El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat un gran projecte de remodelació del Museu del Louvre, que inclourà el trasllat de La Gioconda a una nova sala separada i una gran entrada prop del riu Sena abans del 2031 que hauria de permetre de descongestionar l’accés de la piràmide de vidre del que és el museu més visitat del món. També es preveu que els ciutadans de fora de la Unió Europea paguin més.

El nou emplaçament de l’obra mestra de Leonardo da Vinci permetrà de visitar-la “amb més tranquil·litat”, ha indicat el cap d’Estat francès en una compareixença oferta precisament a l’espai que ara acull la Mona Lisa.

Macron no ha revelat el cost, però s’estima que serà de centenars de milions d’euros, per a modernitzar, afectat per la saturació de visitants i les instal·lacions obsoletes. L’última gran renovació del Louvre data de la dècada del 1980, quan es va inaugurar la icònica piràmide de vidre. Sobre això, el Centre Pompidou, tancarà a final d’any per sotmetre’s a una renovació de cinc anys per un valor de 262 milions d’euros.

La meitat del pressupost del Louvre és finançada per l’estat francès, incloent-hi els salaris dels seus 2.200 empleats. L’altra meitat és proporcionada per fons privats incloent-hi vendes d’entrades, ingressos de restaurants, botigues i reserves per a esdeveniments especials, així com patrocinadors i altres socis. Això inclou el finançament de la Unió dels Emirats Àrabs pel dret de fer servir la marca per al museu Louvre Abu Dhabi.

Fuites d’aigua i altres danys

La directora del Louvre, Laurence des Cars, va enviar una nota expressant una sèrie de preocupacions a la Ministra de Cultura francesa, Rachida Dati, a principis d’aquest mes dient que el museu està amenaçat per “l’obsolescència”. Segons el document publicat inicialment pel diari francès Le Parisien, va advertir sobre la degradació gradual de l’edifici a causa de fugues d’aigua, variacions de temperatura i altres problemes que posen en perill la preservació de les obres d’art.

El ple del Consell ha aprovat el nomenament del periodista Vicente Ordaz com a president de la nova Corporació Audiovisual valenciana (CACVSA), l’empresa pública que renovarà la radiotelevisió pública valenciana À Punt.

Ordaz, ex-director d’Informatius de COPE València, va ser proposat la setmana passada per unanimitat pel consell d’administració de la nova empresa pública, en la primera reunió de constitució en les instal·lacions d’À Punt a Burjassot.

A la cita van acudir els vuit membres que formen part del consell d’administració, que gestionarà directament À Punt durant els cinc anys vinents, com estableix la Llei 2/2024, de 27 de juny, de la Corporació Audiovisual.  Els consellers són Vicente Ordaz, Alfonso Gil, Pilar Caro, Rosalía Mayor, Mª José Arambul, Susana Pérez, Julio Utrilla i Gonzalo Romero.

Més de 170 persones han hagut de ser evacuades d’un avió incendiat a l’aeroport internacional de Busan, al sud de Corea del Sud, en un incident que ha deixat dos ferits i que ha tornat a posar el focus en la seguretat de l’aviació després de l’accident del desembre passat a Muan.

Fire breaks out on an Air Busan A321 bound for Hong Kong at Gimhae International Airport in Busan, South Korea.

At around 10:30 p.m. on Tuesday, a fire broke out in the tail section of the aircraft.

All 170 passengers and crew evacuated, and there were no casualties,… pic.twitter.com/GqzIkrUx85

— Breaking Aviation News & Videos (@aviationbrk) January 28, 2025

L’aeronau, un Airbus A321-200 de la companyia Air Busan, s’ha incendiat per la part de la cua poc abans d’enlairar-se, cap a les 22.30 (hora local). L’emergència ha obligat a evacuar 169 passatgers, sis tripulants i un treballador de manteniment amb un tobogan inflable, segons ha informat l’agència de notícies Yonhap.

Les flames s’han estès després per tot el buc, tot i que els bombers han aconseguit extingir-les en poc més d’una hora. Les autoritats han aclarit que les dues persones ferides no estan greus i que han patit algun tipus de dany durant el procés d’evacuació, tot i que els detalls encara no són clars.

Corea del Sud té encara molt present l’accident d’un avió de la companyia Jeju Air que es va estavellar el 29 de desembre passat mentre intentava d’aterrar a l’aeroport internacional de Muan. En aquell accident, van morir 179 de les 181 persones que viatjaven a bord.

El PSOE i Junts han tancat un acord per a l’aprovació d’un decret que recupera l’actualització de les pensions, els ajuts al transport, els ajuts als afectats per la gota freda i les principals mesures socials que incloïa el decret òmnibus.

En total, són vint-i-nou mesures de les més de vuitanta que hi havia en el decret que va caure al congrés espanyol. Els dos partits s’han instat a negociar bona part de les que ara han quedat fora i aprovar-les en futures iniciatives.

Sánchez mira de vendre com una victòria la rectificació davant de Junts amb un nou decret

Avançament del finançament autonòmic

El decret renovava el càlcul dels lliuraments que es feien a les comunitats autònomes, és a dir, un mecanisme que permet que rebin anticipadament part dels fons que els corresponen pel sistema de finançament autonòmic. Sense renovar el càlcul, rebran les mateixes quantitats que el 2023, cosa que significa menys recursos perquè es va recaptar menys que enguany. Fonts de Junts asseguren que no donaran suport únicament a lliuraments “sense pactar una redistribució diferent dels objectius de dèficit i sense haver obert una negociació sobre el concert econòmic”.

Imposts

El primer decret incloïa pròrrogues i reformes d’imposts, com ara, modificacions de l’IRPF i de l’Impost de Societats, i també el tribut a la banca. Es preveia d’augmentar de 1.500 euros a 2.500 el límit d’ingressos procedents d’altres pagadors a partir del qual és obligatori presentar la renda. També es renovaven les deduccions a l’IRPF a les obres a la llar per reduir la demanda energètica i a la compra d’un cotxe elèctric.

A més, pel decret s’endarreria fins al primer d’abril l’entrada en vigor del tribut sobre les cigarretes electròniques i s’introduïen modificacions per a ajustar la transició al gravamen a la banca, que ha passat ara a ser permanent.

Pla de regeneració democràtica

El primer decret incloïa l’aprovació de mesures recollides al pla de regeneració democràtica impulsat pel govern espanyol. Es modificava la llei de Serveis de la Societat de la Informació per promoure “més qualitat del debat públic” i establir els principis bàsics que han de complir els prestadors informació. Junts considerava que vulnerava les competències catalanes.

El palauet del PNB a París

El palauet que hi ha a l’avinguda de Marceau de París i on actualment hi ha la seu de l’Institut Cervantes a París havia de deixar de ser de l’estat espanyol i se n’havia de cedir la titularitat al PNB, en virtut de la llei de la memòria històrica, atès que va ser adquirit per aquest partit el 1936 i va ser la seu del govern basc a l’exili.

La llei de Correus

El decret òmnibus incloïa la modificació de la llei de Correus per a ampliar les competències del grup perquè pugui oferir més serveis, a banda els que fa habitualment, entre els quals, serveis fiscals.

Empreses electrointensives

El decret nou no inclourà la pròrroga de la reducció del 80% dels peatges elèctrics als consumidors electrointensius, una mesura que equipara el cost amb el dels seus competidors més propers i que es trobava vigent d’ençà de l’esclat de la crisi energètica que va ocasionar la invasió d’Ucraïna el 2022. Una empresa electrointensiva és aquella el principal factor de producció de la qual, encara que no l’únic, és l’electricitat.

Tampoc no s’inclou en el nou text pactat pel govern espanyol i Junts la concessió de finançament a les comunitats per a l’execució de les mesures de suport del pla MOVES. Amb aquests fons es pretenia d’ampliar el termini de vigència dels ajuts a la mobilitat elèctrica.

Ajut a la final de la UEFA

El decret donava suport a la sol·licitud de la federació espanyola de futbol perquè la ciutat de Bilbao i l’estadi de l’Athletic Club acollissin la final de la Lliga de Campions del 2024 i de la final de l’Europa League masculina del 2025; aquest suport es traduïa amb l’exempció del pagament de l’impost de societats a les empreses organitzadores i als equips participants en relació amb allò que obtinguessin durant aquests esdeveniments.

Ajut a Ceuta per a menors immigrants

El decret òmnibus també incorporava una subvenció de 4,5 milions d’euros a Ceuta per a reforçar la capacitat d’acollir menors immigrants no acompanyats.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que el nou decret que han aprovat arran del pacte amb Junts incloïa vint-i-nou mesures, entre les quals, la revalorització de les pensions, els descomptes al transport públic i els ajuts als afectats per la gota freda i pel volcà de La Palma, que va entrar en erupció el 2021. A més, ha dit que incloïa una mesura addicional que no figurava en l’anterior decret, que no es va ratificar al congrés espanyol: la creació d’un sistema públic d’avals i garanties a propietaris i llogaters d’habitatges. Amb aquesta rectificació, Sánchez diu que salven “la pràctica totalitat de les mesures de l’escut social”.

A banda, ha reconegut que l’acord amb Junts incloïa la tramitació de la proposició no de llei que demana que presenti una qüestió de confiança, però ha reafirmat que la presentació efectiva d’aquesta qüestió de confiança era competència exclusiva del president del govern espanyol. “Veuran que es reconeix allò que diu la constitució”, ha dit. Tot i això, ha considerat que no veia necessitat de presentar cap qüestió de confiança. Fa uns dies, el govern espanyol s’havia negat de totes totes a permetre’n la tramitació.

Sánchez també ha dit que el govern negociava per aprovar “en qüestió de setmanes” un decret amb mesures econòmiques que afecten sectors com la indústria electrointensiva i l’automoció –amb ajuts per a impulsar la compra del vehicle elèctric– o mesures per a millorar el finançament de les comunitats autònomes. “Parlem de mesures necessàries i bones per al país”, ha dit.

El congrés espanyol va refusar la setmana passada el decret òmnibus que incloïa mesures clau com la revalorització de les pensions i els decrets al transport públic, amb el vot majoritari en contra del PP, Vox i Junts. Míriam Nogueras va acusar el PSOE d’haver barrejat aquestes mesures socials amb “vuitanta mesures més que ni s’han votat ni s’han debatut enlloc”. Els dies següents Junts havia demanat que aprovés un decret només amb les mesures socials, però el PSOE s’hi negava i deia que “no faria a trossos el decret”, com finalment ha fet. “Aquests darrers dies ens han ensenyat moltes coses. Coses que hauríem de reflexionar entre tots i prendre’n nota. Malgrat totes les dificultats i de ser en minoria, el govern de coalició progressista és el govern dels acords”, ha dit avui Sánchez.

El president del govern espanyol ha presumit de la capacitat negociadora malgrat haver hagut de passar aquests dies fins a tancar un acord –”el diàleg, la negociació i l’acord són senyes d’identitat del meu govern”, ha dit–, i ha expressat l’agraïment als grups parlamentaris “que des de posicions allunyades són capaços de pensar en allò comú”. En contra, ha atacat “la coalició negacionista del PP i Vox” perquè diu que ha manipulat el debat amb mentides. “Aquells que vulguin votar en contra, legítimament podran fer-ho. Però els demano que no enganyin la gent. Que es posicionin amb arguments reals, no fal·laços, de per què defensen un model de societat en el qual els drets han de transformar-se en béns de mercat”, ha dit.

El govern ha evitat una crisi amb els Comuns gràcies a l’aprovació d’un règim sancionador per als incomplidors de la llei d’habitatge del 2007. Ara bé, l’aplicació d’aquest règim encara toparà amb dos obstacles principals. Primer, que no té garantit el suport d’Esquerra Republicana, imprescindible per a l’aprovació. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, confia que s’hi sumaran. El segon obstacle és encara més seriós: el govern reconeix que no hi ha prou inspectors. “Els inspectors de què disposem a Consum com a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya són clarament insuficients per a la tasca de fer seguiment d’aquest nou decret llei”, ha dit Paneque. 

El govern multarà amb sancions fins a 900.000 euros l’incompliment del topall del lloguer

Paneque té pensat d’incorporar entre setanta-cinc i cent inspectors nous, però això depèn d’uns suplements de crèdit que ara com ara són incerts, perquè el trencament de la negociació per al pressupost ha deixat el govern en fora de joc. El govern admet que “no hi ha una data màxima” perquè s’incorporin, però que ho volen aconseguir tan aviat com sigui possible. En tot cas, malgrat de reconèixer que no hi ha prou inspectors, la consellera ha assegurat que el règim sancionador serà “100% eficient a partir del dia que es publiqui” i que la posada en marxa no serà gradual, perquè a més dels inspectors que ja tenen de moment les agències d’Habitatge i de Consum, habilitaran un canal d’atenció telemàtica a disposició dels llogaters que pensin que se’ls vulneren els drets.

La mesura ha de permetre de multar amb fins a 900.000 euros als propietaris que lloguin el seu pis per un import més d’un 30% superior al fixat per l’Índex de Preus de Referència o als que sortegin la contenció de les rendes amb l’ús fraudulent del lloguer de temporada. Paneque ha concretat avui que la mesura afectarà tan sols els contractes signats a partir de la publicació del règim sancionador, i que no tindrà efectes retroactius. Els lloguers de temporada són exclosos de la contenció de preus espanyola i suposen la majoria dels nous contractes, molts dels quals són pensats, en realitat, per a residència habitual. 

El maig proppassat, el PSC es va abstenir davant la proposta del govern del president Pere Aragonès de regular el lloguer de temporada a través de la legislació catalana. La llavors portaveu, Alícia Romero, ara consellera d’Economia, va dir que causaria “inseguretat jurídica”. Junts, el PP, Ciutadans i Vox hi van votar en contra. Ara, el govern considera que amb el règim sancionador n’hi haurà prou per a perseguir l’ús fraudulent dels contractes temporals.

El lloguer de temporada s’obre pas per esquivar el topall de preus: “No tenim un dret real d’habitatge”

El candidat a la presidència del Consell de la República i ex-vice-president d’aquest organisme, Toni Comín, ha anunciat que vol presentar una querella contra Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, arran de la carta que va publicar ahir i que Comín considera que recull “acusacions completament infundades i fal·laces” contra ell. L’enfrontament públic entre l’un i l’altre va començar amb un missatge a X de Valtònyc en què recomanava d’allunyar-lo de qualsevol organització, i que després va esborrar. “El que ha sortit als mitjans és només la punta de l’iceberg”, deia en relació amb l’auditoria sobre possibles despeses irregulars de Comín al Consell de la República. En una entrevista a VilaWeb, Comín va contestar que les paraules de Valtònyc eren “totalment injustificades” i que no podia acceptar que el difamessin i es fes “la més mínima insinuació de corrupció”. “Això és una injúria i em defensaré tant com calgui i tant de temps com convingui”, afegia. I el conflicte encara va escalar més amb un nou comunicat de Valtònyc concretant les acusacions i en què feia referència a la darrera vegada que havien parlat, feia un any: “Li vaig enviar una carta informant-lo que, com a responsable informàtic de les donacions, havia descobert transferències personals al seu compte mentre els deutes del Consell amb els proveïdors creixien i les donacions disminuïen.”

Valtònyc també deia que Comín li havia fet xantatge emocional quan li va reclamar el pagament de factures pendents amb ell –que treballava d’informàtic per a CatGlobal, l’entitat que dóna cobertura legal i financers al Consell de la República– de feia sis mesos. De fet, diu que el seu rol com a informàtic li va permetre de saber els moviments dels comptes corrents. “Quan més tard vaig confrontar-lo, la seva justificació va ser que els diners eren seus, perquè una part pertanyien als exiliats, i que de fet la caixa de resistència li devia diners. Tanmateix, jo sabia que cap altre exiliat no havia fet ús d’aquests fons i molts més d’aquesta manera. Més tard, va intentar justificar-se amb el cost del funeral de la seva mare, una afirmació que vaig descobrir que era falsa, perquè havia estat cobert per una altra associació”, relata. A més, deia que Comín va prioritzar el pagament de deutes a una empresa de la seva confiança amb les donacions fetes pel retorn de Carles Puigdemont. “Fons que podrien haver servit per a donar suport als mossos suspesos de feina”, deia. Fins i tot, Valtònyc deia que durant les negociacions per l’amnistia, va veure com Comín “actuava de manera egoista, prioritzant els seus interessos personals per sobre del bé col·lectiu”. I encara afegia: “A més, durant aquest temps ha posat en risc altres persones amb accions que sabia que eren il·legals, protegint-se de les conseqüències legals mitjançant la delegació de responsabilitats.”

Comín contesta que totes aquestes acusacions són “infundades i fal·laces”, i que li han ocasionat un dany reputacional. “Ateses la gravetat i falsedat d’aquestes acusacions, he donat instruccions als meus advocats per tal que presentin la corresponent querella, en defensa de la meva honorabilitat i de la meva reputació, així com de les de la institució de la qual he estat vice-president fins el passat mes de novembre”, anuncia Comín.

“En la mesura que aquestes falses acusacions tinguin com a objectiu perjudicar –amb mitjans espuris– la meva candidatura a la presidència del Consell de la República així com el prestigi de la institució, em reafirmo més que mai en el meu compromís de concórrer a aquestes eleccions, amb la finalitat de garantir la continuïtat del Consell”, acaba Comín.

Toni Comín: “No tinc res de què amagar-me, presentaré batalla”

Boye no serà l’advocat de Comín

En aquest procés judicial, Gonzalo Boye no serà l’advocat que representarà els interessos de Comín, malgrat que continua essent-ho en tot allò que té a veure amb les causes al Tribunal de Justícia i de la Unió Europea i del Tribunal Suprem espanyol. Fonts de l’entorn de Comín diuen que Boye no el representa judicialment en tot allò relacionat amb el Consell de la República, i que, de fet, com que també ha estat advocat de Valtònyc, no seria adequat que portés una querella en contra seva.

El jutge de l’Audiència espanyola Félix Guevara ha suspès indefinidament el macrojudici per narcotràfic i emblanquiment de diners de l’anomenada operació Mito, en què la fiscalia acusa també l’advocat Gonzalo Boye, a qui demana nou anys i nou mesos de presó. Guevara ha pres la decisió després d’haver decidit, de manera sorprenent, que comencessin a declarar els acusats, i que el primer a fer-ho fos el principal acusat i suposat capitost de la trama, José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco. El president del tribunal ho ha anunciat quan eren a mig declarar els pèrits que havien d’analitzar la validesa dels enregistraments sonors de les converses d’alguns dels acusats, i quan encara queden alguns testimonis per a declarar. De fet, quan va començar el judici totes les parts van acordar que les declaracions dels acusats no es farien fins al final del procediment. 

Quan Guevara ha demanat a Prado Bugallo que començava la seva declaració, aquest s’hi ha negat, tot demanant que abans acabessin de declarar els pèrits. A més, la defensa d’un altre dels acusats ha fet saber que el seu client, Santiago Osuna, no estava en condicions de comparèixer perquè ara mateix es troba ingressat en un hospital. Guevara ha decidit aleshores que suspenia sine die el judici fins que no s’estableixi un nou calendari, i encara ha amenaçat que tot plegat podria portar a començar el procediment de bell nou. 

Punt final de l’estira-i-arronsa entre el govern espanyol i Junts amb motiu de la derogació del decret òmnibus. Aquest migdia, totes dues parts han tancat un acord per a l’aprovació d’un decret que recuperi l’actualització de les pensions i les principals mesures socials que es van aturar amb la derogació del decret òmnibus. Aquest nou decret també inclou les bonificacions per al transport, els ajuts als afectats per la gota freda i la prohibició de desnonaments a famílies vulnerables amb una reparació de l’estat als propietaris, entre més mesures.

Segons un comunicat emès per Junts sobre l’acord, resten fora d’aquest decret tot un altre paquet de mesures que eren incloses en el decret òmnibus que va presentar el govern espanyol i que el congrés va tombar; per exemple, “totes les mesures tributàries, les mesures relatives als ajuts a empreses electrointensives, les mesures per suavitzar l’impacte comptable de l’impost als bancs, les subvencions a empreses sense el balanç previ pertinent, o la perpetuació d’unes bestretes pel finançament autonòmic sense pactar una redistribució diferent dels objectius de dèficit i sense haver obert una negociació seriosa sobre el concert econòmic de Catalunya.”

D’altra banda, el PSOE també s’ha compromès amb Junts a tramitar a la mesa del congrés la proposició no de llei (PNL) perquè Pedro Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança. La mesa fa setmanes que evita de pronunciar-se sobre la mesura, mentre que els socialistes s’hi negaven i deien fins ara que Junts havia de presentar una moció de censura.

L’entesa ha arribat in extremis quan la Moncloa ha cedit i ha endarrerit la reunió del consell de ministres. L’executiu demanava a Junts alguna mena de garantia per a evitar una nova derrota parlamentària d’aquí a un mes, quan s’ha de convalidar el nou decret a la cambra. Pedro Sánchez compareixerà en una conferència de premsa per explicar-ne els detalls.

Per donar més marge a la negociació, el govern espanyol havia decidit d’invertir l’ordre de les reunions que havia de fer avui. En primer lloc, s’ha fet la del Consell de Seguretat i, en acabat, s’ha convocat el consell de ministres. L’entesa ha arribat a última hora, després de dies de negociacions.

Poques hores abans de l’acord, la portaveu de Junts al congrés, Míriam Nogueras, ha instat l’executiu espanyol a aprovar un decret amb les mesures urgents com ara la revaloració de les pensions, el descompte al transport i els ajuts als afectats per la gota freda.

El govern espanyol ha decidit d’ajornar la reunió del consell de ministres prevista a primera hora del matí per intentar de tancar el suport de Junts al decret òmnibus. La reunió s’havia de fer a les 9.30, però s’ha decidit d’avançar el Consell de Seguretat espanyol, mentre l’executiu prova de tancar la negociació.

Junts ja va rebutjar el decret dimecres passat al congrés espanyol i, precisament avui, la seva portaveu a la cambra baixa, Míriam Nogueras, ha advertit que la seva formació no és la crossa del govern espanyol. Per això, ha exigit a l’executiu de PSOE i Sumar que negociï.

De fet, Nogueras ha encoratjat el president Pedro Sánchez a aprovar avui un decret que inclogui les mesures que sí que són urgents com ara les ajudes al transport, a la gota freda i la revalorització de les pensions, i no intentar de “colar altres coses”.

L’Ajuntament de Salt (Gironès) ha denunciat a Consum onze comerços per no retolar en català, i que, per tant, incompleixen la llei de política lingüística.

L’àrea de Comerç del consistori va fer-hi diverses visites informatives durant el 2024. En una primera visita, s’informava de l’incompliment normatiu i se’ls demanava que adaptessin la retolació de l’establiment a la legislació vigent, que estableix que el nom de la botiga pot ser el que s’esculli, però que la senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis han d’estar, com a mínim, en català.

Passats uns tres mesos, van tornar a visitar aquests comerços per a comprovar si havien fet els canvis. En cas que no fos així, es feia una tercera visita de seguiment per iniciar el procés i derivar el cas davant de l’Agència Catalana de Consum, que té potestat sancionadora. Ara, han denunciat a Consum onze primers comerços que no compleixen la normativa, però avisen que ja treballen amb nous casos d’establiments qe continuen sense retolar en català.

De totes maneres, la feina de difusió i revisió comerç a comerç dona els seus fruits: des del consistori han detectat cinc establiments que en les noves visites havien fet l’adaptació i al rètol ja hi figurava l’activitat en català. “Poden semblar pocs, però es tracta de fer aquesta feina pedagògica i que cada cop més comerços siguin conscients de la normativa i incorporin el català des de l’inici”, ha dit la regidora de desenvolupament local, Núria Heras.

Les línies d’actuació

L’acció municipal s’ha fet en paral·lel i de manera coordinada amb tres campanyes de sensibilització al comerç que s’han impulsat des de l’Oficina de Català de Salt del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

Per exemple, es va impulsar la campanya “El teu negoci, en català” en què es va analitzar la situació de més de 170 establiments comercials de la zona centre per comprovar la retolació identificativa i informativa, així com la llengua de salutació i adequació. I entre els mesos de juliol i l’octubre, es van visitar fins a 56 comerços. A banda de donar la informació, l’Oficina de Català a Salt els oferia els serveis del CPNL per fer assessorament, així com el servei de revisió i traducció de textos.

A més, s’ha fet la campanya “Comerços Aprenents”, que dota de formació bàsica d’atenció al públic una botiga o negoci, i la campanya de difusió del Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL), en què també es feia arribar informació i assessorament lingüístic a tots els establiments comercials.

La companyia Google, que inclou un dels motors de cerca d’internet més importants del món, ha decidit d’utilitzar el nom de Golf d’Amèrica en lloc de Golf de Mèxic, seguint les ordres emeses pel president dels Estats Units, Donald Trump.

Segons que ha explicat la multinacional a la xarxa social X, Google ha decidit d’actualitzar el nom del golf en els seus mapes per als Estats Units, ja que aquest és el nom oficial actual del golf per al país.

“Hem rebut algunes preguntes sobre els noms a Google Maps. Tenim una pràctica de llarg recorregut a l’hora d’aplicar canvis de nom quan s’han actualitzat en fonts governamentals oficials”, explica Google.

Also longstanding practice: When official names vary between countries, Maps users see their official local name. Everyone in the rest of the world sees both names. That applies here too.

— News from Google (@NewsFromGoogle) January 27, 2025

Així, la companyia anuncia que, seguint aquestes fonts oficials, es farà una actualització del que anomena Sistema d’Informació de Noms Geogràfics (GNIS) als Estats Units.

Mont McKinley

Aquesta actualització afectarà també el Mont McKinley, situat a Alaska, anteriorment conegut com a Mont Denali, i al Golf d’Amèrica, conegut arreu del món des de fa segles com a Golf de Mèxic.

Tanmateix, la tecnològica nord-americana adverteix que els canvis només afectaran els usuaris que accedeixin als mapes des dels Estats Units, ja que a la resta del món es mantindran les dues denominacions.

L’11 de desembre, el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va anunciar que la consulta sobre la llengua base a l’ensenyament es faria a final de gener, tot i que no va concretar cap data exacta. A 28 de gener, el conseller encara no ha donat cap informació sobre la consulta. Davant aquesta situació, Escola Valenciana ha tornat a exigir-ne la retirada per la incapacitat de la Conselleria per a fer-la efectiva.

“Després que la Conselleria anunciara la consulta el passat mes de desembre, continuem davant un escenari incert on, a final de gener, encara no ha passat pel plenari del Consell i, fins i tot, continuem sense l’informe previ necessari del Consell Jurídic Consultiu. No entenem que a final de gener, la Conselleria no tinga els deures fets”, ha dit Alexandra Usó, la presidenta d’Escola Valenciana.

L’entitat ha destacat que l’arribada dels mesos de febrer i març, moment en què comencen les portes obertes als centres educatius, és especialment rellevant perquè en aquest període s’expliquen els projectes educatius a les famílies. No obstant això, assenyalen que la situació actual genera una gran incertesa perquè els centres es veuran afectats per una consulta que encara no s’ha fet. Així, els centres no poden definir els seus projectes lingüístics i aquesta demora els deixa sense temps per a adequar-los abans que comence el procés de matriculació. Tot això incrementa la preocupació i el malestar entre la comunitat educativa.

Per part seua, Famílies pel Valencià exigeix a la Conselleria que explique els seus plans i demanen al conseller Rovira que done una resposta tan aviat com siga possible sobre si es farà o no la consulta i, en cas que es mantinga, quan es farà. El col·lectiu, que ha fet més de dos-cents actes informatius arreu del País Valencià en els dos últims mesos, considera que la Conselleria menysprea les famílies i denuncia que es troben en una “incertesa absoluta” per al pròxim curs. Així, han qualificat com a “trampa” aquesta consulta i reivindiquen que les famílies necessiten saber quins seran els projectes lingüístics dels centres educatius.

El col·lectiu defensa que no s’hauria de fer aquesta consulta i insta la Conselleria a escoltar la veu dels experts, dels més de vint Consells Escolars Municipals que s’hi han pronunciat en contra, dels sindicats majoritaris de l’ensenyament, de la FAMPA, de les entitats per la llengua, i de les més de set mil famílies que s’han adherit al manifest de Famílies pel Valencià i que n’exigeixen la retirada perquè la veuen com un intent d’arraconar la llengua. Amb tot, el col·lectiu continuarà amb la seua campanya informativa, que ha estat un èxit entre les famílies. A més a més, aquest dissabte, 1 de febrer, faran el primer acte en una zona de predomini lingüístic castellà, al municipi de Pedralba (Serrans).

Núria Cerveró: “Els xiquets no entenen per què no poden estudiar en valencià”

El president de la Generalitat, Salvador Illa, esquivarà el tràngol d’un revés al Parlament de Catalunya que hauria fet trontollar l’estabilitat del govern i hauria eixamplat el distanciament amb ERC. La portaveu d’Esquerra al parlament, Ester Capella, ha anunciat que demà el seu grup votarà a favor del decret de pròrroga pressupostària, que es convalidarà també amb el suport dels Comuns. El partit d’Oriol Junqueras continua tancat a negociar el pressupost d’enguany però no tombarà el decret de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d’increment de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l’àmbit de les prestacions socials. Capella ha argumentat que el decret és en realitat un automatisme per a preservar la mínima cobertura possible perquè el sector públic no “es col·lapsi”. Si no s’aprovés, restaria en una situació de precarietat i el faria perillar, segons ERC. “Som molt rigorosos en la negociació però també molt responsables amb la gestió pública que afecta directament els ciutadans”, ha dit Capella. Així mateix, ha remarcat que el decret inclou l’índex de suficiència, que incideix en les prestacions que reben més de 200.000 persones a Catalunya, i reverteix l’anomalia de les famílies vulnerables a qui la Generalitat havia reclamat el retorn de pagaments indeguts de la renda garantida de ciutadania. El govern pretén ara amnistiar-les amb l’aval del parlament.

El govern d’Illa ja va plegar veles i va assumir que no podria aprovar el pressupost d’enguany per la negativa d’ERC a pactar-lo. Però necessitarà que el parlament validi ampliacions de crèdit i més possibles decrets per desplegar el programa de govern i els compromisos dels acords d’investidura. Capella ha deixat oberta l’actuació d’Esquerra respecte d’aquestes votacions. Ha assenyalat que decidiran el seu vot segons el progrés en qüestions importants de l’acord d’investidura amb el PSC. “Ara per ara som a les beceroles”, ha afegit la portaveu parlamentària dels republicans.

ERC, en canvi, s’oposarà a un altre decret que també es votarà en el ple d’aquesta setmana i que els socialistes podrien aprovar amb una majoria alternativa al de la investidura: el decret que deroga el règim sancionador als municipis per haver excedit el consum d’aigua màxim i haver incomplert el pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera. El PSC ja va oposar-se frontalment a la interposició de multes que defensava el govern de Pere Aragonès. La determinació d’eliminar-lo és, per a ERC, una reculada en tota regla en la lluita contra la sequera. Capella ha al·legat que s’hi oposaran per coherència política i ha remarcat la importància de controlar l’ús abusiu de l’aigua que puguin fer particulars o determinades activitats econòmiques, dissuadir-ne un consum excessiu en situacions de sequera i fer pedagogia contra la cultura permanent de gastar sense mesura recursos naturals que són finits.

D’una altra banda, el ple aprovarà igualment la llei que elimina els privilegis fiscals per al macroprojecte turístic del Hard Rock i que ERC i els Comuns esperen que forci els promotors a fer marxa enrere.

El primer ministre serb, Milos Vucevic, ha dimitit. Una dimissió que arriba l’endemà que estudiants serbs bloquessin durant tot el dia una important cruïlla de trànsit a Belgrad amb el suport de pagesos, fet que augmentava la pressió sobre el president, Aleksandar Vucic.

Autokomanda pic.twitter.com/Mg29xcnAWT

— Zadužbina Milana Mladenovića (@ZaduzbinaMM) January 28, 2025

L’onada de manifestacions encapçalades per estudiants va començar com una protesta contra la corrupció del govern després de l’esfondrament del sostre d’una estació a la ciutat de Novi Sad, el primer de novembre, que va causar quinze morts.

El president Vucic ha intentat d’obrir un diàleg amb els manifestants i ha anunciat que preveia una remodelació del govern.

En un discurs televisat, Vucevic ha dit sentir-se orgullós de “tot el que s’ha fet sota el seu mandat, especialment en l’àmbit econòmic”. Així mateix, ha defensat el seu paper com a figura de continuïtat durant els darrers nou mesos.

“Hem encapçalat un progrés històric i hem frenat la inflació. Ens hem convertit en la segona economia amb més creixement d’Europa i hem aconseguit augmentar els salaris i les pensions”, ha afirmat abans de lamentar que, tanmateix, el que ha deixat empremta és la tragèdia de Novi Sad.

Per això, ha alertat que Sèrbia ha quedat atrapada en aquest accident. “Per desgràcia, hem vist com s’ha abusat políticament d’aquesta tragèdia, tot i que el govern ha actuat amb responsabilitat”, ha conclòs.

El Tribunal Suprem espanyol ha refusat avui per unanimitat d’anul·lar el nomenament d’Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l’estat. Demà, García Ortiz declari com a investigat davant el jutge Ángel Hurtado per la presumpta filtració denunciada per Alberto González Amador, el company de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

El tribunal ha avançat el veredicte i els dies vinents farà pública la sentència amb els arguments que sustenten la decisió.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa ha desestimat el recurs que havia presentat l’Associació Professional Independent de Fiscals (APIF) contra la decisió del govern espanyol de renovar, el desembre del 2023, García Ortiz com a cap del ministeri fiscal.

Les fonts consultades remarquen que, independentment del veredicte adoptat avui, la causa contra García Ortiz per presumpta revelació de secrets continuarà en mans del Suprem. 

Això, segons que expliquen, perquè, a més de ser fiscal general, també és fiscal de sala, un càrrec que també està aforat davant l’alt tribunal.

El productor audiovisual Jaume Roures ha presentat una querella per acusació i denúncia falsa contra dos inspectors en cap de la Comissaria General d’Informació de la policia espanyola com a responsables d’un informe en què l’assenyalaven com a sospitós d’haver comès un delicte d’alta traïció i un altre d’organització criminal. Amb el suport del centre Irídia, aquest matí ha presentat la querella a Barcelona.

Es refereix a l’informe que la policia va aportar el juliol de l’any passat al jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat 1 de Barcelona, dins l’anomenat cas Vólkhov, de la trama russa del procés. La policia va incloure Roures en aquesta trama falsa, amb una fitxa de deu pàgines on el feia co-responsable d’un “equip conjunt de comunicacions que l’esfera russa i el moviment secessionista català” havien ordit suposadament per a implantar la República catalana i l’establiment d’un sistema monetari basat en les criptomonedes. 

El cas és que la policia espanyola hi va implicar Roures, atribuint-li delictes de la gravetat dels de traïció i organització criminal, només per una frase d’una conversa entre dues persones, l’ex-dirigent de CDC Víctor Terradelles i l’ex-conseller Xavier Vendrell, en què el primer deia: “Tu i en David [Madí] intentàveu fer moltes coses, però molt grans, en temes de comunicació amb el Roures i aquesta gent està molt interessada a poder-hi participar”. Segons el relat policíac que es construeix tot seguit, el govern rus estava disposat a posar-hi entre 200 milions de dòlars i 300.

Aquell informe va servir a Aguirre per a mantenir viva la causa de la trama russa malgrat el revés de l’Audiència de Barcelona contra aquella investigació prospectiva. Fins que aquest tribunal, el desembre proppassat, va arxivar el cas Vólkhov en una desqualificació sense precedent de l’actuació del jutge, que just ara s’acaba de jubilar. 

Tanmateix, aquell informe policíac va situar en el focus Roures (i una quinzena d’investigats), que ara exigeix que aquells inspectors que en van ser responsables paguin les conseqüències penals per haver mentit impunement sobre ell. De fet, segons que ha explicat Roures, fins i tot es van inventar en l’informe el nom dels seus pares, el lloc de residència i el fet que tingués dos passaports.  

Els manifestants contra el desnonament de l’Antiga Massana han expulsat de la concentració el regidor dels Comuns Jordi Rabassa. En un vídeo publicat a les xarxes socials es veu com els manifestants li criden “fora”, mentre el regidor se’n va a poc a poc. “No hi volem cap polític professional perquè són els responsables del desnonament”, ha dit en un missatge l’Antiga Massana.

ATENCIÓ!

Jordi Rabassa dels Comuns @bcnencomu es presenta al desnonament de l'Antiga Massana i la classe treballadora el fa fora.

No volem aquí a cap polític professional quan són els responsables d'aquest desnonament. pic.twitter.com/r2LrZuLRFn

— Antiga Massana (@antigamassana) January 28, 2025

L’ex-responsable de compliment d’ERC, Xavier Mombiela, nega haver esborrat cap arxiu de la investigació interna sobre els cartells dels Maragall. Fonts del seu entorn consultades per l’ACN asseguren que va deixar la documentació bolcada al programari de Microsoft del seu ordinador a la seu del partit, al carrer de Calàbria de Barcelona, quan Oriol Junqueras el va destituir (18 de desembre).

Xavier Mombiela entén que els arxius de la investigació encara haurien de ser al servidor intern. Tot i això, demà lliurarà a la seu els documents i expedients que té a casa, i que s’enduia normalment per fer feina els caps de setmana. L’ex-responsable de compliment defensa la confidencialitat del procés intern i recorda que l’executiva no hauria de poder accedir a les investigacions de la comissió de garanties.

La nova direcció d’ERC no troba els documents de la investigació interna sobre la suposada estructura B del partit, tal com va publicar diumenge el diari Ara i la secretària general i portaveu republicana, Elisenda Alamany, va confirmar en la conferència de premsa d’ahir. El nou responsable de compliment és Lluís Mombiela –que no té cap lligam familiar amb Xavier Mombiela–, i que ja va ocupar el càrrec amb anterioritat. De fet, Xavier Mombiela va substituir el 2023 Lluís Mombiela, que ha recuperat el càrrec dos anys després.

Junqueras va tornar a fitxar Lluís Mombiela com a responsable de compliment just abans de Nadal, pocs dies després d’haver acomiadat Xavier Mombiela. Quan Lluís Mombiela va veure que la carpeta sobre la investigació del seu antecessor per l’afer dels cartells era buida, va avisar la direcció d’ERC. Alamany va detallar ahir que s’havia aixecat acta del cas, i que confiava que entre Lluís i Xavier Mombiela es tragués l’entrellat dels fets.

Sol·licitud d’informació

Fonts properes a Xavier Mombiela asseguren a l’ACN que quan va plegar va deixar tota la documentació pujada a la seva carpeta de treball mitjançant l’eina de Microsoft. Esquerra també té a disposició el programa Kmaleon, per bolcar arxius al servidor intern, però Xavier Mombiela considerava que es tracta d’una eina que no compleix els mínims de seguretat.

El nou director general del partit, Lluís Salvadó, va enviar el 17 de gener un burofax a Xavier Mombiela a casa per requerir-li més informació sobre el cas dels Maragall. Xavier Mombiela ja s’havia ofert a l’actual vice-secretari general d’Organització, Pau Morales, per fer traspàs del càrrec amb el nou responsable de compliment, Lluís Mombiela. Però la nova direcció no li va facilitar les dades de contacte del seu successor –i alhora antecessor– al càrrec.

L’entorn de Xavier Mombiela també explica que, segons un protocol intern d’ERC (que no és públic), el compte de Microsoft d’un treballador ha d’estar operatiu fins trenta dies després de ser destituït o donat de baixa. Junqueras va destituir Xavier Mombiela el 18 de desembre, però l’ex-responsable de compliment assegura que d’ençà del 30 de desembre (dotze dies després de la destitució) no pot accedir al seu compte de Microsoft. La direcció d’ERC defensa que ell ja no havia de tenir-hi accés des del mateix dia que va ser destituït.

Xavier Mombiela no sap si algú ha pogut entrar al seu usuari i –per descuit o no– haver eliminat o reubicat documents. El peritatge informàtic del partit conclou que els arxius no s’han introduït mai al servidor, de manera que tampoc s’haurien esborrat.

Pendents que es resolgui el cas, i que Lluís Mombiela tingui accés a la documentació que Xavier Mombiela aporti demà, l’executiva de Junqueras no descarta de declarar com a inviable el procés intern de l’ex-responsable de compliment. L’actual direcció dubta que s’hagi mantingut correctament la cadena de custòdia dels documents, proves i aportacions del cas dels cartells.

De fet, l’equip de Junqueras considera irregular, poc ètic i denunciable que Xavier Mombiela tingui documents a casa. L’ex-responsable defensa que són documents que s’enduia per treballar els caps de setmana i que, en tot cas, ha complert la legalitat en tot moment.