a càrrec de l'Associació Gestió Natural - Lloc: Biblioplatja

Jaume Obrador Soler (Felanitx, 1940) s’ha mort avui a Mallorca. Obrador va ser el primer regidor del PSM a Palma després de la dictadura. Des de Més per Mallorca, el recorden com un “símbol de compromís, de feina a peu de carrer” i en destaquen la seva “mirada universal.”

En una piulada, la formació li ret homenatge descrivint-lo com un lluitador per la justícia i la llibertat, a Mallorca i a l’Àfrica: “El seu exemple ens seguirà guiant”.

Ens ha deixat Jaume Obrador, primer regidor del PSM a Palma després de la dictadura. Símbol de compromís, de feina a peu de carrer però amb mirada universal; lluitador per la justícia i la llibertat, a Mallorca i també a l'Àfrica. El seu exemple ens seguirà guiant. pic.twitter.com/thuzI0i24Z

— MÉS per Mallorca (@MESperMallorca) August 8, 2025

Diplomat en Treball Social, des del 1966 fins al 1972 va treballar com a missionar Burundi. Quan va tornar a Mallorca, es va integrar en la Joventut Obrera Cristiana i va començar a participar en el moviment veïnal de Palma en la clandestinitat. Ho va fer a través de les comissions de barri, que després es convertirien en plataformes anticapitalistes. De fet, va participar en l’impuls de les primeres associacions de veïnats. 

Ens ha deixat en Jaume Obrador, regidor del PSM a Palma el 1979. Fou responsable de cultura en aquell primer consistori després de la dictadura i un activista incansable per la justícia, la llibertat i els drets humans a Mallorca i arreu del món.

Bon viatge, guerrer fidel. pic.twitter.com/xON7Dzi0V5

— Lluís Apesteguia (@LluisApesteguia) August 8, 2025

També va formar part dels Cercles Obrers Comunistes i de l’Organització d’Esquerra Comunista. Va ser el 1979 quan fou elegit regidor de l’Ajuntament de Palma, càrrec que ocupà fins a 1981. Aquell any va participar en la constitució d’Esquerra Mallorquina. El 1995 va fundar Veïns sense fronteres i al 2018 l’Ajuntament de Palma el va distingir amb el premi Rosa Bueno per l’impuls a la participació ciutadana com a eina de transformació social.

Una intervenció arqueològica en un local del passeig de la Plaça Major de Sabadell ha deixat al descobert vestigis d’una de les primeres cases que es van instal·lar a la vila medieval. Es tracta de les restes d’una casa senyorial del segle XII, on s’hi ha trobat sitges de grans dimensions que denoten una important petjada agrícola i un nivell econòmic benestant de la família que hi residia. A més, s’hi ha localitzat monedes corresponents a l’època de Jaume I i dues galeries subterrànies, que posteriorment s’haurien fet servir com a refugis durant els segles XVI a XIII. Tot i la seva llargada, es creu que tenen més continuïtat, però l’excavació no ho ha permès de determinar perquè deriven a l’espai públic o a sota de cases veïnes.

La intervenció s’ha dut a terme en un indret que forma part del primer nucli fundacional de la ciutat, i les troballes confirmen la importància històrica d’aquesta zona. Abans del segle XI, l’espai estava ocupat per camps de conreu i era un simple espai d’encreuament de camins. La creació d’un mercadal va derivar en la construcció de cases i l’església de Sant Fèlix, convertint-se en l’element fundacional de l’actual Sabadell. Segons l’arqueòleg Jordi Roig, director d’Arrago SL, el casal senyorial localitzat tindria el seu origen al segle XII i hauria estat ocupat fins ben entrat el segle XIV, moment en què la finca sembla que va quedar deshabitada.

Els elements trobats demostren una vinculació clara amb l’activitat agrícola, amb quatre sitges excavades, conservades en molt bon estat, i que podrien haver estat utilitzades per emmagatzemar grans quantitats de cereals. Les seves dimensions denoten que la família que hi vivia tenia un poder destacat, tot i que no se n’ha pogut determinar la identitat.

Una de les parts més enigmàtiques de la descoberta és la presència de dues galeries subterrànies, excavades directament a l’argila. Aquestes estructures, de traçat irregular, solen presentar corbes i estances finals, cosa que n’ha despertat l’interès, i d’aquestes se n’han localitzat en espais del Centre, com ara el Raval de Dins o la masia de Can Duran, amb un passadís subterrani molt llarg.

Els responsables de la intervenció estimen que es tractaria de refugis construïts entre els segles XVI i XVIII, en un període marcat per conflictes bèl·lics i inseguretat. “No són simples canalitzacions ni passadissos de ventilació, la seva morfologia suggereix un ús defensiu o de protecció”, detalla Roig. En aquest cas, però, les excavacions no s’han pogut completar perquè els túnels segueixen cap a l’espai públic, sota el mateix Passeig, o fins i tot s’encaminen a sota de les cases veïnes. “Tot plegat ens mostra els orígens més primitius que podríem trobar al centre de Sabadell”, destaca Roig.

Les excavacions han permès també identificar com el solar va evolucionar al llarg dels segles. Així, s’ha rastrejat l’evolució del casal al llarg de l’etapa baix medieval, gòtica i època moderna, amb la seva evolució sobre si mateixa. Entre el material localitzat, a banda de les monedes medievals, també se n’han trobat dels segles XVI a XIII, que indiquen que la casa va créixer en importància, així com material ceràmic que indiquen el mode de vida o material que denota la introducció de la vaixella vidriada procedent de les zones islàmiques de la València del segle XV.

La UEFA ha sancionat l’entrenador del Barça, Hansi Flick, amb un partit de suspensió per la seva actitud a la tornada de les semifinals de la Lliga de Campions contra l’Inter de Milà, en què el club blaugrana va quedar eliminat (4-3). L’ajudant de Flick, Marcus Sorg, també haurà de complir un partit de sanció, i tots dos han estat multats amb 20.000 euros per incomplir les normes de conducta.

Segons que ha informat aquest migdia la UEFA, la Comissió de Control, Ètica i Disciplina ha fet públiques les sancions corresponents al partit, jugat en un clima tens al Giuseppe Meazza. Flick va colpejar amb força la banqueta en els minuts finals del matx i després va criticar obertament l’actuació arbitral, en concret la del col·legiat polonès Szymon Marciniak, que, segons va dir, havia condicionat el resultat. A més, la UEFA ha imposat una multa de 5.000 euros a Robert Lewandowski i una altra de la mateixa quantitat a Lamine Yamal per no haver-se presentat de manera immediata a la sala de control antidopatge, tal com marca el reglament. Tot i que no hi ha hagut cap indicació de voluntat de defugir el control, el retard en comparèixer és motiu de sanció.

El club també haurà de pagar dues multes més: una de 5.250 euros pel llançament d’objectes a la gespa i una altra de 2.500 per l’ús de bengales per part d’afeccionats blaugrana desplaçats a Milà.

Un nou sondatge de l’institut CROP, publicat per La Presse, confirma una “pujada espectacular” del suport a la independència del Quebec entre la joventut. Segons l’enquesta, feta entre juliol i agost, un 56% dels joves de 18 anys a 34 són favorables a la sobirania, una xifra que recorda les dades prèvies al referèndum de 1995.

Aquest augment de l’entusiasme sobiranista entre les generacions joves s’ha observat també en altres estudis recents, com el de la firma Léger del mes de juny. El president de CROP, Alain Giguère, atribueix el canvi a una creixent desil·lusió amb el govern federal canadenc: “Cada vegada més, tenen la sensació que Ottawa no pot fer res per la seva vida. Hi ha la convicció que les condicions millorarien amb un Quebec sobirà.”

En conjunt, el 44% dels enquestats s’han mostrat favorables a la independència del Quebec, mentre que el 56% s’hi han manifestat contraris. Aquesta proporció general, que pot semblar insuficient per al sobiranisme, és en realitat significativa: és gairebé idèntica a la que hi havia a l’inici de la campanya pel segon referèndum, el de 1995, quan el sí es va quedar a les portes de la victòria amb un 49,4%.

Les dades també revelen una forta divisió segons la llengua: entre els francòfons, el suport arriba al 50%, mentre que entre els no francòfons es queda en el 22%.

El ressorgiment del sobiranisme no s’explica solament per raons polítiques. Segons Marc-Antoine Lemay, conductor del pòdcast Génération OUI, també hi ha un moviment de fons en el pla cultural: “Hi ha una efervescència que no vèiem fa dos o tres anys. Es nota a les xarxes socials i en els concerts.” Ho exemplifica amb el moment viscut als Francos de Mont-real, al juny, quan la cantant Lou-Adriane Cassidy va fer cridar a la multitud: “El Quebec, un país!” També hi ha una nova fornada musical amb discursos sobiranistes explícits, com el del raper kinji00, i una proliferació de vídeos a les xarxes socials que combinen discursos del referèndum amb cançons del grup Les Cowboys Fringants.

Jacques Beauchemin, sociòleg de la UQAM i ex-conseller de Pauline Marois, ho qualifica de “remuntada impressionant”: “Feia anys que els joves no hi eren. Hi veig un viratge molt fort.” Segons ell, la crisi tarifària amb els Estats Units ha fet tornar a valorar “les fronteres nacionals” com a eina per defensar els interessos del Quebec.

La tendència no és homogènia a totes les franges d’edat. Entre els ciutadans de 35 a 54 anys, el suport cau fins al 44%, i entre els de més de cinquanta-cinc anys encara més, fins al 37%. Aquesta diferència es podria explicar, segons Giguère, per una recerca de seguretat i estabilitat: “En el context actual, per a molts no és el moment de parlar d’independència.”

La Lydie, filla de l’Stella, la dona de seixanta-cinc anys que s’ha mort atrapada dins casa seva a causa del gran incendi que ha devastat més de 16.000 hectàrees a l’Aude, ha desmentit les informacions oficials que afirmaven que la seva mare es va negar a evacuar. “Volia una solució perquè l’ajudessin a sortir d’allà. Estava presa pel pànic”, ha declarat en una entrevista a RTL.

Un miler de bomber combaten encara les flames en l’incendi de l’Aude

Les primeres informacions, difoses pel batlle de Sant Laurenç de la Cabrerissa i pel sots-prefecte de Narbona, sostenien que la víctima s’havia negat a sortir de casa seva, tot i les ordres d’evacuació. “Tothom va marxar, però aquesta senyora no va voler sortir dient que no li passaria res”, va declarar el batlle, Xavier de Volontat, a BFMTV. El sots-prefecte, Rémi Recio, ho va confirmar: “S’ha de lamentar la mort d’una dona gran que, aparentment, no va voler abandonar el seu domicili.”

Tanmateix, la filla assenyala una altra versió. Segons ha explicat, dimarts cap a les sis de la tarda va rebre una trucada desesperada de la seva mare des de casa seva, envoltada de fum. La Lydie, que era a Montpeller, la va instar a preparar una bossa amb la documentació i sortir tan de pressa com pogués. Però l’Stella li va dir que estava atrapada: “Estic blocada.”

Davant la situació, la filla va trucar als bombers per a demanar instruccions. Segons relata, li van indicar que, si el foc encara no era dins la casa, la seva mare havia de tancar-se dins i no sortir. La Lydie li ho va transmetre, i l’Stella va intentar refugiar-se a la cambra de bany, mentre li deia plorant: “Això s’ha acabat.” La filla li responia: “No! Ves a la banyera!” Poc després, els bombers van tornar a trucar a la Lydie per dir-li que “la unitat era al lloc”, i ella va compartir la notícia amb la seva mare. “Que s’afanyin, perquè no estic bé”, li va contestar l’Stella. La darrera cosa que es van dir va ser un “t’estimo”.

La resta de la nit va ser d’angoixa i silenci. La Lydie no va tornar a tenir notícies de la seva mare, i va passar hores trucant a hospitals de Narbona i Carcassona, i també directament al parc de bombers del poble, però ningú no li sabia dir res. Finalment, a les cinc del matí, la policia va aparèixer a casa seva per comunicar-li la mort de la seva mare, “sense donar més informació”. La resta de detalls, diu, els ha conegut pels mitjans de comunicació.

El jutjat de Carcassona ha obert una investigació per aclarir les circumstàncies de la mort. El sots-prefecte, preguntat avui per les declaracions de la filla, ha dit que l’afer “és a les mans del fiscal” i ha declinat de fer més comentaris.

El portaveu dels Comuns al parlament, David Cid, ha demanat al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, que intervingui per frenar la nova ofensiva israeliana a Gaza anunciada pel primer ministre Benjamin Netanyahu. Segons Cid, l’ONU té la responsabilitat de fer ús de la força per evitar la invasió, i ha dit que, si cal, s’actuï militarment: “Si fa falta, bombardejant posicions militars israelianes.”

“Vivim un genocidi en directe i ja no estem en el temps de les paraules”, ha dit en declaracions al parlament. “Per tant, des dels Comuns reclamem a Nacions Unides i al seu secretari general que facin servir l’ús de la força.” Cid ha explicat que Guterres pot articular aquesta intervenció militar sota el paraigua del capítol setè de la Carta de les Nacions Unides, que permet d’emprar la força per a mantenir la pau i la seguretat internacionals. “El dret internacional l’empara”, ha insistit, tot remarcant que cal garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza i evitar una ocupació que considera “la consumació final d’aquest genocidi sobre la població palestina”.

“Cal parar els peus a Netanyahu i a l’exèrcit d’Israel, i cal passar, d’una vegada per totes, de les paraules als fets”, ha dit. “Sota la bandera de l’ONU es pot articular aquest ús de la força i així evitar que Israel continuï bloquejant la frontera.”

Cid ha denunciat que l’anunci d’una invasió definitiva posa en risc la vida de dos milions de palestins, i ha considerat que aquesta situació és absolutament intolerable.

A banda, el portaveu dels Comuns ha exigit a la consellera d’Interior, Núria Parlon, que rescindeixi immediatament els cinc contractes menors que el departament ha signat aquests darrers anys amb Guardian Homenada Security S.A., una empresa vinculada a fabricants d’armament israelians. Ahir, Interior va confirmar que els contractes, formalitzats entre el 2020 i el 2024, servien per a l’adquisició de material per a la formació policial. Cid ha recordat que aquests acords es van fer durant l’anterior mandat, encapçalat per ERC, i ha criticat que els republicans prenguessin aquesta decisió: “Alguns contractes són del febrer del 2024, quan ja estava en marxa una operació que tenia com a objectiu el genocidi a la Franja de Gaza.”

Ha afegit que aquests fets no es poden justificar en cap context i ha reclamat coherència institucional. “No podem fer declaracions simbòliques contra el genocidi i, alhora, comprar armes a qui l’executa”, ha conclòs.

El pregó de la festa patronal d’Elx, enguany a càrrec del cantant i col·laborador mediàtic madrileny Mario Vaquerizo, ha aixecat polseguera.

El Tempir ha criticat durament l’actuació de Vaquerizo, acusant-lo d’ignorant per haver utilitzat expressions com “iliciteño” (‘il·licità’) i haver fet referència a la “Madre del Neus” (‘Mare de Déu’) durant el seu discurs.

Segons El Tempir, “dir ‘iliciteño’ i parlar de la ‘Madre del Neus’ en el pregó d’Elx no és humor, és ignorància”. A més, subratllen que la responsabilitat no recau en Vaquerizo, sinó en el batlle, a qui culpen de “rebaixar el nivell del pregó a un espectacle d’incultura”.

Vergonzoso el pregón de Mario Vaquerizo. Se inventa el gentilicio de Elche, que ahora es iliciceños, y la Marededéu la Madre Neus. Pablo Ruz debe unas disculpas a toda la ciudad por tan bochornoso espectáculo . @sextaNoticias @laSextaTV @A3Noticias @telecincoes pic.twitter.com/MXFMkMQwRO

— Juan C. (@JuanCarlosGRuiz) August 7, 2025

El Partit Popular, amb el batlle Pablo Ruz al capdavant, havia defensat la tria de Vaquerizo assegurant que el pregó seria “divertit i molt diferent”, amb un esperit festiu i religiós renovat.

Un veí de Terrassa de seixanta anys es va morir dimecres en un accident al Mönch, als Alps suïssos, segons han confirmat fonts municipals i de la policia de Berna a l’ACN. La dona que l’acompanyava ha resultat ferida greu i es troba hospitalitzada.

Tots dos estaven fent el descens, lligats un amb l’altre, després d’escalar el cim Mönch, a la localitat de Fieschertal, quan per causes que s’investiguen, van caure centenars de metres al buit en un dels trams finals de la ruta. La policia de Berna va rebre l’avís poc abans de les 11.50, i els serveis d’emergència no van poder fer res per salvar la vida de l’home, que va morir al lloc de l’accident. La dona, greument ferida, va ser evacuada d’urgència en helicòpter fins a un hospital.

A banda dels helicòpters d’Air-Glaciers, en les tasques de rescat hi van intervenir també membres del Servei de Rescat Alpí Suís i especialistes en muntanya de les policies cantonals de Berna i del Valais. En aquesta línia, la fiscalia del Valais ha obert una investigació per aclarir les circumstàncies de l’accident.

El Mönch, de 4.107 metres, forma part del massís de l’Eiger, el Mönch i la Jungfrau, al cor dels Alps bernesos. És una de les muntanyes més emblemàtiques de Suïssa i cada any centenars d’alpinistes intenten de fer-ne el cim, sovint partint de la mítica estació de Jungfraujoch.

El conseller d’Acció Exterior, Jaume Duch, ha fet un piulet lamentant la mort. “Lamento profundament la mort d’un alpinista català a Suïssa, en un accident de muntanya en què també ha resultat ferida greu la seva companya”, ha expressat. També ha dit que el govern està en contacte amb la família i les autoritats.

Lamento profundament la mort d’un alpinista català a Suïssa, en un accident de muntanya en què també ha resultat ferida greu la seva companya.

Des del @govern estem en contacte amb la família i les autoritats en aquests moments difícils i ens posem a la seva completa disposició.

— Jaume Duch (@jduch) August 8, 2025

El Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) ha denunciat que el pla aprovat pel govern israelià per ocupar la ciutat de Gaza i evacuar-ne tots els habitants és un “crim de guerra” i una continuació de la seva política “genocida”, que equival a una neteja ètnica del poble palestí.

Segons que ha afirmat en un comunicat recollit pel diari Filastin, afí a Hamàs, la decisió demostra que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu govern “no es preocupen pel destí dels seus ostatges” i que són “plenament conscients que ampliar l’agressió implica sacrificar-los”. En paraules del moviment, això revela una actitud que ignora deliberadament les vides dels ostatges per “aconseguir aspiracions polítiques fallides”.

El govern israelià accepta el pla de Netanyahu per a ocupar la ciutat de Gaza i buidar-la de palestins

Hamàs també critica que el govern israelià cerqui de substituir el terme “ocupació” pel de “control” per referir-se a la seva acció sobre l’enclavament palestí, i considera que és un intent “flagrant” d’eludir les responsabilitats legals per les conseqüències dels “crims brutals” comesos contra la població civil.

A més, el comunicat atribueix l’aprovació del pla a la retirada sobtada d’Israel de la darrera ronda de negociacions. Assegura que Hamàs va mostrar “flexibilitat” durant les converses amb els mitjans per garantir l’èxit d’un possible alto el foc.

El pla va ser aprovat la matinada de divendres i recull la proposta de Netanyahu d’intensificar l’ofensiva militar a Gaza amb l’objectiu de prendre el control de la capital homònima. El document preveu accions com la “desmilitarització” del territori, el control de la seva seguretat i el “retorn de tots els ostatges, tant vius com morts”.

Els sindicats STEPV, UGT, CGT i CSO han convocat una vaga de professors de Formació Professional al País Valencià per les retallades de la Conselleria d’Educació en aquest àmbit. Hi ha més de tres-cents docents afectats i gairebé un miler d’alumnes que no podran cursar els cicles desitjats.

El professorat de Formació Professional s’ha mobilitzat durant el mes de juliol, amb el suport dels sindicats, per tal de pressionar per revertir aquestes retallades. No obstant això, els sindicats asseguren que la conselleria no ha atès les seues peticions i no ha rectificat.

Recorden que l’ordre de plantilles docents, que substitueixen els acords de plantilles signats per tots els sindicats de la mesa sectorial en 2023, retallen professorat dels cicles formatius semipresencials. També assenyalen que la Conselleria ha reduït cicles formatius en molts centres educatius del País Valencià.

És per això que els professors de Formació Professional van acordar convocar una vaga de dues hores el 8 de setembre, dia que comença l’activitat lectiva. Es concentraran a les direccions territorials d’Educació a Alacant i Castelló, i a la Conselleria d’Educació a València. La vaga serà d’11.00 a 13.00 i les concentracions es faran a les 12.00.

Els sindicats assenyalen que aquesta és la primera mobilització del professorat d’FP que continuarà amb noves accions, entre les quals no es descarta la convocatòria de més jornades de vaga.

La incorporació de la hiperplàsia suprarenal congènita al cribratge neonatal des del primer de juliol del 2024 ha permès de detectar set casos en nadons a Catalunya. Aquesta malaltia, d’origen congènit i genètic, és la darrera patologia afegida al programa de cribratge neonatal, que afecta les glàndules suprarenals, situades damunt dels ronyons i responsables de produir hormones importants com el cortisol, l’aldosterona i els andrògens. La detecció precoç permet de començar el tractament abans que s’hi presentin complicacions greus. Dels set casos detectats, quatre s’han diagnosticat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i tres a Sant Joan de Déu.

El programa, coordinat i finançat pel departament de Salut, forma part de l’estratègia de salut pública per a detectar precoçment 26 malalties rares i greus en la població neonatal mitjançant la prova del taló.

Les anàlisis es fan a partir de mostres de sang seca neonatal enviades al laboratori de cribratge neonatal de l’Hospital Clínic. A Catalunya s’hi utilitzen proves de segon nivell, segons els marcadors, en la mateixa mostra de sang del nadó, cosa que evita de demanar-ne segones mostres a les famílies, redueix la taxa de falsos positius, orienta el diagnòstic envers el tipus d’hiperplàsia suprarenal congènita i escurça el temps per obtenir el diagnòstic. Si el resultat de l’anàlisi és positiu, el nadó és derivat a les unitats de referència per a la confirmació diagnòstica i per començar el tractament.

Els infants afectats per aquesta malaltia, a causa d’una alteració genètica, tenen un dèficit d’un enzim determinat, que causa un augment de mida de les glàndules suprarenals (hiperplàsia). Hi ha diverses formes de presentació segons el grau de mal funcionament de l’enzim, una de clàssica, molt greu amb pèrdua salina –amb deshidratació i xoc–, i una de no clàssica, més lleu.

Aquest dèficit fa que les glàndules suprarenals produeixin menys cortisol i, en alguns casos, també menys aldosterona. Això provoca un augment dels nivells d’andrògens. En les nenes, aquest excés d’andrògens genera genitals externs d’aparença més masculina. En els nens, no hi ha alteració als genitals, però poden presentar-se amb deshidratació i xoc si la malaltia és en la seva forma més greu.

El tractament consisteix a administrar medicaments per substituir les hormones que manquen. Al llarg de la vida, es pot oferir una cirurgia per canviar l’aspecte masculí dels genitals externs que presenten algunes nenes afectades. La incidència de les formes clàssiques d’aquesta malaltia oscil·la entre un cas de cada 10.000 nadons vius i un cas de cada 20.000, segons la població estudiada.

José María Ángel, ex-secretari d’Emergències del País Valencià i fins fa pocs dies comissionat del govern espanyol per a la reconstrucció després de la gota freda del 2019, ha estat ingressat d’urgència a l’hospital de Llíria (Camp de Túria) després d’un intent de suïcidi, segons que ha informat Europa PressLa secretària general del PSPV, Diana Morant, ha informat a primera hora que es trobava en un estat greu i inconscient, però que ha pogut recuperar la consciència i “sembla que pugui tenir una bona evolució”.

La notícia arriba després d’una setmana de forta pressió mediàtica contra ell. El 29 de juliol, l’Agència Antifrau va filtrar en uns quants diaris un informe segons el qual Ángel s’havia beneficiat d’un títol universitari fals per accedir a una plaça de funcionari als anys vuitanta. El diari El Mundo fins i tot va publicar el títol fals que hi va presentar.

Tot i que ell ha defensat que aquell procés no requeria cap titulació superior, la polèmica va derivar en l’obertura de diligències per part de la fiscalia. La mirada mediàtica també es va adreçar cap a la seva esposa, Carmen Ninet, i pocs dies després Ángel, amb una llarga trajectòria com a batlle de l’Eliana primer i en diversos càrrecs després, va presentar la dimissió de tots els càrrecs: comissionat del govern espanyol i president d’honor del PSPV. Va denunciar que havia estat víctima d’un “atac injustificat” que li havia fet un dany personal “enorme”. El dia abans, la Diputació de València havia obert expedients d’informació reservada tant a Ángel com a Ninet perquè aportessin les titulacions que acrediten que compleixen els requisits per a sengles feines.

La Diputació de València investiga els títols de l’ex-comissionat de la gota freda i la seva parella

José María Ángel és una figura històrica del socialisme valencià. Va ser batlle de l’Eliana durant gairebé dues dècades i va assumir responsabilitats clau en la gestió d’emergències durant els governs de Ximo Puig. La seva trajectòria ha estat marcada per una llarga dedicació a l’administració pública. Fonts del PSPV han explicat a EFE que el partit està pendent de l’evolució clínica d’Ángel, i que avui mateix n’oferiran informació.

Diana Morant fa costat a José María Ángel i denuncia “setmanes d’assetjament”

Morant ha escrit que està “en estat de xoc i trencada de dolor” per l’estat d’Ángel. “Tota la meua estima i afecte per a ell i la seua família en aquests moments tan durs, després de setmanes d’assetjament. José María, tant de bo et recuperes com més prompte millor. Som al teu costat”, ha escrit. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha compartit el missatge de Morant i ha expressat el seu afecte a Ángel i la seva família.

Todo mi cariño y apoyo a José María Ángel y a su familia en estos difíciles momentos. https://t.co/86WhdGnFu4

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) August 8, 2025

Carles Puigdemont ha fet públic un missatge amb motiu del primer aniversari del seu retorn fugaç a Barcelona, el 8 d’agost de l’any passat, quan va aparèixer al passeig de Lluís Companys abans del ple d’investidura de Salvador Illa. “Ho vaig fer en el lloc i a l’hora anunciats”, diu, i “el desenllaç el coneix tothom”: la seva desaparició davant de la policia i retorn a l’exili a Bèlgica.

Avui fa un any que compareixia públicament a Barcelona, després de gairebé set anys de no haver posat els peus al Principat de Catalunya. Ho vaig fer en el lloc i a l’hora anunciats, amb la intenció d’assistir tot seguit al debat d’investidura del President de la Generalitat que…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) August 8, 2025

Sense entrar en detalls per “la maquinària repressora de l’estat espanyol”, i amb el pas del temps i “superada l’angoixa” d’aquells dies, Puigdemont diu que cal tornar a posar el focus en els motius que el van dur a assumir un risc evident. El primer, remarca, era el de caràcter democràtic: “Vaig ser escollit diputat al Parlament de Catalunya i tenia el dret i el deure de ser a la sessió on s’havia de votar la presidència del meu país.” I afegeix que l’ordre de detenció dictada pel Tribunal Suprem espanyol no pot inhabilitar un dret fonamental com aquest. En aquest sentit, explica que, vista la impossibilitat d’accedir al parlament sense ser detingut, qualsevol intent hauria estat un lliurament voluntari, “cosa que no ha estat mai en cap de les meves previsions ni intencions en aquest gairebé vuit anys d’exili”. I afirma, contundent: “Si l’estat espanyol creia que tenia el deure d’impedir el meu accés al parlament, jo tenia el deure d’intentar evitar la meva detenció.”

El Mundo encara treu foc pels queixals pel retorn de Puigdemont: “Va ser una burla gravíssima”

A banda del dret de representació, Puigdemont assenyala com a segona raó de pes la vigència de la llei d’amnistia, aprovada ja per les corts espanyoles i en vigor. Diu que a la llei no hi ha res que permeti al Tribunal Suprem espanyol de vulnerar-ne la lletra i l’esperit, i reivindica que era necessari assenyalar-ho: “Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu, una avaria en el sistema espanyol que impedeix que puguem parlar de democràcia plena.” També, diu, calia posar el focus en el comportament del president espanyol, Pedro Sánchez, a qui retreu la passivitat per a denunciar “el que és literalment una actitud colpista del Suprem”. També, denuncia la voluntat de “normalitzar” el clima polític català d’Illa, a qui acusa de voler “desnacionalitzar Catalunya”.

Tot i que reconeix que era conscient l’alt risc d’acabar detingut i empresonat a Madrid –”avui encara seria a la presó”, diu–, Puigdemont considera que “calia assumir el risc de trencar costures” per a posar de manifest l’incompliment de la llei  d’amnistia, aprovada i en vigor. I connecta aquest incompliment amb les raons per les quals defensa la independència, que “no ens hem de cansar mai d’explicar”, diu. Això, afegeix, “cadascú ho ha de fer a la seva manera”, i reivindica la seva: “Jo ho vaig fer fa un any d’una manera riscosa, amb l’ajuda indispensable gràcies al compromís i l’audàcia de moltes persones a les quals els dec un agraïment de per vida.” També agraeix la col·laboració als milers de persones que es van mobilitzar: “Vau posar la vostra determinació i el vostre cos per tal que la jornada acabés amb una derrota del sistema espanyol. Que també es tractava d’això: de trencar els plans repressors que els espanyols tenen preparats per a nosaltres.”.

Bàrbara Vidal: “Els mitjans no diuen els noms de violadors; en canvi, de mi en van dir nom i cognom”

Finalment, reivindica l’exili –“mal que els pesi a alguns”– com a forma de resistència i afirma que el seu deure és fer justament allò que l’estat espanyol vol impedir: mantenir-se en llibertat i amb plens poders polítics, no inhabilitat. Al final del missatge, afegeix una reflexió: “Mantenir la posició no sempre és còmode ni agradable. Però és una actitud fonamental que no hauríem d’abandonar mai, per més emprenyats, decebuts o desanimats que estiguem.”

 

Compreu Tres dies d’agost a la Botiga de VilaWeb

Un centenar de persones es van mobilitzar ahir a les portes del Coliseu Balear, a l’avinguda de Gaspar Bennàzar de Palma (Mallorca), per protestar contra una cursa de braus que s’hi feia. La mobilització, que ha aplegat activistes antitaurins, ha acabat amb la detenció d’una dona després d’una càrrega de la policia. El col·lectiu juvenil Arran i Alerta Solidària han convocat una concentració de suport davant els jutjats de Palma.

Les protestes es van fer abans de l’inici de la cursa de braus, a l’exterior del recinte. S’hi van mostrar cartells amb consignes com ara “Sang i dolor mai no poden ser tradició”, “No més infants dins” i “Jo també pensaria que el bou no pateix si no tingués empatia”.

La tensió va créixer i, com mostren les imatges que ha compartit Arran a les xarxes socials, va provocar la detenció a la força d’una manifestant, a qui van reduir prement el cap contra un cotxe aparcat.

CÀRREGUES POLICIALS I UNA COMPANYA DETINGUDA A LA CONCENTRACIÓ ANTITAURINA DE PALMA

Atentes a més informació i a possibles convocatòries. Responguem juntes a la repressió! pic.twitter.com/LTydhFpKbd

— Arran Mallorca (@ArranMallorca) August 7, 2025

La tornada de Carles Puigdemont, el 8 d’agost de l’any passat, va encendre la premsa espanyolista. Un any després, El Mundo encara no ho ha paït i ho deixa palès en un editorial titulat ‘La decadència política d’emblanquir a Puigdemont’. “Allò, en fi, va ser una burla gravíssima: una democràcia avançada és incompatible amb els fets que van passar llavors a Barcelona”, diu. Així mateix, assegura que Puigdemont va “humiliar tota la societat”.

El diari responsabilitza el govern de Pedro Sánchez del fet de no haver detingut Puigdemont, però li retreu sobretot haver acceptat els vots de Junts per a governar. “El 8-A va ser l’escenificació d’aquest desequilibri: un fugitiu convertit en soci essencial, que es passeja, parla, fuig i, un any després, continua marcant el ritme de l’acció del govern d’Espanya”, afegeix.

El Mundo insisteix que Puigdemont i Junts s’aprofiten de la debilitat de Sánchez, tant en l’àmbit parlamentari com en l’àmbit social –arran del cas Koldo–, per esprémer al màxim l’executiu, com ara amb l’acord de l’oficialitat del català la UE o el de la cessió de les competències d’immigració. “Junts, efectivament, no ha rebut tot allò que li havien promès. I no hi trenca. Per què? Perquè el seu poder no consisteix a governar, sinó a impedir que uns altres governin sense el seu permís”, continua.

“Si Sánchez cau, l’excepcionalitat que converteix Puigdemont en indispensable es desfà. Junts viu millor en el xantatge que en la normalitat institucional. Necessita aquest govern tant com el govern a ell. Ambdós mantenen una relació mútua de dependència crònica”, conclou.

Les autoritats israelianes han detingut set persones pel cap baix durant les manifestacions contra l’ofensiva militar a Gaza. La policia ha fet servir unitats de cavalleria i canons d’aigua per dispersar les multitudinàries protestes convocades davant la seu del Likud —el partit del primer ministre, Benjamin Netanyahu— i a prop de la seva oficina a Jerusalem.

A la capital, les mobilitzacions han reunit familiars de supervivents i de segrestats, que han reclamat un acord per a l’alliberament dels ostatges i el final de l’ofensiva israeliana sobre el territori palestí. Segons que informa el portal israelià Ynet, entre els crits que s’hi han sentit hi havia el d’“La pressió militar està matant els ostatges”.

A Tel-Aviv, les protestes han inclòs la crema de pneumàtics i l’inici d’una marxa que, un cop blocada per la policia, ha acabat amb el tall d’una carretera i l’encesa d’una foguera. El dirigent del partit opositor israelià els Demòcrates, Yair Golan, hi ha afirmat que “la guerra s’ha d’aturar ara, els ostatges han de ser alliberats. Això no aporta res a la seguretat d’Israel”.

Segons el diari israelià Times of Israel, les detencions s’han produït a la localitat de Karkur, al nord del país, i a Tel-Aviv.

Tres detinguts en protestes haredites contra el reclutament

Hores abans, grups de jueus ultraortodoxos haredites han blocat carreteres a les dues ciutats en protesta pels nous intents de les Forces de Defensa d’Israel de reclutar estudiants de les ieixivàs. Dos d’aquests estudiants havien estat detinguts dimecres per evasió del servei militar, segons el Times of Israel.

Els manifestants s’han enfrontat a la policia i tres han estat detinguts per llançar pedres als agents a Bnei Brak, als afores de Tel-Aviv, mentre que dos més han estat arrestats pel mateix motiu a Jerusalem.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

El gabinet de seguretat israelià ha aprovat per majoria un pla del primer ministre Benjamin Netanyahu per a ocupar la ciutat de Gaza, en una estratègia que ha dit que serviria per a posar fi a la guerra.

El document, que ell mateix ha anomenat “els cinc principis per a acabar la guerra”, preveu de desarmar Hamàs, retornar a Israel tots els ostatges vius i morts, desmilitaritzar la franja, mantenir-hi el control de seguretat d’Israel i establir-hi una administració civil alternativa que no sigui ni Hamàs ni l’Autoritat Nacional Palestina, sense aclarir quina legitimitat tindria.

Segons mitjans israelians i americans, l’objectiu del govern israelià seria buidar completament de palestins la ciutat de Gaza abans del 7 d’octubre, aniversari de l’atac d’Hamàs contra Israel, i obligar-los a traslladar-se a unes altres zones de la franja.

La decisió, presa de matinada després d’una reunió que s’ha allargat tota la nit, és un pas més en l’escalada de l’ofensiva israeliana contra Gaza. Poc abans Netanyahu havia declarat que Israel volia prendre el control de tot Gaza i després transferir-lo a forces àrabs “amistoses”, contràries a Hamàs. Tanmateix, el pla final s’atura ara com ara en l’ocupació de la capital, un canvi que pot reflectir la renuència de l’exèrcit i, en particular, del cap de l’estat major, Eyal Zamir, que ha advertit que una operació d’aquesta magnitud pot fer perilla la vida de la vintena d’ostatges vius que encara hi ha i afegir tensió a unes forces armades esgotades després de gairebé dos anys de guerres a la regió.

Les famílies dels ostatges han expressat una oposició frontal al pla, convençudes que qualsevol nova ofensiva a gran escala condemnarà els seus parents i tancarà qualsevol possibilitat de negociació per alliberar-los. Les protestes d’aquests familiars s’han afegit a les crítiques de sectors de l’oposició israeliana, que acusen Netanyahu de prendre decisions guiades més per interessos polítics i per la pressió dels socis de govern de la ultradreta que no pas per criteris estratègics o humanitaris.

Hamàs ha reaccionat ràpidament a la cadena de televisió Al Jazeera Mubasher, advertint que considerarà qualsevol força creada per governar Gaza segons la proposta de Netanyahu com una “força ocupant” vinculada a Israel, i ha insistit que la resistència armada continuarà mentre persisteixi l’ocupació. A Jordània, un alt funcionari ha replicat que els països àrabs solament donaran suport a una solució que compti amb l’aval dels palestins, i ha descartat de facto la idea que forces àrabs “amistoses” prenguin el control del territori sense un consens previ.

Mentrestant, organitzacions internacionals i agències humanitàries han advertit que l’ocupació de la ciutat de Gaza agreujarà encara més una crisi humanitària ja extrema, amb milers de morts, desplaçaments en massa i una greu escassetat d’aliments, aigua i medicaments. L’ONU ha fet una crida urgent a la contenció i ha recordat que qualsevol operació militar en zones densament poblades implica un gran risc de vulneració del dret internacional humanitari. L’escalada també preocupa alguns altres actors internacionals, que alerten que una ocupació prolongada pot obrir un nou capítol de guerra llarga i d’insurgència a la franja, amb conseqüències imprevisibles per a la seguretat regional i mundial.

Aquest moviment, que Netanyahu defensa com una passa imprescindible per a derrotar Hamàs i “garantir la seguretat d’Israel”, accentua la divisió interna i internacional sobre el futur de Gaza i allunya encara més qualsevol possibilitat immediata d’alto-el-foc o de procés polític de resolució del conflicte.