L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’amnistia per als quaranta-sis agents de la policia espanyola processats a Barcelona per les agressions als votants del Primer d’Octubre. El tribunal sosté que “les lesions als ciutadans no van ser greus” i que “la finalitat no era castigar o humiliar els ciutadans, sinó impedir, o intentar impedir, la celebració de la consulta, tot i que la força emprada fos excessiva o desproporcionada en els casos investigats”. Hi afegeix, però, que les accions dels policies “no superen el llindar de gravetat” al qual es refereix la norma de l’oblit penal per excloure’ls, i per això valida que la causa contra els policies s’arxivi.

Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Irídia, i setze persones afectades van presentar recurs contra l’amnistia dels agents, dictada pel jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que ja els havia deixat a un pas de judici. Òmnium considera que la llei d’amnistia no pot beneficiar, “en cap cas, els responsables de la violència policíaca, i que els actes investigats queden exclosos de l’àmbit de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia. L’entitat ha anunciat que recorrerà contra la decisió de l’Audiència.

L’ANC assenyala que la resolució de l’Audiència de Barcelona no respon a algunes de les qüestions que plantejava l’entitat en el recurs. A més, consideren que la resolució fa una interpretació contrària a l’Article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, de prohibició de tracte degradant o inhumà a les persones. Per tot plegat, l’ANC també interposarà un recurs davant del Tribunal Suprem (TS) espanyol.

Aquesta mateixa setmana la fiscalia ha demanat aplicar l’amnistia a Roger Español, l’independentista que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada per la policia espanyola durant el Primer d’Octubre a Barcelona, i també als quatre agents processats per haver-lo mutilat. Tot i haver aplicat l’amnistia als quaranta-sis policies, va mantenir la causa oberta tant per a Español com per als agents que haurien ordenat i disparat les bales de goma en aquella zona. Ara la fiscalia, que s’oposava a investigar els quatre policies, però acusava Español d’atemptat contra l’autoritat, demana l’amnistia per a tots cinc.

El govern d’Argentona (Maresme) ha apartat temporalment un regidor per un presumpte cas d’assetjament a una treballadora municipal. En un comunicat, l’executiu (Tots per Argentona, Avancem i ERC) revela que al maig va fer arribar a Inspecció de Treball la denúncia d’una treballadora del consistori per un suposat cas d’assetjament laboral per part d’un càrrec electe. Ara, aquest organisme ha conclòs de forma preliminar que hi va haver assetjament i retreu al consistori no haver fet prou per evitar-ho.

Després d’aquesta proposta de resolució, el govern ha rebutjat “tots els tipus d’assetjament” i ha dit que presentarà al·legacions per demostrar que sí que va prendre mesures per aturar el cas denunciat.

L’executiu local precisa que la resolució d’Inspecció de Treball no especifica quines mesures cal adoptar vers el presumpte assetjador. Així i tot, apunta que els grups han considerat “adient” revocar les delegacions d’aquest regidor de forma temporal fins a la resolució definitiva per part del Consorci d’Inspecció de Treball.

“L’Ajuntament d’Argentona vol transmetre el seu ferm compromís amb la transparència i reitera la tolerància zero amb qualsevol forma d’assetjament”, conclou el comunicat.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha enviat un informe al jutjat de Catarroja que revela que el govern de Carlos Mazón tenia dades disponibles de l’augment del barranc de Torrent a les 18.10, segons que ha avançat À Punt i Eldiario.es. La jutgessa que investiga el cas va sol·licitar la setmana passada a la CHX que enviés informació relativa sobre el cabal del barranc de Torrent.

En l’escrit, la CHX explica com funciona el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) i diu que no és pas un sistema de predicció, sinó d’observació. Segons l’informe, la informació que transmet el SAIH al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana és complementària, i el seguiment dels cabals correspon també al govern autonòmic, tal com estableix el pla especial d’inundacions del País Valencià.

Nuria Ruiz Tobarra, la jutgessa de Catarroja que s’ha abocat a saber la veritat del 29 d’octubre

Eina d’observació en temps real

L’informe detalla que el SAIH és una eina d’observació en temps real. El sistema recull dades en intervals de cinc minuts, les transmet a la seu de la CHX, les processa i les mostra a l’aplicació informàtica amb un endarreriment d’entre 20 i 30 minuts des de la seva ocurrència real. A més, el SAIH emet avisos automàtics de pluja i cabal a Protecció Civil i Emergències, tot i que aquests avisos són complementaris a la informació d’altres fonts.

L’informe subratlla que, per la rapidesa amb què es produeixen les crescudes en aquesta mena de conques, i a causa de l’escàs nombre de punts automàtics de control, el seguiment dels barrancs i rambles requereix la participació d’uns quants organismes, tal com preveu el pla d’inundacions. Entre aquests organismes hi ha els ajuntaments, la Guàrdia Civil, els bombers forestals de la Generalitat, la policia de la Generalitat, agents mediambientals i altres recursos de vigilància preventiva.

El cas de barranc de Torrent

Pel que fa al barranc de Torrent, l’informe destaca que el SAIH disposa només d’un sensor de nivell en l’encreuament amb l’autovia del Mediterrani (A-3). Aquest sensor estima el cabal en aquest punt concret, però no és representatiu del cabal al llarg de tot el recorregut del barranc, ja que uns quants afluents hi conflueixen més avall.

L’informe també assenyala que, durant la gota freda, les pluges es van desplaçar d’est a oest i van afectar primer la part sud de la conca. I que això va provocar que la crescuda comencés a inundar Paiporta abans que el sensor registrés una crescuda significativa del cabal.

Finalment, el document conclou que la seguretat de les persones davant d’una emergència per inundacions no pot dependre únicament de les dades d’un sensor de nivell. La CHX diu que la gestió d’aquestes situacions requereix una major anticipació, basada en dades pluviomètriques i, sobretot, en prediccions meteorològiques.

Rosa M. Álvarez: “Em tortura pensar que mon pare va morir creient que la vida de la seua néta perillava”

Pablo Sánchez, el cantant principal de La Raíz, ha fet públic que no serà als concerts de la ronda de retorn de la banda perquè li han diagnosticat un mieloma múltiple. En un vídeo publicat a les xarxes del grup, explica que tot va començar amb uns mals d’esquena que no li passaven malgrat que feia fisioteràpia, i que va empitjorar arran d’un esternut molt fort que el va deixar adolorit durant setmanes. “Em vaig fer una nova ressonància i va aparèixer que tenia una fractura en una vèrtebra. És estrany, perquè amb un esternut no et trenques una vèrtebra”, diu. Després d’això es va fer més proves fins que van trobar el diagnòstic: “M’han detectat una malaltia greu i crònica. He de lluitar-hi des d’ara mateix. La setmana que ve començaré el tractament. Estaré fora dels escenaris, lògicament.”

 

View this post on Instagram

 

A post shared by La Raiz (@bandalaraiz)

En un comunicat de premsa, La Raíz precisa que aquesta malaltia és un mieloma múltiple, un tipus de càncer que afecta les cèl·lules plasmàtiques, un tipus de globus blancs presents a la medul·la òssia responsables de produir anticossos. Els símptomes més comuns són el dolor ossi, especialment a l’esquena, les costelles i els malucs; anèmia, infeccions freqüents i problemes de coagulació. Actualment, no hi ha una cura definitiva per al mieloma múltiple i els tractaments se centren a millorar la qualitat de vida i la supervivència del pacient.

“Des que m’ho van dir, només pense a curar-me i a estar amb la família. Òbviament, el grup i moltes altres coses que tenia al cap han passat a un segon, o tercer o quart pla. Ara mateix, el que importa és això. He d’estar fort, però he de ser a casa”, explica Sánchez al vídeo.

A petició de Sánchez, la ronda es farà en les dates previstes. A final de l’any passat, ja van fer dos concerts a Madrid amb la participació de Sánchez, i és previst que toquin a Barcelona al març, a Alacant a l’abril, a València al maig, a Mallorca i Vic al juny i a Gandia al juliol. “M’agradaria fer la ronda. Jo mateix n’havia ideat la retrobada. Entendreu que en tenia moltes ganes, però ara l’única cosa que em passa pel cap és que tot això passe”, diu.

“La banda són onze persones. M’han dit que farien el que jo diguera. Ha sigut molt bonic, però els he dit que l’han de fer, que és una ronda de retrobada”, diu, perquè ell no sap quan podrà tornar a cantar. “Jo, segons com em trobe, m’acostaré a algun concert, si puc. Ho seguiré des de casa i em donarà força, perquè són les meues cançons i és un impuls”, diu. Malgrat tot, desitja als seguidors que gaudeixin dels concerts. “Tot passarà i ens tornarem a veure”, diu.

Suport del món de la cultura

Altres artistes han expressat públicament el seu missatge d’ànims amb comentaris a la publicació d’Instagram. “T’estime, amic. Sempre amb tu”, escriu el cantant Toni Mejias. “Mil abraçades i tota l’energia, estimat. Aquí ens teniu, per allò que calgui”, li ha dit la cantant Rozalén. Des del compte del grup Sons of Aguirre, li diuen “Moltissima força, germà. Una abraçada fortíssima de part de tots els Sons”, i el grup Auxili escriu: “Ànims i molta estima, amic. Totes les nostres bones energies per tu i els teus i les teues, molta força!”

“Crec que saps que tots i totes estarem fent força. Fot-li fort, mestre!”, li ha dit la Fúmiga.  I Josep Nadal, des del seu compte de Pep de la Tona, diu: “Molts ànims i molta força, Pablo. Segur que anirà tot bé. Una abraçada.” Jazzwoman li diu: “Pablo, ets un tità. T’enviarem moltes forces perquè pugues passar aquest mal tràngol i tornar com el fènix que ets.” I Smoking Souls, afegeix: “Molts ànims, Pablo!”.

El cantant Omar Samba escriu: “Moltíssima força, Pablo, i a tot l’equip. Serem aquí”, i Xavi Sarrià li envia “molts ànims i tota la força, amic”. “Al teu costat per al que faça falta”, afegeix. Cesk Freixas li ha escrit “molta força i molts ànims, estimat. Endavant, i fins molt aviat!”. Strombers diu: “Molta força Pablo, estem amb tu!”.

També ha rebut missatges d’ànims i suport de Samantha, Dia Sexto, el Diluvi, la Maria i, fins i tot, la vice-presidenta del govern espanyol Yolanda Díaz: “Molta força, Pablo.”

Avui s’ha presentat l’Associació Víctimes DANA 29 d’octubre 2024, a la seu de la Societat Coral el Micalet, que activarà la via judicial per a demanar responsabilitats per la gestió de la gota freda al president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el seu Consell. Ho faran assessorats per un gabinet jurídic i estudien l’estratègia. Han manifestat que no tenen pressa, que volen fer les coses bé per a arribar fins al final. A més, també acompanyen emocionalment, i amb suport de professionals, les persones que han patit pèrdues humanes. L’associació pretén ser un homenatge a totes elles.

Les representants han explicat que es trobaven en un moment embrionari i que van a poc a poc, perquè l’impacte de la gota freda encara no s’ha esvaït. Dins l’associació, que actualment funciona a través d’un grup motor amb una vintena de persones, hi ha gent que ha perdut sers estimats, i gent que ha tingut pèrdues materials, perquè consideren que tots són víctimes de la negligència política del govern valencià. Volen arribar a totes les zones afectades i treballar braç a braç amb altres associacions i col·lectius que ja existeixen.

Empar Puchades, de la Torre, ha assenyalat que l’estat de vulnerabilitat que van sentir aquell 29 d’octubre encara està instal·lat a les seues vides, i ha explicat que parteixen del convenciment que una altra gestió de la gota freda podria haver evitat moltes morts. Ha apuntat la inacció de Mazón i del govern valencià aquell dia, que no van avisar, i els dies posteriors, quan necessitaven ajuda urgent i el Consell rebutjava la que li oferien d’uns altres territoris. “I la falta d’empatia, que encara ara, més de cent dies després, mostra incapacitat per a estar a l’altura i estar al costat de les víctimes”, ha dit. Ha recordat, a més, que el negacionisme climàtic també mata.

La següent intervenció ha estat la de Merxe Alabau, de Castellar-Oliveral, que ha començat dient que no ha de lamentar víctimes mortals, però que té molts amics que en tenen. I en eixe moment ha mirat a Toñi García –que va perdre el marit i l’única filla–, asseguda a un costat, sense poder aturar les llàgrimes. “Demanem responsabilitats socials, polítiques i judicials al govern valencià. Anirem a judici i on calga, estem recopilant informació per a demanar justícia”, ha anunciat.

Alabau també ha assenyalat l’actuació del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que va abandonar els xiquets i els professors, i ha recordat el director d’un centre educatiu de Xest (Foia de Bunyol) que va perdre la vida aquell dia. “Han tancat els ulls i no estan donant resposta a les necessitats dels xiquets. Ha estat una inacció i una resposta a la problemàtica molt dura. El poble salva el poble, però no és suficient. No volem una simple reconstrucció, no volem estar com estàvem, volem que hi haja una previsió. Hi és el canvi climàtic i açò pot tornar a passar”, ha dit.

Mariló Gradolí, la presidenta de l’associació, ha dit que sumaran el seu recurs i la seua querella als altres que ja hi ha interposats i que volen arribar, fins i tot, a les institucions europees per a demanar justícia. “També actuarem en l’àmbit cívic i social per a ajudar a la visibilització de la condemna social de la nefasta gestió de la dana”, ha dit. En aquest sentit, ha anunciat la convocatòria d’una concentració a les portes de les Corts el dijous 20 de febrer a les 9.00, quan els diputats hauran de votar si demanen o no la dimissió del president de la Generalitat. “Els recordarem que hi ha 227 morts i els demanarem que tinguen en compte el dolor del poble valencià a l’hora de votar, i que donen suport a la dimissió”, ha dit.

Gradolí insisteix que, el dia 29 d’octubre, la responsabilitat única era del Consell. “Una alarma haguera salvat vides i aquest senyor no estava on havia d’estar, i això ha tingut unes conseqüències que són unes víctimes mortals, que segurament s’hagueren pogut evitar. No esperarem que ens conviden, demanarem una reunió amb el president de la Generalitat, perquè hem de dir-li tot el que sentim i tot el que necessitem. El govern valencià no està tenint empatia amb les víctimes”, ha dit.

Finalment, Toñi García ha volgut intervindre, tot dient que era molt dolorós per a ella informar i reconèixer que va perdre el seu marit i la seua única filla de vint-i-quatre anys. “Tinc molt de dolor, tristesa, ràbia, indignació, perquè considere que van ser assassinats. No va ser una catàstrofe, perquè a Benetússer no plovia, va ser una negligència. No saben actuar, tenim polítics dolents”, ha dit. Ha assegurat que cap polític de la Generalitat l’ha trucat per a preguntar-li com està i què necessita. “No han tingut cap gest d’humanitat cap a les persones que estem patint tant.” Amb tot, ha expressat que no tots els polítics són iguals, que la política és necessària, de la mateixa manera que els protocols, però sota una responsabilitat.

García ha posat de manifest que la reconstrucció no està tan avançada com diuen, que els ascensors i els timbres encara no funcionen, i que els garatges els han netejat empreses privades pagades pels veïns. “Pertanyeré a l’associació i lluitaré fins al final pel meu marit, Miguel Carpio, i la meua filla, Sara Carpio, perquè és l’únic que em queda”, ha dit.

Pujades ha evidenciat el gran impacte emocional que la catàstrofe de la gota freda ha causat en moltes personal, i que cal cuidar d’aquestes realitats, perquè hi ha molts nivells d’impactes. Per a acabar, Gradolí ha donat les gràcies als periodistes que hi eren presents: “Sou la veu de les víctimes.”

Rosa M. Álvarez: “Em tortura pensar que mon pare va morir creient que la vida de la seua néta perillava”

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha convocat concentracions a València, Castelló i Alacant per a mostrar el rebuig a la consulta per la llengua a les aules, i per a defensar el “sí al valencià”. Les concentracions es faran dissabte 22 de febrer a les 11.30 a la plaça major de Castelló, a les 18.00 a la plaça de la Mare de Déu de València i a les 19.30 a la plaça de Sèneca d’Alacant.

Tot allò que han de saber les famílies sobre la consulta per la llengua a les aules

Els convocants volen expressar el rebuig a la consulta de tira de llengua base perquè denuncien que amenaça el model d’escola en valencià i posa en risc l’ús del català com a llengua vehicular, “essencial per a la cohesió social i la normalització lingüística”. Recorden que han denunciat repetidament “la nefasta gestió del govern i la conselleria d’educació” davant les mancances del sistema educatiu i “pel seu intent de desmantellar el valencià amb la consulta de tria de llengua base”.

És per això, recorden, que han fet nombroses xerrades a les comunitats educatives i entre els diferents col·lectius que conformen la plataforma. “Tenim molt clar que el valencià és una llengua d’oportunitats laborals i que les persones que coneixen dues llengües (valencià i castellà) estan millor preparades per adquirir una tercera llengua”, diuen. A més, remarquen: “El valencià forma part de la nostra particular identitat i riquesa: és l’herència dels nostres avantpassats i l’hem de transmetre a les noves generacions.” Per últim, remarquen que les administracions públiques han de garantir l’ensenyament en català, tal com indica la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Per tot plegat, reclamen una educació de qualitat i en català, i exigeixen la dimissió del president Carlos Mazón i del conseller José Antonio Rovira.

Una presentació monolingüe en castellà per a defensar “la llibertat” lingüística a les aules

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic la conformen FAMPA-València, STEPV, Federació d’Educació CCOO PV, UGT Ensenyament Serveis Públics PV (UGTSP-PV), Escola Valenciana, CAVE-COVA, CGT PV-M, FAAVEM, FEPV, SEPC València, BEA, Sindicat d’Estudiants, Associació de Directors de Primària-PV, Associació de Directors de Secundària, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica PV, ADIDE-PV, FAMPA-Enric Valor, FAMPA-Penyagolosa i València Laica.

El Departament d’Educació ha anunciat que el curs 2025-2026 començarà amb un total de 5.848 grups d’I3 i 1r d’ESO, 83 menys que aquest curs, gairebé tots en centres públics. En concret, es preveuen 3.004 grups d’I3, 25 menys que els actuals (23 menys a la pública i 2 menys a la concertada), i 2.844 grups de 1r d’ESO, 58 menys, tots en escoles públiques.

La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha explicat que aquesta reducció respon a la baixada de la natalitat, però s’ha aprofitat per disminuir les ràtios i atendre millor la matrícula viva, és a dir, els alumnes que arriben a l’escola amb el curs ja iniciat.

Millors ràtios, segons Educació

Educació preveu que a I3 s’incorporin 55.955 alumnes, 1.252 menys que aquest curs, mentre que a 1r d’ESO ho faran 76.973 alumnes, 5.194 menys. Això implica una oferta inicial de 132.928 places en els cursos inicials de les escoles i instituts, tot i que la caiguda d’alumnes en l’ensenyament obligatori supera els 30.000.

La baixada demogràfica permetrà de reduir les ràtios en molts grups. A la pública, el 93,2% dels grups d’I3 tindran 20 alumnes o menys, un 2,5% més que el curs actual, i el 47,6% començaran amb 19 alumnes o menys. A la concertada, el 55,4% dels grups tindran 20 o menys alumnes, cinc punts més que aquest curs. A municipis amb elevada matrícula viva, es fixarà un màxim de 17 alumnes per grup a I3.

Nous centres educatius i ampliacions

El curs vinent obriran tres nous centres: l’Institut Nou de Vic i l’Escola Sant Jordi i l’Institut Sant Jordi de Navàs (Bages). També s’incorporaran set nous instituts-escola, sumant un total de 125 a tot Catalunya, amb noves obertures a Barcelona (Flor de Maig, Els 30 Passos, Canyelles i Enric Granados), Viladecans, Sant Pol de Mar i Bellver de Cerdanya.

A més, durant el 2025 acabaran les obres de sis centres nous o ampliacions: l’escola El Roser-ZER Plaurcén (Poal), els instituts-escola Castell d’Òdena (Anoia), Pompeu Fabra (Pont de Vilomara i Rocafort), Sant Pol (Maresme) i Pic del Vent-El Calderí (Caldes de Montbui), i l’Institut Montserrat Colomer (Sant Esteve Sesrovires).

Planificació i equitat educativa

Segons Niubó, la planificació educativa per al curs vinent s’ha fet tenint en compte l’històric de matriculacions i la possible matrícula viva, que aquest curs ha estat d’uns 12.000 alumnes. Es vol garantir l’equitat i reduir la segregació escolar, evitant la sobreoferta, especialment en la concertada, per tal de no concentrar alumnat vulnerable en centres públics concrets.

D’octubre a febrer, s’han fet 160 taules mixtes de planificació i 225 reunions amb diferents municipis per ajustar l’oferta educativa.

Quan serà la preinscripció escolar?

La preinscripció escolar per al curs 2025-2026 serà del 12 al 26 de març per a infantil i primària, i del 14 al 26 de març per a l’ESO.

La llista provisional de sol·licituds es publicarà el 24 d’abril, i el sorteig de desempat es farà el 8 de maig. La llista final d’alumnes amb plaça assignada se sabrà el 16 de juny.

Tot i aquestes previsions, Niubó ha aclarit que encara no s’ha decidit la data d’inici del curs, ja que es parlarà amb els sindicats de mestres abans de concretar-la.

L’executiu espanyol no dóna cap credibilitat a les declaracions que Mohamed Houli, condemnat a més de quaranta anys de presó pels atemptats del 17-A, va fer a la comissió d’investigació del congrés. El ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, ha dit que donar credibilitat a delinqüents “no és un bon camí”, i “alguns ho haurien de començar a aprendre”. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha apuntat en la mateixa direcció: “Jo no faria gaire cas de cap de les manifestacions d’un terrorista condemnat”, ha assegurat, i ha afegit: “Tot demòcrata ha d’estar convençut que l’única veritat és la veritat judicial”.

Houli va declarar davant la comissió que “el CNI tenia coneixement de les intencions que tenia l’imam” de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, i malgrat això la intel·ligència espanyola “va permetre que vingués i ens mengés el cap”.

En unes declaracions conjuntes a Cadis, on han presidit la IV Reunió Ministerial de la Coalició de Països Europeus contra el Crim Organitzat, Bolaños i Marlaska han volgut deixar clar que, a parer seu, les declaracions de Houli no són veritat.

En aquest sentit, Bolaños ha recordat que els atemptats del 17-A ja van ser judicialitzats, i de fet el cas “es va instruir, investigar i jutjar”. Per tant, segons ell, “ja tenim la veritat judicial i sabem qui ha comès aquests atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils”.

“La qüestió és quanta credibilitat es dona a les persones que hi acudeixen, com ahir en el cas d’un delinqüent, i jo crec que no convé donar credibilitat a un delinqüent, perquè no porta enlloc”, ha dit el ministre de Justícia.

Marlaska ha anat en la mateixa direcció: “Quan hi ha un procediment judicial, com hi va haver en aquest cas que es va desenvolupar d’acord amb les normes d’un estat de dret i es va declarar la veritat judicial, tot demòcrata ha d’estar convençut que l’única veritat és la veritat judicial”. 

Tots dos han esquivat les crítiques del PP pel fet que el PSOE va permetre amb el seu vot la compareixença de Houli. Marlaska ha recordat que les comissions d’investigació són competència del congrés, i “el seu desenvolupament és el que ha de correspondre en aquest sentit”.

Bolaños ha dit que “tothom ha de ser conscient de quines són les regles parlamentàries”. “Es va aprovar una comissió d’investigació perquè els grups parlamentaris així ho van decidir, i és una competència que té el congrés”, ha dit.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, admet “complexitats jurídiques i de recursos” pel traspàs de Rodalia, però garanteix avenços. En una conferència al Cercle d’Infrastructures, la consellera ha avançat que aquesta qüestió formaria part de l’ordre del dia de la comissió bilateral de dilluns vinent i ha assegurat que era un desafiament complex.

Paneque també ha parlat de l’ampliació de l’aeroport i l’ha defensat com a “absolutament necessària” per a convertir la infrastructura en una peça clau de la xarxa aeroportuària catalana. “El respecte pel medi ambient no pot ser una excusa per a la paràlisi”, ha dit Paneque, que ha apostat per “trobar una solució amb el menor impacte” possible en l’entorn.

El Vaticà ha informat que el papa Francesc havia estat ingressat a l’hospital Agostino Gemelli a Roma arran d’una bronquitis, que arrossega de fa dies. Diuen que li faran uns exàmens diagnòstics i que continuarà allà el tractament que ja seguia. Aquest matí, havia rebut en audiència el primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico, i havia saludat els membres de la fundació Gaudium et Spes. En acabat, ha ingressat a l’hospital.

Francesc té 88 anys i a començament de febrer es va excusar amb uns peregrins que rebia dient que tenia un “fort refredat”, que el Vaticà va explicar que era una bronquitis. Fa fos dies, va haver d’interrompre l’homilia perquè tenia dificultats per a respirar, tal com li havia passat diumenge.

Il momento nel quale #PapaFrancesco ha interrotto la lettura della sua preghiera all’ #ImmacolataConcezione in Piazza di Spagna, iniziando a piangere. “Avrei voluto – ha detto – oggi portarti il ringraziamento del popolo ucraino, per la pace che da tempo chiediamo al Signore”. pic.twitter.com/TMf9hWAd9v

— Vatican News (@vaticannews_it) December 8, 2022

Investigadors del grup de Limnologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València han extret sediments de diferents parts de l’Albufera per a la seua anàlisi química i han constatat que els aproximadament sis centímetres que s’han afegit després de la gota freda, equivalen a trenta anys de sedimentació amb la taxa habitual del llac.

“Esta dada destaca la gran magnitud de la inundació esdevinguda a conseqüència de la dana d’octubre del 2024”, ha explicat en un comunicat Juan Soria, professor titular d’Ecologia de la UV, que dirigix l’equip amb els investigadors Juan Víctor Moliner i Noelia Campillo.

Respecte a altres riuades, Soria ha detallat que tenen constància que al Mar Menor (Múrcia), el 2016, el gruix acumulat va ser de dos centímetres en les zones afectades pròximes a les eixides dels barrancs, com és el cas de la rambla de Torrent a l’Albufera. També cita el cas del riu Besòs, la deposició del qual en una riuada és de 0,5 a dos mil·límetres, “la qual cosa dóna una idea de la magnitud de la riuada del 29 d’octubre”.

Segons Juan Soria, “a partir de la superfície del llac (23 km²) i una mitjana de tres centímetres de sedimentació, el volum de sediment acumulat en la dana s’estima en 690.000 metres cúbics, unes 700.000 tones, l’equivalent a uns 46.000 camions d’enderrocs”.

Soria precisa que les aportacions de matèria en suspensió “es van produir en els quatre dies que van arribar les aigües a l’Albufera, i una part va quedar en els arrossars, i l’altra va sedimentar en el mateix llac, on este procés es dona durant un dia”.

L’objectiu de l’extracció de sediment a l’Albufera és observar “quina ha sigut la quantitat i composició de la matèria arrossegada i dipositada” en la llacuna a conseqüència de la gota freda. Mitjançant un extractor de sediment en llança, que permet obtenir un perfil sedimentari “sense alteració”, s’han pres mostres repartides en quatre punts de mostreig, amb tres rèpliques cadascun i dotze en total: al nord, centre, oest i sud de l’Albufera.

“L’observació de les extraccions ens presenta que els materials sedimentats corresponen amb un color més argilenc vermellós en el nord i centre, amb un gruix del voltant de sis centímetres, i més similar al color crema en l’oest i sud, on el gruix dels materials dipositats ronda els dos-tres centímetres”, ha afegit l’investigador.

Estes mostres seran estudiades quant a la seua composició pròximament per a conéixer les seues diferències pel que fa a la capa de sediment inferior a la dipositada per la riuada i analitzar quins components químics predominen, i quin impacte poden tenir en la flora i la fauna subjacent, així com en la ja existent en el parc.

Cal recordar que la inundació provocada per la rambla de Torrent va arrasar gran part del nord de la comarca de l’Horta Sud, i les aigües es van barrejar amb tota mena de compostos i elements naturals i artificials, que van acabar dipositant-se a l’Albufera, en la qual desemboca este barranc.

Avícola Son Perot, l’empresa que volia construir la polèmica macrogranja avícola a Sineu (Mallorca) que hauria estat la més contaminant dels Països Catalans, ha anunciat ara la retirada del projecte de granja intensiva porcina a Son Venrell. Segons que diuen en un comunicat, la decisió respon a la voluntat de facilitar la col·laboració en l’elaboració de la nova normativa, que, diuen, “afavorirà el sector primari de Mallorca i reforçarà la lluita per la sobirania alimentària”.

“El nostre compromís amb la sostenibilitat i l’enfortiment del sector primari de les nostres illes ens empeny a replantejar les estratègies operatives. Creim fermament que, si retiram aquesta autorització, podrem aportar positivament al debat per establir un marc legal que enfortesqui la competitivitat i garanteixi la seguretat alimentària a la nostra regió”, ha dit el director general de l’empresa, Gorka Moreno.

Després d’haver topat amb la negativa del govern per fer la macrogranja avícola, que tenia prop de 1.500 al·legacions i els informes desfavorables del govern i el Consell de Mallorca, la companyia diu que vol de ser un “actor clau” en la transformació i modernització del sector agroalimentari mallorquí. Al comunicat, destaca que és un dels principals productors de producte local a les Illes i diu que estan compromesos amb la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic i social de la comunitat.

“Avícola Son Perot convida tots els agents implicats a sumar-se a aquest esforç col·lectiu per una Mallorca més resilient i sobirana en termes alimentaris”, conclou el comunicat.

Una persona s’ha mort en un incendi en un habitatge d’un edifici de quatre altures situat al carrer de Falcons d’Onda (la Plana Baixa), segons que ha informat el Consorci Provincial de Bombers. El foc s’ha originat de matinada, cap a les quatre, en un habitatge del quart pis.

Imágenes intervención efectivos @BombersDipcas parques de Plana Baixa y Espadà Millars en el incendio de vivienda de #Onda de esta pasada madrugada donde se ha localizado a una persona fallecida. También se ha rescatado a 2 perros uno de los cuales se encontraba fallecido. pic.twitter.com/WCMtsq6UMm

— Bombers Dipcas (@BombersDipcas) February 14, 2025

Fins a la zona s’hi han mobilitzat tres dotacions de bombers dels parcs de la Plana Baixa i Espadà-Millars. Els efectius han accedit a l’habitatge i, durant les tasques de rastreig i extinció, han localitzat la víctima mortal.

També hi han trobat dos gossos, un dels quals mort i l’altre ha estat rescatat amb vida i atès, segons les mateixes fonts.

El foc ha afectat la sala de l’habitatge i el fum ha danyat la totalitat de l’interior. La policia local i la Guàrdia Civil han desallotjat preventivament tot l’edifici fins que s’ha apagat el foc i s’han fet les comprovacions pertinents.

D’altra banda, el Consorci de Bombers també ha intervingut en un altre incendi d’habitatge a Tales (la Plana Baixa), que ha afectat la primera planta d’un habitatge unifamiliar. L’ocupant ha estat atès pels serveis sanitaris per símptomes d’inhalació de fum.

El jutjat d’instrucció número 21 de València ha rebutjat la querella per la infiltració d’un policia espanyol —amb el nom fals de Ramon Martínez Hernández— en moviments populars de la ciutat. Segons que informa Alerta Solidària, la defensa ja ha presentat un recurs de reforma en contra de la decisió.

En la interlocutòria, la jutgessa esgrimeix la resolució de l’Audiència de Barcelona, que va refusar d’investigar el policia infiltrat a Sant Andreu, tot ressaltant que no va cometre cap delicte.

Així mateix, la jutgessa defensa les actuacions dels infiltrats, que defineix com a “agents d’intel·ligència”, i assenyala que els col·lectius veïnals afectats són “grups radicals i violents”.

En el recurs, l’advocada Maria Josep Martínez al·lega que la manca d’investigació és el que impedeix d’esbrinar la naturalesa jurídica de l’infiltrat i la seva adequació al marc legal.

Quan va ser la infiltració?

L’agent va aparèixer en una assemblea de Cuidem Benimaclet el 5 de març del 2020. Amb l’arribada de la pandèmia, poc després, el fals Ramon Martínez Hernández es va mantenir actiu en grups de Telegram d’Entre Barris.

Quan es van relaxar les restriccions del confinament, va participar en l’activitat del centre social ocupat CSOA l’Horta, on va entrar a formar part d’un grup de muay thai, a Grama, la xarxa de reciclatge i repartiment d’aliments del barri, i fins i tot va participar en un cordó de seguretat de la manifestació antifeixista en record de Guillem Agulló el 2021.

El setembre d’aquell any, l’infiltrat va dir que se’n tornava a Barcelona per continuar estudiant, i li van fer un sopar de comiat al centre social Terra de Benimaclet. Els darrers contactes amb mòbil són del juliol del 2022.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha denunciat que un dron rus carregat amb explosius ha impactat contra una estructura que prevé les fuites de radiació a la central nuclear de Txornòbil, al nord d’Ucraïna, i que, malgrat que els danys són significatius, de moment els nivells de radiació no han pujat.

“Aquesta estructura de protecció fou construïda per Ucraïna conjuntament amb altres països que estan compromesos amb la seguretat real de la humanitat. Rússia és l’únic país del món que ataca aquestes infrastructures, ocupa centrals nuclears i fa la guerra sense tenir en compte les conseqüències”, ha assenyalat Zelenski.

Last night, a Russian attack drone with a high-explosive warhead struck the shelter protecting the world from radiation at the destroyed 4th power unit of the Chornobyl Nuclear Power Plant.

This shelter was built by Ukraine together with other countries of Europe and the world,… pic.twitter.com/mLTGeDYgPT

— Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) February 14, 2025

Arran de l’impacte, l’estructura s’ha incendiat. Els bombers han aconseguit ja d’apagar les flames. L’atac s’ha produït poques hores abans de la reunió de Zelenski amb el vice-president dels Estats Units, J.D. Vance.

L’Índex de Preus de Consum (IPC) ha mostrat una tendència a l’alça durant el mes de gener a Catalunya, el País Valencià i les Illes,  amb especial incidència en el sector de l’habitatge i els subministraments, segons les dades publicades per l’Institut estatal d’estadística. Les Illes encapçalen l’increment amb una taxa interanual del 3,4%, seguides pel País Valencià amb un 3,1% i Catalunya amb un 3%. A tots tres territoris el sector que més s’ha encarit és el de l’habitatge i els subministraments; i el de l’hostaleria i la restauració mantenen increments moderats, però sostinguts.

A Catalunya, la inflació ha experimentat un lleuger repunt d’una dècima respecte del desembre, i se situa en el 3%. Destaca especialment l’increment del 7,4% en habitatge i subministraments, una xifra significativament superior al 0,4% registrat fa un any. En l’apartat d’alimentació, s’ha produït un repunt fins al 2,2%, tot i que aquesta xifra és notablement inferior al 7% de l’any anterior. Cal destacar la notable baixada del preu de l’oli d’oliva, amb un descens del 12,8%, en contrast amb l’augment del 44,5% registrat fa un any.

El País Valencià ha registrat un increment de tres dècimes respecte del mes anterior, situant l’IPC en el 3,1%. Aquest increment suposa el quart mes consecutiu de pujades. L’habitatge i els subministraments han estat el sector més afectat, amb un increment del 9,7%, seguit pels restaurants i hotels amb un 4,2%. Els únics preus que han experimentat un descens han estat els relacionats amb el mobiliari i articles per a la llar, amb una caiguda del 0,1%.

Les Illes tenen la taxa d’inflació més elevada dels tres territoris, amb un 3,4%, igualant la xifra del mes anterior. També en aquest cas l’habitatge i els subministraments lideren els increments amb un 7,5%, seguits pels restaurants i hotels amb un 3,8%. El sector del vestit i calçat ha estat l’únic que ha experimentat una reducció, amb una caiguda de l’1,1%.

Els Mossos d’Esquadra han localitzat al polígon industrial de Celrà (Gironès) el tot terreny que es va escapolir de la policia ahir a quarts d’una del migdia a Sant Julià de Ramis (Gironès), després d’envestir una patrulla durant la persecució. Els agents van trobar-lo tres hores més tard i ara continuen buscant els dos ocupants que van abandonar el cotxe amb matrícula francesa falsa. El vehicle és un tot terreny de color negre, de lloguer i registrat a l’estat espanyol.

Va ser una patrulla de paisà dels Mossos de Banyoles qui va sospitar i va demanar al conductor que s’aturés per identificar-los. Lluny de fer-los cas, l’home va accelerar i va començar la persecució per la C-66 en direcció a la costa.

Va ser a l’altura de Sant Julià de Ramis quan el vehicle va topar contra un cotxe dels Mossos que intentava de barrar-li el pas. Poc després, al polígon industrial de Celrà, van abandonar el vehicle que la policia van recuperar poca estona més tard. La policia continua buscant els dos sospitosos.

Avui, 14 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Nuria Ruiz Tobarra, la jutgessa de Catarroja que s’ha abocat a saber la veritat del 29 d’octubre 
• ‘La tertúlia proscrita’: El català perilla a les aules? 
• Una declaració sobre els atemptats de Cambrils i Alcanar que no es pot deixar passar com si res I Editorial de Vicent Partal 
• [VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: La via coreana per a la pau entre Ucraïna i Rússia 
• Des de les entranyes I Mail obert de Tina Vallès 
• Els adolescents rebutgen tot allò que és vell i fa pudor de derrota. Us estranya que molts prefereixin ser espanyols? I Mail obert de Josep Sala i Cullell 
• Elizabeth Strout: “Amb Trump és un caos total, no sabem si això acabarà amb guerra civil” 
• El desplomament dels matrimonis atia els fantasmes de la crisi demogràfica a la Xina 
• La Barcelona dels seixanta de bracet amb Andreu Claret 
• Judicialització, covid i presos: quatre anys d’unes eleccions excepcionals 
• Estrada Fernàndez: “Al Bernabéu t’adones de la magnitud de tot plegat”

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha donat a conèixer els guanyadors dels premis Ciutat de Barcelona, un reconeixement a l’excel·lència en diversos àmbits de la cultura, la ciència i el coneixement, que arriben enguany al 75è aniversari. Entre els premiats hi ha Xavier Pla, Jordi Colomer, Victoria Szpunberg, Tarta Relena, Maria Rodríguez Soto, Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona, Carlos Ferrater i Laura Soucek.

Per primera vegada, enguany hi haurà dues cerimònies de lliurament, la dels premis culturals, el 12 de març, i la destinada a les categories científiques, el 27 de maig. Aquesta evolució, ha explicat el consistori, permet “una millor diferenciació dels àmbits i un reconeixement més específic als professionals i col·lectius que contribueixen al desenvolupament cultural i científic de la ciutat”.

Aquesta edició presenta novetats en les categories dels premis, que passen de 14 a 16, fent valdre el talent i la innovació en múltiples disciplines. Es crea una categoria específica de Cultura Digital, i una altra per al Disseny i la Moda. Finalment, la categoria d’Educació ha estat redefinida com a Cultura i Educació, amb l’objectiu d’ampliar el seu abast i reconèixer projectes d’impacte social i cultural més enllà de l’àmbit acadèmic.

Palmarès

En l’àmbit de les lletres i el pensament, els guardonats són Xavier Pla en la categoria d’assaig, humanitats i història; Gabriela Wiener en literatura en llengua castellana; Cristina Masanés en literatura en llengua catalana, i Xavier Pàmies en traducció en llengua catalana. Pel que fa a les disciplines de disseny i arquitectura, el premi d’arquitectura i urbanisme ha estat atorgat a Carlos Ferrater, Lucía Ferrater i Jesús Coll, mentre que el de disseny i moda ha recaigut en Teresa Helbig.

Els premis Ciutat de Barcelona també han distingit Maria Rodríguez Soto i el Col·lectiu Taller Estampa en les categories d’audiovisual i cultura digital, respectivament. En l’àmbit de la cultura popular i l’educació, la Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona ha estat reconeguda en cultures populars i comunitàries, i Marta Galán Sala en cultura i educació. En música, arts visuals i arts escèniques, els premiats han estat Tarta Relena, Jordi Colomer i Victoria Szpunberg, respectivament.

Finalment, en l’àmbit científic, els guardons han reconegut la tasca de Jose Antonio Garrido i Kostas Kostarelo en ciències experimentals i tecnologia; Laura Soucek en ciències de la vida, i Kim van Daalen i Rachel Lowe en ciències ambientals i de la terra. El jurat de cadascuna de les categories es troba integrat per persones de reconegut prestigi en els àmbits respectius, a proposta del Consell de Cultura de Barcelona i del Consell Assessor Científic.

“L’ADN propi de la ciutat”

Collboni ha assenyalat que són “els premis de l’ADN propi de la ciutat, que té a veure amb la innovació, la transgressió, la reflexió, amb ser crítics i en aportar, objectivament, beneficis a la vida de la comunitat, a la vida col·lectiva”. “I també els premis a trajectòries, moltes vegades farcides de sacrifici, de molta feina, de molta prova-error, i que finalment reben el reconeixement a aquest esforç”, ha dit.

Alhora, Collboni ha remarcat que el compromís  amb l’art, la cultura i la ciència de Barcelona es reflecteix en la dotació pressupostària: “Som l’administració de l’Estat que més dedica a cultura en el seu pressupost públic. Més del 5% del nostre pressupost municipal hi està destinat, a vegades suplint, mancances de les altres administracions”, ha dit el batlle.

Elizabeth Strout acaba de publicar Explica-m’ho tot, a Edicions 1984, editorial que ha editat molts dels seus llibres amb èxit. L’autora té molts lectors a Catalunya i ha pogut complaure’n uns quants en un acte que dijous passat van organitzar conjuntament la llibreria Documenta i l’editorial. Guanyadora del premi Pulitzer, ha estat reconeguda a Catalunya amb el premi Llibreter. Fem l’entrevista a l’Hotel Claris. Respon de manera curta, directa i sovint acompanyada de gestualitat i rialles. Se li veu que n’ha fetes moltes, que veu molt clar que tot això forma part de l’ofici d’escriptora. Es nota còmoda, professional, amb el punt just de simpatia, distància i bon humor per a suportar aquesta jornada maratoniana de promoció que tot just comença. És de Maine i diu que això la salva de qualsevol problema d’ego. La inquieta l’era Trump i la divisió del seu país. El missatge més clar de l’entrevista és segurament, la importància d’escoltar l’altre i la necessitat, cada dia més desatesa, que tenim tots plegats de ser escoltats. Ser escoltat és existir.

Podeu comprar a la Botiga de VilaWeb el llibre “Explica-m’ho tot” d’Elizabeth Strout

—El paisatge de Maine és conegut per unes tardors plenes de color. En la vostra novel·la retrateu el pas del temps mitjançant el paisatge i les estacions…
—Tot és una mateixa cosa. Si he de parlar de la gent, he d’explicar on viuen. Per a mi, el lector ha d’estar situat. Les descripcions són perquè el lector sàpiga on viuen els personatges i quin és el seu entorn. El paisatge és important.

—És el vostre paisatge?
—Sí, almenys un; l’altre és Nova York. El lloc és molt important en la literatura, com ho és també el temps que vivim dins la història. Per tant, si tu tens un temps, un lloc i al bell mig hi poses un personatge és quan pots tenir una història.

—Amb el títol del llibre, Explica-m’ho tot, què voleu dir?
—El títol també significa “si us plau, escolta’m”. És més “t’escolto i escolta’m”. Hi ha una connexió en totes dues coses. Perquè si una persona és escoltada d’una manera autèntica, sent que és vista. Hi ha tanta gent que parla massa i que no escolta allò que diu la gent… Mentre escrivia aquest llibre, pensava que la gent vol ser vista, encara que només sigui cinc minuts.

—Això li passa, precisament, a en Bob quan se sent escoltat per la Lucy, fet que no havia experimentat mai, ni amb les seves parelles.
—Exactament, ell se sent validat quan la Lucy l’escolta.

—La vostra novel·la és clarament marcada per la postpandèmia. Després de la pandèmia, la societat és diferent, se’ns ha fet estranya. Per exemple, hi ha molts joves amb problemes mentals.
—La situació era la que era. Per escriure de manera autèntica ho havia d’incloure. Per exemple, un personatge, la Pam, de resultes de la pandèmia esdevé alcohòlica. Aquesta és la seva història. La Margaret també s’obsessiona més en ella mateixa perquè la seva congregació no escolta prou. Totes aquestes coses són al rerefons.

—Al llibre parleu de dues personalitats: els “menjapecats” i els narcisistes.
—Són l’un el contrari de l’altre, són els dos extrems.

—Cada vegada n’hi ha més, de narcisistes?
—No ho sé. Sí que et puc dir que a mesura que em faig més gran noto més la seva presència. No sé si n’hi ha més o sóc jo que els percebo més.

—Dels qui escolten en dieu “menjapecats”. Us l’heu inventada, aquesta paraula?
—És una paraula que vaig sentir o llegir fa molt de temps i quan escrivia sobre en Bob, vaig pensar: “Caram, és un menjapecats.” Aqueslla paraula havia quedat en el fons de la meva memòria i la vaig fer servir.

—En aquesta novel·la els vostres personatges es relacionen i agafen papers canviants. És difícil de fer?
—Per a mi la cosa més difícil de fer d’aquesta novel·la va ser trobar el narrador adient. No havia fet servir mai un narrador com aquest. Ocupa més espai i és molt inclusiu per al lector. Realment quan vaig entendre aquesta veu narrativa tot va anar bé.

—Viviu sempre amb aquests personatges al cap?
—Durant molt de temps sí que he viscut amb ells al cap. Ara ja no tant.

—Teniu cap personatge preferit?
—Noooo… Però cada vegada que l’Olive obre la boca m’és fàcil de saber què en sortirà. És tal com raja. La resta no són tan fàcils.

—He llegit que no la voleu matar mai. Si escriviu molt, que espero que sí, haurà de ser centenària.
—No, no la mataré mai. Tant se val, potser viurà molts anys o es quedarà a 92 com sempre.

—A la novel·la feu sortir la por que hi hagi una guerra civil als Estats Units. La palpeu, aquesta por?
—Jo vaig escriure aquest llibre abans que Trump fos president i ja s’hi notava una divisió molt gran, al país. Ara que és president no sabem què passarà. És un caos total. Per tant, no sé si això acabarà amb una guerra civil, però et puc dir que cada dia és una absoluta bogeria.

—Hem d’esperar que la novel·la següent sigui sobre l’era post-Trump?
—Serà necessari, serà indispensable. Si no, no sabria com fer-ho.

—A vegades teniu por?
—Sí, estic espantada. No tinc ni idea de què passarà. Cada matí em desperto i ha passat alguna cosa nova, que era impensable.

—A Europa, a vegades, es fa difícil d’entendre per què ha passat?
—A mi també em costa. Jo tampoc no ho entenc. Segur que hi ha raons, però jo no les puc copsar.

—Qualifiquen la vostra novel·la d’esperançadora. Ho preteníeu?
—Quan escric només penso en els personatges de la novel·la i com funciona la seva vida.

—I no en sabeu mai el final?
—Sé quan és a punt de madurar, però no sé quan s’acabarà fins que no passa.

—Dieu que llegir ficció ajuda a entendre els altres…
—A mi m’ajuda a entendre més els altres perquè em fa veure punts de vista que no havia considerat o una altra manera de veure les coses. Espero que a la gent li doni una comprensió i una visió més àmplia del món.

—Acostar-vos a la setantena us fa pensar que heu d’aprofitar més el temps?
—No hi penso en aquests termes. Sóc molt conscient que el temps se m’acaba. És una sensació estranya, és peculiar. La meva filla té quaranta-un anys i l’altre dia vaig veure com si ella pensés que no em moriria. Jo cada dia sóc més conscient que em moriré i ella, en canvi, no ho pensa. L’altre dia em va dir: “Segur que viuràs fins a noranta-cinc anys.” I ho va dir tan convençuda! Sé que això no serà així. Si em preocupa alguna cosa és ella, però com que és jove ja trobarà com gestionar-ho.

—Guanyar el Pulitzer com us ha condicionat?
—No em va condicionar. Jo vinc del nord de Nova Anglaterra i allà no existeix l’ego. La manera de ser de la gent és que tu no pots cridar l’atenció respecte a tu mateix, has de ser una persona discreta. El que has de fer és treballar de valent i mai cridar l’atenció. No tinc cap mena d’ego, en aquest sentit. Quan vaig guanyar el Pulitzer em vaig preocupar durant un moment perquè vaig pensar que tindria més lectors, però al cap de dos minuts vaig pensar que sempre havia intentat assolir el nivell més alt a què pogués aspirar. Per tant, vaig dir: “Si fins ara ho has fet així, ho continuaràs fent així.” No canvia res. Els meus pares van fer molt bona feina amb mi perquè tot això no m’afectés.