El president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat avui una nova ordre executiva per a ajornar setanta-cinc dies més la prohibició de TikTok. L’objectiu és de guanyar temps per a tancar un acord amb la matriu xinesa de l’aplicació, ByteDance. La pròrroga arriba pocs dies abans que expiri el període de setanta-cinc dies que el mateix Trump havia concedit al gener. Aquella mesura era una derivada de la llei impulsada per l’anterior administració de Joe Biden, que prohibeix TikTok als Estats Units si no es ven abans del 19 de gener.

“El pacte necessita més treball per a garantir que s’obtenen totes les aprovacions necessàries”, ha escrit Trump a la xarxa Truth Social. També ha dit que confia a continuar negociant “de bona fe amb la Xina” i que ja s’han fet avenços considerables en la qüestió. Segons Trump, el govern xinès “no està gaire satisfet” amb els aranzels del 34% que els Estats Units començaran a aplicar el 10 d’abril, però defensa que són “necessaris per a un comerç just i equilibrat”. “Això demostra que els aranzels són l’eina econòmica més poderosa i molt important per a la nostra seguretat nacional. No volem que TikTok desaparegui. Esperem poder tancar l’acord amb TikTok i la Xina”, ha conclòs.

Washington exigeix que TikTok trenqui tota relació amb ByteDance perquè considera que representa una amenaça per a la seguretat nacional. Assegura que tenen por que les dades dels usuaris nord-americans acabin en mans del govern xinès. La companyia de comerç electrònic Amazon s’ha mostrat interessada a comprar TikTok. Tanmateix, tant ByteDance com TikTok insisteixen que no és viable vendre només la part nord-americana, perquè això destruiria la plataforma. Una altra empresa interessada és el gegant del programari Oracle, a qui ByteDance ja ha encarregat la gestió i protecció de les dades dels usuaris dels Estats Units.

Obra de Tarmo Thorström - Lloc: Sala Exposicions del C.C.Calisay

Dirigida per Hugh Hudson amb banda sonora de Vangelis, guanyadora d'1 Oscar - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

L’advocada de la víctima de Dani Alves, Ester García, recorrerà contra la sentència absolutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) davant el Suprem espanyol.

“Ha sentit que tornava al lloc dels fets”: la defensa de la víctima d’Alves, molt decebuda amb la sentència

L’ex-futbolista havia estat condemnat a quatre anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona per haver violat una noia a la discoteca Sutton de Barcelona el desembre del 2022, però el tribunal ho va tombar en considerar que la versió de la víctima no s’havia contrastat prou amb més proves per sostenir la condemna.

L’advocada ha confirmat a l’agència Europa Press que està redactant el recurs i que el presentarà dilluns. Ja fa uns dies que la fiscalia va anunciar que també recorreria contra la sentència.

Avui mateix, Dani Alves ha recollit personalment el passaport a l’Audiència de Barcelona.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha reaccionat a les declaracions de l’ex-conseller Santi Vila, que aquest matí manifestava la seva preferència perquè Catalunya fos encapçalada pel president Salvador Illa abans que no pas per Carles Puigdemont. “A Puigdemont se li van escapar les coses de les mans, la Generalitat es va veure desbordada i es va perjudicar molt Catalunya. Va ser un desastre”. Vila va ser conseller de Territori, Cultura i Empresa entre els anys 2012 i el 2017, i va presentar la seva renúncia per pressionar contra la declaració d’independència.

Turull ha dit que Vila tenia “molt clara la seva escala de valors” i ha demanat al govern d’Illa que li donés un càrrec perquè “no s’hagi d’arrossegar més com un llimac”. El secretari general de Junts també ha afegit: “Ja ho va fer davant la jutgessa Lamela… i va ser memorable”, en referència al judici del procés, en què va ser l’únic que va eludir la presó amb una fiança després d’haver dit que sempre havia provat d’aturar la declaració d’independència.

En Santiago Vila té molt clara la seva escala de valors.

Si us plau “el govern de tothom” doneu-li un càrrec i que no s’hagi d’arrossegar més com un llimac.

Ja ho va fer davant la jutgessa Lamela… i va ser memorable. https://t.co/ueyS7Fsa6R

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) April 4, 2025

Necessitem revisar i observar com gestionem les nostres emocions - Lloc: Biblioteca

Lloc: Biblioteca

L’operadora espanyola RENFE reconeix que passa per dificultats a l’estat francès i ha anunciat que no posarà en marxa, ara com ara, la ruta ferroviària entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc. El president de la companyia, Raül Blanco, havia dit que la connexió començaria aquest mes d’abril, però finalment no serà així.

De fet, l’operadora espanyola fa més de tres anys que batalla per arribar a París, però els endarreriments s’han encadenat i no preveu d’aconseguir-ho abans del 2029. Les rutes transfrontereres fins a la capital francesa són considerades les més rendibles –si no les úniques–, però, per culpa dels retards, sembla que la companyia sospesa de renunciar a totes les operacions a l’estat francès. Sobre això, fonts de la companyia expliquen que “davant les dificultats i els endarreriments successius que sofreix el desplegament de la seva oferta de serveis d’alta velocitat a França, RENFE ha obert un procés d’anàlisi i reflexió de la seva estratègia global en aquest país”.

RENFE sospesa de plegar veles a l’estat francès: traves o mala gestió?

L’anul·lació d’aquesta ruta fa que no hi hagi connexió directa amb les ciutats occitanes de Tolosa i Carcassona i, alhora, que hi hagi menys trens que no es preveia que connectin Perpinyà amb la resta del país. Ara com ara, RENFE ofereix solament les línies Lió-Barcelona i Marsella-Madrid.

Els principals índexs borsaris dels Estats Units continuen enfonsant-se arran de la guerra comercial instigada pel president Donald Trump. La rèplica de la Xina, que avui ha anunciat la imposició d’aranzels addicionals del 34% als productes nord-americans, no ha fet sinó atiar encara més la inestabilitat. 

El deliri de la guerra comercial de Trump: aranzels a illes deshabitades i a bases militars

L’S&P 500 cau més d’un 4,6% i ha aprofundit la davallada, que va començar al febrer. Aquest índex, que reflecteix l’evolució de 500 de les principals empreses nord-americanes, ja acumula una caiguda de gairebé el 15% respecte del màxim que havia assolit.

L’índex Nasdaq, amb un fort pes de les tecnològiques, encara ha baixat més, amb una caiguda d’un 4,7%. L’índex Dow Jones Industrial ha perdut 2.500 punts, és a dir, un 4,6% aproximadament, mentre que l’índex Russell 2000, que segueix el comportament de les accions de les empreses nord-americanes més petites, ha caigut un 5,21%.

Ahir, la borsa nord-americana va registrar la jornada més negra d’ençà de l’esclat de la pandèmia de la covid-19. Avui, JPMorgan’s ha estimat en un 60% les probabilitats que els EUA entrin en recessió per culpa de la guerra comercial.

Les borses europees també s’enfonsen

La guerra comercial de Trump també ha atiat una jornada negre per a les borses europees. Les caigudes són generalitzades, però una de les més afectades és la de l’estat espanyol, l’Ibex 35, que ha registrat una caiguda del 6,1%, fins als 12.406 punts.

Dins del selectiu espanyol, el descens més destacat se l’ha endut la banca, amb Banc Sabadell al capdavant, amb un 10,97%. Per darrere, Unicaja Banco cau un 10,74%, CaixaBank un 10,3%, Bankinter un 9,85%, Acerinox –el primer valor no bancari dins dels que més han perdut– un 9,78%, BBVA un 9,37% i Santander un 8,85%. Els 35 valors de l’Ibex han acabat en vermell, i els que menys han retrocedit són Puig Brands, un 1,15%, i Inditex, un 1,72%

El DAX alemany ha perdut un 5,09%, el CAC 40 francès un 4,26%, l’FTSE MIB italià un 6,53% i l’FTSE 100 britànic un 4,94%. Al continent asiàtic, on els parquets ja han tancat, l’índex Nikkei japonès ha perdut un 2,75% mentre que a la Xina la caiguda ha estat més moderada (Shanghai amb un -0,2% i Xina A50 amb un -0,1%).

A Corea del Sud, el descens ha estat del 0,8%, mentre que a Taiwan s’ha mantingut estable (+0,08%). A Oceania, Austràlia ha tancat la setmana amb una caiguda del 2,4%.

Trump manté el pols

El president dels Estats Units ha reaccionat a la seva xarxa social Truth Social als nous aranzels xinesos. “La Xina s’equivoca, ha entrat en pànic, i és l’única cosa que no es poden permetre fer!”, ha dit Trump.

El president estatunidenc ha assegurat també que les seves polítiques “mai canviaran” i que ara s’obre una gran oportunitat per fer negocis als EUA. “Als molts inversors que venen als Estats Units i inverteixen enormes quantitats de diners: les meves polítiques mai canviaran. És un gran moment per fer-se ric, més ric que mai!”, ha apuntat. Segons Trump, les seves polítiques ja funcionen, amb “unes grans xifres d’ocupació, millor de l’esperat”. “No podem perdre”, ha insistit.

Vegeu l’evolució en directe de la borsa:

Track all markets on TradingView

{ "colorTheme": "dark", "dateRange": "12M", "showChart": true, "locale": "en", "largeChartUrl": "", "isTransparent": false, "showSymbolLogo": true, "showFloatingTooltip": false, "width": "400", "height": "550", "plotLineColorGrowing": "rgba(41, 98, 255, 1)", "plotLineColorFalling": "rgba(41, 98, 255, 1)", "gridLineColor": "rgba(42, 46, 57, 0)", "scaleFontColor": "rgba(219, 219, 219, 1)", "belowLineFillColorGrowing": "rgba(41, 98, 255, 0.12)", "belowLineFillColorFalling": "rgba(41, 98, 255, 0.12)", "belowLineFillColorGrowingBottom": "rgba(41, 98, 255, 0)", "belowLineFillColorFallingBottom": "rgba(41, 98, 255, 0)", "symbolActiveColor": "rgba(41, 98, 255, 0.12)", "tabs": [ { "title": "Indices", "symbols": [ { "s": "FOREXCOM:SPXUSD", "d": "S&P 500 Index" }, { "s": "FOREXCOM:DJI", "d": "Dow Jones Industrial Average Index" }, { "s": "INDEX:NKY", "d": "Japan 225" }, { "s": "INDEX:DEU40", "d": "DAX Index" }, { "s": "FOREXCOM:UKXGBP", "d": "FTSE 100 Index" }, { "s": "TICKMILL:STOXX50" } ], "originalTitle": "Indices" }, { "title": "Forex", "symbols": [ { "s": "FX:EURUSD", "d": "EUR to USD" }, { "s": "FX:GBPUSD", "d": "GBP to USD" }, { "s": "FX:USDJPY", "d": "USD to JPY" }, { "s": "FX:USDCHF", "d": "USD to CHF" }, { "s": "FX:AUDUSD", "d": "AUD to USD" }, { "s": "FX:USDCAD", "d": "USD to CAD" } ], "originalTitle": "Forex" }, { "title": "Futures", "symbols": [ { "s": "BMFBOVESPA:ISP1!", "d": "S&P 500 Index Futures" }, { "s": "BMFBOVESPA:EUR1!", "d": "Euro Futures" }, { "s": "PYTH:WTI3!", "d": "WTI CRUDE OIL" }, { "s": "BMFBOVESPA:ETH1!", "d": "Hydrous ethanol" }, { "s": "BMFBOVESPA:CCM1!", "d": "Corn" } ], "originalTitle": "Futures" }, { "title": "Bonds", "symbols": [ { "s": "EUREX:FGBL1!", "d": "Euro Bund" }, { "s": "EUREX:FBTP1!", "d": "Euro BTP" }, { "s": "EUREX:FGBM1!", "d": "Euro BOBL" } ], "originalTitle": "Bonds" } ] }

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha dit que Fátima Ofkir va ser indultada a Oman juntament amb un altre català. Prieto ho ha explicat a la compareixença de premsa posterior a la Junta Local de Seguretat de l’Hospitalet de Llobregat, on ha dit que el cas del noi no havia transcendit perquè ell va demanar de mantenir-ne la privacitat. Ha explicat que estaven condemnats a una pena “absurdament desproporcionada” i n’ha celebrat l’alliberament, el qual ha atribuït a un treball “molt intens” del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol. “El ministre ha estat parlant amb el Sultà, igual que hem fet en molts altres casos de persones que tenen cadenes perpètues en altres països”, ha explicat.

Prieto ha defensat que aquests dos indults no han estat casuals, i ha ressaltat que l’executiu espanyol ha estat treballant-hi de forma perseverant “amb un seguiment molt de prop”. Al mateix temps, ha assegurat que el govern espanyol vetlla per a què els espanyols que són sentenciats a “penes desproporcionades” puguin tornar a complir una pena judicialitzada ajustada al codi penal d’aquí, o bé que tornin alliberats perquè sota el criteri de la justícia espanyola ja haurien complert una condemna suficient.

José Antonio Nieto, que era secretari d’Estat de Seguretat espanyol el 2017, ha tornat a negar que l’imam de Ripoll cobrés del CNI. A més, ha lamentat que es fessin especulacions sobre els presumptes vincles entre Abdelbaki es-Satti i els serveis secrets espanyols.

El CNI va traslladar a Panamà i Colòmbia els agents que controlaven Es-Satti, segons l’ABC

Nieto, que actualment és conseller de Justícia d’Andalusia, ha estat a Barcelona per assistir a la conferència sectorial de justícia i, preguntat sobre la qüestió, ha dit que és ridícul que se segueixi tergiversant permanent la realitat.

Així, ha negat la validesa de les informacions que diuen que el CNI pagava 500 euros mensuals a Es-Satti fins poc abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017.

L’ex-futbolista del Barça Dani Alves ha recollit personalment avui el passaport a l’Audiència de Barcelona, una volta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’hagi absolt del delicte d’agressió sexual a una noia el desembre del 2022 en una discoteca de la capital catalana.

L’esportista brasiler tenia el passaport retirat i havia de comparèixer setmanalment a l’Audiència de Barcelona des que va sortir de presó fa un any, però ara li han retirat les mesures cautelars i podrà viatjar al seu país i on vulgui, a l’espera de la sentència ferma del Tribunal Suprem (TS) espanyol. Alves també ha fet altres tràmits de l’execució de la seva pena, i podria haver demanat recuperar la indemnització que va pagar.

Acció Cultural del País Valencià ha presentat els actes de la diada del País Valencià a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant. Enguany, els actes amb motiu del Vint-i-Cinc d’Abril tornaran a tenir lloc a Alacant, el dia 12 d’abril. La conferència de premsa ha servit per a explicar els detalls de la commemoració d’enguany i, sobretot, per a reivindicar la valencianitat del sud del país en la construcció d’un projecte col·lectiu en català.

“La nostra cultura manifesta clarament la nostra valencianitat”, ha començat Marinela Garcia Sempere, vice-presidenta d’ACPV. Ha recordat la lletra de l’himne d’Alacant, les cançons de les Fogueres, els noms dels pobles i la presència de la llengua al territori. “Formem part d’un país amb una llengua i una cultura que ens fan millors com a poble”, ha dit. Garcia també ha fet memòria de les grans mobilitzacions a la ciutat, com les de 1985 i 1995. “Sense el sud no hi ha país, i el nostre futur, de tots junts i juntes, és en valencià”, ha remarcat.

Josep Escribano, president del Tempir, ha defensat que eren “la baula necessària per a cohesionar el país”, i ha instat a sumar protesta i proposta. “A mi la protesta no em val, però la protesta amb proposta, sí”, ha dit. També ha valorat positivament els resultats de la consulta lingüística, com a mostra que hi ha consciència de valencianitat al sud.

Josep Antoni Pujol, del col·lectiu Séquia Mare de Sant Joan d’Alacant, ha convidat els ciutadans a acostar-se als pobles de la comarca. “Convidem tothom a vindre el dia 12 i a parar l’orella en els mercats i celebracions: la llengua viu en la quotidianitat de la comarca de l’Alacantí”, ha dit.

Anna Baeza, del grup de danses Salpassa del Campello, ha animat a descobrir la cultura del sud. “No l’hauríem de descobrir, l’hauríem de tenir sempre present. Quan es comença a conèixer la riquesa cultural del sud, és una forma de gaudir fantàstica”, ha dit.

Anna Oliver, presidenta d’ACPV, ha reivindicat que anar a Alacant era una decisió política. “Ens han volgut esborrar del mapa, però resistim i som ací. Som a Alacant perquè volem”, ha dit. A més a més, també ha denunciat la gestió política actual: “Ens governa una extrema dreta que només entén l’insult com a resposta política.” Tot seguit, ha fet una crida a la mobilització: “Abandonar la lluita és abandonar el nostre país.”

Els actes del Vint-i-cinc d’Abril a Alacant començaran el dia 7 amb un concert d’Andreu Valor, i continuaran el dia 12 amb un homenatge a Ovidi Montllor, una manifestació a les 18 .00 des de l’IES Jordi Joan fins a l’Esplanada, i un concert de Pep de la Tona. Hi participaran muixerangues, colles de dolçainers i grups de danses d’arreu del País Valencià.

El cervell dels atemptats del 17-A, l’imam Abdelbaki es-Satti, era un confident a sou —500 euros mensuals— del CNI. Després dels atacs, segons que publica l’ABC, els dos agents que eren els responsables de controlar-los van ser enviats fora de l’estat espanyol. Cal tenir en compte que les informacions sobre l’imam apareixen en plena comissió d’investigació del 17-A, on s’ha reclamat que el servei d’intel·ligència desclassifiqui més documentació sobre els contactes amb Es-Satti.

L’home que tenia relació directa amb l’imam a Ripoll i li feia els pagaments —a canvi d’informació “anodina”, segons el diari— va ser destinat a Panamà, mentre que el cap de l’oficina de Girona del CNI, un agent de carrera militar, va ser traslladat a Bogotà, a l’ambaixada espanyola a Colòmbia.

Fonts del CNI, consultades per l’ABC, asseguren que el trasllat dels dos agents va ser una mena de “represàlia”, però també una estratègia per allunyar-los i evitar que els vincles amb Es-Satti es fessin públics. L’informe definitiu sobre l’actuació dels dos agents el va fer un membre de l’àrea de contraterrorisme, aleshores encapçalada per Luis García Terán, actual secretari general del CNI.

“Simple deixadesa”

Les mateixes fonts del CNI neguen que els serveis d’intel·ligència espanyols fessin els ulls grossos amb l’organització dels atemptats. En aquest sentit, diuen que l’agent que s’encarregava de contactar amb Es-Satti no hi va posar interès. “Simple deixadesa”, asseguren. “L’imam va ocultar les seves intencions, però és cert que, arran del seu passat radical, se l’hauria d’haver controlat més. Els atemptats van agafar totalment per sorpresa al CNI”, afegeixen.

Cal tenir en compte que després dels atemptats el CNI va negar de manera oficial cap mena de vincle amb Abdelbaki es-Satti. Una versió que s’ha anat modulant arran de les informacions aparegudes a la premsa. Ara fa uns mesos, en la comissió del 17-A al congrés espanyol, l’ex-responsable dels serveis secrets Félix Sanz Roldán va reiterar que l’imam no era confident, cosa que s’ha demostrat falsa.

De fet, a la mateixa comissió, Mohàmmed Houli Chemlal, l’únic gihadista supervivent de l’explosió d’Alcanar, va declarar que el CNI sabia de les intencions de l’imam. “El CNI tenia coneixement de les intencions de l’imam i va permetre que vingués i ens mengés el cap. Ho dic ara i no ho vaig dir abans perquè tenia por que ens pogués perjudicar. Però ja estic condemnat i no tinc res a perdre”, va dir.

Avui, 4 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Tres problemes estructurals de Rodalia amagats sota la catifa 
• ‘La tertúlia proscrita’: 17-A, un atemptat amb més interrogants cada dia que passa
• Trump, aquest perillós ignorant I Editorial de Vicent Partal
• La crisi de l’habitatge a Andorra: què es pot fer amb les competències d’un estat?
• “Europa hauria de tenir un paper clau”: Famílies pel Valencià denuncia la llei Rovira al Parlament Europeu
• Laia Ballesté, la futbolista catalana que volia jugar amb Suïssa i no amb Espanya
• Com perdre’s amb instruccions I Mail obert de Tina Vallès
• Problematitzar els (nostres) noms I Mail obert de Núria Cadenes
• Les tres grans mentides d’un fatu president I Anàlisi de Jordi Goula
• Egocèntric, incendiari i destructiu: així és José María Lozano, que serà nomenat president del Consell Valencià de Cultura per Mazón
• La NASA es desdiu de la promesa d’enviar una dona a l’espai arran de les pressions del govern Trump
• Vilma Montoliu: “Pots meditar tant si duus americana i corbata com pantalons cagats” 
• ‘Dracamar’, el videojoc amb què 3Cat vol emular Nintendo
• ‘El Gattopardo’, la renovada seducció dels guepards sicilians I ‘El mirador de cultura’ de Joan Safont

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Història a TV3. El concursant del programa Atrapa’m si pots! Simón Casas ha guanyat el pot de diners més gran de la història de la cadena. Concretament, 241.000 euros.

Era la cinquena vegada que Casas arribava a una sola pregunta del pot i, finalment, ho ha aconseguit. En total, ha aparegut en cinquanta edicions del concurs presentat per Llucià Ferrer. Pel que fa als diners, ha explicat que bona part aniran destinats a donar un cop de mà a la família.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by 3Cat (@som3cat)

Casas ha guanyat el premi després de respondre correctament a la pregunta: “Contra qui va jugar el Barça el primer partit de futbol que va emetre TV3?” La resposta correcta era Osasuna. De fet, el concursant ha fet broma després dient que s’haurà de comprar una samarreta de l’equip navarrès.

Visiblement emocionat, ha dedicat el premi a la família i ha reconegut que ho ha passat malament econòmicament durant el seu pas pel programa. “No sabeu com m’ha anat de bé venir aquí després d’una època en què he estat fotut”, ha dit.

Bloomberg · Loren Grush

Durant anys, la NASA ha anunciat a so de bombo i platerets que, dins el programa espacial Àrtemis, faria aterrar la primera dona a la superfície de la Lluna. Fa poc, l’agència també va prometre de fer-hi aterrar el primer astronauta negre.

Però, aquestes darreres setmanes, ambdues promeses han desaparegut de la pàgina web de l’agència.

El canvi ha estat tot un cop de realitat per als qui feia temps que confiaven que el planter d’astronautes de l’agència començaria a reflectir la diversitat de la societat nord-americana. També el futur del programa Àrtemis podria perillar, atesa la intenció de la Casa Blanca de prioritzar l’exploració i les missions a Mart.

Un portaveu de la NASA confirma el canvi a The Washington Post, i explica que els responsables de l’agència han revisat els continguts de la pàgina web per garantir que s’ajustin als decrets executius de Trump i a les directrius de la Casa Blanca. El president ha ordenat a tots els departaments i agències del govern nord-americà, incloent-hi la NASA, que retirin totes les al·lusions a la diversitat de raça o gènere dels seus continguts, tant físics com digitals.

Però l’agència explica que el canvi de llenguatge “no indica necessàriament un canvi en l’assignació de tripulacions”, atès que la tripulació de la missió Àrtemis III –que té com a objectiu enviar els primers astronautes a la lluna d’ençà de la missió Apol·lo, l’any 1972– encara no ha estat seleccionada.

Per a l’agència, la promesa de fer aterrar una dona a la Lluna ha estat controvertida de bon començament. La NASA rarament sol anunciar els astronautes que formaran part d’una missió espacial; generalment, l’agència diu que els requisits específics de cada missió defineixen en última instància les tripulacions que s’hi acaben seleccionant.

Però a generacions senceres de dones no els ha passat per alt que, quan Kennedy pronuncià el seu famós discurs sobre l’exploració espacial l’any 1961, es comprometé a “dur un home a la Lluna i retornar-lo sa i estalvi a la Terra” abans no acabés la dècada. Fins i tot, abans d’aquest discurs, les forces aèries nord-americanes ja havien impulsat un programa anomenat MISS (acrònim de “Man in Space Soonest”; literalment: “Home a l’espai com més aviat millor”) amb l’objectiu específic de fer arribar un home a la Lluna abans que l’URSS.

Molts nord-americans havien rebut l’Àrtemis com la correcció molt esperada d’un greuge històric per part de l’agència, disposada finalment a posar fi a les dècades d’exclusió de les dones del seu planter d’astronautes: quan començà el programa espacial nord-americà, de fet, a les dones ni tan sols se’ls permetia de pilotar naus, una prohibició que també s’ampliava als coets espacials. El nom mateix del programa, anunciat el 2019 durant la primera legislatura de Trump, és una picada d’ullet a la deessa bessona d’Apol·lo en la mitologia grega.

L’eliminació de l’objectiu d’enviar una dona a l’espai semblava tan sols qüestió de temps, atesa l’obsessió del segon govern Trump d’escapçar els programes de promoció de la diversitat: de fet, aquests darreres setmanes, la NASA ja havia eliminat els termes relacionats amb el gènere de la seva pàgina web, i l’agència també ha exigit als seus treballadors que eliminin els pronoms d’identificació de gènere de les seves signatures de correu electrònic.

Es fa difícil evitar la sensació que la NASA ha fet un pas enrere, atesa la feina que encara s’ha de fer per a aconseguir la paritat entre el cos d’astronautes. Tan sols un 15% dels astronautes que han anat a l’espai han estat dones. En el cas de les persones afro-americanes, les xifres encara són més descoratjadores: tan sols una vintena d’astronautes afro-americans han volat a l’espai.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb