Menorca Talaiòtica és, sens dubte, una de les grans targetes de presentació de l’illa a tot el món. La declaració com a patrimoni mundial de la UNESCO el 2023, després dels intents dels anys anteriors, ha estat una fita ben celebrada a l’illa que també és Reserva de la Biosfera. Tanmateix, ara aquesta declaració com a patrimoni mundial pot estar en perill: les obres del viaducte de Rafal Rubí que el PP va projectar fa deu anys i que ara vol reprendre no estan avalades per l’organització internacional, que va defensar clarament el desmantellament de la infrastructura. 

La represa de les obres, aturades durant el mandat del pacte, ha tingut fortes conseqüències i ha comportat que peces clau en la declaració de Menorca Talaiòtica com a patrimoni de la humanitat hagin decidit de dimitir. És el cas del director de l’agència Menorca Talaiòtica, Toni Ferrer –que, per qüestions contractuals, s’ha de quedar tres mesos més al càrrec– i del fins ara coordinador de l’expedient Menorca Talaiòtica, Cipriano Marín, que ha tingut trajectòria a ICOMOS, la UNESCO i uns quants organismes internacionals i que va ser l’escollit pels governs d’esquerres per a reformular l’expedient i reordenar les idees per fer possible la declaració que es va suspendre l’any 2017. A la de Ferrer –que no pot fer declaracions perquè encara n’és director– i a la de Marín –amb qui VilaWeb ha intentat en va de posar-se en contacte–, se suma la dimissió de Mónica Luengo, una de les altres expertes que va assessorar la candidatura.

La UNESCO declara Menorca Talaiòtica Patrimoni Mundial de la Humanitat

La situació és, per a molts, un sense-sentit. “És una imprudència, una irresponsabilitat i una manca de capacitat de gestió”, resumeix Esteve Barceló, conseller de Més per Menorca al Consell Insular. “Han muntat una pel·lícula per fer veure que tenien l’aval del director de l’agència, però ell ha dimitit”, subratlla. Miquel Camps, portaveu de Gob-Menorca, ho diu ben clar: “Ho veim amb preocupació. Li cercam explicacions, perquè no s’entén gaire.” Unes explicacions que condueixen a presumptes interessos polítics i que relacionen, directament, els gestors de l’àrea amb el PP. Però anem a pams. 

Successió dels fets

Avui, a la carretera general de Menorca hi guaita un pont que va quedar a mig construir i que va projectar el PP, però que el pacte va frenar quan va assolir el govern del Consell insular. A poca distància del pont, es poden veure clarament les Navetes de Rafal Rubí, de les quals s’han localitzat restes que daten del 904 aC. En aquest vídeo s’hi aprecia clarament la distància:

El 2017, ICOMOS va fer algunes recomanacions, com ara reformular la candidatura per tenir en compte el paisatge que envolta els jaciments prehistòrics, un dels fets determinants que la va dur cinc anys més tard a rebre’n el reconeixement. I per què és important açò? Ho explicava l’arqueòleg i tècnic de Menorca Talaiòtica, Quim Pons, en aquest reportatge de VilaWeb: “En algunes àrees, els atributs més significatius són els jaciments, però també és molt important que l’entorn que els rodeja es conservi de la manera més semblant possible a com era a l’època prehistòrica. Que encara que hagin passat dos mil anys o tres mil, pots entendre com es va ocupar el territori, què van fer i com el van utilitzar.”

Ara, amb el PP al Consell una altra vegada, volen reprendre les obres i acabar el pont. Per això, es van fer nous informes per veure com es podrien protegir les Navetes de Rafal Rubí. Ferrer, el primer a dimitir, va signar el 2024 un informe favorable a les mesures de protecció de les Navetes: una pantalla vegetal i el soterrament de les línies elèctriques. Ara bé, en cap cas no va avalar l’obra del pont. Tanmateix, l’equip de govern va emprar aquest informe per avalar l’obra. Una maniobra política que ha molestat Ferrer i els altres tècnics.

En teoria, el consell científic i el consell rector de Menorca Talaiòtica –que té la darrera paraula– sí que van avalar les obres. Però això és el que va dur Marin a renunciar al càrrec. En la carta de renúncia al consell científic, de la qual va publicar el contingut Es Diari, Marín reitera que els van utilitzar de manera “inapropiada i incomprensible”. Barceló ho desgrana una mica més: l’informe aprovat en el consell científic de l’agència Menorca Talaiòtica està signat el dia 26 de novembre de 2024, quan la reunió en què es va aprovar va ser el 21 de juliol de 2024, gairebé quatre mesos abans de tenir l’informe definitiu. A més, segons que diu, els tècnics tampoc no sabien ben bé què signaven.

Parlem de l’informe elaborat per Jordi Tresserres, qui va ser abans president d’ICOMOS a Espanya i que ara detallava un seguit de mesures per a protegir les Navetes, però no per a solucionar el problema d’integració del patrimoni arqueològic amb l’entorn. Dit d’una altra manera, avalava unes actuacions que anaven en contra del que havia demanat ICOMOS temps abans.

Poblat talaiòtic de Rafal Rubí Poblat talaiòtic de Rafal Rubí Poblat talaiòtic de Rafal Rubí

“És el modus operandi que té el PP. Contracta informes externs fets a mida per justificar l’injustificable. És un ús malintencionat, una manca de transparència per a assolir per la via dels fets consumats uns objectius polítics”, subratlla Barceló. “Tresserres tenia una reputació que ha anat perdent. No només és aquest informe que grinyola”, diu el conseller, sinó que, per exemple, ja va mirar de fer passar com a element patrimonial una xemeneia d’una fàbrica de paper aferrada al camí de Sant Jaume, a Galícia, també en mans del PP, i que també va comportar dimissions.

La carta d’Urtasun

En tota aquesta situació també va voler prendre partit el ministre espanyol de Cultura, Ernest Urtasun, que va enviar una carta –en castellà– al president del Consell, Adolfo Vilafranca, i a la presidenta del govern, Marga Prohens, en la qual demana de no continuar les obres fins que la UNESCO no se’n mostri favorable. 

“La declaració comporta també una responsabilitat comuna: garantir que qualsevol intervenció futura sigui plenament coherent amb els compromisos adquirits davant del Comitè de Patrimoni Mundial”, escrivia fa uns dies Urtasun, l’interlocutor directe amb l’organisme internacional. Recorda que roman vigent la decisió del comitè en la qual es va sol·licitar expressament de “retirar tan aviat com fos possible les obres vials parcialment acabades en la zona sud-est (component Alaior), així com els pals i línies elèctriques en les zones paisatgístiques entre diferents jaciments arqueològics que incideixen negativament en les vistes paisatgístiques.”

Les obres del pont que fan perillar la declaració de patrimoni de la humanitat Les obres del pont que fan perillar la declaració de patrimoni de la humanitat Les obres del pont que fan perillar la declaració de patrimoni de la humanitat Les obres del pont que fan perillar la declaració de patrimoni de la humanitat Les obres del pont que fan perillar la declaració de patrimoni de la humanitat

De fet, en la decisió de la UNESCO per a atorgar la declaració, també es recalca que “les ubicacions de les estructures i els assentaments són autèntics”, mentre que els seus entorns “es creu que evoquen a èpoques anteriors”. El GOB recorda que el pont –i, per tant, la carretera– formen part del component 6 del patrimoni mundial. En el mapa de sota es pot veure clarament com aquest entorn va ser declarat patrimoni, no només les Navetes. “A més, no té sentit, perquè a un quilòmetre tenim un pont de doble nivell que és de l’Argentina. Qualsevol persona que vagi o vengui de Rafal Rubí el pot utilitzar per canviar de sentit i entrar i sortir dels camins”, recalca Camps. 

L’enllaç de Rafal Rubí és a la zona declarada patrimoni de la humanitat (il·lustració: GOB Menorca).

Amb tot, el Consell es vol espolsar responsabilitats, ha sortit a la defensiva i demana “respecte per la feina rigorosa i professional dels tècnics”, mentre continua assegurant que el projecte garanteix la màxima protecció del patrimoni arqueològic.  

Interessos polítics

Però, per què interessa tant de construir aquest pont i millorar els accessos en aquest punt tan concret de l’illa, tot tenint alternatives que va proposar l’anterior equip de govern i un pont a només un quilòmetre de distància que ja fa les funcions pertinents? Presumptes interessos polítics que vinculen el gestor de l’empresa que explota l’àrea del jaciment amb el PP.

“Hem trobat vincles d’empreses que tenen expectatives de fer activitats turístiques i tenen molta vinculació amb el PP”, assegura Camps. El 2021, els mitjans locals informaven que el Parc Arqueològic de Rafal Rubí ja era una realitat. Els gestors, Menorca Natura Turisme i Cultura, en feien la presentació. Aquesta empresa és compartida entre Rafel Duran, portaveu del PP a Palma durant molts anys, obligat a dimitir per la seva imputació al cas Palma Arena, i Salvador Botella, ex-secretari general del PP de Menorca i nomenat administrador de l’empresa el 2017. Aquest, a més, és propietari de l’estació de servei que hi ha entre Rafal Rubí i l’Argentina. 

Duran també gestiona Pendent. Serveis i Gestió SL. Mitjançant aquesta empresa, l’actual vice-president del consell i encarregat de Medi Ambient, Reserva de la Biosfera i Cooperació, Simón Gornés, va ser l’encarregat de gestionar la fortalesa de la Mola. “Fa més de vint anys que ens coneixem, la seva col·laboració m’ha donat confiança. Si no, no m’hauria embarcat en aquesta aventura”, deia Duran sobre Gornés el 2017. 

Per aquest motiu, el GOB considera encara més un escàndol que les obres, si s’han d’arribar a enllestir –a més, es preveu que hi hagi espai per a un aparcament d’autobusos–, es facin amb doblers públics: “Si volen muntar un tinglado turístic, el que tocaria és que ells mateixos adaptassin la carretera a la seva necessitat. Pagam amb uns diners públics una necessitat privada. Havent-hi un altre pont a un quilòmetre, no cal aquest que costa 6,6 milions”, diu Camps. I, òbviament, tampoc paga la pena de posar en risc la declaració de patrimoni mundial. 

Per celebrar els trenta anys de VilaWeb, aquest mes, us proposem que participeu en el joc dels Trenta anys!, un joc participatiu per a recordar plegats les notícies que han marcat aquestes tres dècades. Cada dia d’agost publicarem una selecció de deu notícies d’un any concret, del 1995 al 2024. Us convidem a recordar-les i triar quina us va colpir més. A final del mes, amb les vostres votacions, confeccionarem el recull definitiu: les trenta notícies que hauran definit els trenta anys d’història de VilaWeb. Entre tots els participants, sortejarem una capsa regal de Fent País, una subscripció anual a VilaWeb i una motxilla dels Països Catalans.

2005

El Parlament de Catalunya va aprovar l’estatut d’autonomia que va generar la gran crisi que desembocà en el procés d’independència. En l’àmbit internacional, la cimera de Kyoto anava a assentar les bases de la lluita contra el canvi climàtic i va representar un salt de consciència enorme que ha tingut repercussions en les dècades posteriors. I als Estats Units es posava en marxa una iniciativa de nom YouTube, per posar vídeos a la xarxa. El consum televisiu va canviar a tot el planeta.

 

Si voleu participar en el joc dels Trenta anys!, cliqueu ací. Podeu votar una notícia entre aquestes que hem esmentat i més que van passar durant l’any 2005.

 

El segon trimestre del 2023, la taxa de fecunditat de Corea del Sud es desplomà fins a la xifra més baixa registrada mai en un país en situació de pau: 0,72 fills per dona, tres vegades menys que no la taxa de reemplaçament –2,1 fills per dona a les economies desenvolupades– que caldria per a mantenir estable la població del país sense necessitat de la immigració. El ministre de Justícia d’aleshores, Han Dong-hoon, alertà que el país es trobava al caire de l’extinció; la premsa internacional deplorà el cas sud-coreà com, no sense un cert dramatisme,“el primer genocidi autoinfligit de la història”. Si la taxa de fecunditat actual del país es manté, Corea del Sud perdrà gairebé tres quarts de la població actual l’any 2100: passarà dels 51,7 milions actuals a tan sols 13,5 milions; la davallada podria ser encara més pronunciada en cas que la natalitat continués baixant.

Corea del Sud és un cas extrem, però no pas l’únic, ni de bon tros. Al Japó, país veí, on la davallada de la natalitat ha superat fins i tot les previsions més pessimistes de les autoritats demogràfiques, els naixements caigueren l’any passat a la xifra més baixa d’ençà que van començar els registres, el 1899; l’any anterior, el qui era primer ministre, Fumio Kishida, havia avisat que la davallada de la fertilitat deixava el país “al caire de no poder continuar funcionant com a societat”. A Europa, països com Itàlia, Anglaterra o Polònia també registraren la taxa de fecunditat més baixa de la seva història el 2024; a l’estat francès, el segon amb la taxa de fecunditat més alta de tota la UE, els naixements es van desplomar fins al punt més baix d’ençà del 1918, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial.

El declivi de la natalitat és una tendència planetària: dos terços de la població mundial viuen en països on la natalitat és inferior a la taxa de reemplaçament, i si la trajectòria actual es manté, d’ací a setanta-cinc anys tan sols hi haurà dotze països al món amb una taxa de fecunditat superior a 2,1 fills per dona: onze a l’Àfrica i un a Oceania. El declivi de la natalitat, tanmateix, enlloc no ha estat tan pronunciat com a les economies desenvolupades, on la taxa de fecunditat ha caigut de 3,3 fills per dona l’any 1960 a tan sols 1,5 l’any 2022: dels 38 països que l’OCDE classifica com a més industrialitzats, de fet, tan sols un –Israel– té una taxa de fecunditat superior a 2,1 fills per dona, i més d’una vintena –d’Espanya al Japó, passant per Itàlia– es troben en risc de perdre la meitat de la població actual l’any 2100.

Una crisi, moltes causes

La davallada de la natalitat és un fenomen complex i amb múltiples condicionants, impossible de reduir a cap explicació monolítica. Els experts apunten a un entramat de factors diferenciats però interrelacionats, producte tant de tendències recents com de transformacions a llarg termini en l’estructura social i econòmica del món desenvolupat.

Històricament, el desenvolupament econòmic i la modernització han estat el gran motor de la caiguda de la natalitat a les economies que avui considerem avançades. És el que els demògrafs anomenen primera transició demogràfica, que a Europa començà a final del segle XVIII i en alguns països s’allargà fins ben entrat el segle XX. Els fills, sovint una font de seguretat financera en les societats agràries –més mans al camp o a casa–, es converteixen en una càrrega en les societats industrialitzades, on els imperatius del desenvolupament econòmic i la competència pels recursos obliguen els pares a esmerçar quantitats com més va més grans de diners i temps –en educació, roba o menjar– per a assegurar-ne el futur personal i professional. L’any 1965, per exemple, les mares als països desenvolupats dedicaven una mitjana de poc més d’una hora el dia a fer activitats amb els seus fills; el 2018, aquesta xifra havia augmentat a una mitjana de tres hores a les economies desenvolupades i de gairebé quatre en el cas de Corea del Sud, el país amb la taxa de fecunditat més baixa del món.

Al seu torn, el desenvolupament econòmic i la modernització desencadenen un seguit de processos socials i culturals que deprimeixen encara més la natalitat. Particularment importants, en aquest sentit, són la millora del nivell educatiu i l’augment de la participació laboral de les dones, dues tendències especialment pronunciades als països occidentals. Tradicionalment, la seguretat financera era un dels grans motius pels quals les dones –excloses o relegades als marges del mercat laboral i, per tant, dependents dels ingressos dels marits– decidien d’aparellar-se. Tanmateix, l’entrada al món laboral ha reduït considerablement el reclam material de l’aparellament per a la gran majoria de dones, que ara disposen de moltes més opcions i sortides que no en el passat i, per tant, tenen menys motius per a tolerar els abusos de les seves parelles: els estudis, de fet, demostren que la probabilitat de divorci de les dones va molt lligat a canvis sobtats en la seva situació financera, com ara guanyar un premi de loteria o rebre una pensió; en una línia semblant, la propensió d’una dona a divorciar-se també augmenta significativament quan és ascendida a un càrrec directiu.

Les dificultats experimentades per moltes dones a l’hora de compatibilitzar el fet de tenir fills amb les aspiracions professionals són un altre dels factors que incideixen en la davallada de la natalitat. Fins i tot en les societats més igualitàries del món, tenir fills sol tenir conseqüències adverses en la carrera laboral de les dones: alguns estudis atribueixen un 80% de la distància salarial entre homes i dones a la maternitat. Ho demostra el fet que les diferències salarials entre homes i dones, de fet, no comencen a ampliar-se de forma significativa fins a la trentena i al llarg de la quarantena, precisament el moment en què moltes dones comencen a tenir fills.

L’apoderament econòmic i social de les dones és un dels fenòmens més emblemàtics d’allò que molts demògrafs bategen “segona transició demogràfica”, caracteritzada per l’erosió de les normes socials tradicionals, la priorització de l’autonomia individual i la liberalització de les actituds socials cap a la maternitat i la família.

Tot plegat ha contribuït a alleugerir les pressions culturals i socials que, històricament, havien empès les dones a formar una família i tenir fills. Si, en dècades anteriors, moltes dones veien la seva carrera professional com un sacrifici a l’objectiu immediat de formar una família, com més va més dones prioritzen ara les seves aspiracions professionals i personals al fet de tenir fills, tal com explica la demògrafa finlandesa Anna Rotkirch: la família ja no és una meta en si mateixa sinó un complement a altres objectius vitals, com ara el progrés professional o el desenvolupament personal. Sovint, les exigències del món laboral empenyen fins i tot les dones que sí que volen tenir fills a endarrerir la maternitat, cosa que augmenta el risc de no poder concebre.

Una altra derivada de la segona transició demogràfica ha estat la reducció progressiva del percentatge de dones que viuen en parella, una clau sovint menystinguda rere la caiguda de la natalitat a Occident. Tal com explica Alice Evans, professora de Desenvolupament Econòmic al King’s College de Londres i experta en fertilitat, la taxa de fecunditat de les dones en relacions de cohabitatge (sigui per matrimoni, per parella de fet o per residència continuada en un immoble en què també viu un individu del gènere oposat que no sigui un familiar) s’ha mantingut sorprenentment estable aquestes darreres dècades: la diferència, ras i curt, és que la proporció de dones que viuen soles, molt menys propenses a tenir un fill que no pas les que viuen en parella, ha augmentat significativament.

Els diners no ho són tot

Aquesta distinció, per insignificant que pugui semblar, té implicacions enormes per al futur de la fertilitat als països occidentals: persuadir una dona que ja té dos fills perquè en tingui un altre, afegeix Evans, és molt més senzill que no pas convèncer una dona que no vol fills perquè en tingui un (o més), més encara si no té parella o ni tan sols en cerca.

Això ajuda a entendre per què els programes d’estímul de la natalitat han fracassat una volta i una altra als països occidentals. A Finlàndia, que té un dels programes d’estímul de la natalitat més generosos del món, la fertilitat és inferior a la de països amb un estat del benestar menys fort, com ara Txèquia. A Hongria, el programa d’exempcions fiscals que el govern impulsà fa anys per a estimular la natalitat, un dels més ambiciosos del món, ha tingut un efecte molt minso en la taxa de fecunditat del país, que roman per sota de la de països veïns sense aquesta mena d’incentius, com ara Sèrbia. Al Japó o Corea del Sud, els nombrosos incentius econòmics o laborals per a tenir fills –de subsidis als tractaments de fertilitat a ajuts a la compra de pisos– tampoc no han pogut aturar la davallada de la natalitat. Entre el 1980 i el 2019, de fet, les economies més desenvolupades del món van multiplicar pràcticament per tres la despesa per cap en polítiques de suport familiar, de subsidis a l’educació a prestacions familiars; la taxa mitjana de fecunditat, tanmateix, caigué d’1,85 fills per dona a 1,53.

A tot el món desenvolupat, la relació entre natalitat i despesa en polítiques familiars és mínima, si no nul·la: molts països amb polítiques generoses de suport familiar, de fet, continuen registrant taxes de fecunditat inferiors a la de països amb molts menys incentius a la natalitat. Això no vol dir que les polítiques públiques de suport familiar no paguin la pena: alguns estudis, de fet, apunten que la fertilitat en molts països occidentals podria ser encara més baixa en absència d’estímuls a la natalitat. Però el fet que cap d’aquestes mesures hagi aconseguit de revertir a mitjà termini la davallada de la taxa de fecunditat evidencia que les arrels de la crisi de la fertilitat d’Occident van molt més enllà de consideracions estrictament materials, tot reflectint canvis més profunds en l’organització sòcio-econòmica de les economies industrialitzades d’avui dia.

L’encariment de l’habitatge o la crisi del cost de vida que aquests darrers anys han afectat tantes economies occidentals, certament, no han fet cap favor als esforços per a estimular la natalitat al món desenvolupat, però el fracàs –en essència universal– dels programes de suport familiar a Occident suggereix que la davallada de la natalitat, que començà fa dècades i continua observant-se avui dia, no pot resoldre’s únicament a còpia d’oferir exempcions fiscals o facilitats a la compra de pisos.

Alguns estudis d’opinió, en aquest sentit, sembla que corroboren la idea que la davallada de la fertilitat no és tan sols un problema d’economia domèstica: un sondatge publicat el 2023 per Lyman Stone, demògraf i economista en cap del laboratori d’idees canadenc Cardus, revelà que el desenvolupament personal i professional –no pas els diners– és la principal raó que influeix en la decisió de tenir fills de les dones canadenques. Aquest enfocament també ajuda a entendre per què, aquestes darreres dècades, la fertilitat també ha caigut enormement en països de renda mitjana no afectats pels problemes d’habitatge o de cost de vida característics d’economies més desenvolupades.

Envits demogràfics, maldecaps econòmics

Tot i ser sovint relegada a un segon terme de l’actualitat mediàtica i política, la crisi demogràfica augura transformacions significatives en l’organització econòmica del món desenvolupat, tot obligant a replantejar un contracte social pensat en –i per a– un món de creixement demogràfic.

En absència de quotes d’immigració molt més altes que les que veiem avui a la gran majoria de països desenvolupats, la caiguda de la natalitat comportarà, a mitjà termini, la reducció eventual de la força laboral, cosa que fa perillar el model públic de pensions de gran part del món desenvolupat –en què els treballadors en actiu financen les pensions dels treballadors jubilats, teòricament menys nombrosos– i amenaça de reduir els ingressos tributaris sobre el treball, que representen el gruix de la recaptació impositiva a la majoria d’economies avançades. L’envelliment de la població també obliga els estats a augmentar la despesa en pensions o sanitat, sovint a costa d’augmentar la pressió fiscal sobre els treballadors, cosa que de retruc redueix els recursos disponibles en uns altres apartats del pressupost: a l’estat francès, per exemple, el percentatge del PIB destinat a les pensions es multiplicà per més dos entre el 2006 i el 2020: va passar d’un 5,6% a un 12,17%. Els estudis també demostren que les economies més envellides són menys dinàmiques, amb més dificultats per a innovar i emprendre.

El cas del Japó –un país amb poca immigració on la natalitat fa dècades que caigué per sota de la taxa de reemplaçament– il·lustra l’impacte que la crisi demogràfica pot tenir en una economia industrialitzada, per més avançada que sigui. Després de créixer a ritme accelerat durant la segona meitat del segle XX –l’anomenat miracle econòmic japonès–, l’economia del país s’estancà a la dècada dels noranta i no ha tornat a recuperar el dinamisme de les dècades de postguerra. Les dades macroeconòmiques del país, tanmateix, oculten que el rendiment dels treballadors japonesos s’ha mantingut sorprenentment estable d’ençà dels anys noranta, tal com revelà un estudi publicat l’any passat: per molt que els treballadors japonesos rendeixin tant o més que en èpoques anteriors d’esplendor econòmica, la reducció progressiva del percentatge de població activa sobre la població total –dit d’una altra manera: la proporció de treballadors– ha deixat sense gas el motor de l’economia japonesa, per molt que els fonaments se n’hagin mantingut ferms.

El cas del Japó, on la fertilitat començà a caure significativament abans que a bona part d’Occident, assenyala el futur de la resta d’economies desenvolupades. Un report publicat enguany per la consultora McKinsey diu que, si les taxes de fecunditat de les grans economies occidentals es mantenen en els nivells actuals, caldrà un miracle de productivitat per a mantenir el ritme de creixement registrat a les economies industrialitzades entre el 1997 i el 2023: a països com ara Itàlia i l’estat francès, la productivitat s’hauria de triplicar durant les tres dècades vinents; en el cas de l’estat espanyol, s’hauria de quadruplicar. Les xifres contrasten amb el creixement, nul o negatiu, dels índexs de productivitat registrats a la gran majoria d’economies avançades d’ençà de la crisi financera; ara per ara, les esperances que els avenços en intel·ligència artificial i robòtica industrial desencadenin un miracle en matèria de productivitat continuen sense materialitzar-se.

Tanmateix, alguns experts veuen la davallada de la fertilitat com una oportunitat econòmica, no pas un problema. L’economista noruec Vegard Skirbekk –professor al Centre d’Envelliment de la Universitat de Colúmbia, als Estats Units– explica que la reducció de la població a Occident podria alliberar recursos que els governs podrien reinvertir en àmbits com ara l’educació i la sanitat, tot augmentant així la despesa per càpita. Skirbekk afegeix que la reducció de la població dels països occidentals –que registren les xifres d’emissions per càpita més altes del món– també promet d’alleugerir l’impacte ecològic de l’activitat humana sobre el planeta, un desenvolupament que podria ser clau en la lluita contra el canvi climàtic.

Sigui com sigui, sosté el noruec, la crisi demogràfica no necessàriament té per què traduir-se en una crisi econòmica: fins i tot en absència de grans avenços en robòtica o intel·ligència artificial, el progrés en matèria de salut pública i educació podria millorar el rendiment dels treballadors més vells, tot compensant així la pèrdua de treballadors més joves i atenuant l’impacte de l’alentiment demogràfic en el creixement econòmic. Un món amb menys creixement podria incentivar, també, una distribució més equitativa dels recursos econòmics entre els diferents grups de la societat, cosa que fins i tot podria traduir-se en una millora de l’estàndard general de vida.

Moltes causes, poques solucions

Les causes de fons de la crisi de la natalitat –producte de segles de transformacions sòcio-econòmiques en l’estructura les societats industrialitzades modernes, moltes de les quals positives– compliquen la formulació de solucions duradores a mitjà o llarg termini.

A escala més immediata, alguns governs han decidit d’obrir les portes a la immigració, sobretot de persones en edat activa: als Països Catalans, sense anar més lluny, l’arribada de nouvinguts és la clau que explica per què la població ha continuat creixent aquests darrers anys, per molt que la taxa de fecunditat hagi caigut en línia amb la d’unes altres economies occidentals. Tanmateix, l’ascens electoral de la ultradreta populista il·lustra els límits polítics d’aquesta estratègia; a la llarga, la importació de persones provinents de l’estranger tampoc no adreça les causes de fons de la davallada de la natalitat.

Més solucions a curt termini –com ara augmentar l’edat de jubilació, tot seguint l’exemple japonès– presenten encara més riscs polítics, tal com han evidenciat les onades de protestes en països com ara la Xina o l’estat francès contra l’allargament de la vida laboral. Alternatives com ara augmentar la pressió fiscal sobre el patrimoni o el treball, o bé rebaixar les pensions, també comportarien problemes evidents, tant des del punt de vista polític com social.

La crisi de la fertilitat a les economies avançades és, en molts sentits, el resultat directe de transformacions eminentment positives en l’organització social i econòmica d’Occident –d’avenços en matèria d’igualtat de gènere i autonomia reproductiva a millores en l’estàndard material de vida–, i els canvis que caldrien per a tornar als patrons reproductius de mitjan segle XX no són ni factibles ni desitjables.

En absència d’un canvi dràstic –i ara com ara impensable– en els patrons reproductius de les economies avançades, la baixa natalitat a què Occident s’ha acostumat aquestes darreres dècades sembla improbable, per no dir impossible, de revertir. Ens encaminen a un futur amb més gent gran i molts menys joves, amb els envits i oportunitats que això comportarà. Prosperar a despit del declivi demogràfic, insisteixen els economistes, serà difícil. Tot sembla apuntar que no quedarà més remei que intentar-ho.

El Tabaca Film Fest es farà per segon any el setembre i vol confirmar el potencial d’un festival dedicat a la mitologia, arrelat als Pirineus i compromès amb la creació contemporània i el diàleg intergeneracional. De l’11 al 14 de setembre, Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) tornarà a ser l’epicentre d’aquesta proposta singular que creix en durada, nombre de participants i activitats.

Les directores del festival, Ivana Miño, Gisela Arnao i Laia Gabriel, reivindiquen el festival com una eina de dinamització cultural i també com un espai de creació i reflexió al voltant del patrimoni immaterial. “El Tabaca Film Fest parteix d’una idea molt clara: obrir la mitologia a totes les seves formes possibles, des de llegendes i faules fins a arquetips familiars i relats simbòlics contemporanis”, explica Ivana Miño. “És un projecte pioner i innovador perquè no hi havia cap festival centrat en aquest tema, i el concepte ha estat construït a partir d’un treball de recerca rigorós”, afegeix. Enguany, la selecció oficial comptarà amb 251 curtmetratges procedents de 29 països, que optaran als cinc guardons que atorga el festival.

Una de les principals novetats d’enguany és l’impuls de dues iniciatives que cerquen de donar continuïtat al projecte més enllà dels quatre dies de festival. Per una banda, el projecte “Mite, càmera, acció!”, que vol preservar la memòria oral del Pallars. Per a fer-ho, recollirà testimonis de padrines i padrins per convertir-los en peces audiovisuals. Els primers documentals es podran veure durant el festival, i el projecte continuarà actiu durant tot l’any.

Per una altra banda, neix la Beca Farrera, una col·laboració amb el Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera, que oferirà residències artístiques per a la creació de guions de curtmetratge inspirats en la mitologia. Aquesta beca vol donar suport a nous creadors i, alhora, fomentar la recerca artística a partir de l’imaginari pirinenc.

Enguany creix també la dotació econòmica dels premis, que arribarà a 3.000 euros, gairebé el doble que l’any anterior. A més dels Premis Tabaca i el Premi del Públic, s’atorgaran dues distincions especials: el Premi Biterna, al millor curtmetratge inspirat en la mitologia dels Pirineus, i el nou Premi Gea, que reconeixerà la millor obra mitològica internacional.

El festival comptarà amb dues taules de jurat. Els Premis Tabaca i Gea seran decidits pel director i guionista Pau Freixas, i les actrius Nausicaa Bonnín i Clàudia Riera. En canvi, el Premi Biterna el decidiran veus del territori amb sensibilitat artística i coneixement local: l’escriptora i poetessa Ivet Eroles, l’actor i director Eduard Muntada i l’antropòleg Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Amb aquest segon any, el Tabaca Film Fest consolida el seu lloc al mapa dels festivals de cinema de Catalunya. Després d’un primer any reeixit a Ribera de Cardós, el certamen es trasllada a Gerri de la Sal. “És una oportunitat per a accedir a la cultura del cinema i per a donar a conèixer la mitologia del municipi, que és poderosa i no ens l’acabem”, diu la batllessa, Anna Sentinella.

En Xavier Barceló i la Teresa Fainé són els propietaris d’una finca de 300 hectàrees a Rupit (Osona) i es dediquen a la criança del ruc català –també conegut com a guarà–, un animal en perill d’extinció. En tenen una vintena que s’encarreguen de mantenir net el sotabosc d’una part del terreny. Una pràctica que ara la Diputació de Barcelona vol estendre amb un doble objectiu: evitar la desaparició del ruc català i convertir-lo en un aliat en la prevenció d’incendis forestals.

Per això, l’any vinent començarà una prova pilot per introduir aquest animal en urbanitzacions de l’àmbit metropolità perquè ajudin a mantenir netes les franges de protecció. La Diputació de Barcelona destinarà enguany 15.000 euros a les associacions de propietaris forestals perquè comencin a introduir el ruc català en la neteja de sotabosc de finques privades. “Només en aquest entorn, hi ha més de 1.500 urbanitzacions amb perill d’incendi i aquest animal pot ser cabdal per al futur del país”, subratlla el diputat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega.

Aquests últims anys, la manca de gestió i el despoblament de les zones rurals han multiplicat la massa forestal, i mantenir net el sotabosc s’ha convertit en una necessitat urgent enfront de l’amenaça creixent dels incendis. Per això, Xavier Barceló, defensa que una volta s’han fet aclarides al bosc, l’opció de posar-hi animals que es mengin els arbusts que hi creixen és més viable que contractar una brigada de neteja per mantenir el bosc a ratlla. Ells saben que aquest model funciona perquè van optar pel ruc català. Consideren que és l’animal ideal perquè és fàcil de controlar: “És un animal gran que té dents a dalt i a baix i que obre camins. És com una segadora, a diferència dels animals remugants com ara les ovelles i les vaques”, destaca.

Per la seva banda, Teresa Fainé, que és biòloga, subratlla que disminuir la densitat del bosc amb rucs també té uns altres efectes de millora a la finca. “Els rucs obren clarianes que fan augmentar la biodiversitat amb l’entrada de nous insectes i rèptils. A més, com que hi ha menys sotabosc absorbint l’aigua de les pluges, hi ha més aigua que va a parar al riu”, explica.

Salvar una espècie en risc d’extinció

Però més enllà del seu valor pràctic, el ruc català també és important des del punt de vista patrimonial: la població d’ases catalans fa anys que no ha deixat de minvar i la supervivència de l’espècie a Catalunya és incerta.

El president de l’Associació del Foment de la Raça Asina Catalana, Joan Gassó, assegura que tenen registrats al voltant de 350 exemplars (A Fuives, al Berguedà, hi ha el Centre Mundial del Ruc Català, on tenen un centenar de rucs). I les xifres situen aquesta espècie, autòctona i emblemàtica, en perill d’extinció a Catalunya. Amb aquesta mesura, l’objectiu de la Diputació de Barcelona és arribar a 1.000 exemplars per a garantir que l’espècie no desaparegui. “Podem salvar dofins, balenes, el que vulguis, però el ruc català està sota mínims. Si no ens afanyem, desapareixerà”, lamenta Gassó.

El Barça ha presentat avui la plantilla de la temporada 2025-2026, en el tradicional acte previ a la disputa del partit del trofeu Joan Gamper. El capità de l’equip Marc-André ter Stegen s’ha dirigit a l’afecció com a capità i ha tancat la crisi que tenia amb el grup d’ençà d’haver-se negat en primera instància a l’enviament d’un informe mèdic a la lliga espanyola sobre la lesió que té. “Crec que ha estat important solucionar el tema entre el club i jo, i ara és moment per mirar cap endavant”, ha dit en un missatge llegit en castellà.

A banda, ha afirmat que l’equip afronta la temporada amb molta ambició: “Tenim una temporada molt exigent per davant, queden pocs dies i treballem per a tenir molts èxits.”

Una de les incògnites del Gamper d’enguany era veure si l’afecció rebia el porter alemany amb xiulets. Finalment, bona part dels presents a l’estadi Johan Cruyff li ha dedicat aplaudiments.

El club va retornar la capitania a Ter Stegen després del comunicat que el jugador va publicar divendres per respondre a les informacions sobre la seva situació amb el club. El text arribava arran d’un expedient disciplinari que el Barça li va obrir que li retirava la distinció de capità.

En un primer moment, el porter alemany es va negar al fet que el club enviés el seu informe mèdic a la lliga espanyola. Aquesta gestió és necessària per a poder declarar-lo baixa de llarga durada i alliberar part de la seva fitxa, una condició clau per a inscriure nous jugadors, com ara Joan Garcia. Dies més tard, Ter Stegen va cedir i va acabar firmant l’autorització perquè els serveis mèdics del club blaugrana trametessin a la lliga espanyola l’informe mèdic de la seva operació per determinar la baixa per lesió i si és de llarga durada.

Els bombers treballen per extingir un incendi a l’exterior d’una nau industrial del polígon dels Frares de Lleida. Concretament, les flames són al punt quilomètric 87 de la N-240 i han obligat a tallar la circulació en tots dos sentits d’aquesta via.

El foc crema material divers i, de moment, les flames no progressen cap a edificacions properes. Els serveis d’emergència han rebut l’avís a les 16.16 i hi treballen amb vint-i-una dotacions. Pel foc, la circulació a la N-240 resta tallada en tots dos sentits.

La policia de Londres ha confirmat que ahir va detenir un total de 532 persones que protestaven contra la il·legalització de l’entitat Palestine Action. El govern de Keir Starmer va prendre la decisió de declarar il·legal el grup pro-palestí després de l’assalt a una base aèria en el qual uns quants activistes van pintar avions militars.

Netanyahu amplia l’ofensiva contra els camps de desplaçats de la costa central de Gaza

La policia metropolitana de Londres ha explicat que bona part de les detencions han estat per haver exhibit cartells en suport d’una organització prohibida, fet que va en contra de l’article 13 de la llei de terrorisme aprovada l’any 2000.

A més, s’han fet sis detencions més per agressions a agents. La mitjana d’edat dels detinguts és de 54 anys.

Després de la il·legalització de Palestine Action, segons la llei antiterrorista britànica, donar suport a l’organització o formar-ne part serà delicte i pot comportar penes de 14 anys de presó. Els advocats de l’entitat han argumentat fins a l’últim moment que la mesura constitueix un abús de poder.

El president dels EUA, Donald Trump, ha dit que expulsarà immediatament la població sense llar de Washington DC. Demà, el magnat explicarà en una conferència de premsa un pla per a reduir la criminalitat a la capital del país, que podria incloure la declaració del control federal sobre aquesta, tal com ja va avançar fa uns dies.

Segons que ha explicat Trump en un missatge a la plataforma Truth Social, l’objectiu és fer més bella i més segura la capital del país. “La gent sense llar haurà de marxar immediatament”, ha expressat. A més, ha afegit que traslladaran aquestes persones a uns altres llocs, però lluny de la capital. També s’ha adreçat als delinqüents: “Vosaltres no haureu d’anar enlloc, perquè acabareu a la presó, on us mereixeu estar.” A banda, ha assegurat que tot aquest procés acabarà molt ràpidament, com a la frontera.

Trump no pot prendre el control de la ciutat tot sol, sinó que cal una llei del congrés per a revocar la llei d’autonomia del 1973, que dóna als residents la capacitat d’elegir regidors i batlle, a més d’aprovar i aplicar lleis locals. El congrés, amb majoria republicana en totes dues cambres, pot modificar o blocar lleis locals, com va fer el 2023, quan va anul·lar un projecte de llei contra el delicte que eliminava la majoria de les penes mínimes obligatòries.

Aquesta llei d’autonomia sí que dóna a Trump la capacitat d’assumir competències de seguretat si declara una emergència que requereixi l’ús de la policia metropolitana. Ara bé, la mesura podria ser apel·lada als tribunals.

amb MobilParc - Lloc: Riera zona nova coberta

Més problemes en el servei de Rodalia. Els 130 passatgers que viatjaven en un tren de la línia R15 han estat desallotjats a l’estació de Móra la Nova (Ribera d’Ebre) a conseqüència d’uns problemes tècnics.

El tren provenia de Saragossa i es dirigia a Barcelona. Renfe ha habilitat un autobús per a traslladar els passatgers fins a Reus, on agafaran un altre tren per completar el trajecte.

Per aquest motiu, la direcció general de Protecció Civil de la Generalitat ha posat en prealerta el pla FERROCAT, el pla d’emergències per transport de viatgers per ferrocarril.

També avui, el servei de megafonia i informació d’unes quantes estacions de l’àrea de Barcelona és fora de servei. A hores d’ara i durant tot el dia, ni les pantalles amb la informació dels trens ni la megafonia funcionen amb normalitat a conseqüència d’una incidència tècnica.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha confirmat que no solament ha ordenat a l’exèrcit israelià l’ocupació de la ciutat de Gaza, sinó també una intervenció contra els camps de desplaçats a la costa central de l’enclavament, que ha descrit com “els darrers bastions” del moviment islamista palestí Hamàs. “He donat ordre a l’exèrcit israelià perquè desmantelli els dos darrers bastions d’Hamàs a la ciutat de Gaza i als camps centrals del país. És la millor manera d’acabar aquesta guerra i d’accelerar-ne el final”, ha dit en una conferència de premsa.

Hamàs amenaça Israel: l’ocupació total de Gaza implicarà el sacrifici dels ostatges

A més, ha insistit en el seu pla de cinc punts, aprovat divendres pel seu gabinet tot i les fortes reticències de l’exèrcit, que preveu la desmilitarització d’Hamàs, la seva expulsió de les institucions de govern de Gaza i la instauració d’una autoritat civil, descartant que sigui l’Autoritat Palestina.

Netanyahu no ha detallat si l’operació militar als camps inclourà aquesta zona, però diu que les ordres d’evacuació a la ciutat de Gaza i als camps centrals aniran acompanyades de la creació de “noves zones segures” on, segons que va dir, s’hi garantirà aigua, menjar i atenció mèdica. El primer ministre tampoc ha concretat terminis sobre l’expulsió de la població d’aquestes zones, on viuen més d’un milió de palestins.

Enfront de l’opinió d’organitzacions humanitàries internacionals, Netanyahu ha repetit que no hi ha fam a Gaza i que tot és una campanya de distorsió d’Hamàs. “Els únics que passen fam de manera deliberada són els nostres ostatges”, ha assegurat.

Entre els camps de Gaza hi ha els d’Al Mauasi, que Israel va descriure fa un temps com una zona segura, però que també ha estat objectiu de bombardaments de l’exèrcit israelià. Netanyahu no ha precisat si l’operació inclourà aquesta zona.

Enmig del clamor internacional per la fam a Gaza, Israel es prepara per ocupar-la militarment de cap a cap

Un home de 84 anys s’ha mort ofegat avui a la platja del Torrentó, al municipi del Molinar (Mallorca). Els fets han passat vora les 11.16, quan han tret el cos de la víctima de l’aigua amb una aturada cardíaca. Un metge li ha fet les maniobres bàsiques de reanimació cardiopulmonar fins que hi han arribat els equips d’emergència.

Fins a la platja s’han desplaçat una ambulància de suport vital avançat i un vehicle de logística. Li han fet maniobres avançades de reanimació, però l’home no ha recuperat el pols i s’ha mort.

Aquesta setmana, el futbol català ha patit un terrabastall amb la presentació de Rōnin FC, un nou club de futbol fundat pel conegut creador de contingut a les xarxes Ibai Llanos que jugarà la temporada vinent a quarta catalana, la categoria més baixa del futbol. Avui, el vice-secretari de la Federació Catalana de Futbol, Sergi Garrido, ha admès que l’afluència de públic convocat per l’influenciador als partits de l’equip els preocupa, ja que jugaran en camps petits i que no estan preparats preparat per a acollir grans masses de gent. Ho ha dit en una entrevista a RAC1 en la qual també ha obert la porta a la incorporació del nou club, que ja té gairebé 50.000 seguidors a X, a les competicions federades.

“Ens preocupa la seguretat de tots els fans i les persones que vagin a veure els partits”, ha assegurat. En aquest sentit, ha expressat un neguit especial pels partits que l’equip jugarà com a local al camp municipal de Rubí (Vallès Occidental). “Evidentment, l’estadi no estarà preparat. Sé que Ibai Llanos i el seu equip estan més que acostumats a treballar amb esdeveniments de gran aforament i espero que abans que comenci la temporada ho tindran enllestit”, ha afirmat.

Finalment, ha remarcat que la creació d’un club així és totalment normal i que s’emmarca en el creixement del futbol català. Sobre això, ha explicat que la temporada passada es van inscriure més de 1.200 equips nous.

Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay

El grup Ja t’ho diré ha tornat als escenaris després de quinze anys, en un concert al festival Sons del Món de Roses (Alt Empordà) per celebrar el trentè aniversari del disc Moviments salvatges, que va marcar un abans i un després en la trajectòria del grup. No és la primera trobada des que es van dissoldre, ja que encara no fa un any també van tocar en l’homenatge al bateria Sente Fontestad. “L’homenatge té molt a veure amb el fet de tornar a tocar. Les cançons han tornat a tenir sentit i ell ja no hi és, i això ens fa veure que la vida passa molt ràpidament”, ha explicat la veu de la formació, Cris Juanico.

“Peuades damunt s’arena”, la primera frase de “Si vens”, un dels himnes del grup, ha ressonat a pocs metres de la badia de Roses, cantada per més de 1.500 persones que no s’han volgut perdre aquest retrobament. Els menorquins han fet un repàs, a vegades enèrgic, a vegades divertit i a vegades íntim, a les cançons que van marcar una època. A banda les catorze incloses a Moviments salvatges, també han delectat el públic amb himnes com ara “L’Univers”, “Per a tu” i “Sal i dolçura”, del disc Un Ram de Locura.

Juanico ha explicat que, per als integrants de Ja t’ho diré, el grup no era tan sols una banda de cançons i discs, sinó també un grup d’amics. “Vam fer una passa que cap altre grup d’aquí no havia fet, vam agafar un instrument amb una mà i la maleta amb l’altra, i vam decidir que volíem saber què volia dir viure de la música, i això és una experiència vital que ens ha marcat moltíssim”, ha relatat.

El retrobament de Ja t’ho diré ha engegat la recta final del festival Sons del Món, que continua avui amb un doble concert de Figa Flawas i Mushka.

Els bombers han estabilitzat un incendi que ha cremat tres naus al polígon industrial de Malloles, a Vic (Osona). A hores d’ara, encara hi treballen quaranta-cinc dotacions amb vint-i-quatre camions d’aigua i quatre autoescales. Des d’un primer moment, els bombers han prioritzat la defensa de les naus del voltant i han tallat el subministrament d’amoníac que les nodreix. Fins ara, l’extinció s’ha hagut de fer des de l’exterior a causa del risc imminent d’esfondrament de les cobertes de totes les naus afectades.

ESTABILITZAT l'incendi que ha afectat 2 naus industrials al polígon Malloles de Vic. Ara mateix, #bomberscat remullem la zona amb 45 dotacions.

— Bombers (@bomberscat) August 10, 2025

El foc havia començat en un grup de tres naus de la mateixa empresa, al carrer del Molí del Llobet. Les flames les ha destruïdes totalment i ha fet caure part de la coberta del conjunt. Per aquest motiu, els bombers s’han concentrat a protegir dos dipòsits d’amoníac de l’àrea.

Més tard, les flames han afectat una nau ubicada més al nord, al carrer de Sant Llorenç Desmunts. En aquesta segona empresa afectada, dedicada també al sector carni, les flames han destruït totalment la segona planta i la coberta també s’ha esfondrat.

En aquests moments, els bombers remullen la zona incendiada i el Grup d’Estructures Col·lapsades (GREC) analitza l’estabilitat de l’edifici per valorar la possibilitat que l’extinció es pugui fer des de l’interior.

Avui, 10 d’agost de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Els dirigents del procés continuen sense relleu: Puigdemont i Junqueras, els més coneguts.
• La Xina comença la construcció de la presa més gran del món.
• Estiu negre a les platges: per què creix el nombre de morts per ofegament?
• Narcís Pallarès: “Messi s’enquadra perfectament en la visió dels EUA per a dominar el món del futbol”.
• Què hem de saber sobre el chikungunya, el virus que ha posat en alerta la Xina.
• Receptes d’estiu: el secret del gaspatxo del bar Calders.
• Estel Solé: “Estem enterrant molts artistes del nostre país perquè no són el grup de moda de l’any”.
• Perseids 2025: com veure la pluja d’estels més famosa de l’estiu?
• Quina notícia us va impactar més l’any 2004? Jugueu al nou joc dels ‘Trenta anys!’ i podreu emportar-vos un regal.

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Un jove de quinze anys, veí de Canovelles, s’ha mort avui ofegat mentre es banyava al riu Congost a l’altura de la Garriga (Vallès Oriental). La batlessa de la Garriga, Meritxell Budó, ha explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que el menor era en una zona força perillosa del traçat del riu pel municipi. Segons que ha publicat el 9 Nou, els equips d’emergències l’han pogut treure de l’aigua i fer-li maniobres de reanimació durant força estona, però no li han pogut salvar la vida.

18è Festival de Música a la Gruta - Lloc: Gruta de Lurdes