El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha dit que no hi havia cap indici que els russos es preparessin per acabar la guerra. En un missatge difós a les xarxes, Zelenski ha demanat als dirigents internacionals “pressionar Rússia per aconseguir una pau justa”. Ho ha dit hores abans de telefonar-se amb el president nord-americà, Donald Trump, i els dirigents de la Unió Europea i l’OTAN; una conversa que ha de servir, alhora, per a preparar la reunió entre Trump i Vladímir Putin a Alaska de divendres. Segons Zelenski, cal aprofitar l’experiència d’Ucraïna i no permetre cap engany de Putin.

El president ucraïnès ha demanat esforços coordinats i accions conjuntes d’Ucraïna, els EUA i Europa per forçar Rússia a la pau.

Zelenski serà avui a Berlín, on es reunirà amb el canceller alemany, Friedrich Merz, que va ser l’impulsor de la ronda de trucades internacionals que es farà durant el dia. Així ho ha confirmat el portaveu del president ucraïnès, Serhii Nikiforov, segons que recull l’agència Ukrinform.

Merz i Zelenski faran una reunió bilateral, i després participaran en la videotrucada amb Trump, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, i la resta de dirigents europeus convidats a la cita, entre els quals hi ha la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen; el president del Consell, António Costa; el president francès, Emmanuel Macron; el finlandès, Alexander Stubb; la italiana, Giorgia Meloni; el polonès, Donald Tusk, i el primer ministre britànic, Keir Starmer.

La Guàrdia Nacional dels Estats Units ha començat el desplegament a la capital, Washington D. C., en compliment de l’ordre signada pel president Donald Trump per a posar la seguretat de la ciutat sota control federal. La mesura, segons que ha dit, té l’objectiu de combatre la criminalitat, malgrat que les autoritats locals insisteixen que els nivells actuals no són alarmants.

D.C. National Guard reporting for duty

The #USArmy has activated the D.C. National Guard as directed by the President under Title 32 to assist Federal and Washington D.C. law enforcement within the national capitol.

U.S. Army photos by Staff Sgt. Deonte Rowell, August 12,… pic.twitter.com/4cRWw572kl

— U.S. Army (@USArmy) August 12, 2025

Trump va signar dilluns l’ordre i el desplegament es va començar a fer efectiu ahir a la tarda. El pla preveu l’activació de vuit-cents uniformats aquesta mateixa setmana, amb una presència ja visible en punts clau, segons que han informat mitjans com The New York Times i NBC News.

A la vigilància federal s’hi ha afegit també l’FBI. El director, Kash Patel, ha informat a les xarxes socials d’una desena de detencions dins la iniciativa de Trump per a “fer que la capital torni a ser segura”. Segons ell, “quan deixes que els bons policies facin la seva feina, poden netejar els carrers”.

On the first big push of FBI supporting @POTUS @realDonaldTrump initiative to make DC safe again, FBI reported 10 arrests with partners. These include:

-One arrest on a search warrant for a prior murder charge
-Multiple unlawful possession of firearms
-Multiple outstanding…

— FBI Director Kash Patel (@FBIDirectorKash) August 12, 2025

La batllessa, Muriel Bowser, del Partit Demòcrata, ha reiterat a les xarxes que els nivells de delinqüència a Washington no justificaven la intervenció del govern federal. “Els crims violents són als nivells més baixos d’aquests darrers trenta anys”, ha remarcat.

Violent crime in DC is at its lowest level in 30 years.

We had an unacceptable spike in 2023, so we changed our laws and strategies. Now, crime levels are not only down from 2023, but from before the pandemic.

Our tactics are working, and we aren’t taking our foot off the gas. pic.twitter.com/UHpCT8RDPG

— Mayor Muriel Bowser (@MayorBowser) August 12, 2025

Ha reconegut que el 2023 hi va haver un repunt “inacceptable”, però ha dit que les xifres actuals no tan sols eren més bones que aleshores, sinó que havien tornat a nivells previs a la pandèmia de covid, i que l’estratègia local funcionava.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

La persistència d’una onada de calor excepcional a la Mediterrània oriental ha deixat el Líban al límit de la fallida elèctrica. El cap de setmana, el país va acabar gairebé completament a les fosques per una avaria al principal relé de la central de Zouk, agreujada per temperatures que superaven els 40 °C i pics de més de 50 °C en alguns punts de producció. La calor extrema va fer augmentar la demanda d’electricitat d’un 30%, sobretot per l’ús en massa d’aires condicionats, i va posar a prova tant la xarxa pública com els generadors privats. El corrent es va restablir a poc a poc a partir de dilluns, amb prioritat per a ports i aeroports, però moltes zones del país encara funcionen amb talls intermitents d’unes quantes hores i en algunes simplement no hi ha corrent, fet que agreuja l’episodi de calor.

A la Mediterrània occidental i central, la mateixa onada de calor ha alimentat incendis devastadors i ha causat almenys tres morts. A Espanya, un home va morir amb cremades al 98% del cos quan provava de rescatar uns cavalls d’una quadra en flames en una població de Madrid. Allà, el foc, impulsat per vents de 70 km/h, ha arrasat més de 1.000 hectàrees i ha mort 150 ovelles i 18 cavalls. Les autoritats han evacuat milers de persones a Castella i Lleó, i Tarifa, mentre el govern ha activat la fase de pre-emergència per coordinar recursos.

A Portugal, els bombers combatien tres grans incendis al centre i al nord, mentre a Grècia s’han registrat seixanta-tres focus en un sol dia, molts dels quals han estat “sospitosament” simultanis, segons el servei d’incendis. Els més greus cremen el Peloponès i les illes Jòniques de Zacint i Cefalònia, on les autoritats han desallotjat hotels i pobles sencers per l’avanç ràpid de les flames, empeses per forts vents.

A Turquia, l’incendi a la província de Çanakkale ha obligat a desallotjar més de dos mil veïns i a tancar temporalment l’aeroport i l’estret dels Dardanels. Centenars de bombers, set avions i sis helicòpters continuen treballant per controlar el foc. Uns altres incendis a Edirne, Hatay i Manisa han estat parcialment dominats.

Els incendis també han colpejat Montenegro, Albània i Croàcia. A Albània, més de 34.000 hectàrees han cremat de començament de juliol ençà i hi ha més de 20 detinguts sospitosos d’haver-los provocat. A Croàcia, uns 150 bombers han protegit habitatges a prop de Split. L’estat francès, sobretot Occitània,  tampoc no s’ha escapat de l’onada de calor: Bordeu va assolir un rècord de 41,6 °C, i més estacions van registrar màxims històrics. Els científics alerten que el canvi climàtic converteix aquestes situacions en recurrents, amb condicions idònies per a incendis cada estiu.

El Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS), el moviment independentista principal de Nova Caledònia, ha anunciat que refusava l’acord de Bougival, signat a mitjan juliol. La decisió es va prendre dissabte passat en un congrés extraordinari del moviment i s’ha confirmat avui en conferència de premsa a Nouméa.

Segons que ha explicat Dominique Fochi, secretari general de la Unió Caledoniana i membre de la direcció del FLNKS, l’acord és incompatible amb els fonaments i els guanys de la lluita canac. El text, negociat a la regió parisenca, preveu la creació d’un “estat de Nova Caledònia” inscrit a la constitució francesa, l’establiment d’una nacionalitat caledoniana i la possibilitat de transferir competències sobiranes com la moneda, la justícia i la policia.

Tot i que els sectors unionistes l’han qualificat d’“històric”, el document ha causat un rebuig clar entre els independentistes, que denuncien que no inclou la convocatòria d’un nou referèndum d’independència. El president del FLNKS, Christian Tein, ja havia advertit que les disposicions eren “una mostra del menyspreu de la potència administrant envers el combat per ser reconeguts com a poble colonitzat”.

Sense esperar l’oficialització del rebuig, l’ex-primer ministre francès Manuel Valls ha anunciat que viatjaria a Nova Caledònia la setmana vinent per mirar de salvar l’acord, que presenta com “un compromís històric, fruit de mesos de feina amb totes les delegacions, inclosa la del FLNKS”.

Un clam ha ressonat a la plaça de l’Ajuntament de València: “La veritat no es mata.” Amb aquest lema, centenars de persones han denunciat el genocidi israelià contra el poble palestí, la mort de periodistes a Gaza i la complicitat internacional amb l’ofensiva de l’estat d’Israel. L’acte, convocat per Voces X Palestina i més col·lectius solidaris, ha volgut visibilitzar la repressió i la censura que sofreixen els informadors que cobreixen el conflicte.

Amb una gran pancarta que deia “Fi al genocidi, boicot a Israel”, els manifestants han desplegat banderes palestines i cartells, han fet crits que han denunciat el silenci institucional i han reivindicat accions immediates. “Cada xiquet mort és un xiquet nostre”, han corejat, i també consignes com ara “Palestina lliure”, “Boicot a Israel”, “Els qui ataquen periodistes temen la veritat” i “Del riu a la mar, Palestina vencerà”. Entre les imatges més destacades s’hi ha vist un gran ninot amb el rostre del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, amb les mans tacades de sang. Uns altres cartells mostraven les cares d’alguns dels 238 periodistes assassinats per Israel d’ençà de l’inici de l’ofensiva.

“No volem ser part d’aquest genocidi”

Ahmed Hamdan, fundador de Voces X Palestina, ha denunciat en declaracions a Europa Press l’assassinat de qui ha descrit com “una de les veus més importants de Gaza”, referint-se a l’equip d’Aljazeera. “Ens sentim identificats amb ells. Volíem dir al món què passa i que no volem ser còmplices d’aquest genocidi”, ha dit. També ha denunciat que l’estat espanyol era el país europeu que més armes havia comprat a Israel aquests darrers anys. Per la seva banda, Jorge Ramos, del moviment BDS País Valencià, ha qualificat la repressió contra la premsa com “l’atac més gran a periodistes de la història”, superior fins i tot al de les dues guerres mundials. “Israel ha entrat en una nova fase d’extermini i hi ha un clam mundial per posar-hi fi”, ha dit. Ha afegit que continuarien les mobilitzacions fins que Palestina fos descolonitzada i totes les persones, entre el riu i la mar, poguessin viure amb igualtat de drets.

Un manifest contra la censura i la complicitat

Durant l’acte s’ha llegit un manifest, en què s’ha denunciat que es pretenia silenciar les veus que explicaven la veritat del genocidi. També s’ha llegit la carta pòstuma del periodista Anas al-Sharif, que va escriure abans de ser assassinat per Israel: “Si aquestes paraules t’arriben, has de saber que Israel ha aconseguit matar-me i silenciar la meva veu.” Les entitats convocants han exigit al govern espanyol la ruptura immediata de relacions diplomàtiques, comercials i polítiques amb Israel, el cessament del comerç d’armes i que la Unió Europea decretés el final de l’ocupació de Gaza. “Prou de mirar cap a una altra banda i de promeses buides. Volem accions ja”, han proclamat. Finalment, han fet una crida a protegir i defensar el dret a la informació, i han recordat que no es podia permetre que més periodistes fossin assassinats simplement per explicar la veritat.

The Washington Post · Michael E. Miller

Muani, Fiji. Durant anys, aquest poble costaner ha provat per activa i per passiva de sobreposar-se als efectes del canvi climàtic. Quan l’aigua de la mar va començar a arribar a les portes, els residents van construir-hi un dic. Quan les inundacions van intensificar-se, van excavar-hi clavegueres i van abocar-hi roques i sorra en camions.

Però ara l’augment del nivell de la mar fa que l’aigua sovint desbordi el dic i les clavegueres i engoleixi les roques i la sorra. Els vilatans, farts, han decidit que és l’hora de traslladar-se. Muani es traslladarà centenars de metres amunt, casa de fusta per casa de fusta, al cim d’un pujol densament boscós.

“Serà difícil”, diu Alivereti Taito, de noranta-dos anys. “Però em preocupa el futur del poble.”

La pregunta és si els veïns de Muani poden permetre’s d’esperar a rebre l’ajuda del govern o si, per contra, hauran de traslladar-se per compte propi.

Vista aèria del poble de Muani, a l’illa fijiana de Kadavu (fotografia: Carolyn Van Houten/The Washington Post).

En l’última dècada, Fiji s’ha convertit en tota una autoritat mundial sobre un problema que aviat afectarà milions de ciutadans per tot arreu del món: les evacuacions climàtiques. L’arxipèlag ser un dels primers països a traslladar una comunitat sencera a causa del canvi climàtic quan, l’any 2014, traslladà el poble Vunidogoloa, que s’enfonsava, un quilòmetre i mig costa amunt.

D’aleshores ençà, Fiji s’ha convertit en tota una autoritat en aquesta mena de processos, tan complicats del punt de vista logístic i cultural. Una quarantena de pobles del país, entre els quals Muani, han estat identificats com a candidats al trasllat.

L’inconvenient és que aquesta nació, de nou-cents cinquanta mil habitants, no té prou diners per a traslladar-les a tots.

Els països en desenvolupament fa molt de temps que exigeixen ajuda a les nacions més riques, responsables en l’àmbit històric de la gran majoria de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquesta ajuda començà a materialitzar-se el 2023, amb la creació d’un fons per a “pèrdues i danys” derivats de la crisi climàtica.

Ara, aquesta iniciativa és sota amenaça. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha retirat Washington del projecte i ha deixat en qüestió la promesa del seu predecessor, Joe Biden, de destinar sis-cents milions de dòlars en concepte d’ajuda a les nacions insulars del Pacífic, incloent-hi un nou fons regional per al clima.

Infants juguen al riu Wainunu, que inundà fa poc el poble de Cogea, prop de Muani, i destruí múltiples cases (fotografia: Carolyn Van Houten/The Washington Post).

Mentre espera l’arribada d’ajuda internacional, Fiji prova de finançar amb recursos propis el trasllat de dos pobles. Tanmateix, el govern del país ni tan sols té prou diners per a avaluar quins pobles cal traslladar i quins no.

Molts fijians, cansats dels endarreriments, han decidit agafar les regnes de la situació. A Muani, els veïns han autoritzat a una empresa estatal la tala de pins en terres municipals, cosa que n’ha erosionat el sòl i ha dificultat la pesca, però que també ha generat ingressos que podran emprar per finançar trasllat.

“L’oceà s’ha convertit en el nostre enemic més ferotge”

Les ones trenquen contra els genolls de Sailosi Ramatu, dempeus on s’erigia casa seva. El dic que havia de protegir el seu poble de l’aigua, construït fa dècades, ara és sota el nivell de la mar. Un segon dic, en ruïnes, es troba en el que ara és la platja.

“El meu avi va néixer allà”, diu mentre assenyala un punt a uns deu metres mar endins. Ha passat una dècada d’ençà que Ramatu dirigí el trasllat de Vunidogoloa, el primer poble a ser reubicat oficialment a causa del canvi climàtic a les Fiji, i segurament un dels primers al món. El cas de Vunidogoloa mostra les promeses i els envits a què s’enfronten ara dotzenes de pobles de la zona.

“Estava bé viure al costat de l’oceà”, diu Ramatu. “Però, amb el canvi climàtic, l’oceà es va convertir en el nostre enemic més ferotge.”

Ramatu assenyala el punt on solia erigir-se casa seva a l’antic poble de Vunidogoloa, que es traslladà muntanya amunt l’any 2014 (fotografia: Carolyn Van Houten/The Washington Post).

Les nacions insulars del Pacífic són especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic. El nivell de la mar en algunes parts de Fiji va augmentar més de 28 centímetres entre el 1990 i el 2020, segons un informe de l’ONU publicat l’any passat. És el triple de la mitjana mundial.

Encara que l’atenció mediàtica sovint s’ha concentrat en nacions formades per atols poc poblats i de baixa altitud –com ara Tuvalu o Kiribati, que es tornen completament inhabitables a causa de l’augment del nivell de la mar–, el canvi climàtic amenaça deu voltes més gent a les Fiji que no pas en aquests països. Ho explica així Patrick Nunn, geògraf de la Universitat de Sunshine Coast, a Austràlia.

Aproximadament tres quartes parts de la població de Tuvalu –uns 8.750 habitants– han demanat un visat a Austràlia per escapar dels efectes de l’augment del nivell de la mar sobre el seu país d’origen. Tanmateix, per a molts fijians, la resposta no és traslladar-se a l’exterior, sinó muntanya amunt.

Per als aproximadament cent quaranta veïns de Vunidogoloa, el trasllat implicà l’abandonament del lloc en què les seves famílies havien viscut durant més de cent cinquanta anys. Igual que molts altres pobles del Pacífic, els fijians tenen forts vincles socials i espirituals amb la terra, que consideren la seva casa ancestral i futura. Una pràctica comuna és enterrar el cordó umbilical d’un nen sota un arbre resistent per lligar-lo espiritualment a l’indret.

Per a molts veïns del poble, el trasllat ha estat traumàtic.

“Vam néixer allí, vivíem allí, tot ho teníem allí”, explica Simione Botu. “Quan vam arribar al nou emplaçament, no hi havia res.”

El govern trigà cinc anys a construir una trentena de casetes que ni tan sols venien equipades amb cuina, per la qual cosa els veïns van haver d’afegir-l’hi ells mateixos. Els veïns, que sempre s’havien dedicat a la pesca, van haver d’aprendre a llaurar la terra o a cuidar el bestiar. Per a alguns ancians del poble, el trasllat “va ser com dur-los a un país estranger”, diu Ramatu.

D’aleshores ençà, cinc pobles més han estat reubicats, totalment o parcialment, amb diversos graus d’èxit. A Vunisavisavi, un altre poble costaner situat no gaire lluny de l’emplaçament original de Vunidogoloa, el pla per a reubicar el poble, d’una dotzena de cases, es reduí a tan sols quatre edificis l’any 2016. Els nous habitatges són sòlids, però situats en un vessant on sol haver-hi despreniments. Els residents diuen que no van ser consultats adequadament.

Cases construïdes per l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional al nou emplaçament del poble fijià de Vunisavisavi (fotografia: Carolyn Van Houten/The Washington Post).

“Abans teníem una vida feliç”, diu Lorima Bulimaitoga, de trenta-dos anys. “Ara passem nits en blanc, preocupats pels despreniments.”

Mariana Sarawaqa diu que els veïns volen que el govern construeixi un dic i elevi el terreny del poble –dues mesures costoses i improbables, especialment per a un poble situat tan lluny de la capital, Suva, i del centre turístic del país, Nadi. Mentre els veïns esperen, la tristesa s’ha apoderat de Vunisavisavi; algunes famílies s’han traslladat.

Aquests errors –construir cases sense cuines i situar-les en vessants on la gent viu amb por als lliscaments de terra— empenyeren Fiji a reformular la gestió dels trasllats. L’any 2019, el govern del país creà un fons fiduciari per a la reubicació de pobles, parcialment finançat amb nous imposts sobre béns i serveis perjudicials per al medi, com ara les bosses de plàstic i els vols internacionals. També creà crear un grup de treball específic i, el 2023, publicà un manual operatiu de cent trenta-cinc pàgines que serveix de model per a més nacions insulars en una situació semblant.

Però el fons fiduciari tan sols té 3,5 milions de dòlars, amb què gairebé no n’hi ha prou ni per a finançar el trasllat d’un sol poble. Ho explica així Leba Gaunavinaka, especialista del Ministeri de Canvi Climàtic del país. Nova Zelanda és l’únic país que hi ha contribuït; uns altres esperen a veure com Fiji gestiona els dos trasllats que ja han començat.

La pesca és crucial per a la vida quotidiana a Muani, on els veïns sovint compren el peix del dia directament de la barca (fotografia: Carolyn Van Houten/The Washington Post). Un poble als llimbs climàtics

Els vilatans de Muani fa un lustre que debaten el trasllat del poble. L’any passat, un dels tres clans locals va acordar de cedir un terreny situat un pujol sobre el poble com a emplaçament per al nou poble. Aquest febrer, els veïns es van reunir amb el ministre de Finances per demanar-li ajuda per a talar-hi els arbres que hi creixien, i per a fer-hi arribar electricitat i aigua corrent.

Fins que això no passi, els vilatans no tenen més remei que continuar construint en l’emplaçament actual del poble, on les clavegueres i el dic es demostren com més va més ineficaços a l’hora d’aturar l’avenç de l’aigua de la mar.

Infants juguen a rugbi, l’esport nacional de Fiji, a Muani (fotografia: Carolyn Van Houten/The Washington Post).

Dan Area, el fill de Taito, diu que el poble espera que el govern de Fiji n’aprovi el trasllat i hi enviï els diners, però que tem que les eleccions de l’any que ve puguin encallar el procés. Mentrestant, explica, la tala d’arbres continua fent ingressar a Muani diners que els veïns podrien necessitar per a traslladar-se per compte propi.

Nunn, el geògraf, diu que molts pobles del país cerquen maneres de traslladar-se sense l’ajuda del govern, un fet que esdevindrà com més vagi més habitual si els països rics continuen retallant l’ajuda climàtica internacional, sigui per motius ideològics o per fer front a les seves pròpies crisis climàtiques.

En Malakai Kuve mira la seva dona Raikro comprovar el nivell de l’aigua de la mar al jardí de casa seva durant una tempesta a Muani (fotografia: Carolyn Van Houten/The Washington Post).

D’una manera o una altra, Muani haurà de traslladar-se. Tanmateix, quan el poble es traslladi no tots els veïns se n’aniran. Malakai Kuve és un dels vells del poble que prometen romandre-hi. Mentre veu l’aigua de la mar superar el dic, l’home, de seixanta anys, recorda una vella cançó pop nord-americana que solia cantar durant la seva infància al poble.

“Un record és l’únic que resta de tu”, xiuxiueja.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Aquesta setmana comença l’esperada Festa Major de Gràcia del 2025, una de les festes per excel·lència de Barcelona. Aquesta festa, que durarà fins al 21 d’agost, és molt coneguda popularment pel concurs de carrers guarnits, que els veïns preparen durant tot l’any.

Començarà dijous, dia 14, amb el popular pregó, que enguany anirà a càrrec de l’escriptora i historiadora de l’art Maria Garganté, que és autora del llibre Santificaràs les festes, en què reflexiona d’una manera crítica sobre el sentit de la festa. Serà el principi d’una setmana intensa en què el barri es transformarà en un gran escenari a l’aire lliure, amb música, tradició i reivindicació. Enguany, la festa coincideix amb la commemoració del cent setanta-cinquè aniversari de la independència municipal de la Vila de Gràcia, el 1850. Aquesta efemèride es recordarà durant el lliurament de premis del concurs de balcons i portalades guarnides, que serà dimarts que ve, dia 19.

Enguany es recuperen els actes de la cultura popular, que l’any passat van ser anul·lats en gran part per un conflicte intern entre les entitats. Tot i això, fa poques setmanes la Colla Vella de Gràcia va fer públic el seu malestar per les normes que la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia li imposava per poder participar en els actes festius del barri, cosa que mostrava que el conflicte de l’any passat encara era vigent, però tot sembla indicar que enguany no afectarà directament la festa.

Activitats importants

Del 15 al 21 d’agost, 23 carrers i places duran decoracions espectaculars, cadascun amb una temàtica pròpia, que competiran pel premi al millor carrer guarnit. El lliurament de guardons serà el 19 d’agost, dos dies abans del final de la festa, per evitar les aglomeracions que s’hi han vist uns altres anys.

El programa d’activitats inclou cites imprescindibles, com ara la cercavila de la cultura popular i la matinada del foc, que serà divendres, dia 15; la diada castellera del 17 d’agost, el correfoc infantil i adult que clourà la festa el 21 d’agost i la passada de Sant Roc, el 16 d’agost. També hi haurà la ja consolidada “nit tranquil·la”, el 18 d’agost, per a reduir les molèsties els veïns i ajudar que descansin.

Vint-i-tres carrers guarnits

La Festa Major de Gràcia 2025 torna a omplir de creativitat i colors el barri amb vint-i-tres carrers i places guarnits, cadascun amb una temàtica pròpia treballada durant mesos per les associacions veïnals.

El carrer de Berga es transforma en Bergatron, un univers inspirat en la pel·lícula Tron. El carrer de Ciudad Real proposa Rapinyàpolis, una crítica a l’encariment de l’habitatge i als seus efectes socials. El carrer de Fraternitat de Baix recorda els estius d’infància “al poble dels avis” i el carrer de Fraternitat de Dalt es converteix en Fratèrnia, un bosc oníric ple de personatges de llegenda.

El carrer de Jesús ret homenatge a les colles de cultura popular amb Cooltura popular, i el carrer de Joan Blanques de Baix acull El laboratori del professor Blanques, ple de robots i criatures creades amb intel·ligència artificial. El carrer de Joan Blanques de Baix de Tot celebra The Beatles JBdbDt, pels seixanta anys del concert dels Beatles a Barcelona.

El carrer de la Llibertat porta Llibertat contra l’imperi, inspirat en La Guerra de les Galàxies, i el carrer de la Perla reflexiona sobre el canvi climàtic amb PerlaAnimaladaClimàtica. Al carrer de la Providència, El circ de Providència proposa un recorregut per un circ clàssic. El carrer de Lluís Vives revisa la faula dels Tres porquets en clau social, i el carrer de Mozart presenta La Jordina: la rosa de foc, una reinterpretació feminista de la llegenda de sant Jordi.

El carrer de Puigmartí convida a entrar Dins la ment de l’artista per explorar la creativitat i els colors. El carrer de Tordera es converteix en un Rusc ple de llum i vida, i el carrer de Verdi ens transporta a la Selva Verdi Maia, amb referències a la cultura maia.

El carrer del Perill proposa Arquitectura de la vida, on les formes orgàniques dialoguen amb l’imaginari de Gaudí i el carrer del Progrés fa un homenatge a la cultura festiva del foc amb Progrefoc.

Les places també participen: la placeta de Sant Miquel i Rodalies recrea El bestiari de la Placeta, una cova prehistòrica; la plaça de la Vila celebra La Gràcia que enyorem, amb un carrer de fa dècades; la plaça de Rovira i Trias es converteix en Hale Rovira, un poblat hawaià; la plaça del Nord presenta Camping Lavanda, ambientat als anys vuitanta; i la plaça del Poble Gitano homenatja la Penya Barcelonista Gitana de Gràcia.

Finalment, la travessia de Sant Antoni proposa Travessària, 51, un lloc ple de misteris, ovnis i teories conspiratives.

Concerts cada dia

Durant les festes de Gràcia s’organitzen els concerts del CAT a la plaça del Folk, del Festigàbal als Jardins de la Sedeta, i també en més espais de festa major, com ara  la plaça d’en Joanic i la de les Dones del 1936. Per una altra banda, les diferents comissions dels vint-i-tres carrers guarnits organitzen concerts als seus carrers. Trobareu tota la informació al programa oficial de l’Ajuntament de Barcelona de les Festes de Gràcia.

“Cada cop hi ha més hotels i més bars, més cars cada dia. Més ràdios. Més estrangers… Com li ha passat a Mallorca, aviat el paisatge es quedarà sol entre les villas, els palaces, les carreteres i els rètols en anglès i alemany, colgat, a més a més, de literatura de prospecte de turisme.” Ho escrivia la periodista Irene Polo el juliol del 1935. Feia tot just quatre anys, el 29 de maig de 1931 –amb el règim republicà tot just estrenat–, que havia arribat al port d’Eivissa l’Orontes, un vaixell anglès carregat amb quatre-cents turistes. Venien de Mallorca, on l’explosió turística era un fet, des de la construcció del Gran Hotel de Palma, un edifici de Lluís Domènech i Muntaner, que avui acull el Parlament de les Illes Balears. Els primers turistes que descobrien el paradís eivissenc, com Polo, que hi va anar atreta pel que li havia explicat el pintor Miquel Villà, o el seu col·lega Carles Sentís, s’havien d’allotjar en fondes o llogar una habitació. Fins l’any 1933, Eivissa no va inaugurar el seu propi Gran Hotel, impulsat pel metge Joan Villangómez Ferrer, que aquell mateix 1931 havia acceptat el desafiament d’alçar un edifici de bell nou per acollir els nous visitants.

La dèria del pare d’un poeta i el futur dictador

Pertanyent a una vella nissaga de farmacèutics, el doctor Villangómez era el metge titular de Sant Josep i professor del Col·legi Municipal de Segona Ensenyança. Havia format part del Partit Liberal i gràcies al seu matrimoni amb Caterina Llobet, d’una família tradicional de Dalt Vila, tenia una posició econòmica i social distingida dins l’ecosistema eivissenc. Els Villangómez-Llobet havien viscut sempre a Dalt Vila, però amb la construcció del nou eixample, el patriarca decidí baixar-ne i alçar al passeig de l’Alamera o de Vara del Rey una casa de tres pisos on traslladar-hi la residència familiar i la clínica, llogant-ne els baixos i dos dels pisos. El constructor seria el mestre d’obres Joan Gómez Ripoll, conegut com a Campos, que li imprimiria l’aire neocolonial que havia importat de la seva estada a Amèrica. Però l’emergència del turisme faria canviar d’idea al metge. Aquell edifici seria el primer hotel d’Eivissa, una petició insistent de la premsa i les forces vives del moment, una empresa que els seus fills, entre els quals hi havia el futur poeta Marià Villangómez, considerarien una dèria o una bogeria.

El 6 de maig de 1933, tot era a punt en aquell nou hotel de seixanta habitacions i que disposava de menjador, biblioteca, una gran cuina i un personal qualificat, amb Joan Riera, un eivissenc emigrat a Amèrica, al capdavant com a maître d’hotel, i el fill poeta de l’amo ajudant a l’administració i fent de traductor. Tot i que faltava un mes per a la inauguració oficial, aquell dia va arribar el primer client: ni més ni menys que l’aleshores comandant militar de les Balears i futur dictador Francisco Franco Bahamonde.

L’estrena del nou hotel va comptar amb un banquet on es van servir consomé royal printanier, llagosta a la Bellavista, pollastre diplomàtic, espàrrecs d’Aranjuez, filet a la broche i prèssec Melba per postres. La clientela a què aspirava el seu impulsor era, bàsicament, anglesa i francesa, completada amb els catalans, que sovint hi acudien tant per lleure com per viatges de negocis. Una part destacable dels visitants volia veure coses i fer vida a l’aire lliure, i gaudir dels banys de mar i de la nova moda de prendre el sol. Per això, Villangómez de seguida no solament preparà tota mena de material, de plànols fins a tríptics, sinó que afegí a l’oferta de l’hotel l’anomenat balneari marítim a la platja d’en Bossa, consistent en casetes de bany, passarel·les per arribar a la mar, servei de bar i restaurant, i els diumenges, orquestra i ball. Per arribar-hi, disposava d’un servei de barca i autobús, que feien el trajecte per mar i per terra, respectivament. L’hotel també acolliria la primera oficina de turisme de l’illa.

Un boom turístic que no agradava a tothom

Però aquell esclat del turisme eivissenc no agradava a tothom, com hem vist al començament. A la sèrie de “Postals d’Eivissa” que va publicar al diari l’Instant, la periodista del Poble-sec deia als seus lectors que calia guardar-se el secret d’aquella illa paradisíaca, “perquè la veu s’escampa que és un gust, i els cercadors d’ors i els cercadors de felicitat sempre estan disposats a organitzar caravanes devoradores”. De fet, Polo escrivia gairebé profèticament: “Els estrangers, vius com ells sols, han descobert Eivissa abans que nosaltres i s’hi instal·len a tota velocitat. Tant per tant, doncs, valdria més que els que s’hi instal·lin siguem nosaltres. Perquè, si no, a aquest pas, un dia ens trobarem que, per entrar a Eivissa, haurem de comprar un bitllet en una guixeta que haurà posat un alemany a l’illa…”

I és que, l’any 1932, l’escriptor i crític d’art francès Jean Selz va situar l’illa al mapa internacional. Selz i la seva dona Guyet van convertir la seva casa eivissenca a Dalt Vila en lloc de trobada de tropa de passavolants, com ara el filòsof Walter Benjamin, l’escriptor Elliot Paul, el dadaista Raoul Hausmann, el pintor Paul-René Gauguin i l’escriptor Pierre Drieu la Rochelle. També farien estada a Eivissa Albert Camus, Jacques Prévert, Rafael Alberti i María Teresa León, i una bona colla de dones artistes com ara Mary Hoover Aiken, Frances Hodgkins, Maria Ferst, Anna Maria Blaupot ten Cate, Lene Schneider-Kainer, Olga Sacharoff i Soledad Martínez, i fotògrafes com Gisèle Freund i Florence Henri. L’arquitectura tradicional de l’illa també atrauria alguns dels arquitectes més avantguardistes del país, com ara Josep Lluís Sert i Germán Rodríguez Arias. Aquest darrer, tot parlant amb Polo, es lamentaria: “Els contractistes d’obres que vénen d’Amèrica amenacen tot això. Col·loquen sacs de ciment a tort i a dret; fan grans hotels a la moda de Buenos Aires, xalets a la vora de l’aigua que semblen estacions de ferrocarril… Els pagesos estan enlluernats i omplen de balustrades i columnes modern style les nobles masies blanques.” Sense anomenar-lo directament, l’introductor del racionalisme i membre del GATPAC es referia al Gran Hotel del mestre Campos.

Marià Villangómez, a l'esquerra, a la terrassa de l'hotel. Un hotel a Eivissa en temps difícils

Precisament, Gómez Ripoll, destacat membre del republicanisme socialista local, seria una de les víctimes de la guerra del 1936-1939, afusellat a la paret del cementiri de Palma el 30 de setembre de 1942. Durant els anys de la guerra, l’hotel que havia construït seria ocupat pels militars, que hi establirien el jutjat militar, un dels centres de la repressió franquista. Retornat a la família Villangómez l’any 1946, reobrí les portes com a Hotel Ibiza, gràcies a un grup d’empresaris encapçalat per Ildefons Pineda. L’any 1950, passaria a mans d’Antoni Planells, que el gestionà en uns anys marcats per la carestia i el tancament de fronteres internacionals. Seria en aquella etapa que retornaria, ara com a dictador d’Espanya, aquell primeríssim hoste del 1933. Finalment, el 1958 començaria una tercera vida com a Hotel Montesol, en mans d’una empresa de Madrid. Seria durant aquella llarga etapa que l’establiment esdevindria una referència de l’illa, tant pels hostes destacats que albergaria –del cineasta Orson Welles fins a la princesa Carolina de Mònegue, passant pels Pink Floyd–, com per la històrica cafeteria dels baixos, amb una terrassa que era punt de trobada de passavolants i locals, on es barrejaven hippies d’arreu del món amb literats eivissencs de soca-rel, com Villangómez mateix.

El 2014, deteriorat l’edifici –protegit com a bé d’interès cultural–, perdut l’antic esplendor i notòriament enfocat a un turisme de poca qualitat, va acabar tancant, fins que va ser reobert dos anys després gràcies a la cadena Hilton. Dorothée Meilichzon és la responsable de la darrera reforma i redecoració de l’avui conegut com a Montesol Experimental, bo i coincidint amb el pas de l’hotel a la propietat del grup Experimental, l’any 2021. Actualment, convertit en un hotel-boutique de cinc estrelles, té una vintena d’habitacions.

A començament del 2024, després de mesos a l’alça, el preu de l’oli d’oliva verge extra al país superà el llindar dels nou-cents euros per cada cent quilos, la xifra més alta d’ençà que se’n tenen registres i més del doble que no el preu registrat tot just un any abans.

L’alça de preus agafà molts consumidors per sorpresa, però no pas els productors. La collita anterior, la del 2023, havia estat més d’un 50% inferior a la de l’any abans, producte de l’episodi extraordinari de sequera que assolà uns quants epicentres principals de la producció mundial d’oliva –del Peloponès grec a la regió espanyola d’Andalusia, passant pels camps del Principat– i, de retruc, desplomà l’oferta del líquid i en disparà el preu. Enmig del frenesí, molts supermercats del país exhauriren les existències d’oli; uns altres decidiren de limitar la quantitat que cada client en podia comprar.

Després de dos anys consecutius de collites magres, els episodis de pluja intensa registrats l’any passat –i aquesta primavera– a bona part de la conca mediterrània han reimpulsat la producció d’oliva als nivells pre-sequera i han retornat el preu de l’oli d’oliva als nivells habituals. Tanmateix, l’episodi ha evidenciat la vulnerabilitat de la cadena de proveïment d’un producte considerat essencial a bona part de la Mediterrània, i certament al país, als alts i baixos del canvi climàtic, que els experts situen com el responsable principal de l’escassetat hídrica que ha assolat la regió aquests darrers anys, i que podria tornar a assolar-la més aviat que no pas tard.

El de l’oli d’oliva no és, ni de bon tros, un cas aïllat. Aquests darrers anys, dotzenes de productes han experimentat episodis sobtats d’escassetat arreu del món, cosa que n’ha fet disparar els preus una vegada i una altra. Al Japó, l’arròs s’ha encarit d’un 50% aquests darrers mesos a causa de la sequera de l’estiu passat, que en reduí dràsticament la collita; l’any anterior, el preu de l’arròs a Itàlia –el principal productor d’arròs europeu– s’havia enfilat al nivell més alt de la història després de dues temporades seguides d’escassetat hídrica. A l’Índia, el preu de les cebes s’ha multiplicat gairebé per dos després d’un 2024 de calor rècord; a l’estat nord-americà de Florida, la producció de taronges caigué a gairebé a la meitat entre el 2020 i el 2024 a causa de la incidència de les tempestes tropicals, cosa que disparà el preu del suc de taronja als Estats Units durant mesos. El preu de la xocolata als mercats mundials tocà sostre l’any passat després d’un 2023 marcat per les inclemències climàtiques a Ghana i la Costa de Vori, els dos principals productors de cacau del planeta; alguns analistes preveuen que les condicions climàtiques adverses a països com ara el Vietnam i el Brasil empenyeran a màxims històrics el preu de mercat del cafè enguany, després d’un 2024 en què ja augmentà de gairebé un 40%.

L’excepció esdevé la norma

Durant mil·lennis, els fenòmens climàtics extrems han condicionat la producció agrícola arreu del món, han desbaratat collites i han fet augmentar els preus d’aliments bàsics. Tanmateix, històricament, els episodis com ara les onades de calor i les sequeres, o bé les inundacions i les gelades, eren relativament infreqüents, i tan sols imposaven limitacions esporàdiques a la productivitat dels conreus.

En canvi, l’impacte del canvi climàtic amenaça de convertir en habitual allò que, fins fa ben poc, s’hauria considerat excepcional. Sequeres que antigament haurien estat generacionals se succeeixen com més va amb més freqüència; els rècords de temperatura es trenquen estiu rere estiu. La calor i la sequera són dues de les grans amenaces a la producció agrícola mundial: el rendiment de la majoria de cultius bàsics –com ara el blat, la soja i el cotó– es manté relativament estable entre els 20 graus i els 30; una volta se supera aquest llindar, tal com passa cada vegada més habitualment a la primavera i l’estiu, la quantitat i qualitat de la collita pot empitjorar significativament. Sobre això, els experts preveuen que la producció agrícola mundial disminueixi entre un 5% i un 15% per cada grau que augmenti la temperatura mitjana de la superfície terrestre; si la trajectòria d’emissions actual es manté, l’ONU calcula que la temperatura del planeta podria augmentar entre 2,6 graus centígrads i 3,1 l’any 2100, una xifra gairebé dues voltes superior a l’objectiu pactat l’any 2015 en el marc de l’Acord de París. Alguns estudis calculen que el rendiment agrícola arreu del món es reduí prop d’un 20% entre el 1961 i el 2021 a causa de l’escalfament planetari i l’avenç de la desertificació.

La calor extrema i la disminució de les precipitacions també pot reduir la producció agrícola per vies més indirectes. Les altes temperatures, per exemple, augmenten la freqüència i intensitat dels incendis i afavoreixen la propagació de nombroses plagues i malalties, que sovint poden tenir efectes extremadament perjudicials en el rendiment de les collites; en moltes parts del món, l’augment de les malalties també ha obligat els llauradors a augmentar la inversió en pesticides, cosa que es tradueix en un preu final més alt dels productes agrícoles. Plegats, avisa l’ONU, tots aquests factors amenacen la producció agrícola mundial en un moment en què s’espera que la demanda continuï creixent aquesta dècada vinent.

Més recerques també coincideixen a establir un vincle directe entre el canvi climàtic i les fluctuacions en el nivell de preus. Un estudi publicat el mes passat per investigadors del Centre de Supercomputació de Barcelona i el Banc Central Europeu (BCE), per exemple, traça ni més ni menys que setze casos d’inflació alimentària registrats a tot el món aquests darrers dos anys –d’hortalisses als Estats Units i la Xina a patates al Regne Unit o bé blat de moro a Sud-àfrica– que responien a fenòmens meteorològics extrems causats o exacerbats pel canvi climàtic. Sobre això, els autors remarquen que molts d’aquests fenòmens foren tan intensos que no tenien precedent en els registres històrics anteriors al 2020.

Tot plegat amenaça de tenir una influència directa en l’estabilitat dels preus a les economies avançades. Un estudi publicat l’any passat per investigadors de la Universitat de Potsdam, a Alemanya, i el BCE calculà que els efectes del canvi climàtic en els preus dels aliments podrien fer augmentar la inflació a la zona euro fins d’un 1,18% d’ací a l’any 2035; al llarg de les dècades següents, l’impacte de l’escalfament planetari sobre els preus podria ser encara més gran en cas que les emissions de diòxid de carboni continuessin augmentant. Alguns experts calculen que, a mitjà termini, fins a un 30% dels canvis en el nivell de preus de l’eurozona pot atribuir-se a la volatilitat en el preu dels aliments.

Per si no fos prou, l’impacte dels fenòmens meteorològics extrems en els preus es multiplica a mesura que n’augmenta la gravetat –un estiu càlid pràcticament no té incidència en la inflació, però un estiu extremadament calorós pot fer-la augmentar significativament–, cosa que planteja la possibilitat que la inflació climàtica s’intensifiqui aquests anys vinents, a mesura que els fenòmens extrems augmentin en intensitat i freqüència.

Temporer treballa al camp durant una onada de calor a Califòrnia (fotografia: Flickr). L’energia i el transport, víctimes col·laterals

L’alimentació no és l’únic àmbit perjudicat per l’impacte inflacionari del canvi climàtic. Les alteracions en els patrons meteorològics desencadenades per l’escalfament planetari posen en qüestió l’estabilitat dels sistemes naturals de què depenen les economies modernes –del transport a l’energia, passant per la indústria.

L’escassetat hídrica, per exemple, sovint té efectes negatius en la producció energètica, atès que fonts de generació com ara la hidroelèctrica, responsable d’un 15% de l’electricitat que es genera anualment al món, o bé la nuclear, en què l’aigua és clau a l’hora de refredar els reactors, depenen directament de la disponibilitat d’aigua: l’estiu del 2022, per exemple, les autoritats a l’estat francès –on l’energia nuclear és responsable de més d’un 60% de la producció elèctrica– es veieren obligades a aturar uns quants reactors a causa de l’escassetat hídrica i l’augment de la temperatura de l’aigua dels rius de l’estat; els experts alerten que la freqüència d’aquestes aturades forçoses podria multiplicar-se per un factor entre tres i quatre el 2050. La reducció de la producció en un moment d’alt consum com és l’estiu podria afegir pressió al preu de l’electricitat, tot i que el creixement de fonts renovables de cost baix, com ara l’energia solar, podrien ajudar a pal·liar aquest efecte inflacionari.

El transport –i, sobretot, el transport marítim i fluvial– també és a mercè de pressions inflacionistes derivades del canvi climàtic. L’escassetat hídrica, per exemple, amenaça frontalment el transport fluvial a tot el món: la sequera del 2022 al continent europeu, per exemple, restringí el trànsit de passatgers i mercaderies al riu Rin, una via de transport clau per a l’economia del continent; l’any següent, la manca de precipitació a la zona per on transcorre el canal del Panamà empenyé les autoritats del país a limitar el trànsit de vaixells al llarg de la via, per on passa un 5% del trànsit marítim mundial, i obligà els vaixells a desviar-se per rutes alternatives molt més llargues. En el cas del trànsit marítim, l’augment del nivell de la mar posa en qüestió les operacions dels ports d’arreu del món, més encara en zones propenses a les tempestes tropicals.

La manca de precipitació també pot posar en risc la producció industrial, en què molts processos depenen directament de l’ús d’aigua. L’any 2021, la sequera a Taiwan obstaculitzà la resposta del totpoderós sector de semiconductors del país –que concentra prop d’un 90% de la producció mundial de semiconductors avançats, indispensables per a la indústria moderna– als obstacles d’escassetat mundial causats per l’esclat de la covid, l’any abans.

El riu Rin a l’altura de Colònia, l’agost del 2022 (fotografia: Friedemann Vogel/Efe). Un paradigma nou

Tradicionalment, el caràcter especialment volàtil del preu dels aliments i l’energia ha empès molts bancs centrals a excloure tots dos components de la seva presa de decisions: n’és un exemple l’anomenada taxa d’inflació subjacent, clau a l’hora de fixar els tipus d’interès, que exclou explícitament els aliments i l’energia per a reflectir la tendència “real” dels preus a mitjà termini, lliure de les pertorbacions temporals que poden afectar el preu de tots dos components.

Tanmateix, l’augment de la intensitat i freqüència dels fenòmens meteorològics extrems posa aquest esquema en qüestió i amenaça de convertir els aliments –o, en menor grau, l’energia– en una font recurrent de pressió inflacionista i empeny els experts a cercar solucions noves a un maldecap que es fa sentir cada vegada amb més força.

La discussió no és purament teòrica. Darrerament, com més va més bancs centrals de tot el planeta han expressat preocupació pels riscs que el canvi climàtic representa per a la lluita contra la inflació arreu del món desenvolupat: el mes passat, sense anar més lluny, el Banc d’Anglaterra alertà que els riscs climàtics a l’estabilitat financera, que en èpoques anteriors podrien haver semblat “hipotètics o distants”, ara “podrien materialitzar-se, i en alguns casos ja havien començat a materialitzar-se” a curt i mitjà termini. Aquest juliol, el BCE també ha promès d’incorporar “consideracions relacionades amb el canvi climàtic” i la “degradació de la natura” a l’hora de determinar el rumb de la política monetària del banc.

En aquesta línia, alguns experts situen la inflació climàtica com un problema que no interpel·la únicament les autoritats monetàries –a què històricament s’ha delegat la feina de mantenir l’estabilitat dels preus–, sinó també les autoritats fiscals nacionals i, fins i tot, els organismes supranacionals. Al capdavall, l’augment dels tipus d’interès, amb què els bancs tradicionalment han provat de mantenir a ratlla la inflació, difícilment pot adreçar el problema d’oferta del qual es deriva la inflació climàtica: el preu dels diners, tal com han reconegut el BCE i el Banc d’Anglaterra, no pot restituir els efectes d’una mala collita, o bé reomplir d’aigua un canal tancat per la sequera. L’augment dels tipus també pot perjudicar les inversions en matèria d’energia renovable –més sensibles als costs de finançament que no pas l’energia fòssil– i acabar posant bastons a les rodes de la transició energètica.

Les propostes no escassegen. Acadèmics com ara Isabella Weber, professora d’Economia a la Universitat de Massachusetts-Amherst, han proposat la creació un sistema de reserves estratègiques de combustible i productes agrícoles que, en èpoques d’abundància, emmagatzemarien milions de tones d’excedent per alliberar-les durant episodis d’escassetat i evitar així fluctuacions dràstiques en el volum de preus. La idea, que ha obtingut cert suport a Brussel·les, no és del tot inaudita: Washington, famosament, ha recorregut ocasionalment a la seva reserva estratègica de petroli per rebaixar el preu del cru en períodes d’escassetat d’oferta; fa pocs mesos, el govern japonès subhastà centenars de milers de tones dels cereals provinents de la seva reserva estratègica per pal·liar la crisi d’oferta al país. Més experts defensen d’enfortir les lleis de competència per evitar que les grans empreses aprofitin el seu poder de mercat per augmentar els preus en èpoques d’escassetat d’oferta, com també canvis en el sistema impositiu per a finançar subsidis al consum.

De l’agricultura al transport, la inflació climàtica amenaça l’estabilitat a què les economies desenvolupades s’han acostumat aquestes darreres dècades. És un paradigma nou, més volàtil, i les autoritats monetàries i financeres hauran de treballar contra rellotge per adaptar-s’hi.

L’històric servei de connexió a internet per línia terrestre d’AOL, que va ser el proveïdor principal dels Estats Units durant els anys noranta, deixarà de funcionar el 30 de setembre. La companyia, que en aquell moment es deia America Online, ha anunciat el final del servei amb un comunicat breu a la seva pàgina web.

AOL va assolir el seu moment culminant l’any 2000, amb vint-i-cinc milions de subscriptors i la meitat del trànsit d’internet de consum als Estats Units. Les seves sales de xat i fòrums van ser pioners en la interacció en línia, i la frase “You’ve got an e-mail” es va convertir en un símbol cultural, fins al punt d’inspirar un film del 1998 protagonitzat per Tom Hanks i Meg Ryan. Els CD amb hores gratuïtes d’internet eren habituals a les bústies nord-americanes, i el so característic del mòdem connectant-se va marcar tota una generació.

Tot i aquest domini al mercat nord-americà, AOL gairebé no va tenir presència a Europa, on la competència i les condicions del mercat de telecomunicacions eren diferents. L’arribada de la banda ampla i la fusió fallida amb Time Warner van precipitar el declivi del servei, que va ser relegat a una base de clients residuals.

Segons dades del 2015, encara hi havia 2,1 milions d’usuaris d’AOL pel servei telefònic tradicional, però les xifres més recents apunten que avui solament n’hi ha uns quants milers. L’empresa, actualment propietat de Yahoo, no ha revelat el nombre exacte de subscriptors actius.

Fa poc menys d’una setmana el món cultural de Mallorca va rebre una sotragada gran, de les que fan història: la llibreria Embat (i, de retruc, la llibreria Quars i Palma Distribucions) es posava a la venda. Darrere aquestes dues llibreries històriques de la ciutat de Palma hi ha Glòria Forteza i Francesc Sanchís. Recentment, van celebrar els cinquanta anys de vida de la llibreria Embat, situada al centre comercial els Geranis, de Palma. La situació es veia a venir perquè cap de les filles del matrimoni no volia continuar amb el negoci, però l’anunci en ferm en ple mes d’agost ha sorprès sobretot els clients de l’establiment, que ha estat un dels pals de paller de la cultura literària de Mallorca. De fet, Sanchís ha estat en diferents èpoques president del gremi de llibreters de Mallorca i la llibreria ha estat un dels punts de trobada essencials de la intel·lectualitat illenca.

Glòria Forteza i Francesc Sanchís expliquen a VilaWeb: “La decisió la vam prendre en ferm fa tres setmanes. Abans havíem provat de traspassar Quars, però no d’una manera molt seriosa. La presa de decisió ferma va ser fa quinze dies. I és clar, en el moment en què apareix a la premsa hem tingut dos tipus de reaccions: d’una banda, els clients ens han enviat molts de missatges, comprenen la situació, i ja saben que tenim una edat i que hem fet molta feina; de l’altra els sap greu perquè Embat sempre havia estat un lloc de referència, i molt sovint un punt de trobada. La segona reacció ha estat la de la gent interessada a continuar el projecte. En aquest àmbit estem una miqueta desbordats, de fet, tot el dia tenim reunions i xerrades que no sabem com acabaran, però realment hi ha molta gent que està interessada a continuar la nostra trajectòria.”

Quars Llibres

Traspassar Embat i la llibreria Quars –la gran llibreria tècnica de Mallorca, que ha de conviure cada vegada més amb les compres per internet que fan els clients– és una decisió dolorosa i gens fàcil. La llibreria és connotada d’història. Ha estat un dels punts clau per a la consolidació de la Generació dels 70, amb Llorenç Capellà, Guillem Frontera, Antònia Vicens, Miquel López Crespí, Biel Mesquida, Maria Antònia Fuster, Jaume Pomar i Jaume Fuster, entre més autors, com a components del nucli dur mallorquí de la generació (Fuster hi entra com a parella d’Oliver), però també ha estat el punt de trobada i de tertúlia d’escriptors tan singulars com Antoni Serra i Antonina Canyelles, a més d’haver estat el lloc elegit per multitud d’autors catalans i internacionals per presentar les seves obres.

Sobre la successió, els propietaris expliquen: “A nosaltres ens agradaria que fos gent arrelada a la cultura de les Illes, i, si no, a la cultura en general, però això dependrà també una mica de la qüestió econòmica. Estem oberts a tot, fins i tot podem adquirir el compromís de fer un procés d’ensenyament i de compartir la nostra experiència, hi estem disposats. I si hem d’estar vinculats d’alguna manera al nou projecte, donar contactes o el que sigui, estem oberts a tot perquè això funcioni.

Editorials de Mallorca

La llibreria Embat s’ha especialitzat en humanitats en un sentit ampli. A més de la literatura, la història, la filologia i el coneixement, compta amb un fons important de psicologia i educació i sempre ha tingut una relació estreta amb la Universitat de les Illes Balears o, més ben dit, amb molts professors de la UIB, que no dubtaven a recomanar als seus alumnes que hi compressin o encarreguessin la bibliografia recomanada, la qual cosa feia que durant anys el mes d’octubre hi hagués una cua gran a la porta. Un altre dels trets diferencials de la llibreria ha estat l’atenció que ha atorgat des de sempre a les editorials mallorquines, per a les quals ha estat un punt de venda molt important.

Llibreria Embat Llibreria Embat

“Les editorials de Mallorca estan un poc cop-pius amb la nostra decisió. Has de pensar que ara hi ha dos tipus de venda. Hi ha moltes llibreries que són editores, en aquest moment en queden molt poquetes que no tinguin una relació directa amb un editor d’una manera o d’una altra, i després hi ha les llibreries de cadena, que tenen un sistema de compra que trenca per complet el sistema basat a tenir contacte amb editorials d’aquí. Aquest és un tema que ens preocupa molt i miram com el podríem solucionar”, afirmen Forteza i Sanchís.

El paper de les grans cadenes

De fet, això que apunten és un problema que hi ha en general a tot el territori de parla catalana, en què les editorials independents tenen dificultats per a entrar amb regularitat a les grans cadenes de llibreries, sobretot depenent de quines són les distribuïdores amb les quals treballen. “Amb les grans cadenes la producció de les illes ha quedat una mica òrfena de punts de venda, sobretot perquè els sistemes de compra que fan servir passen per unitats centralitzades a Barcelona o a Madrid i per a les independents és molt difícil de competir contra les grans editorials. Les grans cadenes han romput aquest maridatge entre llibreries i producció illenca.”

Francesc Sanchís també apunta a un greuge de competència. “Comercialment, també fan la competència a les llibreries independents, perquè has de pensar que ells no tenen un punt de subsistència per elles mateixes, sinó que ha de ser la cadena la que ha de presentar resultats positius. Hi ha hagut casos de llibreries concretes que pertanyen a aquestes cadenes grans amb moltes pèrdues anuals i no ha passat res perquè formaven part del conjunt de resultats d’una cadena i dins el còmput total de la cadena aquestes pèrdues són ínfimes, però si aquests resultats fossin d’una llibreria independent n’hauria suposat el tancament.”

Aquests darrers anys Embat ha estat un dels grans eixos dinamitzadors de la cultura a Palma. Ho ha fet amb governs municipals i autonòmics de tots els colors, fins al punt que la llibreria s’ha convertit en un punt d’organització d’actes o de col·laboració amb altres entitats. Destaquen clubs de lectura de literatura russa, jornades sobre la cultura jueva i, és clar, de fa una quinzena llarga d’anys el festival de novel·la negra Febrer Negre, molt vinculat al club Mosqueiro de novel·la criminal, que porta el nom del personatge creat per Antoni Serra, un dels escriptors de capçalera de la llibreria. Però també s’han fet xerrades, conferències, multitud de presentacions i de vegades interessantíssimes tertúlies simplement entre els clients que s’hi trobaven. Com va explicar un dia el catedràtic Perfecto Cuadrado, “la llibreria Embat és un forat temporal, tu saps quan hi arribes, però no saps mai quan en sortiràs”, i és que moltes vegades Glòria Forteza i Xesc Sanchís acabaven anant a qualsevol dels bars pròxims amb els seus clients a provar d’arreglar el món i la bolla al voltant d’un cafè o d’un refresc, segons la temporada.

Un altre dels fets que han despertat una certa preocupació és una altra pota de l’empresa: Palma Distribucions. La distribuïdora precisament fa arribar molts de llibres d’editorials independents mallorquines i de fora de l’illa a les llibreries de les Balears. “Palma Distribucions és dins el conjunt de l’empresa. Una de les propostes és passar tota l’empresa, la distribuïdora i les dues llibreries. Però com he dit abans estem sotmesos a qualsevol proposta que ens arribi. També volem que Palma Distribucions continuï amb el tarannà que ha tingut fins ara, perquè un dels puntals de les llibreries independents a les Balears és Palma Distribucions. No hi ha cap d’altra que tengui la manera de distribuir semblant a la nostra i ens interessa que continuï perquè, si no, les llibreries i editorials d’aquí quedarien molt òrfenes.”

Així doncs, caldrà esperar i veure com acaba tot aquest procés que tancarà els cinquanta anys d’Embat i els seus actuals propietaris a favor de la cultura literària de Mallorca.

La calor continua persistent a gran part el territori. I, segons l’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET), la situació no canviarà, pel cap baix, fins dilluns. Això implica que les temperatures continuaran molt per sobre dels valors habituals, especialment a Catalunya Nord, Ponent i l’Empordà, on hi ha activada una alerta carabassa per calor durant aquests dies. I també hi ha alertes grogues activades en tot l’interior del Principat, la meitat sud del País Valencià i l’interior de Mallorca.

Avui, al pla de Lleida i les Terres de l’Ebre, la temperatura s’ha mantingut molt elevada, i en alguns punts fins i tot ha tornat a pujar lleugerament respecte de dies anteriors, però s’ha moderat a la meitat nord i a les zones costaneres.

Segons el Meteocat i l’AEMET, demà i dijous les temperatures podrien baixar una mica més, especialment al litoral i al pre-litoral, i, de fet, s’ha desactivat l’alerta PROCICAT, però serà una pausa efímera i tot apunta que divendres les temperatures tornaran a augmentar amb un nou repunt i novament es podria situar els termòmetres per sobre dels 40 °C en sectors de les Terres de l’Ebre, el Segrià, l’interior del País Valencià i les Illes. Més enllà de dilluns vinent, les previsions apunten a una possible estabilització, però encara amb incerteses.

Finalitza l'Alerta #PROCICAT per la segona onada de calor de l'estiu.

L'episodi ha durat 5 dies i ha registrat temperatures molt superiors a les habituals que s’han registrat tant de dia com de nit. pic.twitter.com/vD7vcsQMNy

— Protecció civil (@emergenciescat) August 12, 2025

 

Ahir la calor va tocar sostre a molts indrets del país. A Vinebre (Ribera d’Ebre) es van registrar 43,8 °C; al Masroig, 42,4 °C, i al pantà de Riba-roja, 42,3 °C. A Lleida ciutat es van assolir els 41,8 °C, i a Torroja del Priorat i Aldover es va arribar als 41,7 °C.  A les ciutats, els efectes són evidents: carrers buits a les hores centrals del dia, refugis climàtics plens, piscines municipals desbordades i una alta dependència de l’aire condicionat. A Barcelona, per exemple, la mínima de la nit passada al barri del Raval va ser de 28,6 °C i l’Observatori Fabra va ser de 27,9 °C. Les nits tropicals i tòrrides s’han estès per tot el litoral i pre-litoral, i perjudiquen especialment la qualitat del son de la població vulnerable.

Una nena de solament sis anys ha mort aquesta tarda després de ser atropellada per una ambulància al centre de València, en un dels punts amb més trànsit de la ciutat. Ha passat cap a les cinc de la vesprada al carrer de Sant Vicent, a l’altura de la plaça de Sant Agustí. Malgrat els intents per salvar-li la vida, la menor ha acabat morint a l’Hospital la Fe poques hores després.

Segons les primeres informacions policíaques, la xiqueta caminava amb la seva mare quan li ha deixat anar mà i ha travessat sobtadament el carrer, sortint entre uns contenidors. L’ambulància –que circulava a baixa velocitat i tombava del carrer Xàtiva cap al carrer de Sant Vicent– no ha pogut esquivar-la i l’ha colpejada amb el lateral esquerre. Unes quantes unitats del SAMU s’han desplaçat fins al lloc dels fets per reanimar-la. Malgrat aconseguir estabilitzar-la algues vegades, la menor ha tornat a entrar en parada cardiorespiratòria i ha hagut de ser traslladada d’urgència a l’Hospital la Fe, on se n’ha confirmat la mort poc després de les set de la vesprada.

Investigació en marxa

La policia judicial de trànsit s’ha fet càrrec de la investigació i analitza les imatges de les càmeres de seguretat de la zona per determinar les causes exactes de l’accident i les possibles responsabilitats. Tot i que els primers indicis apunten que el semàfor per als vianants estava roig en el moment del sinistre, les fonts consultades recorden que és una zona amb una visibilitat limitada i amb escassos elements de protecció per als vianants, especialment per a xiquets.

Aquest nou atropellament sacseja València en un moment en què el debat sobre l’ús de l’espai públic, el model de mobilitat i la convivència entre trànsit i vianants torna a estar sobre la taula. La mort d’una menor en ple centre de la ciutat torna a posar l’accent en la necessitat de repensar les ciutats a partir de la seguretat i la mirada dels més vulnerables.

a càrrec de Marta Catalan - Lloc: Biblioplatja

Més per Mallorca ha denunciat l’augment de les categories en castellà als premis Mallorca i ha acusat el PP de convertir-los en un instrument per a afavorir el castellà i marginar el català.

Segons la formació, la decisió no és neutra, perquè implica destinar-hi recursos públics i projectar institucionalment el castellà en un espai que històricament havia reforçat la cultura i la llengua catalanes.

A més, han recordat que el 2024 es van estrenar les categories de poesia i assaig en castellà, i que enguany s’hi ha afegit la de narrativa. Consideren que aquesta incorporació successiva reflecteix una política cultural regressiva envers la llengua pròpia de Mallorca.

La portaveu, Catalina Inés Perelló, ha titllat la decisió d’inacceptable i ha acusat el PP de claudicar davant les exigències de Vox i de finançar amb fons públics uns premis en castellà que empetiteixen el català. Sobre això, ha defensat que ja hi havia milers de certàmens literaris en castellà a tot arreu que no necessitaven patrocini públic del Consell, mentre que les iniciatives en català continuaven mancades de recursos i visibilitat.

Més també ha criticat que la convocatòria del 2025 augmenti la dotació total dels premis Mallorca fins a 138.000 euros, incloent-hi la nova categoria de narrativa en castellà. Segons la formació, aquests recursos haurien de prioritzar la creació, la difusió i la promoció del català, atesa l’abundant oferta de premis en castellà, i per això n’ha reclamat la supressió immediata.

A parer de Més, enguany s’ha trencat una línia cultural coherent i el Consell de Mallorca ha preferit claudicar davant un relat polític que serveix interessos recentralitzadors i d’extrema dreta.

Un tramvia de la línia 4 de Metrovalència ha envestit aquest migdia una furgoneta a la rotonda de l’avinguda de Catalunya, a tocar de l’avinguda dels Tarongers, a València. L’accident ha estat cap a les 12.15 del migdia, quan el vehicle d’una empresa de desballestaments ha estat sorprès pel tramvia. A hores d’ara s’investiguen les causes de l’accident.

L’impacte ha fet bolcar la furgoneta. Malgrat això, el conductor no ha estat ferit i ha pogut eixir del vehicle pel seu compte.

El servei de tramvies ha estat interromput uns quants minuts i s’ha restablert amb normalitat mitja hora després. Segons la Conselleria de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, el fet que la col·lisió hagi estat lleu ha fet que no fos necessari tallar el corrent elèctric, com acostuma a passar en casos semblants.

Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat patrulles de la policia local i la policia espanyola, bombers de València i una ambulància del SAMU, que ha atès el conductor sense que necessités ser traslladat a l’hospital.

El sistema d’emergència del tramvia ha activat la parada automàtica després de colpejar la furgoneta a la porta lateral esquerra i ha evitat que continués arrossegant-la.

Una dona francesa de setanta-nou anys ha mort avui mentre es banyava a la platja de la Punta de Roses (Alt Empordà). Segons que ha informat Protecció Civil, s’ha trobat malament dins l’aigua.

El telèfon d’emergències ha rebut l’avís a les 10.51 del matí, que alertava que una persona havia perdut el coneixement a l’aigua. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha mobilitzat una unitat terrestre i l’helicòpter medicalitzat, però finalment la dona no ha pogut ser reanimada.

A la platja on hi ha hagut l’incident hi havia servei de vigilància i onejava la bandera verda. És la divuitena víctima mortal a les platges catalanes d’ençà que va començar la temporada de bany.

La Generalitat ha demanat a l’Ajuntament d’Oliva (Safor) que prohibeixi temporalment el bany en quatre de les seves platges –Terranova, Pau-Pi, Aigua Blanca i Aigua Morta– per contaminació fecal d’origen residual. Segons que ha informat la Conselleria de Medi Ambient, s’han detectat nivells elevats en els paràmetres microbiològics de control en mostres preses ahir.

En totes quatre platges, les mostres doblaven el valor màxim admissible en un dels paràmetres indicadors de contaminació fecal, que apunta a un origen residual. Per aquest motiu, es treballa amb el consistori per determinar-ne l’origen i fer més anàlisis.

Les mostres s’han recollit a l’entrada Burguera, a la platja de Terranova; al carrer Illa de Còrsega, a la platja de Pau-Pi; al final del passeig de l’Almirall, a la platja d’Aigua Blanca; i a Olivanova, a la platja d’Aigua Morta.

El comissari de Drets Humans del Consell d’Europa demana als estats membres que s’abstinguin d’enviar armes que puguin causar vulneracions de drets humans relacionades amb el conflicte a Gaza. En un comunicat, diu que cal fer més coses i de seguida i ha reclamat de fer tot allò que fos possible per evitar vulneracions del dret internacional humanitari.

Conflict in Gaza: Council of Europe member states should refrain from arms transfers that could lead to human rights violations. Read my statement https://t.co/NILppsA5L3

— Commissioner for Human Rights (@CommissionerHR) August 12, 2025

“És essencial intensificar els esforços per a ajudar els afectats”, ha dit. En el text, que posa el focus en el comerç internacional d’armes, el comissari recorda que el conflicte ha assolit “proporcions desastroses” i continua causant “un patiment humà immens”.

El comunicat s’ha emès l’endemà d’una reunió telemàtica entre l’Alta Representant de Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, i els ministres d’Afers Estrangers del bloc europeu, que van tractar la situació a Gaza.