Lloc: Mercat municipal

En gairebé cent dies al poder, el president Donald Trump ha signat un vertiginós nombre de decrets –130, un rècord històric–, en què ha eliminat nombroses accions dutes a terme pels seus predecessors. D’ençà de la seva investidura, per exemple, ha revocat 67 decrets de l’administració Biden. Els seus decrets pretenen de desmantellar programes federals –gairebé la meitat dels decrets signats van en aquest sentit– o desmuntar-ne més de la quarta part del total, en la batalla cultural que polaritza el país, i una cinquena part són la seva revenja personal contra alguns dels seus adversaris.

No s’havia fet mai tant en tan poc temps. Trump té pressa i això ha fet que alguns dels seus decrets hagin estat rebutjats per la justícia, o criticats directament pels mercats financers, que han estat molt durs amb els seus disbarats. En alguns casos, ell mateix ha hagut de fer marxa enrere, aconsellat per algú del seu equip amb una mica de senderi.

Fins fa pocs dies, hi havia crítiques de totes bandes, però no sabíem gaire què en pensaven els nord-americans, que són els qui pagaran més cara la incontinència del seu president. Finalment, sembla que la constatació de què pensen és inequívoca. Tots els baròmetres que mesuren la popularitat del president apunten la mateixa pèrdua de punts. Segons un estudi de YouGov per a la revista The Economist, Trump rebia un 41% d’opinions positives contra un 50% al gener, en el moment de la seva investidura. Un altre sondatge del Pew Research Center donava un 40% d’opinions favorables al president contra un 47% al febrer. Una puntuació molt més baixa que la del seu predecessor, Joe Biden, l’abril del 2021, en el mateix moment de la seva presidència.

El fet és que, en els tres primers mesos del seu segon mandat, Donald Trump aconsegueix una nota mitjana del 45% d’opinions positives, la qualificació més baixa de tots els presidents dels EUA d’ençà de la Segona Guerra Mundial, segons que publicava la setmana passada l’Institut Gallup. La taxa mitjana d’aprovació el primer trimestre per a tots els presidents elegits del 1952 al 2020 és del 60%. En el mateix moment del seu mandat, el seu predecessor Joe Biden, per exemple, era al voltant del 56%, segons l’agència Reuters.

Passats tres mesos, sembla que als nord-americans mateixos no els fa gaire gràcia l’espectacle que els ha muntat el seu president, després de les primeres actuacions. Durant aquest període, la part dels qui aproven la seva política econòmica basada en una guerra comercial sense precedents ha passat del 93% al 86% entre els republicans, del 40% al 30% entre els independents i del 10% al 7% entre els demòcrates, informa l’esmentada enquesta YouGov per a The Economist. En general, la part dels descontents de la política de Donald Trump arriba al 54% dels enquestats, que jutgen que, d’ara endavant, l’economia nacional està inclinada clarament a la baixa, contra només el 37% al gener, segons YouGov. I la cosa que deu costar més de digerir al multimilionari, després de les seves promeses, és que la seva qualificació pateix particularment en relació amb el cost de la vida, perquè tan sols el 31% dels enquestats aprova la seva acció en aquest àmbit, segons enquesta d’Ipsos per a Reuters. Em sembla molt poc, la veritat.

A més del temor de l’augment dels preus, pronosticat per molts economistes, hi ha alguns aspectes cabdals dels quals és l’únic responsable, i que no li surten bé. Un exemple ben clar és el que li van dir a la cara, en el despatx oval, alguns dels distribuïdors comercials més importants del país, dilluns passat. Els CEO de Home Depot, Target i Walmart el van advertir que els seus clients potser veurien els prestatges buits d’ací a unes setmanes. I li van recordar que el comerç exterior no revifaria amb comentaris fets en reunions financeres a porta tancada; que les empreses necessiten certesa sobre la política, i creuen que no l’aconseguiran.

El premi Nobel d’economia Paul Krugman escrivia al seu bloc dimarts passat: “Aviat veurem una interrupció de les cadenes de subministrament que ens recordarà què va passar durant la pandèmia de la covid-19 i després. Però aquesta vegada el responsable no serà pas un virus. Tota la responsabilitat recaurà sobre Donald Trump. I no hi haurà cap vaccí que ens ajudi. Estarem atrapats amb aquest agent del caos durant uns anys.” Val a dir que Krugman diu penjaments, argumentats, de Trump dia sí dia també.

Em costa d’entendre que ningú dels qui manen no li hagin fet veure el perill que tenen les empreses nord-americanes amb les seves decisions. L’informe de l’FMI apuntava aquesta setmana que les cadenes de subministrament mundials, escampades pertot arreu, podien multiplicar els efectes dels aranzels i la incertesa ja existent. Al capdavall, avui, la majoria dels béns intercanviats són productes intermedis que travessen unes quantes vegades les fronteres, abans de convertir-se en productes acabats. Això fa que les turbulències puguin estendre’s per la xarxa d’una munió de productes entrants i sortints, amb efectes multiplicadors que podrien ser considerables, com ja vam observar durant la pandèmia. “Les empreses, amb un accés incert als mercats, probablement posaran un fre a curt termini, tot reduint les inversions i la despesa.” Un panorama senzillament sinistre, aquest que pinta l’FMI.

Pierre-Olivier Gourinchas, el seu economista en cap, deia: “Segons les nostres previsions, el creixement del comerç mundial es deteriorarà més que no pas la producció, i es reduirà a l’1,7% el 2025, la qual cosa representa una degradació notable respecte de les anteriors dades de l’actualització de les perspectives de l’economia mundial del gener del 2025.” I afegia: “El creixement mundial hauria d’alentir-se i els perills de degradació s’accentuaran a mesura que es perfilen reorientacions importants en matèria de polítiques públiques.”

Els aspectes quantitatius de l’actuació de Trump fins avui són ben clars. Comencem per les borses. Els primers cent dies de l’actual mandat de Donald Trump s’han convertit en l’únic primer període d’una presidència en què queien els índexs de borsa. L’S&P 500 ha baixat d’un 14,7%, el Dow Jones, d’un 13%, i l’índex FTSE World, d’un 9,75%, per posar uns exemples, en aquests primers dies de presidència.

El dòlar ha seguit el mateix camí, amb una caiguda del 10% enfront de l’euro d’ençà del 20 de febrer. Deixa, doncs, de ser moneda refugi i els inversors prefereixen l’euro i, sobretot, el franc suís i el ien, respecte dels quals ha tingut baixades iguals o superiors. I, per descomptat, l’or, que sempre apareix en moments d’incertesa. D’ençà que va començar la presidència de Trump, ha pujat d’un 11%, i avui se situa al voltant dels 3.300 dòlars l’unça, però és que aquests darrers dies ha arribat a la vora dels 3.500! La mateixa desvaloració del bitllet verd el fa pujar, atès que es cotitza en aquesta moneda.

Però la cosa que més por ha fet a Trump, i que el va obligar a demorar noranta dies la posada en marxa dels inexplicables aranzels, és la caiguda dels bons del tresor nord-americans. La baixada va fer que la seva rendibilitat arribés al 4,5%. Avui ja s’ha relaxat una mica i és al 4,3%, però continua el perill que el nou deute que han d’emetre els EUA per a refinançar el que arribi a termini s’hagi de fer a aquests tipus més alts que no preveien. De poc serviria la destral d’Elon Musk desmuntant l’administració federal si allò que estalvien per aquesta banda ho han de pagar més en tipus d’interès, perquè interessin als compradors en el mercat.

Per una altra banda, no hem d’oblidar que el deute nord-americà s’imposa sempre com a primera opció de venda, atès que és l’actiu més líquid existent al món i el que tenen tots els grans inversors. Ara com ara, la incertesa sobre la futura política comercial i de despesa dels EUA pot ser una part de la raó de la fugida dels inversors d’aquestes darreres setmanes.

No oblidem que els EUA viuen sobre una muntanya de deute. En aquest moment, el deute públic nord-americà és de 36,2 bilions de dòlars (el 121% del PIB), dels quals 28,9 bilions són en poder d’inversors, segons dades oficials. Els 7,3 bilions restants corresponen a compromisos i obligacions contretes pel govern dels EUA amb jubilats i altres beneficiaris de prestacions.

Entre els grans tenidors de bons nord-americans, destaca la Reserva Federal, que posseeix entorn de 9 bilions de dòlars, i els inversors estrangers controlen entorn de 8,5 bilions. Per països, el tenidor més gran és el Japó, amb 1,08 bilions de dòlars, seguit de la Xina, amb 761.000 milions, i el Regne Unit, amb 740.000 milions. Per això s’ha especulat en alguns moments si els xinesos haurien venut bons nord-americans per fer-los trontollar en el mercat. Una dada que ningú no ha confirmat.

En definitiva, han passat uns cent dies que s’han fet molt llargs, i tot indica que continuarà així. Què passarà quan acabin els 90 dies de moratòria als aranzels que ha donat Trump? S’haurà arribat a pactes bilaterals per a evitar la guerra comercial? Sembla que sí, però, amb un personatge tan imprevisible, pot passar qualsevol cosa. De moment, les pèrdues de les borses li diuen que no va bé i que, pel camí, haurà fet perdre molts diners als estalviadors nord-americans, molts dels quals l’ha votat. Les enquestes esmentades indiquen que n’hi ha uns quants que se’n penedeixen, d’haver-lo votat, però encara han de passar moltes coses.

 

El FC Barcelona i el Reial Madrid es disputen demà el títol de copa a Sevilla, en un partit que ha quedat marcat per l’ofensiva del Madrid contra l’àrbitre designat, el basc Ricardo de Burgos Bengoetxea. L’última hora és que, en una decisió sense precedents, el club presidit per Florentino Pérez ha decidit de no acudir a la conferència de premsa oficial prèvia al partit, tampoc han entrenat a les instal·lacions i no es faran les fotografies oficials ni participaran en el sopar institucional. Ara, en un comunicat han explicat que mai s’han plantejat de no jugar el partit.

Per tant, el Madrid augmenta la pressió contra la federació espanyola. Tot ha començat amb un vídeo difós per la televisió oficial del Madrid, en què s’acusa De Burgos de perjudicar-los reiteradament i es critica que, tot i ser àrbitre internacional d’ençà del 2018, mai no ha estat triat per dirigir partits de la lliga de campions ni de competicions de la FIFA.

[VÍDEO] L’àrbitre de la final de la copa esclata a plorar per les pressions del Madrid

En la conferència de premsa feta aquesta tarda, De Burgos, visiblement afectat, ha esclatat a plorar quan li han preguntat per aquesta campanya d’assenyalament. “Quan un fill va al col·legi i li diuen que el seu pare és un lladre i arriba a casa plorant, és molt fotut”, ha dit, emocionat. I ha afegit: “Vull que el meu fill estigui orgullós del seu pare i de l’arbitratge.”

 

View this post on Instagram

 

A post shared by VilaWeb (@vilaweb)

La tensió ha crescut encara més quan el Reial Madrid ha demanat a la federació espanyola que els àrbitres de la final fossin substituïts, una maniobra insòlita que ha encès l’ànim dins el col·lectiu arbitral. Pablo González Fuertes, encarregat del VAR, ha avisat: “No continuarem permetent això que passa.” El desenllaç d’aquest conflicte obert amb els àrbitres és encara una incògnita, en una prèvia del partit més centrada en aquesta qüestió que no pas en les esportives.

Sobre això, el Reial Madrid ha emès un comunicat en el qual diuen que “davant la gravetat dels fets, el Reial Madrid espera que els responsables de la RFEF i de l’estament arbitral procedeixin en conseqüència, adoptant les mesures corresponents en defensa del prestigi de les institucions que representen”. També s’ha pronunciat el president de la lliga espanyola, Javier Tebas, tot afirmant que “això no és futbol, és control de poder”.

Esto no es fútbol, es control de poder.

No le gusta Tebas porque no le hace lo que él quiere.
No le gusta Ceferin porque no hace lo que él quiere.
No le gusta Louzán porque no hace lo que él quiere.
No le gustan los comentaristas de TV porque no dicen lo que él…

— Javier Tebas Medrano (@Tebasjavier) April 25, 2025

El Barça afronta el partit sense Lewandowski

En l’àmbit esportiu, el Barça arriba a la final en un moment complicat, sense el seu màxim golejador, Robert Lewandowski, que està lesionat. Tampoc no hi serà Alejandro Balde, ni els joves Marc Bernal i Marc Casadó. Sense el polonès, que ja ha fet quaranta gols aquesta temporada, Hansi Flick haurà de trobar alternatives a l’atac amb Ferran Torres, Ansu Fati o Dani Olmo, i també en el joc sempre desequilibrant de Lamine Yamal. Per la seva banda, els madridistes recuperen per a aquest enfrontament Kylian Mbappé i Ferland Mendy.

La de demà és la vuitena vegada que Barcelona i Madrid es troben en una final de copa. El Madrid té un petit avantatge en els enfrontaments directes, que demà es podria esborrar, amb quatre triomfs contra tres. Però el Barça és, clarament, l’equip que més títols té en aquesta competició, trenta-un, onze més que el seu rival.

Aquesta temporada, els dos equips s’han trobat dues vegades, amb doble victòria blau-grana. La primera, el 0-4 al Santiago Bernabéu, a la lliga, i la segona, la de la final de la supercopa espanyola, a l’Aràbia Saudita. Malgrat que el Madrid es va avançar en el marcador, el resultat final va ser de 2-5 a favor dels blau-grana, cosa que els va permetre de sumar el primer títol de l’any. Demà podria arribar el segon en un equip que encara aspira a guanyar-ho tot, és a dir, la copa, la lliga i la Lliga de Campions. En canvi, el Reial Madrid té demà la seva millor carta per a evitar un any en blanc després de l’eliminació als quarts de final de la Lliga de Campions contra l’Arsenal de Londres  el 16 d’abril.

 Els dos equips es tornaran a enfrontar encara l’11 de maig, amb un nou partit de lliga que pot marcar-ne el desenllaç, atès que serà la jornada 35 de les 38 que hi ha i ara mateix el Barça té un avantatge de quatre punts respecte del Madrid.

Un treballador de quaranta-un anys ha mort electrocutat en rebre una descàrrega elèctrica mentre feia tasques de desmuntatge en una parcel·la de la factoria Ebro, a la Zona Franca de Barcelona.

Els Mossos d’Esquadra han explicat que han rebut l’avís poc després de tres quarts d’una del migdia. Unes quantes patrulles de Seguretat Ciutadana i d’Investigació de la comissaria de Sants-Montjuïc, dotacions dels Bombers, Guàrdia Urbana de Barcelona i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) han actuat a l’indret.

La companyia Ebro ha explicat en un comunicat que l’operari pertanyia a una empresa subcontractada, i que l’accident s’ha produït a la parcel·la contigua a la planta de fabricació.

La firma automobilística també ha explicat que les tasques de desmuntatge que han estat l’escenari del succés no estan lligades a l’operativa diària de la factoria Ebro.

Els mossos han posat els fets en coneixement del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia i del Departament d’Empresa i Treball, d’acord amb els procediments habituals en accidents laborals amb víctimes mortals.

A càrrec del divulgador musical Rafael Esteve Alemany - Lloc: Ateneu Arenyenc

amb el seu autor Josep-Vicent Garcia Raffi - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Una avaria a Alhama d’Aragó ha provocat retards de fins a una hora i mitja avui a la línia ferroviària d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona. Segons que ha informat ADIF, la incidència ha començat cap a dos quarts de cinc de la tarda i ha obligat a interrompre la circulació en aquest punt.

Un quart d’hora més tard, el gestor de la infrastructura ferroviària ha anunciat que s’havia resolt la incidència i que el servei s’havia restablert. Tot i això, els retards persisteixen i afecten trens de RENFE, Iryo i Ouigo.

L’FBI ha detingut la jutgessa Hannah Dugan, de l’estat de Milwaukee, acusada d’haver obstruït la detenció d’un immigrant irregular la setmana passada. La detenció l’ha anunciada el director de l’FBI, Kash Patel, en un missatge que publicat a la xarxa X, i que després ha esborrat, tal com recull el diari local Milwaukee Journal Sentinel.

És la primera vegada que el Departament de Justícia dels Estats Units deté un membre de la judicatura sota la presumpció d’interferir amb la nova doctrina migratòria impulsada per la Casa Blanca.

En el missatge, Patel anunciava la detenció de Dugan per “càrrecs d’obstrucció”, després d’haver trobat proves que apuntaven que la magistrada va interferir en “un operatiu de detenció migratòria”, desviant intencionadament els agents que havien de detenir un migrant sense papers, identificat com a Eduardo Flores Ruiz.

L’obstrucció de la jutgessa va impedir un primer intent de detenció de Flores Ruiz, que finalment va ser detingut després d’una persecució a peu. “L’obstrucció de la jutgessa va augmentar el perill per al públic”, ha dit Patel en el missatge esborrat.

A més, el portaveu del Servei de Marshals dels Estats Units a Washington D. C., Brady McCarron, ha confirmat al Milwaukee Journal Sentinel que la jutgessa ha estat detinguda cap a les vuit del matí al jutjat del comtat de Milwaukee i que actualment és sota custòdia federal.

Els jutges d’algunes jurisdiccions dels Estats Units han criticat els esforços del Servei de Control d’Immigració i Duanes per a localitzar i detenir migrants als jutjats. Diuen que aquests esforços han fet que els immigrants no vulguin presentar-se com a víctimes o testimonis en audiències no relacionades perquè tenen por de ser detinguts.

El batlle de Terrassa, Jordi Ballart, ha suspès el ple ordinari d’aquest matí amb l’objectiu d’impedir una provocació de l’extrema dreta de Vox. La portaveu de la formació, Alicia Tomás, s’havia presentat al plenari amb una samarreta amb un missatge en castellà que deia: “Per què Ballart silencia les violacions a Terrassa?”.

La peça de roba fa referència a una violació denunciada a la ciutat el 23 de març, que el consistori va condemnar amb un comunicat. Arran d’aquest fet, Ballart ha parat els peus a l’extrema dreta suspenent el ple, que es reprendrà dimecres.

Fonts municipals han explicat a l’ACN que havien intentat, sense èxit, de convèncer Tomás perquè es canviés de samarreta pel to ofensiu i d’atac al batlle. Ballart ha anunciat accions legals contra Tomás i també una proposta d’inici d’expedient sancionador.

Campanya de l’extrema dreta

Ballart ha remarcat en més d’una ocasió a les xarxes socials els atacs i mentides que fan córrer perfils vinculats a l’extrema dreta, atribuint-li, per exemple, un acord amb la Generalitat per acollir a la ciutat persones procedents de la Mina o que el seu marit és marroquí.

El partit de Ballart, Tot per Terrassa, ha emès un comunicat denunciant l’atac: “No hi ha d’haver lloc per les calúmnies i els insults”. La formació també ha explicat que emprendrà accions legals contra Tomás avui mateix. També preveuen de presentar una proposta d’inici d’expedient sancionador contra la regidora quan es reprengui el ple, el dimecres, per un fet que es considera una infracció greu, i a la que esperen que s’hi sumin més forces representades al consistori.

Mediapro ha rectificat oficialment després d’haver criticat la decisió de la lliga espanyola de retirar-li la producció audiovisual de la competició. En un nou comunicat, el grup català s’ha retractat íntegrament del comunicat anterior, emès el 14 d’abril, i ha admès que va ser fruit d’una “valoració precipitada” i que les afirmacions que contenia “no estaven justificades”.

Mediapro deixarà de produir audiovisualment la lliga de futbol la temporada vinent

Inicialment, Mediapro havia acusat la lliga de preferir una oferta “més cara” i de decantar-se per Host Broadcast Services (HBS), una empresa suïssa que, segons deia, no tenia mitjans tècnics a l’estat espanyol ni experiència en produir una competició de temporada completa com la lliga espanyola. També havia qüestionat que la decisió obeís a criteris tècnics i econòmics. Ara, en el nou comunicat, Mediapro es desdiu de totes aquestes afirmacions i admet que no disposa dels elements necessaris per a comparar les ofertes ni per a afirmar que la decisió hagi estat arbitrària o poc transparent. A més, reconeix que no pot assegurar que la nova adjudicació perjudiqui els clubs ni la competició.

Amb aquesta decisió, Mediapro perd una font d’ingressos important: només el 2023, la producció de la lliga li va representar 81,2 milions d’euros, prop del 20% del seu negoci. Malgrat tot, continuarà gestionant el sistema de videoarbitratge (VAR) del futbol espanyol, com a mínim, fins l’any 2028.

El grup català també ha reivindicat la feina feta durant els últims anys en la modernització de les retransmissions de la lliga, tot destacant innovacions com la producció remota, l’ús de la intel·ligència artificial per a generar resums o la incorporació de la realitat augmentada.

Concòrdia, el principal partit de l’oposició al parlament andorrà, ha demanat al govern que aturi l’aprovació de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). La petició, que s’ha anunciat avui en un comunicat de premsa, arriba després de la publicació al Diari d’Andorra d’un article en què s’assegura que l’estat francès bloca l’acord perquè considera que la naturalesa jurídica del text ha de ser mixta.

Els acords no mixts solament han de ser ratificats per les institucions europees, mentre que els mixts tenen un doble procés de ratificació: pel Parlament Europeu i per tots els parlaments dels estats membres.

Del punt de vista de Concòrdia, França “brinda una bona ocasió” per a aturar l’aprovació d’un acord que significaria l’aplicació de més de sis mil lleis en un estat que, segons ells, no està preparat per assumir-lo. La formació demana d’aprofitar el temps de suspensió per negociar “un acord més modest” que permeti una aproximació amb la UE molt més gradual. Específicament, demana que s’elimini de l’acord el llindar mínim de creixement demogràfic, la lliure circulació del capital immobiliari o l’absència de vet andorrà a les normes decidides per la UE que no convinguin al país. Segons Concòrdia, l’acord negociat “empitjora les crisis que viu actualment Andorra”, en els àmbits de l’habitatge, la immigració, la manca de cohesió social i en la construcció desmesurada.

Per la seva banda, el cap de govern, Xavier Espot, ha negat que l’estat francès bloqui l’acord i, en unes declaracions als mitjans, són ha recordat que el país veí havia estat “un impulsor i defensor” de l’acord. Espot ha recordat que Andorra sempre havia negociat defensant que el text fos considerat no mixt i que aquesta també era la posició de la Comissió Europea “i de molts estats membres”. Així i tot, ha reconegut que França, “per tradició”, defensava acords mixts, per la qual cosa ha garantit que es farien els esforços que calgués per convèncer-los que la millor solució és un acord no mixt. De moment, no hi ha una data prevista per al referèndum de ratificació.

L’àrbitre de la final de la copa, el basc Ricardo De Burgos Bengoetxea, ha esclatat a plorar en mitja compareixença de premsa per les pressions que rep del Reial Madrid. Un dels periodistes li ha preguntat pels vídeos incendiaris que ha fet córrer la televisió oficial del Madrid, poques hores abans del partit contra el Barça, que es jugarà demà a Sevilla. En els vídeos, el Madrid acusa de Burgos d’haver perjudicat l’equip blanc unes quantes vegades. Preguntat per això, l’àrbitre no ha pogut contenir les llàgrimes.

El Madrid empastifa la final de la copa contra el Barça amb una ofensiva sense precedents contra els àrbitres

De Burgos ha explicat que aquest assenyalament afecta la seva família. “Quan un fill va al col·legi i hi ha nens que li diuen que el pare és un lladre i arriba a casa plorant, és molt fotut. En el meu cas, intento educar el fill per dir-li que el seu pare és honrat, sobretot honrat, que s’equivoca com un esportista més. I això és fotut i no li desitjo a ningú”. I ha afegit: “Quan marxi d’aquí, vull que el meu fill estigui orgullós del que va ser el seu pare i l’arbitratge”.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by VilaWeb (@vilaweb)

Per la seva banda, Pablo González Fuertes, l’encarregat del VAR, en la seva intervenció, ha dit que “hi ha més unió que mai entre els àrbitres, possiblement a causa de la situació que tenim al nostre voltant. Començarem a prendre mesures, no seguirem permetent el que està passant. Aviat ho veureu. Farem història i no seguirem aguantant el que estem aguantant”, ha assegurat. El Reial Madrid ha demanat a la federació espanyola que els arbitres de la final siguin substituïts.

En un dels vídeos, un narrador amb to marcadament bèl·lic, diu: “Amb el col·legiat basc, el Reial Madrid té només un 64% de victòries. En canvi, el Barcelona té un 81% de triomfs. Una diferència increïble a la qual, a més, s’ha de sumar que l’equip d’Ancelotti només ha guanyat dos dels últims cinc partits amb ell al camp”.

Durant tres minuts, la televisió madridista critica les actuacions a la gespa de Burgos Bengoetxea i li fa tota mena de retrets, com ara que tot i ser un àrbitre internacional d’ençà de 2018, no hagi estat mai designat per partits de la Lliga de Campions, ni per matxs de la FIFA. “Tanmateix, a Espanya, serà la seva tercera final entre el Reial Madrid i el Barcelona, després de les supercopes de 2017 i 2023”, afegeix.

L’escriptora Margarida Aritzeta ha presentat una petició d’indult total per a Laura Borràs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la va condemnar a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat en document oficial en l’adjudicació de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ho ha avançat Catalunya Ràdio i ho han confirmat a l’ACN fonts judicials. Ara el tribunal haurà de reenviar la petició al govern espanyol, que és qui haurà de prendre una decisió. De fet, el TSJC ha demanat també l’indult per a Borràs, però en aquest cas, parcial. Aritzeta, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2019, va ser degana de la Institució de les Lletres Catalanes entre el 2019 i el 2022.

El govern espanyol, per tant, tindrà sobre la taula dues peticions, la d’Aritzeta, que és total, i la del mateix TSJC, que és parcial. El tribunal proposa l’indult de la pena de presó que sobrepassi els dos anys, o sigui dos anys i mig. Mentre l’executiu de l’estat ho tramita ha suspès el seu ingrés a presó.

Compromís ha presentat dues iniciatives a les Corts relacionades amb el Vint-i-cinc d’Abril, la diada que commemora la pèrdua de l’autogovern després de la Batalla d’Almansa. D’una banda, una proposició de llei per a derogar explícitament el Decret de Nova Planta que Felip V de Borbó imposà l’any 1707, amb la voluntat d’elevar-la al congrés espanyol.

D’una altra, una proposició no de llei per a blindar la necessitat de recuperar les activitats de celebració del 25 d’Abril al parlament valencià, després d’haver decidit la presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox), de suspendre enguany la commemoració al·legant “la polarització política actual, la crispació i, sobretot, el drama de la gota freda”. Ho han anunciat els diputats Maria Josep Amigó, també vice-presidenta segona de la mesa de les Corts, i Jesús Pla, en declaracions als mitjans el dia que tradicionalment es lliuren les altes distincions Francesc de Vinatea en un acte institucional.

En la proposició de llei, Compromís recorda que el Decret de Nova Planta va suprimir tot l’ordenament jurídic i la sobirania del poble valencià, amb la dissolució de les institucions pròpies i l’abolició dels furs. A més, recorda que el Tribunal Constitucional espanyol, en una de les seves resolucions, invoca el “desafortunat” Decret de Nova Planta de 1707 per a impedir a l’Estatut d’Autonomia la capacitat legislativa en matèria de dret civil. “Això implica que aquest decret, malgrat la seua naturalesa profundament anticonstitucional, encara conserva alguna escletxa de vigència; per això, avui, en la diada del poble valencià, demanem la derogació expressa d’aquesta imposició absolutista i antidemocràtica que va exterminar tots els nostres drets”, ha dit Pla.

La proposició de llei estableix, en un únic article, que “mentre poguera conservar alguna vigència, es considerarà definitivament derogat el Decret de Nova Planta de 29 de juny de 1707 en tant que afecte l’actual nacionalitat històrica valenciana, successora institucional del Regne de València”. Quant a la proposició no de llei, Compromís cerca de garantir la recuperació de les activitats commemoratives del 25 d’Abril, que enguany el PP i Vox han suprimit unilateralment, substituint-les tan sols per una declaració institucional.

Amigó ha criticat la decisió i l’ha qualificada de “menyspreu absolut de la dreta i l’extrema dreta envers la màxima institució d’autogovern, la nostra història i les nostres llibertats com a poble”. La proposició insta els grups parlamentaris a aprovar la commemoració pública del 25 d’Abril mitjançant un programa d’actes obert a la societat civil, que faci visible la voluntat del poble valencià d’exercir l’autogovern.

Així mateix, demana de recuperar el Premi Guillem Agulló per a reconèixer persones i iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi, i proposa que aquest guardó sigui lliurat durant els actes commemoratius.

El batlle de Kíiv, Vitali Klitschko, ha dit que una possible cessió de territoris ucraïnesos a Rússia podria ser una “solució” per posar fi a la guerra, tot i que considera que seria una mesura “injusta” i, en tot cas, “temporal”. En declaracions a la BBC, ha explicat que “ara mateix hi ha converses sobre possibles solucions i un dels escenaris és cedir territoris”, poc després d’un nou bombardament rus sobre Kíiv, que ha deixat almenys dotze morts.

Aquestes paraules arriben en un moment de pressió internacional intensa, especialment dels Estats Units, perquè Ucraïna accedeixi a una sortida negociada del conflicte. El president nord-americà Donald Trump ha retret a Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, la pèrdua de Crimea el 2014, quan va ser annexionada per Rússia. “Si volien conservar-la, per què no van lluitar per ella fa onze anys, quan va ser entregada a Rússia sense disparar ni un sol tret?”, ha dit.

El reconeixement de la península de Crimea com a territori rus ha esdevingut un dels punts clau en qualsevol hipotètic acord de pau. Però Zelenski ha deixat clar fa poc que Ucraïna “no reconeixerà legalment l’ocupació” de cap part del seu territori.

Tot i això, Klitschko considera que per assolir la pau potser caldrà acceptar una “solució dolorosa”. Ha dit que el poble ucraïnès “mai no acceptaria l’ocupació” del país per part de Rússia, però ha afegit que, en una situació límit, la cessió territorial podria formar part d’una resolució que posés fi a la guerra.

La relació entre Klitschko i Zelenski ha estat tensa durant aquests anys de guerra. El batlle de la capital ha criticat obertament el que considera una deriva autoritària del president, i ha expressat la seva disconformitat amb la manca de consulta sobre els detalls de les possibles negociacions de pau. Quan li han demanat si creu que hauria de participar-hi, ha respost: “El president pensa que no. Això ho fa el president Zelenski. No és la meva funció.”

Un alt càrrec de l’estat major de les forces armades russes, el general Iaroslav Moskalik, s’ha mort en un atemptat amb bomba a la ciutat de Balaixikha, als afores de Moscou. Segons que han informat les autoritats russes, l’explosió ha estat causada per un artefacte adherit al seu vehicle.

Moskalik era subdirector de la direcció general d’operacions de l’estat major rus. Segons que ha explicat la portaveu del Comitè d’Investigació de Rússia, Svetlana Petrenko, era una bomba de fabricació artesanal que contenia metralla per a multiplicar-ne l’efecte letal.

“El cas ha estat obert com a assassinat”, ha dit Petrenko. També ha indicat que els investigadors continuen treballant al lloc de l’explosió i que encara no hi ha cap reivindicació de l’atemptat.

El 29 de maig s’ha convocat una vaga general al País Valencià com a resposta a la indignació popular davant la gestió de la gota freda i la crisi social. La vaga l’ha convocada els sindicats CGT, CNT, COS i la Intersindical Valenciana.

Els convocants denuncien una “actuació criminalment negligent” per part del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i l’empresariat, a qui acusen d’haver posat en perill la vida de la classe treballadora durant la tempesta.

Segons ells, Mazón, lluny d’assumir responsabilitats, va aparèixer tard durant l’episodi meteorològic extrem i ha negat qualsevol implicació en les morts. Els convocants, però, consideren que tant ell com els empresaris que van forçar la plantilla a treballar en condicions de risc han de respondre penalment. “La ferida oberta no podrà començar a sanar fins que els responsables paguen per la seua actuació”, afirmen.

Els sindicats denuncien la falta de reconeixement oficial de víctimes in itinere i critiquen el que consideren una resposta continuada d’inacció davant fenòmens climàtics greus, atribuïda a una combinació de negacionisme climàtic i submissió als interessos del capital.

Habitatge i serveis públics

A més de les responsabilitats polítiques, la convocatòria de vaga inclou reivindicacions relacionades amb l’habitatge i els serveis públics. Segons que denuncien, els preus del lloguer han superat els màxims històrics, hi ha una onada de desnonaments, i les ajudes a les famílies afectades per la gota freda són insuficients.

També critiquen les retallades en sanitat, educació, serveis socials i d’emergència, i acusen el Consell de prioritzar els interessos empresarials per damunt del benestar col·lectiu.

Els convocants exigeixen mesures concretes com el reconeixement de la incapacitat permanent per a les víctimes, la reversió de les privatitzacions, un permís retribuït per situacions d’alerta meteorològica, i una jornada laboral de trenta-dues hores. Reclamen també el control dels preus de l’habitatge i la creació d’un parc públic de lloguer.

“La unitat sindical i social és ara més necessària que mai”, diuen, tot fent una crida a la mobilització general, especialment de la classe treballadora, sindicats i moviments socials.

Xavier Borràs Calvo (Barcelona, 1956) s’ha mort a seixanta-vuit anys. Periodista, traductor i escriptor, va participar activament en iniciatives ecologistes i independentistes. Va ser cofundador de Socors Català i del Moviment Ecologista Català, i va formar part de formacions com Nacionalistes d’Esquerra i els Verds – Alternativa Verda.

També va contribuir a fundar i coordinar la Comissió de la Dignitat, que va reclamar la devolució dels papers confiscats pel franquisme, i en va ser responsable de comunicació. Amb aquest col·lectiu va escriure el llibre Volem els papers.

Borràs va dirigir la revista el Llamp, el setmanari l’Independent de Gràcia i la revista Userda, i va treballar a Catalunya Ràdio i també a capçaleres com Tele/eXpres, Canigó, Diario de Barcelona –on va ser cap del dominical–, la Marxa de Catalunya i el Triangle. Era llicenciat en periodisme i professor de dicció, i també va ser editor en cap de la revista Assaig de Teatre, fundada per Ricard Salvat, fins el gener del 2010.

El 2008 va impulsar EcoDiari, una publicació digital periòdica amb vocació ecologista, i va mantenir durant anys el bloc Bandera Negra, distingit el 2004 com a millor bloc en català i inclòs entre els dos-cents més destacats de l’esfera digital catalana. A més, va ser coordinador de la web Opinió Nacional, dins el Grup Nació Digital, amb el qual col·laborava habitualment.

El 30 d’abril de 2011, en la Conferència Nacional per l’Estat Propi, el moviment fundacional que va donar lloc a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va ser elegit per unanimitat membre del consell permanent. També va formar part de Reagrupament i va ser cofundador de la Cooperativa Integral Catalana.

ESCAC Films ha anunciat que el curtmetratge Per bruixa i metzinera, dirigit per Marc Camardons i realitzat per un equip de graduats de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), participarà enguany en la secció Le Cinef del Festival de Cana. És la quarta vegada que una producció de l’ESCAC hi és seleccionada, i en dues d’aquestes ocasions ha estat distingida amb premi.

Per bruixa i metzinera és un treball de final de màster de Camardons, d’Andorra la Vella, i s’endinsa en un univers fantàstic que beu de les llegendes dels Pirineus. Amb un rodatge que ha tingut lloc a Oliana (Alt Urgell), el Solsonès i l’Alt Urgell, el film recrea una atmosfera màgica i inquietant, arrelada a la memòria rural i les tradicions familiars.

La protagonista del curt és la Cebriana, una llenyataire convençuda d’haver vist un foc misteriós a la muntanya. Tanmateix, no hi ha cap indici que ho corrobori: ni brases ni testimonis. Davant el dubte i el desconcert, la seva padrina —una antiga trementinaire— l’empeny a mirar més enllà del que sembla real. Així, la peça articula un relat que reflexiona sobre l’herència simbòlica, la mirada femenina i les formes de transmissió del coneixement antic.

L’equip tècnic que ha fet possible el curtmetratge està format íntegrament per joves professionals formats a l’ESCAC. A través de la productora ESCAC Films, el centre coordina i produeix els treballs de final de grau i màster dels alumnes, a més dels llargmetratges col·lectius que impulsa l’escola.

Un cineasta arrelat i radicalment contemporani

Marc Camardons (2000) és director i productor de cinema. Es va formar a l’ESCAC entre 2017 i 2022, cursant el grau en Cinematografia i el màster en Direcció Cinematogràfica. Des del 2023 forma part de l’equip directiu del festival UllNu, un certamen centrat en la creació audiovisual emergent i la innovació formal.

La seva trajectòria artística s’ha caracteritzat per l’exploració de la identitat queer, la reflexió sobre l’arrelament territorial i la reivindicació dels espais marginals i de transformació. El seu primer curtmetratge, Estàtua de sal (2021), abordava el desig de pertinença i l’autodescobriment a través de la sexualitat. Aquesta línia temàtica s’ha mantingut en obres posteriors com Crisàlides (2022), Traca (2024) i L’últim mort (2024), on l’autor experimenta amb noves formes narratives i visualitzacions simbòliques de la diferència.

A més de dirigir, Camardons imparteix classes sobre cinema i teoria queer en l’àmbit audiovisual, i actualment treballa en el desenvolupament del seu primer llargmetratge.

El govern barceloní de Jaume Collboni s’ha compromès a no executar el conveni de subvenció de 250.000 euros al congrés immobiliari The District, la fira anual d’inversors immobiliaris, com exigia Barcelona en Comú. L’anunci l’ha fet al plenari el tinent d’Economia, Jordi Valls, amb l’objectiu d’aconseguir el vot favorable dels Comuns i desblocar l’aprovació d’un paquet de crèdits extraordinaris que permetrà d’incorporar a la pròrroga pressupostària del 2025 un conjunt ampli de subvencions nominatives.

Els fons voltor: el vol rasant sobre les ciutats albirant les víctimes imminents

El paquet inclou 321 subvencions destinades a entitats molt diverses —socials, culturals, veïnals, centres d’estudis o de promoció econòmica— i suma prop de 27 milions d’euros. Aquest tràmit era imprescindible per a garantir que aquestes entitats poguessin continuar rebent suport econòmic malgrat la pròrroga dels comptes municipals.

La clau per a desencallar l’aprovació era el vot de Barcelona en Comú, que reclamava explícitament que no es donés suport públic al congrés immobiliari. Quan Valls ha anunciat al plenari que no s’executaria el conveni amb The District, els Comuns han confirmat el seu vot favorable.

Així, la modificació de crèdit ha estat aprovada amb els vots del govern, BComú i ERC. Junts, el PP i Vox hi han votat en contra.

L’única veïna que resisteix en una finca de quinze habitatges: “Volen deixar la gent treballadora al carrer”