Lloc: Riera, davant la plaça de l'església

Amb el Mestre Internacional Joan Fluvià Poyatos - Lloc: Plaça de l'Església

Lloc: Pels carrers i cases de la vila

Lloc: Església de Santa Maria

amb Dj Kzu - Lloc: Riera zona nova coberta

a càrrec de La Ludwig Band - Lloc: Riera zona nova coberta

Arenys de Mar torna per unes hores al segle XVI - Lloc: Recorregut pels carrers de la vila

Torneig amistós Interclubs: Ateneu - C.B. Blnes - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

amb Dj Trapella - Lloc: Riera zona nova coberta

a càrrec de La Banda del Coche Rojo - Lloc: Riera zona nova coberta

Lloc: Ateneu Arenyenc

a càrrec de la Cia Homenots - Lloc: Biblioplatja

a càrrec d'Albert Estengre (Arenys de Mar) - Lloc: Biblioplatja

a càrrec d'Albert Estengre (Arenys de Mar) - Lloc: Biblioplatja

Lletres Compartides arriba al quart any de vida creixent en dimensió geogràfica amb la incorporació de dos nous territoris de l’àmbit lingüístic: Andorra i l’Alguer. El programa –que vol consolidar un espai literari comú en els Països Catalans– té l’objectiu de donar la màxima projecció pública als escriptors per acostar-los als lectors dels altres indrets que encara no els han llegits. Miquel Àngel Adrover, Guillem Benejam, Pere Joan Martorell, Miquel Mas Fiol, Maite Salord, Enric Balaguer Pascual, Joan Benesiu, Fani Grande, Gemma Miralles, Marta Moreno, Borja Bagunyà, Clàudia Cedó, Glòria Coll Domingo, Meritxell Martí, Susanna Rafart, Joan-Francesc Castex-Ey i Mariona Bessa són els participants d’enguany.

Per donar a conèixer els autors s’han creat nous recursos amb informació sobre el seu perfil biogràfic i literari. Els disset noms que formen part del programa representen diferents estils i gèneres literaris: novel·la, poesia, literatura infantil i juvenil, teatre o assaig. Com en els anys anteriors, el programa és dividit en diferents blocs, pensats per a fomentar el coneixement i l’intercanvi d’autors dels diferents territoris. D’una banda, es faran sessions informatives virtuals adreçades a mediadors del món literari per donar a conèixer els autors que participen en el programa. Aquestes sessions van adreçades a personal de biblioteques, personal docent i programadors de festivals literaris.

El cor del projecte consisteix en les visites d’alguns dels autors que formen part de Lletres Compartides en uns altres territoris. Es programaran activitats literàries a biblioteques, centres educatius, llibreries i festivals, i cadascuna de les vuit entitats impulsores rebrà fins a quatre autors, de manera esglaonada, entre els mesos de setembre i desembre. L’any vinent es renovaran tots els autors que participen en el programa.

El Nepal ha impulsat una mesura històrica per a combatre la saturació turística a l’Everest i repartir més bé els beneficis del muntanyisme. A partir del setembre, escalar el sostre del món costarà 15.000 dòlars, 4.000 més que no pas ara. Alhora, durant els 2 anys vinents, 97 cims situats en zones remotes de l’Himàlaia es podran pujar sense pagar cap cànon d’ascens. Aquesta iniciativa doble té l’objectiu de descongestionar la ruta de l’Everest, afectada per col·lapses recurrents, deixalles acumulades i riscs creixents per als alpinistes. El govern nepalès vol redirigir part del flux turístic cap a uns altres cims menys coneguts, però amb molt atractiu tècnic i paisatgístic, situats sobretot a les províncies de Karnali i Sudurpashchim.

Les noves normes també inclouen l’obligació d’haver coronat prèviament un cim de més de set mil metres per a poder demanar el permís de l’Everest. Amb això, es pretén d’augmentar el nivell de preparació dels aspirants i reduir les situacions de risc al cim més alt del planeta.

L’Everest, convertit en abocador

L’Everest ha esdevingut víctima del seu propi èxit. Cada any, més de vuit-centes persones intenten d’assolir-lo, i la ruta principal té una saturació que genera imatges virals de cues interminables en condicions extremes. A més, de fa dècades, les expedicions hi deixen grans quantitats de residus: ampolles d’oxigen, tendes, cordes, excrements i fins i tot cossos que no han pogut ser repatriats.

Per mitigar aquest impacte ambiental, el govern ha anunciat mesures estrictes de recollida de residus. A partir d’ara, tots els alpinistes hauran de dur bosses biodegradables per als excrements i retornar-les al camp base. A més, es desplegaran drons per a fer neteja en punts inaccessibles, arran d’unes proves pilot que ja han permès de recuperar cinc-cents quilos de deixalles a més de sis mil metres d’altura.

Repartir la riquesa del turisme

Una part important de la nova política és la voluntat de descentralitzar els beneficis econòmics del turisme de muntanya. Avui dia, la gran majoria de rutes i serveis es concentren en les valls de l’Everest i l’Annapurna, mentre que unes altres regions, molt més pobres, resten pràcticament al marge. Amb l’accés de franc a desenes de cims secundaris, el Nepal vol incentivar l’exploració d’aquestes zones oblidades, impulsar l’economia local i oferir una alternativa més assequible als alpinistes amb menys recursos. Això sí, tot mantenint requisits de seguretat i sostenibilitat: caldran permisos locals, guies acreditats i una bona preparació física.

La directiva del FC Barcelona ha aprovat per unanimitat de dipositar un aval de set milions d’euros per tal de guanyar marge salarial i garantir la inscripció d’uns quants jugadors abans no comenci la lliga –previst per aquest dissabte a Mallorca–, segons que ha avançat La Vanguardia i ha confirmat VilaWeb. El moviment, proposat pel president Joan Laporta en una reunió extraordinària feta per via telemàtica, pretén evitar l’embús administratiu causat pel control financer de la lliga espanyola.

La Federació Espanyola de Futbol demanarà que el Vila-real – Barça es jugui a Miami

Amb aquesta aportació, el club espera de complir la norma 1:1 –que permet d’utilitzar íntegrament els ingressos per a inscriure jugadors– una vegada s’hagin validat definitivament els cent  milions d’euros procedents de la venda de seients VIP i del nou patrocini internacional. L’auditoria d’aquests ingressos encara no ha estat aprovada per la lliga, tot i que el club ja n’ha tramès la documentació necessària.

El Barça justifica aquest aval en un desfasament pressupostari en la massa salarial de les seccions professionals, especialment la de bàsquet. Cal recordar que, dins el joc net financer, al Barça se li comptabilitzen els salaris del primer equip de futbol però també els de totes les seccions professionals. La mesura és preventiva, en cas que no prosperi cap de les dues vies que també estudia la cúpula blau-grana: la baixa de llarga durada de Ter Stegen, que permetria de computar fins al 80% del seu salari a efectes d’inscripció, i la valoració positiva del paquet d’ingressos associats al nou Camp Nou. En aquest moment, el dictamen sobre la lesió del porter alemany continua pendent de la comissió mèdica de la lliga.

El club té encara pendents d’inscriure Joan Garcia, que apunta a titular, el davanter Marcus Rashford, el porter suplent Wojciech Szczęsny i Gerard Martín, que aquesta temporada ja hauria de tenir fitxa del primer equip. Paral·lelament a aquestes gestions, el club continua treballant en les sortides d’Iñaki Peña i Oriol Romeu, la cessió d’Héctor Fort i la renovació a la baixa de Jules Koundé, operacions que també podrien alleugerir la massa salarial. El Barça confia que aquesta aportació extraordinària permeti de començar la temporada amb els deures fets, almenys en l’àmbit administratiu.

Un treballador d’EBRO a la planta de la Zona Franca s’ha mort a l’hospital després d’haver tingut un accident laboral ahir mentre descarregava xapa, segons que ha informat CCOO i han confirmat els Mossos d’Esquadra. El treballador mort formava part de la plantilla interna d’EBRO, i havia treballat a la planta de Nissan.

És la segona mort a les instal·lacions de la Zona Franca, després d’haver mort electrocutat a l’abril un home de quaranta-un anys d’una empresa subcontractada  mentre feia tasques de desmuntatge en una parcel·la contigua a la factoria de l’empresa.

En un missatge a les xarxes socials, la secretària general de CCOO, Belén López, ha lamentat el “greu problema de sinistralitat laboral a Catalunya”, i ha recordat la mort d’aquest operari i del treballador de la collita de fruita a Alcarràs.

El govern dels Estats Units ha començat una revisió a fons de les exposicions, continguts i funcionament del prestigiós sistema de museus de la Smithsonian Institution per a assegurar que s’arrenglerin amb la visió de la història que propugna el president Donald Trump, bo i coincidint amb la preparació del dos-cents cinquantè aniversari de la independència dels Estats Units, l’any vinent.

Segons que ha informat The Wall Street Journal, l’avaluació inclou la revisió de continguts en línia, processos interns de comissariat, planificació d’exposicions, ús de col·leccions, beques a artistes i el llenguatge emprat en la senyalització i el material públic. El procés s’aplicarà primerament a vuit museus –entre els quals, el Museu Nacional d’Història Americana i el Museu Nacional d’Història i Cultura Afroamericana–, que hauran de lliurar informació sobre les seves exposicions actuals i els plans per a commemorar l’efemèride en un termini de trenta dies.

En una carta adreçada al secretari de la institució, Lonnie Bunch, la Casa Blanca ordena que d’ací a cent vint dies a tot estirar s’apliquin “correccions de contingut” quan calgui i se substitueixi el llenguatge “divisiu o ideològic” per descripcions “unificadores, històricament precises i constructives”. També anuncia visites presencials als museus i una segona fase per a revisar-ne uns altres.

Trump va signar el 27 de març un decret executiu que ordenava d’eliminar la “ideologia inapropiada” dels museus i del Zoo Nacional, amb l’objectiu de “restaurar la veritat i la sensatesa en la història dels Estats Units”. La Casa Blanca diu que es tracta de garantir que els museus siguin “patriòtics, rigorosos i inspiradors” i que recuperin la confiança del públic. La Smithsonian ha respost que la seva feina es basa en “l’excel·lència acadèmica, la recerca rigorosa i la presentació acurada i factual de la història” i que revisarà la carta mantenint aquest compromís.

Fa poc, la institució ja havia estat objecte de polèmica. NBC News va revelar que el Museu Nacional d’Història i Cultura Afroamericana havia retirat de l’exposició almenys trenta-dos objectes destacats, com ara el llibre d’himnes de Harriet Tubman i la primera edició de les memòries de Frederick Douglass, un dels escriptors afroamericans més influents. A més, el Museu Nacional d’Història Americana havia retirat temporalment un cartell que esmentava els dos impeachments de Trump, que després va ser restituït per les crítiques.

Trump també ha intervingut en més institucions culturals federals, com ara el John F. Kennedy Center for the Performing Arts, del qual s’ha autoproclamat president i de què ha destituït la junta de govern amb l’argument que no hi volia “propaganda antiamericana”. Alguns congressistes republicans han proposat de rebatejar-lo com a “Donald J. Trump Center for Performing Arts”, però la llei que el regula ho impedeix.

La NASA ha difós una imatge extraordinària captada el 5 de juliol per l’astronauta Nichole Ayers des de l’Estació Espacial Internacional: un llamp gegant, un fenomen elèctric poc habitual que connecta el cim d’una tempesta amb les capes altes de l’atmosfera.

Segons que ha explicat l’agència espacial, els llamps gegants són una mena d’efecte lluminós transitori molt potent. Es produeixen quan les condicions turbulentes a la part alta de la tempesta permeten que el corrent elèctric s’escapi i s’estengui cap a l’espai, quan creen un pont entre el cim dels núvols –a uns vint quilòmetres d’altura– i l’atmosfera superior, situada a uns cent quilòmetres. En aquest procés, es diposita una gran quantitat de càrrega elèctrica.

Originalment, la imatge va ser identificada com un espectre vermell, una altra mena d’efecte lluminós transitori molt més freqüent. Són esclats de llum breus i acolorits que apareixen a la mesosfera, a uns vuitanta quilòmetres de la superfície, després de la descàrrega de llamps molt potents. A diferència dels llamps gegants, no emergeixen de la tempesta, sinó que es formen de manera independent a gran altura.

Els espectres vermells solen tenir un to vermellós i formes intricades que recorden meduses, columnes o pastanagues, i poden assolir desenes de quilòmetres de diàmetre. De vegades, van acompanyats o són precedits per més efectes lluminosos transitoris, com ara els halos o les emissions de llum i pertorbacions de molt baixa freqüència causades per fonts de polsos electromagnètics, que creen un espectacle elèctric impressionant a gran altura.