El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, s’ha reunit amb la presidenta de l’Assemblea Nacional del Quebec, Nathalie Roy, en el marc de la visita institucional que la cambra catalana fa d’ençà d’avui i durant tres dies al Quebec per a restablir les relacions bilaterals entre ambdues institucions. Rull és acompanyat pels secretaris primer, segon i tercer, Glòria Freixa, Juli Fernàndez i Rosa Maria Ibarra. El viatge té l’objectiu d’enfortir la col·laboració en àmbits clau per a totes dues cambres. Així, en el marc de la Comissió Interparlamentària, les dues cambres compartiran experiències sobre el canvi climàtic, la gestió de l’aigua i la llengua.

Rull ha valorat la reactivació de les relacions bilaterals i ha recordat que la comissió no es reunia d’ençà del 2009. “És important que els parlaments de dues nacions amb aquesta altíssima consciència de nació puguem treballar plegats per afrontar reptes compartits com la defensa de la identitat nacional”, ha dit Rull.

També ha assenyalat altres reptes “com el canvi climàtic o l’aparició de governs com el dels Estats Units que amenacen les bases dels drets fonamentals”. “En el context global actual, calen grans aliances entre pobles i nacions sense estat”, ha dit el president del parlament.

Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea Nacional del Quebec, Nathalie Roy, també ha destacat la importància de reactivar les relacions entre les dues cambres i s’ha mostrat convençuda que les sessions de treball seran riques en aprenentatges.

La Comissió de la Dignitat cerca el suport del món local perquè la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana sigui un centre de memòria. Així ho ha explicat  Josep Cruanyes, coordinador de la comissió, abans de concentrar-se davant de la prefectura. Segons ha indicat, han posat en marxa una campanya per demanar la implicació dels ajuntaments de tot el país perquè donin suport a les seves reivindicacions i s’adhereixin al manifest de les entitats de memòria per convertir la prefectura en un centre memorial. De moment, ja hi ha deu ajuntaments de diferents parts del territori que s’hi han adherit. D’altra banda, assenyala que no permetran que l’edifici del número 43 de la Via Laietana mantingui usos policíacs.

“Hem vist que per aquí va passar gent d’arreu de Catalunya, era el centre de repressió a tot el país i això ens va moure a implicar els ajuntaments d’arreu del país”, ha comentat Cruanyes en una atenció als mitjans davant de la prefectura. Per aquest motiu, ha dit, han decidit fer una crida perquè el món local s’impliqui i els doni suport. Segons ha dit, ja hi ha deu ajuntaments que han formalitzat l’adhesió i han fet arribar la informació a molts altres ajuntaments, alguns dels quals encara no els han donat resposta i altres que els han dit que s’hi adheriran durant el mes d’abril, quan els ajuntaments celebrin els plenaris municipals.

Els que ja s’hi ha adherit són el de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), el Masnou (Maresme), Roquetes (Baix Ebre), Sanahuja (la Segarra), Figueres (Alt Empordà), Cardedeu (Vallès Oriental), Mas de Barberans (Montsià), Girona, Torrelameu (la Noguera)  i Amposta (Montsià). La comissió ha enviat el manifest que recull les reivindicacions i s’està adreçant a tots els ajuntaments. En paral·lel, Cruanyes ha explicat que aquesta setmana tenen previst reunir-se amb alguns partits polítics i els demanaran una implicació “més clara”. Entre els partits amb qui preveuen reunir-se hi ha el PSC, Junts, ERC o els Comuns.

Crítiques a Espadaler

En paral·lel, la comissió és crítica amb l’afirmació que va fer el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, fa uns dies. Preguntat pel futur de la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana de Barcelona, Espadaler va dir que el primer pas que el govern espanyol sembla acceptar és la “resignificació” de l’edifici fent-lo compatible amb l’activitat policíaca.  Per Josep Cruanyes és “impresentable” el plantejament i hi veu “manca de sensibilitat”. “Ni nosaltres ni les entitats de memòria permetrem que sigui d’aquesta manera”, ha assegurat.

Per tot plegat, ha apuntat que la reivindicació es manté i ha indicat que “no pot ser d’una altra manera”. També ha alertat que plantejar una convivència d’usos memorials i policíacs al mateix edifici és voler “desdibuixar” el significat del qual va tenir lloc. Per a la Comissió de la Dignitat, la significació ha de ser “el nucli central de Catalunya dels centres de memòria”. “És el més significatiu de la repressió política”, ha conclòs.

Concentració davant la prefectura

Prop d’un centenar de persones s’han concentrat una vegada més davant de la prefectura de Via Laietana, provocant el tall al trànsit durant més de mitja hora. Amb cartells i pancartes reivindicatives, han denunciat les tortures que algunes persones van viure a la comissaria durant el franquisme i han reivindicat que l’espai sigui un centre de memòria. Entre les persones que han intervingut en la concentració hi havia Esther Madrona, la regidora de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Sant Cugat, un dels primers ajuntaments a mostrar suport a la Comissió de la Dignitat en el marc de la nova campanya d’adhesions iniciada. “No és una causa qualsevol, han estat molt ciutadans de Sant Cugat detinguts i torturats en les dependències que hi ha aquí darrere”, ha dit. També ha assegurat que és una “vergonya” que l’estat espanyol mantingui encara edificis que simbolitzen “un dels períodes més negres de la història”.

Circular per la AP-7 s’ha convertit en una odissea. En les jornades de sortida, les retencions causen un gran maldecap. Sovint hi ha accidents que ocasionen cues quilomètriques, amb talls durant hores. I ja fa temps que els usuaris es queixen que hi ha esvorancs de grans dimensions al bell mig del paviment. Les crítiques són recurrents a Catalunya, però la problemàtica s’estén a tots els Països Catalans.

En David va topar amb un d’aquests esvorancs fa un parell de setmanes, a l’altura de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), i va tenir un bon ensurt. Circulava a uns 100 quilòmetres per hora i, en un moment, el cotxe va fer una sotragada i es va desestabilitzar. De seguida va saber que aquell esvoranc li havia rebentat el pneumàtic (vegeu el piulet enllaçat a continuació). “A mi m’ha rebentat la roda, però un motorista topa amb un forat d’aquests i es mata”, deia. Els Mossos li van dir que hi ha incidències i queixes recurrents per aquests forats al quitrà, però que no hi havia hagut canvis. Encara ara té el cotxe el taller i l’asseguradora li ha dit que el cost de la reparació l’haurà d’assumir el titular de la via.

I així acaben els que passen pel damunt dels forats. En aquests casos cal avisar al 112 i si pot ser demanar atestat de la policia. Segons la via l'assegurança podria demanar responsabilitats i pagament de la reparació. pic.twitter.com/nimu38oNXJ

— Anti-radar Catalunya (@antiradarcatala) March 22, 2025

Fonts del Servei Català de Trànsit (SCT) expliquen a VilaWeb que hi ha preocupació per aquesta mena d’incidències i per l’estat del ferm de la AP-7. Diuen que comproven in situ el paviment i deixen clar que els problemes de l’asfalt i el pla de reparació recauen en el titular de la via. És a dir, el Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible espanyol. “Hem demanat al titular de la via que repari amb celeritat aquesta situació”, diuen fonts de Trànsit. VilaWeb es va posar en contacte amb el ministeri fa una setmana per saber quines mesures es prenien a fi de reparar la via, però encara no ha rebut resposta.

Les dades del darrer balanç de la sinistralitat a les carreteres de Catalunya, publicades ahir pel SCT, no són esperançadores i reflecteixen que cal impulsar mesures, no solament a la AP-7. Enguany, fins el 31 de març, quaranta-una persones han perdut la vida a les carreteres de Catalunya, un 46% més respecte del mateix període de l’any passat.

Una crisi global de manteniment de carreteres?

Mateu Turró, catedràtic d’Infrastructures del Transport i del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, assenyala que el trànsit ha crescut molt aquests darrers anys, sobretot arran de la retirada dels peatges, i que ara el manteniment era pitjor. “Abans el concessionari era el responsable de la gestió de la infrastructura. Ara ha passat a l’estat i la gestió és molt més dolenta”, diu.

A parer seu, hi ha més accidents, hi ha una manca de manteniment clara i la degradació de les carreteres s’acumula. “I com més trigues a arreglar-ho, més difícil i car és”, diu. Turró deixa clar d’un bon començament que la degradació no és únicament a la AP-7.

Segons ell, aquesta manca de manteniment és històrica. “A totes les carreteres del país hi ha una degradació molt cara i s’han dedicat pocs fons al manteniment. Aquests dies, amb les pluges, s’ha notat encara més”, diu. Ell té una cosa clara: “Som en l’inici d’una crisi global de manteniment de les carreteres”. I afegeix: “Nosaltres som un país de pas per als espanyols. Que s’ho facin mirar… Si no inverteixen aquí, també repercuteix en ells.”

Mateu Turró: “Ens falta planejar infrastructures amb mentalitat de país”

Turró considera que calen mesures urgentment, però també és conscient que és “un entorn de gran complexitat i les solucions fàcils no existeixen”. “Per fer el manteniment s’ha de batallar perquè no molestis el trànsit. En carreteres comarcals, es poden fer desviaments. En cas de la AP-7, que va col·lapsada durant bona part del dia, l’única solució és fer-ho en petites dosis i a la nit, i en períodes que hi ha menys trànsit. És molt més costós”, diu.

Turró també es posa les mans al cap per la burocràcia que hi ha darrere. “Convindria fer-ho com més aviat millor. Fins i tot per a aquestes coses elementals, de manteniment, hi ha uns procediments d’adjudicació d’obres que s’allarguen moltíssim, amb burocràcia absolutament ridícula que fa les coses costin el doble del que haurien de costar”, diu.

Gremi de transportistes: “És una bomba de rellotgeria”

Tomàs Fernández és responsable d’una empresa de transport del Bages i membre de la junta directiva del Gremi de Transports i Logística de Catalunya. Assenyala que el degoteig de mancances a la AP-7 comença a ser un gran problema i que la infrastructura no dóna més de si: “És una bomba de rellotgeria”, diu. Segons ell, és un corredor mediterrani amb la capacitat molt limitada. “S’estudia fer coses en l’àmbit de seguretat, carrils de limitació de velocitat, però estem molt acostumats que sigui un pedaç”, considera Fernández.

“El malestar de les carreteres és per culpa dels camions.” És una frase que es repeteix entre els conductors de turismes. Fernández reconeix que els camions de gran tonatge poden desgastar més el paviment, però lamenta que sigui un sector “demonitzat”. “Sempre ens acusen que els camions estan implicats en accidents. Si l’estatística la fan bé, veuran que no és veritat”, assenyala.

A part de les crítiques als camioners, hi ha una altra qüestió que Turró no acaba d’entendre. “Aquesta oposició tan absurda a les carreteres. Tothom es mou per carretera. El ferrocarril, a l’estat espanyol, és el 4% del transport per mercaderies. Una cosa semblant al de viatgers”, explica. Segons ell, la mobilitat se centra en la carretera perquè ara mateix no hi ha una alternativa sòlida. Ho podria ser el corredor mediterrani ferroviari, però el projecte avança lentament i no acaba mai de reeixir.

Turró destaca que el transport de mercaderies és la clau de l’activitat econòmica. “Sense camions, no hi ha millora de l’activitat econòmica ni alternativa. S’ha de mirar d’aquesta manera. Intentem que funcioni de la millor manera possible”, afegeix.

El corredor mediterrani, un corredor de segona? | Article de Joan Amorós

S’enfilen els accidents mortals

Durant els primers tres mesos del 2025, quaranta-una persones han mort en trenta-nou accidents mortals a les carreteres interurbanes de Catalunya. En la mateixa franja, l’any passat, hi va haver vint-i-vuit víctimes. Les comarques de la demarcació de Barcelona i Tarragona concentren el 85% de les víctimes mortals i les carreteres amb més sinistralitat són la C-58 i la AP-7, amb cinc mort i quatre, respectivament.

Tot i que el nombre total d’accidents amb víctimes ha disminuït –s’ha passat de 1.882 a 1.741–, la mortalitat ha augmentat, especialment al març, quan es van registrar dinou defuncions, vuit de les quals durant el cap de setmana de carnestoltes.

Alcohol, drogues i excés de velocitat: crit d’alerta per l’augment d’accidents mortals a les carreteres

Els homes representen el 80% de les víctimes mortals i també la majoria dels ferits greus (115 dels 154 registrats). A més, destaca un augment de la mortalitat entre els joves de menys de trenta-cinc anys, que ja representen el 44% del total de víctimes, mentre que l’any passat els més afectats eren els més grans de cinquanta-cinc anys.

Els col·lectius vulnerables (motoristes, vianants i ciclistes) han sofert gairebé la meitat de les morts (dinou de quaranta-una), amb un increment especialment preocupant entre els motoristes, que han passat de vuit víctimes a dotze enguany.

Per tot plegat, el SCT fa una crida a motoristes, vianants i ciclistes a tenir més percepció del risc i consciència de la seva fragilitat, i a la resta d’usuaris, respecte i prudència per a reduir les víctimes d’aquests col·lectius.

Les dades de la sinistralitat del 2025 fins al 31 de març (infografia: Servei Català de Trànsit). La consellera Parlon compareix al parlament

La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, compareixerà avui a les 15.00 a la Comissió d’Interior per explicar les mesures que té pensades el departament a fi de reduir la sinistralitat a la xarxa viària interurbana. Ho farà acompanyada del director de Trànsit, Ramon Lamiel.

Poques hores després del fatídic cap de setmana de carnestoltes, Parlon va anunciar unes quantes mesures. Va dir que s’implementaria la velocitat variable en un tram de 150 quilòmetres (de Maçanet de la Selva al Vendrell), que es posarien carrils complementaris i d’incorporació, més controls i radars i que afegirien un sistema predictiu d’accidents amb intel·ligència artificial.

A més, volen augmentar la presència de Mossos en els controls i impulsar campanyes específiques per als joves, i també insisteixen en la necessitat de combatre l’excés de velocitat i el consum d’alcohol i drogues. Trànsit estudia d’emprendre més accions, entre les quals, la intersecció de la C-58 i la N-150, que diu que és un punt dramàtic.

El moviment veïnal Mai Més Peatges, que s’oposa al pagament per a circular per les vies ràpides, ha expressat el malestar amb l’estat de les carreteres i tallarà l’autopista AP-7 a l’altura de l’Aldea (Baix Ebre) el 30 d’abril per exigir a les administracions més inversions en la millora, manteniment i seguretat d’aquestes infrastructures. Els veïns diuen que aquesta serà la primera d’unes quantes accions per a reivindicar mesures, però també per a conscienciar els ciutadans de la necessitat de disposar d’unes vies ràpides públiques i segures.

“No hi ha explicacions i no tenim ni idea de quan sortiran els trens. Potser ens haurem de quedar a dormir aquí”. Aquesta és la queixa de la Carme, una usuària de Tarragona que s’ha vist afectada pel nou caos provocat a Rodalia per l’avaria d’un tren a l’estació de passeig de Gràcia i que ha obligat a evacuar l’andana. “Surto de classe ara i anava a Vila-seca, però no hi ha cap tren. Cap ni un”, lamenta, i afegeix: “No tinc alternativa, hauré d’esperar. El que està passant últimament amb els trens és increïble.”

Com ella, més usuaris han vist, incrèduls, una nova tarda d’incidències que han afectat les línies R2 Nord, R2 Sud, R11, R14, R15, R16 i R17, amb retards de fins a 60 minuts. En Pere, de Girona, s’ha trobat aturat i mirant les pantalles al vestíbul de l’estació de passeig de Gràcia: “He vingut bé cap a Barcelona, però ara estic aquí esperant i sense cap notícia de res. Havia d’anar a Sant Celoni i fa hores que no surt cap tren.”

“Sé que hi havia una vaga minoritària, però veig que desfà tot el programa”, ha assenyalat en Pere, que no té cap alternativa de transport factible. “Només em queda esperar i confiar que un tren vingui aviat”, conclou en Pere.

Na Carme insisteix que sempre hi ha algun problema, però que en aquests dos darrers mesos la situació ha empitjorat. “No és la primera vegada que m’hi trobo. De fet, avui venint cap aquí ja he tingut un retard de 45 minuts, sense cap explicació”, s’ha queixat.

L’avaria d’un tren a l’estació de passeig de Gràcia ha obligat a evacuar l’andana per facilitar les tasques dels serveis d’emergències i, de retruc, ha perjudicat nombrosos viatgers de Rodalia. La incidència ha afectat les línies R2 Nord, R2 Sud, R11, R14, R15, R16 i R17, amb retards de fins a seixanta minuts. “Surto de classe ara i anava a Vila-seca, però no hi ha cap tren. Cap ni un”, ha lamentat la Carme, de Tarragona. “No hi ha explicacions i no tenim ni idea de quan sortiran. Potser ens haurem de quedar a dormir aquí”, ha continuat la usuària, resignada al vestíbul de passeig de Gràcia. “No tinc alternativa, hauré d’esperar. El que passa últimament amb els trens és increïble”, ha etzibat la Carme.

Caos al servei de Rodalia i evacuació de l’andana del passeig de Gràcia per un tren avariat

“No és la primera vegada que m’hi trobo. De fet, avui venint cap aquí ja he tingut un retard de quaranta-cinc minuts, sense cap explicació”, ha posat d’exemple la veïna del Tarragonès. “Fa un any i mig que vinc a Barcelona, pràcticament dos cops a la setmana, i sempre hi ha algun problema. Però el que està passant en els últims mesos, sobretot aquest últim, és increïble”, ha insistit la Carme. En una situació similar es trobava en Pere, de Girona, aturat i mirant les pantalles al vestíbul de l’estació de passeig de Gràcia. “He vingut bé cap a Barcelona, però ara estic aquí esperant i sense cap notícia de res”, ha explicat en Pere. “Havia d’anar a Sant Celoni i fa hores que no surt cap tren”, ha exclamat l’usuari de Rodalia.

“Sé que hi havia una vaga minoritària, però veig que desfà tot el programa”, ha assenyalat en Pere, que no té cap alternativa de transport factible. “Només em queda esperar i confiar que un tren vingui aviat”, ha conclòs.

Un estudi de l’Institut de Salut Pública de Noruega ha revelat que l’ús de pantalles abans de dormir va estretament relacionat amb una pitjor qualitat del son. Segons aquesta investigació, publicada a Frontiers in Psychiatry, passar temps davant una pantalla al llit augmenta el risc d’insomni d’un 59% i redueix el temps total de descans d’una mitjana de vint-i-quatre minuts.

L’estudi, que ha analitzat les rutines nocturnes de 45.202 joves entre 18 i 28 anys, posa de manifest que no és tant el tipus d’activitat feta –com ara navegar per les xarxes socials, veure sèries o jugar a videojocs–, sinó el temps total d’exposició a la pantalla allò que afecta la qualitat del repòs. “El problema principal és el desplaçament del son: el temps que es dedica a la pantalla retarda l’hora d’anar a dormir i redueix el temps total de descans”, explica la doctora Gunnhild Johnsen Hjetland, autora principal de l’estudi.

Els experts han identificat quatre maneres en què l’ús de pantalles pot perjudicar el son. En primer lloc, les notificacions poden interrompre el descans durant la nit. En segon lloc, el temps dedicat a la pantalla reemplaça hores de son necessàries. A més, moltes activitats digitals mantenen la ment desperta i fan que costi més d’adormir-se. I, finalment, l’exposició a la llum blava de les pantalles pot alterar els ritmes circadiaris i dificultar el descans nocturn.

Vists aquests resultats, els investigadors recomanen de reduir l’ús de pantalles abans de dormir i evitar-les, si és possible, entre 30 i 60 minuts abans d’anar al llit. També suggereixen de desactivar les notificacions per evitar interrupcions durant la nit i adoptar rutines de desconnexió abans d’anar al llit.

Malgrat aquestes conclusions, l’estudi assenyala que l’anàlisi s’ha fet en un context cultural concret i que podrien haver-hi diferències en uns altres països. A més, el fet d’haver agrupat activitats diferents en una mateixa categoria pot haver influït en els resultats sobre l’impacte específic en la qualitat del son. Tot amb tot, és evident que l’ús de pantalles al llit té un efecte negatiu en el descans i reduir-lo pot ajudar a millorar-lo.

El camp municipal de Catarroja ha celebrat avui la reinauguració després de les obres de restauració arran dels greus danys causats per la gota freda. La remodelació s’ha dut a terme en el marc del programa “Alcem-se” de la Fundació Trinidad Alfonso. El Vila-real CF hi ha fet una gran aportació. La Fundació FC Barcelona també hi ha destinat fons.

L’acte ha comptat amb la presència de l’ambaixador del Vila-real, Marcos Senna, i del futbolista Kiko Femenía, a més de la batllessa de Catarroja, Lorena Silvent, que ha presidit l’esdeveniment sobre la gespa del camp rehabilitat.

El camp municipal de Catarroja és el quart dels cinc camps restaurats gràcies a la donació del Vila-real CF, després dels de la Torre, Beniparrell i Encreuaments d’Aldaia. El següent serà el Poliesportiu Joan Girbés d’Algemesí, actualment en fase de reconstrucció, que recuperarà l’activitat esportiva les setmanes vinents.

El programa “Alcem-se” és una iniciativa d’ajuda als clubs esportius afectats per la gota freda, impulsada pel mecenatge esportiu de l’empresari valencià Juan Roig i canalitzada a través de la Fundació Trinidad Alfonso i el Valencia Basket Club.

Retransmissió en directe des de la Royal Opera House de Londres - Lloc: Teatre Principal

L’helicòpter Alpha 01 del Consorci Provincial de Bombers d’Alacant ha rescatat avui un jove de vint-i-quatre anys que va sofrir una fractura de turmell en una zona muntanyosa de la localitat de Beniarrés (Comtat), segons que han informat fonts d’aquest organisme.

El Consorci va rebre a les 13.18 l’avís d’aquest accident i va mobilitzar l’Alpha 01 amb el Grup Especial de Rescat (GER) a causa de la ubicació del ferit i la dificultat d’arribar-hi per terra. Un cop localitzat i rescatat, el jove va ser traslladat a l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi en una ambulància de Suport Vital Bàsic (SVB).

Elon Musk torna a ser la persona més rica del món, segons la llista Forbes de multimilionaris de 2025, després d’haver ocupat el segon lloc els darrers dos anys. Amb un patrimoni net de 342.000 milions de dòlars, Musk no només recupera la primera posició, sinó que també es converteix en la persona més rica que Forbes ha rastrejat mai, amb una diferència de 118.000 milions de dòlars respecte al segon, Mark Zuckerberg.

La fortuna de Musk ha crescut d’un 75% des de l’any passat, gràcies a l’increment de valor de Tesla i SpaceX. Aquesta última, que ha duplicat el seu valor, és ara el principal actiu de Musk, valorada en 350.000 milions de dòlars. A més, l’empresa d’intel·ligència artificial xAI, fundada per Musk, ha aconseguit una valoració de 50.000 milions de dòlars després de recaptar 6.000 milions d’inversors privats.

Elon Musk ven X a la seva empresa d’intel·ligència artificial xAI

Aquesta és la catorzena vegada consecutiva que Musk figura en la classificació de Forbes, on va debutar el 2012 amb un patrimoni de 2.000 milions de dòlars. A mesura que ha augmentat la seva fortuna, també ha esdevingut una figura política de pes, convertint-se en el principal donant a la campanya electoral de Donald Trump i exercint influència en l’administració nord-americana.

A començament de 2024, Musk va començar a participar activament en la política nord-americana com a partidari polític i financer de Donald Trump, convertint-se en el donant polític més important de les eleccions del 2024. Després de guanyar al novembre, Trump va anunciar que havia elegit Musk per codirigir la junta assessora del nou Departament d’Eficiència Governamental (DOGE).

[VÍDEO] Una salutació a l’estil nazi d’Elon Musk desencadena la polèmica a les xarxes

La delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid es prepara per traslladar la seva seu, actualment instal·lada al cèntric carrer Alcalà, i moure’s al mes de novembre a un espai temporal ubicat al barri de Tetuan de la capital. Segons que ha explicat la delegada del govern, Núria Marín, al desembre caducava el contracte de les oficines actuals, de manera que calia cercar una alternativa que acollís també les activitats que es desenvolupen al Centre Cultural i a la llibreria Blanquerna.

“Volem que el canvi, en lloc de ser un problema, sigui una gran oportunitat per enfortir els lligams culturals, polítics i econòmics”, ha destacat abans d’avançar que el seu objectiu és engegar un concurs públic per comprar un edifici definitiu enguany.

Malgrat que el canvi de seu es fa per la decisió dels propietaris de l’edifici de no renovar els contractes i convertir l’espai en pisos de luxe, l’objectiu de Marín és que el moviment serveixi per obrir “una nova etapa” de la delegació del govern a Madrid. La nova seu, situada al carrer Orense número 62, s’ha trobat després de mesos cercant un lloc amb prou espai per acollir tant la llibreria Blanquerna, com les aules de català i les oficines de la Generalitat.

El nou espai, que tindrà tres plantes ocupades íntegrament pel govern. Els darrers mesos, el president Salvador Illa ha fet unes quantes visites oficials i ha protagonitzat esdeveniments de gran envergadura, com la conferència del març al Círculo de Bellas Artes o l’acte gastronòmic amb motiu del saló de turisme Fitur.

“No ha estat fàcil perquè hi havia una manca de temps, a finals de 2025 s’ha de marxar de l’edifici actual, i necessitàvem un espai que estigués ja preparat per acollir la nova seu, sense temps material per fer grans obres de reforma. Anem a un espai que ja està preparat, que només necessita alguns ajustos de mobiliari i d’obra menor. Ens dona la garantia que a finals d’any, al mes de novembre si pot ser, puguem fer el canvi d’ubicació”, ha destacat Marín.

a càrrec d'Anna Danés. Activitat dirigida per a infants de 1r i 2n de primària (de 6 a 8 anys) - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

a càrrec de David Revelles Soriano, periodista i guia cultural - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

L’agost passat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va sorprendre amb el nomenament de Cristina Farrés —germana de la batllessa de Sabadell, Marta Farrés—, aleshores directora del digital espanyolista Crónica Global, com a directora de comunicació del govern. Uns mesos després, l’anuari Mèdia.cat denuncia que Farrés va cometre males praxis periodístiques quan era directora d’aquest digital.

En l’article “La ‘màquina del fang’ ha entrat a les institucions?“, el periodista Alberto Prieto analitza 120 articles —publicats per Crónica Global entre el 2020 i el 2024— i identifica pràctiques de pseudomitjans que incideixen en la polarització, el descrèdit de les institucions públiques i la ridiculització de l’adversari ideològic.

Sota el mandat de Farrés, el digital va atacar sobretot dirigents i formacions del món independentista, però també de l’entorn dels comuns. S’esmenten titulars, com ara: “Aquelarre indepe amb Jordi Turull en una cambra de comerç”, “L’independentisme vol arrasar el contrapoder universitari”, “El passat ‘españolazo’ de Míriam Nogueras, la diputada que odia la bandera nacional”, entre més.

A més, Crónica Global va ridiculitzar de manera sistemàtica la despesa pública en la promoció del català i va desqualificar les entitats, com ara Plataforma per la Llengua, que el defensen.

120 pàgines de periodisme

L’anuari de Mèdia.cat, que es presenta a les 19.30 a la Deskomunal de Sants, disposa de 120 pàgines de reportatges, anàlisis i entrevistes que aprofundeixen en qüestions com la desinformació, l’auge de l’extrema dreta, les desigualtats, entre més. El podeu adquirir ací.

La CUP s’ha desmarcat definitivament del Pacte Nacional per la Llengua que impulsa el govern de Salvador Illa. Els anticapitalistes li ho van comunicar així al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una reunió, i ho han fet públic aquest migdia. La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Laia Estrada, ha assenyalat que és una “incoherència” pretendre defensar la llengua quan la principal amenaça que té és l’estat espanyol. “No participarem d’una operació política que forma part d’aquest procés de pacificació del PSC i del PSC amb l’objectiu de preservar la unitat del seu regne”, ha afirmat Estrada. Una de les principals discrepàncies de la CUP amb el govern té a veure amb la resposta que farà l’executiu quan arribi l’esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei i el decret amb què el PSC, ERC, Junts i els Comuns van tancar files l’anterior legislatura per intentar esquivar la imposició judicial del 25% de castellà a totes les escoles.

La llei refusava l’ús de percentatges en l’ensenyament de les llengües però reconeixia l’ús “curricular i educatiu” del castellà, un precepte que per al PSC i la CUP implicava reconèixer el caràcter vehicular del castellà, i que va fer que els anticapitalistes tampoc formessin part d’aquell acord. De fet, la CUP va ser l’únic partit que va defensar llavors el reconeixement per llei que el català ha de ser l’única llengua vehicular a l’ensenyament. Tant la llei com el decret amb què la majoria de partits van intentar frenar la imposició del 25% a totes les escoles van ser recorreguts al TC pel PP i Ciutadans. L’alt tribunal en va admetre els recursos el novembre del 2022. Mentrestant, el govern no ha aconseguit revertir la situació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va reiterar el 18 de març l’obligació que dotze escoles catalanes imparteixin un 25% de les classes en castellà malgrat l’últim marc legal aprovat al parlament.

La resposta al futur pronunciament del Constitucional també complica l’adhesió de Junts per Catalunya al Pacte Nacional. Fonts del grup parlamentari alerten que el govern no ha entrat a definir la reacció política que s’haurà de produir quan arribi la sentència, i aquest és un dels arguments que esgrimeixen per mantenir-se’n a distància. Per sumar-se al pacte, a més, consideren que el govern hauria de canviar d’actitud i comprometre’s més amb el català, per exemple, en les comunicacions oficials o discursos, començant pel president de la Generalitat. També en critiquen que no compti amb l’entesa d’entitats, sindicats i membres de la comunitat educativa que consideren clau perquè el pacte no abasti només el partit i les institucions, sinó la societat.

La CUP votarà a favor de propostes concretes al parlament

Malgrat les diferències polítiques amb el govern, la CUP valora positivament la feina feta pel conseller de Política Lingüística pel que fa a la previsió de mesures concretes que, de fet, creu que ja s’haurien d’haver aplicat anteriorment. Quan aquestes mesures arribin a la cambra, segons Estrada, hi votaran a favor. Una altra cosa és que la CUP es negui a participar en “escenificacions” o “rentats de cara” com creuen que implicaria formar part del Pacte Nacional per la Llengua.

Les autoritats d’Islàndia han activat les alertes a la península de Reykjanes, al sud-oest de l’illa, per una nova erupció volcànica que ha obligat a evacuar preventivament la localitat de Grindavík, una zona que va patir fa poc els estralls d’una altra erupció.

El volcà Fagradalsfjall, a Islàndia, torna a entrar en erupció i obliga a evacuar Grindavík 

Els experts han detectat l’activació d’un flux de magma subterrani a primera hora. A les 6.30 (hora local), s’ha activat un eixam sísmic amb fins a 200 tremolors, que ha precedit les primeres deformacions a l’àrea de Sundhnúkur i fins i tot a dins mateix de Grindavík, segons l’Oficina Meteorològica islandesa.

Cap a les 9.45, s’ha obert una esquerda que ha arribat al mig quilòmetre i, en principi, continuarà eixamplant-se. Sota la superfície, el magma ja s’estén per uns onze quilòmetres, una longitud inèdita d’ençà del novembre del 2023.

Mynd úr þyrlu Landhelgisgæslunnar og drónamyndir frá ljósmyndara okkar, Ragnari Visage, sem sýna staðsetningu gossins. Sprungan opnaðist fyrir innan og utan varnargarðana norðan Grindavíkur. Ný sprunga opnaðist rétt í þessu nokkrum metrum frá syðsta hluta sprungunnar, nær bænum. pic.twitter.com/U80qNsqPK5

— Fréttastofa RÚV (@RUVfrettir) April 1, 2025

Protecció Civil ha activat el protocol d’evacuació de Grindavík amb els primers avisos. És el nucli habitat més pròxim a l’esquerda, amb uns 3.500 habitants censats. Les autoritats han instat els veïns a marxar, davant la possibilitat que l’amenaça sigui més gran que no la d’altres fenòmens recents.

El diputat de Vox a les Illes Sergio Rodríguez ha desitjat al parlament un “feliç dia de la victòria” en al·lusió al final de la guerra del 1936-1939, que es va acabar el primer d’abril de 1939, avui fa vuitanta-sis anys. El president de la cambra, Gabriel Le Senne, ho ha tolerat i ho ha interpretat com una “broma”.

Ho ha dit durant el seu torn de paraula en la sessió de control al govern, abans d’adreçar-se al conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, per demanar-li per un suposat cas de discriminació lingüística en un centre educatiu.

“Permeteu-me que comenci la meva intervenció, jo que sóc bon minyó. Obeint el govern espanyol i el seu president, Pedro Sánchez, en l’any de la celebració, avui, primer d’abril, us desitjo un feliç dia de la victòria”, ha dit.

L’intercanvi entre el diputat i el conseller ha continuat amb normalitat. Quan han acabat les intervencions, el portaveu del grup socialista, Iago Negueruela, ha demanat la paraula per criticar l’apologia del franquisme.

“Hi ha lleis aprovades en el marc del congrés espanyol que prohibeixen d’exaltar determinats símbols feixistes”, ha retret. I ha afegit, adreçant-se al president del parlament: “I vostè, li agradi o no, hagi arrencat el que hagi arrencat, ha de vetllar perquè es compleixi l’ordenament jurídic d’aquesta cambra.”

Le Senne li ha retirat la paraula, l’ha cridat a l’ordre per primera vegada i ha argumentat que l’article esmentat per Negueruela no fa referència a aquest mena de declaracions. “L’article 81 parla de les al·lusions, i això que heu dit no hi té res a veure. Continuem, guardeu silenci”, ha exclamat.

Més endavant, Le Senne ha admès que hauria d’haver invocat l’article 82 i ha proposat de debatre aquesta qüestió a la junta de portaveus, que es farà demà. Negueruela ha tornat a demanar la paraula, però no li ha estat concedida.

Sí que ha pogut intervenir el diputat de Més per Menorca Josep Castells, que ha recordat que el reglament estableix que la presidència de la cambra havia d’haver cridat Rodríguez a l’ordre.

El senyor @glesenne, que ocupa la presidència del @ParlamentIB, permet que el diputat de @vox_es Sergio Rodríguez proclami en seu parlamentària "Feliz día de la victoria" (dia 1r d'abril) perquè segons ell això no afecta "el decòrum i la dignitat".

Són obertament franquistes.

— Lluís Apesteguia (@LluisApesteguia) April 1, 2025

“El dia de la victòria és evidentment un símbol del franquisme”, ha dit el diputat, que ha instat Le Senne a demanar al diputat de Vox que retirés les paraules i que no constessin al diari de sessions.

“Ara heu citat bé el reglament. Però jo no hi he vist més que una broma”, s’ha justificat el president del parlament.

Neus Rossell, una de les integrants d’El búnquer de Catalunya Ràdio, ha desmentit que el programa renovi per una temporada més, que seria la sisena. En una publicació a Instagram, explica que darrerament li ha escrit molta gent confosa sobre si el projecte continuaria –”han sentit a la ràdio que potser és així”–, però deixa clar que no hi ha retop. A l’estiu, el trio Peyu, Jair i Neus deixarà els micròfons.

“La veritat és que no. El búnquer no segueix l’any vinent. Es va decidir fa temps i al començament de la cinquena temporada ja es va anunciar”, escriu Rossell, que aprofita l’oportunitat per acomiadar-se del programa amb una carta d’amor.

“En cap moment vaig arribar a imaginar-me que podria ser davant d’un micro de Catalunya Ràdio i molt menys, que pogués compartir-lo amb en Peyu i en Jair. Vaig començar amb 29 anys i en marxo amb 35. Puc dir que m’he fet gran al seu costat”, afegeix.

Rossell relata com l’ha transformat l’experiència professional entre guions, tècnics, productors i públic. “El búnquer serà per a mi una de les aventures més enormes que he viscut”, afegeix. I destaca que també li ha servit per trobar la seva parella actual.

“Bunquerins, bunquerines… Queden pocs mesos i us asseguro que els penso aprofitar fins que, un dia, la sirena que tant ens ha acompanyat s’aturi per deixar entrar el silenci. No perdeu mai la mirada pura i brillant”, acaba dient.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Neus (@neusssi)

Dinou jugadors veneçolans de beisbol han sol·licitat asil polític a Barcelona, segons que han informat fonts policíaques a Europa Press.

Tal com ha avançat El País, l’equip es va traslladar fins a la ciutat amb l’objectiu de participar en unes jornades esportives i les fonts consultades han confirmat que, després d’aterrar a Madrid, es van traslladar en autocar fins a Barcelona, on ahir es van presentar en una oficina de la policia espanyola per a demanar “asil per una qüestió política”.

Les mateixes fonts indiquen que els jugadors són citats demà a les oficines d’asil de la policia espanyola a Barcelona, on els requeriran documentació i els faran una entrevista personal.

Per a molta gent, nedar o bussejar a oceà obert és una experiència terrorífica. S’anomena talassofòbia, la por intensa d’estar envoltat d’aigua sense saber quines bèsties hi ha a la vora o sense tenir un suport físic on resguardar-se. Ara imagineu com es complica tot si sota l’aigua hi ha una mansió encantada. És la premissa de Dark mass, un videojoc de terror psicològic en primera persona que passa totalment sota l’aigua i que arribarà completament traduït al català, incloent-hi els menús, les veus i els subtítols. Podeu veure’n el vídeo promocional a l’encapçalament de la notícia.

Al Dark mass jugarem com a l’Alice, una exploradora d’aigües profundes que descobreix les restes d’un naufragi desenterrat després d’un terratrèmol. Però sota les restes, hi ha una cosa encara més inquietant: una mansió que ha passat segles sota l’aigua. Un cop hi entra per explorar-la, l’Alice no triga a adonar-se que no està sola, sinó que hi ha una presència maligna lligada a la mansió. Per poder escapar, caldrà que n’esbrini el passat a partir de trencaclosques i eleccions que faran evolucionar el joc. S’estrenarà la primavera del 2026 i es podrà jugar a la PlayStation 5, Xbox Series i a l’ordinador, amb la plataforma Steam. Dark mass s’ha desenvolupat amb el motor gràfic Unreal Engine 5, cosa que li permet tenir un aspecte hiperrealista de l’oceà i la vida marina.

Sol, el videojoc en català que t’atrapa i que s’hi pot jugar de franc

El videojoc l’ha desenvolupat l’estudi Path Games, amb seu a Barcelona, i s’ha doblat a partir de la línia d’ajuts de la Generalitat de Catalunya per a videojocs. D’ençà que el govern va començar a subvencionar la traducció de videojocs en català, l’octubre del 2022, s’hi han destinat 270.949,55 euros, que han permès de traduir 25 videojocs. A més del català, Dark mass tindrà doblatge en anglès i castellà, però també s’hi podrà jugar amb subtítols en francès, italià, alemany, xinès, coreà, holandès, japonès, polonès, portuguès, rus, suec, turc i ucraïnès.

Dark mass ofereix una experiència de joc narrativa amb opcions, que permetrà de fer evolucionar la història de manera diferent, a partir de les converses per walkie-talkie amb en Reed, el germà de la protagonista, que és a la barca. Per a avançar en la història, també haurem de resoldre trenca-closques inquietants basats en mètodes de tortura real.

Una actualització tradueix al català el videojoc d’èxit Neva

Dark mass no és el primer videojoc en català que publica Path Games. El 2022 ja va publicar Insomnis, una altra experiència de terror en primera persona disponible per a PlayStation 4 i 5, Xbox Series, Nintendo Switch i ordinadors, a través de la plataforma Steam. En aquell cas, però, les veus eren només en anglès, i el català era als menús i els subtítols.