Amb els autors, Glòria Campoy i Marc Mas i la Consellera Delegada de Cultura, Marta Rovira - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

L’ex-presidenta del parlament, Laura Borràs, ha demanat en un escrit presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que se suspengui l’execució de la seva condemna de quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat documental.

En el document, al qual ha tingut accés Europa Press i que ha avançat El Diario, la defensa de Borràs, que exerceixen els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, demana que es deixi en suspens l’execució de la condemna “mentre es materialitza el que preveu l’apartat 5.3 de la sentència”. En aquest punt de la sentència es planteja un indult parcial, però encara no s’ha sol·licitat.

El TSJC va donar deu dies a Borràs perquè presentés al·legacions, després d’haver ratificat el Tribunal Suprem espanyol la condemna de quatre anys i mig de presó, tretze d’inhabilitació i multa de 36.000 euros.

El president Carles Puigdemont ha reaccionat amb un text a les xarxes socials a les sentències judicials que hi ha hagut aquests darrers dies. “Set anys després, algunes de les causes que la claveguera espanyola ha fet servir per perseguir independentistes catalans han començat a caure. Des de l’escandalós cas de Sixena fins a la delirant trama russa passant per la immoral acusació de terrorisme pel Tsunami Democràtic”, escriu Puigdemont, que afegeix: “Eren causes purament polítiques que han estat estirades com xiclets per la claveguera i els seus inestimables col·laboradors –i també, fent servir una expressió de l’argot del món dels serveis d’informació, pels nostres ‘idiotes útils’– amb un únic objectiu: la guerra bruta contra l’independentisme.”

El Suprem arxiva la causa contra Puigdemont pel cas Vólkhov

“Aquest castell de cartes no ha resistit el pas del temps”, diu, i reconeix que una part d’allò que cercaven ho havien aconseguit: divisió, por, recels, desconfiances o reputacions danyades, escriu. Sobre això, diu: “Construir la independència del nostre país reclama entre altres coses una conscient disposició a resistir aquesta mena d’atacs, que en alguns casos són d’una virulència i una potència de foc fortíssima”.

L’anàlisi que fa Puigdemont: “Es pot criticar tot el que vulgueu i fer retrets, només faltaria. Hem d’aprendre dels errors i de la crítica. Fins i tot alguns s’hi han acostumat tant que és l’únic tema de tertúlia i no saben parlar de res més. Però ignorar l’esforç o perdre tota empatia –res a veure amb la pena ni el plany, que ningú no es confongui– envers els qui han prestat una part de la seva vida a la causa de la independència em sembla d’una absoluta manca de sentit de país, de sentit de lluita històrica. I d’això només en treu profit l’enemic.” I acaba dient: “Avui està de moda menystenir tot aquest esforç, jo crec que bàsicament per càlculs electorals. A uns els fa nosa l’1 d’octubre, perquè el seu record els compromet a l’acció política, i a uns altres els fa nosa el concepte ‘procés d’independència’, perquè els resultats no són immediats i els deixa sense gaire espai polític per vendre una independència immediata i indolora. Però no podem perdre la memòria de la repressió, perquè els espanyols no han perdut mai la seva memòria de repressors. Només cal llegir l’excel·lent biografia de Simón Bolívar de Marie Arana per entendre millor el que explico. Això sí, m’alegro personalment per totes les persones que han quedat alliberades d’aquesta càrrega, i també per tots els amnistiats d’altres causes i llurs famílies, que saben positivament el que ha representat la llei per a ells.”

L’Audiència espanyola liquida definitivament la causa per terrorisme del Tsunami

Set anys després, algunes de les causes que la claveguera espanyola ha fet servir per perseguir independentistes catalans han començat a caure. Des de l’escandalós cas de Sixena fins a la delirant trama russa passant per la immoral acusació de terrorisme pel Tsunami Democràtic.…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 13, 2025

a càrrec d'Elsa Pons. Activitat recomanada per a infants a partir de 4 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El president de Rússia, Vladímir Putin, està d’acord amb la proposta d’alto-el-foc a Ucraïna presentada pels Estats Units, i que Kíiv ja ha aprovat, però hi ha afegit condicions.

Per Putin, l’acord d’alto-el-foc també ha d’anar encaminat a una pau a llarg termini. “La idea és bona i hi donem suport totalment, però hi ha qüestions que hem de discutir”, ha dit Putin, que considera que la situació a Kursk ara és tan desigual que una aturada seria beneficiosa per a la part ucraïnesa, però s’ha demanat què hauria de fer Moscou amb les tropes enemigues a la zona. “Hauríem de deixar-los anar després que hagin comès crims contra la població civil, o els dirigents ucraïnesos els ordenaran que es rendeixin?”, ha assenyalat.

En la mateixa línia, Putin ha destacat que les seves tropes desplegades en territori ucraïnès “avancen pràcticament a tots els sectors” i, en cas de cessar les seves operacions, s’exposen que l’exèrcit d’Ucraïna es reforci amb més tropes, es recuperi de les baixes patides i s’entreni amb l’armament subministrat. “Com es garantirà que res d’això passi?”, ha dubtat un Putin que ha afegit que una línia de front de dos mil quilòmetres és més que complicat determinar qui i on s’ha produït una violació de l’alto-el-foc. “Totes aquestes qüestions han de ser estudiades amb atenció”, ha assenyalat el mandatari rus, obert per primera vegada a cessar les hostilitats.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha convidat el seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu, a una visita al país, tot desafiant així l’ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional (TPI) que pesa sobre el dirigent hebreu.

En una conferència de premsa avui a Budapest, el cap de gabinet d’Orbán, Gergely Gulyás, ha dit que el viatge es faria les setmanes vinents, sense especificar cap data concreta. En la mateixa compareixença, Gulyás ha assegurat que donaria suport a la retirada d’Hongria del Tribunal Penal Internacional perquè considera que “s’ha convertit en una organització política”.

En cas que Netanyahu acceptés la invitació, seria la primera visita del dirigent israelià a Europa una volta que el TPI ordenés la detenció i la de l’ex-ministre de Defensa del país, Yoav Gallant, en considerar-los responsables de crims de guerra i contra la humanitat a la franja de Gaza.

Des de l’emissió de l’ordre de detenció, Netanyahu només ha viatjat als Estats Units per reunir-se amb el president nord-americà, Donald Trump, ja que els Estats Units és un dels països que no reconeix les decisions del TPI.

La diferència és que Hongria sí que és un dels països que reconeix el tribunal i, per tant, estaria obligada a complir l’ordre de detenció si Netanyahu trepitgés el país. Orbán ja va desafiar el TPI el novembre passar anunciant que convidaria Netanyahu a Hongria, assegurant que la intervenció del tribunal en la guerra de Gaza responia a “motius polítics” i qualificant l’ordre que pesa sobre Netanyahu “d’escandalosament descarada i cínica”.

El Cercle d’Economia veu “arbitrària” la proposta de condonació del deute a les comunitats autònomes que va fer el Ministeri d’Hisenda espanyol en el Consell de Política Fiscal i Financera i considera que, tal com es planteja, solament compensa parcialment l’infrafinançament acumulat els darrers anys. Així ho defensa la institució presidida per Jaume Guardiola en una nota d’opinió, que demana que la mesura vagi lligada a una reforma del sistema de finançament. Segons el Cercle, la reforma ja és “imprescindible” i “inajornable” i ha de tenir en compte, entre altres, els beneficis que té la Comunitat de Madrid per l’efecte capitalitat. En el document, la institució també demana reforçar l’Agència Tributària de Catalunya i opta per un model federal.

La nota d’opinió, titulada ‘La reforma del sistema de finançament: una oportunitat social, econòmica i política’, reitera que el disseny d’un nou model és “crucial” i recorda que aquesta qüestió ja acumula una dècada de retard. Segons el Cercle, es tracta d’una reforma clau per a Catalunya, que “transcendeix l’àmbit econòmic” i també ha de servir per “poder sostenir l’estat del benestar en el futur”. “El nou cicle polític necessita un nou model de finançament. Els acords signats han generat grans expectatives. Sembla que ha arribat l’hora de resoldre el desequilibris territorials que han condicionat, condicionen i condicionaran la governabilitat espanyola”, afirma el document. Així mateix, defensa que l’actual conjuntura és una “gran oportunitat”, que seria un “greu error” no aprofitar. “La frustració de les expectatives generades es convertiria en un nou motor de desafecció”, avisa.

En la compareixença de premsa de presentació de la nota, el Cercle ha assenyalat tres qüestions que considera centrals: el reforç de l’Agència Tributària de Catalunya, la distribució de recursos entre Generalitat i Estat i l’establiment d’un mecanisme de solidaritat “transparent, eficaç i just”.

Menció especial a l’efecte capitalitat de Madrid

La nota considera que el cas de la Comunitat de Madrid mereix una menció especial per l’efecte capitalitat. Així, defensa que la reforma hauria de reconèixer la responsabilitat d’aquesta regió com a capital de l’estat espanyol i els avantatges que això li genera pel fet de concentrar activitat econòmica. “La Comunitat de Madrid es beneficia d’una concentració desproporcionada de l’ocupació pública estatal”, diu. “A part dels diferents ministeris, a la capital també s’hi centralitzen les seus de moltes altres entitats dependents de l’Administració central que podrien ser ubicades arreu”, afegeix. El Cercle també menciona el “biaix significatiu i crònic” en la concentració pública a favor de les empreses establertes a Madrid i la “concentració d’infraestructures estratègiques”.

El Cercle considera que tot plegat s’hauria de tenir en compte en el disseny del nou sistema de finançament i també assenyala la “intensificació” de la competència fiscal que ha impulsat aquesta comunitat amb Isabel Díaz Ayuso. “Atrau població i activitat econòmica de les comunitats que l’envolten i, per tant, exacerba la desigualtat territorial i perjudica el conjunt d’Espanya”, diu la institució.

L’Agència Tributària de Catalunya, un pas endavant per a l’autogovern

El document publicat aquest dijous incorpora un apartat dedicat a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que a partir del 2026 gestionarà l’IRPF. Sobre això, demana definir amb precisió les noves responsabilitats de l’organisme en gestió, recaptació, liquidació i inspecció i ressalta que l’ATC té menys de mil treballadors a Catalunya, mentre que la delegació de la seva homòloga estatal en té més de quatre mil.

En la roda de premsa, el secretari general del Cercle, Miquel Nadal, ha demanat que la transició fins que l’ATC assumeixi la recaptació de l’impost sigui “ordenada i sense riscos”. Guardiola ha admès que es tracta d’un “repte molt gran” i “complex”. “Si un està convençut del seu objectiu final, és una qüestió senzillament de posar-se en marxa”, ha defensat. “És un tema absolutament possible i un pas endavant per a l’autogovern”, ha afegit.

El model federal com a solució per a distribució de recursos

En relació amb la distribució de recursos, la nota assegura que el model federal és la solució. El Cercle assegura que un model similar al del País Basc i Navarra no és sostenible si s’aplica al conjunt de l’estat espanyol i el que proposa és compartir les bases fiscals, un sistema similar al que hi ha actualment a països com els EUA o el Canadà. Així, hi hauria, per exemple, l’IRPF de l’administració central i l’IRPF de la Generalitat. Ambdues administracions tindrien les mateixes capacitats normatives sobre el tribut, sense que augmentés la pressió fiscal, sinó que aquesta quedaria repartida.

Aquest sistema es complementaria amb un mecanisme de solidaritat amb la resta de comunitats autònomes.

Un  mecanisme de solidaritat “transparent, eficaç i just”

Segons el Cercle, el mecanisme de solidaritat amb la resta de comunitats autònomes hauria de ser “transparent, eficaç i just”. Conceptualment, això s’articularia des de l’administració central, que asseguraria que totes les comunitats disposessin dels recursos necessaris. En aquest punt, la nota celebra que l’acord d’investidura entre PSOE i ERC garanteixi que la Generalitat “seguirà contribuint a la solidaritat” de l’Estat de la mà del “principi d’ordinalitat”. “Hi ha veus que des de fora de Catalunya, per desconeixement o per mala fe, qüestionen amb insistència aquesta voluntat. Cal recordar un cop més que no es posa en dubte, ans al contrari”, diu el Cercle.

Condonació del deute

En relació amb la condonació del deute, diuque hauria estat “preferible” que fes des d’acord amb una estimació rigorosa de l’infrafinançament de cada comunitat autònoma. D’aquesta manera, a Catalunya s’hauria de condonar més del 20%. Després de tot, el president del Cercle, Jaume Guardiola, ha assegurat que estan en permanent contacte amb totes” les forces polítiques, a qui han exposat les seves idees. El Cercle ha admès que la reforma “no es pot fer d’un dia per l’altre” i també ha demanat que tot plegat s’acompanyi d’una millora de l’eficiència de l’administració pública.

El Tribunal Suprem espanyol ha arxivat les actuacions contra el president Carles Puigdemont i el diputat de JxCat Francesc de Dalmases per la suposada trama russa del procés, el cas Vólkhov. El tribunal recorda que el cas li va arribar per l’aforament dels dos polítics i arran d’una exposició raonada del magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona Joaquín Aguirre, que investigava el cas. Com que l’Audiència de Barcelona va arxivar el cas per la resta d’investigats, el Suprem diu que ha de fer el mateix. La sala penal també diu que en l’exposició raonada no es descriu cap fet que pugui ser considerat delictiu.

Aguirre va enviar el juny passat l’exposició raonada al Suprem, que va la va deixar en suspens a l’espera de la resolució de l’Audiència sobre els recursos en contra d’aquella interlocutòria que incloïa l’exposició raonada. En una interlocutòria de vuit pàgines, el Suprem, en la mateixa línia que la fiscalia, diu que ha d’arxivar el cas perquè l’Audiència va anul·lar la interlocutòria d’Aguirre el desembre passat. En l’anul·lació, l’Audiència sostenia que el magistrat Aguirre va utilitzar “un subterfugi processal” per obviar les instruccions del mateix tribunal que anul·lava la pròrroga per seguir investigant el ‘cas Volhov’ on també s’indagava sobre els contactes entre suposats enviats del Kremlin amb Puigdemont i el seu entorn.

De què reia el jutge Aguirre? El final humiliant de la trama russa

El maig passat, l’Audiència ja va obligar Aguirre a tancar la investigació perquè no s’havia prorrogat correctament el termini d’instrucció l’agost del 2023, però el jutge va intentar aprofitar una escletxa per obrir al mes de juny un procediment derivat de la peça Catmon-Igman per un delicte de malversació i alta traïció en què investigava tretze persones, entre elles els presidents Artur Mas i Puigdemont. Segons la interlocutòria també figuren com a investigats ex-alts càrrecs del Govern, com Elsa Artadi; l’ex-responsable de relacions internacionals de CDC, Víctor Terradellas; el diputat de Junts Francesc Dalmases; l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye; l’empresari rus establert a Barcelona Alexander Dmitrenko, a qui l’estat espanyol li va negar la nacionalitat pels seus suposats contactes amb els serveis d’intel·ligència russos; Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; dos empresaris i dos periodistes, Carles Porta i Natàlia Boronat.

Gairebé tots els investigats van recórrer contra la interlocutòria de reobertura del jutge Aguirre, mentre que es van oposar als recursos la fiscalia i les acusacions populars de Barcelona amb la Selecció, Cataluña Suma por España, Juristes Constitucionalistes per les Llibertats, Impulso Ciudadano i SCC. Però els magistrats de l’Audiència, per unanimitat, van recordar que la seva interlocutòria del maig passat era “clara, precisa i no admetia dubtes sobre la seva interpretació i forma de compliment: donar per finalitzada la instrucció de la peça separada amb efectes des de l’1 d’agost del 2023”. Així, el tribunal deia que no es podia fer cap altra diligència que no estigués ordenada abans d’aquella data. Una vegada rebudes, l’instructor havia de decidir si arxivava la causa o l’enviava a judici.

Però Aguirre va decidir aprofitar una peça no tancada, la Catmon-Igman, centrada en irregularitats de la Diputació de Barcelona, per reaprofitar algunes diligències i encarregar-ne de noves per indagar en la suposada trama russa, investigar més persones i nous delictes. El tribunal li recorda que cada peça separada tenia un objecte concret. Per això, el tribunal barceloní deia al desembre que li “sorprèn que ara, utilitzant un subterfugi processal”, el magistrat faci servir el mòbil de Terradellas, decomissat en la peça Catmon-Igman, per reobrir la causa tancada el maig passat. de fet, diuen que la “maniobra processal” d’Aguirre és “irregular” i incompleix l’ordre que li va donar el tribunal a un magistrat inferior jeràrquicament. I deia que Aguirre no podia fer servir “cap excusa” per incomplir la resolució o “plantejar imaginatives solucions alternatives processals no contemplades pròpiament en les lleis i que burlen la decisió prèvia del tribunal, cosa que suposa un frau de llei”. De fet, consideraven que la interlocutòria d’Aguirre reobrint el cas suposava un “clar i flagrant incompliment” del que va acordar l’Audiència i vulnera diversos drets, “la seguretat jurídica i normes essencials del procediment”.

Els magistrats també retreien a Aguirre que inclogués en la seva interlocutòria del juny “consideracions generals sobre la guerra híbrida”, “informes de treballs doctrinals i periodístics, divagacions sobre qüestions polítiques i filosòfiques, així com l’exposició de dades biogràfiques d’alguns investigats, tot esquitxat amb opinions purament personals de l’instructor i la seva pròpia visió sobre l’evolució històrica del procés”.

A més, l’Audiència deia que tampoc les noves diligències acordades pel magistrat aportaven noves proves rellevants sobre la peça Catmon-Igman que permetin d’obrir una nova peça separada. De fet, l’acusaven de “limitar-se a reproduir els fets que ja havien estat objecte d’investigació”. Així, asseguraven que no hi ha indicis sòlids del delicte de traïció, i continuar la investigació suposaria “abocar-la a una investigació penal prospectiva prohibida a l’ordenament jurídic”. “Perquè la tutela judicial sigui efectiva, la resolució ferma ha de ser executada en els seus propis termes”, afirmava la interlocutòria de l’Audiència.

Per tot això, el tribunal declarava totalment nul·la la interlocutòria del juny d’Aguirre, li ordenava que “compleixi estrictament l’ordenat”, que deixés de fer més diligències sobre la suposada ingerència russa i que anul·lés tot el que ha fet des de l’agost del 2023. A més, l’Audiència enviava la resolució directament al Suprem perquè la tingués en compte a l’hora d’analitzar l’exposició raonada que Aguirre va enviar per als aforats Puigdemont i Dalmases. A més, avisava a Aguirre que “una persistent actuació renuent al compliment del que s’ha acordat per aquesta superioritat podria donar lloc a l’exigència de la consegüent responsabilitat”.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha reunit aquest matí amb els partits parlamentaris per debatre sobre l’augment de la despesa militar. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha dit que la seva formació votaria en contra de l’augment de la despesa si l’executiu espanyol ho portava al congrés espanyol. “Que no comptin amb nosaltres per gastar més, llevat que ens expliquin molt a poc a poc i molt bé per què”, ha dit després de la trobada amb Sánchez a la Moncloa.

Rufián ha argumentat que a la Unió Europea hi ha un “histerisme” pel que fa a la necessitat de destinar més diners a defensa i s’ha queixat que ningú no ha explicat el compromís de l’estat espanyol d’augmentar la despesa en defensa fins al 2% del PIB. Rufián ha demanat saber exactament en què es volen gastar els diners. “Si la base és gastar més per no dependre dels Estats Units, a ningú se li escapa que aquest armament es comprarà als Estats Units, i per tant no té massa sentit”, ha dit.

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha defensat que la despesa militar ha de servir per a reforçar la indústria de defensa europea i també la catalana. “El 78% del material en defensa que compren els països de la Unió Europea s’adquireix fora de la Unió, i d’aquest 78%, el 60% als Estats Units”, ha dit. En aquest sentit, ha reclamat que les inversions tinguin un impacte industrial i tecnològic a Europa i a Catalunya.

La portaveu de Compromís, Àgueda Micó, ha dit que els dos diputats de la formació votaran en contra de l’increment de la despesa en defensa si el president espanyol, Pedro Sánchez, el sotmet al criteri del congrés espanyol. En declaracions a la premsa, Micó ha dit que Compromís no vol donar suport a una “economia de guerra”. “Si Sánchez ho porta al congrés, tindrà el seu vot en contra”, ha dit. També ha assenyalat que aquesta posició únicament representa Compromís, tot i que “tot el grup parlamentari” de Sumar comparteix, ha dit, la seva oposició a aquest increment de la despesa.

L’Ajuntament de Sixena (Monegres) ha anunciat que recorreria contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’ahir que va absoldre el conseller Lluís Puig en el cas de la desobediència per no haver complert l’ordre judicial de retornar quaranta-quatre peces del museu de Lleida del Monestir de Sixena. El consistori, que exerceix l’acusació particular, havia demanat una pena de dos anys d’inhabilitació per a Puig.

Segons que ha informat l’advocat de l’Ajuntament de Sixena, Jorge Español, el consistori recorrerà contra la decisió del TSJC argumentant que no es va demostrar prou que Puig no hagués desobeït la decisió judicial. A més, l’advocat ha apuntat que es plantegen denunciar per fals testimoni uns quants testimonis que van declarar que Puig no tenia intenció de desobeir.

Fonts judicials han indicat que la fiscalia, que també sol·licitava la mateixa pena d’inhabilitació per Puig, valora si també recorrerà contra la sentència.

El TSJC va absoldre Puig en considerar que no hi havia prou proves per demostrar que hagués actuat de manera “reiterada i persistent” per desobeir l’ordre judicial. En la sentència, el tribunal va concloure que no es va acreditar que mantingués una “voluntat rebel” davant del mandat del jutjat d’Osca, que havia estat recorregut per la Generalitat.

El ple del congrés espanyol ha aprovat avui, per 176 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podem i BNG) i 169 en contra (PP, Vox i UPN), la creació de la comissió d’investigació de la gota freda del País Valencià.

Després d’un debat ple de retrets, els socis del bloc de la investidura han donat suport a la proposta registrada per Sumar, ERC i Junts. Un cop aprovada la iniciativa, la comissió es constituirà i disposarà d’un termini de sis mesos prorrogable per elevar al ple les seves conclusions. Entre més objectius, es vol identificar els responsables de la gestió, així com l’endarreriment en la comunicació de les alertes a la població civil i proposar millores legislatives.

Els socialistes volen que la comissió cridi a declarar els principals responsables polítics de la gestió. Entre els quals, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo.

A banda dels responsables polítics i administratius de la manca de resposta, la comissió també citarà com a testimonis algunes de les persones que es van veure forçades a treballar malgrat el risc, i investigarà “el tracte que s’ha donat a les víctimes de la catàstrofe per part dels poders públics”.

També proposarà mesures que pal·liïn la pèrdua de béns i les seqüeles per a la salut de les víctimes, i examinarà la resposta en la gestió i la coordinació dels efectius d’emergències. A més, la comissió haurà de proposar millores en la planificació de recursos d’emergència i comunicació de les alertes, i avaluar la gestió del risc d’inundacions.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a tretze anys de presó M.T.B., el conductor que el 4 de març de 2018 va causar un accident mortal a la C-17, a Gurb (Osona), després de circular durant més de sis minuts en sentit contrari sota els efectes de l’alcohol i la cocaïna. L’accident va causar la mort d’una menor de disset anys, veïna de Torelló (Osona). El tribunal popular el va declarar culpable el 26 de febrer.

Segons la resolució judicial, l’acusat va consumir unes quantes begudes alcohòliques i cocaïna abans d’agafar el seu vehicle, un Peugeot 5008, i incorporar-se a la carretera C-17 en sentit Barcelona a través d’un carril de desacceleració, fent cas omís dels senyals de prohibició. Malgrat els avisos d’altres conductors i les reiterades advertències dels Mossos d’Esquadra amb llums i sirenes, el conductor no va frenar ni va intentar de corregir la seva trajectòria.

L’accident es va produir al quilòmetre 64,850, al terme municipal de Gurb, quan el vehicle de M.T.B. va xocar frontalment contra un Jaguar XJS en què viatjaven quatre persones. A conseqüència de l’impacte, una menor de disset anys, que ocupava el seient del copilot, va perdre la vida. Els altres tres ocupants van patir ferides greus i han quedat amb seqüeles físiques i psicològiques.

Alcohol, drogues i excés de velocitat: crit d’alerta per l’augment d’accidents mortals a les carreteres

El Tribunal del Jurat ha considerat provat que l’acusat era conscient del risc que suposava la seva conducció i que va acceptar les possibles conseqüències mortals dels seus actes, aplicant la figura del “dolo eventual”. A més de la pena de presó, se li ha imposat la prohibició de conduir durant nou anys i cinc anys de llibertat vigilada un cop complerta la condemna.

En concepte de responsabilitat civil, M.T.B. haurà d’indemnitzar amb 90.000 euros cadascun dels pares de la víctima mortal, i amb quantitats que oscil·len entre els 12.000 i els 55.000 euros a la resta d’afectats. La companyia asseguradora Generali España serà la responsable directa del pagament d’aquestes indemnitzacions.

L’advocat defensor havia demanat una reducció de la pena al·legant dilacions indegudes en la tramitació del procediment, però el Tribunal només ho ha considerat com una atenuant parcial.

El jutjat d’instrucció 4 de Castelló ha decretat l’obertura de judici oral contra l’ex-president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, del PP, i nou acusats més, entre els quals, l’empresari Fernando Roig, propietari del Grupo Pamesa i president del Vila-real, amb motiu de la investigació sobre l’origen i la possible ocultació del seu patrimoni. La causa serà jutjada per l’Audiència de Castelló.

La fiscalia espanyola i l’advocacia de l’estat atribueixen als processats delictes d’alçament de béns o insolvència punible, frustració de l’execució, emblanquiment de capitals i suborn. A més de Fabra, entre els acusats hi ha quatre familiars seus i cinc empresaris, a més de set empreses en qualitat de persones jurídiques.

La magistrada ha ordenat que tots ells prestin una fiança conjunta i solidària per un import d’1.375.276 euros per a garantir possibles responsabilitats civils en cas de condemna. Contra aquesta decisió, només es pot presentar un recurs de reforma davant el mateix jutjat o un recurs de queixa davant l’Audiència Provincial, però únicament en relació amb la situació personal dels encausats.

El currículum corrupte de Fabra

Carlos Fabra ha estat involucrat en uns quants casos de corrupció. Va ser condemnat per quatre delictes fiscals per no haver declarat 3,3 milions d’euros. L’Audiència Provincial de Castelló el va sentenciar el 2013 a 4 anys de presó i una multa de 693.000 euros. La condemna la va ratificar el Tribunal Suprem espanyol el 2014. Va ingressar a la presó d’Aranjuez el desembre d’aquell any i en va sortir el 2016 en tercer grau, tot i l’oposició de la fiscalia anticorrupció.

El cas de les corregudes de la Beneficència el va implicar en presumptes delictes de prevaricació i frau, relacionats amb el finançament d’actes taurins de la Diputació de Castelló. Va intentar de desviar la responsabilitat cap al seu successor, Javier Moliner, mentre que la investigació també va encausar més càrrecs de la institució.

En el cas Gürtel, Fabra va ser assenyalat en la branca valenciana de la trama. Un informe de l’Agència Tributària el vinculava al finançament il·legal del PP valencià, i Ricardo Costa, un dels principals acusats, va assenyalar Fabra com un dels responsables de les irregularitats.

Qui és Fernando Roig?

Fernando Roig Alfonso (València, 1947) és un empresari conegut per ser el president i màxim accionista del Vila-real CF. També és propietari de l’empresa Ceràmica Pamesa i té un 9% de participació a Mercadona, empresa encapçalada pel seu germà Juan. A més, està involucrat en el sector de l’energia eòlica per mitjà de la societat Renomar.

En l’àmbit esportiu, va adquirir el Vila-real CF la temporada 1997-98, quan l’equip era a segona divisió, i ha estat clau en el seu creixement fins a consolidar-lo a primera i en competicions europees. També va ser accionista del València CF i president del club de bàsquet Pamesa València, funció que va delegar al seu germà.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

La menor de 14 anys desapareguda dilluns a Aiguamúrcia (Alt Camp) ha estat trobada morta, segons que han informat els Mossos d’Esquadra.

La denúncia per la desaparició es va presentar dilluns i els Bombers de la Generalitat han encapçalat les tasques de recerca amb quinze dotacions.

Hi han participat efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE), unitats canines, drons, dotacions terrestres i la Unitat de Comandament Mitjana (UCM).

Dues incidències han afectat aquest matí la circulació ferroviària d’una línia de Rodalia i tres de regionals: R4, R14, R15 i R16. En primer lloc, una incidència a les instal·lacions entre les estacions de Tarragona, Reus i Cambrils ha causat endarreriments a les línies de regionals. Renfe assegura que l’avaria s’ha resolt cap a les 8.00.

La línia R4 també recupera progressivament les freqüències i horaris de pas un cop solucionada una incidència en l’electrificació entre la Granada i Sant Sadurní d’Anoia, segons que ha informat Renfe. El problema l’ha provocat a primera hora del matí un tren de mercaderies aliè a la companyia i això ha generat endarreriments d’uns 15 minuts.

Consulteu l’estat de la xarxa ferroviària, ací.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

ERC defensarà que el català sigui l’única llengua oficial en una Catalunya independent. Així ho apunten fonts de Foc Nou, després que l’ex-diputat al congrés espanyol Joan Puig hagi arribat a un acord amb la direcció per incloure sense modificar l’esmena que ho propugnava a la ponència política que s’aprovarà aquest cap de setmana en el congrés d’Esquerra a Martorell. El text suposa una marxa enrere, així, de la defensa que havia fet Oriol Junqueras perquè el castellà també fos llengua oficial en una república catalana. L’esmena introduïda per Puig, que va ser avalada per l’assemblea de la federació de Girona, sosté que caldrà que la llengua catalana –com a llengua pròpia– sigui l’única llengua oficial i esdevingui la llengua comuna als Països Catalans, la vehicular a totes les administracions, en l’educació, la salut, la justícia, la cultura i la resta d’àmbits, garantint també els drets i deures de tota la ciutadania, i igualment amb l’occità a l’Aran.

Segons fonts de Foc Nou, Puig va refusar fins a quatre propostes de transacció de la direcció per matisar l’esmena, que finalment ha quedat incorporada. La decisió de la cúpula evita així la possibilitat que Puig la defensés al plenari i se sotmetés a votació, amb la incògnita de si aconseguiria prou suports per ser aprovada.

El sector d’ERC que encapçala Joan Tardà, Àgora Republicana, no ha arribat finalment a cap acord amb la direcció per a incloure una esmena a la ponència estratègica que implicaria obrir el partit a sectors sobiranistes no independentistes. Segons que ha informat el sector de Tardà, mantindran l’esmena viva perquè es debati en el plenari d’aquest cap de setmana a Martorell, on el partit culminarà la segona part del seu congrés, i serà Tardà mateix qui la defensarà. Àgora Republicana havia proposat de fixar aquesta obertura del partit amb una reforma de l’article 2 dels estatuts, que estableix els objectius del partit. Però la direcció no volia tocar-los. Fer-ho hauria produït un refús frontal d’uns altres sectors organitzats, com Nova Esquerra Nacional (NEN) i Foc Nou. Finalment, Àgora Republicana va retirar l’esmena als estatuts per transformar-la en una altra esmena a la ponència estratègica, per mirar d’arribar a un acord amb la cúpula que finalment no s’ha aconseguit. Justament avui, NEN ha anunciat que retirava les esmenes que més qüestionaven el lideratge de Junqueras després d’haver arribat a un acord amb la direcció. Foc Nou, per una altra banda, ha aconseguit que també s’incorpori la seva esmena que sosté que caldrà que la llengua catalana sigui l’única llengua oficial en una Catalunya independent.

El sector de Tardà ha expressat en un comunicat “preocupació i sorpresa” pel refús d’aquesta i altres esmenes clau perquè consideren que ja reflecteixen la realitat actual del partit. Creuen que ERC és ja “un partit d’independentistes i sobiranistes d’esquerres” que comparteixen l’objectiu “de construir i proclamar la República catalana i les repúbliques dels diferents territoris dels Països Catalans a través del dret a decidir”. Al seu criteri, aquesta negativa posa fre a l’objectiu d’eixamplar la base que defensa la direcció i empetiteix la crida per assolir una majoria favorable al dret d’autodeterminació els anys vinents.

Àgora Republicana també mantindrà viva una altra esmena, que tampoc no ha pogut negociar amb la direcció, que defensa la necessitat de coordinar-se amb les esquerres d’àmbit nacional i estatal per fer camí en la creació de condicions més favorables per impulsar la convocatòria d’un referèndum i en la lluita contra l’extrema dreta. En canvi, el sector de Tardà es mostra satisfet perquè ERC defugirà “qualsevol proposta d’aliança o coalició electoral unitària fonamentada en un independentisme nacionalista, excloent, interclassista i identitari”, en una referència velada a Junts per Catalunya. Quant a la reforma dels estatuts, també han arribat a acords per limitar l’acumulació de càrrecs institucionals i orgànics i per a la regulació dels corrents interns, que també reclamaven alguns altres sectors.