Un bacteri durant la infantesa podria ser l’origen del càncer colorectal en joves, segons un estudi
Un nou estudi científic publicat a la revista Nature apunta a una hipòtesi inquietant: certes infeccions bacterianes durant la infantesa podrien deixar empremtes permanents en l’ADN que, dècades després, afavoririen l’aparició del càncer colorectal en persones joves. El treball, encapçalat per la Universitat de Califòrnia a San Diego i fet amb dades de més de nou-cents pacients d’onze països, identifica una toxina bacteriana com a possible factor desencadenant.
L’estudi se centra en la colibactina, un compost produït per algunes soques d’Escherichia coli, un bacteri comú que viu a l’intestí humà. Aquesta toxina és capaç d’alterar l’ADN i, segons els investigadors, deixa un rastre molecular distintiu –una mena de “signatura genètica”– que es pot identificar en les cèl·lules tumorals dels pacients amb càncer colorectal d’aparició precoç.
Una empremta que comença de ben petitsL’equip encapçalat per Ludmil Alexandrov, professor del Centre de Bioenginyeria de la UC San Diego, ha comparat els genomes de 981 tumors de còlon i recte, corresponents a pacients de menys de 40 anys i a pacients de més de 70. El resultat ha estat clar: les mutacions associades a la colibactina són 3,3 vegades més freqüents en els tumors dels pacients més joves.
Aquestes mutacions es poden interpretar, segons els autors, com una mena d’arxiu històric del qual ha viscut la cèl·lula. “Són un registre del passat –explica Alexandrov–, i indiquen que l’exposició a la colibactina durant la infantesa pot ser un dels principals desencadenants del càncer colorectal en adults joves.”
De fet, els investigadors han arribat a temporitzar l’origen d’aquestes mutacions: tot apunta que van aparèixer en els primers deu anys de vida dels pacients, molt abans que el tumor fos detectable. Això significa que el procés de transformació cel·lular pot començar dècades abans no es manifestin els primers símptomes.
Una malaltia que creix entre jovesDurant dècades, el càncer colorectal s’ha considerat una malaltia pròpia de la gent gran. Però aquesta visió ha canviat. Segons dades recents, la incidència entre menors de cinquanta anys ha crescut dràsticament en vint-i-set països, pel cap baix, i es calcula que s’ha duplicat cada dècada aquests darrers vint anys. Si la tendència continua, es preveu que l’any 2030 sigui la principal causa de mort per càncer entre adults joves.
Aquesta realitat és especialment desconcertant perquè molts dels pacients diagnosticats a edats primerenques no tenen antecedents familiars ni els factors de risc habituals, com ara l’obesitat o la hipertensió. Per això, la comunitat científica fa anys que cerca explicacions alternatives, com l’impacte de l’entorn o de la microbiota intestinal.
Amb aquest nou estudi, es fa un pas endavant en aquesta recerca, perquè aporta una associació directa entre un agent microbià i un patró concret de mutacions genètiques.
D’on prové la colibactina?La colibactina la produeixen certes variants d’E. coli que tenen un grup concret de gens i que poden colonitzar l’intestí humà sense causar símptomes. Encara no se sap bé per què aquests bacteris s’instal·len en uns individus i no en uns altres, ni quines condicions afavoreixen que produeixin la toxina.
El doctor Marcos Díaz-Gay, un dels autors del treball i actualment investigador al Centre Espanyol de Recerca Oncològica de Madrid, assenyala que l’exposició podria tenir lloc en les primeres interaccions amb l’entorn, durant la lactància, a l’escola o en contextos familiars. “Sabem que el microbioma s’estableix en gran part els primers anys de vida, i que això pot tenir conseqüències a llarg termini”, diu.
Un dels objectius ara és entendre per què alguns països presenten més mutacions associades al colibactin que no pas uns altres. L’estudi revela una presència especialment alta d’aquestes alteracions en mostres provinents de l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Rússia i Tailàndia, cosa que fa pensar en possibles exposicions ambientals específiques.
Implicacions per a la detecció i la prevencióEls autors insisteixen que encara no es pot parlar de causalitat. Tot i que les dades mostren una forta correlació, calen més estudis per a comprovar que l’exposició a la colibactina és una causa directa de la malaltia.
Amb tot, les implicacions són clares. Si es confirma la relació, això obriria la porta a noves estratègies de prevenció i de diagnòstic precoç. Per exemple, mitjançant l’anàlisi de mostres de femta es podrien detectar signatures genètiques relacionades amb la colibactina abans no apareguessin els tumors.
També s’estudien vies per a eliminar les soques bacterianes perilloses mitjançant probiòtics específics. Això podria ser una manera senzilla i segura de reduir el risc en infants exposats.
Una nova manera de pensar el càncerAlexandrov, que també és vice-director del Centre de Medicina Espacial i Condicionament Cel·lular de la UC San Diego, destaca el valor d’aquest enfocament. El seu equip forma part del projecte internacional Mutographs, finançat per Cancer Research UK, que es dedica a identificar les signatures mutacionals que deixen les exposicions ambientals o microbianes en els cossos humans.
“Comencem a entendre que molts càncers poden tenir l’origen en exposicions primerenques. Això vol dir que caldria repensar com, quan i a qui fem les proves de detecció, i fins i tot, quines polítiques de salut pública establim per a evitar aquests riscos invisibles”, diu.
Aquest canvi de paradigma pot ser especialment important en una època en què els canvis ambientals, dietètics i socials són molt ràpids. L’impacte de l’entorn en el microbioma i en la salut cel·lular pot ser molt més profund del que es pensava fins ara.
Perspectives de futurL’estudi s’emmarca en una tendència creixent en la recerca biomèdica: la de mirar el genoma com un registre viu del nostre passat biològic. Entendre les petjades que hi deixen bacteris, tòxics o hàbits de vida pot ser clau per anticipar, prevenir i tractar el càncer.
Amb nous projectes en marxa, com ara, l’expansió de l’estudi a noves regions i l’exploració de possibles vaccins o tractaments microbians, els investigadors esperen de poder avançar cap a una medicina més predictiva i personalitzada.