D’ençà que la Bressola ha anunciat que, si les administracions de Catalunya Nord no actuen, preveu una “ruptura de liquiditat” a partir del maig que implicarà que no podrà pagar els salaris, moltes persones s’han demanat què poden fer per ajudar-los. De fet, arran d’això, Òmnium Cultural ha impulsat una campanya per a recollir donatius. Segons que informa l’entitat nord-catalana, Òmnium s’afegirà més endavant a la campanya de donatius que la Bressola preveu de fer a partir del febrer, i que serà la campanya central.

Ara per ara, la Bressola anima tothom qui vulgui ajudar a fer-se soci de l’Associació d’Amics de la Bressola, creada uns anys després de la fundació de les escoles el 1976. És molt fàcil fer-se’n soci per la web, i hi ha la possibilitat de fer-hi donatius diferents. A més, és una manera d’allargar l’ajut en el temps per fer més sostenible el projecte. La web té un apartat per a associar-s’hi i un altre per a les donacions.

La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord

A partir del mes de febrer s’intensificarà la campanya de donatius específica per a solucionar temporalment la situació econòmica delicada que viu l’entitat, però, segons que han explicat, la solució a llarg termini dependrà de la intervenció política del Departament dels Pirineus Orientals i de la Regió d’Occitània. L’entitat alerta que, si no els donen suport abans de cinquanta dies, no tindran més remei que demanar a les famílies que augmentin les seves aportacions i, possiblement, hauran de tancar algun centres d’ensenyament immersiu en català que tenen repartits per Perpinyà, Nyils, Prada, el Soler, Sant Esteve, Pesillà i Canet de Rosselló.

El president de la Bressola, Guillem Nivet, ha atribuït la delicada situació a la inflació, però també a la manca d’aportacions rebudes de l’administració de fa anys. Així mateix, ha dit que si els organismes oficials no feien aportacions per a salvar el projecte, es convocaria una manifestació el 15 de març a Perpinyà.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha atès la petició de la fiscalia i ha decidit d’apartar el magistrat José María Macías –el més bel·ligerant contra l’amnistia– de les deliberacions sobre la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Suprem (TS) contra la llei.

Fonts jurídiques han confirmat a Europa Press que la majoria del ple –6 vots a favor i 4 en contra– ha estimat l’incident de recusació presentat pel fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz.

El màxim responsable del ministeri públic va justificar la seva petició argumentant que Macías, quan era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol, es va pronunciar dues vegades en texts amb “valor institucional” sobre la llei d’amnistia, fet que el desqualifica per participar ara en les deliberacions del TC.

El 3 de desembre passat el ple va acordafr –amb la mateixa votació de 6 a 4– d’obrir una peça separada per analitzar la recusació contra Macías, i va recaure en la magistrada Inmaculada Montalbán.

Segons les fonts consultades, encara que la recusació es refereix únicament a la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem, s’estendrà a la resta d’impugnacions contra l’amnistia. Per això, hi ha diverses vies; la més “fàcil”, expliquen, seria que el mateix Macías s’abstingués.

Tanmateix, també s’estudien més opcions, com ara aplicar la recusació directament a totes les qüestions i recursos d’inconstitucionalitat contra l’amnistia sense necessitat de noves recusacions contra el magistrat.

Els magistrats Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño —tots ells afins al PP— emetran un vot particular en contra de la recusació.

Nota de prensa | El Pleno del TC estima la recusación del magistrado José María Macías Castaño promovida por el Fiscal General del Estado en la cuestión de inconstitucionalidad planteada por el Tribunal Supremo en relación con la Ley Orgánica de Amnistía https://t.co/nkwzYhyj1S pic.twitter.com/pk4hyG0zeR

— Tribunal Constitucional de España (@TConstitucionE) January 15, 2025

D’ençà del 2010, Espanya ha executat la meitat de les inversions previstes a Catalunya. Però el 2021 només se’n va executar el 19%. L’any següent, el 2022, hi va haver incidències greus al servei de Rodalia de Catalunya en 284 dies, més de quatre cinquenes parts de l’any. I, gairebé en dues vegades de cada tres eren degudes a problemes d’infrastructures. Ho ha denunciat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en una conferència de premsa per a presentar una campanya de sensibilització i denúncia dels problemes que implica en el servei ferroviari l’espoliació fiscal, de vora 22.000 milions d’euros cada any.

“No pretenem reclamar millores autonomistes, sinó assenyalar que sense un estat propi que pugui planificar les infrastructures no podrem assolir uns trens dignes”, ha deixat clar Nohemí Zafra, vice-presidenta de l’ANC. La campanya, que ara assumeix l’ANC de manera general, va néixer de l’impuls de la sectorial de Gent gran en coordinació amb les assemblees territorials dels municipis on més pateixen els problemes ferroviaris. Cada quinze dies, en silenci i mostrant pancartes que denuncien les mancances que pateixen els ciutadans, reparteixen fulletons explicatius de l’espoliació i un còmic que recull el munt d’incidències que pot patir en un sol dia algú que viatja en trens de Rodalia. Des de dilluns, també reparteixen codis QR i formularis perquè els usuaris presentin reclamacions al síndic de greuges. “Sense un estat propi paguem impostos com un estat nòrdic, però tenim uns trens tercermundistes”, ha denunciat Elisenda Romeu, coordinadora de la comissió de Mobilització de l’ANC.

Demà es repartiran fulletons a Sant Vicenç de Calders, Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Gavà, i cada quinze dies es faran accions a quatre estacions més. Les següents seran Terrassa, Sabadell, Martorell i Vilafranca del Penedès; Granollers, Sant Celoni, Girona i Figueres; Lleida, Tàrrega, Cervera i Manresa; Tarragona, l’Hospitalet de l’Infant, Tortosa i Alcanar; i Molins de Reis, l’Hospitalet de Llobregat, Vilassar de Mar i Mataró. A més, Romeu ha anunciat una gran mobilització el 29 de març a Barcelona. No n’ha avançat detalls, però ha dit que el més probable és que no sigui una manifestació. “Farem una crida a tothom que utilitza el transport públic perquè hi participin”, ha dit. Per tal de fer més accessible la denúncia, els raonaments i el material de campanya estarà penjat en una pàgina web.

“Volem incidir a les zones que tenen un problema gravíssim. Es farà a poc a poc per a fer-ho amb més força”, ha dit Romeu sobre els municipis escollits. Glòria Colet, coordinadora de la sectorial de Gent gran, ha dit que la campanya va començar com una protesta silenciosa, però que, segons com avanci, pot agafar força i convertir-se en més esbravada, per tal de denunciar els greuges ferroviaris. Els fulletons denuncien fets com que el 2022 hi va haver 21.600 trens que van arribar tard, i que es van acumular 4.800 hores de retard; que Espanya inverteix 3,5 vegades més a Madrid que a Catalunya en la xarxa de Rodalia, o que amb només onze dies sense espoliació fiscal es podrien comprar cinquanta trens nous.

La campanya que vincula uns trens dignes amb la independència forma part del nou pla estratègic de l’ANC, que quedarà plasmat en el full de ruta que els socis han de votar en l’Assemblea General Extraordinària, que justament comença avui i durarà fins el 19 de gener. “L’estratègia passa per la unilateralitat, la desobediència civil i l’aprenentatge del 2017, però també per continuar explicant que la independència és l’únic camí per combatre els efectes de ser un país ocupat” ha dit la vice-presidenta de l’ANC. Un raonament que ha tingut el suport de l’economista Eduard Gràcia, que ha aportat més dades dels efectes que té l’espoliació fiscal en les infrastructures i que ha malfiat de l’anunciat traspàs de Rodalia: “Hi ha moltes qüestions obertes. Caldria aclarir com en aquest traspàs es resoldrien els problemes d’infrastructures que s’arrosseguen de fa molts anys.”

La fiscalia espanyola ha demanat que s’investigui l’empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per corrupció.

Després de gairebé un any d’investigació, el fiscal ha posat el focus en el presumpte pagament de gairebé mig milió d’euros per part de González Amador a la dona del president de Quirón Prevención per una empresa, la de Círculo Belleza SL, una operació en la qual veu una possible “comissió encoberta” que cal investigar. Els indicis provenen de la inspecció de l’Agència Tributària, que va detectar un pagament de gairebé 500.000 euros a l’esposa de Fernando Camino. El pagament, segons l’escriptura pública de compravenda, data del 4 de desembre de 2020.

Segons l’informe de l’Agència Tributària, la societat a la qual es va fer el pagament té la seu a Lleó i no compta amb immobles al seu nom, no tenia treballadors i el seu actiu material era un ordinador sense valor i tres aparells de depilació i remodelació corporal, ja amortitzats. Aquesta societat va canviar més tard el seu nom i va passar a ser Masterman & Whitaker, empresa que, segons les sospites de la jutgessa, podria haver utilitzat de forma interposada i simulada en la facturació d’uns serveis a Quirón Prevención SL per a aconseguir un estalvi fiscal.

Ara, el fiscal ha donat suport al criteri de fa uns mesos de la jutgessa, que va demanar d’ampliar la causa per escatir si hi havia hagut un delicte per pressupta interposició d’una empresa per facturar els serveis prestats a Quirón Prevención SL. Ho fa en un escrit al qual ha tingut accés EFE, en el qual demana a l’Audiència Provincial de Madrid que desestimi el recurs de la defensa de González Amador i avali la creació d’una peça separada sobre aquesta nova línia d’investigació.

D’altra banda, el representant del ministeri públic recorda a González Amador que la base en la qual se sustenten aquestes sospites no són notícies de premsa ni d’informacions “més o menys contrastades, més o menys creïbles, més o menys interessades”, sinó que es basen en una recerca de l’Agència Tributària.

L’advocat Jordi Domingo, ex-cònsol major del Consolat de Mar de Barcelona, serà candidat a les eleccions al Consell de la República. Ho ha anunciat Domingo mateix, que demà al migdia explicarà els detalls de la seva candidatura, amb el nom de Jordi Domingo per la República, i que té tres paraules com a lema: transparència, consens i territori. És el segon nom confirmat que opta a la presidència d’aquesta entitat, després de l’anunci la setmana passada de la candidatura de Toni Comín, actual vice-president. 

Domingo és advocat amb una trajectòria professional de més de quaranta-set anys en els àmbits del dret civil, mercantil i processal. Es va graduar a la Universitat de Barcelona i és membre del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) d’ençà del 1975. A més, ha estat durant anys, en la seva tasca com a advocat i el seu paper com a jurista, compromès amb la denúncia contra els abusos i la repressió de l’aparell judicial espanyol contra l’independentisme, i ha tingut un paper actiu en la construcció nacional fent aportacions polítiques, com, per exemple, una proposta de constitució de la República Catalana.

Durant la seva carrera, ha estat soci fundador del Bufet Jordi Domingo, actualment conegut com a Domingo Advocats. Ha participat activament en la refundació de les institucions catalanes durant la transició, ha col·laborat en comissions d’ajut parlamentari, i ha estat vinculat a institucions acadèmiques com l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICAB, la Universitat de Barcelona i el Center for International Legal Studies de Salzburg.

El 1989, va fundar el primer despatx català a Moscou, amb què va establir una relació estreta amb la Unió Europea i va col·laborar en projectes empresarials internacionals, especialment en països amb economies emergents. El seu despatx va ser col·laborador de les Nacions Unides i membre del Centre de les Nacions Unides per a la Facilitació del Comerç i Desenvolupament del Comerç Electrònic (UN/CEFACT).

A més, ha estat membre fundador i portaveu de la plataforma Constituïm, que va elaborar un projecte de constitució per a la República de Catalunya amb la participació de més de 3.500 persones, presentat al parlament el maig del 2016. També ha exercit com a secretari del Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent i ha estat president de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya.

Actualment, és membre de la Comissió de Transparència del Futbol Club Barcelona, i membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona.

Més candidatures

Ara per ara, no hi ha més candidatures confirmades, a banda la de Comín i la de Domingo, però aquestes darreres setmanes, enmig d’un clima especulatiu, han circulat uns quants noms de personalitats conegudes, com el del president Quim Torra o el de l’activista Blanca Serra, que finalment s’han descartat. Resta encara una setmana de termini, fins el 22 de gener, per a presentar-ne. Les eleccions seran entre el 8 i el 12 de febrer, i el guanyador succeirà el president Carles Puigdemont, que va decidir de plegar del càrrec al novembre.

La campanya electoral serà del 29 de gener al 7 de febrer. Els resultats provisionals es faran públics el 8 de febrer i, una vegada exhaurit el termini de reclamacions, els resultats definitius es proclamaran en 17 de febrer.

Amazon vol instal·lar un aerogenerador de 126 metres d’alçària per a autoconsum al centre logístic que té al Logis Empordà, al Far d’Empordà (Alt Empordà). La companyia va fer la sol·licitud a començament de l’any passat i aquest desembre la ponència d’energies renovables va emetre un informe d’impacte ambiental del projecte amb algunes condicions addicionals que els promotors hauran d’incloure. 

Aquest és un primer pas en el procediment, que ara continua la tramitació, pendent de l’autorització administrativa i la urbanística. El molí tindrà una potència de 2,25MW i els promotors preveuen de situar-lo adjacent al límit sud del polígon, on hi ha el centre de consum, a només cent metres del punt de connexió.

La comissió bilateral es farà el 24 de febrer a Barcelona, segons que han acordat en una reunió el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres. La cita servirà per a abordar traspassos i assentar les bases per a l’acord del finançament singular, que també es tractarà a la comissió d’Afers Econòmics i Fiscals que es farà la darrera setmana de febrer.

Dalmau i Torres també han reactivat les dues altres comissions previstes a l’estatut, tal com el president de la Generalitat, Salvador Illa, va acordar amb el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, en la reunió que van tenir a Madrid el novembre passat.

La comissió mixta de Transferències, que tractarà els acords de traspàs de serveis i mitjans a la Generalitat, tindrà lloc el mateix dia 24 de febrer, i la bilateral d’Infrastructures, una setmana abans, el 17 de febrer.

La bilateral Generalitat-govern espanyol no es reuneix d’ençà de fa tres anys, malgrat que inicialment s’havia de fer dues vegades cada any, pel cap baix. La comissió bilateral es va reunir per última vegada el febrer del 2022, amb ERC i Junts al govern català. En aquella ocasió, la Generalitat va lamentar els “avenços minsos i massa lents” de la comissió.

En una compareixença conjunta, Dalmau ha dit que la reactivació de les comissions posava de manifest l’objectiu de tots dos governs d’obrir “una nova etapa de col·laboració i cooperació en benefici dels ciutadans de Catalunya”.

Segons el conseller, ara s’obre una “nova etapa de relació” que ha de permetre “arribar a acords concrets”. L’objectiu, ha dit, és “honorar els acords” que el PSC va assolir amb les forces que van donar suport a la investidura de Salvador Illa. “El govern envia aquest missatge de compliment dels acords amb la celebració de les comissions bilaterals”, ha sentenciat.

“Els acords d’investidura aborden la qüestió del finançament singular i solidari, i per tant a les comissions abordarem també aquestes qüestions, perquè l’objectiu és arribar a bons acords per als ciutadans de Catalunya sobre el finançament dels serveis públics, i en conseqüència el finançament serà un element que serà present a les reunions”, ha dit.

El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha assegurat que els dos governs culminarien la tasca que havien preparat per fer “el màxim de traspassos possibles” en matèria de “finançament dels serveis públics, l’educació, el medi ambient, la Justícia i altres aspectes de finançament de serveis essencials”. La voluntat del govern espanyol, segons Torres, és que les reunions serveixin per a materialitzar “el nombre més gran de traspassos possibles”.

La comissió bilateral es farà el 24 de febrer a Barcelona, segons que han acordat en una reunió el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres. La cita servirà per a abordar traspassos i assentar les bases per a l’acord del finançament singular, que també es tractarà a la comissió d’Afers Econòmics i Fiscals que es farà la darrera setmana de febrer.

Dalmau i Torres també han reactivat les dues altres comissions previstes a l’estatut, tal com el president de la Generalitat, Salvador Illa, va acordar amb el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, en la reunió que van tenir a Madrid el novembre passat.

La comissió mixta de Transferències, que tractarà els acords de traspàs de serveis i mitjans a la Generalitat, tindrà lloc el mateix dia 24 de febrer, i la bilateral d’Infrastructures, una setmana abans, el 17 de febrer.

La bilateral Generalitat-govern espanyol no es reuneix d’ençà de fa tres anys, malgrat que inicialment s’havia de fer dues vegades cada any, pel cap baix. La comissió bilateral es va reunir per última vegada el febrer del 2022, amb ERC i Junts al govern català. En aquella ocasió, la Generalitat va lamentar els “avenços minsos i massa lents” de la comissió.

En una compareixença conjunta, Dalmau ha dit que la reactivació de les comissions posava de manifest l’objectiu de tots dos governs d’obrir “una nova etapa de col·laboració i cooperació en benefici dels ciutadans de Catalunya”.

Segons el conseller, ara s’obre una “nova etapa de relació” que ha de permetre “arribar a acords concrets”. L’objectiu, ha dit, és “honorar els acords” que el PSC va assolir amb les forces que van donar suport a la investidura de Salvador Illa. “El govern envia aquest missatge de compliment dels acords amb la celebració de les comissions bilaterals”, ha sentenciat.

“Els acords d’investidura aborden la qüestió del finançament singular i solidari, i per tant a les comissions abordarem també aquestes qüestions, perquè l’objectiu és arribar a bons acords per als ciutadans de Catalunya sobre el finançament dels serveis públics, i en conseqüència el finançament serà un element que serà present a les reunions”, ha dit.

El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha assegurat que els dos governs culminarien la tasca que havien preparat per fer “el màxim de traspassos possibles” en matèria de “finançament dels serveis públics, l’educació, el medi ambient, la Justícia i altres aspectes de finançament de serveis essencials”. La voluntat del govern espanyol, segons Torres, és que les reunions serveixin per a materialitzar “el nombre més gran de traspassos possibles”.

Alumnes de la Universitat Popular de València van protestar ahir per la decisió de l’ajuntament de retirar l’activitat de tabal i dolçaina. Segons que explica À Punt, els alumnes van llegir un comunicat en què recordaven que era una de les activitats més antigues de la universitat i una de les que tenia més demanda.

Així mateix, defensen que el tabal i la dolçaina són un referent cultural i musical, i una senya d’identitat, de manera que no entenen que l’ajuntament, que diu defensar les tradicions, hagi decidit d’eliminar l’activitat sense donar explicacions.

Per això, els alumnes han demanat una reunió amb el responsable de l’àrea de gent gran de l’ajuntament i president del Consell Rector de la Universitat Popular, José Vicente Gosálbez (Vox).

La consellera d’Economia, Alícia Romero, confia que la mesa del congrés espanyol no admetrà a tràmit la proposició no de llei de Junts sobre la qüestió de confiança a Pedro Sánchez. En una entrevista a La 2 i Ràdio 4, Romero s’ha referit a les declaracions del secretari general de Junts, Jordi Turull, que va advertir que si no es tramitava la iniciativa prendrien decisions que no agradarien al PSOE. Arran de la possibilitat que Junts doni suport a una moció de censura, la consellera ha dit que esperava que tinguessin “clar qui són els seus aliats” i ha avisat que als votants de Junts “no els agradaria una aliança amb Vox i l’extrema dreta”.

En aquesta línia, ha dit que confia que Junts “finalment es posi al costat del govern d’esquerres”. “Junts diu que defensa els interessos de Catalunya i que són patriotes, i aliar-se amb el PP i amb Vox és fer justament el contrari, perquè a Catalunya se l’estimen poc”, ha remarcat.

Segons Romero, la formació encapçalada per Carles Puigdemont ara “juga les seves cartes” i ha dit que no cal “espantar-se cada cop que Junts fa declaracions”.

D’altra banda, sobre si una reunió entre Salvador Illa i Carles Puigdemont ajudaria a refer ponts entre els dos partits, Romero ha dit que aquest tipus de trobades segurament van bé. De totes maneres, s’ha remès a les paraules d’Illa, que va dir que la reunió seria quan toqués. La consellera ha dit que li agradaria que el dirigent de Junts pogués tornar a Catalunya i “es normalitzessin les relacions tant com fos possible”.

S’ha mort un menor a qui li va caure a sobre una porteria ha mort a Subirats (Alt Penedès), segons que ha avançat Radiotelevisió Vilafranca i ha confirmat l’ACN. Els fets van passar ahir al vespre al pavelló municipal del nucli de l’Ordal. Unitats del SEM es van desplaçar fins a les instal·lacions esportives per assistir el nen, però no el van poder salvar. Els Mossos d’Esquadra investiguen els fets com una mort accidental.

S’ha mort un menor a qui li va caure a sobre una porteria ha mort a Subirats (Alt Penedès), segons que ha avançat Radiotelevisió Vilafranca i ha confirmat l’ACN. Els fets van passar ahir al vespre al pavelló municipal del nucli de l’Ordal. Unitats del SEM es van desplaçar fins a les instal·lacions esportives per assistir el nen, però no el van poder salvar. Els Mossos d’Esquadra investiguen els fets com una mort accidental.

L’Índex de Preus al Consum (IPC) ha registrat increments significatius a Catalunya, el País Valencià i les Illes durant el desembre, segons dades de l’Institut espanyol d’estatística. Les Illes encapçalen la inflació amb una pujada del 3,4% interanual, seguides de Catalunya (2,9%) i el País Valencià (2,8%). Aquesta dinàmica reflecteix l’encariment generalitzat del cost de la vida.

A les Illes Balears, el creixement més pronunciat es deu a l’habitatge, l’aigua, l’electricitat, el gas i altres combustibles, amb un increment del 7,1% en comparació amb el desembre del 2023. També destaquen les begudes alcohòliques i el tabac (5,5%) i l’oci i la cultura (5,2%). Altres béns i serveis han augmentat d’un 4,4%. Els sectors amb menys increments són els de vestits i calçat (0,2%) i comunicacions (0,4%).

A Catalunya, l’habitatge torna a encapçalar la pujada amb un increment del 7,1%, seguit de les begudes alcohòliques i el tabac (4,8%), i els serveis d’hotels i restaurants (4%). La categoria d’altres béns i serveis puja d’un 4,2%, i els aliments i begudes no alcohòliques, d’un 1,9%. Els increments més moderats són en l’àmbit de la medicina (1,4%) i els vestits i calçat (0,6%).

El País Valencià destaca per l’increment del 8,5% en l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, el més elevat dels tres territoris. Altres sectors rellevants són les begudes alcohòliques i el tabac (5,5%) i l’hostaleria (4,4%). Contràriament, el sector de les comunicacions és l’únic que ha registrat una caiguda, amb una reducció del 0,1%.

La tendència alcista es consolida, especialment en sectors essencials com l’habitatge i l’alimentació, impactant directament en les economies familiars. Aquesta situació reforça la inflació significativa que afecta els serveis bàsics i el sector de l’hostaleria als tres territoris.

El Gran Premi de Madrid de Fórmula 1 no para de donar maldecaps al govern d’Isabel Díaz Ayuso. Segons que revela El País, Dromo, l’empresa responsable de dissenyar el circuit, reconeix que hi ha un problema amb els límits de soroll. “Els habitatges que hi ha a prop del circuit estaran exposats a nivells de soroll que superaran els valors límits de la normativa”, diu en un informe.

Per això, proposa de modificar la pista, és a dir, allunyar la recta principal d’aquests habitatges. Ara, també assenyala que la importància del Gran Premi hauria de permetre d’excedir els límits de soroll i, per tant, demana que l’ajuntament aprovi una exempció de complir la normativa, tenint en compte que les curses duraran “unes tretze hores l’any, durant tres dies”.

El Gran Premi de Madrid, si l’organització és capaç de complir els requisits de la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA), es farà entre el 2026 i el 2035. En aquest sentit, l’oposició municipal assenyala que l’esdeveniment entrarà en conflicte amb les ordenances municipals.

El problema d’aparcament

El soroll no és l’únic escull. En un informe, especialistes municipals adverteixen que el Gran Premi causarà problemes de mobilitat, tenint en compte que poden arribar a la capital espanyola —on només hi ha 10.000 places d’aparcament— 18.000 vehicles. La previsió de grans embussos fa  considerar l’opció de traslladar en helicòpter Felipe VI, que es preveu que hi assisteixi.

També s’esmenta que el pla de mobilitat del promotor preveu “un itinerari exclusiu en vehicle privat per a la família de la Fórmula 1”, cosa que la policia municipal demana de matisar “en coordinació amb aquesta comissaria per valorar-ne la viabilitat i l’oportunitat”.

Impacte ambiental

En un altre informe, s’assenyala que els principals impactes a l’ambient són la contaminació atmosfèrica: soroll, gasos i les partícules que generen els vehicles. En aquest sentit, es retreu a Dromo que no hagi fet cap mena d’estimació: “En el document ambiental no es fa cap estimació de l’emissió de gasos dels vehicles ni de partícules procedents de la degradació de neumàtics.”

Sobre les partícules, l’informe recorda que poden ser mil vegades més contaminants que els gasos dels vehicles. Un altre problema del Gran Premi serà la tala d’uns 280 arbres per a crear la pista semiurbana. En total, la prova afectarà més de 600 arbres, però l’organització es compromet a traslladar-ne unes 350 i replantar-les.

El Gran Premi de Madrid de Fórmula 1 no para de donar maldecaps al govern d’Isabel Díaz Ayuso. Segons que revela El País, Dromo, l’empresa responsable de dissenyar el circuit, reconeix que hi ha un problema amb els límits de soroll. “Els habitatges que hi ha a prop del circuit estaran exposats a nivells de soroll que superaran els valors límits de la normativa”, diu en un informe.

Per això, proposa de modificar la pista, és a dir, allunyar la recta principal d’aquests habitatges. Ara, també assenyala que la importància del Gran Premi hauria de permetre d’excedir els límits de soroll i, per tant, demana que l’ajuntament aprovi una exempció de complir la normativa, tenint en compte que les curses duraran “unes tretze hores l’any, durant tres dies”.

El Gran Premi de Madrid, si l’organització és capaç de complir els requisits de la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA), es farà entre el 2026 i el 2035. En aquest sentit, l’oposició municipal assenyala que l’esdeveniment entrarà en conflicte amb les ordenances municipals.

El problema d’aparcament

El soroll no és l’únic escull. En un informe, especialistes municipals adverteixen que el Gran Premi causarà problemes de mobilitat, tenint en compte que poden arribar a la capital espanyola —on només hi ha 10.000 places d’aparcament— 18.000 vehicles. La previsió de grans embussos fa  considerar l’opció de traslladar en helicòpter Felipe VI, que es preveu que hi assisteixi.

També s’esmenta que el pla de mobilitat del promotor preveu “un itinerari exclusiu en vehicle privat per a la família de la Fórmula 1”, cosa que la policia municipal demana de matisar “en coordinació amb aquesta comissaria per valorar-ne la viabilitat i l’oportunitat”.

Impacte ambiental

En un altre informe, s’assenyala que els principals impactes a l’ambient són la contaminació atmosfèrica: soroll, gasos i les partícules que generen els vehicles. En aquest sentit, es retreu a Dromo que no hagi fet cap mena d’estimació: “En el document ambiental no es fa cap estimació de l’emissió de gasos dels vehicles ni de partícules procedents de la degradació de neumàtics.”

Sobre les partícules, l’informe recorda que poden ser mil vegades més contaminants que els gasos dels vehicles. Un altre problema del Gran Premi serà la tala d’uns 280 arbres per a crear la pista semiurbana. En total, la prova afectarà més de 600 arbres, però l’organització es compromet a traslladar-ne unes 350 i replantar-les.

Avui, 15 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Sánchez entoma el risc de quedar a la deriva després de l’amenaça de Puigdemont 
• Òscar Camps: “El problema d’aquest país no és la migració” 
• Joan Laporta, els espanyols i alguns catalans I Editorial de Vicent Partal 
• “La població ha de saber que vivim en una zona sísmicament activa” 
• La consulta sobre el canvi de nom del departament de Catalunya Nord es reactiva diluïda 
• El Barça, Laporta i una botifarra que fa història I Mail obert de Gemma Pasqual 
• El lloc dels fets en un món de valors desfermats I Mail obert de Josep Ramon Resina 
• Ciències en Perill es queixa que la proposta d’Educació a batxillerat compromet la qualitat i l’equitat 
• Una inspectora de policia relata al tribunal un abús contra el dret de defensa de Boye
• La possible prohibició de TikTok als EUA fa que molts usuaris es “refugiïn” en una aplicació xinesa 
• Trencar el tabú: els trastorns alimentaris més enllà de quaranta anys 
• Els coales, a l’abisme de l’extinció: la cursa contra rellotge per a salvar l’espècie 
• Ada Parellada: “Ara a Barcelona hi ha una restauració de tendència i poc valenta”

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

El president de Corea del Sud, Yoon Suk-yeol, que és suspès de les seves funcions després de ser destituït per l’Assemblea Nacional, ha estat detingut per càrrecs d’insurrecció arran de la declaració al desembre de la llei marcial, segons que ha informat l’agència anticorrupció del país, que ja havia provat d’arrestar-lo sense èxit fa gairebé dues setmanes.

L’ordre de detenció s’ha executat a les 10.33 (2.33 de la matinada ací), quan els investigadors han entrat a la seva residència oficial, a Seül. Yoon és el primer president del país a ser detingut.

Un comboi en què es trobava el cap d’estat suspès ha sortit del recinte presidencial cap a l’oficina de l’agència anticorrupció. Yoon ha estat interrogat juntament amb els seus representants legals, si bé ha refusat de declarar, segons que recull l’agència de notícies Yonhap.

En un vídeo enregistrat i publicat després de ser detingut, Yoon ha dit: “He decidit d’acceptar de comparèixer per evitar un vessament de sang desagradable.” Tot amb tot, considera que és una investigació il·legal. Així mateix, ha reiterat que la declaració de la llei marcial va ser un “acte de govern” destinat a enviar un advertiment al principal partit opositor sobre allò que ha descrit com un abús de poder legislatiu.

L’equip legal de l’ex-cap d’estat havia indicat minuts abans que Yoon sortiria de la residència per presentar-se a l’oficina de l’agència anticorrupció, que havia coordinat l’execució de l’ordre de detenció sense considerar que es presentés voluntàriament.

A diferència del primer intent, el personal del Servei de Seguretat Presidencial no s’ha resistit activament a l’execució de l’ordre: “Avui pràcticament no hi ha hagut enfrontaments físics”, ha dit un agent de l’oficina.

El president de Corea del Sud, Yoon Suk-yeol, que és suspès de les seves funcions després de ser destituït per l’Assemblea Nacional, ha estat detingut per càrrecs d’insurrecció arran de la declaració al desembre de la llei marcial, segons que ha informat l’agència anticorrupció del país, que ja havia provat d’arrestar-lo sense èxit fa gairebé dues setmanes.

L’ordre de detenció s’ha executat a les 10.33 (2.33 de la matinada ací), quan els investigadors han entrat a la seva residència oficial, a Seül. Yoon és el primer president del país a ser detingut.

Un comboi en què es trobava el cap d’estat suspès ha sortit del recinte presidencial cap a l’oficina de l’agència anticorrupció. Yoon ha estat interrogat juntament amb els seus representants legals, si bé ha refusat de declarar, segons que recull l’agència de notícies Yonhap.

En un vídeo enregistrat i publicat després de ser detingut, Yoon ha dit: “He decidit d’acceptar de comparèixer per evitar un vessament de sang desagradable.” Tot amb tot, considera que és una investigació il·legal. Així mateix, ha reiterat que la declaració de la llei marcial va ser un “acte de govern” destinat a enviar un advertiment al principal partit opositor sobre allò que ha descrit com un abús de poder legislatiu.

L’equip legal de l’ex-cap d’estat havia indicat minuts abans que Yoon sortiria de la residència per presentar-se a l’oficina de l’agència anticorrupció, que havia coordinat l’execució de l’ordre de detenció sense considerar que es presentés voluntàriament.

A diferència del primer intent, el personal del Servei de Seguretat Presidencial no s’ha resistit activament a l’execució de l’ordre: “Avui pràcticament no hi ha hagut enfrontaments físics”, ha dit un agent de l’oficina.