Lloc: Plaça Sa Boada

The Washington Post · Karen DeYoung, John Hudson, Shira Rubin i Lior Soroka

Els plans del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d’ampliar les operacions militars a Gaza i ocupar militarment l’enclavament de cap a cap comencen a agafar força.

Aquesta matinada, el gabinet de seguretat israelià ha aprovat per majoria un pla del primer ministre Benjamin Netanyahu per a ocupar la ciutat de Gaza. El document preveu el desarmament Hamàs, el retorn a Israel tots els ostatges vius i morts, la desmilitarització de Gaza, el control per part d’Israel de la seguretat a l’enclavament i l’establiment un govern civil alternatiu que no sigui ni Hamàs ni l’Autoritat Nacional Palestina, sense aclarir quina legitimitat tindria.

Segons la premsa israeliana, l’objectiu del govern israelià seria buidar completament de palestins la ciutat de Gaza abans del 7 d’octubre, aniversari de l’atac d’Hamàs contra Israel, i obligar-los a traslladar-se a unes altres zones de la franja. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, s’ha compromès a “fer efectiva amb professionalitat” qualsevol decisió que prengui el govern.

La decisió, un pas més en l’escalada de l’ofensiva israeliana a Gaza, sembla indicar que el govern israelià ha desestimat definitivament la via negociada amb Hamàs per a aconseguir un alto-el-foc. Les organitzacions humanitàries internacionals, han aquest sentit, han advertit que l’ocupació de la ciutat de Gaza agreujarà encara més una crisi humanitària ja extrema, amb milers de morts, desplaçaments en massa i una greu escassetat d’aliments, aigua i medicaments.

Un funcionari israelià explica que el govern ja ha obert converses amb el govern de Trump per a informar-los dels seus plans militars. “Hi ha un consens creixent que Hamàs no té interès a arribar a cap acord”, diu el funcionari –una de les diverses persones avesades amb els detalls del delicat procés de presa de decisions sobre Gaza–, que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament.

La Casa Blanca no ha respost a les preguntes de The Washington Post sobre els plans d’Israel i no ha volgut aclarir les declaracions de dissabte de Steve Witkoff, enviat especial de Trump al Llevant, que, a Tel-Aviv, digué a les famílies dels ostatges que la proposta d’un alto-el-foc temporal i el retorn de la meitat –aproximadament– dels vint ostatges israelians que encara romanen en poder d’Hamàs a Gaza no funcionava. “I mira que ho hem provat tot”, digué.

Trump, afegí Witkoff, “considera ara que tots els ostatges han de tornar a casa immediatament”. L’enviat especial afegí que el president nord-americà “no tolerarà acords parcials” i explicà que el govern nord-americà treballa en un pla de “tot o res”. Ambdues parts han rebutjat elements de la proposta que Witkoff ha presentat durant les negociacions.

Els detalls de la nova estratègia del govern nord-americà –i fins a quin punt té relació amb el canvi de plans de Netanyahu a Gaza–, continuen sense aclarir-se, segons que diplomàtics i famílies d’ostatges israelians que han estat en contacte amb funcionaris del govern nord-americà.

Representants de Catar i Egipte –que, juntament amb els Estats Units, han mitjançat en les converses entre Israel i Hamàs gairebé d’ençà que començà el conflicte, ara fa poc menys de dos anys– expliquen a The Washington Post que no tenen constància de cap nou acord d’alto-el-foc encapçalat pels Estats Units.

Tot i que fa temps que els sectors més extremistes del govern de Netanyahu defensen la presa total del control de Gaza, alts funcionaris de seguretat han insistit repetidament que Israel ja ha aconseguit l’objectiu de neutralitzar la capacitat d’Hamàs de governar Gaza o d’emprar l’enclavament com a plataforma d’atac contra Israel.

Les FDI afirmen que ja controlen més d’un 75% de Gaza, un territori densament poblat d’uns 365 quilòmetres quadrats. L’ONU ha declarat que tan sols un 12% de Gaza es troba fora de la zona militaritzada israeliana o de les àrees no afectades per les ordres d’evacuació de les FDI. La majoria dels 2,2 milions d’habitants de Gaza viuen ara en campaments improvisats a la part sud de la franja.

Per un seguit, les FDI s’han abstingut d’operar en els punts de l’enclavament on la intel·ligència israeliana creu que hi ha els ostatges. Les famílies dels ostatges, com també molts funcionaris de seguretat israelians, fa temps que defensen que l’única manera d’alliberar els ostatges és amb un acord negociat.

“Netanyahu ha decidit d’ocupar la franja de Gaza i això vol dir que les operacions militars també s’executaran a les zones on hi ha els ostatges”, diu una persona acostada les decisions del primer ministre israelià, que parla anònimament perquè no està autoritzada a fer declaracions als mitjans de comunicació.

Els ostatges alliberats fins ara han declarat als mitjans de comunicació israelians que els seus captors tenien ordres de matar-los quan creguessin que s’acostaven les tropes israelianes.

Einav Zangaukerel –que té un fill, en Maten, retingut com a ostatge a Gaza– escrigué dilluns a X: “Fa 667 dies que els ostatges suporten un holocaust als túnels i, en compte d’arribar a un acord total per a posar fi a la guerra –un acord amb cara i ulls–, Netanyahu prepara una operació que convertirà els ostatges vius en cadàvers i polvoritzarà els ostatges caiguts.”

A final de la setmana passada, Hamàs i la Gihad Islàmica Palestina –un grup militant més petit que també opera a Gaza– difongueren un seguit de vídeos en què apareixien, visiblement demacrats, dos dels ostatges que continuen a Gaza. “Veus el teu fill morir davant els teus ulls i no pots fer-hi res”, declarà a The Associated Press Ofir Braslavski –el fill del qual, en Rom, apareixia en un dels vídeos.

Alguns dels familiars dels ostatges que es van reunir amb Witkoff a Tel-Aviv el cap de setmana passat pensen que el pla que l’enviat especial els presentà serà el més efectiu per a alliberar dels ostatges i posar fi a la guerra.

“El govern [dels Estats Units] va heretar aquest marc de negociació per fases, i el govern israelià ens va convèncer que era la millor opció per a arribar a un acord”, diu Ruby Chen –amb un fill, de 19 anys, que va ser assassinat i més tard transportat a Gaza durant l’atac d’Hamàs del 7 d’octubre de 2023 al sud d’Israel.

“Però Washington ha trigat sis mesos a adonar-se que no pot executar un pla d’aquesta mena, i ha decidit de canviar d’estratègia i traçar un pla amb més probabilitats d’èxit”, explica Chen a The Washington Post.

El funcionari israelià citat per The Washington Post explica: “El primer ministre continua pressionant perquè s’alliberin els ostatges mentre se cerca una solució militar [al conflicte], combinada amb el lliurament d’ajuda humanitària, en la mesura que sigui possible, a zones no controlades per Hamàs.”

La publicació per part d’Hamàs dels vídeos que mostren els ostatges esquelètics arriba en un moment de clamor internacional per les imatges d’infants de Gaza demacrats a causa d’allò que l’ONU anomena condicions pròximes a la fam.

Israel ha restringit el lliurament d’ajuda humanitària per grups internacionals i, en canvi d’això, ha apoderat la Fundació Humanitària de Gaza (GHF) perquè gestioni quatre centres de distribució al sud de Gaza. Centenars de civils de Gaza han estat assassinats a trets en passar prop de les posicions de les IDF anant cap als centres de distribució de la GHF, custodiats per mercenaris nord-americans.

Molts països àrabs i europeus, als quals s’afegí dilluns el Canadà, han lliurat aliments per via aèria a Gaza. Jordània, que també hi ha enviat ajuda per carretera, condemnà dilluns “l’obstrucció deliberada” dels combois pels colons israelians a Cisjordània.

“No és la primera vegada que hi ha violacions d’aquesta mena”, declarà el portaveu del govern jordà, Mohàmmad al-Momani, a l’agència oficial de notícies del país. Més enllà dels atacs perpetrats pels colons, afegí, Israel ha imposat restriccions estrictes a la xifra de camions que poden entrar diàriament a Gaza, com també inspeccions frontereres caòtiques i nous aranzels duaners.

Rubin i Soroka informen de Tel-Aviv estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

“Encara no són les tres de la tarda, i li sona el telèfon: ‘Te n’hauràs d’encarregar tu, de l’extracció’, li diuen. ‘Ostres, aquell no respon?’ ‘No, no respon.’ ‘Doncs som-hi.’ Li donen l’adreça del pis d’on els haurà de treure i pengen el telèfon.” És un petit fragment del llibre Tres dies d’agost, de Josep Nualart Casulleras, cap de redacció de VilaWeb, sobre un dels moments més desconeguts i desconcertants del retorn fugaç de l’exili del president Carles Puigdemont amb motiu del ple d’investidura de Salvador Illa, avui fa just un any. Puigdemont va poder arribar clandestinament al centre de Barcelona dos dies abans, el 6 d’agost al vespre, i, després d’haver fet un discurs a l’Arc de Triomf el dia 8 a les nou del matí, va acabar desapareixent davant un dispositiu de sis-cents agents dels Mossos d’Esquadra. Fins ara no se sabia exactament com havia aconseguit de tornar a l’exili malgrat l’ordre de detenció que el jutge Pablo Llarena mantenia vigent tot i l’entrada en vigor de la llei d’amnistia.

Compreu Tres dies d’agost a la Botiga de VilaWeb

Ara, un any després, Tres dies d’agost reconstrueix amb detall el procés en què un equip reduït de persones pròximes a Puigdemont va organitzar un comboi improvisat de cinc cotxes el 8 d’agost a la tarda, mentre avançava el ple d’investidura al Parlament de Catalunya i els Mossos el cercaven a la desesperada, posant-hi tots els recursos possibles.

Era un comboi improvisat perquè, tal com relata el llibre, el pla inicial d’evacuació del president que s’havia dissenyat a Waterloo uns quants dies abans no s’havia pogut activar, per una trucada que no va funcionar. De manera que es va haver d’activar un pla improvisat amb un grup de gent que no havia estat avisat. Finalment, al vespre, es va poder formar un comboi de tres cotxes amb què Puigdemont i Jordi Turull van poder sortir de Barcelona, primer, i travessar la frontera administrativa, més tard, a quarts de dotze de la nit. Hi havia dos vehicles més que, durant aquelles hores, van fer tasques de vigilància dels punts fronterers per comprovar que no hi hagués controls policíacs. I el pla va sortir bé.

El relat oficial, desmuntat

El llibre de Nualart relata la tensió personal i política dels protagonistes durant aquells dies i, gràcies a l’aportació de testimonis excepcionals i directes que han parlat per primera vegada dels fets, reconstrueix la preparació i l’execució de l’operació d’entrada i sortida de Puigdemont, amb la prudència i les prevencions que exigeix el context de repressió contra l’independentisme, malgrat la llei d’amnistia.

‘Tres dies d’agost’, de Josep Nualart Casulleras. Fotografia: Albert Salamé.

I desmenteix, per primera vegada, el relat oficial dels Mossos d’Esquadra, que deia que un agent havia perseguit durant dos quilòmetres el cotxe blanc amb què el president se’n va anar de l’Arc de Triomf de Barcelona el dia que va tornar a Catalunya. L’únic agent de la Comissaria General d’Informació que va veure com pujava a l’Honda HRV des de la part posterior de l’escenari, acompanyat del secretari general de Junts, Jordi Turull, el va seguir a peu tan sols durant un centenar de metres. No fou una persecució de dos quilòmetres corrent per carrers de la ciutat fins que el va perdre en un semàfor a tocar del passeig de la Circumval·lació, tal com va afirmar el comissari en cap, Eduard Sallent, i tal com afirmaven els Mossos en l’informe que van enviar al Tribunal Suprem espanyol al cap d’uns quants dies.

Per celebrar els trenta anys de VilaWeb, aquest mes, us proposem que participeu en el joc dels Trenta anys!, un joc participatiu per a recordar plegats les notícies que han marcat aquestes tres dècades. Cada dia d’agost publicarem una selecció de deu notícies d’un any concret, del 1995 al 2024. Us convidem a recordar-les i triar quina us va colpir més. A final del mes, amb les vostres votacions, confeccionarem el recull definitiu: les trenta notícies que hauran definit els trenta anys d’història de VilaWeb. Entre tots els participants, sortejarem una capsa regal de Fent País, una subscripció anual a VilaWeb i una motxilla dels Països Catalans.

2002

El 2002 es van posar en circulació els bitllets i monedes d’euro, cosa que va implicar la desaparició de la pesseta i el franc, entre més monedes. A Galícia l’enfonsament d’un petrolier va causar una catàstrofe ambiental, però també l’aparició d’un gran moviment de protesta, sota la bandera del “Nunca Máis”. I es va crear la Comissió de la Dignitat, per reivindicar el retorn dels papers espoliats a Salamanca pel franquisme, que no s’ha concretat mai.

 

Si voleu participar en el joc dels Trenta anys!, cliqueu ací. Podeu votar una notícia entre aquestes que hem esmentat i més que van passar durant l’any 2002.

Mallorca fa olor d’estiu fins i tot a l’hivern. O, si més no, d’alguna cosa semblant. No és casual que quan demanam a Laura Gost (la Pobla, 1993) per un dels llocs més especials de l’illa ens esmenti allà on ella ha estiuejat tota la vida i on, ara que és mare, ha decidit de traslladar-se i fer que en Blai convisqui amb aquest paisatge i les mateixes dinàmiques que va seguir de petita. Abans d’anomenar el lloc, cal esmentar un fet important: hi havia algun recel a descobrir de quin punt de l’illa parlam, perquè aquesta petita urbanització que té de finestra una mar tranquil·la, infants colcant en bicicleta i un veïnatge autèntic i mallorquí aconsegueix escapar del turisme. Ella ho aclareix així: “És voler mostrar orgullosament el lloc on has crescut, i, d’altra banda, aquest recel que de sobte s’ompli de visitants. No hi ha cap hotel, no hi ha cap quiosc de platja, no hi ha cap restaurant. Sents xerrar la teva llengua i és un entorn bastant propi, conegut i familiar.”

Per a Gost, el Barcarès té un valor emocional molt especial. Seim al porxo de ca la padrina Antònia. Just al darrere es pinta un quadre de blau transparent i oratge revitalitzador. Allà és on l’escriptora va començar a nedar i on el fill de cinc mesos ha començat a tastar l’aigua. “És un lloc que no només em dóna molta pau, sinó que –encara que soni molt tòpic– és molt inspirador”, diu. Tant, que fins i tot alguns passatges de La cosina gran s’inspiren en aquesta petita zona tocada per la màgia.

Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert.

“La meva infància és que els Reis arribaven per la mar i deixaven els regals aquí damunt les roques. Sortíem amb la família, era una festa. També record els estius, les bicicletes i unes rutines molt lliures, però alhora marcades d’una manera tàcita entre els amics”, diu. Unes rutines que implicaven també anar a nedar, estar tot el dia fora i haver d’esperar cada dia dues hores eternes entre acabar de dinar i el moment en què els pares la deixaven anar a molestar les veïnades per tornar a nedar.

Gost va canviar la Pobla per Palma, Palma per Barcelona i Barcelona pel Barcarès. A Barcelona, diu, no s’imaginava fent de mare. Ens parlarà sobre en Blai unes quantes vegades, però perquè per a Gost la família és refugi, com ho és el Barcarès. “Els records més preciosos de la meva infància tenen les padrines de coprotagonistes. Han fet de segona mare”, explica. Per això també té clavat en la memòria els divendres en sortir d’escola, arribar aquí on som i sentir l’olor del menjar que n’Antònia –“la millor cuinera en diferència que he conegut”– havia fet.

Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert.

“La família és un refugi, un coixí, i és un privilegi poder-lo tenir. I una presa de terra important. Pots anar a fora, tenir èpoques en què el teu entorn canvia radicalment, però el fet de saber que hi són i que són aquest suport permanent em fa sentir molt afortunada, perquè sent que ho tenc i que també ho tendrà en Blai”, diu. De fet, tota la família materna de Gost viu més o manco a un radi d’un quilòmetre i això torna a ser un privilegi.

Reconeix que quan tenia vint anys, tal vegada, no hi hauria viscut tot l’any. Però la sensació de tranquil·litat s’apodera de l’indret: “De la mateixa manera que és un refugi familiar, també és un reducte de pau i de calma.” Li deman com definiria el Barcarès en tres paraules i no dubta gens: “Un lloc molt plàcid, molt acollidor i molt evocador. Me’n ve una quarta, que és també inspirador. Però hem dit tres i són tres.”

La fascinació pel cinema

Del Barcarès, ens movem cap al començament de tot: la Pobla. Allà hi ha un lloc ben especial per a Gost, el centre cultural la Congregació. Quan era petita hi havia la biblioteca. Ara a la Congregació és on Gost presenta els llibres que publica. Però, més que per la literatura, aquest espai és sobretot important pel record del projector i les pel·lícules. La sala de teatre, amb funció de cinema, li va fer descobrir un món interminable. Recorda l’estrena de Pirates del Carib o El viatge de Chihiro, però també els VHS que els infants podien dur i suggerir que es projectassin.

A la Congregació, hi apareix la figura paterna. És amb el pare que anava a veure els cicles de films quan tenia nou anys, deu o onze. Gost se sentia adulta mentre li creixia la “fascinació pel cinema clàssic, els diàlegs frenètics i en blanc i negre”. Es fixava en els noms dels actors i anava esdevenint una persona una mica més culta.

Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert.

La cultura ha estat una “salvació” per a ella. La literatura i el cinema han estat dos pilars fonamentals que expliquen la Laura Gost d’avui: “No podria entendre la meva personalitat ni la meva manera de viure la vida. Les expectatives personals, amoroses, familiars, laborals… tot es veu molt esquitxat per allò que he llegit i que he vist. La cultura fa que s’eixampli un poc el que ets, que s’eixampli la manera d’entendre el món.” Laura Gost i cultura són una simbiosi; sense la cultura hauria de prescindir d’una finestra al món.

Els sentiments que tenia Gost de petita, quan seia a les butaques de la Congregació, no anaven mal encaminats. A vint-i-quatre anys, va passar allò que ningú no esperava: Woody & Woody, que va néixer com una obra de teatre de barra, es va convertir en un curt d’animació i, després, en un premi Goya. No ho hauria previst mai, li semblava “extraterrestre”. Però amb el guardó va créixer la idea de les expectatives alienes: “Sempre m’he sentit bastant lliure, però amb el Goya vaig tenir un punt de vertigen. I ara, què? Quina és la passa següent?” En tot cas, va ser un sentiment de què es va poder deslligar i no ser-ne esclava. “La gent no està tan pendent de tu. Crec que, per ego, ens sentim més importants pensant que hi ha una audiència esperant els nostres moviments. La gent està molt contenta, ho celebra, però després ja està. Quan assumeixes això també et treus pressió del damunt.”

El refugi dels llibres

Una mica més enfora, arribam a Ratacorner. La llibreria de Palma és el tercer lloc especial que Gost ha volgut triar. “És la meva llibreria preferida de Palma. Mira que hi ha llibreries precioses i llibreters fantàstics. Però m’agrada molt el concepte de Ratacorner: transcendir la idea de llibreria física. En Miquel i n’Edu són uns gestors culturals magnífics, organitzen festivals i trobades de tota mena”, explica. No és coincidència, tampoc, que sigui allà on l’autora presenti els llibres quan toca fer promoció a Palma: “És un espai feliç i estimulant.”

Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert.

La relació de Gost amb els llibres l’ha acompanyada i l’acompanyarà tota la vida. Recorda quan tenia set o vuit anys i començava a escriure els primers contes. Fins i tot se’ls “editava” amb un cartó i en feia els lloms. El bot, però, va arribar quan l’editorial Lleonard Muntaner va voler publicar la primera novel·la. “A mi em feia vertigen. Però La cosina gran va tenir una acollida preciosa. Ja no és només el fet de publicar, que això ja era una passa endavant, sinó el fet de sentir que ets llegida. Quan algú ve i et diu que t’ha llegit… és una cosa que no arribes a assumir mai del tot. És un privilegi que hauries de recordar molt i tenir molt present”, subratlla.  Haver-se convertit en escriptora, per tant, “és un luxe i un somni assolit” de què se sent molt afortunada.

Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert.

Aquest darrer vessant ens connecta directament amb el primer. Perquè en la seva literatura també hi ha família. Sobretot, a Les cendres a la piscina, el darrer llibre publicat. Hi surt el padrí patern, en Sebastià, la padrina, els pares… alguns personatges més inventats que alguns altres. Una aproximació en la ficció que li ha servit també per a centrar-se en el paisatge interior de l’obra.

M’acomiad de Ratacorner entenent què explicava Gost sobre la llibreria i pensant en aquests tres llocs especials que, d’una manera o altra, configuren la dona que és. La família, el cinema i la literatura són els tres refugis que l’acullen i l’alliberen.

Després d’una primera etapa durant el mes de juliol a Llo (Alta Cerdanya), l’exposició “La utilitat de l’inútil” –fruit de la trobada entre el poeta mallorquí Biel Mesquida i l’aquarel·lista polonesa Ewa Karpińska– arriba ara a Queralbs (Ripollès). La mostra, emmarcada en l’agermanament entre aquests dos pobles, s’inaugura avui, divendres 8 d’agost, a l’Espai Nitger de Queralbs, i romandrà oberta al públic fins el  dia 24.

Dissabte, 9 d’agost, a les 19.00, Biel Mesquida i Ewa Karpińska oferiran un recital poètic conjunt, combinant lectura de poemes i intervencions sonores, en un acte que subratlla el valor de la paraula i la imatge en català com a nexe comú. Mònica Güell, directora del Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona, recorda: “Aquesta exposició reuneix un poble de Catalunya Nord, un poble del Principat, un poeta mallorquí i una pintora polonesa: el català és el fil que vincula quatre sensibilitats i territoris diversos.”

Del 18 de juliol al 3 d’agost, l’Espai Robert Autones de Llo, a la Catalunya Nord, va acollir una primera fase de l’exposició, on els texts de Closcadelletra i Carpe momentum van servir de punt de partida per a les peces d’Ewa Karpińska. Les tècniques mixtes sobre paper, el metall, la cal·ligrafia, l’encàustica i, sobretot, l’aquarel·la “humit sobre humit” –que l’artista polonesa ha portat a uns nivells magistrals, explorant el cicle de l’aigua i la llum– van marcar el caràcter sensorial de la mostra. “La pàgina en blanc és el buit creatiu on neixen universos que són, alhora, mentida i veritat”, diu Karpińska. I Mesquida afegeix: “Hem etiquetat amb signes fràgils aquest diàleg artístic: la utilitat de l’inútil.”

The Washington Post · Mark Johnson

Després de set anys d’investigació, un grup de científics de la Facultat de Medicina de la Universitat Harvard han revelat que la pèrdua de liti té un paper important en l’aparició de l’Alzheimer. La troballa podria ajudar a detectar més aviat la malaltia, a desenvolupar tractaments nous i, més àmpliament, a expandir el nostre coneixement sobre el procés d’envelliment del cervell.

El grup –dirigit per Bruce A. Yankner, professor de genètica i neurologia de la Facultat de Medicina de Harvard– ha aconseguit d’eradicar la malaltia en ratolins i restaurar la funció cerebral amb un compost anomenat orotat de liti, en petites quantitats, suficients per a imitar el nivell natural del metall al cervell. L’estudi es va publicar abans-d’ahir a la revista Nature.

“Com que l’orotat de liti és un compost molt barat, és previsible que es faran més estudis per a provar-ne l’eficàcia a curt termini”, diu Matt Kaeberlein, ex-director de l’Institut d’Investigació sobre l’Envelliment Saludable i la Longevitat de la Universitat de Washington, que no ha participat en l’estudi. “Altrament, seria una vergonya per a la comunitat clínica dedicada a la recerca de l’Alzheimer.”

Yankner, també codirector del Centre Paul F. Glenn per a la Recerca Biològica de l’Envelliment de Harvard, diu: “No recomano que la gent prengui liti ara com ara [com a remei per a prevenir l’Alzheimer], perquè no s’ha validat com a tractament en humans. Sempre cal anar amb compte, perquè les coses poden canviar en passar dels ratolins als humans.” I afegeix que les conclusions de l’estudi encara han de ser validades en més laboratoris.

Aquests darrers anys s’han fet avenços en el tractament de l’Alzheimer, però cap medicament no ha aconseguit d’aturar o eliminar una malaltia que es calcula que afecta més de cinquanta milions de persones de tot el món.

El liti es prescriu a pacients amb trastorn bipolar, i estudis anteriors n’han indicat el potencial com a tractament per a l’Alzheimer i com a medicament contra l’envelliment. Un estudi de l’any 2017 a Dinamarca va indicar que la presència de liti en l’aigua potable es podia relacionar amb una incidència més baixa de la demència entre la població general.

L’estudi publicat aquesta setmana, tanmateix, és el primer que descriu les funcions específiques que exerceix el liti en el cervell, la influència en les cèl·lules cerebrals i l’efecte que la deficiència de liti en etapes posteriors de la vida té en l’envelliment.

Els resultats de l’estudi, fet pel laboratori de Yankner i investigadors de l’Hospital Infantil de Boston i del Centre Rush sobre l’Alzheimer de Xicago, també assenyalen que el mesurament dels nivells de liti al cervell pot ajudar els metges a detectar l’Alzheimer anys abans que n’apareguin els primers símptomes. Yankner explica que els nivells de liti es poden mesurar al líquid cèfalo-raquidi o en la sang dels pacients, o bé amb neuroimatges.

El liti, clau per al funcionament cerebral

En un cervell sa, el liti manté les connexions i les línies de comunicació que permeten a les neurones de comunicar-se entre si. També ajuda a formar la mielina que recobreix i aïlla les línies de comunicació i ajuda les cèl·lules de micròglia a eliminar els residus cel·lulars que poden impedir el funcionament correcte del cervell.

“En ratolins amb un envelliment normal, el liti afavoreix el bon funcionament de la memòria. En humans amb un envelliment normal, uns nivells més alts de liti també s’associen amb un funcionament millor de la memòria”, explica Yankner.

Al cervell dels ratolins, la pèrdua de liti accelera el desenvolupament d’aglomeracions nocives de la proteïna beta amiloide i cabdells de la proteïna tau, semblants a les estructures que presenten els cervells dels malalts d’Alzheimer. Les plaques amiloides i els cabdells de tau interrompen la comunicació entre les cèl·lules nervioses.

Alhora, les plaques atrapen el liti, cosa que n’afebleix la capacitat per a incidir en el funcionament del cervell.

Model del cervell d’un ratolí amb Alzheimer no tractat (esquerra) i d’un ratolí tractat amb orotat de liti (dreta). Mostra com una dosi molt reduïda del compost eradica pràcticament les plaques amiloides i els cabdells de tau (fotografia: Universitat Harvard / The Washington Post).

L’exhauriment del liti cerebral també influeix en més processos destructius de l’Alzheimer: la degradació de les sinapsis cerebrals, l’afectació a la mielina que protegeix les fibres nervioses i la reducció de la capacitat de les cèl·lules de micròglia de descompondre les plaques amiloides.

Tot això, malgrat que el cervell humà en conté nivells molt reduïts. Després d’examinar més de cinc-cents cervells humans de Rush i de més bancs de cervells, l’equip de Yankner ha descobert que el liti que es troba de manera natural en el cervell és mil vegades menor que el que hi ha present en els medicaments per a tractar el trastorn bipolar.

Li-Huei Tsai, directora de l’Institut Picower per a l’Aprenentatge i la Memòria del MIT, que no ha participat en l’estudi, en considera les conclusions “molt estimulants”, oimés si tenim en compte que gran part de la investigació sobre l’Alzheimer se sol centrar en els riscs genètics de la malaltia.

“És clar que els factors de risc genètics no són l’únic factor de pes en l’aparició de l’Alzheimer”, afirma Tsai, que també és professora de neurociència de l’institut. “Hi ha molts portadors dels gens de risc de l’Alzheimer que no tenen la malaltia. Crec que aquest estudi aporta una peça molt important del trencaclosques de l’Alzheimer.”

Noves opcions de tractament

Els tractaments per a l’Alzheimer ajuden, principalment, a controlar-ne els símptomes i alentir la deterioració que la malaltia causa en el pensament i el funcionament del cervell. L’aducanumab, el lecanemab i el donanemab, tres anticossos de laboratori, s’uneixen a les plaques amiloides nocives i ajuden a eliminar-les.

El donepezil, la rivastigmina i la galantamina –pertanyents a la classe de medicaments coneguts com a inhibidors de la colinesterasa– estimulen l’acumulació en el cervell d’un missatger químic anomenat acetilcolina, que l’Alzheimer redueix. L’acetilcolina té un paper important en la memòria, el moviment muscular i l’atenció.

Yankner i el seu equip han descobert que els ratolins sans als quals s’administra una dieta baixa en liti perden sinapsis cerebrals i comencen a perdre memòria. “Hem descobert que, a ratolins envellits que han començat a perdre memòria, l’orotat de liti els fa tornar la memòria al nivell d’un adult jove de sis mesos”, explica.

L’orotat de liti ajuda els ratolins a reduir la producció de plaques amiloides i cabdells de tau, i permet a les cèl·lules de micròglies d’eliminar les plaques molt més eficaçment.

Un altre avantatge de l’orotat de liti com a tractament, explica Yankner, és que el nivell del compost que s’ha emprat en els ratolins de l’estudi ha estat extremadament reduït, cosa que pot evitar l’aparició d’efectes secundaris nocius, com la disfunció renal i la toxicitat tiroidal.

Més enllà del potencial com a tractament de l’Alzheimer, Yankner afirma que l’orotat de liti també pot servir per a tractar la malaltia de Parkinson, una aplicació que el seu laboratori ja ha començat a investigar.

“Això s’haurà d’examinar amb rigor”, afirma. “Però tenim un seguit de trastorns que ja hem començat a considerar.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

La calor torna a guanyar terreny. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha emès un preavís per calor intensa a partir de diumenge i com a mínim fins dimecres 13 d’agost. Tot i que les temperatures ja són altes, encara no es compleixen les condicions per parlar d’una onada de calor en sentit estricte. Tanmateix, si es confirma l’evolució prevista, aquest nou episodi podria ser el segon d’aquest estiu, amb valors que fregaran o superaran els 40 °C a Ponent i nits sense que els termòmetres baixin dels 20 ºC.

L’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET) ha emès també un avís especial per onada de calor que s’allargarà fins dimecres, i que inclou el País Valencià i les Illes. L’episodi es deu a la persistència d’una massa d’aire càlid d’origen africà combinada amb una forta insolació. Es preveuen nits sufocants que no baixaran dels 23-25 °C a molts punts del País Valencià. També a les Illes s’esperen valors molt alts i una calor molt marcada a partir de dissabte.

Els mapes de predicció indiquen que les temperatures pujaran de manera progressiva fins diumenge, quan començarà la part més dura de la calorada. El pic s’espera entre dilluns i dimecres, amb màximes molt per sobre de la mitjana climàtica i mínimes que no baixaran dels 20-22 °C. La situació atmosfèrica serà estable i assolellada, amb la presència de pols sahariana en suspensió.

Per a declarar oficialment una onada de calor, cal que les temperatures superin llindars, que freguen els 40 ºC durant almenys tres dies i que això afecti una àrea extensa. El Meteocat manté per ara el grau de perill en 1 sobre 6, però podria revisar-lo si la situació empitjora.

Altres temperatures a Andorra

Andorra també preveu dies tòrrids fins a mitjan setmana vinent, amb màximes de fins a 36 °C a Andorra la Vella aquest divendres i dissabte. El Servei Meteorològic andorrà manté una alerta groga per calor moderada, amb nits tropicals i valors molt per sobre de la mitjana. A partir de dilluns i dimarts, una petita pertorbació podria portar ruixats dispersos de tarda i un alleujament parcial de la calor.

Ahir les dues juntes extraordinàries del Sabadell no van dictar sentència a l’OPA, perquè no era el moment, però van aportar unes dades que, de segur, el BBVA ha anotat. La cosa més important de les juntes d’ahir no era que s’aprovessin els plans de la cúpula –això ja es donava per fet–, sinó amb quin quòrum es prenien les decisions. No era igual que a l’acte hi hagués la representació d’un 55% dels accionistes o que n’hi hagués gairebé el 75%, com fou el cas. I això és cabdal, perquè aporta una pista decisiva de què pensen els accionistes. En definitiva, la interpretació que cal fer-ne és que el BBVA compta, probablement, i en les circumstàncies actuals, amb un 25% dels accionistes, disposats a acceptar l’OPA… o un 75% que vol aprofitar el dividend que els cau del cel.

I no passem per alt que, com va recordar el president Oliu, encara que el dividend es reparteixi l’any vinent, aquesta aprovació és vinculant. Els accionistes que venguin les accions al BBVA no tindran el dret de cobrar aquest dividend, per més que l’OPA es materialitzi i el BBVA adquireixi el control del banc.

El BBVA en té prou, amb això? No, radicalment, no. Ni tan sols arriba al 30% que s’havia proposat com a mal menor, segons alguns analistes. Amb el 25% seria l’accionista majoritari i prou. I a mi em sembla que tot el discurs que ha fet tot aquest temps no ha estat precisament aquest. Entrar-hi tan sols com a accionista principal seria un fracàs molt estrident, que, en bona lògica, no voldran entomar.

I tot això en un moment en què la prima oferta pel BBVA continua essent negativa, però no tant, perquè ha experimentat un estrenyiment fins al voltant del 7,5%. Aquest ajust s’ha fet després de la publicació dels resultats semestrals del BBVA i la presentació del seu nou pla estratègic la setmana passada.

És a dir, amb els preus de cotització actuals, un accionista del Sabadell encara tindria una pèrdua del 7,48% en el valor de les accions si en aquest moment optés per participar en l’OPA del BBVA. L’estrenyiment de la prima, que va arribar a ser negativa en més d’un 14%, va començar el 31 de juliol, coincidint amb l’anunci dels sòlids beneficis del BBVA en el primer semestre i les seves projeccions futures.

Recordem també que el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, havia esmentat la setmana passada que la intenció del banc era llançar el fullet i l’OPA a començament de setembre, encara que no hi hagués garanties que reeixís. En una conferència de premsa, Genç va assenyalar que la decisió de retirar l’oferta es podria considerar després de les juntes generals extraordinàries de Banc Sabadell i que el període d’acceptació de l’OPA començaria al setembre si el BBVA decidia d’avançar.

Bé, ara ja ho sap i no ha dit res, de moment. De fet, no cal ser gaire llest, després de la declaració dels accionistes del Sabadell d’ahir, per a entendre que el BBVA pot seguir tres camins. El primer, acceptar que, amb el 25%, serà l’accionista principal, i això no li serveix de gran cosa. El segon, millorar l’OPA, cosa que alguns encara esperen –ho he comentat manta vegada– amb la reserva clara que, si la millora és únicament en accions, serà molt poc atractiva, perquè l’endemà de l’operació els títols del BBVA poden baixar i els accionistes del Sabadell haurien fet el negoci de Robert i les cabres. És clar que hi ha d’haver més efectiu pel mig. El BBVA diu que en té; veurem si decideix de jugar fort a última hora. I el tercer camí, que avui em sembla el més assenyat, és retirar l’OPA i no moure’s d’allà on són. S’hauria demostrat que és difícil una OPA hostil a la banca, quan té molta gent –accionistes i empresaris– al darrere, fins i tot un territori que la defensa; que disposa de directius preparats per a plantar-hi cara, i sobretot demostrar amb dades que sap portar el rumb de la nau; i, finalment, que ha hagut de lluitar amb el govern, un fet insòlit i que Europa no ha acabat de veure clar.

Aquestes són les tres decisions que té al davant la cúpula del BBVA. Avui, fins a l’hora en què escric la Píndola, no ha piulat ningú.

En relació amb això, el banc britànic Barclays ha avaluat també avui l’OPA que el BBVA ha llançat sobre el Banc Sabadell i considera que l’entitat basca té marge econòmic per a augmentar la contraprestació oferta. Tanmateix, els analistes de Barclays també diuen que una eventual retirada de l’operació podria generar valor per als accionistes. A parer seu, tant una fusió a un preu just com la retirada poden ser opcions positives quant a creació de valor per al BBVA. L’informe, ben segur, ja era fet abans de les juntes d’ahir, i els temps actuals posen i treuen raons a una gran velocitat.

En definitiva, no han estat dues juntes d’accionistes qualssevol dins la història del banc vallesà, començant pel fet que es fan en ple mes d’agost. El resultat ha enviat un missatge alt i clar al mercat i al BBVA sobre la capacitat de l’entitat catalana de continuar operant tota sola. El suport dels accionistes projecta un Banc Sabadell més concentrat i fermament compromès amb la creació de valor per als accionistes.

La decisió, a més, arriba en una situació completament diferent de la que havien previst. El fet és que, transcorreguts aquests quinze mesos, l’evolució del Sabadell ha estat netament superior a la del BBVA en tots els àmbits. Ho ha estat en resultats, en generació de valor, en retribució de l’accionista i en l’evolució de les cotitzacions. Però la penúltima paraula encara la té el BBVA amb la seva decisió. L’última, és clar, els accionistes del Sabadell, si el BBVA no es desdiu abans i vol mantenir la seva croada.

a càrrec de la Cobla La Moreneta - Lloc: Plaça de l'Església

a càrrec del Patronat de Sant Roc - Lloc: Biblioplatja

La policia criminal bavaresa ha detingut tres membres del grup d’extrema dreta Reichsbürger, acusats de preparar un atac armat contra el Bundestag, la cambra baixa del parlament alemany. Els arrestos s’han fet en el marc d’una operació coordinada entre uns quants estats i s’emmarquen dins la investigació d’una organització que, segons la fiscalia de Múnic, pretenia d’enderrocar l’ordre constitucional per mitjà de la violència.

Els agents han fet escorcolls a primera hora del matí en propietats de Baviera, Saxònia i Turíngia. L’objectiu eren sis persones –cinc homes i una dona d’entre quaranta i seixanta-un anys– que presumptament havien participat en sessions d’entrenament amb armes l’abril del 2022 en un antic camp de tir de l’exèrcit alemany, prop de Bayreuth.

L’operació, amb uns tres-cents agents desplegats, ha permès de confiscar armes i dispositius electrònics que s’analitzaran per determinar l’abast de la xarxa.

Un moviment conspiranoic radicalitzat i violent

Els Reichsbürger –literalment, “ciutadans del Reich”– són una amalgama de grups i individus que rebutgen la legitimitat de la República Federal d’Alemanya. Són partidaris de reinstaurar l’Imperi Germànic amb les fronteres prèvies al 1937 i sostenen que l’estat actual és una empresa privada sota ocupació aliada. Molts dels seus membres es fabriquen passaports i permisos de conduir propis, ignoren les sentències judicials i es neguen a pagar impostos.

Rebutjats durant anys com a excèntrics, han estat objecte de més escrutini per part dels serveis d’intel·ligència, que l’any 2016 van començar-ne la vigilància directa després que un dels membres assassinés a trets un agent de policia en una batuda. Durant la pandèmia, el moviment es va radicalitzar encara més, va participar en manifestacions anticovid i alguns dels seus membres van prendre part en l’assalt al parlament després d’una concentració a Berlín. El desembre de 2022, les autoritats van desarticular un intent de cop d’estat i van detenir-ne el líder, Heinrich XIII, príncep Reuss, amb l’acusació de voler-se autoproclamar cap d’estat després de l’enderrocament del govern. El procés judicial contra ell i altres membres és en curs.

Una amenaça creixent dins l’extrema dreta alemanya

Els serveis d’intel·ligència estimen que el moviment Reichsbürger té més de vint-i-un mil membres actius, dels quals més d’un miler són considerats potencialment violents. Els vincles amb grups neonazis i amb teories de la conspiració com QAnon, així com la proliferació de discursos antisemites, fan d’aquest moviment un focus d’alarma per al govern federal.

L’operació d’avui torna a posar en relleu la presència persistent i amenaçadora de l’extrema dreta organitzada a Alemanya. “La principal amenaça per a la nostra democràcia continua essent l’extremisme d’ultradreta”, va dir l’any passat la ministra d’Interior, Nancy Faeser, una advertència que cada nova batuda fa més vigent.

Una dona de vuitanta-un anys, de nacionalitat francesa, ha mort aquest matí a la platja del Port de Llançà, a l’Alt Empordà. El telèfon d’emergències 112 ha rebut l’avís a les 9.18 per l’incident, que ha passat fora de l’horari de vigilància de la platja, ja que el servei de socorrisme començava a les 10.00 del matí.

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha mobilitzat tres unitats terrestres que han realitzat maniobres mèdiques, però finalment la persona no ha pogut ser reanimada. És la dissetena víctima mortal a les platges del Principat des que el 15 de juny va començar oficialment la campanya de bany, una xifra que suposa cinc víctimes més que en les mateixes dates de l’estiu passat (12).

Des de Protecció Civil de la Generalitat es recorda la importància d’extremar les precaucions a les platges, piscines i aigües interiors aquest estiu. Si s’observa que algú es troba malament o té dificultats dins l’aigua, indiquen que cal avisar urgentment el servei de socorrisme o al telèfon 112. També s’aconsella que les persones grans intentin banyar-se acompanyades, fer-ho en zones segures o no entrar de cop a l’aigua, entre altres.

Els socorristes de les platges de Barcelona han anunciat que votaran en assemblea una nova proposta que l’ajuntament ha posat sobre la taula després de la reunió de mediació amb l’empresa concessionària i el Departament de Treball. La trobada es va fer ahir i va durar més de vuit hores. Ho han indicat fonts del sindicat CGT, que han assegurat que la vaga es manté a l’espera de la votació del nou document prevista per aquesta tarda. Prèviament, els representants de la plantilla tenen previst analitzar el contingut del text amb els seus advocats. Així mateix, han apuntat que estan disposats a continuar negociant en cas que el nou plantejament no prosperi.

Per altra banda, els vigilants han decidit d’aturar temporalment les accions de protesta sindicals previstes, com ara el tancament de les torres de salvament o la hissada de banderes vermelles.

Aquesta darrera acció va ser criticada ahir pel tinent de batllia d’Economia, Jordi Valls, que va recordar als vaguistes que han de complir amb els serveis mínims fixats en un 50% i que mentre duri la vaga la bandera que ha d’onejar és la groga.

Valls va reiterar la demanda del consistori d’extremar les precaucions en el moment del bany.

Els nous aranzels que els Estats Units han imposat a les importacions globals han entrat en vigor avui, 7 d’agost, segons que estableix una ordre executiva signada pel president nord-americà, Donald Trump, i difosa la setmana passada per la Casa Blanca.

Trump va anunciar l’1 d’agost la imposició d’aquests nous aranzels a desenes de socis comercials, amb un gravamen mínim global del 10% i recàrrecs superiors –a partir del 15%– per als països amb superàvit comercial amb els Estats Units.

El decret inclou gairebé una setantena països –també la Unió Europea– als quals s’apliquen taxes específiques que oscil·len entre el 10% i el 41%, com en el cas de Síria. Els estats que no apareixen a la llista tenen un recàrrec predeterminat del 10%.

Trump ja havia anunciat a començament d’abril la voluntat d’establir un aranzel bàsic del 10% sobre gairebé totes les importacions, però també taxes més elevades a un seguit de països. Tanmateix, la mesura fou ajornada noranta dies per facilitar negociacions comercials.

Durant aquest període, alguns països, com ara el Regne Unit i el Japó, han pactat acords amb el govern nord-americà per reduir els aranzels. La Unió Europea, per la seva banda, havia acceptat un recàrrec del 15% sobre les exportacions, tot i que Brussel·les encara negocia per aconseguir certs productes en quedin exempts o tinguin rebaixes, com ara el vi.

Ara, Trump ha advertit que, si la Unió Europea incompleix el compromís d’invertir 600.000 milions de dòlars (uns 518.000 milions d’euros) als Estats Units, imposarà un aranzel del 35% a totes les importacions del bloc europeu.

La Casa Blanca també ha informat que imposarà un recàrrec addicional del 25% a les importacions procedents de l’Índia, en represàlia per haver comprat –directament o indirectament– petroli rus. Aquesta nova taxa s’afegeix a l’anunciada a final de juliol.

Trump ha advertit igualment que els aranzels sobre les importacions farmacèutiques podrien arribar al 250%. La setmana passada ja va avisar disset empreses del sector que calia comprometre’s a abaixar els preus dels medicaments als Estats Units.

Aranzels del 100% als semiconductors

En aquest context, Trump ha anunciat que aviat s’imposaran aranzels d’aproximadament el 100% a la importació de xips i semiconductors, amb l’objectiu de pressionar les empreses perquè traslladin la producció a territori nord-americà.

“Si fabriques als Estats Units, no hi haurà recàrrecs”, ha dit Trump. També ha obert la porta a fer excepcions per a les empreses que ja hagin començat a traslladar la producció o que assumeixin compromisos concrets, tot advertint que es podrien penalitzar més endavant si incomplien els acords.

Segons Trump, les empreses nord-americanes ja estan traslladant “ràpidament” la producció. En una compareixença a la Casa Blanca, ha volgut destacar l’aliança amb empreses com Apple, que s’ha compromès a invertir 100.000 milions de dòlars per potenciar la producció interna.

Avui, 7 d’agost de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Un any de conservadorisme comunicatiu al govern “empresarial” de Salvador Illa 
• El català a Eivissa i Formentera, víctima d’un model econòmic que el devora 
• La necessitat del pancatalanisme I Editorial de Vicent Partal 
• El govern italià aprova la polèmica construcció del pont penjant més llarg del món 
• Com és un adult amb autisme? Com podem saber si som autistes, en cas de dubte?
• Cinc anys després de l’explosió del port de Beirut, les víctimes continuen reclamant justícia
• Viatgeu amb amics? Amb aquestes 10 aplicacions evitareu discussions 
• Sis plans culturals per al cap de setmana de Sant Llorenç

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Canvi de discurs al Barça respecte de les competicions europees. Si aquests darrers anys Joan Laporta havia estat un dels grans defensors de la Superlliga, la nova competició que vol impulsar Florentino Pérez i de la qual el club blau-grana era fundador, ara el president ha obert la mà a la UEFA. En una entrevista recent a la cadena nord-americana CNN ha dit: “Felicito Ceferin per haver organitzat un format que millora la competició. És un home molt capaç que coneix el futbol i que gaudeix amb aquesta competició.” Laporta feia referència a Aleksander Čeferin, president de l’organisme que regula el futbol europeu.

Un mes abans d’aquestes paraules conciliadores la UEFA havia confirmat la multa de 60 milions d’euros contra el Barça per haver incomplert el reglament sobre llicències i sostenibilitat financera dels clubs.

La UEFA multa el Barça amb 60 milions d’euros per incompliments financers

Elogis de Rashford i Lamine Yamal

A banda, en la mateixa entrevista ha assegurat que la plantilla d’enguany és més competitiva que la de l’any passat i ha destacat l’arribada de Marcus Rashford, el davant anglès cedit pel Manchester United.

A més, ha titllat Lamine Yamal de “geni” i ha celebrat que ell, la seva família i el seu agent haguessin arribat a un acord per a ajudar-se mútuament a desenvolupar la seva carrera de la millor manera possible.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha expressat la voluntat de reunir-se tan aviat com la setmana vinent amb el president rus, Vladímir Putin, amb l’objectiu declarat d’aturar la guerra d’Ucraïna. Segons que ha informat The New York Times, després d’aquesta trobada, Trump voldria fer-ne una altra en què també assistís el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i en què ell actuaria com a mitjancer.

La proposta de reunió arriba pocs dies abans que s’esgoti el termini que la Casa Blanca ha imposat a Rússia per decretar una treva. En cas contrari, Washington ha amenaçat d’imposar noves sancions, inclosos aranzels a tercers països que importin petroli rus.

La iniciativa de trobar-se ha guanyat força després de la reunió de tres hores entre l’enviat especial de la Casa Blanca, Steve Witkoff, i el president rus a Moscou. Tant el Kremlin com el govern dels Estats Units han descrit la trobada com a “útil i constructiva”. Trump ha dit a Truth Social que se n’han obtingut grans avenços.

Witkoff ja ha tornat als Estats Units i, segons el secretari d’Estat, Marco Rubio, podrien anunciar-se aviat alguns acords, tot i que ha advertit que encara no se’n pot preveure el resultat: “Potser seran positius, potser no. Ja ho veurem.” Després de la reunió, Trump ha telefonat a Zelenski per informar-lo dels detalls, en una conversa en què també han participat el primer ministre britànic, Keir Starmer; el canceller alemany, Friedrich Merz, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.

Zelenski ha confirmat la conversa i ha dit que agraïa el suport de tots els dirigents presents. En un missatge publicat a la xarxa X, ha remarcat que la posició d’Ucraïna i els seus aliats és “absolutament clara”: “La guerra ha d’acabar, i ha de fer-se de manera honesta.” Ha insistit que Ucraïna continuarà defensant la seva independència i que cal una pau “estable i duradora”. Mentrestant, Rússia no ha anunciat cap canvi de posició.