La mort de Michele Noschese, conegut en el món de la música electrònica com a DJ Godzi, continua envoltada de polèmica. El jove, de trenta-cinc anys i natural de Nàpols, vivia a Eivissa d’ençà de feia una dècada i va morir el 19 de juliol al seu domicili després d’una actuació de la Guàrdia Civil.

El pare del DJ mort a Eivissa: “No vull venjança, només la veritat”

Avui, la fiscalia de Roma ha anunciat l’obertura d’una causa penal per homicidi involuntari en relació amb els fets, segons que ha confirmat el pare de la víctima, Giuseppe Noschese. El procediment s’ha engegat arran d’un informe remès pel consolat italià a Barcelona. La legislació italiana atorga competència a la justícia del país en casos que afecten ciutadans italians a l’estranger i aquest delicte implicaria penes que van dels deu anys de presó als divuit.

Segons la versió de la Guàrdia Civil, els agents van intervenir després d’haver rebut nombroses trucades de veïns que alertaven de sorolls i d’una disputa violenta. Quan hi van arribar, Noschese presentava signes d’estar sota els efectes de drogues i havia amenaçat un veí d’edat avançada amb un ganivet. Els agents diuen que el van haver d’immobilitzar pel perill imminent, i que durant l’operació va perdre el coneixement. Tot seguit li van practicar maniobres de reanimació fins a l’arribada dels serveis sanitaris, que en van certificar la mort.

La primera autòpsia practicada a Eivissa va atribuir la causa de la mort a una possible sobredosi i descartava lesions visibles que poguessin apuntar a una agressió. Tanmateix, la família de Noschese defensa que va ser colpejat pels agents i que no va ser traslladat a cap hospital, i un informe mèdic encarregat per la família revela que el cos de Noschese tenia múltiples fractures, cosa que mostra que potser fou brutalment agredit.

Un informe mèdic acorrala la Guàrdia Civil i revela múltiples fractures en el cos del DJ mort a Eivissa

El cos de Noschese va ser repatriat dilluns a Roma i traslladat a l’Institut de Medicina Legal, on se li faran més proves per aclarir les circumstàncies de la mort. La investigació de la fiscalia de Roma preveu penes fins de divuit anys de presó en cas que es confirmi un delicte d’homicidi involuntari. La família, que insisteix que no vol venjança sinó la veritat, manté la pressió perquè el cas no es tanqui amb la versió oficial de les autoritats espanyoles. Mentrestant, a Eivissa la investigació continua amb testimonis que, segons la Guàrdia Civil, avalen el relat oficial.

Dona sang, salva vides. Aquest estiu, et necessitem més que mai! - Lloc: Sala '1 d'octubre' del C.C.Calisay

Lloret de Mar (Selva) ha aprovat suspendre temporalment la concessió de noves llicències per a determinades activitats comercials al centre del municipi. Segons informa l’ajuntament en un comunicat, la mesura tindrà una durada inicial d’un any i cerca de preservar l’equilibri del teixit comercial i garantir una oferta diversa i sostenible al nucli antic de la població. La moratòria afecta solament les noves sol·licituds de llicències per a negocis de productes cannàbics i derivats (CBD); tatuatges, pírcings, manicura, trenes, perruqueries, barberies i massatges; venda de vins i begudes; fundes i accessoris per a mòbils; locutoris i cibercafès; basars, souvenirs i regals i els de menjar per emportar com kebabs, pizza, hamburgueses o frànkfurt.

L’ajuntament ressalta que la mesura abasta una zona concreta del nucli antic, que és on han detectat una concentració elevada d’activitats similars que poden generar “una pressió excessiva sobre l’espai públic i afectar la convivència veïnal”. La moratòria s’ha aprovat per Junta de Govern i es ratificarà al ple. Segons ha explicat el batlle, Adrià Lamelas, l’objectiu que persegueixen és molt clar: “Protegir l’equilibri del comerç local i assegurar que la varietat d’establiments sigui la més adequada per a la gent del poble i per als qui ens visiten”.

La regidora de Comerç, Cristina Aymerich, ha detallat que es tracta d’una moratòria provisional, mentre el govern municipal revisa el Pla d’Usos Comercials de la població. “Aquest document, elaborat per una empresa especialitzada en urbanisme comercial, permetrà analitzar i ordenar l’activitat econòmica per garantir un mix comercial equilibrat i adaptat a les necessitats reals de Lloret”, ha afegit. Algunes de les noves activitats que es veuran afectades per aquesta suspensió de noves llicències són les botigues de souvenirs, basars, establiments de menjar per emportar (com pizzeries o kebabs), botigues de productes cannàbics (CBD), locals de manicura o venda d’accessoris per a mòbils. L’ajuntament exposa que en els darrers anys han detectat una “proliferació i rotació elevada” d’aquesta tipologia d’activitats als principals eixos comercials i creuen que aquesta tendència pot “pot posar en risc la sostenibilitat urbana i l’atractiu comercial del centre històric”.

La moratòria no afecta tot el municipi, sinó que abasta exclusivament els carrers comercials principals del nucli antic. Aquesta és una de les accions previstes dins el pla Lloret Actua, una estratègia transversal coordinat des de l’ajuntament amb l’objectiu d’ordenar l’espai públic i millorar la convivència entre veïns i turistes.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha estat rebut amb crits de protesta a Sant Joan d’Alacant (Alacantí), on havia de presentar l’avanç de les obres de sis-cents habitatges inclosos en el Pla Viure. Un grup de persones l’esperaven a les portes de la Torre d’Ansaldo i, quan ha arribat el cotxe oficial, li han etzibat crits de “dimissió”, “assassí” i “pocavergonya”, en referència a la seua actuació durant la gota freda del 29 d’octubre passat.

Els concentrats han provat d’accedir a l’interior de l’edifici, però la policia espanyola i la policia local els ho han impedit. Sí que hi han entrat càrrecs del PSOE, com la secretària comarcal, Esther Donate, i la regidora Eva Delgado. Mazón, que ha estat rebut pel batlle de Sant Joan, Santi Román, i la vice-presidenta de la Generalitat, Susana Camarero, també s’ha trobat amb diputats del PP al congrés espanyol.

Abans de l’acte, Mazón ha tingut una enganxada amb el portaveu municipal de Compromís, Joan Ramon Gomis. El dirigent valencianista li ha dit que tenia “molta barra”, i Mazón l’ha acusat de no respectar la institució: “He vingut a presentar sis-cents habitatges”, ha replicat.

Durant el discurs, el president ha insistit que la construcció d’habitatge era una prioritat del seu govern i ha reivindicat la col·laboració público-privada. Ha defensat que les grues eren sinònim de polítiques socials i no de bombolles immobiliàries i, com ja havia fet en uns altres actes, ha fet seues les tesis de Vox sobre la suposada “inqui-ocupació”.

L’acte ha durat poc més d’una hora i, en acabat, Mazón ha fet una reunió breu amb les autoritats presents.

Gaspar Rosselló Nicolau, professor de física i gestor universitari vinculat a la Universitat de Barcelona (UB), ha mort avui a setanta-cinc anys en un accident a Pollença (Mallorca). Segons que han informat fonts policíaques, ha caigut d’un penya-segat a Cala Sant Vicenç mentre pescava amb el seu nét de quinze anys.

L’accident ha passat poc després de les nou del matí. Tot indica que Rosselló ha relliscat o ensopegat quan era a la vora del penya-segat. El Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya de la Guàrdia Civil n’ha rescatat el cos.

Rosselló vivia a Barcelona, però era molt conegut a Pollença. Doctor en física per la UB l’any 1981, s’havia llicenciat el 1973 i havia començat la seva carrera en l’àmbit de l’astronomia i l’astrofísica. Va ser professor titular i va participar en nombrosos projectes de recerca internacionals, amb contribucions en revistes especialitzades i direcció de tesis doctorals. A partir dels anys noranta va centrar la seva trajectòria en la gestió universitària. Va ocupar càrrecs importants a la Universitat de Barcelona com ara director d’Afers Acadèmics, vice-rector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat i assessor del rector en el procés de Convergència Europea. També va representar la UB en institucions com ara el CETT i va col·laborar amb organismes espanyols i europeus d’avaluació i acreditació de la qualitat universitària.

Feia poc havia estat nomenat president de l’Ateneu UB, on va continuar aportant la seva visió estratègica. La Universitat de Barcelona ha emès un comunicat en què lamenta profundament la seva mort i anuncia que a la tardor s’organitzarà un acte de record i homenatge. “La seva pèrdua deixa un buit profund en la comunitat universitària, que el recordarà per la seva dedicació incansable, el seu esperit visionari i la seva qualitat humana”, ha expressat la UB.

Rosselló, reconegut per la seva tasca docent i de recerca, va tenir un paper essencial en la modernització de la UB i en l’adaptació de la universitat catalana als nous envits europeus i internacionals.

L’assentament de l’Antic d’Amposta va ser ocupat durant la primera edat de ferro, a partir del 700 aC. Així ho ha constatat l’última campanya d’excavació arqueològica encapçalada pel grup GRESEPIA de la URV, que acaba avui. L’objectiu de la campanya és seqüenciar la informació d’un jaciment que va estar ocupat durant set segles. En aquesta sisena campanya s’han trobat vestigis fenicis que han permès als investigadors de concretar que el poblat es va erigir en època preibèrica. Es tracta d’un morter amb trípode vinculat al consum de vi propi de la comunitat fenícia, a més de nivells ceràmics de la mateixa època. Tot i refermar l’origen de l’assentament, de moment continua sent una incògnita el motiu pel qual va ser abandonat.

Els investigadors porten des del 2020 treballant al jaciment de l’Antic, a Amposta (Montsià). En aquesta sisena campanya, l’actuació s’ha concentrat en dues àrees; d’una banda, la part baixa del jaciment, on es troba la línia defensiva d’una muralla i de l’altra, l’espai residencial denominat com a ‘sector 2000’. En aquest indret, el grup GRESEPIA ha trobat dades molt interessants sobre la pràctica de la pesca i ha pogut refermar que va ser ocupat a partir del segle III aC en endavant.

Pel que fa a l’assentament, segons el professor del departament d’Història de la URV Samuel Sardà, constava de cinc o sis terrasses, un lloc d’hàbitat des de la primera edat de ferro. Es tracta d’una informació que enguany han pogut confirmar després de la troballa de vestigis fenicis, com ara materials just damunt de la roca natural que determinen l’origen del jaciment. En aquests treballs, iniciats la penúltima setmana de juliol, també s’han localitzat altres elements, com àmfores fenícies o un morter amb trípode d’uns vint centímetres de diàmetre. “És una peça realment significativa associada en aquest consum i procés del vi”, ha assenyalat Dani Pujol, un dels membres del GRESEPIA.

Amb tot, l’equip ha treballat amb el repte de seqüenciar correctament 700 anys d’història condensada en aquest turó. “La campanya d’enguany ha estat especialment interessant per mirar de precisar bé el que serien les dades referents al que és la fase més antiga d’ocupació del turó, que ens porta clarament a la primera edat del ferro”, ha remarcat Sardà. Per contra, la incògnita pendent de resoldre és saber com va ser abandonat aquest assentament. El grup de recerca treballa amb diverses hipòtesis, com ara que s’abandonés entre l’any 130 i 120 aC i que fos reocupat mig segle més tard en el context bèl·lic de les guerres sertorianes. Tampoc es descarta que l’ocupació de l’Antic fos ininterrompuda fins al canvi d’era i s’enllacés amb la fase inicial del món romà, tal com ha comentat Sardà.

Tres setmanes de treballs arqueològics

Durant gairebé tres setmanes, una quinzena de persones han pujat diàriament fins al jaciment per fer les tasques d’excavació, entre membres del grup GRESEPIA i alumnes del quart curs d’arqueologia de la universitat tarragonina. “Hem pogut avançar bastant, les campanyes que fem amb alumnes són profitoses des de l’àmbit de formació i divulgació”, ha afegit l’investigador predoctoral del grup GRESEPIA Ernest Capella. Les excavacions s’inclouen en un projecte quadriennal de la Generalitat de Catalunya. A la vegada, les dades que s’extreuen d’aquest jaciment serveixen en un altre projecte dedicat a l’evolució del poblament protohistòric en aquesta zona més propera al que era l’antiga desembocadura de l’Ebre.

L’acord signat el 12 de juliol a Bougival, a la rodalia de París, i presentat pel president Emmanuel Macron com una fita històrica, ha descarrilat gairebé del tot. La Unió Caledoniana (UC), el principal partit independentista, n’ha anunciat el rebuig i ha tornat a situar Nova Caledònia en una situació d’incertesa.

El pacte proposava la creació d’un “estat de Nova Caledònia” que continuaria dins l’estat francès però amb competències inscrites a la constitució. Després de deu dies de converses, París havia aconseguit una fotografia d’unitat amb la presència dels grups independentistes i dels sectors lleialistes. Però la UC diu que el text no respecta els fonaments de la descolonització i solament reflecteix la posició dels partidaris de continuar a l’estat francès.

“El que s’hi estableix és una nacionalitat de fireta que no garanteix l’autodeterminació”, ha dit el diputat Emmanuel Tjibaou, president de la UC. Ha denunciat que les propostes del partit no s’havien tingut en compte i que calia tornar a la taula de negociació. En la mateixa línia, Christian Tein, comissari general de la UC i president del FLNKS, ha dit que l’acord no es podia imposar i ha reclamat discussions calmades i constructives.

El punt clau del desacord és que el pacte elimina la possibilitat d’un nou referèndum d’independència i substitueix aquest mecanisme pel vot de l’assemblea local, que solament podria transferir competències sobiranes si ho aprovessin trenta-sis diputats de cinquanta-sis. Amb la correlació actual de forces, aquesta majoria és inassolible per als independentistes.

Le comité directeur de l’Union calédonienne rejette « formellement le projet d’accord de Bougival en l’état ». Les explications de Mickaël Forrest qui a pourtant signé le document le 12 juillet. pic.twitter.com/6IyDd87Kmf

— La voix du Caillou (@LaVoixduCaillou) July 31, 2025

El territori encara arrossega les ferides dels aldarulls del 2024, amb dotze morts. El ministre d’Ultramar, Manuel Valls, impulsor de l’acord, ha advertit del risc d’un “buit institucional” si no hi havia pacte i ha avisat que això podia posar en perill les inversions estratègiques en el sector del níquel. Ha proposat de crear a mitjan agost un comitè de seguiment per a aclarir i matisar el text.

De moment, la UC ha convocat un congrés extraordinari del FLNKS el 9 d’agost a La Conception, prop de Nouméa, on es decidirà la posició definitiva de l’independentisme i els passos a seguir. Però abans s’haurà de pronunciar la influent Unitat de Coordinació d’Acció de Camp (CCAT), que ja va tenir un paper clau en la mobilització del 2024. El futur de l’arxipèlag continua obert, en un equilibri fràgil entre les aspiracions d’independència i la voluntat de París de mantenir la seva sobirania sobre aquest territori del Pacífic.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que el 2028 ja es farà la gestió sencera de l’IRPF. El president ho ha dit durant una conferència de premsa de la Xina estant, just l’endemà que el Departament d’Economia fes públic el pla director de l’Agència Tributària de Catalunya on s’apunta que el 2028 es començarà a fer “determinades funcions” en la gestió d’aquest tribut.

ERC prova de llevar importància al full de ruta de l’Agència Tributària tot dient que és “purament tècnic”

Durant conferència de premsa, Illa ha defensat que el full de ruta que s’ha marcat és realista i ha remarcat que l’executiu no ven fum. D’altra banda, ha dit que ja s’està començant a treballar en els pressupostos del 2026 i ha assegurat que la seva intenció és acabar la legislatura encara que no aprovi comptes.

Ràdio 4 arribarà a les Illes l’1 de setembre. El president d’RTVE, José Pablo López, ha confirmat a l’Obra Cultural Balear (OCB) que ja s’han fet totes les passes perquè l’emissora en català de RNE es pugui escoltar a través de la TDT.

El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha subratllat la predisposició i la rapidesa amb què s’ha avançat per donar resposta a les reivindicacions de l’entitat. Ha remarcat que aquest és el primer compromís concret de l’estat espanyol per a ampliar la recepció de mitjans en català, fruit de les gestions fetes amb el ministre espanyol de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, i amb el mateix president d’RTVE.

Llabrés ha recordat que també hi ha compromisos perquè el canal infantil Clan es pugui veure en català, amb l’opció de llengua per defecte, i que les transmissions esportives de TVE amb opció dual incorporin sempre el català. A més, ha destacat la importància de fer possible l’arribada del nou canal 2Cat a les Illes, que hauria de nodrir-se també de produccions de les Illes i del País Valencià.

Segons que ha explicat RTVE, la recepció de 2Cat per TDT és ara en fase d’anàlisi tècnica, i no es descarten opcions que incloguin canals insulars o estatals. López s’ha mostrat favorable que el canal arribi a tots els territoris de parla catalana.

Llabrés ha insistit que “per avançar cap a la normalització lingüística, el català ha de ser present a tots els àmbits, també als mitjans públics estatals”. Ha recordat la tasca històrica de l’OCB, que ja fa quaranta anys va aconseguir de fer arribar a les Illes emissions de TV3, Canal 33, 3/24 i Canal 9, i ha assegurat que l’entitat continuarà treballant per garantir la recepció de 2Cat i ampliar l’oferta audiovisual en català.

Bandera groga i torres tancades a les platges de Barcelona en el primer dia de vaga indefinida dels socorristes. Els serveis mínims a les platges estan fixats en un 50% i l’Ajuntament de Barcelona demana que s’extremin les precaucions durant el bany. Mentre duri la vaga, onejarà la bandera groga a totes les platges de la ciutat i hi ha torres que no estan en servei. També s’ha reforçat la comunicació per informar que el servei opera amb serveis mínims. Els treballadors reclamen més personal i ampliar la temporada amb més vigilància, entre altres. Així, demanen incrementar la plantilla de socorristes i oferir més estabilitat al personal.

També creuen que amb els sous que cobren i tenint en compte el cost de vida a Barcelona -i que és un treball estacional- és insostenible. D’altra banda, es queixen que no compten amb uns mòduls o locals de salvament adequats. Per visibilitzar la protesta, prop de mig centenar de socorristes s’han concentrat a les 10 h a plaça Sant Jaume, davant l’ajuntament, amb xiulades i cartells de protesta.

Durant la concentració a Sant Jaume, els socorristes han destacat la proposta d’ampliar la temporada alta de l’1 de maig fins al 30 de setembre, proposta que va ser denegada segons denuncien per falta de pressupost. Actualment, la temporada alta de platges va del 24 de maig a l’11 de setembre i la resta de dies en què hi ha vigilància es considera temporada mitjana.

A més, demanen un augment del personal i calculen que, per exemple, en temporada baixa ja en farien falta un mínim de 10 persones més. El secretari general de la secció de socorristes de la CGT ha opinat que aquesta xifra no li sembla “una barbaritat”. “Necessitem més seguretat per la ciutadania i això es tradueix en més temporada de treball i un augment de personal”, ha dit García.

A més a més, ha recordat que és una feina estacional i que molts dels socorristes s’han de buscar la vida per trobar feina durant la resta de la temporada un cop passat l’estiu.

Serveis mínims del 50%

Els serveis mínims de socorrisme a les platges estan fixats en un 50%. L’ajuntament recorda que el servei de salvament i socorrisme és “essencial” per preservar la seguretat i integritat física dels usuaris.

Per aquest motiu, el consistori demana que s’extremin les precaucions durant el bany. “Des d’avui i mentre duri la vaga, onejarà la bandera groga a totes les platges de la ciutat. Es reforça la comunicació que el servei opera amb serveis mínims tant a través de la megafonia a les platges, com als panells electrònics i també al web. Les torres que no estiguin en servei se senyalitzaran per informar del punt d’atenció més proper i que cal trucar al 112 en cas d’emergència”, informen. En paral·lel, el servei d’informadors a peu de platja també informarà dels serveis mínims.

Segons fonts municipals, els serveis mínims es tradueixen en el tancament d’algunes torres i la previsió és que hi hagi una torre oberta per platja i dues a Bogatell. El secretari general de la secció de socorristes de la CGT, Ignacio García, ha denunciat en una atenció a mitjans des de la plaça Sant Jaume la proposta de l’ajuntament. Segons ell, fa que “una platja de 800 metres estigui vigilada per quatre persones”, una realitat que és inviable. El secretari general ha afegit que l’ajuntament ha fet “malabars” per poder obrir “més torres de vigilància amb menys personal”.

Així, ha volgut deixar clar que els serveis mínims fixats i tal com està distribuït el personal els socorristes no podran garantir una seguretat completa de la làmina d’aigua. Amb tot, ha matisat que els companys que sí que treballen aquest divendres faran feina preventiva i s’intentarà que l’impacte en l’usuari sigui el mínim.

De fet, ha remarcat que el que ells proposaven per garantir més la seguretat dels banyistes era directament tancar algunes platges i prohibir-hi el bany per garantir una seguretat plena en aquelles obertes. Segons García, ja han denunciat a Inspecció de Treball l’operativa de serveis mínims fixada.

Ara com ara, la vaga és indefinida, però els socorristes es mostren oberts a la negociació. “No és un joc, volem millorar el servei”, ha afirmat García, que assenyala que sempre que l’ajuntament ho vulgui estaran disposats a asseure’s a parlar. Segons la CGT, els treballadors han decidit anar a la vaga per una votació unànime en assemblea després que una mediació entre les parts no fructifiqués.

Contracte vigent

L’Ajuntament de Barcelona va licitar un nou contracte per al servei de salvament i socorrisme l’any passat, per a dos anys, més tres anys de pròrroga, i els plecs del nou contracte es van treballar amb els treballadors del servei.

El nou contracte iniciat l’any passat el presta l’empresa FCC i fins ara s’ha desenvolupat sense incidències i d’acord amb els plecs. Respecte al contracte anterior, ha suposat un increment anual del 69%, passant d’1,7 milions d’euros a 2,5 milions d’euros i la jornada de treball en el servei de Barcelona es remunera un 40% superior al que estableix el conveni de referència.

El consistori destaca que entre les millores incloses hi ha 30 hores de formació anuals per socorrista preferentment abans d’iniciar la temporada de bany, més dotació de material, EPIS, roba de treball però també nous vehicles (embarcació, bicicletes elèctriques, etc.), millora dels sistemes de comunicació (ràdios) i desdoblament de la coordinació general i “per tant, més hores per a la planificació i la preparació de la temporada”.

“A més, l’ajuntament també s’ha compromès a rehabilitar i millorar els locals de treball dels socorristes a les platges. Actualment, s’està fent la licitació de les obres perquè es pugui iniciar l’execució l’any que ve. I enguany s’ha posat en marxa el nou local de socorrisme al Port Olímpic, climatitzat i amb vestidors, que està plenament operatiu”, indiquen.

Junts ha titllat de despropòsit que l’Agència Tributària Catalana (ATC) no pugui començar a recaptar l’IRPF fins al 2028. “Després d’un any de legislatura el balanç que tenim és que no hi ha finançament singular, ni recuperació de cap euro del dèficit fiscal ni tan sols recaptació de l’IRPF per part de l’ATC”, ha lamentat el vice-president Antoni Castellà en un víde. Així, el dirigent de Junts ha instat el president de la Generalitat, Salvador Illa, a reflexionar si és viable un govern “incapaç de complir amb cap dels seus compromisos”.

Castellà ha fet aquestes declaracions un dia després que el Govern presentés el Pla Director de l’Agència Tributària de Catalunya. El full de ruta preveu que la hisenda catalana assumeixi “determinades funcions” en la gestió de l’IRPF el 2028 per a la campanya corresponent a l’exercici del 2027 i que el 2027 els professionals de l’ATC ja puguin participar en la plena assistència de la campanya de la renda. La intenció inicial de l’executiu era que el 2026 ja es pogués començar a treballar en aquesta recaptació.

Una vintena d’alts càrrecs del govern de Carlos Mazón encara no ha registrat al portal de transparència els títols universitaris que diuen tenir. Així ho ha publicat Eldiario.es, enmig de la polèmica pels currículums de la primera línia política. Ahir mateix, va dimitir José María Ángel de comissionat especial del govern espanyol per a la reconstrucció i reparació dels danys causat per la gota freda, després de la publicació al diari El Mundo d’un informe de l’Agència Valenciana Antifrau que l’acusava d’haver falsificat un títol de diplomatura en arxivística i biblioteconomia de la Universitat de València per accedir a la funció pública.

Segons els seus currículums, la major part dels membres del govern de Mazón tenen una titulació acadèmica superior, però, contràriament al que marca la llei valenciana que regula les obligacions dels alts càrrecs, aquesta informació no és al portal de transparència. Aquesta polèmica ha esquitxat Mazón mateix, que va dir a les seues xarxes socials que era advocat, encara que no estigués col·legiat.

Segons la llei de transparència i bon govern, els alts càrrecs han de publicar la reproducció gràfica dels títols acadèmics i acreditacions del seu currículum. Si bé aquests alts càrrecs diuen als currículums que tenen titulacions acadèmiques, siguen universitàries o de formació professional, no han aportat els certificats corresponents. Segons que recorda Eldiario.es, alguns ja fa més de dos anys que són al govern valencià, un temps que supera àmpliament el marge que dóna Transparència per publicar aquesta informació. A més, el diari també assenyala que hi ha sis membres del Consell que no tenen estudis superiors o que, si els tenen, no han dit quins són.

Entre els alts càrrecs que no han presentat les acreditacions dels títols, hi ha el secretari  de la Presidència, la directora general d’Igualtat, la delegada del Consell a Castelló, i el director de l’Institut Valencià d’Estatística. A més, hi ha un altre seguit d’alts càrrecs que no tenen cap mena de formació superior, i així ho indiquen als seus currículums. És el cas del responsable d’Interior, el secretari de Representació Davant la Unió Europea i les Comunitats Autònomes, el director general d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental, i el director general de Pesca.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat sentència sobre el cas d’un emigrant del Bangladeix rescatat a la Mediterrània i traslladat pel govern italià a un centre d’internament a Albània, on li fou denegada la sol·licitud d’asil perquè les autoritats consideraren que provenia d’un país segur. El tribunal remarca que la designació d’un estat com a país d’origen segur ha de poder ser objecte de control judicial efectiu i fonamentar-se en informació accessible per l’afectat.

La sentència respon al cas concret d’aquest emigrant bengalí que va presentar una sol·licitud de protecció internacional a Albània, que li fou denegada en un procediment accelerat amb l’argument que el Bangladeix era un país segur i, per tant, no li corresponia el dret d’asil.

El TJUE precisa que el dret europeu no impedeix que un estat membre designi un tercer país com a segur mitjançant un acte legislatiu, sempre que aquesta designació pugui ser revisada pels tribunals. També subratlla que cal complir uns requisits materials clars, sobretot quan les sol·licituds es tramiten per la via accelerada.

A més, la justícia europea destaca que les llistes de països d’origen segurs han de basar-se en informació disponible tant per al tribunal com per al migrant afectat. Per això, la persona ha de poder accedir a les fonts d’informació que justifiquen la designació.

Finalment, el tribunal recalca que no es pot considerar segur un país si no ofereix protecció suficient a tota la població. Recorda que la seguretat ha d’estar garantida de manera general, i que no es pot incloure en la llista si hi ha categories de persones que no hi tenen assegurada la protecció bàsica.

La Diputació de Girona ha aprovat de destinar 6 milions d’euros a la Ryder Cup 2031. La corporació ha convocat un ple extraordinari amb un sol punt a l’ordre del dia, el contracte privat anomenat ‘Principi d’entesa vinculant’ entre la Diputació i la Ryder Cup. El president, Miquel Noguer, ha detallat que l’acord preveu aportar un milió d’euros anuals des del 2025 i fins al 2030. La proposta ha rebut el suport de la majoria del ple. Hi han votat a favor l’equip de govern, format per Junts i ERC, i el PSC i Tots per l’Empordà, que són a l’oposició.

Els grups han destacat que és un esdeveniment internacional que tindrà una repercussió positiva per a la demarcació. Només s’hi ha oposat la CUP, que veu l’esdeveniment un exemple de “creixement desbocat”.

El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha justificat la urgència del ple per la necessitat de coordinar-se amb altres administracions implicades, com la Generalitat de Catalunya, l’estat i Turisme de Barcelona, que també han d’aprovar el conveni perquè sigui efectiu. “Si nosaltres no ho aprovem, ningú pot signar”, ha afirmat Noguer, afegeix que han resolt que la Diputació assumeixi l’aportació dels diners directament, en lloc de delegar-la al Patronat de Turisme, per reforçar el compromís institucional amb un esdeveniment que considera “estratègic” per a la demarcació.

Segons l’acord sotmès a aprovació del ple, la Diputació de Girona destinarà 6 milions d’euros a la Ryder Cup 2031, que es farà al complex Campiral Golf & Wellness de Caldes de Malavella. Aquest import se suma als 30 milions d’euros que el Govern va anunciar que hi aportaria, finançats “íntegrament” amb la taxa turística. Noguer ha precisat la corporació i Turisme de Barcelona hi destinaran exactament els mateixos diners: “Els territoris aportem la mateixa quantitat”.

El ple ha avalat àmpliament l’acord i des d’aquest mateix exercici i fins al 2030 la Diputació aportarà un milió d’euros anuals a la Ryder Cup, fins a assolir la xifra global de 6 milions per a promoció econòmica, social i turística de les comarques gironines. La proposta ha rebut el suport de l’equip de govern (Junts i ERC), del PSC i de Tots per l’Empordà (el diputat d’Independents de la Selva s’ha excusat i no ha assistit al ple). L’única veu en contra ha estat la dels dos diputats de la CUP.

El portaveu del grup, Jordi Casas, ha qualificat la Ryder Cup de “macroesdeveniment insostenible” i un exemple del “creixement desbocat del turisme”. Casas ha carregat contra apostar per “un torneig d’elit al ressort de luxe d’un multimilionari”: “La gent normal sap que tenim uns serveis públics absolutament deficients en molts aspectes, que tenim uns recursos naturals limitats i, si alguna cosa hem après els últims anys, és que l’aigua no la podem donar per descomptada. Els diners públics cal invertir-los per al benefici col·lectiu, i massa sovint no és així”.

A més, la CUP també qüestiona que les xifres d’impacte econòmic positiu per al territori s’acabin complint i alerta sobre possibles sobrecostos, posant en dubte que, al final, la Diputació de Girona no hagi d’acabar aportant més diners per a la Ryder Cup. Per tancar la seva intervenció, Casas ha tirat d’ironia per posar en relleu que l’esdeveniment no té sensibilitat amb el territori, utilitzant el primer anunci confirmant que es farà a Caldes: “Enhorabona per aquest esdeveniment a la Costa Brava, Barcelona, Catalan Region i Viva Espanya”.

En resposta, el president de la Diputació ha defensat la “dignitat” de totes les posicions, però ha rebutjat amb fermesa algunes afirmacions de la CUP, com la que qualifica el territori de “balneari o femer d’Europa”: “Aquestes afirmacions saben greu i no crec que la majoria hi estigués d’acord”. Noguer ha defensat que la Ryder Cup no busca “massificar el turisme”, sinó atraure un perfil específic de visitant amb un poder adquisitiu alt i vinculat a l’esport. També ha asseverat que la corporació no aportarà “ni un cèntim d’euro més” a la competició de golf: “No és cap xec en blanc.”

Finalment, Miquel Noguer també ha precisat que destinar aquests diners a la Ryder Cup no suposarà restar recursos per a altres necessitats: “No deixarem d’aportar ni un cèntim d’euro ni a l’esport de base, ni a les instal·lacions esportives, ni als canvis de gespa, ni a les millores dels pavellons, això no ho deixarem de fer-ho. No veuran ni una retallada, ni una”.

El portaveu del grup socialista, Adrià Lamelas, ha defensat el vot a favor de la proposta perquè la Ryder Cup és un esdeveniment “clau i estratègic per a Catalunya”, que compta amb la implicació i complicitat de diferents administracions: “No estem parlant només del campionat en si, sinó de tot el que passa abans i després, i té un impacte de consideracions molt rellevants”. En la mateixa línia el diputat de Tots per l’Empordà Carles Motas, ha remarcat que contribueix al posicionament turístic de la demarcació.

La proposta ha rebut 21 vots a favor i dos en contra.

L’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET) s’ha incorporat com a part perjudicada a la investigació judicial oberta arran de la difusió d’un àudio manipulat, segons que ha avançat la cadena SER. L’àudio era d’una conversa –el dia de la gota freda– entre una funcionària de l’agència meteorològica i una tècnica del servei 112 valencià. La defensa serà assumida per l’advocacia de l’estat espanyol.

El tall d’àudio que es va escampar feia pensar que els tècnics menystenien les previsions de pluja. Aquesta versió retallada fou difosa a les xarxes socials pel president de la Generalitat, Carlos Mazón. Tanmateix, l’enregistrament sencer demostrava que es mantenia l’alerta roja i que s’avisava que la pitjor part arribaria a la tarda, sobretot a l’interior nord del País Valencià.

Amb la personació, l’AEMET vol exercir les accions civils i penals que calguin. Sosté que la difusió manipulada de l’enregistrament n’ha danyat directament el prestigi i la tasca tècnica i n’ha erosionat la confiança pública.

Revelació de secrets

La fiscalia va obrir la investigació a partir de la denúncia de la presidenta de l’AEMET, que advertia que la conversa tenia caràcter reservat i que difondre-la vulnerava la normativa de protecció en la gestió d’emergències. El jutjat d’instrucció número 6 de Llíria va considerar que podia haver-hi un delicte de revelació de secrets i va incoar diligències.

La jutgessa ha ordenat d’identificar les dues funcionàries que apareixen a l’àudio i citar-les a declarar com a testimonis. Així mateix, ha reclamat al mitjà digital que va publicar l’àudio que lliurés tant la versió retallada com la completa.

També ha demanat al grup de delictes tecnològics de la Guàrdia Civil que determinés qui va accedir a la conversa enregistrada entre el 29 d’octubre i el 12 de febrer.

El Consell d’Administració d’À Punt ha aprovat un nou Reglament del Consell d’Informatius que, segons que denuncia la redacció, no recull les principals demandes que havien presentat. Els treballadors lamenten que s’hagen rebutjat les seues al·legacions i que, fins al final de la negociació, el Consell haja mantingut la negativa a permetre que la redacció vote els nomenaments i es pronuncie sobre l’actuació dels principals càrrecs del departament d’Informatius.

Han eliminat totes les formes de participació. No volen escoltar la Redacció. No volen estar entre els mitjans públics més transparents. pic.twitter.com/cd38PIirpS

— Consell d'Informatius d'À Punt (@CdIAPunt) August 1, 2025

Els responsables d’À Punt es justifiquen apel·lant a la Llei 2/2024 de la Corporació Audiovisual. Tanmateix, la redacció argumenta que la seua proposta no contradiu en cap moment la llei, sinó que la respecta escrupolosament. Segons que expliquen, allò que reclamaven era senzillament mantindre l’opció que la redacció expressara la seua opinió, sense qüestionar la potestat de la direcció d’À Punt per a fer els nomenaments.

Els treballadors critiquen que la voluntat política del Consell d’Administració haja estat no escoltar la redacció i rebutjar les peticions plantejades. “No ens correspon a nosaltres interpretar quines pors poden tindre els responsables de l’empresa pels nomenaments que ja han realitzat i els que es decidiran més endavant”, afegeixen.

Malgrat les limitacions imposades, la redacció insisteix que és imprescindible garantir la continuïtat del Consell d’Informatius com a òrgan de control per assegurar uns serveis informatius professionals, plurals i objectius.

El Consell d’Europa reclama a Espanya una “acció més decidida” per a reforçar els mecanismes anticorrupció dins el govern espanyol. És la conclusió principal de l’últim informe del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), un organisme del Consell d’Europa que supervisa el compliment de les normes anticorrupció per part dels estats membres. En el document, el GRECO conclou que Espanya ha d’intensificar els esforços per a aplicar les reformes previstes destinades a reforçar els mecanismes contra la corrupció dins l’executiu, però també dins la policia espanyola i la Guàrdia Civil. L’organisme també retreu a l’estat espanyol la manca d’una implantació satisfactòria de les recomanacions fetes en l’informe del 2019.

“El GRECO conclou que Espanya no ha implantat satisfactòriament ni ha abordat de manera suficient cap de les dinou recomanacions recollides en l’Informe d’Avaluació de la Cinquena Ronda (publicat el 2019)”, diu l’organisme al document.

Sobre això, el grup lamenta la manca d’accions decidides i de resultats tangibles en relació amb les recomanacions que feien referència a les funcions executives superiors del govern. “Si bé iniciatives com ara el pla d’acció per a la democràcia, ja adoptat, i, particularment, l’avantprojecte de llei de l’administració oberta, encara pendent d’adopció, proposen mesures, la seva aplicació continua sense concretar-se”, indica.

“El GRECO ha constatat que les autoritats espanyoles han d’intensificar els seus esforços per a implantar les reformes previstes destinades a enfortir els mecanismes anticorrupció en relació amb les funcions executives superiors del govern central i amb els cossos de seguretat de la policia i la Guàrdia Civil”, apunta l’organisme amb seu a Estrasburg.

Entre més qüestions, l’últim informe del GRECO també alerta Espanya que “l’absència de formació per a les persones que ocupen funcions executives superiors sobre el codi de conducta, així com els endarreriments en la implantació d’una estratègia d’integritat, subratllen la necessitat d’una acció més sistemàtica” en matèria de lluita contra la corrupció.

“Les mesures de transparència han millorat amb l’entrada en vigor a Espanya del Conveni del Consell d’Europa sobre l’Accés a Documents Oficials l’1 de gener del 2024, però el GRECO expressa la seva preocupació per la duració dels temps de resposta i l’accés de la ciutadania”, apunta l’informe.

“Així mateix, el Consell de Transparència i Bon Govern ha guanyat més independència, però la seva plena capacitat sancionadora encara resta pendent d’aprovació legislativa”, afegeix.

El grup també assenyala que els esforços per a regular el lobbying –la pressió d’empreses i organitzacions a les institucions– encara “no s’han materialitzat a la pràctica”. Entre les demandes fetes a Espanya, el GRECO també reitera que l’obligació de publicar les agendes de les persones amb “funcions executives d’alt nivell” per a monitorar els contactes que estableixen amb grups de pressió i tercers que pretenen influir en la tasca legislativa del govern és una qüestió pendent.

“A més, les restriccions posteriors a l’exercici del càrrec per als nomenaments polítics i els requisits de declaració financera necessiten un reforç més gran, en particular respecte de la supervisió independent i de la publicació de les dades financeres desglossades. L’Oficina de Conflictes d’Interessos continua sense gaudir d’una veritable independència i d’un pressupost propi”, apunta.

Entre més qüestions, en l’informe fet públic avui el GRECO també retreu a Espanya que no s’hagi adoptat cap mesura per a reformar el procediment especial del sistema de responsabilitat penal dels membres del govern, l’anomenat aforament.

L’informe veu favorablement les millores en els mecanismes interns de denúncia i la protecció de denunciants dins els cossos tant de la policia espanyola com de la Guàrdia Civil, però avisa que els règims disciplinaris continuen essent inadequats.

Amb tot, el GRECO conclou que Espanya no compleix prou amb les recomanacions i, per tant, demana a les autoritats que presentin un informe sobre els avenços per a aplicar-les abans del 30 de juny de l’any que ve.

L’Assemblea Legislativa d’El Salvador ha aprovat una reforma de la constitució que permet la reelecció indefinida del president i amplia el mandat presidencial de cinc anys a sis. La modificació ha estat impulsada per Noves Idees –el partit del president Nayib Bukele– i els seus dos socis, que han aconseguit el suport de 57 diputats dels 60 de la cambra.

Segons que ha argumentat la diputada oficialista Ana Figueroa, promotora de la reforma, “el més important és donar tot el poder al poble salvadorenc”. Ha defensat que la reelecció ja era habitual per a uns altres càrrecs, com ara els batlles i diputats, i ha subratllat que la clau era “el suport de la gent”. La reforma inclou canvis als articles 75, 80, 133, 152 i 154 de la constitució.

Amb aquesta modificació, la prohibició de la reelecció presidencial immediata desapareix i es fa possible que Bukele es torni a presentar. Tot i que ara el seu mandat s’estendrà fins al 2029, podria optar a la reelecció el 2027, bo i coincidint amb les eleccions presidencials, legislatives i municipals.

A més, el paquet de reformes elimina l’obligació de fer una segona volta electoral si cap candidat no obté la majoria absoluta.

Els partits opositors, l’Aliança Republicana Nacionalista (ARENA) i Vamos, han votat en contra de la reforma. La diputada Marcela Villatoro (ARENA) ha denunciat: “Avui ha mort la democràcia a El Salvador”, i també ha criticat que l’aprovació s’havia fet “sense consulta, de manera barroera i cínica”. “S’han tret la màscara”, ha afegit, en referència a la coalició governant.

Ara, la reforma ha de ser ratificada en una segona votació pel mateix parlament. A més, s’espera que la cambra també aprovi una nova pròrroga (la quaranta-una) del règim d’excepció que és en vigor al país d’ençà del març del 2022.

A començament de juny, Bukele mateix ja va dir que li era igual que el titllessin de dictador, i va afegir que paraules com ara democràcia, institucionalitat, transparència, drets humans i estat de dret sonaven bé, però solament serveixen per a tenir-los “sotmesos”.

La dieta és un factor clau per a tenir una bona salut. Aquesta és la conclusió de l’estudi encapçalat pel grup de recerca en microbioma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) en què s’ha analitzat la microbiota d’acord amb la dieta, l’estil de vida i el lloc de residència. Publicat a la revista npj Biofilms and Microbiomes, constata que l’alimentació influeix en la diversitat i composició de la microbiota i, per tant, en la salut.

L’estudi s’ha fet analitzant el microbioma de 500 participants sans i comparant-lo amb el de 321 pacients amb una malaltia inflamatòria intestinal. L’equip ha avaluat prèviament aquesta patologia i ha mostrat que hi havia una alteració en la composició i diversitat de la microbiota present a l’intestí.

L’estudi s’ha fet amb 1.001 participants de tot l’estat espanyol, dividits en 4 regions: mediterrània, nord, interior i illes. Tots els participants van respondre uns qüestionaris amb dades personals, lloc de residència i sobre la dieta en el moment de començar l’estudi, 6 i 12 mesos després. En total, els investigadors van recol·lectar més de 2.000 perfils de dieta entre tots els participants. A més, van donar mostres de femta per a analitzar la microbiota intestinal.

Els resultats de l’anàlisi van demostrar que el fet de tenir una dieta sana s’associava a un microbioma més bo. Per exemple, dietes riques en nous, fruites i verdures es relacionaven amb més diversitat de la microbiota i menys disbiosi associada a la malaltia inflamatòria intestinal. A més, van identificar que la dieta no solament determina la diversitat sinó també la composició de la microbiota. Una dieta sana s’associa a bacteris relacionats amb el manteniment de la barrera intestinal i amb bacteris d’efecte antioxidant.

Chaysavanh Manichanh, cap del grup de Recerca en Microbioma del VHIR, apunta que la fibra contribueix al creixement de bacteris intestinals i com més diversitat en la microbiota millor. També remarca la importància de tenir una microbiota saludable perquè l’intestí està en “contacte permanent” amb el sistema immunitari i s’influeixen entre si. “L’un creix amb l’altre”, explica.

Diferències per edat i lloc de residència

Per entendre les diferències segons les característiques personals, l’estudi també estudia la relació segons l’edat o el gènere. Els investigadors van observar que, en general, les persones d’edat més avançada tenen una dieta més bona, per exemple més consum de pa integral, nous o fruites. D’una altra banda, els homes consumeixen més menjars preparats i begudes alcohòliques i menys pa integral o verdures que no pas les dones. Això es reflecteix en tenir una microbiota més o menys alterada.

Segons el lloc de residència, també s’han identificat diferències. Per exemple, les zones de l’interior de l’estat espanyol mostren un patró de dieta més sana, sobretot amb més consum de llegums, que tenen molts beneficis per a la salut perquè són rics en nutrients i composts com ara proteïnes, fibra, vitamines i minerals. Tanmateix, els investigadors alerten que la microbiota no solament depèn de la dieta, sinó que és multifactorial. Per exemple, hi influeix la genètica o si la persona pren medicaments.

Després d’analitzar les dades, Manichanh apunta que part de la població no segueix les recomanacions de salut sobre l’alimentació. “Hem vist que la majoria no mengen prou llegums o fruits secs i sí productes ensucrats o processats”, remarca, i apunta a un possible canvi en la dieta les darreres dècades.

Ara l’anàlisi del grup d’investigació se centra en l’impacte de la dieta i estil de vida en persones amb malaltia intestinal inflamatòria i es plantegen com validar el que s’ha descobert en aquest estudi amb models experimentals.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat aquesta nit una ordre executiva que imposa nous aranzels a desenes de socis comercials del país. El decret estableix un gravamen mínim del 10% a gairebé tots els estats i recàrrecs més alts, d’almenys el 15%, als països amb superàvit comercial amb els EUA.

La mesura, difosa per la Casa Blanca, inclou una llista de gairebé setanta estats –entre els quals, la Unió Europea– que hauran d’afrontar aranzels específics que oscil·len entre el 10% i el 41%. El gravamen més elevat és per a Síria. Als països no inclosos en la llista, els aplicarà un aranzel predeterminat del 10%.

Els nous aranzels entraran en vigor el 7 d’agost, segons que estableix l’ordre presidencial signada poques hores abans del termini fixat originalment per al 1r d’agost. Tan sols hi ha dues excepcions: la Xina, que manté la treva comercial fins al 12 d’agost, i Mèxic, que ha rebut una pròrroga de noranta dies per a continuar negociant amb Washington.

Trump també ha anunciat un augment al 35% dels aranzels a productes canadencs que no formen part del tractat comercial USMCA (amb Mèxic i el Canadà). Ho justifica per la manca de cooperació del Canadà en la lluita contra l’entrada de fentanil i més drogues il·legals.

La Casa Blanca ja havia anunciat a l’abril un aranzel bàsic del 10% per a gairebé totes les importacions, amb recàrrecs addicionals per a alguns països. Tanmateix, la mesura es va suspendre durant noranta dies per donar marge a la negociació. En aquest període, el Regne Unit i el Japó han pactat condicions específiques amb el govern nord-americà i la Unió Europea ha acceptat un gravamen del 15% per a les seves exportacions.