Unes dues-centes persones s’han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona avui a la tarda per rebutjar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de revocar la condemna de l’ex-futbolista Dani Alves i absoldre’l d’un delicte d’agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton de Barcelona.

Durant la protesta, convocada per Novembre Feminista i Ca la Dona, a la qual s’han sumat altres col·lectius feministes, s’han sentit crits com ara “Prou agressió institucional”, “Jo sí et crec” o “Revocació de la sentència”. La portaveu del col·lectiu, la jurista Marisa Fernández, ha valorat que la sentència del TSJC implica “un greu precedent que reforça la impunitat dels agressors i desprotegeix les dones”.

Per què el TSJC ha absolt Alves? Les claus d’una sentència que sacseja el cas

Fernández, membre de Novembre Feminista, ha lamentat una sentència que “emmascarada sota rigor científic el que fa és un perjudici de fons contra les dones”. Fernández ha explicat que “el gran debat del text” és que en els enregistraments de les càmeres de la discoteca Sutton que van gravar la noia i les seves amigues ballant amb Alves “no se la veia incòmoda”.

“És posar la norma de la bona dona, de com s’ha de comportar, ha de manifestar que no està còmoda”, ha lamentat la jurista, per recordar tot seguit que “la llei del sí és sí va canviar el paradigma. Ja no necessites demostrar incomoditat. El que necessites és el consentiment. I potser el va donar per ballar però després ja no, perquè es pot treure en qualsevol moment”.

Fernández ha lamentat que la sentència pot ser molt “dissuasiva” per a les dones, perquè s’ha absolt l’acusat d’un cas amb nombroses “proves perifèriques”, com són el testimoni de l’amiga de la víctima, de la cosina, del personal de la discoteca o dels Mossos d’Esquadra. Per això ha considerat que l’estàndard de presumpció d’innocència de la decisió del TSJC és inadmissible.

Cecília Carrillo portaveu de novembre feminista i de l’assemblea 8-M, ha lamentat que la sentència transmet un missatge molt equivocat a agressors i víctimes. “Qui voldrà denunciar? Amb un cas amb tantes proves i amb un acusat canviant la versió cinc vegades és vergonyós que el tribunal l’absolgui”. A parer de Carrillo, “queda clar que les dones estan indefenses davant d’aquests casos de poder”.

“No ens cansarem i continuarem sortint al carrer perquè ja és hora que la societat en general sigui conscient que aquest tipus de violència i les agressions del sistema violenten dones però també homes. La violència patriarcal afecta homes i dones”, ha reblat.

Un moment de la protesta (fotografia: ACN / Norma Vidal). Cas greu de violència institucional

Durant la concentració, s’ha repartit un comunicat en què el col·lectiu Novembre Feminista considera la sentència un cas greu de violència institucional perquè evidencia com les institucions poden reproduir i perpetuar la impunitat davant les violències sexuals.

Alhora, el text considera que la decisió del TSJC contravé acords internacionals assumits per l’estat espanyol com ara el Conveni d’Istanbul, que obliga a garantir que els procediments judicials incorporen “una mirada de gènere i una comprensió clara de les dinàmiques de poder i control pròpies de les violències masclistes”.

En lloc d’això, afegeix el comunicat, el cas posa en relleu la manca de formació especialitzada de la judicatura en violències sexuals i la persistència de biaixos patriarcals en la valoració de proves i testimonis.

Novembre Feminista també opina que el cas Alves no és aïllat sinó “una expressió més d’un sistema que sovint posa el focus en la víctima” i eximeix de responsabilitats els agressors, especialment quan tenen poder, fama o diners.

Per tot plegat, el col·lectiu exigeix una “reforma profunda” del sistema judicial i l’aplicació efectiva de la perspectiva feminista. “No acceptem que es qüestioni la credibilitat de les dones que denuncien violències masclistes”, rebla el text.

Totes les línies dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) han tornat a posar-se en marxa després d’haver estat vora de dues hores interrompudes a causa d’un atropellament mortal a prop del Polígon de Marratxí.

L’accident ha passat cap a les 19.00 quan l’home ha estat atropellat per un tren en un pas habilitat a Son Ramonell, segons que ha informat la Guàrdia Civil, que ha obert una investigació per aclarir els fets.

En un missatge a la xarxa social X, SFM havia assenyalat que la incidència s’ha produït a prop de l’estació del Polígon de Marratxí i posteriorment n’ha anunciat el restabliment.

A causa d'una incidència prop de l'estació de Polígon de Marratxí, la circulació es troba temporalment interrompuda en totes les línies. Continuam informant. pic.twitter.com/SVZUDtmUTy

— SFM (@sferroviarism) March 31, 2025

Ja s'ha restablert la circulació. Disculpin les molèsties ocasionades. pic.twitter.com/upoVsxT9re

— SFM (@sferroviarism) March 31, 2025

El diputat al congrés espanyol i regidor a Es Migjorn Gran, Pepe Mercadal, ha anunciat avui la candidatura per dirigir el PSIB de Menorca. Aquesta decisió arriba una volta que la fins ara secretària general, Susana Mora, comuniqués dissabte que no optaria a la reelecció.

Mercadal, que des del 2022 ha exercit com a secretari de Polítiques Europees del partit a Menorca, ha manifestat la voluntat de “fer un pas més” i “deixar-se la pell per defensar l’illa” davant els qui actualment governen, a qui acusa de posar en perill el seu futur.

Fill de l’ex-regidora i ex-diputada autonòmica Elena Baquero, Mercadal assegura que ha pres aquesta decisió “des del cor i pensant en el millor per a la societat”, segons que ha expressat a través de les seves xarxes socials.

L’elecció del nou secretari general i de l’equip que l’acompanyarà durant els pròxims quatre anys es durà a terme en el marc del 15è Congrés insular de la Federació Socialista de Menorca, programat per al pròxim 10 de maig.

Tot i ser rellevada del seu càrrec a Menorca, Susana Mora ha estat incorporada a la nova executiva regional del PSIB-PSOE com a secretària de connectivitat i fet insular, dins la direcció encapçalada per l’actual presidenta del Congrés, Francina Armengol.

“Allò que els ensenyen a l’escola no els prepara per a la realitat que es trobaran en acabat, quan facin el salt laboral, ni tan sols s’acosta a les necessitats que tenen les empreses. Lluny de convergir, les tendències que segueixen les dues línies cabdals en el mercat –educació i necessitats laborals– sembla que divergeixen més. Com conjugar aquesta realitat amb la necessitat de cobrir els llocs de feina qualificats que va deixant la gent de més edat?” Aquest paràgraf no ens aporta res de nou, oi? Només té una curiositat, que el vaig escriure en un article de La Vanguardia l’abril del 2007. És a dir, que fa divuit anys que sentim la mateixa cançó, o molt semblant, segons la qual els empresaris no troben la gent que necessiten, i sembla que no hagi passat el temps. Tan difícil és posar fi a aquesta divergència? De llavors ençà, s’ha fet alguna cosa, sobretot s’ha avançat en FP, però queda clar que no n’hi ha prou.

I no n’hi ha prou perquè com més va hi ha més empreses que es queixen dels problemes que tenen per a contractar la gent que necessiten, sobretot les petites i mitjanes. I la situació és general, a tota mena de sectors i feines. Hi ha qui sempre diu que la raó és que no es paga prou, però no crec que sigui això i prou. Si el problema fos únicament aquest, no s’estendria a gairebé tots els sectors, com passa ara. Sembla que no trobem la manera d’encaixar l’oferta i la demanda. I, més complicat encara, no s’entén com aquesta situació pot conviure, per exemple, amb una de les taxes més altes de desocupació juvenil –i general– en l’àmbit europeu. Cal recordar que a Catalunya aquesta taxa per als joves és del 22,4%, a final del 2024, i a l’estat espanyol, del 26,9%, segons l’INE.

Una magnitud en què es reflecteix clarament aquesta dificultat és el temps que triguen les empreses a completar un procés de selecció determinat. Un estudi interessant de la PIMEC i la UOC, elaborat amb dades del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya, publicat fa pocs dies, posa de manifest aquest problema, en què tots, com a societat, hi perdem i ningú no hi guanya.

Segons les dades de l’enquesta en què es basa l’estudi del “Quart focus del baròmetre sobre les necessitats de talent de les pimes catalanes”, resulta que un 30,3% dels processos de selecció s’han cobert en un període de temps comprès entre els sis mesos i l’any; un 30,1% han tardat entre tres mesos i sis, i un 27,6% s’han tancat en tres mesos o menys. A més, un 5,4% dels processos han requerit més d’un any per completar-se.

Els autors de l’estudi consideren que aquestes xifres evidencien que les pimes afronten dificultats i desafiaments significatius per a completar els seus processos de selecció. Gairebé la meitat (el 48,6%) de les empreses que han començat un procés de selecció han tingut dificultats significatives per a cobrir la vacant amb el perfil professional necessari.

Em comenta la directora de l’àrea de treball de PIMEC, Sílvia Miró: “Cal destacar que les empreses de menor dimensió sovint utilitzen canals de captació diferents dels de les grans empreses, i cal fer servir eines com aquest baròmetre per a complementar i captar millor les seves necessitats”. Es mostra molt crítica amb les polítiques actives de l’administració. “Si no milloren, continuarem castigant la competitivitat i el creixement de les nostres pimes”, diu. L’estudi també posa de manifest la importància de tractar les necessitats de talent específiques de les pimes, atès que aquestes empreses representen el gran gruix del teixit empresarial català i són responsables d’una porció molt significativa de l’ocupació i la generació de riquesa.

“Necessitem un sistema que tingui en compte aquesta demanda, atès que el 67% de les pimes que han començat processos de contractació els darrers divuit mesos no troben candidats per als llocs de feina que busquen en un termini que es pot considerar raonable”, es queixava el president de la PIMEC en l’acte de presentació. I afegia: “Per això és tan important la tasca que fem amb la UOC de posar dades i analitzar allò que passa en l’àmbit de la formació, que és un dels elements estratègics més importants en què podem invertir.”

En la comparació per la grandària de les empreses, segons l’estudi, la situació és més complicada en les mitjanes, entre 50 treballadors i 99, i en les petites, entre 10 treballadors i 49: el 68,18% i el 55,6%, respectivament, de les vacants obertes per aquestes empreses han estat considerades “difícils de cobrir”.

Aquestes dificultats per trobar els perfils professionals amb les competències necessàries són especialment evidents en alguns sectors, com ara, el de la construcció, on el 65% de les posicions vacants es consideren de “difícil cobertura”. Una situació que es repeteix en la indústria manufacturera (50%), les activitats professionals (50%), l’educació (50%) i en el comerç (49%). M’explica Miró que “difícil cobertura” és “una definició que fan les mateixes empreses enquestades dels llocs on habitualment els costa més de trobar les persones adients”. I afegeix: “Moltes empreses acaben contractant persones amb els coneixements tècnics i després les acaben de formar a casa.”

I quins són els nivells formatius més reclamats? En més de la meitat de les vacants ofertes per les pimes, són ESO, batxillerat i FP, i les que han requerit un nivell superior representen només un 17,5% del total. Quant a les competències més sol·licitades en les vacants ofertes per les empreses participants, destaquen l’atenció als clients, la comunicació i la proactivitat, és a dir, competències toves.

En conseqüència, l’estudi subratlla que la formació i el desenvolupament en aquest tipus de competències podrien millorar l’ocupabilitat dels candidats. De totes maneres, com apunta Miró: “Cal continuar indagant en les causes d’aquesta manca de candidats en un context de taxa d’atur elevada en relació amb l’àmbit europeu. En particular, cal entendre si falten canals per a arribar als candidats potencials, si els treballadors no es presenten a les ofertes perquè no es consideren prou qualificats, o bé si, tot i estar qualificats, no estan disposats a treballar en les condicions ofertes.”

 

La CUP ha registrat una bateria de preguntes al parlament en què demana al Departament d’Interior informació sobre els atacs del 15 de març a Sabadell, quan dos artefactes explosius van esclatar en una zona on es feien activitats de moviments independentistes.

Els cupaires, amb el suport del Casal Independentista i Popular de Sabadell, el Moviment Popular de Sabadell i la Crida per Sabadell, volen saber les accions que ha endegat l’executiu català per “combatre atacs, amenaces i coaccions de l’extrema dreta”. “Volem saber el full de ruta del govern per fer front al creixement de l’extrema dreta i a les seves actuacions violentes contra els drets fonamentals i les llibertats”, ha dit la diputada Pilar Castillejo.

Segons que ha explicat la diputada, un dels dos artefactes va esclatar a l’aire, enmig d’una calçotada popular, amb centenars de persones enmig d’una plaça i per sort no va causar ferits. El segon va explotar a la façana d’uns veïns i activistes de la Crida per Sabadell poc després i a molt poca distància de la primera explosió.

Castillejo no ha descartat que els atacs estiguin vinculats a grups d’extrema dreta: “Cada cop són més actius a Sabadell i arreu del país”. I ha alertat que els moviments independentistes han denunciat els fets a escala judicial.

A la bateria de preguntes, la CUP demana a Interior la informació de què disposa “en relació amb els grups d’extrema dreta i a la seva activitat”, inclosa la llista “d’accions i actuacions en relació amb els atacs, amenaces, coaccions, denúncies i altres protagonitzats per aquests grups d’extrema dreta”.

També demanen quines són les accions que ha dut a terme el govern en relació amb aquestes actuacions dels grups d’extrema dreta, així com els plans que té elaborats, els recursos que hi destina o bé si s’ha col·laborat i de quina manera amb l’Ajuntament de Sabadell.

“En definitiva, el que volem saber és quin és el full de ruta del Govern per fer front al creixement de l’extrema dreta i a les seves actuacions violentes contra els drets fonamentals i les llibertats”, ha dit Castillejo.

a càrrec de l'Anna Danés. Activitat per a infants de 6 a 8 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El dissetè festival Sismògraf d’Olot (Garrotxa) presenta vint-i-tres propostes que enguany estan relacionades amb els boscos de l’entorn i els aliments. El certamen, que es farà en diversos espais de la capital de la Garrotxa entre el 24 i el 30 d’abril contempla propostes que van des d’una rua creada pel cofundador de la Fura dels Baus, Marcel·lí Antúnez, i que es pregunta sobre la civilització i la relació dels humans amb els aliments, a un espectacle que combina l’escalada i la coreografia i que és una coproducció del festival. A més, també es podran veure propostes interdisciplinàries, moltes d’elles internacionals. El darrer cap de setmana, el festival estarà centrat en la dansa amb el Sismodansa, amb artistes com LaFonte Cia o Marta Izquierdo.

Del 24 al 30 d’abril Olot tornarà a ser l’epicentre de les arts en moviment a Catalunya. El festival Sismògraf engegarà aquesta nova edició, la quarta d’ençà que es va repensar com un certamen que detecta el moviment del cos i del planeta. Un lema escollit per relligar la cultura amb la importància de sensibilitzar amb relació al planeta. Des d’aquest punt de vista, l’organització escull cada any unes erupcions diferents, o cosa que és equivalent, una línia argumental concreta i que relaciona l’art i la reflexió de com poder habitar millor el planeta.

Aquesta edició seran els aliments i els boscos. “Creiem que encaixa perfectament amb la comarca a la qual estem, que està rodejada de natura”, assenyala la directora del Sismògraf, Tena Busquets. Entre les propostes hi destaca la Natura Centrum Est, de Marcel·lí Antúnez. Es tracta d’una rua en què l’artista vol posar a debat la cultura alimentària i que està pensada a partir de l’hort que Antúnez conrea al Moianès.

Un altre dels espectacles que destaquen i que té com a fil conductor els aliments és el de Mapa Caníbal de Maria Camila Sanjinés. Es tracta d’una cartografia que explora les tradicions culinàries, a més de com i d’on s’alimenten els olotins. L’espectacle també tindrà diverses activacions en viu.

L’obertura del festival anirà a càrrec de la instal·lació videogràfica The City horses que representa que un ramat d’egües ocupen la ciutat. Es tracta d’una proposta que agrupa quatre projeccions i que recull prop d’un centenar de testimonis de dones que han participat en el projecte. En els vídeos es poden veure com es passegen com a egües salvatges per carrers i places.

Els boscos

L’altra erupció d’aquesta edició és la que té a veure amb els boscos d’Olot i de la Garrotxa. Aquí destaca Timeless Streams. Whispers of the earth. La proposta és una combinació d’escalada i coreografia que s’adapta al paisatge on es representa i que està coproduïda pel Sismògraf. L’espectacle és la segona proposta de The Mountain Range, Beyond Borders, que és el projecte de l’escaladora i coreògrafa noruega Helle Siljeholm i la curadora italiana Lisa Gilardino. Timeless Streams. Whispers of the earth explora les dimensions de quatre paisatges europeus: les Dolomites italianes, els Prepirineus, les illes Açores i Islàndia.

A Incendis, la companyia catalana Ça Marche entra a parlar amb l’espectador sobre la devastació que suposa un foc a un paratge natural, però també evoca la capacitat del mateix bosc per renéixer. Un espectacle que es podrà veure en un dispositiu immersiu, amb llum, fum i so, que simula un gran incendi forestal al Parc Nou d’Olot.

Una altra proposta relacionada amb l’entorn dels boscos és Xai específic #1. El bosc d’Aram Pou i el Col·lectiu de Professionals del Circ de Girona, que inicia una recerca sobre arts vives i boscos. Es tracta d’una col·laboració que s’estendrà fins més enllà del festival gràcies a la Carta Verda, una iniciativa del Sismògraf que vol oferir temps i recursos a un creador o creadora.

Entre la resta de la programació destaca Yo no tengo nombre / I have no name, una proposta de la companyia catalano-suïssa El Conde de Torrefiel on el paisatge esdevé tots els elements de la peça teatral que imagina com la natura percep l’ésser humà. Qui torna a visitar el Sismògraf és Sol Picó, aquesta vegada amb Lastre, un muntatge on treballa amb una corporalitat més animal, més lliure, menys pesada i que es podrà veure al voltant d’una gran foguera, a la plaça de braus.

A tot això s’hi sumen l’exploració sobre masculinitat i virilitat que plantegen els acròbates belgues Arno Ferrera, Gilles Polet i Charlie Hession a Armour, la instal·lació audiovisual Multiverse, de Humanhood, un diàleg entre la companyia francesa Ex Nihilo i el projecte de regeneració del nucli antic d’Olot.

Sismodansa

I com és habitual, el festival s’acaba donant protagonisme a la dansa de la mà de LaFonte Cia. amb Que et fessis vella / Sí que em faria escopir sang, una peça creada a partir de l’obra de Gabriel Ferrater. Aquesta és una proposta de Balla’m un llibre, el cicle de coreografies curtes creades a partir de textos literaris. Una col·laboració entre l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.

L’última jornada del Sismodansa, Marta Izquierdo Muñoz que portarà als carrers d’Olot FLIP, un solo de dansa sobre patins que és també un homenatge al destacat ballarí contemporani i patinador artístic Éric Martin. Finalment, THIS IS NOT (An Act of Love and Resistance), d’Aina Alegre i CCN Grenoble & STUDIO FICTIF, reunirà nou intèrprets femenines –quatre instrumentistes i cinc ballarines– en una peça musical i coreogràfica.

El dissetè festival Sismògraf d’Olot (Garrotxa) presenta vint-i-tres propostes que enguany estan relacionades amb els boscos de l’entorn i els aliments. El certamen, que es farà en diversos espais de la capital de la Garrotxa entre el 24 i el 30 d’abril contempla propostes que van des d’una rua creada pel cofundador de la Fura dels Baus, Marcel·lí Antúnez, i que es pregunta sobre la civilització i la relació dels humans amb els aliments, a un espectacle que combina l’escalada i la coreografia i que és una coproducció del festival. A més, també es podran veure propostes interdisciplinàries, moltes d’elles internacionals. El darrer cap de setmana, el festival estarà centrat en la dansa amb el Sismodansa, amb artistes com LaFonte Cia o Marta Izquierdo.

Del 24 al 30 d’abril Olot tornarà a ser l’epicentre de les arts en moviment a Catalunya. El festival Sismògraf engegarà aquesta nova edició, la quarta d’ençà que es va repensar com un certamen que detecta el moviment del cos i del planeta. Un lema escollit per relligar la cultura amb la importància de sensibilitzar amb relació al planeta. Des d’aquest punt de vista, l’organització escull cada any unes erupcions diferents, o cosa que és equivalent, una línia argumental concreta i que relaciona l’art i la reflexió de com poder habitar millor el planeta.

Aquesta edició seran els aliments i els boscos. “Creiem que encaixa perfectament amb la comarca a la qual estem, que està rodejada de natura”, assenyala la directora del Sismògraf, Tena Busquets. Entre les propostes hi destaca la Natura Centrum Est, de Marcel·lí Antúnez. Es tracta d’una rua en què l’artista vol posar a debat la cultura alimentària i que està pensada a partir de l’hort que Antúnez conrea al Moianès.

Un altre dels espectacles que destaquen i que té com a fil conductor els aliments és el de Mapa Caníbal de Maria Camila Sanjinés. Es tracta d’una cartografia que explora les tradicions culinàries, a més de com i d’on s’alimenten els olotins. L’espectacle també tindrà diverses activacions en viu.

L’obertura del festival anirà a càrrec de la instal·lació videogràfica The City horses que representa que un ramat d’egües ocupen la ciutat. Es tracta d’una proposta que agrupa quatre projeccions i que recull prop d’un centenar de testimonis de dones que han participat en el projecte. En els vídeos es poden veure com es passegen com a egües salvatges per carrers i places.

Els boscos

L’altra erupció d’aquesta edició és la que té a veure amb els boscos d’Olot i de la Garrotxa. Aquí destaca Timeless Streams. Whispers of the earth. La proposta és una combinació d’escalada i coreografia que s’adapta al paisatge on es representa i que està coproduïda pel Sismògraf. L’espectacle és la segona proposta de The Mountain Range, Beyond Borders, que és el projecte de l’escaladora i coreògrafa noruega Helle Siljeholm i la curadora italiana Lisa Gilardino. Timeless Streams. Whispers of the earth explora les dimensions de quatre paisatges europeus: les Dolomites italianes, els Prepirineus, les illes Açores i Islàndia.

A Incendis, la companyia catalana Ça Marche entra a parlar amb l’espectador sobre la devastació que suposa un foc a un paratge natural, però també evoca la capacitat del mateix bosc per renéixer. Un espectacle que es podrà veure en un dispositiu immersiu, amb llum, fum i so, que simula un gran incendi forestal al Parc Nou d’Olot.

Una altra proposta relacionada amb l’entorn dels boscos és Xai específic #1. El bosc d’Aram Pou i el Col·lectiu de Professionals del Circ de Girona, que inicia una recerca sobre arts vives i boscos. Es tracta d’una col·laboració que s’estendrà fins més enllà del festival gràcies a la Carta Verda, una iniciativa del Sismògraf que vol oferir temps i recursos a un creador o creadora.

Entre la resta de la programació destaca Yo no tengo nombre / I have no name, una proposta de la companyia catalano-suïssa El Conde de Torrefiel on el paisatge esdevé tots els elements de la peça teatral que imagina com la natura percep l’ésser humà. Qui torna a visitar el Sismògraf és Sol Picó, aquesta vegada amb Lastre, un muntatge on treballa amb una corporalitat més animal, més lliure, menys pesada i que es podrà veure al voltant d’una gran foguera, a la plaça de braus.

A tot això s’hi sumen l’exploració sobre masculinitat i virilitat que plantegen els acròbates belgues Arno Ferrera, Gilles Polet i Charlie Hession a Armour, la instal·lació audiovisual Multiverse, de Humanhood, un diàleg entre la companyia francesa Ex Nihilo i el projecte de regeneració del nucli antic d’Olot.

Sismodansa

I com és habitual, el festival s’acaba donant protagonisme a la dansa de la mà de LaFonte Cia. amb Que et fessis vella / Sí que em faria escopir sang, una peça creada a partir de l’obra de Gabriel Ferrater. Aquesta és una proposta de Balla’m un llibre, el cicle de coreografies curtes creades a partir de textos literaris. Una col·laboració entre l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.

L’última jornada del Sismodansa, Marta Izquierdo Muñoz que portarà als carrers d’Olot FLIP, un solo de dansa sobre patins que és també un homenatge al destacat ballarí contemporani i patinador artístic Éric Martin. Finalment, THIS IS NOT (An Act of Love and Resistance), d’Aina Alegre i CCN Grenoble & STUDIO FICTIF, reunirà nou intèrprets femenines –quatre instrumentistes i cinc ballarines– en una peça musical i coreogràfica.

El president de SEAT i Cupra, Wayne Griffiths, ha decidit de deixar el càrrec de manera immediata per “emprendre nous desafiaments”, segons que ha informat la companyia en un comunicat. L’actual vice-president executiu de producció i logística de SEAT, Markus Haupt, assumirà la direcció interina de la companyia fins que se’n trobi un successor, que “s’anunciarà pròximament”.

Griffiths va ser nomenat conseller delegat de SEAT i Cupra el 2020 i l’empresa destaca que ha tingut un “paper decisiu” en l’evolució de la marca Cupra, que s’ha convertit en una de les que més creix dins de mercat europeu.

El juny passat, Griffiths ja va dimitir com a president de la patronal de fabricants de vehicles, ANFAC, decebut per la que considerava la “inacció del govern en favor de l’electrificació”.

Com a conseller delegat de SEAT i Cupra, també ha estat molt crític amb la lentitud en el desplegament dels ajuts a l’electrificació, tot i que recentment va celebrar els plans de la Generalitat en aquesta línia. 

Resultats rècord

Griffiths se’n va de SEAT després de tancar un 2024 amb un benefici operatiu de 633 milions d’euros, un augment de 8 milions respecte als 625 milions del 2023, segons la comptabilitat internacional. El benefici després d’impostos amb el mètode de comptabilitat espanyola és de 522 milions, un 5% per sota dels guanys de 548 milions registrats llavors pel menor ús de crèdits fiscals per les pèrdues d’anys anteriors.

A més, el volum de negoci també tanca l’any en un rècord històric de 14.530 milions d’euros, un 0,2% més que el 2023, quan van ser 14.333 milions. En conferència de premsa de resultats, SEAT va destacar que l’exercici financer havia sigut “rècord” en un context molt difícil i va lamentar que el creixement econòmic lent, l’auge de la competència i la lenta absorció de vehicles elèctrics havien “impactat als marges” del grup.

Durant l’any passat, SEAT va entregar 558.169 cotxes, per sobre dels 519.175 de l’any anterior (+7,5%). CUPRA continua batent rècords, amb 248.123 vendes, un 7,5% més, i SEAT recuperant el ritme amb 310.046 cotxes entregats (+7,5%). 

El president de SEAT i Cupra, Wayne Griffiths, ha decidit de deixar el càrrec de manera immediata per “emprendre nous desafiaments”, segons que ha informat la companyia en un comunicat. L’actual vice-president executiu de producció i logística de SEAT, Markus Haupt, assumirà la direcció interina de la companyia fins que se’n trobi un successor, que “s’anunciarà pròximament”.

Griffiths va ser nomenat conseller delegat de SEAT i Cupra el 2020 i l’empresa destaca que ha tingut un “paper decisiu” en l’evolució de la marca Cupra, que s’ha convertit en una de les que més creix dins de mercat europeu.

El juny passat, Griffiths ja va dimitir com a president de la patronal de fabricants de vehicles, ANFAC, decebut per la que considerava la “inacció del govern en favor de l’electrificació”.

Com a conseller delegat de SEAT i Cupra, també ha estat molt crític amb la lentitud en el desplegament dels ajuts a l’electrificació, tot i que recentment va celebrar els plans de la Generalitat en aquesta línia. 

Resultats rècord

Griffiths se’n va de SEAT després de tancar un 2024 amb un benefici operatiu de 633 milions d’euros, un augment de 8 milions respecte als 625 milions del 2023, segons la comptabilitat internacional. El benefici després d’impostos amb el mètode de comptabilitat espanyola és de 522 milions, un 5% per sota dels guanys de 548 milions registrats llavors pel menor ús de crèdits fiscals per les pèrdues d’anys anteriors.

A més, el volum de negoci també tanca l’any en un rècord històric de 14.530 milions d’euros, un 0,2% més que el 2023, quan van ser 14.333 milions. En conferència de premsa de resultats, SEAT va destacar que l’exercici financer havia sigut “rècord” en un context molt difícil i va lamentar que el creixement econòmic lent, l’auge de la competència i la lenta absorció de vehicles elèctrics havien “impactat als marges” del grup.

Durant l’any passat, SEAT va entregar 558.169 cotxes, per sobre dels 519.175 de l’any anterior (+7,5%). CUPRA continua batent rècords, amb 248.123 vendes, un 7,5% més, i SEAT recuperant el ritme amb 310.046 cotxes entregats (+7,5%). 

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha refusat la querella de l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa contra la magistrada Maria Eugènia Alegret, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per haver-lo fet detenir de manera il·legal i injustificada el 27 d’octubre de 2021 perquè el mes anterior no s’havia presentat a declarar quan fou citat en la instrucció de la causa per desobediència al Tribunal Constitucional, en què finalment fou absolt.

El tribunal refusa l’acusació de prevaricació i d’un delicte contra la inviolabilitat parlamentària per “irrellevància penal manifesta” i assegura que la querella no conté “cap fet que pugui merèixer retret legal i que, per tant, justifiqui l’obertura d’un procés penal d’investigació” i que la no-compareixença sense causa permet al jutge d’acordar la detenció.

Costa denunciava que havia estat detingut de manera arbitrària i argumentava que la detenció havia estat “completament inútil i supèrflua”, no havia “aportat cap benefici a la instrucció de la causa” ni havia contribuït “a salvaguardar la finalitat del procés o els drets de les parts”. Sobre això, deia que la detenció “no tenia cap finalitat legítima, ni era idònia, ni era necessària ni era proporcionada en sentit estricte”. Exposava que és “absolutament desproporcionat privar un investigat de la seva llibertat, encara que només sigui unes hores” pel fet de no comparèixer personalment a declarar en una causa penal, i que té el dret fonamental de no fer-ho. Més encara, tenint en compte que ja va comparèixer i va prendre coneixement de les actuacions, que té un advocat exercint-ne la defensa i que està a disposició del tribunal”.

Abans d’arribar aquí, Costa va haver de passar pel jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, on va interposar inicialment la denúncia contra Alegret, poc després d’aquella detenció. Però la jutgessa d’aquest tribunal va desestimar la querella tot dient que calia presentar-la al Suprem perquè s’adreçava contra una magistrada del TSJC. L’Audiència de Barcelona va corregir aquell arxivament i va exigir a la jutgessa que obrís una investigació. Però la fiscalia hi va recórrer, i la causa va anar a parar al Tribunal Suprem, concretament a les mans del jutge instructor Pablo Llarena. Finalment, la sala penal del Suprem es va declarar competent quan s’obria la via d’acabar al  Tribunal Europeu dels Drets Humans.

El Tribunal Penal de París ha declarat culpable el batlle de Perpinyà, Louis Aliot, de malversació de fons de la Unió Europea per haver pagat assistents d’eurodiputats que, en realitat, treballaven per al partit, juntament amb la màxima dirigent de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, i altres dirigents de Rassemblement National.

Aliot i Le Pen, condemnats a presó i inhabilitació per malversació de fons

En el cas d’Aliot, ha estat condemnat a divuit mesos de presó, tres anys d’inhabilitació, una multa de 8.000 euros i a portar un braçalet electrònic. A diferència de Le Pen, la inhabilitació no serà d’aplicació immediata per “preservar la llibertat dels electors que han triat el seu batlle”. Així, doncs, com afecta la condemna a la batllia de Perpinyà?

En primer terme, hi haurà una situació insòlita, perquè el batlle haurà de portar un braçalet electrònic per haver malversat. Després, tot dependrà si Aliot continua el recorregut judicial. Si accepta la condemna, serà inhabilitat i haurà de deixar el càrrec, una opció ara com ara remota. Però si es presenta un recurs al tribunal de cassació, és a dir, en segona instància, la inhabilitació serà suspesa, mantindrà el càrrec de batlle de Perpinyà i, si el judici d’apel·lació es fa després del març del 2026, es podrà presentar novament a les eleccions municipals i aspirar a un segon mandat com a batlle.

Qui substituiria Aliot?

En el cas que no apel·li o que la sentència en segona instància arribi abans de març del 2026, i sigui condemnatòria, no es podrà presentar a les eleccions municipals. Ací es preveu que comenci una pugna dins el partit.

Aliot havia elegit Patricia Fourquet, actualment batllessa de districte de Perpinyà est, com a substituta de batlle en cas d’inhabilitació, per uns mesos, en cas que la inhabilitació fos d’aplicació immediata. Aquesta decisió era vista com un moviment per a posar al capdavant del govern de Perpinyà un regidor de la màxima confiança que no tenia ambició de rivalitzar-hi i que, per tant, i a diferència d’alguns dirigents de més pes, en un principi no li voldria disputar el lloc quan l’actual batlle pugui tornar a la política.

Però, si no es tracta solament d’uns mesos, i inclou tot el següent mandat, abans de les eleccions o just després, podria haver-hi una forta pugna dins del partit, amb dirigents ben situats com ara Charles Pons, actualment primer tinent de batlle i número dos del consistori, que assumiria en un primer moment de manera interina el càrrec, el regidor de Cultura, André Bonet, o també el de Comerç, Frédéric Guillaumon, que podrien entendre que els ha arribat el seu moment de provar d’encapçalar el partit a Perpinyà.

La condemna contra la màxima dirigent de Rassemblement National, Marine Le Pen, que no li permetrà de presentar-se a les eleccions presidencials del 2027, ha causat un daltabaix a la política francesa.

El govern rus i dirigents de l’extrema dreta política europea han criticat la condemna de presó i inhabilitació contra la dirigent de la ultradreta francesa. També hi han reaccionat rivals polítics, a una decisió que pot marcar el futur de la política institucional.

L’escriptora Maite Carranza (Barcelona, 1958) serà candidata al premi Hans Christian Andersen 2026, el guardó literari internacional més prestigiós en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. L’anunci s’ha fet públic en la conferència de premsa en l’International Board on Books for Young People (IBBY), que ha tingut lloc durant la Fira del Llibre de Bolonya, el certamen de referència on es reuneix tota la comunitat internacional. El Hans Christian Andersen, sovint considerat el Nobel de la literatura infantil i juvenil”, l’atorga l’IBBY d’ençà del 1956 i és la distinció internacional més alta atorgada als autors de llibres infantils i juvenils.

Concedit cada dos anys, el premi reconeix la trajectòria d’un escriptor i d’un il·lustrador les obres dels quals han fet una contribució important i duradora a la literatura infantil i juvenil. El gener de 2026 es donarà a conèixer la llista dels sis autors i sis il·lustradors finalistes i a la Fira de Bolonya; l’abril del 2026, es coneixeran els dos autors guanyadors en cada una de les categories. El lliurament dels Premis es realitzarà en el marc del congrés internacional de l’IBBY a Ottawa, l’agost d’aquell mateix any.

Amb més de setanta llibres publicats i traduïts a trenta-tres idiomes, Maite Carranza ha estat guardonada amb més d’una vintena de premis, incloent-hi el Premi de la Crítica en tres ocasions, el Premi Nacional de Literatura Juvenil o el Premi Cervantes Chico a tota la seva trajectòria. Pionera en la literatura fantàstica al país i l’estat espanyol, destaca la trilogia La guerra de les bruixes.

La fiscalia del Tribunal Constitucional (TC) espanyol s’ha oposat a suspendre la pena d’inhabilitació d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. Aquesta mesura l’havien demanada tots dos com a mesura cautelar en els recursos d’empara contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) espanyol de no amnistiar-los del delicte de malversació amb què foren condemnats en la sentència del procés.

Segons un escrit del fiscal Pablo Contreras, a què ha tingut accés VilaWeb, concedir aquesta suspensió implicaria una “anticipació de la resolució del recurs d’empara” i, per tant, avançaria les possibles conseqüències de la llei d’amnistia abans que el TC es pronunciï sobre el fons del cas. Així mateix, el fiscal argumenta que aquesta suspensió requeriria un pronunciament previ sobre la interpretació i aplicació de la llei d’amnistia, una qüestió que, segons el criteri de la Fiscalia, no pot ser abordada en la fase cautelar del procediment.

Un altre dels punts clau de l’oposició de la fiscalia és la durada de les penes d’inhabilitació que encara han de complir Junqueras i Romeva. En el cas del dirigent d’ERC, la condemna es mantindria vigent fins al 2031, mentre que per a Romeva la inhabilitació s’estendria fins al 2030. El fiscal assenyala que el temps restant d’execució d’aquestes penes és superior al termini habitual en què es resol un recurs d’empara, fet que, segons que estableix la jurisprudència del TC, justifica la denegació de la suspensió cautelar.

El passat 11 de febrer, el Ple del TC va admetre a tràmit els recursos d’empara de Junqueras, Romeva i de Dolors Bassa, i va obrir una peça separada per estudiar la seva petició de suspensió cautelar de la pena d’inhabilitació.

L’ex-vice-president del parlament Josep Costa ha demanat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que reobri el cas per la censura de debats al Parlament de Catalunya. Els fets es remunten al 2019, quan el Tribunal Constitucional espanyol (TC) va impedir el debat i votació de resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia, amb l’amenaça de conseqüències penals per a la mesa. A final de febrer, el TEDH va dictar que el TC havia actuat de manera proporcional.

Costa i Campdepadrós perden la batalla al TEDH contra Espanya: “El TC va actuar proporcionalment” 

Ara ha demanat la reobertura del cas perquè considera que la resolució del TEDH “es basa en un cúmul d’errors i fal·làcies”. En aquest sentit, considera que el tribunal va cometre una errada clau, quan va citar una sentència del TC de l’octubre del 2021 (184/2021)  sobre Carme Forcadell com un precedent rellevant per al seu cas. En aquest sentit, recorda que ell va ser absolt pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va concloure que no havia desobeït cap resolució del TC. constitucional.

A més, argumenta que el TEDH va acceptar acríticament la interpretació del TC sobre les resolucions parlamentàries anul·lades, tenint en compte que algunes –com la que qüestionava la monarquia– no tenien relació amb l’independentisme perquè van ser presentades pels comuns. També recorda que el mateix TC, en una sentència del 2019 (98/2019), va dir que cap parlament pot censurar el rei espanyol, però no va prohibir el debat sobre la monarquia.

Costa també considera que Estrasburg ha interpretat erròniament que els parlaments autonòmics no poden proposar reformes constitucionals, quan la mateixa constitució espanyola ho permet explícitament. Oimés, l’ex-dirigent de Junts diu que el tribunal ha menystingut el canvi de context polític després del 2017, i l’ha tractat com si formés part del nucli dels fets de l’1-O, quan en realitat va ser elegit diputat mesos després.

També critica que el TEDH hagi ignorat que la seva persecució penal va començar tres anys abans de la seva absolució, fet que li va suposar una detenció arbitrària. Finalment, denuncia que el tribunal ha omès d’analitzar una de les seves queixes més greus: la manca d’imparcialitat dels magistrats del TC, que van resoldre els seus recursos i, segons ell, van empènyer la seva persecució penal.

Ja m’ha quedat clar que a ningú del Parlament no li importa gaire, però com que és un precedent nefast, he demanat al Tribunal de Drets Humans de reobrir el cas de la censura dels debats parlamentaris.
La resolució es basa en un cúmul d’errors i fal·làcies i cal dir-ho ben clar: pic.twitter.com/YhOCVFVUL9

— Josep Costa (@josepcosta) March 30, 2025

La fiscalia espanyola ha sol·licitat al Tribunal Suprem que investigui l’eurodiputat Alvise Pérez per un delicte de finançament il·legal. Hauria rebut 100.000 euros d’un empresari per a la campanya electoral. El mateix Alvise ho va admetre.

Ha remès un informe en què sol·licita que s’accepti l’exposició raonada que va enviar fa uns mesos al jutge de l’audiència espanyola i obri una investigació conta el líder de ‘Se acabó la fiesta’, tant per finançament il·legal com per delicte electoral. A més, se sol·licita la investigació a l’empresari Álvaro Romillo com a cooperador necessari dels delictes.

Romillo, investigat per l’audiència espanyola per una presumpta estafa piramidal mitjançant la plataforma d’inversions ‘Madeira Invest’ va ser qui va denunciar Alvise. Va dir que li hauria entregat els diners el 27 de maig de 2024, abans de les eleccions europees.

Vicente Ordaz, el nou president del consell d’administració d’À Punt ha confirmat a les Corts allò que ja va anunciar quan va ser nomenat: que augmentarà la programació en castellà de la televisió per obtenir més audiència. Ordaz ha dit que s’havia de fer tot allò que fos possible perquè els valencians s’acostassen als mitjans públics.

El castellà s’incorporarà en alguns productes de producció externa com ara sèries o films que, en emissió dual, la primera opció serà en castellà. “Les dades ens diuen que hi ha comarques de manera quasi històrica i d’ençà que À Punt va començar les emissions en 2018, els nostres resultats d’audiència són molt baixos. Comarques castellanoparlants”, ha dit À Punt, que ha insistit a obrir À Punt a ciutadans que no sintonitzen la televisió de manera regular. “Hem de fer esforços perquè À Punt siga la televisió de tots els valencians i valencianes, que no excloga ningú, i on tots es puguen sentir representats”.

No s’aconsegueix enganxar els valencians

En la primera compareixença en la comissió de les Corts, Ordaz ha lamentat que s’ha trobat que dels setanta-vuit milions de pressupost del 2025 ja se n’ha trobat el 54% compromés per l’equip anterior i que això redueix molt el marge de maniobra. En aquest sentit, ha fet el mateix lament els seus predecessors en el càrrec sobre els pocs diners que tenen els mitjans públics per a treballar. En aquest sentit, ha esmentat els 336 milions d’euros de 3Cat, els 200 d’ETB o els 290 de Telemadrid.

Ordaz ha lamentat també que l’audiència d’À Punt és la més baixa de les televisions públiques de l’estat. Va tancar el 2024 amb un 2,6 a pesar que en els dies immediatament posteriors a la gota freda del 29 d’octubre, es van registrar pics del 21,6%.

Vicente Ordaz s’ha preguntat si això és deu al fet que À Punt no fa la programació que vol la societat valenciana, si interessa el que fa o si s’ha adaptat a les necessitats dels valencians. “Si no aconseguim interessar els valencians, que ens trien, res del que fem no tindrà sentit i no complirem amb l’obligació de servei públic”, ha dit.

I ací és on ha introduït la variable dels continguts en castellà per a arribar, ha dit, a les comarques castellanoparlants del País Valencià.

Adéu a programes emblemàtics i arribada de la televenda: així comencen els canvis a À Punt

Ajustos de programació

Vicente Ordaz s’ha referit als canvis en la programació que avui mateix comencen en la televisió i que també es faran, a partir de la setmana vinent, en la ràdio. En el cas de la ràdio ha justificat l’eliminació dels espais Podríem fer-ho millor i Territori Sonor pel cost tan elevat que tenen i una audiència molt escassa. En el darrer Estudi General de Mitjans, la ràdio pública valenciana va tenir una audiència mitjana de 55.000 oients, ha dit.

El nou president del Consell d’Administració d’À Punt no ha descartat la retransmissió d’espectacles taurins si el preu de producció s’ajusta al rendiment que donarien. L’actual llibre d’estil els prohibeix, però Ordaz ha dit que ja es treballa en l’elaboració d’un nou text adaptat als temps actuals, ha dit. Els experts que fan part de la comissió que l’ha de fer provenen de les universitats CEU Cardenal Herrera i Miguel Hernández, d’Elx.

Les portaveus de Compromís i del PSPV, Maria Josep Amigó i Mercedes Caballero, li han retret que la primera mesura per a mirar d’augmentar l’audiència siga augmentar les hores d’emissió en castellà. A més, han recordat que el perfil del nou director general, Paco Aura, té un perfil molt ideologitzat perquè va ser la mà dreta d’Eduardo Zaplana.

El Tribunal Penal de París ha declarat culpables Marine Le Pen, Louis Aliot i set eurodiputats més de Rassemblement National de malversació de fons de la Unió Europea per pagar assistents d’eurodiputats que, en realitat, treballaven per al partit. La màxima dirigent de l’extrema dreta francesa ha estat condemnada a quatre anys de presó (dos de suspesos), cinc d’inhabilitació immediata i 100.000 euros de multa. La resolució pot causar un xoc sísmic en la política francesa perquè escapça les seves aspiracions de ser candidata a les presidencials de 2027 —manté l’acta de diputada a l’Assemblea francesa—, si el Tribunal de Cassació no esmena la sentència.

En el cas d’Aliot, ha estat condemnat a divuit mesos de presó (dotze de suspesos), tres anys d’inhabilitació —inicialment s’havia dit que d’execució immediata, però no és així—, una multa de 8.000 euros i braçalet electrònic. El tribunal ha refusat d’aplicar-li la inhabilitació immediata per “preservar la llibertat dels electors”, de manera que mantindrà la batllia de Perpinyà. Aliot es podrà presentar a la reelecció el 2026, si el Tribunal de Cassació no es pronuncia abans sobre els recursos.

“La igualtat davant de la llei és un pilar de la democràcia. Els càrrecs electes no tenen cap privilegi”, ha assegurat la presidenta del tribunal, Bénédicte de Perthuis. Cal assenyalar que Le Pen ha abandonat el tribunal, on era acompanyada del seu cercle més íntim, abans de la lectura de les inhabilitacions.

Qui no s’ha deixat veure per la rodalia del tribunal, plena de dirigents de l’extrema dreta, és l’actual president de Rassemblement National, Jordan Bardella, tot i que un dels condemnats és el seu guardaespatlles, Thierry Légier. Els jutges li han imposat un any de presó i dos d’inhabilitació. Les dues penes seran suspeses, sense que afectin els seus antecedents penals, per tal que pugui seguir exercint d’escorta.

4,6 milions malversats

El tribunal considera provat que es van malversar 4,6 milions d’euros en una quarantena de contractes falsos. A part dels eurodiputats, també han declarat culpables a dotze assistents de Rassemblement National. “Siguem clars. Ningú és jutjat per involucrar-se en la política“, ha reiterat la presidenta del tribunal.

Segons el tribunal, s’ha provat que els condemnats van signar contractes ficticis i que dins del partit hi havia “un sistema” per derivar despeses a través de fons de la UE. “S’ha establert que tota aquesta gent treballava en realitat per al partit, que els seus eurodiputats no els havien encarregat cap tasca”, ha explicat.

“Odia les mates, però és molt bo en física. És més de TikTok que d’Instagram. A internet li agrada mirar violacions en grup”. Aquest és un dels missatges directes de la campanya ‘El porno és fake’. Impulsada per la comissió de prevenció de violències sexuals de l’Alt Urgell, pretén reflexionar sobre la influència que té el porno en la societat.

“No… no, el meu fill no mira porno”, “el meu fill m’ho hauria dit si en consumís”, “jo penso que no, el nano amb 11 anys… jo penso que no”. Són els testimonis, en un altre vídeo, d’alguns pares a qui se’ls és difícil creure que els seus fills podrien haver consumit pornografia. El vídeo acaba amb dues dades clau: un estudi de Save the Children diu que l’edat mitjana a la qual els menors tenen el primer contacte amb el porno és a vuit anys i un 87% dels nois menors confessen consumir-lo cada dia.

En un altre dels vídeos que pretén demostrar com és de fàcil l’accés a la pornografia, una noia entra en un forn de pa per demanar “una polla de quart trempada”, així com “una fel·lació i dos parells de tetes”. “No els deixis sols”, diu la campanya, adreçada a tots els públics.

“Vols que ho celebrem amb una mamada?”

“Què passa, per què estàs tan seriosa? Vols que ho celebrem amb una mamada”, diu una nena que juga amb nines. “Està reproduint el que ha vist en el porno. No penses fer-hi res?” conclou el vídeo.

Un altre dels clips mostra una altra de les conseqüències del porno i la pressió estètica que causa sobre les joves. A una noia li fa vergonya ensenyar el seu cos pel que ha vist a internet. I en un altre vídeo més llarg, es mostra uns pares amb els ulls tapats mentre paren taula per sopa i el nen, mirant el mòbil, i consumint pornografia i ensenyant-li el contingut a la germana, que vol advertir que el porno és més present del que es pot pensar.