Agregador de canals
Cinefòrum: Las cosas sencillas
S’ha mort a seixanta-tres anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
L’empresari Miquel Suqué Mateu, que dirigia el Grup Peralada al costat dels seus germans Javier i Isabel, s’ha mort avui a seixanta-tres anys. Aquest grup empresarial agrupa negocis de vi, hotels, restaurants, automoció, museus, festivals musicals i casinos. La notícia ha estat avançada pel diari La Vanguardia.
Suqué era president de Casinos Grup Peralada i assumia també la gestió dels hotels del grup. Formava part de la quarta generació familiar de l’empresa. També va impulsar un vehicle elèctric d’alta gamma de la marca Hispano-Suiza.
Miquel Suqué era nét de Miquel Mateu, batlle franquista de Barcelona entre el 1939 i el 1945. La seva mare, Carme Mateu, va ser presidenta de l’Associació Cultural del Castell de Peralada i la impulsora del Festival Internacional de Música de Peralada. La família Suqué Mateu també és propietària del castell de Peralada.
La capella ardent s’obrirà demà de 12.00 a 15.00 al tanatori ronda de Dalt de Barcelona i la cerimònia de comiat es farà just després, al mateix lloc.
Feijóo demana la compareixença de Sánchez al congrés espanyol: “Si els seus socis continuen al seu costat, en seran còmplices”
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat a Pedro Sánchez que comparegués aquesta setmana al congrés espanyol. “Sánchez ha d’estar al congrés, que deixi de resistir-se a la democràcia, que comparegui i anunciï les decisions voluntàriament o forçarem la votació dimarts i a veure què diuen els seus socis. Que votin que sí al fet que comparegui, al fet que ens digui quan se’n va, que ho deixi clar. I ací veurem qui vol ajudar-lo i qui no, i qui vol ajudar-lo perquè se’n vagi”, ha dit a la clausura d’un acte del seu partit a Màlaga.
Feijóo considera que el perdó de Sánchez pels informes de l’UCO “és un insult als espanyols” i li exigeix que doni la cara. “Cal dir-ho alt i clar, que expliquin el que saben, que retornin el que han robat i que deixin pas a la democràcia, que confessin, que paguin i que dimiteixin”, ha recalcat.
El dirigent popular s’ha dirigit als socis de Sánchez, a qui ha dit que se’ls acabava el temps de les “excuses”. “Si continuen al costat de Sánchez ja no solament seran els seus socis, seran els seus còmplices i els seus encobridors”, ha dit. Durant l’acte, el públic assistent ha corejat unes quantes vegades el càntic “Sánchez, dimissió”.
“Això no ho havíem vist mai en política, perquè això afecta el president de la nació. No hi ha ni un sol president del govern espanyol en els últims cinquanta anys que estigui com està Sánchez. Ningú, ni tan sols del seu partit. Set anys de mentides, de corrupció sanchista, han fet malbé el partit socialista”, ha dit.
Feijóo ha insistit que Sánchez ho sabia i va mirar cap a un altre costat, i l’ha acusat de mentider. “La constitució diu que el govern és responsable solidàriament de la seva gestió. Així que tots són part de tot, i cauran tots. El partit, Sánchez i el seu govern. Que es lliurin a la voluntat democràtica dels espanyols, que no fugin cap endavant perquè no hi ha fugida possible. Estan acorralats per les seves mentides, per la seva corrupció i sobretot per un poble que vol recuperar la seva dignitat”, ha dit.
Versos de mar
Boxa literària: El rem de trenta-quatre vs Contraban
Serigrafia en clau arenyenca
L’últim ball dels quatre de Pego, entre somriures i llàgrimes
L’any 2010, quatre nois de Pego van decidir de muntar un grup de música. Com expliquen ells mateixos, eren joves crescuts en temps d’incertesa enmig dels paisatges de la Marina Alta i havien après a guanyar aquesta incertesa a cop de cançons. Tenien el referent de la Gossa Sorda, pegolins també, i ganes de menjar-se el món amb les seves guitarres, el baix i la bateria. Fins ací, res d’extraordinari. Somniar és a l’abast de tothom. Però vet ací que amb el temps i una tralla, o molta tralla, Carles Caselles, Pau Camps, Josep Bolu i Miquel Àlvarez, posteriorment substituït per Marc Miralles, van fer realitat el somni i van aconseguir això tan difícil de definir que és l’èxit.
Encara que costi de creure, per alguns l’èxit és fitxar per una multinacional i traslladar-se a Miami. O arribar a dalt de tot dels 40 Principales. O fer prou diners per a poder pagar tots els vicis i que encara te’n restin per a comprar un Ferrari i anar a jugar a un camp de golf com el que volen fer a Pego. Ahir justament hi va haver una manifestació en contra al poble convocada per l’entitat Guaitem la Terra. Coneixent-los una mica, no sembla que cap d’aquestes tres siguin les vares de mesurar l’èxit dels Smoking Souls. Ells sempre han anat a la contra, metralleta i cafè, i no s’han venut mai a ningú. Més aviat, com deia Caselles en una entrevista recent en aquest mateix diari, són feliços perquè saben que les seves cançons han passat a formar part de la vida de moltes persones, arreu del país i més enllà. L’èxit, o almenys una part, és passar de tocar en pubs i tuguris a fer-ho en grans sales i festivals multitudinaris, amb el públic corejant totes i cadascuna de les lletres. Connectar i deixar un rastre de llum.
3, 2, 1, concert.
Deixar de cantar i que centenars de veus facin que la cançó continuï el seu camí deu ser el somni de qualsevol cantant. Passa a molts concerts, però no a tots. Anit, a la Trilladora de Pego, sí. Aquest va ser l’espai triat per al quart i últim concert de comiat, després dels dos de Barcelona i el de Madrid. Ací es va fer també fa un parell d’anys el concert solidari amb els catorze antifeixistes encausats de Pego. Com indica el seu nom, antigament a la Trilladora s’hi separava el gra de la palla, en aquest cas, l’arròs. Quan a quarts de dotze va sonar “Soledat”, la primera cançó del concert, va quedar ben clar que música i emocions anirien ben barrejades i serien difícils de trillar. La calor humana substituïa la xafogor que havia fet durant el dia i milers de persones iniciaven l’últim ball.
Música i emocions, l’eterna força. Per als de dalt de l’escenari, les emocions implícites d’haver-se passat quinze anys vivint plegats una aventura molt intensa, un projecte de vida que no oblidaran mai, compartint assaigs, cinc discs, hotels, proves de so, centenars de concerts i milers de quilòmetres. Per al públic, prendre consciència que aquest era l’últim, que no hi haurà més “Murs”, ni “Referents”, ni “Alcohol i sal” en directe, que a partir d’ara aquests esmolats riffs de guitarra ja solament sonaran enllaunats, al cotxe o al menjador de casa. Aquestes i moltes cançons més van sonar ahir. Especialment emotiva va ser “Metralleta i cafè”, amb David Fernàndez introduint i tancant la cançó al crit de “No passaran!”.
Convidats especials per a un concert especial, des de les gallegues Anxela i Violeta, de Bala, fins a Xavi Sarrià, passant per Àlex Seguí de la Gossa Sorda, Esteve Tortosa d’Auxili i alguns dels integrants de Mafalda. També hi són Anna Millo, Laura del Pino i Núria Pino, les tres coristes que els han acompanyat en aquesta ronda de comiat i que tenen la felicitat escrita a la cara. Crits de “Mazón dimissió”. Estelades entre el públic i banderes palestines dalt l’escenari. La gent té set i les barres estan col·lapsades. Després de “Passatgers del món” i “Immortals” en format acústic, per a oferir una treva, sonen “L’últim ball”, “La revolta” i “Flors i finals”. Encarem la recta final i Caselles aprofita per fer un agraïment personalitzat, un per un, a tots els companys de viatge i de trinxera d’aquests quinze anys. Destil·la sinceritat i humanitat. També alguna llàgrima d’emoció quan parla dels qui van creure en ells al principi, quan tot és més difícil i menys lluminós.
Arriba la traca final i ja se sap que al País Valencià no escatimen en pólvora: “Eterna força”, “140k”, “Fera”, “Volves de neu”, “Nit salvatge”, “Trinxera” i “Adeu”, una rere l’altra. Ara sí, punt final. Res ni ningú dura eternament, tampoc els grups de música. Fa una dècada van plegar amb pocs anys de diferència Obrint Pas, la Gossa Sorda, Orxata Sound System i Aspencat, quatre pilars de la música en català. I la vida va continuar. I en van sortir de nous, com Zoo, que també semblava imprescindible i l’any passat va dir-nos adeu. Segur que uns altres agafaran el relleu de Smoking Souls i ens emocionaran amb noves cançons. Potser Quinto serà la baula de la continuïtat, un grup de Pego encapçalat per un jove Josep Quinto, que va créixer al so de les cançons dels Smoking com Caselles ho va fer amb les de la Gossa Sorda.
Ahir, mentre el públic es perdia en la nit de Pego, ressonava en l’ambient imaginari aquest fragment de “L’espenta”, una de les primeres cançons del grup: “Donar-li impuls a l’esperança, mitjançant melodies que ressonen, que sonen per remoure emocions i despertar la vida, agafem-nos de la mà i deixem la ciutat, ens queden motius per a continuar, junts trobarem la manera d’espentar el vent i riure de nou…” Amb el concert d’anit s’acaba un combat d’amor, com deien les teles del costat de l’escenari, perquè hi ha combats que es guanyen abans de començar-los però que no poden durar eternament. Cal acabar per poder tornar a començar. Per tornar a carregar les bateries. Per no perdre ni malmetre el que s’ha construït, amistats incloses. A més, qui no vol morir a casa, acompanyat dels qui més estima? Les trinxeres hi són, i vindran més cançons i hi haurà més balls.
3, 2, 1… silenci.
Xavier Bosch: Els llibres de la meva vida
Sánchez anuncia que dimecres assistirà a la sessió de control al govern espanyol
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assistirà dimecres a la sessió de control al govern espanyol al congrés després d’una setmana convulsa per al PSOE, amb l’escàndol de l’informe de l’UCO i la dimissió del secretari d’Organització del partit, Santos Cerdán.
Sánchez ho ha comunicat als grups parlamentaris amb un escrit a la mesa, segons que ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l’ACN. Previsiblement, seran Alberto Núñez Feijóo, Santiago Abascal i Gabriel Rufián els qui formularan preguntes al cap de l’executiu espanyol. Anirà a la sessió de control la mateixa setmana en què es reunirà amb els socis d’investidura per valorar els suports que té.
Contacontes: Rumors de mar
Concert de Montse Castellà a la Marinada
Visita guiada, Arenys i els americanos
Inauguració del nou Espai de benvinguda al Cementiri d'Arenys de Mar
L’Iran esgrimeix el seu “dret legítim” d’autodefensa i acusa Israel de sabotar les negociacions nuclears
El ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Abbas Araghchi, ha dit que el seu país exercia un “dret legítim” d’autodefensa en els seus contraatacs contra Israel. Ha defensat que responien a una operació israeliana contra el seu territori, que ha descrit com un ardit per a sabotar les negociacions nuclears entre els Estats Units –a què ha acusat de complicitat en els atacs israelians– i la república islàmica. Araghchi ha recordat que els atacs israelians contra instal·lacions nuclears eren una vulneració de les Convencions de Ginebra i una invasió de territori iranià, a més de les víctimes civils causades pels bombardaments israelians que van començar divendres i que, segons la Mitja Lluna Roja iraniana, han deixat més d’un centenar de morts i vuit-cents ferits.
El ministre ha recordat que Israel havia atacat enmig de les converses indirectes amb els Estats Units sobre el programa nuclear de la república islàmica, catalitzador d’aquest conflicte. La suspensió de la sisena reunió entre Washington i Teheran previst per avui a Oman és conseqüència directa de l’operació d’Israel.
“Israel no vol negociacions, i un atac contra l’Iran enmig de les converses demostra l’oposició del règim israelià a cap negociació. Això ha passat repetidament en anys anteriors. Ha sabotat les negociacions, i els Estats Units li ho han consentit”, ha afegit Araghchi. També s’ha mostrat absolutament convençut que el president Donald Trump estava al corrent del pla israelià i ha dit que en tenia “proves sòlides”.
“Hem examinat la situació de prop i tenim moltes proves de com les forces nord-americanes van ajudar el règim, però més importants que les nostres proves són les declaracions de Trump, que hi ha expressat clarament el seu suport en entrevistes i ha afirmat amb claredat que els Estats Units eren soci en aquests atacs, i ha d’assumir la seva responsabilitat”, ha indicat. Per la seva banda, Trump s’ha desvinculat de la campanya israeliana contra l’Iran, alhora que ha avisat les autoritats iranianes que no pensin d’atacar interessos nord-americans en els seus contraatacs.
Araghchi ha dit que el seu país havia respost als atacs israelians basant-se en el principi de la defensa territorial. “És el dret legítim de tot país defensar-se d’una agressió, i això és el que les nostres forces armades van començar fa dues nits”, ha indicat, i ha precisat que l’objectiu principal de l’Iran no era pas la població civil d’Israel, sinó la seva infrastructura militar i econòmica.
“Esperem que els Estats Units es retirin d’aquest conflicte. Espero que la comunitat internacional presti prou atenció a aquest assumpte i s’enfronti a l’agressió israeliana. Aquesta és la millor manera d’aconseguir la pau a la regió”, ha acabat.
El poble de Pego clama contra el macroprojecte del PAI Pego-Golf
Ahir el poble de Pego (Marina Alta) va eixir al carrer per protestar contra el PAI Pego-Golf, un macroprojecte presentat per la constructora CHG que pretén construir un camp de golf, una hípica, un centre comercial, un hotel, dotacions esportives i mil tres-cents habitatges. El projecte es faria a la vora del parc natural de la marjal de Pego-Oliva, destruiria més de cent seixanta hectàrees de terreny, la major part del qual és horta productiva, i ocuparia més extensió que la mateixa zona urbana i industrial del poble. Entre els càntics, es va poder sentir “No al Camp de Golf”, “CHG, fora de Pego”, “Ni camp de golf, ni especuladors” i “Ni PAI, ni golf, ni urbanitzacions”.
Com a resposta al PAI, fa un any va nàixer la plataforma veïnal Guaitem la Terra, que va convocar la manifestació d’ahir. Amb el lema “No al PAI Pego-Golf, desclassifiquem el sòl”, centenars de manifestants van omplir el poble de Pego. Amb aquesta mobilització, els pegolins demanen a l’ajuntament que desclassifique el sòl perquè torne a ser considerat agrícola. D’aquesta manera, s’aturaria el projecte. Tot i les reticències del consistori, que argumenta que costaria molts diners perquè s’hauria d’indemnitzar els propietaris, Guaitem la Terra ha presentat un informe en què es demostra que no hi ha patrimonialització del sòl. És a dir, com que no s’hi han fet obres, es podria desclassificar sense haver d’indemnitzar, perquè les perspectives especulatives no s’indemnitzen.
Si el projecte prosperés, s’uniria amb la urbanització abandonada de Penya Roja, i la de Monte Pego, que es va construir il·legalment, i arribaria pràcticament fins al terme municipal del Verger. A més, contribuiria a continuar alimentant la turistificació del territori en una comarca ja sobreexplotada per aquest model econòmic. De fet, la Marina Alta és la comarca amb més precarització laboral del País Valencià a causa, precisament, del monocultiu turístic.
“Fa quaranta anys que pegolins i pegolines ens vam mobilitzar per defensar l’aigua de Pego. Quaranta anys després, la guerra de l’aigua no s’ha acabat. És per això que us emplacem a continuar aquesta lluita, que és de totes. Perquè un altre Pego és possible”, van concloure al final de la manifestació amb la lectura del manifest.
Mercadillu d'en Plaza: Festa de la reutilització i reciclatge
Trump es desvincula de la campanya israeliana a l’Iran i amenaça Teheran si ataca objectius dels Estats Units
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que el seu país no havia estat implicat en les operacions militars israelianes contra l’Iran i ha avisat les autoritats iranianes que no pensessin d’atacar interessos nord-americans en la seva campanya de contraatacs.
“Els Estats Units no han tingut res a veure amb l’atac a l’Iran”, ha dit Trump. Hores abans, havia declarat en uns quants mitjans nord-americans que estava al corrent de les intencions del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
“Si l’Iran ens ataca de cap manera, la força i el poder de les Forces Armades nord-americanes cauran sobre ells a nivells mai vists”, ha amenaçat. Tot seguit, ha allargat la mà a tots dos països per assolir la pau en una solució negociada. “Podem arribar fàcilment a un acord entre l’Iran i Israel i posar fi a aquest conflicte sagnant”, ha dit a la seva plataforma Truth Social.
Durant aquesta nit, han caigut míssils a les principals ciutats israelianes, que han causat almenys tres morts, i l’aviació israeliana ha tornat a atacar Teheran i objectius militars a l’Iran, amb més de cent morts.
Les portades: “Quan la política s’embruta” i “La corrupció tenalla Sánchez dins el PSOE”
Avui, 15 de juny de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:
- La trama de la Plataforma Educativa que esquitxa ERC en l’escàndol de Drets Socials
- De Bauzá a Prohens: mateixos atacs al català, mateixa resposta social?
- Marina d’Or, la caiguda del referent del turisme de masses
- Lluís Nacenta: “Hem d’acceptar que la ciència no ho sap tot”
- De dins i en secret: com el Mossad planificà l’ambiciós atac contra l’Iran
- S’acosta un canvi? Bateries a casa, totes les opcions que tenim | Calidoscopi
- Ivan Massagué: “He viscut més el desamor que l’amor”
- Tres vins per a gaudir de la revetlla | Vinyaserra
- Avançament editorial: ‘De flama soc i d’aigua…’, de Maria Beneyto
- Mequinensa com a metàfora | Mail obert de Mercè Ibarz
- Closcadelletra (CDLXXI): Esperant l’imprevist | Closcadelletra de Biel Mesquida