Nazca, accionista majoritari de Filmin, ha posat la plataforma audiovisual a la venda, segons ha avançat el diari econòmic Expansión i ha confirmat l’ACN. Fonts de la plataforma han explicat que Nazca ha contractat els serveis del banc de negocis Arcano per assessorar en l’avaluació de diferents opcions estratègiques. Segons la plataforma, “aquestes opcions inclouen una potencial desinversió dels fons, així com opcions de creixement inorgànic”. En qualsevol cas, la venda de les accions de Nazca no significa la sortida de l’actual equip directiu de Filmin.

Juan Carlos Tous: ‘Per què pel·lícules en català s’haurien de veure doblades en castellà?’

Filmin va ser fundat el 2007 per professionals de la indústria del cinema sota la filosofia de “l’amor pel cinema” i el “respecte als creadors i els espectadors”. La plataforma ofereix cinema i sèries de televisió en règim de lloguer i sota subscripció. Amb més de quinze mil títols, s’hi poden trobar diversitat de sèries europees premiades, clàssics de la història del cinema i films de grans directors de l’actualitat i documentaris.

Els socis fundadors de Filmin són el conseller executiu director general de FilminCAT, Juan Carlos Tous; el director editorial i d’adquisicions, Jaume Ripoll, i el cap d’operacions, José Antonio de Luna. Entre els socis de la plataforma també hi ha Avalon, El Deseo, Golem Distribución, Nazca Capital, Seaya Ventures, Tornasol Films i Wanda Visión.

a càrrec d'Anna Danés. Activitat dirigida per a infants de 1r i 2n de primària (de 6 a 8 anys) - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

a càrrec de Manel del Castillo Rey, director gerent de l'Hospital maternoinfantil Sant Joan de Déu - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

El govern de Joe Biden lliurarà al president electe dels Estats Units, Donald Trump, un pla de pau per al Llevant que preveu la unió de Gaza i Cisjordània sota el govern d’una Autoritat Palestina reformada i la creació d’una força internacional formada per tropes estrangeres i “personal palestí” per mantenir la seguretat a Gaza. Mentre continuen les negociacions a Doha per tancar un acord d’alto-el-foc a Gaza entre Israel i Hamàs, el secretari d’estat dels EUA, Antony Blinken, ha revelat que fa mesos que treballen en un pla detallat per a quan s’aturi la guerra. Així, Blinken es mostra convençut que hi haurà una treva, tot i que no ha concretat quan.

De fet, ha instat les parts a adoptar “decisions difícils o l’acord de pau s’allunyarà de l’horitzó” “No poden desaprofitar aquesta oportunitat”, ha advertit en una conferència de l’Atlantic Council a Washington. Després de setmanes de converses per provar de donar un nou impuls a les negociacions, Blinken ha assegurat que ara estan a un pas de tancar un acord d’alto-el-foc i d’alliberament d’ostatges a Gaza. “La pilota es troba a la teulada de Hamàs”, ha afirmat.

Encara que l’acord es tanqui després de la investidura del republicà Donald Trump com a president dels EUA el 20 de gener, Blinken ha remarcat que els seus termes estaran en línia amb la proposta que va fer el president demòcrata Joe Biden al maig. Blinken ha recordat que aquesta proposta implica un alto-el-foc inicial de sis setmanes, l’aturada de les hostilitats per part de Hamàs, la retirada d’algunes tropes d’Israel, l’alliberament d’alguns ostatges i de presos palestins i l’augment de l’ajuda humanitària a Gaza. Segons el secretari d’estat, un acord en aquesta línia donarà “espai” per a negociar un alto-el-foc permanent i el retorn de la resta d’ostatges.

Entre 900 persones i 950 de Tortosa van morir durant la guerra del 1936-1939 i la repressió franquista. Són les dades revisades i actualitzades del cost humà del conflicte bèl·lic a la capital ebrenca que recull l’estudi del periodista i expert en memòria democràtica, Andreu Caralt.

La recerca s’ha basat en les bases de dades de l’Ajuntament de Tortosa i la Generalitat. Caralt ha revisat les persones que pertanyien a l’actual terme municipal i ha cercat en noves fonts d’arxiu per incorporar col·lectius “minoritzats i silenciats”, com els refugiats i els civils exiliats en l’evacuació de la ciutat l’abril de 1938. Tortosa és una de les ciutats catalanes amb “un cost humà més elevat”, com també va passar amb les destrosses materials.

Una inspectora en cap de la UDEF, de la policia espanyola, que va participar en l’escorcoll al despatx i al domicili de Gonzalo Boye ha reconegut que van intervenir el contingut íntegre del telèfon mòbil de l’advocat l’octubre del 2019. Ho ha dit en la declaració com a testimoni que ha fet avui en el macrojudici que es fa a l’Audiència espanyola per l’anomenada operació Mito, sobre un presumpte cas de narcotràfic i emblanquiment de capital. Preguntada per l’advocat de Boye, la inspectora ha confirmat que es van endur tot el contingut del mòbil (on hi havia informació confidencial sobre les comunicacions amb tots els seus clients, col·legues i periodistes) i que també van buidar tot el seu correu electrònic professional, que, segons que va detallar l’advocat en aquesta entrevista, incloïa totes les seves converses amb els seus clients entre el 2008 i el 2019. 

Wolfgang Kaleck: “Aquest judici a Boye seria impensable a Alemanya”

Més encara, la testimoni ha confirmat que durant l’escorcoll li van decomissar un document de mig centenar de pàgines que formava part de la seva estratègia de defensa en cas que, tal com sospitava, acabés investigat en aquesta causa d’emblanquiment de diners del narcotràfic. I, això, Boye ho sospitava la tardor del 2019 perquè el mes d’agost d’aquell any un altre dels investigats en aquesta macrocausa, Manuel Puentes Saavedra, havia demanat de declarar voluntàriament davant la jutgessa d’instrucció, Maria Tardón, per incriminar Boye. En canvi d’aquella declaració, pocs dies després i amb el vist-i-plau de la fiscalia, Puentes Saavedra va sortir en llibertat. 

Doncs bé, Boye, en coordinació amb l’equip de la seva defensa legal, que va encarregar al despatx García Peña & Andújar, va elaborar un document organitzat en dues columnes: a la de l’esquerra, les declaracions de Puentes Saavedra davant la jutgessa que l’incriminaven; a la de la dreta, els arguments per a rebatre-les. Quan la policia va irrompre al despatx de Boye, va localitzar aquest document fent cerques per paraules clau en el servidor del despatx i se’l va endur. La inspectora que ha declarat avui ha reconegut que sabia que es tractava d’un document que tenia el propòsit de desmuntar jurídicament les declaracions incriminatòries contra Boye. 

Aquella declaració va originar la causa contra Boye, i la intervenció d’aquesta documentació fou una de les qüestions prèvies del judici que va plantejar el seu advocat, García Peña: va demanar la nul·litat de les actes d’entrada i escorcoll al seu despatx i a casa seva l’octubre del 2019, a més de tres dels documents intervinguts, perquè es tracta d’informació sobre l’estratègia de defensa de Boye, no pas instruments de cap delicte, i, de fet, van restar en poder de la fiscalia i de la policia i de totes les parts tan bon punt es va aixecar el secret de la causa. “Això causa indefensió”, va denunciar l’advocat.

La jornada d’avui ha començat amb el tram final de l’interrogatori a aquesta inspectora, que ahir va declarar pràcticament durant tota la sessió amb un ànim acusatori evident, de tal manera que va trenar un relat incriminatori contra Boye en connivència amb el fiscal, tot afirmant que l’advocat havia falsificat uns documents per a justificar l’origen il·lícit de gairebé nou-cents mil euros que van intervenir a l’aeroport de Madrid a uns clients seus quan els volien traslladar a Colòmbia. Si bé la inspectora va sembrar dubtes sobre la validesa dels contractes de compra-venda de lletres hipotecàries amb què es va justificar l’origen d’aquells diners, no va reeixir a demostrar una afirmació recurrent en la seva declaració, que els diners eren del suposat capitost de la trama, José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, i que provenien de la venda de la droga. 

Avui la testimoni s’ha mostrat força insegura en moltes respostes i, novament, desmemoriada sobre el contingut de la documentació que es van endur tant del despatx com del domicili de Boye. Fins que ha rebut un cop de mà del president del tribunal, el magistrat Félix Guevara, que ha interromput l’interrogatori que feia l’advocat García Peña, advertint-lo que les preguntes que feia a l’agent eren impertinents, fins que ha esclatat i li ha retret que li fes perdre el temps, que tot allò que plantejava era insubstancial a efectes de la responsabilitat penal de Boye. 

Tanmateix, l’interrogatori ha estat revelador d’un abús contra el dret de la defensa de Boye, que just abans de l’inici del judici feia aquest plantejament: “La fiscalia acaba d’al·legar sobre el fiscal general de l’estat que no es pot accedir a tots els seus correus ni el telèfon [en la causa per revelació de secrets en el Suprem] perquè és desproporcionat. Però si en el meu cas ells van autoritzar això mateix! Hi ha una fiscalia per al fiscal general i una altra fiscalia per a Gonzalo Boye?” 

El primer ministre francès, François Bayrou, s’ha mostrat disposat a modificar la reforma de les pensions que preveu l’augment gradual de l’edat de jubilació dels seixanta-dos anys als seixanta-quatre el 2030. En la seva primera compareixença davant l’assemblea francesa, Bayrou ha proposat de tornar a la taula de negociació amb els agents socials per provar de trobar aviat un acord que faci la reforma més “equilibrada i socialment justa”. De fet, espera que puguin arribar a un pacte “d’equilibri” abans de la següent discussió al parlament sobre el pressupost, la qüestió que va fer caure l’anterior primer ministre. Si no s’arriba a un acord abans del 3 de febrer, Bayrou mantindrà en vigor la reforma actual, ha avisat.

Bayrou s’ha obert a negociar “sense límits”, és a dir, fins i tot, la qüestió de l’edat de jubilació. Ara bé, ha insistit unes quantes vegades que no es podia obviar el desequilibri del sistema de finançament de les pensions. “La reforma de les pensions és vital per al nostre país i el model social”, ha defensat, i ha advertit que s’enfrontaven a un problema “moral” perquè les pensions es finançaven amb deute.

El primer ministre ha advertit que el deute francès es trobava en màxims històrics i que el seu govern havia de cercar “maneres per a contenir-lo i reduir-lo”. “És un error que els nostres fills hagin de pagar per les nostres pensions”, ha afegit. L’envit principal del nou primer ministre és l’aprovació del pressupost d’enguany, i la proposta de revisar la reforma de les pensions es considera un gest a l’esquerra, sobretot als socialistes, per a obtenir el suport al pressupost.

“Tornarem a trobar l’estabilitat”, ha dit Bayrou, que ha instat el parlament, fortament dividit, a treballar plegats per “curar ferides”.

El parlament francès es troba dividit en tres grups, i cap d’ells no té majoria absoluta. Per una banda, hi ha l’aliança d’esquerres, que va obtenir el nombre més gran de vots a les eleccions del juny passat, però que no van ser suficients per a aconseguir la majoria absoluta. D’altra banda, hi ha l’agrupació centrista de Macron, i a l’extrema dreta, de Marine Le Pen, que malgrat l’augment d’escons, no va poder avançar el partit del president de la República.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El jutjat central penal de l’Audiència espanyola ha absolt l’antiga cúpula del Banc de València, acusada d’un delicte societari de falsedat per haver manipulat presumptament els comptes de l’entitat els anys 2009 i 2010 per ocultar un dèficit de provisió superior als vint milions d’euros.

La fiscalia anticorrupció havia sol·licitat penes de dos anys de presó per a l’ex-president de l’entitat i de la Generalitat, José Luis Olivas Martínez, i per a l’auditor Miguel Monferrer; dos anys i mig per a l’ex-conseller delegat, Domingo Parra; i havia retirat l’acusació para a la resta d’acusats en l’informe de conclusions definitives.

Les defenses havien al·legat indefensió en el judici perquè, a parer seu, es va vulnerar el principi acusatori en el procediment. La sentència assenyala que durant tot el procés no es van fer constar les falsedats concretes que s’imputaven als acusats.

El Banc de València va ser intervingut pel Banc d’Espanya a final de novembre del 2011, quan es va detectar un forat de capital de 600 milions. Això va passar abans que l’adquirís CaixaBank en una subhasta.

La fiscalia sostenia que, arran dels mals resultats de l’exercici del 2009, s’havia optat per dur a terme una pràctica comptable dirigida a mantenir una imatge de solvència i rendibilitat de l’entitat que no es corresponia amb la realitat del seu estat. Tanmateix, el jutjat ha considerat que en cap moment no es mencionen els estats intermedis dels exercicis dels anys 2009 i 2010 de l’entitat en què es basen les acusacions. La sentència indica que ni tan sols en l’escrit de conclusions és possible saber quins són exactament els apartats que es denuncien com a falsos. “Amb una acusació tan vaga, s’imposa al jutjador i a les defenses com a primera qüestió la de buscar i rebuscar en la causa per intentar descobrir quins són aquests concrets apunts comptables que es pretenen falsos per les acusacions per fonamentar el delicte de falsedat dels comptes”, diu el jutge, José Manuel Fernández Prieto.

Per sostenir l’acusació no n’hi havia prou de remetre’s als informes del servei d’Inspecció del Banc d’Espanya dels anys 2009 i 2010, perquè, a parer del jutge, és una obvietat que aquests informes no constitueixen l’escrit d’acusació, sinó que són únicament mitjans probatoris, i, a més, no aclareix si l’acusació es dirigeix a tots els apunts continguts en els informes o només a uns quants, i en aquest cas, a quins.

El govern espanyol tombarà la proposta de Junts que demana que Pedro Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança al congrés, segons que expliquen fonts governamentals a Europa Press. La decisió recau en la mesa de la cambra baixa, que es pronunciarà dijous. En aquest sentit, l’executiu és contrari al fet que la mesa, amb majoria del PSOE i Sumar, admeti a tràmit la proposta. Considera que el debat no té sentit i insisteix que la prerrogativa de presentar una qüestió de confiança és exclusivament del president.

Les fonts governamentals consultades per Europa Press diuen que són conscients que la negativa de complir aquesta exigència de Junts pot significar que no donin suport al pressupost del 2025. En aquest sentit, insisteixen que volen aprovar els comptes, però recorden que es pot governar amb el pressupost prorrogat.

La portaveu del govern espanyol i ministra d’Educació, Pilar Alegría, ha dit que la qüestió de confiança no era justificada i ha qüestionat els motius de Junts per a demanar-la. “La pregunta que jo els traslladaria és: per què? Jo els puc dir que el govern compleix  els compromisos que ha establert amb la resta de forces parlamentàries. Allò que és a les nostres mans, ho complim”, ha defensat.

També ha recordat que els grups parlamentaris tenen més instruments i més eines, però que la prerrogativa d’una qüestió de confiança pertany al president del govern.

Hores abans d’aquestes paraules d’Alegría, el secretari general de Junts, Jordi Turull, havia avisat el PSOE que prendrien decisions que no agradarien si s’oposava a tramitar la iniciativa. “Si no la tramiten, significa que no es veuen capaços de restablir la confiança. Si no compleixen i no es veuen capaços de restablir aquesta confiança, cal prendre decisions que li puc assegurar que no agradaran al PSOE”, ha dit.

Feijóo, novament disposat a “conversar” amb Junts sobre una moció de censura a Sánchez

El govern del president Salvador Illa ha aprovat de demanar al Ministeri de Transports espanyol que comenci els tràmits per al traspàs de la línia R1 de Rodalia. La consellera i portaveu Sílvia Paneque ho ha celebrat avui com un pas important, per bé que encara resti molta cosa per a concretar: “No ho veig un acord petit. Veig el primer pas d’un camí que serà molt llarg”. El procés, en efecte, serà llarg. De moment tot es basa a excloure la R1 del Catàleg de la Xarxa Ferroviària d’Interès General de l’estat espanyol. Més enllà d’això, el govern no ha fet públic un pla d’inversions detallat que acompanyi el traspàs, decisiu perquè el traspàs tingui consistència. Tampoc no especifica quan estarà operativa la nova empresa mixta Rodalies de Catalunya, que hauria de gestionar la línia, tot i que Paneque ha promès que ho estarà abans no s’acabi l’any.  

Hi ha un altre detall cridaner. La línia, d’entrada, no es traspassarà sencera. La petició comença preveient el trasllat del tram entre la futura estació de Bifurcació Sagrera i la de Maçanet-Massanes. Així doncs, durant un temps indeterminat –qui sap si de manera indefinida–, una part de la primera línia traspassada a la Generalitat continuarà en mans d’Adif. Això inclou les estacions que hi ha abans de travessar el districte de Sant Andreu de Barcelona: Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sants, Plaça de Catalunya i Arc de Triomf. 

Paneque no ha especificat els detalls de la separació, però el document que ha publicat el govern diu: “La bifurcació de Sagrera, en canvi, romandrà inclosa a la xarxa ferroviària d’interès general perquè dona servei a altres infraestructures de competència estatal”. És a dir, en tot cas, la nova estació de la Sagrera serà una infrastructura d’interès estatal. La consellera ha justificat la progressió tan fragmentada del traspàs amb l’argument que l’usuari no noti cap canvi brusc en el servei. “A poc a poc, una cosa darrere l’altra, perquè no hi hagi cap disfunció en el servei, que és una cosa que no ens podríem permetre”, ha dit.  

L’anunci té molt a veure amb la necessitat del govern de satisfer Esquerra per aprovar el pressupost. El novembre de 2023, per a investir Pedro Sánchez president del govern espanyol, els republicans van pactar amb el PSOE el traspàs de Rodalia. El pacte era farcit d’interrogants i no preveia ni el calendari, ni el volum de les inversions, ni què passaria amb els treballadors, ni com seria el nou contracte programa, ni tampoc se sabia del cert quines línies serien traspassades, més enllà de l’R1 i l’R2. Ara, amb el PSC a la Generalitat, Esquerra demana proves de la voluntat de complir l’acord, i Illa mira d’escenificar-les. Els socialistes, discrets fa un any i mig, comencen a subscriure el relat d’Esquerra sobre un traspàs integral que, de moment, sembla molt llunyà. 

El govern té coll avall que el pressupost del 2025 trigarà més que no es preveia

Paneque, tanmateix, ha tingut un gest per al govern anterior, tot reconeixent que aquests primers passos es fan gràcies al treball previ del govern del president Pere Aragonès. També se’n fa seu una part del relat: avui, la consellera ha reconegut que la situació a Rodalia “és producte d’anys de desinversió” i que Catalunya no té el sistema ferroviari que necessita ni que es mereix. Durant les pròximes setmanes, hi haurà reunions bilaterals amb el govern espanyol per a tractar amb més precisió les condicions del trasllat.

Augmenten les crítiques una vegada més contra el conseller d’educació, Antoni Vera, i el govern de Prohens per assegurar que el pla de segregació lingüística als centres es mantindrà el curs vinent, tot i la ruptura que hi ha hagut amb Vox. Ahir el conseller es va reafirmar en aquesta qüestió i entitats, sindicats i partits ho consideren un despropòsit.

D’aquesta manera es pronuncia el president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, qui recorda que el pla de segregació no figurava en el programa electoral del PP a les Illes i que es va tractar d’una “concessió gratuïta” a l’extrema dreta. “Ara el fan seu, el mantenen i l’amplien, en frau clamorós als votants i a la majoria social”, ha assegurat. L’OCB subratlla que el pla va en contra de la comunitat educativa i en contradicció amb el model lingüístic d’ensenyament consensuat i consolidat al llarg de les dècades a les Illes.

Més per Mallorca ha assegurat que “mantenir i ampliar el pla vol dir que el govern de Prohens i el PP creuen en les polítiques antimallorquines, antimenorquines, antieivissenques i antiformenteres”. Per aquest motiu, retreuen que continuï amb els atacs a la llengua i al sistema educatiu. “El Govern Prohens ha de deixar d’atacar el nostre model d’escola i lingüístic, retirar el pla, reforçar la llengua al sistema educatiu i impulsar polítiques d’impuls social de la llengua catalana davant l’emergència lingüística”, han demanat. 

UOB Ensenyament també ha demanat d’abolir el pla. Han dit que queda clar que “la passió del conseller per perseguir i danyar el català no era una obsessió que Vox havia imposat”, sinó que el PP n’és “l’orgullós impulsor”. En aquesta línia, diuen que va utilitzar d’excusa el pacte amb l’extrema dreta per eximir-se de la responsabilitat i la vergonya de perseguir la llengua pròpia de les illes.

El director general del Gran Teatre del Liceu, Valentí Oviedo, ha anunciat avui que a partir del Nadal que ve la institució impulsarà directament el concert de Cap d’Any amb l’orquestra i el cor del Liceu. Després de la polèmica per la mala qualitat d’alguns dels concerts oferts per la Hollywood Symphony Orchestra, Oviedo ha explicat que el concert tindrà continuïtat en el temps i que serà propi pel teatre d’acord amb la tradició europea, l’ànima de Barcelona i l’esperit del Liceu. A la seva programació estable, la institució prioritzarà les produccions pròpies i revisarà quines produccions es poden externalitzar sempre preservant “l’alta exigència cultural”.

Oviedo s’ha mostrat preocupat perquè hi ha hagut espectadors dels concerts de la Hollywood Symphony Orchestra que hagin marxat del Liceu amb mala sensació i amb unes expectatives per sota del que esperaven.

En concret, aquests concerts van vendre 8.662 entrades a 3.087 clients. Fins ara, el Liceu i l’empresa externa han registrat 151 reclamacions, un 4,8% dels espectadors.

Si bé és cert que el retorn de l’import de les entrades l’ha de realitzar l’empresa promotora, el Liceu ha enviat un comunicat als clients que han reclamat per disculpar-se perquè l’experiència cultural no hagi estat la desitjada.

A més a més, el Gran Teatre els ha ofert una invitació perquè puguin assistir a l’assaig general de “Rèquiem” de Mozart del director d’escena Romeo Castellucci del febrer vinent. “Volem que almenys l’impacte de la institució torni a ser el més positiu possible”, ha subratllat Oviedo.

Internament, el Liceu revisarà els protocols interns per separar més en el seu web la programació pròpia de la de les empreses que lloguen la sala. A més a més, totes les obres que formin part de la programació estable “probablement no es podrà externalitzar”.

El govern de les Illes ha arxivat el procediment d’autorització ambiental de la macrogranja de gallines de Sineu, polèmica perquè seria la més contaminant dels Països Catalans. La decisió s’ha pres tenint en compte un informe urbanístic negatiu de l’ajuntament, que s’ha mostrat molt al contrari al projecte de l’empresa Avícola Son Perot.

Els veïns de Sineu, frustrats per la macrogranja de 750.000 gallines: “És una aberració”

El projecte havia rebut prop de 1.500 al·legacions, els informes desfavorables de diverses direccions generals del govern, així com del Consell de Mallorca i del GOB. La macrogranja s’havia de construir a Son Vanrell, en un entorn rústic a poc més d’un quilòmetre de Sineu. Havia d’acollir 750.000 gallines i havia d’oferir tractament de productes d’unes altres 22.000 gallines d’altres granges i arribant a ocupar fins a deu edificacions diferents. 

A més, es preveia gastar 63.000 metres cúbics d’aigua -l’equivalent a 25 piscines olímpiques- i produiria 30.625 tones d’escombraries cada any. Ara, perquè el projecte sigui viable, s’hauria de reiniciar tot el procediment de bell nou i adequant-se a les normes urbanístiques. 

Una avaria elèctrica, que ja s’ha solucionat, causa retards importants als serveis de metro i tramvia de València. Segons que ha detallat Metrovalència, la incidència ha afectat la senyalització i les comunicacions.

Per avaria elèctrica els trens i tramvies circulen amb molt de retard. Disculpen les molèsties.
Por avaría eléctrica los trenes y tranvías circulan con mucho retraso. Disculpen las molestias.

— Metrovalencia (@metrovalencia) January 14, 2025

L’organisme ha informat de l’avaria poc abans de les sis del matí i, tot i que ja s’havia solucionat abans de les vuit, ha afectat completament els serveis de primera hora. Es preveu que el metro i el tramvia trigaran a recuperar la freqüència i l’horari habituals.

Avui, 14 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• El Constitucional posa a la picota el magistrat Macías, el més bel·ligerant contra l’amnistia 
• La “llei Begoña”, entre la via lliure per a Puigdemont i el combat contra els jutges prevaricadors 
• El CNI continua amagant informació clau sobre la seua relació amb Es-Satti I Editorial de Vicent Partal 
• L’accident mortal d’IQOXE fa cinc anys, enmig de crides a millorar la seguretat i un judici que no arriba 
• No en sabien més, tenien quaranta anys I Mail obert de Marta Rojals 
• Per què culpabilitzem les dones periodistes? I Mail obert d’Anna Zaera 
• L’advocat de Boye desactiva el moment més perillós del judici a l’Audiència espanyola 
• “Un preu massa alt a pagar”: la complicitat entre Musk i Meloni fa arrufar celles a Itàlia 
• “En culpam només Franco, de la desaparició de la glosa, però el ‘boom’ turístic també ho capgira tot” 
• Hoa Hao: la religió casolana que atreu milions de seguidors al sud del Vietnam 
• El BBVA mou fitxa en l’OPA al Sabadell I Anàlisi de Jordi Goula

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Israel i Hamàs han fet avenços en les negociacions per un alto-el-foc a Gaza i l’alliberament d’un centenar d’ostatges en les últimes hores. En una compareixença de premsa de Jerusalem estant, el ministre d’exteriors israelià, Gideon Saar, ha afirmat que hi ha hagut alguns avenços en les converses que mantenen a Doha, a Catar. Per la seva banda, Hamàs considera que estan molt a prop d’arribar a un pacte amb Israel, segons ha explicat el mateix grup armat a la cadena CNN. En la seva última setmana a la Casa Blanca, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha augmentat la pressió al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, per a un alto-el-foc immediat a Gaza.

En una trucada el diumenge, Biden va apressar Netanyahu a tancar un acord d’alto-el-foc i d’alliberament dels ostatges ara que les “circumstàncies regionals” al Llevant han “canviat radicalment” després de l’alto-el-foc al Líban, la caiguda del règim de Bashar al-Assad a Síria i el “debilitament de l’Iran”.

Des de fa més d’un any, els EUA, Catar i Egipte proven que Israel i Hamàs arribin a acord d’alto-el-foc i d’alliberament dels ostatges que aturi la guerra d’Israel a Gaza. Arran de l’atac del 7 d’octubre del 2023 de Hamàs, que va matar mil dues-centes persones i en va segrestar dues-centes cinquanta, Israel va iniciar una guerra a Gaza que ha matat més de 45.338 palestins i ha desplaçat forçosament més d’1,9 milions de palestins, segons estimacions de l’ONU.

Punts de desacord

Segons ha explicat Hamàs a la CNN, encara hi ha elements de desacord, com la retirada d’Israel del corredor de Filadèlfia, una franja de territori entre Gaza i Israel. El grup palestí armat també discrepa sobre l’amplada d’una zona de seguretat en la frontera nord i est amb Israel. Hamàs reclama tornar als 300-500 metres de separació que hi havia abans dels atacs del 7 d’octubre, mentre que Tel-Aviv exigeix que s’ampliï fins a dos quilòmetres. A més, Hamàs vol un alto-el-foc permanent en comptes d’una aturada temporal de les operacions militars israelianes.

Davant l’optimisme entre les parts per un possible acord, alguns membres d’extrema dreta del govern de Netanyahu han mostrat la seva oposició a un pacte amb Hamàs. En un missatge a la xarxa social X, el ministre de finances israelià, Bezalel Smotrich, ha avisat que seria “una catàstrofe per a la seguretat nacional” d’Israel.

“No formarem part d’un acord de rendició que impliqui alliberar ostatges terroristes, aturar la guerra i destruir els avenços que s’han guanyat amb molta sang, i abandonar molts ostatges”, ha afirmat Smotrich, que defensa una “neteja de tota la Franja”, i l’ocupació per part d’Israel.

El nen bufa les espelmes, són un quatre i un zero, o un 45, o un 50, i com us estarrufeu quan heu d’explicar que bé que li va de cap de redacció de tal diari, o de cap d’informatius de tal cadena, o d’editor de tal grup de comunicació, o de director d’una grandiosa emissora, sí, aquella, i sí, el coneix tothom, o bé no, perquè amb aquesta mena de posicions la gent normal es fa un embolic, i res, que valtros no ho sabeu, però avui s’ha quedat sol amb la nena que acaba d’entrar de pràctiques i li diu que no estigui tan tensa, dona, i li posa una manassa a cada banda del clatell, i li diu que bé que li queda un vestit que ella no tornarà a portar a la feina, i l’endemà li proposa un nou projecte que és perfecte per al seu perfil, just el que ella somiava i pel qual s’havia preparat tant, i que quin perfum és aquest que portes, viam?, i ella es clava en un racó del despatx o li clava un moc educat, i ja no se sentirà a parlar mai més d’aquell projecte. Llàstima, perquè era bo, una oportunitat.

Tots els assetjadors tenen pares, no passa res, el més normal és que no ho sàpiguen mai. Avui, però, és una mica loteria. Tot depèn si el nen té la sort que aquella nana no és d’aquestes que garlen. Perquè, sabeu què passa, les noies d’avui no aguanten re, no tenen caràcter ni se saben fer respectar, a la mínima ja ploren que si el cap m’ha tocat el cul, que si els companys puntuen el cos de les companyes, que si el director m’ha dit que em posés escot per alegrar l’informatiu local. Que és broma, dones, com us poseu. Quines fleumes, a Ruanda les voldríeu veure.

Però tot això no ha de ser el vostre cas. El vostre noi no va per carrerons de nit, no ha vingut de cap país bàrbar en pastera, la seua família no sou d’aquestes que criden per la finestra. Ell es mou per passadissos amb moqueta, per sales de reunions on es prenen decisions importants, per restaurants amb alguna estrella. Li vau donar una educació, ha llegit els clàssics, potser ha escrit algun assaig, explica contes de nit als fills amb una dicció professional. Aquí darrere hi ha feina, què us heu cregut, mocoses. Tantes responsabilitats, tants maldecaps i tantes camises planxades perquè te li surti una desagraïda a qui un dia li va donar una oportunitat, la primera oportunitat, i li fumi la vida enlaire.

Amb tant de #metoo i tanta collonada us demaneu on són les dones discretes d’abans, que no s’aprofitaven de la mà llarga dels seus superiors per muntar el número. On són les dones dignes que quan se’ls excedeixen els caps foten el cop de porta i ample és el carrer, mira si és fàcil. Si tan bones són, no els ha de costar gens de trobar una altra feina, però ah!, ah!, és que potser no són tan bones com es pensen, i per això només els queda fer les víctimes per si algú els fa cas i les fitxa per pena. Si els tinguessin ben posats, si tinguessin un mínim de sang a les venes, s’acabarien en sec les brometes dels quefes, si és que tant les molesten. Que tant no les devien molestar, a algunes, si surten a plorar per fets caducats de fa qui sap quant. Què busquen, ara, què pretenen? Que n’hi ha que aleshores ja tenien la vintena, marededeu, que ja no eren criatures com per sorprendre’s que un cap les pogués tocar o arrambar o puntuar, ai, és que em vaig quedar parada. Parada de què, bleda? Que un home no sigui de pedra? Que baixeu de l’hort, que veniu d’un altre planeta?

Què us deixava parades, exactament? Que un mentor que us duplicava l’edat no tingués telepatia per endevinar que no volíeu la seua mà sota la faldilla? Que un cap que podria ser el vostre pare es colés a la vostra habitació en un viatge de feina? Que un càrrec amb poder sobre el vostre futur professional us insinués que mesurava la vostra vàlua per la talla dels sostenidors? Per tan llestes, us teníeu? Tan úniques us pensàveu que éreu, si pel vostre lloc de feina hi havia sospirant trenta mil becàries més? Us creieu que són ximples, els quefes, que se la jugarien davant d’un diamant en brut de qualsevol manera? No sabeu quin mal que feu a les altres dones, per innocents i per febles, per no haver sabut donar-los a ells una bufetada a temps. Quin respecte espereu, si no us vau saber fer respectar per senyors respectables? Quin respecte esperàveu d’ells, gates maules?

El món del periodisme és un aparador, i aquests dies, com xiulen les bales que passen a frec de tants caps, encara sense nom. Però, amb una mica de sort, la nena no dirà res. Si s’atén a què els passa a les altres, sabrà bé què li convé: si diu un nom, l’acusaran d’exposar al linxament un presumpte innocent; si no en diu cap, dubtaran que allò que confessa li hagi passat. Si va aguantar, li diran que no n’hi havia per a tant, i si no va aguantar, li demanaran per què no va denunciar, que mira que són ganes de perdre la feina. I qui recorda les presentadores, locutores, reporteres, comunicadores que un dia van “perdre” la feina? I tot per culpa seua, perquè quan eren aprenents no van saber ensenyar als seus caps experimentats i admirats i fins i tot casats a comportar-se i a ser professionals, a cops de genoll o a cops de porta si convenia, pobrets ells, que no en sabien més, que tenien quaranta anys. Tan alliberades i tan feministes que es proclamen, i després re, unes puritanes que es queden petrificades per una brometa sexualeta o un flirteig laboral. Encreuem els dits pel nostre nen: als despatxos, a les màquines de cafè, a les xarxes socials, encara hi ha molta gent treballant perquè la vergonya no canviï de costat.

El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) tractarà avui la recusació per manca d’imparcialitat del magistrat José María Macías, el més bel·ligerant contra l’independentisme i l’amnistia. Si la recusació prospera, Macías no podrà participar en la deliberació del recurs del Tribunal Suprem contra la llei. De fet, si és recusat, és previsible que els mesos vinents també sigui apartat de la resta de recursos –una vintena–, cosa que aplanarà el camí perquè el TC, en els terminis que consideri, avali l’amnistia.

Sense Macías, el ple del tribunal tindrà una majoria de 6 a 4 a favor dels magistrats afins al PSOE. La recusació és pràcticament un fet, perquè l’esborrany de la ponent, la vice-presidenta Inmaculada Montalbán, proposa d’apartar Macías. En aquest sentit, s’agafa als arguments de la fiscalia, que considera que li manca imparcialitat perquè, com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va ordir i votar dos informes contra l’amnistia.

La majoria dins el TC contra Macías hauria de ser més àmplia, però l’ex-ministre socialista Juan Carlos Campos es va abstenir de la causa. Segons ell, ho va fer per salvaguardar la imparcialitat del tribunal, tenint en compte que en els informes sobre els indults als presos polítics havia explicitat que l’amnistia era inconstitucional.

La defensa de Macías

En la seva defensa, el magistrat ha al·legat que la seva recusació era una maniobra de manipulació ideològica. “Significarà demolir el principi del pluralisme polític que explica i justifica la composició i la selecció dels membres d’aquest tribunal”, va escriure en les al·legacions, segons que ha revelat el digital El Español. De totes maneres, Macías, que volia ser el torpede en la línia de flotació de l’amnistia, també ha volgut defensar la seva integritat.

“No he arribat a aquest tribunal amb la ‘ment buida’, però tampoc amb la ment tancada. Només després de la deliberació de cada afer, de tots els afers, fixaré la meva posició sobre l’objecte del procediment constitucional que es tracti. I ho faré de manera motivada, com a garantia intrínseca de la imparcialitat”, va afegir.

Tanmateix, el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, en l’incident de recusació, va argumentar que Macías havia participat de manera directa en actuacions del CGPJ en contra de l’amnistia. De fet, el feia responsable de “actuacions oficials” de l’organisme que, per la finalitat i el contingut, comportaven “una extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica valoració de la llei d’amnistia”.

Dit això, el fiscal general va assegurar que la recusació no es fonamentava en les opinions del magistrat, “per més que haguessin generat en certs sectors de la societat la percepció d’una bel·ligerància convençuda i activa contra la llei”, però considerava, tot amb tot, que hi havia motius per a apartar-lo.

Un antiindependentista furibund

Macías té un historial molt llarg de declaracions polèmiques que denoten el seu biaix sobre l’independentisme. Per exemple, el 2018, va dir que el procés acabaria amb morts. “Qui serà el primer mort útil: un jutge o un fiscal que tinguin una mala ensopegada amb un eixelebrat? Un manifestant o vianant que es trobi amb els amos al carrer? O un ‘soldat’ de la nova pàtria que es deixi convèncer pels irresponsables que l’animen?”, va escriure al diari El Español.

Aquell mateix any, el magistrat va qualificar de “error greu” la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de no extradir el president Carles Puigdemont després de ser detingut a Alemanya. Anys més tard, arran de l’acord entre Junts i PSOE per a investir Pedro Sánchez, va dir que era un “pacte indigne” que representava una amenaça directa a la judicatura –”en termes ja mafiosos”–, i va afegir que es donava “un toc d’atenció” als jutges que havien de determinar com s’aplicava la llei d’amnistia.

Així mateix, Macías ha fet gala públicament de la seva amistat amb el jutge Pablo Llarena, instructor de la causa contra l’1-O al Suprem. “Em plau de ser amic del jutge Llarena i d’haver-hi compartit moltes hores de reflexió en el passat que m’han permès de conèixer-lo: un home d’una intel·ligència extrema, analític fins a l’esgotament, amb uns valors morals profunds i amb un compromís amb l’estat de dret i la democràcia que no cedeix davant cap sacrifici”, va escriure.