia garantit assistència lletrada. Ara, el cas és al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb Irídia com a part tercera (amicus curiae), en qualitat d’entitat experta en matèria de prohibició de la tortura i d’ús d’armes policials.
Un altre cas paradigmàtic és el de dues persones racialitzades agredides per policies fora de servei al barri de la Florida de l’Hospitalet. Quan van voler denunciar, els Mossos van intentar dissuadir-les. El jutjat va arxivar el cas sense cap diligència, i només va notificar-ho quan les víctimes es van personar amb advocada i procurador. La jutgessa va justificar l’arxivament donant validesa absoluta a la versió policial, tot i les proves mèdiques i els vídeos.
La fiscalia, inactiva o còmpliceLa fiscalia també hi surt molt malparada. En 20 dels 49 casos analitzats, va adoptar una posició contrària a la investigació. En 17 més, no va fer res. I només en 12 va tenir un paper mínimament actiu. Aquesta passivitat no sols impossibilita la reparació de les víctimes, sinó que envia un missatge perillós d’indulgència als agents implicats.
Segons Irídia, cal crear una fiscalia especialitzada en violència institucional que pugui actuar de manera autònoma i sense complicitats amb els cossos policials.
Informes mèdics sense garantiesL’informe també posa el focus en el paper de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Dels 21 casos en què es van fer informes mèdics forenses, només un es va ajustar als estàndards del Protocol d’Istanbul, que fixa els criteris internacionals per detectar casos de tortura. En la resta, o bé no s’ha explorat la víctima, o s’han fet informes parcials, o bé no s’ha acordat cap diligència mèdica.
Davant aquesta situació, Irídia ha començat a presentar pericials privades com a proves essencials. El 2024 se n’han aportat dues basades en el Protocol d’Istanbul i una tercera de caràcter econòmic i empresarial per al cas d’espionatge amb Pegasus a l’advocat Andreu Van den Eynde.
Casos amb component racistaL’informe subratlla que gairebé la meitat dels casos litigats presenten un component de racisme institucional. En 24 dels 56 casos, els afectats eren persones racialitzades o les agressions s’han produït en contextos marcats per la discriminació. En alguns casos, com el de l’Hospitalet, el racisme va ser explícit i determinant.
Aquesta xifra suposa un augment respecte del 2023, quan el racisme es va identificar en el 40,8% dels casos. Irídia considera que aquesta tendència evidencia la necessitat urgent de formar agents, fiscals i jutges en drets humans i antiracisme.
143 agents encausats, 5 condemnesPel que fa a les dades generals, dels 143 agents encausats, 65 són investigats, 14 estan en fase d’acusació i només 5 han estat condemnats. Aquestes xifres posen en relleu la dificultat d’arribar a sentències condemnatòries, malgrat les proves aportades i l’acompanyament jurídic especialitzat.
Entre els cossos implicats hi ha 60 agents de la policia espanyola, 40 dels Mossos d’Esquadra, 21 d’unitats de policia local i 10 funcionaris de presons. També s’han encausat 12 vigilants de seguretat privada.
Irídia denuncia que 59 d’aquests agents han estat amnistiats el 2024, fet que ha fet retrocedir greument alguns dels casos més avançats. L’entitat considera que l’amnistia no hauria de servir per exonerar agressors i ha recorregut contra aquestes decisions.
Litigis guanyats i avençosMalgrat el context, l’informe també recull alguns èxits judicials aconseguits el 2024. Entre aquests, la condemna contra quatre Mossos d’Esquadra per l’agressió al jove I.H. el 2020 a Barcelona, amb detenció il·legal i falsificació d’un atestat.
També s’ha guanyat una demanda per responsabilitat patrimonial contra la Generalitat per l’impacte d’un projectil de foam al cap d’una dona durant les protestes contra la sentència del Procés. I s’ha confirmat la condemna contra l’agent dels Mossos que va colpejar el periodista Jesús Rodríguez el 2016 durant la protesta pel banc expropiat.
Recomanacions urgentsIrídia conclou l’informe amb un seguit de recomanacions. A més de la creació de la fiscalia especialitzada, proposa un mecanisme independent de control de les actuacions policials, la reforma del torn d’ofici perquè garanteixi l’accés a la justícia i una formació adequada dels metges forenses.
També reclama que es garanteixi l’aplicació del Protocol d’Istanbul i que es reforci el suport psicosocial a les víctimes, des del primer moment fins al tancament del cas.
La sessió de control al president ha començat amb més cinc minuts de retard. A les deu en punt, que era l’hora prevista de començament, la presidenta Llanos Massó ocupava el seu setial, però a l’hemicicle no hi havia cap diputat del PP ni cap membre del Consell. Quan han entrat i han pogut començar, la tensió i la crispació entre el govern i l’oposició ha anat pujant de decibels a mesura que avançaven els intercanvis.
Com ja és habitual, el més incisiu ha estat el síndic de Compromís, Joan Baldoví, que ha insistit a tractar de tu tant el president com la vice-presidenta Susana Camarero. Fa unes setmanes va explicar que li havia llevat el tractament institucional perquè considerava que no se’l mereixia, pel seu capteniment.
Argüeso a les 14.44: “Els barrancs són a punt de col·lapsar”
“No teniu vergonya”Baldoví ha recordat el missatge d‘Emilio Argüeso, a les 14.44 del dia 29 d’octubre dient que els barrancs eren a punt de col·lapsar i la resposta de Camarero “Jopé, si necessites res, ho dius”. També ha recordat que Vicent Mompó va demanar de manera molt contundent que s’enviàs el missatge d’alarma del CECOPI estant, però que en cap d’aquests moments Carlos Mazón era al capdavant de l’emergència. “No teníeu informació? El que no teniu és vergonya, ni tu, ni tu”, ha dit assenyalant Mazón i Camarero.
Baldoví ha retret al president que l’únic interès que tenia era mantenir-se en el càrrec per cobrar 75.000 euros l’any, per continuar com a aforat i continuar ajudant les empreses de la Gürtel que s’emporten els contractes de la reconstrucció.
A continuació, el síndic de Compromís ha dit al president que l’única personació que volia la gent era la seua. “Aniràs a Catarroja a explicar a la jutgessa on eres tot el dia desaparegut? Aniràs a Catarroja i explicaràs on eres a les set de la vesprada?” I Mazón reia assegut al seu escó, sempre amb el suport de Susana Camarero. I continuava rient quan Baldoví li ha dit que ell, a les set de la vesprada, era a casa seua controlant per internet com creixia el Magre i mirant en À Punt les terribles imatges d’allò que ocorria. “Per això vols controlar i emmordassar À Punt”, li ha dit abans d’insistir a preguntar-li si aniria a Catarroja.
La resposta del president Carlos Mazón ha estat, com és habitual, amb un to burleta i ha acusat Joan Baldoví de mentir donant dades falses amb relació al formulari d’Emergències que ahir Compromís va fer públic. Una volta més, com fa en totes les sessions, li ha recordat que els valencians l’han posat en l’oposició i que ell assumeix la responsabilitat de governar i que ho ha fet derogant la llei de l’Horta que és, a parer seu ,”ecologisme radical”. Sobre les responsabilitats en l’emergència i la seua absència del CECOPI no n’ha dit, és clar, ni una paraula.
En la rèplica, Joan Baldoví ha retret al president el seu posat fatxenda i el seu victimisme fals. “Més fals que l’ànima de Judes. Tu no ets la víctima. Les víctimes són les 228 persones mortes”, li ha etzibat. “Deixa de fer vergonya i fes un últim acte de dignitat. Dimiteix i compareix davant la jutgessa de Catarroja”, li ha dit.
I això ha estat com si premés el botó de la fatxenderia del president, que ha pujat a la tribuna amb una resposta preparada que ha llegit amb molta gesticulació. Tan preparada que fins i tot li ha retret un ball amb Mónica Oltra una setmana abans de la dimissió d’Oltra. I s’ha volgut convertir en el màrtir i la víctima dient a Baldoví que les protestes es convertien en amenaces de mort contra ell. I ha tret la tirallonga que és habitual en aquesta legislatura: la llei educativa, el catalanisme, la llibertat… I en aquest moment, tots els diputats de Compromís s’han posat a cridar “Mazón, dimissió” fins que la presidenta Llanos Massó els ha amenaçat de cridar-los a l’ordre.
La carrera política acabadaEl síndic del PSPV, José Muñoz, també ha utilitzat els missatges d’Emilio Argüeso per a argumentar que en cap moment va haver-hi falta d’informació sobre la situació dels rius i barrancs. “Tots els valencians sabem que la seua carrera política està acabada. Vostè també ho sap, però ahir Emilio Argüeso va estirar la manta, el va deixar nu”.
Muñoz ha insistit en les mentides que Carlos Mazón ha dit del 29 d’octubre ençà i també ha reproduït la frase de la vice-presidenta Camarero: “Jopé, si necessites res, ho dius”. Llavors ha recordat que a les 14.44, quan Argüeso deia que els barrancs eren a punt de col·lapsar, Mazón dinava en El Ventorro com a president del PP per lliurar la televisió pública a una periodista afí a ell. “L’alerta es va enviar a ales 20.11, vostè va arribar al CECOPI a les 20.28, sis hores i quaranta-quatre minuts després del missatge d’Argüeso. Jopé, si necessites res, ho dius.” Muñoz li ha demanat la mateixa cosa de cada setmana, que dimitesca i convoque eleccions.
En la resposta, el president s’ha vantat de totes les reunions i ajudes que ha anunciat aquesta setmana i ha tornat a comparar el que ha fet el Consell amb el que ha fet el govern espanyol.
En la rèplica de Muñoz, el president Mazón no ha parat de riure i el síndic socialista li ha dit: “Ha tornat el president de TikTok, demà riurà encara més quan declare Salomé Pradas. Se li congelarà el somriure.” L’ha acusat d’aferrar-se al càrrec per a garantir el seu aforament i per a garantir-se un sou vitalici, i l’ha acusat de fer un nou gir en la seua defensa tot acusant els batlles de les poblacions afectades. “Vostè era en El Ventorro menjant i, potser, bevent. Assumesca la responsabilitat, com li han demanat les víctimes. Declare davant el jutjat i demane perdó i dimitesca”, li ha dit.
Vox i el PP, cosins germansLa intervenció del síndic de Vox, José María Llanos, ha demostrat que la sintonia entre el PP i els ultres és absoluta. Llanos ha reivindicat les mateixes coses i en el mateix ordre que Mazón quant a la llibertat educativa, la immigració o l’ecologisme de saló i s’ha felicitat per haver aprovat el pressupost. Tot això, amb el vistiplau del líder de Vox espanyol, Santiago Abascal. En la resposta, el president Mazón li ha dit que sí a tot.
La sessió de control al president ha començat amb més cinc minuts de retard. A les deu en punt, que era l’hora prevista de començament, la presidenta Llanos Massó ocupava el seu setial, però a l’hemicicle no hi havia cap diputat del PP ni cap membre del Consell. Quan han entrat i han pogut començar, la tensió i la crispació entre el govern i l’oposició ha anat pujant de decibels a mesura que avançaven els intercanvis.
Com ja és habitual, el més incisiu ha estat el síndic de Compromís, Joan Baldoví, que ha insistit a tractar de tu tant el president com la vice-presidenta Susana Camarero. Fa unes setmanes va explicar que li havia llevat el tractament institucional perquè considerava que no se’l mereixia, pel seu capteniment.
Argüeso a les 14.44: “Els barrancs són a punt de col·lapsar”
“No teniu vergonya”Baldoví ha recordat el missatge d‘Emilio Argüeso, a les 14.44 del dia 29 d’octubre dient que els barrancs eren a punt de col·lapsar i la resposta de Camarero “Jopé, si necessites res, ho dius”. També ha recordat que Vicent Mompó va demanar de manera molt contundent que s’enviàs el missatge d’alarma del CECOPI estant, però que en cap d’aquests moments Carlos Mazón era al capdavant de l’emergència. “No teníeu informació? El que no teniu és vergonya, ni tu, ni tu”, ha dit assenyalant Mazón i Camarero.
Baldoví ha retret al president que l’únic interès que tenia era mantenir-se en el càrrec per cobrar 75.000 euros l’any, per continuar com a aforat i continuar ajudant les empreses de la Gürtel que s’emporten els contractes de la reconstrucció.
A continuació, el síndic de Compromís ha dit al president que l’única personació que volia la gent era la seua. “Aniràs a Catarroja a explicar a la jutgessa on eres tot el dia desaparegut? Aniràs a Catarroja i explicaràs on eres a les set de la vesprada?” I Mazón reia assegut al seu escó, sempre amb el suport de Susana Camarero. I continuava rient quan Baldoví li ha dit que ell, a les set de la vesprada, era a casa seua controlant per internet com creixia el Magre i mirant en À Punt les terribles imatges d’allò que ocorria. “Per això vols controlar i emmordassar À Punt”, li ha dit abans d’insistir a preguntar-li si aniria a Catarroja.
La resposta del president Carlos Mazón ha estat, com és habitual, amb un to burleta i ha acusat Joan Baldoví de mentir donant dades falses amb relació al formulari d’Emergències que ahir Compromís va fer públic. Una volta més, com fa en totes les sessions, li ha recordat que els valencians l’han posat en l’oposició i que ell assumeix la responsabilitat de governar i que ho ha fet derogant la llei de l’Horta que és, a parer seu ,”ecologisme radical”. Sobre les responsabilitats en l’emergència i la seua absència del CECOPI no n’ha dit, és clar, ni una paraula.
En la rèplica, Joan Baldoví ha retret al president el seu posat fatxenda i el seu victimisme fals. “Més fals que l’ànima de Judes. Tu no ets la víctima. Les víctimes són les 228 persones mortes”, li ha etzibat. “Deixa de fer vergonya i fes un últim acte de dignitat. Dimiteix i compareix davant la jutgessa de Catarroja”, li ha dit.
I això ha estat com si premés el botó de la fatxenderia del president, que ha pujat a la tribuna amb una resposta preparada que ha llegit amb molta gesticulació. Tan preparada que fins i tot li ha retret un ball amb Mónica Oltra una setmana abans de la dimissió d’Oltra. I s’ha volgut convertir en el màrtir i la víctima dient a Baldoví que les protestes es convertien en amenaces de mort contra ell. I ha tret la tirallonga que és habitual en aquesta legislatura: la llei educativa, el catalanisme, la llibertat… I en aquest moment, tots els diputats de Compromís s’han posat a cridar “Mazón, dimissió” fins que la presidenta Llanos Massó els ha amenaçat de cridar-los a l’ordre.
La carrera política acabadaEl síndic del PSPV, José Muñoz, també ha utilitzat els missatges d’Emilio Argüeso per a argumentar que en cap moment va haver-hi falta d’informació sobre la situació dels rius i barrancs. “Tots els valencians sabem que la seua carrera política està acabada. Vostè també ho sap, però ahir Emilio Argüeso va estirar la manta, el va deixar nu”.
Muñoz ha insistit en les mentides que Carlos Mazón ha dit del 29 d’octubre ençà i també ha reproduït la frase de la vice-presidenta Camarero: “Jopé, si necessites res, ho dius”. Llavors ha recordat que a les 14.44, quan Argüeso deia que els barrancs eren a punt de col·lapsar, Mazón dinava en El Ventorro com a president del PP per lliurar la televisió pública a una periodista afí a ell. “L’alerta es va enviar a ales 20.11, vostè va arribar al CECOPI a les 20.28, sis hores i quaranta-quatre minuts després del missatge d’Argüeso. Jopé, si necessites res, ho dius.” Muñoz li ha demanat la mateixa cosa de cada setmana, que dimitesca i convoque eleccions.
En la resposta, el president s’ha vantat de totes les reunions i ajudes que ha anunciat aquesta setmana i ha tornat a comparar el que ha fet el Consell amb el que ha fet el govern espanyol.
En la rèplica de Muñoz, el president Mazón no ha parat de riure i el síndic socialista li ha dit: “Ha tornat el president de TikTok, demà riurà encara més quan declare Salomé Pradas. Se li congelarà el somriure.” L’ha acusat d’aferrar-se al càrrec per a garantir el seu aforament i per a garantir-se un sou vitalici, i l’ha acusat de fer un nou gir en la seua defensa tot acusant els batlles de les poblacions afectades. “Vostè era en El Ventorro menjant i, potser, bevent. Assumesca la responsabilitat, com li han demanat les víctimes. Declare davant el jutjat i demane perdó i dimitesca”, li ha dit.
Vox i el PP, cosins germansLa intervenció del síndic de Vox, José María Llanos, ha demostrat que la sintonia entre el PP i els ultres és absoluta. Llanos ha reivindicat les mateixes coses i en el mateix ordre que Mazón quant a la llibertat educativa, la immigració o l’ecologisme de saló i s’ha felicitat per haver aprovat el pressupost. Tot això, amb el vistiplau del líder de Vox espanyol, Santiago Abascal. En la resposta, el president Mazón li ha dit que sí a tot.
El president Carles Puigdemont ha reaccionat a la negativa del Tribunal Suprem espanyol d’aplicar-li l’amnistia. “Bo és cap sorpresa, ni en el fons ni en la forma”, ha escrit a X. I ha afegit: “La decisió confirma l’actitud de rebel·lia contra el poder legislatiu i la rebequeria davant d’una llei que no els agrada, i que els porta a retorçar la interpretació del suposat delicte de malversació.”
La sala d’apel·lacions del Suprem ha avalat la decisió del jutge Pablo Llarena de denegar l’amnistia per malversació a Puigdemont, Comín i Puig. Els magistrats insisteixen a fer una interpretació esbiaixada del delicte per excloure’ls de l’amnistia. Consideren que organitzant l’1-O amb fons públics, es van estalviar diners de la seva butxaca, de manera que això entra dins de l’excepció de “benefici personal de caràcter patrimonial”.
“Una altra mostra de ‘la normalitat’ que pregona el poder polític (i mediàtic) de Catalunya. De fet, anaven junts a les manifestacions que volien aconseguir això que el Tribunal Suprem està fent”, ha conclòs Puigdemont, que també ha criticat que els jutges no s’hagin pres ni la molèstia d’escriure bé els noms de Comín i Puig.
La sentència del Tribunal Suprem de desestimar l'aplicació de la Llei d'Amnistia no és cap sorpresa, ni en el fons ni en la forma. La decisió confirma l'actitud de rebel·lia contra el poder legislatiu i la rebequeria davant d'una llei que no els agrada, i que els porta a retorçar… pic.twitter.com/AkKTXFssLg
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) April 10, 2025
L’estiu de l’any passat, a les portes de marcar una data de judici, l’Audiència de Barcelona va amnistiar un sergent dels Mossos d’Esquadra que havia agredit repetidament una noia que es manifestava a l’aeroport de Barcelona en contra de la sentència als presos polítics. A conseqüència de l’agressió, va sofrir contusions als braços i les cames, lesions als canells i un esquinç al turmell dret; i li va causar un fort patiment psicològic, amb símptomes d’un trastorn d’estrès posttraumàtic per l’arbitrarietat de l’actuació. Aquella agressió va quedar recollida en una seqüència de fotografies, que van permetre d’identificar l’agent en qüestió, amb TIP 2646.
Aquest cas forma part del darrer Informe sobre violència institucional que fa Irídia, que va exercir l’acusació particular contra l’agent els Mossos d’Esquadra. L’informe denuncia que el sistema judicial no proporciona investigacions efectives dels maltractaments i tortures d’agents de policia, funcionaris de presons o institucions com el CNI. Exposa que els jutjats d’instrucció han arxivat 32 denúncies de les 49 presentades per Irídia sense una inspecció eficaç, i que ha calgut que, posteriorment, instàncies superiors ho corregissin i reobrissin el cas, com ha passat en 24 de les denúncies.
A més, l’informe denuncia que, per norma general, la fiscalia té una actitud contrària a la investigació d’aquest tipus de casos. En vint d’aquests casos, s’hi ha manifestat de manera contrària, en disset no ha fet res i només en dotze dels quaranta-nou han tingut un rol actiu en la investigació o enjudiciament. A banda, denuncien que només hi ha hagut un cas en què l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya hagi fet un informe mèdic seguint els estàndards del Protocol d’Istambul, que estableix uns estàndards internacionals per a la investigació de tortura i maltractaments. En els altres vint casos en què han fet informes, Irídia diu que no han seguit les directrius o ni tan sols ha examinat la persona. En els altres litigis, afegeix l’organització, o bé els jutjats no han acordat la diligència o bé ni tan sols s’ha fet cap investigació.
Per tot plegat, Irídia considera que aquesta impunitat revictimitza les víctimes que s’adrecen als tribunals cercant justícia, reparació i garanties que no es repetiran accions així, però no la troben, cosa que erosiona la confiança en aquestes institucions, debilita l’estat de dret, i estén una idea de tolerància d’aquesta mena d’abusos.
A la noia agredida a l’aeroport de Barcelona, l’antiavalots li va picar la cama amb el bastó policíac i la va fer caure a terra. I en aquella posició d’indefensió, l’agent va continuar clavant diferents cops. La setmana següent va presentar una denúncia i el jutjat d’instrucció ho va voler tramitar com un delicte lleu, però Irídia va demanar que s’investigués profundament i l’Audiència de Barcelona va donar-li la raó. Un cop feta la investigació i identificat l’agent de policia responsable, el jutjat va decidir de mantenir el procediment judicial.
Com a acusació particular, Irídia l’acusava d’un delicte contra la integritat moral i un altre de lesions, amb l’agreujant que qui el va cometre és un càrrec públic. El delicte contra la integritat moral es castiga amb una condemna d’entre sis mesos i dos anys de presó en casos lleus, i de dos a quatre si és grau, a més d’una inhabilitació per a ocupació o càrrec públic de dos a quatre anys. I el delicte de lesions amb aquest agreujant, de nou a dotze mesos de multa. La fiscalia, en canvi, no va voler presentar cap acusació contra l’agent de policia malgrat les proves que s’havien recollit.
Gairebé quatre anys després de l’agressió, el juny de 2023, el jutjat va decidir portar a judici l’agent, però no hi va arribar a fixar cap data. Un any després, el juliol del 2024, la defensa del mosso d’esquadra va demanar d’acollir-se a la llei d’amnistia i la fiscalia hi va estar a favor. L’Audiència de Barcelona li va donar la raó amb l’argument que els fets pels quals se l’investigaven no es poden considerar cap de les exclusions previstes. Cal tenir en compte que la llei d’amnistia exclou expressament “els fets tipificats com a delictes de tortures o degradants”, excepte els que no superin “un llindar mínim de gravetat pel fet de no resultar idonis per humiliar o degradar una persona o mostrar una disminució de la seva dignitat humana, o per provocar por, angoixa o inferioritat d’una manera capaç de trencar la seva resistència moral i física”. I el delicte contra la integritat moral, del qual l’acusava Irídia, forma part d’aquest capítol del codi penal.
Ara bé, l’Audiència de Barcelona diu que no es tracta de delictes de tortura –que exigeix que el fet en qüestió fos per a aconseguir una confessió o informació, per a castigar la víctima per alguna cosa que hagi fet, o per qualsevol raó per discriminació–, i que els tractes inhumans o degradants només són delicte enmig d’un conflicte armat o si consisteixen a infligir un tracte degradant que menyscabi greument la seva integritat moral. “No passa en aquest cas, en el qual no hi ha tracte degradant (no és degradant rebre un cop) ni es va menyscabar greument la integritat moral de la presumpta víctima”, diuen els jutges.
Tanmateix, Irídia va presentar un recurs en contra de l’amnistia al policia davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el qual argumenta que l’agressió no és amnistiable, perquè va superar el llindar de gravetat que marca el dret internacional. En tot cas, diu, caldria que es fes el judici perquè es pogués determinar degudament els fets i veure si encaixa o no en l’àmbit previst per la llei d’amnistia. A més, diu que el fet que s’hagi amnistiat el policia abans que se celebri el judici, pot vulnerar el dret a una investigació efectiva que recull el Conveni Europeu de Drets Humans. L’Audiència de Barcelona encara no s’ha pronunciat sobre aquest recurs, presentat el 12 de setembre del 2024.
L’estiu de l’any passat, a les portes de marcar una data de judici, l’Audiència de Barcelona va amnistiar un sergent dels Mossos d’Esquadra que havia agredit repetidament una noia que es manifestava a l’aeroport de Barcelona en contra de la sentència als presos polítics. A conseqüència de l’agressió, va sofrir contusions als braços i les cames, lesions als canells i un esquinç al turmell dret; i li va causar un fort patiment psicològic, amb símptomes d’un trastorn d’estrès posttraumàtic per l’arbitrarietat de l’actuació. Aquella agressió va quedar recollida en una seqüència de fotografies, que van permetre d’identificar l’agent en qüestió, amb TIP 2646.
Aquest cas forma part del darrer Informe sobre violència institucional que fa Irídia, que va exercir l’acusació particular contra l’agent els Mossos d’Esquadra. L’informe denuncia que el sistema judicial no proporciona investigacions efectives dels maltractaments i tortures d’agents de policia, funcionaris de presons o institucions com el CNI. Exposa que els jutjats d’instrucció han arxivat 32 denúncies de les 49 presentades per Irídia sense una inspecció eficaç, i que ha calgut que, posteriorment, instàncies superiors ho corregissin i reobrissin el cas, com ha passat en 24 de les denúncies.
A més, l’informe denuncia que, per norma general, la fiscalia té una actitud contrària a la investigació d’aquest tipus de casos. En vint d’aquests casos, s’hi ha manifestat de manera contrària, en disset no ha fet res i només en dotze dels quaranta-nou han tingut un rol actiu en la investigació o enjudiciament. A banda, denuncien que només hi ha hagut un cas en què l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya hagi fet un informe mèdic seguint els estàndards del Protocol d’Istambul, que estableix uns estàndards internacionals per a la investigació de tortura i maltractaments. En els altres vint casos en què han fet informes, Irídia diu que no han seguit les directrius o ni tan sols ha examinat la persona. En els altres litigis, afegeix l’organització, o bé els jutjats no han acordat la diligència o bé ni tan sols s’ha fet cap investigació.
Per tot plegat, Irídia considera que aquesta impunitat revictimitza les víctimes que s’adrecen als tribunals cercant justícia, reparació i garanties que no es repetiran accions així, però no la troben, cosa que erosiona la confiança en aquestes institucions, debilita l’estat de dret, i estén una idea de tolerància d’aquesta mena d’abusos.
A la noia agredida a l’aeroport de Barcelona, l’antiavalots li va picar la cama amb el bastó policíac i la va fer caure a terra. I en aquella posició d’indefensió, l’agent va continuar clavant diferents cops. La setmana següent va presentar una denúncia i el jutjat d’instrucció ho va voler tramitar com un delicte lleu, però Irídia va demanar que s’investigués profundament i l’Audiència de Barcelona va donar-li la raó. Un cop feta la investigació i identificat l’agent de policia responsable, el jutjat va decidir de mantenir el procediment judicial.
Com a acusació particular, Irídia l’acusava d’un delicte contra la integritat moral i un altre de lesions, amb l’agreujant que qui el va cometre és un càrrec públic. El delicte contra la integritat moral es castiga amb una condemna d’entre sis mesos i dos anys de presó en casos lleus, i de dos a quatre si és grau, a més d’una inhabilitació per a ocupació o càrrec públic de dos a quatre anys. I el delicte de lesions amb aquest agreujant, de nou a dotze mesos de multa. La fiscalia, en canvi, no va voler presentar cap acusació contra l’agent de policia malgrat les proves que s’havien recollit.
Gairebé quatre anys després de l’agressió, el juny de 2023, el jutjat va decidir portar a judici l’agent, però no hi va arribar a fixar cap data. Un any després, el juliol del 2024, la defensa del mosso d’esquadra va demanar d’acollir-se a la llei d’amnistia i la fiscalia hi va estar a favor. L’Audiència de Barcelona li va donar la raó amb l’argument que els fets pels quals se l’investigaven no es poden considerar cap de les exclusions previstes. Cal tenir en compte que la llei d’amnistia exclou expressament “els fets tipificats com a delictes de tortures o degradants”, excepte els que no superin “un llindar mínim de gravetat pel fet de no resultar idonis per humiliar o degradar una persona o mostrar una disminució de la seva dignitat humana, o per provocar por, angoixa o inferioritat d’una manera capaç de trencar la seva resistència moral i física”. I el delicte contra la integritat moral, del qual l’acusava Irídia, forma part d’aquest capítol del codi penal.
Ara bé, l’Audiència de Barcelona diu que no es tracta de delictes de tortura –que exigeix que el fet en qüestió fos per a aconseguir una confessió o informació, per a castigar la víctima per alguna cosa que hagi fet, o per qualsevol raó per discriminació–, i que els tractes inhumans o degradants només són delicte enmig d’un conflicte armat o si consisteixen a infligir un tracte degradant que menyscabi greument la seva integritat moral. “No passa en aquest cas, en el qual no hi ha tracte degradant (no és degradant rebre un cop) ni es va menyscabar greument la integritat moral de la presumpta víctima”, diuen els jutges.
Tanmateix, Irídia va presentar un recurs en contra de l’amnistia al policia davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el qual argumenta que l’agressió no és amnistiable, perquè va superar el llindar de gravetat que marca el dret internacional. En tot cas, diu, caldria que es fes el judici perquè es pogués determinar degudament els fets i veure si encaixa o no en l’àmbit previst per la llei d’amnistia. A més, diu que el fet que s’hagi amnistiat el policia abans que se celebri el judici, pot vulnerar el dret a una investigació efectiva que recull el Conveni Europeu de Drets Humans. L’Audiència de Barcelona encara no s’ha pronunciat sobre aquest recurs, presentat el 12 de setembre del 2024.
Les borses europees s’han enfilat a primera hora arran de la decisió del president dels EUA, Donald Trump, de rebaixar la intensitat de la guerra comercial –aranzels del 10% pels països que tenen gravàmens pels productes nord-americans–, excepte amb la Xina (aranzels del 125%). Els principals índexs europeus presenten números verds amb augments molt considerables. L’STOXX 600 puja ara un 5,41% (495,30 punts).
Les borses europees segueixen les tendències dels mercats nord-americans i asiàtics, que també han rebotat. A Londres, l’FTSE 100 creix un 4% i torna a vorejar els 8.000 punts. A Frankfurt, el DAX 40 s’ha disparat un 6,2% i s’acosta als 20.900 punts, mentre que a París, el CAC 40, puja un 5,5% (7.243 punts).
Finalment, l’IBEX 35 ha repuntat un 8% a primera hora, que després s’ha matisat fins a un 5,3% (12.430 punts). Una de les empreses que encapçalen el repunt és Grifols, la multinacional catalana està molt exposada al mercat nord-americà. També creixen amb força Banc Sabadell (+12%), Bankinter (+11,8%) i IAG (+11,8%).
Els deliris de Trump també afecten l’OPA al Sabadell I Anàlisi de Jordi Goula
El Tribunal Suprem espanyol ha avalat la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació. Els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Pola han desestimat els recursos d’apel·lació que van presentar les defenses. En aquest sentit, consideren que la decisió de Llarena “no contravé la voluntat del legislador”.
Els magistrats insisteixen a fer una interpretació esbiaixada de la malversació per excloure’ls de l’amnistia. Consideren que organitzant l’1-O amb fons públics, Puigdemont, Comín i Puig es van estalviar diners de la seva butxaca, de manera que això entra dins de l’excepció de “benefici personal de caràcter patrimonial”.
“Un subjecte se’n beneficia patrimonialment quan augmenta el seu patrimoni, però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics. En aquest cas, els investigats es van beneficiar patrimonialment en tant que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l’administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic”, argumenten.
En la interlocutòria, els magistrats aprofiten per justificar la seva interpretació esbiaixada del delicte, que consideren que no és ni “arbitrària”, ni “extravagant”. És més, diuen que “té un fonament sòlid en la interpretació dels termes literals de la norma d’acord amb criteris de normalitat lingüística, no contravé cap valor ni principi constitucional i, finalment, no contradiu l’orientació material de la norma”.
Amb aquesta decisió, el Suprem tanca la carpeta de l’amnistia de Puigdemont i els dos consellers, que ara poden presentar un recurs al Tribunal Constitucional, que ja disposa d’uns quants recursos vinculats amb la llei. De fet, aquesta setmana, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va dir que té previst de resoldre el primer recurs al juny.
Consulteu la interlocutòria del Suprem:
El Tribunal Suprem espanyol ha avalat la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació. Els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Pola han desestimat els recursos d’apel·lació que van presentar les defenses. En aquest sentit, consideren que la decisió de Llarena “no contravé la voluntat del legislador”.
Els magistrats insisteixen a fer una interpretació esbiaixada de la malversació per excloure’ls de l’amnistia. Consideren que organitzant l’1-O amb fons públics, Puigdemont, Comín i Puig es van estalviar diners de la seva butxaca, de manera que això entra dins de l’excepció de “benefici personal de caràcter patrimonial”.
“Un subjecte se’n beneficia patrimonialment quan augmenta el seu patrimoni, però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics. En aquest cas, els investigats es van beneficiar patrimonialment en tant que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l’administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic”, argumenten.
En la interlocutòria, els magistrats aprofiten per justificar la seva interpretació esbiaixada del delicte, que consideren que no és ni “arbitrària”, ni “extravagant”. És més, diuen que “té un fonament sòlid en la interpretació dels termes literals de la norma d’acord amb criteris de normalitat lingüística, no contravé cap valor ni principi constitucional i, finalment, no contradiu l’orientació material de la norma”.
Amb aquesta decisió, el Suprem tanca la carpeta de l’amnistia de Puigdemont i els dos consellers, que ara poden presentar un recurs al Tribunal Constitucional, que ja disposa d’uns quants recursos vinculats amb la llei. De fet, aquesta setmana, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va dir que té previst de resoldre el primer recurs al juny.
Consulteu la interlocutòria del Suprem:
Washington es va llevar ahir amb els aranzels més alts als productes estrangers en un segle, i amb els mercats de bons encenent totes les alarmes: l’intent del president Donald Trump de remodelar el comerç global podria desencadenar una crisi molt més gran.
Els assessors de Trump encara projectaven confiança i defensaven que la seva estratègia per reestructurar l’economia mundial i escombrar dècades de globalització era infal·lible, malgrat que l’índex S&P 500 havia perdut d’un 12% del seu valor en una setmana. Un alt càrrec de la Casa Blanca va dir que Wall Street no entenia Main Street –i que Main Street [en referència als interessos de la gent normal i els petits empresaris] encara donava suport al president.
Però poques hores després, Trump va fer mitja volta parcialment: va escalar el conflicte comercial amb la Xina, però va reduir molts dels aranzels que acabava d’imposar a la resta del món. Els mercats borsaris van reaccionar a l’alça.
“Suposo que diuen que ha estat el dia més important de la història financera”, va celebrar Trump, menys de noranta minuts després de publicar a Truth Social el missatge que feia miques la política que havia anunciat feia tot just una setmana.
Un tomb sorprenent, després de dies en què els seus col·laboradors havien defensat que volia reformular tota l’economia global.
Entre dimarts al vespre i dimecres a la tarda, Trump i els seus assessors comercials van parlar amb uns quants legisladors republicans i dirigents estrangers que li van expressar preocupació per la inestabilitat dels mercats mundials i el perill creixent d’una recessió global. Li van demanar que actués.
Cap al final de la tarda de dimecres, Trump va dir que feia “uns quants dies” que considerava de canviar de rumb.
La decisió final, segons ell, “probablement s’ha pres aquest matí, força aviat. Ho hem escrit. No teníem accés a advocats”, va dir als periodistes al despatx oval. “Ho hem redactat amb el cor.”
“Però és una cosa que ja feia temps que comentàvem, i hem decidit d’estrènyer el gallet, i ho hem fet avui. I estem contents”, va afegir.
Dimarts a la nit –després que acabés el programa de Sean Hannity a Fox News a les 21.00– Trump va tenir una telefonada llarga, de més d’una hora, amb un grup de senadors republicans que havien participat en el programa, segons una font coneixedora de la conversa. Alguns d’aquests senadors havien expressat inquietud pels aranzels. Aquell vespre, Trump també mirava els mercats de bons, “on la gent començava a marejar-se una mica”, va dir dimecres.
Dimecres al matí, Trump es va reunir a la Casa Blanca amb el dirigent de la majoria republicana al senat, John Thune (de Dakota del Sud), i va parlar per telèfon amb la presidenta suïssa, Karin Keller-Sutter. Els rellotges Rolex i les xocolates suïsses havien estat colpejats amb un aranzel del 31% d’un dia per l’altre, i Keller-Sutter el va instar a fer marxa enrere. Durant la trucada, de vint-i-cinc minuts, va remarcar el paper de les empreses suïsses en la creació de llocs de feina als EUA i li va recordar que l’any passat Suïssa havia suprimit els aranzels sobre les importacions de productes industrials nord-americans, segons un portaveu del ministeri de Finances suís.
A les vuit del matí, Trump va veure per televisió una entrevista a Fox News amb Jamie Dimon, director executiu del banc JPMorgan Chase. Dimon advertia que, atesa la incertesa econòmica, una recessió era “un desenllaç probable” i explicava que gairebé tothom li deia que començaven a retallar despeses.
“Ho veig amb calma, però pot empitjorar si no fem avenços”, deia Dimon en l’entrevista, emesa poques hores abans de l’anunci de Trump.
“Estigueu tranquils!”, va escriure Trump a Truth Social dimecres al matí, mirant de calmar l’opinió pública. I pocs minuts després: “És un moment fantàstic per a comprar.”
Mentrestant, el secretari de Comerç, Howard Lutnick, va atendre una trucada del principal responsable comercial de la Unió Europea, Maroš Šefčovič. La UE havia aprovat aquell dia contramesures als aranzels nord-americans a l’acer i l’alumini, dissenyades per impactar sectors vinculats a votants de Trump, com ara els pagesos de soja i els fabricants de plàstics. Els dirigents europeus –el mercat estranger més important dels EUA– es preparaven per a represàlies més grans, tot i que mantenien converses per mirar d’eliminar tantes traves comercials com fos possible amb Washington.
Cap al migdia, Lutnick i el secretari del Tresor, Scott Bessent, seien al despatx oval amb Trump per afinar la redacció del canvi de rumb. Els dos homes van ser presents mentre Trump escrivia el text que Lutnick qualificaria a X com “un dels missatges més extraordinaris del seu mandat”, dotze minuts després que el president el fes públic.
“Em va semblar que la gent es posava una mica nerviosa. Massa rebombori”, va dir Trump més tard al jardí sud de la Casa Blanca, davant uns quants campions de curses automobilístiques, quan feia poc més d’una hora que havia anunciat la rectificació. “Encara no s’ha acabat res, però rebem molt d’entusiasme d’altres països. Tindrem una cosa que ningú no hauria ni tan sols somniat.”
Després de l’anunci, els col·laboradors de Trump es van afanyar a presentar-ho com una jugada perfectament calculada.
“La gran estratègia del president Trump, el seu lideratge valent i la brillant planificació tàctica han fet més per reformar el comerç internacional en pocs dies que no s’havia fet en dècades, tot aïllant econòmicament i políticament l’arquitecte global de l’agressió econòmica: la Xina”, va escriure a X el vice-cap de gabinet, Stephen Miller.
Però dins la Casa Blanca, ni tan sols alguns alts càrrecs sabien res del canvi. Immediatament després del missatge a Truth Social, els assessors es van mobilitzar per decidir com procedir, i van convocar a corre-cuita una compareixença exterior de Bessent i Karoline Leavitt, la portaveu de Trump.
Un alt diplomàtic estranger implicat en les negociacions comercials va assabentar-se’n per un missatge de text d’un periodista, pocs segons després de la publicació. Va dir que havia hagut de moure fils per entendre què havia passat.
Els assessors de la Casa Blanca es van reunir per aclarir els fets i els punts de comunicació sobre el nou pla. Però, fins i tot aleshores, molts detalls encara eren confusos: els periodistes demanaven si el Canadà i Mèxic també quedarien afectats pel nou aranzel del 10%, tal com havia dit Bessent, malgrat no formar part del pla inicial, anomenat “dia de l’alliberament”.
Fins al missatge de Trump, el principal acte previst a la Casa Blanca era la recepció dels campions de la NASCAR i la signatura d’unes quantes ordres executives a la tarda.
Però mentre els canals de televisió de l’ala oest [on hi ha el despatx oval] començaven a mostrar dades econòmiques preocupants, Bessent i Lutnick entraven al despatx per redactar el text de l’anunci.
Peter Navarro, assessor comercial de Trump que havia defensat una política d’aranzels agressiva, no va participar en aquella reunió, un possible senyal que la seva posició perdia pes. Bessent i Leavitt ni tan sols el van mencionar quan explicaren com s’havia gestat el canvi. Navarro i Bessent havien estat vists com a veus oposades dins l’equip de Trump en matèria d’aranzels, tot i que sempre han dit que treballaven units.
Navarro va ser vist dimecres a l’ala oest i després va comparèixer en una entrevista a Fox Business, fora de la Casa Blanca, i va descriure el gir com “una negociació preciosa”. Va esquivar els periodistes que esperaven per demanar-li més explicacions, tot i que a Fox va insistir que no estava apartat.
“Ens entenem de meravella”, va dir. “L’Scotty és un dels meus millors amics, fa anys que col·laborem… Tots fem la feina per al president, i aquest n’és el resultat.” “Una banda, un so”, va dir per cloure l’entrevista.
Més tard, mentre Trump parlava amb els periodistes al despatx oval, va exposar la seva estratègia general, amb la relaxació parcial dels aranzels que havia anunciat la setmana passada. “Moltes vegades, no és una negociació… fins que ho és”, va concloure. “I aleshores, passa.”
Dues entitats catalanes de l’economia social han rebut ciberatacs importants amb ransomware els darrers dies. Són la cooperativa de finances Coop57 i el grup Pere Claver, dedicada a l’acompanyament de persones vulnerables, especialment en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat intel·lectual. A totes dues els han robat dades internes i ara els extorqueixen perquè en paguin un rescat. Consultades per VilaWeb, totes dues afirmen que ho han denunciat als Mossos d’Esquadra.
Dimarts, un grup anomenat INC Ransom va fer públic que havia accedit a les bases de dades de Coop57, i va afirmar que ha robat més de 12.000 documents d’identitat i passaports de diferents països. VilaWeb ha pogut constatar que, per a provar que tenen el botí, INC Ransom ha penjat a la seva pàgina web de la internet fosca documents de tota mena, tant d’identitat com interns del banc, que inclouen credencials de clients, comprovants de moviments bancaris, documents notarials i comptabilitat interna.
Coop57 es defineix com una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris amb l’objectiu de contribuir a una transformació social de l’economia i la societat. Financen projectes d’economia social i solidària que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme com a model econòmic i l’associacionisme, la solidaritat i la sostenibilitat. Ha estat víctima d’INC Ransom, un grup cibercriminal aparegut el juliol del 2023 que es dedica a extorquir les seves víctimes. Després d’atacar-les, els ofereix de netejar la seva reputació a canvi de pagar un rescat i si no hi accedeixen, els amenacen de fer públiques les dades robades.
Habitualment, les víctimes d’INC Ransom reben instruccions clares perquè contactin amb ells a través de la seva pàgina de TOR, a la internet fosca, i els assignen una clau personal perquè s’identifiquin i facin el pagament. Inicialment, els notifiquen que tenen un termini de setanta-dues hores perquè les víctimes s’hi posin en contacte i puguin arreglar-ho discretament, però si no ho fan, publiquen les dades al seu bloc, tal com han fet. Coop57 no ha confirmat a VilaWeb si han rebut aquestes instruccions.
El grup Pere Claver, en canvi, ha estat víctima de Ralord, que té una manera de funcionar molt similar. Un cop ha entrat als ordinadors de l’empresa, els fan saber que els han infectat i els han robat arxius interns, i els ofereixen de recuperar-los amb facilitat a canvi de diners. Van rebre l’atac el 28 de març, i, segons que ha pogut constatar VilaWeb, els cibercriminals encara els donen nou dies de marge per a pagar abans que publiquin les dades robades.
Diuen que han robat 50 GB de dades, però per ara amenacen a fer-ne públic 5 GB. Segons la seva versió, han aconseguit informes confidencials, plans privats, credencials i informació interna, arxius Excel, projectes, i documents de pagaments. Tanmateix, els responsables del grup Pere Claver diuen que, si bé han pogut accedir a aquestes 50 GB, tan sols entre 1 i 2 GB poden contenir dades personals. Entre els arxius compromesos hi ha plans de treball d’algunes de les 180 persones que atenen (d’un total d’unes 42.000), en els quals hi ha dades identificatives. Ara bé, diuen que no hi havia credencials ni documents de pagament.
Tal com marca la normativa en cas de ciberatacs que comprometin dades confidencials, n’han informat a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. A més, treballen acompanyats de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i han habilitat l’adreça de correu electrònic dpd@pereclaver.org per a adreçar-hi qualsevol dubte o consulta.
Dues entitats catalanes de l’economia social han rebut ciberatacs importants amb ransomware els darrers dies. Són la cooperativa de finances Coop57 i el grup Pere Claver, dedicada a l’acompanyament de persones vulnerables, especialment en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat intel·lectual. A totes dues els han robat dades internes i ara els extorqueixen perquè en paguin un rescat. Consultades per VilaWeb, totes dues afirmen que ho han denunciat als Mossos d’Esquadra.
Dimarts, un grup anomenat INC Ransom va fer públic que havia accedit a les bases de dades de Coop57, i va afirmar que ha robat més de 12.000 documents d’identitat i passaports de diferents països. VilaWeb ha pogut constatar que, per a provar que tenen el botí, INC Ransom ha penjat a la seva pàgina web de la internet fosca documents de tota mena, tant d’identitat com interns del banc, que inclouen credencials de clients, comprovants de moviments bancaris, documents notarials i comptabilitat interna.
Coop57 es defineix com una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris amb l’objectiu de contribuir a una transformació social de l’economia i la societat. Financen projectes d’economia social i solidària que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme com a model econòmic i l’associacionisme, la solidaritat i la sostenibilitat. Ha estat víctima d’INC Ransom, un grup cibercriminal aparegut el juliol del 2023 que es dedica a extorquir les seves víctimes. Després d’atacar-les, els ofereix de netejar la seva reputació a canvi de pagar un rescat i si no hi accedeixen, els amenacen de fer públiques les dades robades.
Habitualment, les víctimes d’INC Ransom reben instruccions clares perquè contactin amb ells a través de la seva pàgina de TOR, a la internet fosca, i els assignen una clau personal perquè s’identifiquin i facin el pagament. Inicialment, els notifiquen que tenen un termini de setanta-dues hores perquè les víctimes s’hi posin en contacte i puguin arreglar-ho discretament, però si no ho fan, publiquen les dades al seu bloc, tal com han fet. Coop57 no ha confirmat a VilaWeb si han rebut aquestes instruccions.
El grup Pere Claver, en canvi, ha estat víctima de Ralord, que té una manera de funcionar molt similar. Un cop ha entrat als ordinadors de l’empresa, els fan saber que els han infectat i els han robat arxius interns, i els ofereixen de recuperar-los amb facilitat a canvi de diners. Van rebre l’atac el 28 de març, i, segons que ha pogut constatar VilaWeb, els cibercriminals encara els donen nou dies de marge per a pagar abans que publiquin les dades robades.
Diuen que han robat 50 GB de dades, però per ara amenacen a fer-ne públic 5 GB. Segons la seva versió, han aconseguit informes confidencials, plans privats, credencials i informació interna, arxius Excel, projectes, i documents de pagaments. Tanmateix, els responsables del grup Pere Claver diuen que, si bé han pogut accedir a aquestes 50 GB, tan sols entre 1 i 2 GB poden contenir dades personals. Entre els arxius compromesos hi ha plans de treball d’algunes de les 180 persones que atenen (d’un total d’unes 42.000), en els quals hi ha dades identificatives. Ara bé, diuen que no hi havia credencials ni documents de pagament.
Tal com marca la normativa en cas de ciberatacs que comprometin dades confidencials, n’han informat a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. A més, treballen acompanyats de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i han habilitat l’adreça de correu electrònic dpd@pereclaver.org per a adreçar-hi qualsevol dubte o consulta.
L’encausat Emilio Argüeso, ex-número dos d’emergències, que demà ha de declarar davant la jutgessa de Catarroja, ha lliurat al jutjat documentació diversa sobre la seua activitat els dies 29 i 30 d’octubre de 2024. El més destacat és el buidatge del contingut del seu telèfon mòbil fet per un informàtic que en certifica la veracitat. S’hi poden llegir converses amb la seua cap, l’ex-consellera d’Emergències, Salomé Pradas, també encausada i citada demà; amb la vice-presidenta i responsable de serveis socials, Susana Camarero; i amb responsables dels centres d’emergències, entre més. També amb batlles de les zones més afectades per les pluges d’aquell dia.
Sembla que la intenció del número dos de Salomé Pradas és descarregar-se de qualsevol responsabilitat i demostrar que durant l’emergència va estar treballant i en comunicació constant amb les seues superiores. En cap moment, hi ha cap comunicació amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ni s’hi fa cap referència.
Indicis matiners d’allò que era a punt d’arribarEl contingut dels missatges d’Argüeso, a què ha tingut accés VilaWeb, són ben diversos. El dia abans de la gota freda, per exemple, va comentar que els ajuntaments que havien cancel·lat les classes potser exageraven una mica. Però n’hi ha d’altres que revelen que la situació ja era greu a migdia del dia 29. Abans de les vuit del matí ja parla de vehicles atrapats a la Ribera. A les 14.44 va escriure a la vice-presidenta Camarero de l’Ajuntament de Carlet estant. En aquell moment deia que plovia de manera molt intensa. “La cosa no pinta bé. Plou amb molta intensitat, amb molt d’aparell elèctric. Els barrancs són a punt de col·lapsar.” Camarero era pendent de la situació de la residència de gent gran de Carlet. Carlos Mazón començava l’àpat amb una periodista al restaurant El Ventorro de València.
En la documentació que Emilio Argüeso ha lliurat al jutjat, hi ha les converses que va mantenir en un xat amb la Conselleria d’Afers Socials. En aquest grup es parla, ja a primera hora del matí, dels avisos per pluja.
A banda del xat, Emilio Argüeso i Susana Camarero també parlen en una conversa privada. A les 18.28 la consellera li pregunta quins municipis s’evacuaran i Argüeso li respon que són al CECOPI mirant-ho, però que abans citaran els batlles. La consellera li respon: “Ja m’ho direu, si us plau, recorda que tinc centre a Bunyol i Alboraig.” Aquesta reunió telemàtica que es va anunciar als batlles, finalment no es va fer, segons que van dir molts testimonis l’endemà del desastre.
Entre les 18.18 i les 0.35 del dia 30, Emilio Argüeso i Camarero no tornen a parlar, però a eixa hora, dos quarts d’una de la matinada, la consellera diu a Argüeso que en un forn de Paiporta se senten crits i que l’amo és dins. Ell li respon que ho dirà als bombers.
Una matinada caòtica i sense recursosUn repàs a les converses demostra que el vespre i la nit del dia 29 i la matinada del dia 30 van ser caòtics al centre d’emergències. A les 2.37 del dia 30, Emilio Argüeso diu a un col·laborador que la batllessa de València, María José Català, l’ha cridat per dir-li que veu gent provinent dels pobles entrant a peu a València. El número dos d’Emergències rebia demanda d’ajuda i mitjans de tota mena i ell només podia respondre que no hi havia capacitat, o que els mitjans no podien arribar.
Hi ha converses angoixants, com ara, una amb Jesús, un policia local d’Alaquàs que demana ajuda de manera desesperada mentre descriu la situació dels seus companys. “Necessitem un helicòpter urgent perquè s’ofeguen, Emilio, s’ofeguen, per favor.” Després li diu que miren de trobar una via de fugida, però que no la troben. Hi ha la transcripció de diversos missatges de veu; en un, Jesús li diu: “Em comenten els companys que són enmig d’una illa, enmig d’una illa, que cada volta es fa més menuda, i que el corrent cada volta és més fort. Que el corrent cada volta és més fort i l’illa més menuda, perquè hi ha molt de cabal d’aigua. Que va pujant el cabal de l’aigua. I em demanen si arribarà l’ajuda o no.”
Una Coca-cola per a la conselleraQuant a les comunicacions entre Emilio Argüeso i la seua cap, Salomé Pradas, comencen a les 9.24 del matí, quan la consellera li pregunta si ha parlat amb la batllessa Català i ell li respon que sí, i que no tancarà els col·legis.
Com que Argüeso i Pradas estan junts a Carlet i després al Centre d’Emergències, hi ha poca comunicació escrita entre ells, però a les 12.58 envia un comunicat a la consellera. “Emergència. Situació 1. Se sol·licita a BCV mobilització de bombers forestals per alerta hidrològica en zones: riu Magre, àrea pont de Carlet i barranc Poio, àrees Torrent, Picanya, Paiporta. Confirmen mobilització pendent que confirmen unitats assignades.”
A les 13.24 Argüeso pregunta a la consellera si li puja una Coca-cola i ella li respon que sí.
L’endemà, Emilio Argüeso escriu a Salomé Pradas per explicar-li els contactes que ha fet amb homòlegs, caps de policia o caps de bombers de diferents territoris de l’estat que li han ofert efectius i tota mena d’ajuda. També és l’endemà quan es posa en contacte amb uns quants batlles. Tots descriuen la situació dels seus municipis com a catastròfica i demanen tota mena de recursos.
El xat d’emergènciesA les 7.57 del dia 29 d’octubre, Emilio Argüeso escriu en el grup de WhatsApp d’Emergències que l’AEMET emetrà un avís de nivell roig per la zona del litoral sud de València. “Valorem passar a situació 1 en aquesta comarca perquè comencen a entrar incidents de vehicles atrapats.”
Dues incidències alteren els serveis de la R4, la R7, la R8 i la R3. La primera està localitzada a l’estació de Castellbisbal i està relacionada amb maquinària de via. Obliga a circular per via única a la R4 entre aquesta estació i la de Molins de Rei. Això fa que circulin dos trens per hora i sentit entre Sant Vicenç de Calders i l’Hospitalet de Llobregat. A més, els trens amb origen i destinació Martorell, comencen i finalitzen el seu recorregut a l’Hospitalet. La mateixa avaria causa que els trens de la R8 també circulin per via única per l’estació de Castellbisbal i pot provocar afectacions a la circulació de la R7.
En segon lloc, una segona incidència a l’estació de Fabra i Puig causa retards d’entre cinc i deu minuts a les línies R3, R4 i R7 i que els combois puguin romandre aturats i augmentar el seu pas de recorregut a mesura que s’acostin al tram afectat. Tècnics d’ADIF treballen per resoldre les dues incidències.
Dues incidències alteren els serveis de la R4, la R7, la R8 i la R3. La primera està localitzada a l’estació de Castellbisbal i està relacionada amb maquinària de via. Obliga a circular per via única a la R4 entre aquesta estació i la de Molins de Rei. Això fa que circulin dos trens per hora i sentit entre Sant Vicenç de Calders i l’Hospitalet de Llobregat. A més, els trens amb origen i destinació Martorell, comencen i finalitzen el seu recorregut a l’Hospitalet. La mateixa avaria causa que els trens de la R8 també circulin per via única per l’estació de Castellbisbal i pot provocar afectacions a la circulació de la R7.
En segon lloc, una segona incidència a l’estació de Fabra i Puig causa retards d’entre cinc i deu minuts a les línies R3, R4 i R7 i que els combois puguin romandre aturats i augmentar el seu pas de recorregut a mesura que s’acostin al tram afectat. Tècnics d’ADIF treballen per resoldre les dues incidències.
Ara:
