La comissió d’investigació sobre la gota freda que es fa a la Diputació de València és a porta tancada. Amb tot, atesa la importància de les afirmacions fetes ahir per qui era l’inspector en cap dels bombers, José Miguel Basset, s’ha penjat el vídeo íntegrament al canal de YouTube de la institució.

Entre més afirmacions, Basset, que s’ha jubilat aquest mes de març, explica com es va prendre la decisió de deixar de vigilar el barranc de Torrent. Diu que no va ser la Generalitat qui en va ordenar la retirada, com s’havia dit, sinó que la decisió va ser molt més pedestre. “Cap a les dotze, no perquè ho recomanara la Generalitat, sinó nosaltres mateixos, vam enviar dues unitats a revisar. Una a la zona del riu Magre, i una altra al barranc de Poio.” Explica Basset que quan els efectius arribaren al Magre ja se’l trobaren desbordat, ja s’hi feien rescats i es quedaren en aquella zona.

Quant a la unitat que va anar a revisar el barranc, els tècnics van veure que el cabal no era preocupant. “Es traslladen a un altre punt de Xiva a mesurar i al cap d’una estona tornen al mateix punt de l’escala i informen que el nivell ha baixat. ‘Són dos quarts de tres, instruccions'”, diu que van dir. Van interpretar que volien dir que, com que el nivell havia baixat i era l’hora de dinar, els demanaven què hi feien, allí. Amb aquesta frase, l’ex-cap dels bombers atribueix als efectius mateixos la decisió de retirar-se. Fins ara, els bombers havien afirmat que van rebre l’ordre de retirar-se a les tres de la vesprada.

En la compareixença en la comissió de la Diputació de València, José Miguel Basset reconeix que a les 14.33 rep una telefonada de Ricardo Gabaldón, batlle d’Utiel, demanant-li ajuda i que li envie l’exèrcit perquè s’ofeguen. A aquella hora, Gabaldón ja havia demanat aquesta ajuda per l’informatiu d’À Punt, on havia dit literalment que el poble s’ofegava i que no sabia què podria arribar a passar. “La llum roja se m’encén amb la trucada del batlle d’Utiel. Em demana auxili perquè ningú li respon al telèfon, Té una situació dramàtica i em demana l’UME”. És en aquest moment quan Basset parla amb Jorge Suárez, l’alt funcionari d’Emergències que li diu que hi ha un CECOPI convocat a les cinc, justament per a analitzar la situació d’Utiel.

EsAlert

A l’ex-cap de bombers li van preguntar com es repartien les responsabilitats en emergències. Basset va dir, sense dubtar, que les competències eren autonòmiques. “La consellera és la responsable del pla des del minut zero”, va dir. A continuació, va deslliurar de qualsevol responsabilitat el president Mazón pel retard de l’enviament de l’alerta. Segons Basset, no era la seua responsabilitat. “És el director del pla qui ho autoritza o no. El responsable és qui pren la decisió, la consellera […] Que Mazón hi fos o no, no és vinculant. Desconec si va haver-hi un retard perquè s’estava esperant algú.”

En tot cas, José Miguel Basset va confirmar allò que s’ha dit en tot moment, que la decisió d’enviar l’EsAlert es va prendre quan la Confederació Hidrogràfica del Xúquer avisà sobre un possible trencament de l’embassament de Forata. I ací afegia una dada en què reconeixia que la situació ja era complicada a primera hora del matí, concretament, a les 6.44. “Totes les coses que s’han comentat, ho sabíem tots, la Guàrdia Civil, jo, els bombers forestals, sabíem que era una situació difícil. Com de difícil?, em plantege. És difícil quantificar-ho quan no tens un patró. Ho dic amb tota la sinceritat, no es va arribar a avaluar l’abast d’allò que vindria per la magnitud mai vista anteriorment. Crec que això és important”, va dir Basset en la comissió.

El respecte de Mazón

Al president de la Generalitat li han preguntat per aquestes confessions de Basset. Carlos Mazón ha dit que respectava moltíssim la carrera de quaranta anys de l’ex-cap dels bombers i ha volgut diferenciar una emergència per pluges d’una emergència per l’avinguda d’un barranc.

El president del parlament de les Illes, Gabriel Le Senne, de Vox, ha acceptat de retirar del diari de sessions la referència al “dia de la victòria” pronunciada pel diputat de Vox Sergio Rodríguez en el ple d’ahir. Aquesta expressió feia al·lusió al final de la guerra del 1936-1939 i a la victòria del franquisme, una qüestió que ha generat una forta polèmica entre els grups parlamentaris.

L’anunci s’ha fet després de la reunió de la junta de portaveus d’avui, en què els grups de l’esquerra (PSIB, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Unides Podem) han presentat una sol·licitud formal per retirar les paraules del registre oficial. Segons que ha explicat el diputat de Més per Menorca, Josep Castells, Le Senne s’ha vist forçat a rectificar i eliminar el comentari després de constatar la unanimitat dels grups parlamentaris en aquesta qüestió.

Una “victòria democràtica” contra l’apologia franquista

Castells ha qualificat la decisió com una “victòria democràtica”, assenyalant que un partit d’extrema dreta com Vox es veu obligat a complir la llei de memòria democràtica, que considera aquesta mena d’expressions com una infracció administrativa.

Tot i això, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha reconegut que aquesta infracció no tindrà més recorregut legal, ja que les declaracions es van fer en seu parlamentària i sota l’empara de la immunitat de què gaudeixen els diputats.

Vox diu que era una ironia i el PP ho qualifica de desafortunat

La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, ha defensat que el comentari de Rodríguez es va fer en un to irònic i sense intenció d’ofendre. Tot i això, Cañadas ha dit que també ha sol·licitat la retirada de les paraules del seu company de partit.

El secretari general de Vox a les Illes, Toni Gili, va publicar dimarts una fotografia al Valle de los Caídos, afirmant que la seua visita era per “rendir homenatge a tots els caiguts per Espanya”. Preguntada sobre aquesta publicació, Cañadas ha evitat de valorar-la directament, però ha afirmat que l’1 d’abril no ha de ser motiu de celebració i ha destacat que l’únic fet positiu és que hi va haver una transició que ha considerat que ha estat modèlica.

La portaveu adjunta del PP, Marga Durán, ha considerat que les paraules de Rodríguez van ser desafortunades i ha assegurat que cap diputat del seu partit les hauria dites. A més, ha defensat que la retirada de la referència al “dia de la victòria” s’hauria d’haver fet immediatament durant el ple, quan els grups de l’esquerra ho van sol·licitar.

À Punt ha començat una nova etapa amb canvis importants en la programació, d’ençà que Francisco Aura, imposat per PP i Vox, n’és el director general. La Corporació Audiovisual valenciana ha anunciat avui canvis rellevants en la ràdio.

Una de les principals novetats és el llançament d’un nou magazín matinal de cap de setmana anomenat Fora de cobertura. El programa el conduirà el comunicador Donís Salvador, que és membre de la junta de govern de l’entitat secessionista de Lo Rat Penat.

El programa s’emetrà els dissabtes i diumenges durant dues hores diàries i es presenta com un espai d’entreteniment amb seccions sobre actualitat social, concerts, cartelleres i concursos.

No obstant això, la designació de Salvador com a conductor ha generat polèmica, ja que és membre de la junta de govern de Lo Rat Penat, entitat que defensa el secessionisme lingüístic i rebutja les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A més, el presentador ha estat vinculat a Trece Televisió, canal de la Conferència Episcopal Espanyola.

Més polèmiques i més castellà

Aquesta no és la primera polèmica d’ençà que Aura té les regnes d’À Punt. A mitjan març, la nova direcció va decidir de cancel·lar quatre programes. El magazín En directe, que serà substituït per Bon dia, Comunitat Valenciana, i tres espais radiofònics: Podríem fer-ho millor, Territori sonor i Cadena de valor.

En directe va ser clau en la cobertura de la gota freda –aquells dies va ampliar l’emissió de dues hores diàries a tres– i va posar en evidència la mala gestió del govern de Mazón. En plena retransmissió del rescat d’una veïna arrossegada per la riuada, els presentadors van rebre l’alarma Es-Alert als telèfons mòbils. A més, alguns reporters van quedar atrapats per les inundacions.

A part de la graella, hi ha més canvis que afecten À Punt. El més destacat és que augmentarà la programació en castellà de la televisió per obtenir més audiència, tal com va anunciar Vicente Ordaz, el nou president del consell d’administració d’À Punt, quan fou nomenat, i va confirmar a les Corts el dilluns.

El castellà s’incorporarà en alguns productes de producció externa com ara sèries o films que, en emissió dual, la primera opció serà en castellà. “Les dades ens diuen que hi ha comarques de manera quasi històrica i d’ençà que À Punt va començar les emissions en 2018, els nostres resultats d’audiència són molt baixos. Comarques castellanoparlants”, digué Ordaz, que insistí a obrir À Punt a ciutadans que no sintonitzen la televisió de manera regular. “Hem de fer esforços perquè À Punt siga la televisió de tots els valencians i valencianes, que no excloga ningú, i on tots es puguen sentir representats”, digué.

Els premis Crítica Serra d’Or s’han entregat aquest matí a l’espai Endesa de Barcelona. La novel·la La casa tapiada (Comanegra), de Julià de Jòdar, ha estat guardonada amb premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2025; el poemari de Susanna Rafart, Contracant (laBreu), ha guanyat el de poesia. Neus Penalba s’ha endut el gaurdó en la categoria d’assaig per Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda (3i4), tot i que no ha pogut ser present a l’acte i la serreta la recollida, al seu lloc, Jan Brugueras. El Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la gràfica ha estat per Shum, el dibuixant de les mans trencades (Pagès Editors), de Jaume Capdevila, Kap. Eusebi Ayensa, per la seva banda, ha guanyat el premi a millor traducció per Poesia completa de Konstandinos P. Kavafis (Flanêur).

El Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Humanitats ha estat per Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII) (Edicions de la Universitat de Barcelona), d’Albert Rossich i, en canvi, el de Recerca en Ciències ha estat per Una vida en deu equacions (Institut d’Estudis Catalans), de David Jou i Mirabent. Pel que fa al premi Catalanística, aquest ha estat atorgat per Atlantis (Fundació Jacint Verdaguer), de Jacint Verdaguer, traduït per Ronald Puppo.

En el sector de les arts escèniques, s’han entregat quatre premis. El primer, el que va dedicat a la millor aportació a l’escena contemporània, ha estat per Albert Arribas per Centaure Produccions; el de millor trajectòria se l’ha endut Inés Boza; el de millor espectacle per Tots Ocells, de Wajdi Mouawad dirigida per Oriol Broggi. Finalment, Jordi Oriol ha estat distingit com a millor creador teatral.

El text de Pep Molist, acompanyat de les il·lustracions d’Ina Hristova, 72 dies i un veestit. La volta al món de Nellie Bly (A fin de cuento), ha estat premiat pel premi Coneixements. El premi Juvenil s’ha lliurat a La veritable història de la Flora Pomerània (Anima Llibres), un text d’Anna Vilar i il·lustrat per Jordi Vila Delclòs, i el premi Infantil ha estat per Finestres, de Dani Espresate Romero i il·lustracions de Marta Comín.

Per acabar, el premi al millor còmic de l’any ha estat per la trilogia Noceà (Maimés), de Ricard Efa.

Joaquim Noguero, cap del Consell de Redacció de la revista, ha reivindicat les diferències en la cultura. “Reclamem mirades joves, mirades amb memòria, mirades analítiques, transversals i polipoètiques, mirades trencadores, mirades de fora i mirades perifèriques dels més rars d’entre nosaltres. Hem d’igualar les diferències sense aigualir-les”, ha dit. També ha volgut puntualitzar que l’objectiu de Serra d’Or és “escoltar què passa allà fora i explicar en català un present que no pot quedar reduït a l’instant efímer i caduc, sinó que ha de servir de cadència sonora i mental dels nostres temps.” Finalment, ha volgut valorar la tranquil·litat i la pausa en un món com més va més sorollós, en tots els sentits. “En un món ple de soroll, on tothom fa per alçar la veu i cridar més que el veí, parlar al lector a cau d’orella és un recurs que equival a aixecar el dit i esperar torn. Certa quietud també inquieta i atrau.”

La circulació a la línia R2 és interrompuda entre les estacions del Prat i l’Aeroport per una incidència a les instal·lacions, segons que ha informat Renfe. La companyia ha indicat que els viatgers disposen de la línia L9 sud del metro per enllaçar amb l’aeroport. Tècnics d’Adif treballen en la resolució de l’avaria.

Al migdia, també hi ha hagut una incidència a la línia R3, entre La Molina i Planoles. La circulació s’havia tallat per la presència d’un vehicle a la zona de les vies. La circulació havia quedat tallada cap a les 13.00 hores i uns vint minuts més tard ha quedat restablerta. Un cop retirat, els trens recuperen progressivament les freqüències i hores de pas.

RENFE aparta dos treballadors acusats de sabotatge ferroviari durant la vaga

Vicent Partal, director de VilaWeb, ha comparegut a la Comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya per informar els diputats sobre la situació dels mitjans de comunicació en català. Gran part de la intervenció de Partal ha versat sobre la presència digital del català i com millorar-la –en especial, a les cerques de Google– i les fonts de finançament públiques dels mitjans de comunicació, però també ha parlat sobre com el periodisme hauria de tractar l’extrema dreta. Partal ha explicat els criteris que recomanen la major part de les organitzacions periodístiques europees i com els segueix VilaWeb.

La seva intervenció ha enervat el representant a la comissió de l’ultradretà Vox, Manuel Jesús Acosta, que ha dit que l’havia insultat per la catalogació d’extrema-dreta i de partit racista, però Partal ha aprofitat l’ocasió per il·lustrar sobre la tasca del periodisme a la resta de diputats. “El periodisme és un ofici que consisteix a explicar les coses que passen. No consisteix a treure la mà, veure que plou i preguntar a dues persones si plou. Per al periodisme, si plou és que plou. I l’extrema dreta és l’extrema dreta.”

Abans, Partal ha explicat que, respecte dels partits d’extrema dreta, VilaWeb explica allò que fan, els fets, però identificant sempre que són d’extrema dreta a cada article i sense donar-los mai veu: “Mai se’ls ha d’entrevistar, mai se n’ha de citar entre cometes les intervencions. S’han d’explicar amb un llenguatge propi, però no se’ls ha de donar veu mai, per no ser corretja de transmissió de la seua ideologia.” Això és important, ha dit, per la particularitat de l’extrema dreta, i específicament amb el racisme, que és considerat un crim –i no una ideologia– per les convencions internacionals de drets humans. “Parlem d’una excepció respecte de la resta. Pots ser liberal, conservador, comunista, socialista… i opinar el que vulguis sobre això. Però el racisme no és una ideologia, és un crim.”

El racisme – Editorial de Vicent Partal

És per això, ha dit, que els periodistes han de tenir una actitud molt concreta sobre això, i “a VilaWeb ho complim del tot amb els partits que en formen part”. Arran d’això, ha dit que no contestaria al diputat de Vox, que abans li havia negat l’autoritat de parlar pels diners públics rebuts per VilaWeb i que Vox voldria investigar-ho per tallar-los d’arrel, però ha aprofitat l’ocasió per dir que no acceptaria mentides. “Nosaltres no vivim de la política pública, vivim dels nostres subscriptors, que paguen voluntàriament”, ha dit Partal, i ha explicat la diferència entre la publicitat institucional –que hauria de ser perquè el govern es comuniqués amb els ciutadans, però que ha dit que s’havia allunyat d’aquesta finalitat–, la subvenció estructural i les subvencions per projectes, a les quals VilaWeb va renunciar per la seva arbitrarietat.

Vall Clara també s’enfronta a Vox i el PP

Tot seguit, ha comparegut Joan Vall Clara, director del Punt Avui, que també ha parlat en gran part dels ingressos públics i, en particular, de la publicitat institucional, que ha denunciat com un greuge perquè en reben molts més diaris que tenen menys lectors que ells. Això l’ha dut a enfrontar-se als diputats del PP –Pau Ferran Navarro– i Vox, Acosta, que han volgut vincular els ingressos públics amb la línia editorial catalanista del Punt Avui.

De fet, Vox li ha arribat a dir que no podia parlar de periodisme un diari amb tants ingressos del govern de la Generalitat, i li ha dit que la funció de El Punt Avui és generar titulars a favor de l’independentisme. “Vostè diu mentides. O per ignorància o per ganes de mentir”, li ha contestat Vall Clara. El diputat de Vox li havia dit que els darrers quatre anys Hermes Comunicacions –empresa editora del Punt Avui– va rebre 2.564.215 euros en subvencions de la Generalitat de Catalunya, i n’havia posat en dubte la independència periodística. Vall Clara li ha retret que a partir d’aquesta xifra interfereixi que no són lliures, i li ha recordat la comparativa amb altres mitjans: “Si som els que n’hem rebut menys! Si hi ha diaris que en aquest temps han rebut 10, 12, 15 i 20 milions d’euros! I, mirant les condicions objectives d’aquells diaris, estan molt per sota del que els hauria de tocar.”

Al diputat del PP, que havia dit que les subvencions de la Generalitat sempre beneficien els diaris amb una línia editorial catalanista, li ha contestat que malgrat que està d’acord que la manera com la Generalitat ha repartit els diners als mitjans no ha estat equitativa, la relació del PP amb els mitjans afins en aquells territoris on governen és molt pitjor: “Vostès aquí no hi han sigut mai al govern, però hi han estat a un munt de comunitats autònomes. És mil vegades més vergonyós que això de Catalunya. Comunitats autònomes on els únics que han governat han sigut vostès i el PSOE.” Tot amb tot, ha dit que aquest problema és present arreu d’Europa, perquè el repartiment de diners públics als mitjans “és una gran llaminadura”.

Vall Clara ha recordat que va denunciar la Generalitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel repartiment de la publicitat institucional i ho ha il·lustrat amb la quantitat de planes de publicitat que va rebre l’edició en paper del diari Ara durant el govern de Pere Aragonès. Segons les dades que ha mostrat, entre el 2022 i el 2025, l’Ara va rebre 635 planes de publicitat contra les 206 que va rebre el Punt Avui, “per un diari que ven un 10% menys que nosaltres”.

Podeu veure a continuació les dues compareixences senceres:

Els Mossos d’Esquadra han desmantellat un grup relacionat amb el tràfic de drogues a escala internacional. L’entramat cultivava plantacions interiors de cànnabis i distribuïa grans quantitats de marihuana i haixix cap a Itàlia, a més d’altres punts del territori.

L’operació del desmantellament es va fer el 25 de març i la policia va detenir sis homes entre vint anys i cinquanta-un. Els Mossos van fer set escorcolls simultanis en naus i domicilis dels investigats, ubicats a Vilanova del Camí, Capellades, Pinedes d’Armengol i Montmaneu (Anoia) i a Mediona (Alt Penedès).

En l’operació, hi van participar més de cent efectius, amb agents d’Investigació, Científica, Grup Especial d’Intervenció, Àrea Regional de Recursos Operatius, Canina, Mitjans Aeris i Seguretat Ciutadana. En les intervencions, es van decomissar 1.200 plantes de cànnabis, més de 1.200 esqueixos i 2,5 quilograms de cabdells preparats per a la venda. A més, també van localitzar dues armes de foc, munició de diferents calibres, una defensa elèctrica, 22.000 euros en metàl·lic i deu rellotges d’alta gamma.

Els detinguts van passar a disposició judicial el 26 de març i se’ls atribueix la participació en delictes de pertinença a grup criminal, tinença il·lícita d’armes, contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric. Entre tots acumulen més d’una desena d’antecedents.

Una de les plantacions localitzades en una nau. Un any d’investigació

La primera fase de la investigació va començar a final de març del 2024. Els Mossos destaquen que mecanismes europeus de coordinació policial van ser claus per rebre un home ubicat a Itàlia que estaria relacionat amb enviaments internacionals de substàncies estupefaents amb connexió amb el grup criminal de Catalunya.

A partir d’aquesta informació, agents de la Divisió d’Investigació Criminal van engegar tasques d’investigació sobre les connexions d’aquest individu i finalment van identificar un grup reduït de persones així com una nau industrial ubicada a Igualada. Allà, el grup carregava palets en furgonetes per transportar-los al destí final.

Dos dies després d’engegar la investigació, en un control de trànsit dels Mossos d’Esquadra a la AP-7, es va aturar un camió que anava direcció a l’estat francès i que transportava els palets identificats a la nau. En el moment de la inspecció del vehicle, els agents van localitzar grans quantitats de substàncies estupefaents. Concretament, van intervenir 92 quilograms d’haixix i 52 quilograms de marihuana, amb un valor total de venda del producte superior als 280.000 euros.

Imma Viudes: “S’han suïcidat dos mossos en una setmana”

Un grup professional i molt ben estructurat

La investigació va continuar fins a determinar que les persones investigades formaven part d’un grup criminal molt ben estructurat i dedicat al tràfic de drogues en diferents formes.

El grup comptava amb plantacions interiors de marihuana en domicilis, que posteriorment es distribuïen juntament amb haixix. Aquesta substància, segons els Mossos, l’aconseguien gràcies als contactes d’un dels membres del grup, que li feien de proveïdors de la droga per enviar-la juntament amb la marihuana als punts destí, amb una clara connexió amb Itàlia a través d’intermediaris encarregats de pactar i assegurar les entregues, que normalment es feien per carretera.

El nucli dur de l’entramat estava format per un dirigent amb un marcat rol directiu i organitzatiu que actuava com a cap d’un grup format per persones amb vincles familiars. La seva mà dreta era un home encarregat d’aconseguir l’haixix. Una altra figura era la de la persona encarregada de les plantacions interiors de marihuana.

Hi havia un quart home, subordinat al dirigent i, fins i tot, amb un sou fix, que s’encarregava de gestionar els enviaments i desplaçar-se fins a Itàlia per tancar els tractes amb els intermediaris. El grup, a més, comptava amb uns quants col·laboradors amb menys participació en el negoci per acabar d’engranar tot el procés que implicava el tràfic d’estupefaents.

L’Hospital Clínic de Barcelona ha arribat als 502 pacients amb càncer de sang tractats amb les innovadores teràpies cel·lulars CAR-T, que, a més, el centre ha produït ell mateix. Són pacients a qui els quedaven poques opcions terapèutiques després de provar línies de tractament diverses i més de la meitat han tingut una remissió completa del càncer –no equival a guarir-se plenament, però sí que han desaparegut els signes de la malaltia.

El director general de l’Hospital Cínic, Josep Maria Campistol, ha qualificat el programa de CAR-T de “fita important” per a l’hospital i la sanitat pública. Darrere les CAR-T del Clínic hi ha la força de l’Ariana Benedé, l’Ari, una jove que va esperonar l’hospital en aquest programa abans de morir el 2016.

Els CAR-T són un tipus d’immunoteràpia avançada que utilitza les cèl·lules T del sistema immunitari del mateix pacient: s’extreuen de la sang, es modifiquen genèticament al laboratori i després es tornen a administrar perquè reconeguin i ataquin les cèl·lules tumorals.

La vice-presidenta primera i consellera de Serveis Socials, Susana Camarero, continua la seua tasca de defensar sense límits el comportament del president de la Generalitat el dia 29 d’octubre. Ho fa de manera reiterada cada dimarts en la roda de premsa posterior al Consell, i ho fa sempre que li posen un micròfon davant.

Avui, Camarero ha participat en un col·loqui a Madrid i en el torn de preguntes ha estat inevitable que la interrogassen sobre el capteniment del president el dia de la tragèdia. La número dos del Consell no s’ha desviat ni un mil·límetre de l’argumentari i ha dit que la vesprada del dia 29 d’octubre el president va romandre en el Palau de la Generalitat atenent trucades perquè no tenia informació per a fer cap altra cosa.

Segons Camarero, aquestes trucades van ser “dels batlles”. Això entra en contradicció directa amb la informació sobre les cridades que va fer o va rebre que Carlos Mazón mateix va facilitar, també a Madrid. Segons aquella llista, el president va parlar cinc voltes amb la consellera d’Emergències, Salomé Pradas, que era al Cecopi; tres voltes amb el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que també era a l’Eliana; amb el secretari d’Infraestructures i amb el seu cap de gabinet. A les 18.28 Carlos Mazón truca al batlle de Cullera amb qui va parlar menys de dos minuts, i en cap moment el tema de la conversa va ser la gota freda. Segons la llista facilitada per Mazón, la vesprada del 29 d’octubre no va parlar amb cap batlles. Dies després de la riuada, els batlles de la zona zero també van dir que en cap moment van tenir cap contacte amb el president.

Susana Camarero, l’ariet més fidel i esmolat de Mazón contra la premsa i l’oposició

Insisteix en la falta d’informació

A més d’aquesta afirmació, que no coincideix amb cap dada coneguda, del contacte del president amb els batlles, la vice-presidenta ha insisit en la línia de defensa del president: la falta d’informació. “Si haguérem tingut informació per a fer una altra cosa, l’haguérem fet, com s’ha fet en danes posteriors. Per tant, el problema no és on era el president, si no quina informació tenia per haver actuat d’una altra manera”, ha afirmat. A continuació, ha insistit a dir que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer únicament va parlar del possible col·lapse de la presa de Forata.

En diverses interlocutòries, la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Catarroja, ha deixat escrit l’abundància d’informació sobre la gota freda que es va difondre els dies previs i durant tota la jornada del 29 d’octubre.

La duríssima resolució de la jutgessa de Catarroja

Quant a la instrucció judicial, Susana Camarero ha dit que el futur polític del president no està vinculat a la qüestió judicial, però sí a la reconstrucció de les zones afectades. La vicepresidenta està convençuda que el testimoni que puga donar Salomé Pradas l’11 d’abril no farà, “en cap cas”, que Mazón siga imputat.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) escalfa motors per la gran protesta a l’estació de Sants de Barcelona aquest dissabte a les 12.00. La protesta pretén de denunciar el mal funcionament de Rodalia i la manca d’inversió per part de l’estat espanyol. Sota el lema “Independència! És l’única via”, l’entitat independentista fa una crida a tots els usuaris afectats pel servei ferroviari a reunir-se a les taquilles de reclamacions de l’estació.

L’objectiu de la mobilització, segons que explica l’entitat en un comunicat, és evidenciar el maltractament sistemàtic de Renfe i Adif, així com la responsabilitat de l’estat espanyol en el deteriorament del servei. Per fer-ho, l’ANC anima els usuaris a desplaçar-se fins a Sants amb tren des de diferents punts de Catalunya i presentar queixes massives, col·lapsant així el sistema de reclamacions.

Aquesta acció s’emmarca en la campanya engegada al gener per denunciar les conseqüències de l’espoli fiscal i la manca d’inversió espanyola en Rodalia. L’ANC sosté que l’única solució real implica independència de Catalunya, descartant que una empresa mixta dependent de Renfe pugui solucionar el problema de fons.

Segons l’entitat, la precarietat del servei de Rodalies no és només una qüestió de gestió, sinó una vulneració de drets fonamentals, ja que impedeix una mobilitat digna per a milers de ciutadans cada dia. Per això, l’ANC crida a la mobilització massiva a Sants, en una acció que pretén visibilitzar el descontentament de la ciutadania i exigir un canvi de model.

El Tribunal Penal Internacional (TPI) ha advertit avui a Hongria que, com a signant de l’Estatut de Roma, no pot unilateralment ignorar les decisions emanades de la Haia. D’acord amb l’estatut, Hongria hauria de detenir el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ja que té una ordre de detenció per crims de guerra i contra la humanitat presumptament comesos a la Franja de Gaza.

Un portaveu del TPI ha recordat en declaracions a Europa Press que la cort “depèn dels Estats per aplicar les seves decisions”. “No només és una obligació amb el tribunal sota l’Estatut de Roma, també és una responsabilitat envers altres Estats part”, ha dit.

També ha dit que si un país té dubtes sobre aquesta cooperació, primer ha de consultar amb el TPI. “No correspon als estats determinar unilateralment la validesa de les decisions legals del tribunal”, ha dit.

Tant Netanyahu com el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, han posat en dubte públicament el paper d’aquest tribunal, però amb la diferència que la part hongaresa sí que té obligacions segons l’Estatut de Roma. Unes quantes organitzacions en defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional i Human Rights Watch (HRW), li han recordat aquest compromís en els darrers dies.

La fiscalia superior de Catalunya ha anunciat que presentarà recurs contra l’absolució de l’ex-futbolista Dani Alves del delicte d’agressió sexual contra una jove el desembre del 2022 en una discoteca de Barcelona. El recurs, que formalitzarà la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol, es basa en infracció de llei i de precepte constitucional. Alves, que va estar en presó preventiva més d’un any, va ser condemnat a quatre anys i mig de per l’Audiència de Barcelona, però fa uns dies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va absoldre.

Catalunya, el País Valencià i les Illes han registrat una davallada de la desocupació durant el març respecte del febrer, cosa que manté la tendència positiva del mercat laboral amb l’arribada de la primavera, especialment als serveis i al turisme. Una constant als tres territoris és que les dones són majoritàries entre la població desocupada. A Catalunya, són 190.816 dones, el 57,52% del total; al País Valencià, són 187.840 (61,1%) d’un total de 307.602; i a les Illes, 16.491 dones (57,15%) d’un total de 28.856.

A Catalunya la baixada és moderada

A Catalunya, la desocupació ha disminuït de 2.556 persones al març (-0,76%) respecte del febrer, i s’ha situat en 331.765. En comparació amb el mateix mes de l’any passat, la reducció és més significativa: 12.624 desocupats menys (-3,67%). El descens s’ha concentrat principalment en el sector serveis, amb 2.635 desocupats menys, seguit de la indústria (-218), la construcció (-26) i l’agricultura (-11). El col·lectiu de persones sense feina anterior és l’únic que ha crescut (+334).

Quant a la contractació, s’han signat 201.688 contractes al març, dels quals 86.952 són indefinits (43,11%) i 114.736 temporals (56,84%). Això representa un augment de l’11,89% respecte del febrer i del 7,31% en relació amb l’any passat.

El País Valencià assoleix mínims per a un mes de març

Al País Valencià, la desocupació ha disminuït de 4.905 persones (-1,6%) respecte del febrer, i la xifra total s’ha situat en 307.602, el nivell més baix en un mes de març d’ençà del 2008. La reducció interanual és del 4,9%, amb 15.732 desocupats menys. Tots els sectors han registrat baixades: els serveis (-3.817), la indústria (-668), el col·lectiu sense ocupació anterior (-170), l’agricultura (-127) i la construcció (-123).

S’han formalitzat 107.355 contractes, un 7,2% més que el març de l’any passat. D’aquests, 54.063 són indefinits (50,36%) i 53.292 temporals (49,64%), amb increments del 5,1% i 9,4%, respectivament.

Les Illes tenen la xifra més baixa per a un març

A les Illes, la desocupació ha baixat de 551 persones (-1,87%) respecte del febrer, fins a les 28.856. És la xifra més baixa registrada en un mes de març. En comparació amb ara fa un any, hi ha 806 desocupats menys (-2,72%). El descens s’ha concentrat als serveis (-615), seguit de la construcció (-33), la indústria (-16) i l’agricultura (-2).

Pel que fa a la contractació, s’han registrat 29.245 contractes, un 1,3% menys que el març de l’any passat. D’aquests, 20.714 han estat indefinits (70,83%), tot i que aquesta xifra representa una caiguda del 6,2%, mentre que els temporals (8.531) han augmentat un 13,3%.

El cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’imam Abdelbaki es-Satti, era confident del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) quan van passar els atacs, l’agost del 2017. Ho han confirmat fonts directes de la intel·ligència espanyola al diari ABC, que expliquen que Es-Satti cobrava 500 euros mensuals per mitjà de l’oficina de Girona del CNI.

L’agent que mantenia el contacte amb l’imam —”oficial de relació”, segons l’argot— el visitava de manera periòdica a Ripoll, però, segons aquestes fonts consultades per l’ABC, no va detectar mai indicis de radicalització ni voluntat d’atemptar. En aquest sentit, també asseguren que no va informar mai dels joves adoctrinats que van perpetrar els atacs.

Els informes sobre Es-Satti, que redactava l’agent que li feia els pagaments, eren “completament anodins”, segons les mateixes fonts, perquè la informació que aportava l’imam no tenia cap valor. De fet, expliquen que l’agent evitava de veure’l i ajornava les visites a Ripoll fins que li havia de pagar els 500 euros.

El 2017, en la jerarquia del CNI, per damunt de l’agent de contacte i del responsable de l’oficina de Girona, hi havia el cap de la Divisió de Contraterrorisme, Luis García Terán. El passat 17 de desembre, el govern espanyol el va nomenar número 2 del CNI, és a dir, mà dreta de la directora, Esperanza Casteleiro.

La revelació sobre els pagaments arriba quan el congrés espanyol té en marxa una comissió d’investigació sobre els atemptats, en què el CNI ha posat tota mena d’entrebancs i l’ex-director Félix Sanz Roldán ha negat que Es-Satti fos confident. Una versió diametralment oposada a la Mohàmmed Houli, l’únic gihadista supervivent de l’explosió d’Alcanar, que va dir que el CNI sabia de les intencions de l’imam.

Junts demana que es desclassifiquin més documents del CNI sobre Abdelbaki es-Satti 

La jutgessa progressista Susan Crawford, que havia rebut el suport del Partit Demòcrata, ha guanyat les eleccions al Tribunal Suprem de Wisconsin, en un revés per al magnat Elon Musk, tenint en compte que es va gastar milions de dòlars per impulsar la candidatura del conservador Brad Schimel. Aquesta ha estat la contesa judicial més cara de la història dels Estats Units.

“Quan era petita, a Chippewa Falls, no hauria pensat mai que m’enfrontaria a l’home més ric del món per la justícia a Wisconsin, i hem guanyat!”, ha celebrat Crawford, entre aclamacions, sense esmentar directament Musk, tot i que sí que ha fet referència a la derrota del candidat republicà.

A més, ha explicat que el seu rival li havia telefonat per felicitar-la. “Li vull donar les gràcies. Ha estat molt amable. Els meus millors desigs per a ell i la seva família”, ha dit, segons declaracions recollides per la cadena nord-americana CNN. En total, en aquestes eleccions s’han gastat més de noranta milions de dòlars, cosa que supera l’anterior rècord, de cinquanta-un milions, del 2023.

Crawford ha guanyat un mandat de deu anys i ha aconseguit de conservar la majoria liberal de quatre a tres al Suprem d’un estat dividit entre un governador demòcrata i una cambra de representants amb majoria republicana.

En aquest mateix estat, s’ha fet un referèndum promogut pel Partit Republicà per a consagrar el requisit d’identificació dels votants a la constitució estatal, que ha estat aprovat de manera aclaparadora.

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha anunciat que ampliava l’ofensiva militar sobre Gaza amb una operació amb què vol “apoderar-se de grans zones” i que implica una “evacuació a gran escala” de la població.

“L’operació Poder i Espasa a Gaza s’amplia per esclafar i netejar la zona de terroristes i infrastructura terrorista, i apoderar-se de grans zones que s’afegiran a les àrees de seguretat de l’estat d’Israel”, ha dit l’oficina del ministre.

Katz també ha fet una crida als palestins de Gaza perquè actuïn “ara per eliminar” el Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i “retornar tots els segrestats”, abans d’instar-los a evacuar les zones de combat de la Franja. “És l’única manera d’acabar la guerra”, ha afegit.

Finalment, el ministre ha declarat: “Desitjo èxit als soldats de les Forces de Defensa d’Israel que lluiten amb valentia i força a Gaza” per aquest objectiu.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

L’actor nord-americà Val Kilmer, conegut per papers icònics en films com Top Gun, Batman Forever i The Doors, s’ha mort a seixanta-cinc anys. La seva filla Mercedes ha explicat al New York Times que la causa de la mort havia estat una pneumònia. A Kilmer li van diagnosticar un càncer de gola l’any passat i, tot i recuperar-se després de sotmetre’s a quimioteràpia i una cirurgia a la tràquea, va perdre la capacitat vocal.

Nascut a Los Angeles el 1959, Kilmer va ser un dels estudiants més joves admesos al prestigiós programa d’interpretació de la Juilliard School. La seva carrera va començar al teatre, però aviat es va fer un nom al cinema amb Top Secret! i Real Genius.

La seva gran oportunitat va arribar el 1986 amb Top Gun, on interpretava el rival d’en Tom Cruise, el carismàtic Iceman. Amb la carrera en ascens, Kilmer va protagonitzar Willow, la fantasia èpica de Ron Howard i George Lucas. En aquest rodatge va conèixer l’actriu Joanne Whalley, amb qui es va casar i va tenir dos fills. La parella es va divorciar el 1996.

Més tard, Oliver Stone el va triar per a interpretar Jim Morrison en el biopic The Doors, un paper que el féu mereixedor d’elogis per la seva transformació en el cantant del grup. També va fer d’Elvis Presley a True Romance i de Doc Holliday al western Tombstone.

Aquesta darrera actuació li va servir per a obtenir el paper més important de la seva carrera: el de Bruce Wayne a Batman Forever. Malgrat la divisió de la crítica, el film va triomfar a taquilla.

El Grup Parlamentari Demòcrata, que compta amb tretze diputats dels vint-i-vuit del parlament, ha decidit de no tirar endavant cap llei d’amnistia vinculada al cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA). La proposta, plantejada pels advocats dels germans Higini i Ramon Cierco, ex-màxims accionistes del banc, pretenia de posar fi a les responsabilitats judicials derivades de la intervenció de l’entitat, fa deu anys. El partit ha fet pública la decisió després d’una reunió interna en què s’ha fet una votació secreta. Segons que ha informat en un comunicat, no hi ha hagut cap vot favorable a la iniciativa.

Els advocats de la família Cierco argumentaven que el cas de BPA és d’una “gravetat extrema” i que ha afectat centenars de persones, entre les quals antics treballadors i membres del consell d’administració. Per això, reclamaven una “solució legislativa” en forma d’amnistia, que limités l’abast penal del cas i permetés una reconciliació social. Segons ells, el procés ha estat desproporcionat i ha provocat una saturació del sistema judicial andorrà, amb més de dues-centes sessions de judici i una sentència que encara no ha estat dictada, tot i que és prevista per aquest mes de juliol.

La negativa del grup demòcrata, que té el pes determinant al parlament andorrà, fa gairebé inviable la iniciativa. Els impulsors de la proposta havien traslladat el text a més d’un centenar d’interlocutors, entre ells membres del govern actual i anterior, els representants dels coprínceps i autoritats judicials i diplomàtiques.