Les mascletaes suspeses per la pluja durant les Falles es dispararan els dies 4 de maig, primer diumenge del mes i dia de la mare (Pirotècnia Pibierzo); 11 de maig, festivitat de la Verge dels Desemparats, patrona de la ciutat (Pirotècnia Drac); i el 22 de juny, festivitat del Corpus Christi (Pirotècnia Zaragozana).

Ho ha anunciat el regidor de Festes, Santiago Ballester, durant el seu balanç de les Falles, acompanyat pel regidor de Neteja i Recollida de Residus, Carlos Mundina, que han destacat les principals dades de les festes i han assenyalat millores per als anys vinents.

La consellera d’Hisenda, Ruth Merino, ha fet tot de giragonses per a explicar el pressupost del 2025 que avui ha aprovat el Consell, després del pacte amb Vox anunciat dilluns pel president de la Generalitat.

Merino ha descrit els comptes d’enguany com els més elevats de la història, i ha dit que representaven la consolidació de l’impuls al canvi sorgit de les urnes de maig del 2023 que ja es van reflectir en el pressupost del 2024. Ha anunciat que prioritzarien la reconstrucció després de la gota freda i que avançaven en la llibertat, la consolidació de l’estat del benestar i la simplificació administrativa.

Quant a les peticions que Vox va fer dilluns i en les quals ha insistit avui mateix, Merino ha dit que no es tractava de cedir davant Vox, sinó que ja formaven part de la previsió perquè coincidien amb el plantejament d’aquell partit.

L’oposició qualifica de racista, negacionista i antidemocràtic el pressupost pactat per Mazón amb Vox

Vox s’ha vantat en una nota que el Consell ha atès algunes reivindicacions com ara la retallada de les aportacions als sindicats, cosa que Ruth Merino ha negat. També ha negat que s’haja retallat en les partides de cooperació al desenvolupament, encara que ha dit que les subvencions ja no seran nominatives, sinó que es concediran pel sistema de concurrència competitiva.

El que no ha negat la consellera és en la retallada d’un 25% del pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que és un organisme estatutari. Aquesta tisorada, Merino l’ha emmarcada en la necessitat d’ajustar el pressupost després d’estudiar l’execució real i altres paràmetres dins la línia de l’aprimament de les empreses i els organismes públics. “Negue la major, aquests pressupostos no tenen cap retallada. No hi ha cap cessió, ni cap retallada ni en serveis socials, ni en drets ni en llibertats. Hi ha alguns punts que Vox ha dit que són en aquest pressupost, però hi són perquè coincidim amb ells”, ha dit Merino que s’ha referit a marc de negociació amb Vox, a qui ha tornat a qualificar de soci preferent perquè han demostrat la voluntat d’aportar.

Després de dir que no hi ha cap retallada ni en igualtat ni en agenda verda ha admès que hi ha partides que s’han reduït perquè és la política del Consell d’ençà del primer dia: “Algunes partides baixen, òbviament, però no hi ha retallades”, ha dit.

Una línia per la gota freda

El pressupost total per al 2025 és de 32.291 milions d’euros separats en dues línies, el pressupost general, que és de 29.927 i el de la reconstrucció que és de 2.364 milions. En aquests comptes, que Merino ha batejat com a “Pressupost de la reconstrucció i la consolidació del canvi”, no hi haurà recursos de l’estat a fons perdut per a la reconstrucció. Segons la consellera, el deute és l’única alternativa que li queda a la Generalitat per a pagar aquestes despeses.

El FC Barcelona, mitjançant una comunicació als socis, ha informat que ampliava el passi de temporada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys fins al final de la campanya per als partits del primer equip de futbol masculí.

En el correu electrònic enviat als abonats, el club blaugrana no concreta exactament la data de tornada al nou estadi, que podria ser durant l’agost, per a l’inici del curs futbolístic 2025-26. El club  tenia previst de tornar a l’Spotify Camp Nou el mes de maig d’enguany, coincidint amb el gran clàssic contra el Reial Madrid, però uns quants inconvenients en les obres de remodelació i en els retards per a gestionar permisos han impedit que pogués concretar-se.

El FC Barcelona ha anunciat que ampliava l’extensió de la passada Estadi Olímpic Lluís Companys 24-25 amb els partits del primer equip de futbol masculí de la lliga espanyola i la Lliga de Campions que es disputin fins al final d’aquesta temporada.

L’humorista Lluís Jutglar, conegut com a Peyu, ha demanat explicacions al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, perquè una empresa de màrqueting que ha contractat la Generalitat fa les comunicacions en castellà i es refereix al govern com a “Generalidad de Cataluña”.

En el missatge que ha rebut a Instagram, una agència de màrqueting que coordina les accions entre Ferrocarrils de la Generalitat i els microinfluenciadors ofereix a Peyu un cap de setmana en una estació d’esquí, però ell queda bocabadat. “Com ho podem fer, Francesc Xavier Vila, perquè les empreses que treballen per la Generalitat facin les seves comunicacions en català i no escriguin bestieses com: “Generalidad de Cataluña?”

Com ho podem fer @VilaFx perquè les empreses que treballen per la @gencat facin les seves comunicacions en català i no escriguin bestieses com: GENERALIDAD DE CATALUÑA? pic.twitter.com/rRXgHq4I2x

— Peyu (@enpeyu) March 20, 2025

No és la primera vegada que en Peyu es queixa que la Generalitat contracti agències que no fan servir el català. A començament d’octubre, també va fer un piulet denunciant-ho amb una captura de pantalla d’un correu electrònic. “A quina merda de país vivim? N’estic fins als ous de rebre correus d’agències xupiguais contractades per la Generalitat escrits en castellà, fotent ‘Cataluña’ amb ñ, fent servir terminologia idiota tipus: ‘necesitaria saber tu feed‘. I això no és nou d’ara, amb els governs anteriors també passava. Carda pena i misèria”, va dir.

En Peyu, enutjat perquè una vegada més s’havien posat en contacte amb ell en castellà per a qüestions que tenien a veure amb Catalunya, va respondre contundentment amb aquest missatge: “Hola, Anna! Si m’ho envieu en català, potser m’ho llegeixo. Gràcies!”

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha enviat un nou informe al Tribunal Suprem espanyol indicant que cal esmenar un error en l’informe sobre el patrimoni de l’ex-ministre José Luis Ábalos. Inicialment, sostenia que el 2003 havia adquirit un terreny a Colòmbia per 2,1 milions d’euros, però en realitat el preu era de 751,23 euros, segons un càlcul fet avui amb un convertidor de divises en línia.

“Mitjançant el present informe, s’informa que s’ha detectat un error en la interpretació de la moneda utilitzada per a la compra d’aquest immoble. Es va considerar que la transacció s’havia fet en dòlars americans en lloc de pesos colombians, motiu pel qual la quantitat correcta és de 751,23 euros”, explica l’informe.

Va ser ahir quan va transcendir l’informe de l’UCO en què informava erròniament l’instructor del cas Koldo al Tribunal Suprem espanyol, Leopoldo Puente, que l’ex-ministre de Transports havia comprat el 2003 un terreny a Colòmbia per més de dos milions d’euros. La informació formava part d’un informe patrimonial en què també se l’assenyalava com a propietari de béns immobles al Perú, a València i a Madrid, a part de tres cotxes i una moto.

L’informe explicava que en un disc dur intervingut a l’ex-assessor ministerial d’Ábalos, Koldo García, s’havien trobat dos documents que reflectien que l’ex-ministre va comprar el 17 d’octubre de 2003 aquell terreny al Mirador del Carmen (Moralia, Colòmbia) a la societat Hoyos Peláez per 2.137.848,37 euros.

L’UCO afegia que “a la mateixa carpeta digital anomenada La Marina-Tuluá, on es trobaven els documents descrits anteriorment, s’hi van trobar diverses fotografies” que “es corresponen amb un habitatge en fase de construcció”. Les imatges, que constaven a l’informe, mostraven un xalet.

Sobre aquest immoble, Ábalos ja va assegurar, en declaracions a Europa Press, que es tractava d’un error de l’UCO perquè en realitat havia comprat el terreny per 2,3 milions de pesos colombians i el va vendre el 2013 pel doble. 

Ahir, l’UCO va reconèixer l’errada i va admetre que havia confós pesos colombians amb dòlars americans. A la xarxa social X, l’ex-ministre ha explicat que, malgrat la rectificació de la Guàrdia Civil espanyola, “el mal ja està fet” i s’ha preguntat si els mitjans que dimecres van publicar aquella “informació falsa” dedicaran avui “el mateix espai i els mateixos programes de televisió per desmentir els seus titulars”.

El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Daniel Person, ha explicat al Parlament de Catalunya que el territori on resideix i treballa no l’anomena “Catalunya Nord” per “neutralitat institucional”. Person ha justificat el refús a fer servir aquesta denominació adduint que l’estat francès no la reconeix. “És un territori que no és Espanya. Per respecte, hem de respectar la denominació oficial de l’estat, i en aquest cas és Pirineus Orientals. També he de precisar que ‘Rosselló’ no és una denominació oficial de l’estat francès. Només existeix ‘Pirineus Orientals’ per al departament i ‘Occitània’ per a la regió.” ERC i Junts li havien demanat per què no feia servir el nom que designa la part del Principat administrada per l’estat francès a conseqüència del tractat dels Pirineus.

Person ha comparegut per primera vegada a la Comissió d’Afers Institucionals del parlament. La portaveu d’Esquerra a la comissió, Marta Vilalta, li havia demanat si no havia parlat de Catalunya Nord en cap moment per un canvi de criteri o per mala fe o desconeixement. El representant de Junts, Agustí Colomines, li ha retret que es vanti de ser el primer delegat que resideix a Perpinyà si “no sap on viu”. Colomines ha remarcat que si la delegació a Catalunya Nord depèn del Departament de Presidència i no d’Afers Exteriors és per la concepció per part de la Generalitat que el territori pertany a l’àmbit cultural de la Generalitat.

A la pregunta si hi havia hagut canvis d’orientació política amb el seu nomenament, que el govern de Salvador Illa va fer l’octubre de l’any passat, Person ha respost que quan hi ha un canvi de direcció hi ha canvis. Ha afegit que intentaria evitar que “sempre siguin les mateixes persones que participen en les activitats i sempre catalanoparlants”, perquè el seu objectiu és difondre la llengua catalana a persones que no la parlen i que la volen recuperar.

Durant la compareixença, que s’ha fet a petició d’ERC, Person també ha aportat la seva versió a la polèmica que va esclatar quan la Casa de la Generalitat a Perpinyà va cancel·lar el lliurament del premi Veu Lliure a l’escriptora i activista turca Pınar Selek. El 28 d’octubre, quan tot estava preparat, va suspendre l’esdeveniment, i el PEN Català va denunciar que era una decisió arbitrària i injustificada. Selek és una figura literària destacada i fermament compromesa amb els drets humans, que va ser retinguda a l’estat francès per les acusacions polítiques en contra seu a Turquia. Person ha assegurat que, quan va arribar a la delegació, es va trobar uns comptes “que no eren gens brillants” i que va decidir de fer una selecció de les activitats programades. No obstant això, minuts abans va explicar que el pressupost s’havia ampliat dels 320.000 euros previstos a 360.000 euros per romanents de tresoreria d’anys anteriors, cosa que indica una aparent contradicció.

Segons Person, es va posar en contacte amb Òmnium Cultural perquè es fes càrrec del lliurament del premi, on es va fer. “No hi va haver cap problema”, ha sentenciat, i ha lamentat una “mala interpretació”, cosa que al seu criteri explicaria que el president oferís després de fer l’acte a la delegació, malgrat que el PEN Club ho va refusar, segons el seu relat dels fets.

El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà també ha respost a les queixes per haver menystingut el català i haver enviat la tradicional nadala tan sols en francès, com va denunciar a X la periodista Júlia Taurinyà. Person ha garantit que s’havia enviat en totes dues llengües però que, a conseqüència del repartiment de les adreces en un document d’Excel, les nadales en català es van enviar hores més tard. “En tots els casos es va enviar en les dues llengües”, ha garantit. De tota manera, Person opina que el català, a Catalunya Nord, “s’ha perdut”. “La llengua catalana no es parla”, ha etzibat, i ha defensat les tasques de la seva delegació per a promoure-la.

El batlle de Girona, Lluc Salellas, s’ha reunit amb Carles Puigdemont a Waterloo i han tractat “la necessitat de tornar a establir estratègies que permetin a l’independentisme de recuperar la majoria política”.

Segons que ha informat la batllia en un comunicat, Salellas i Puigdemont, també ex-batlle de Girona, han “intercanviat punts de vista sobre la situació actual i el futur de la ciutat”.

Durant la trobada, Salellas també li ha expressat el seu suport “perquè pugui tornar de l’exili com més aviat millor”.

Carles Puigdemont ha ironitzat sobre la conferència “Catalunya lidera” del president de la Generalitat, Salvador Illa, a Madrid. Catalunya “no serà el motor dels trens”, ha escrit en un missatge a X.

I ha afegit: “Mentre el president Illa fa campanya per Espanya, els trens catalans que gestiona el seu partit són un veritable desastre, una vergonya i un insult a tots els catalans.”

No serà el motor dels trens, imagino. Perquè mentre el president Illa fa campanya per Espanya, els trens catalans que gestiona el seu partit són un veritable desastre, una vergonya i un insult a TOTS els catalans. https://t.co/BsMUWPTq3H

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 20, 2025

En el discurs, Illa ha defensat que Catalunya tornarà a ser el motor d’Espanya i ha reivindicat el seu model de “prosperitat compartida”, contraposant-lo al del govern d’Isabel Díaz Ayuso.

Enguany, la commemoració del Vint-i-cinc d’Abril es farà a la ciutat d’Alacant el 12 d’abril, amb el lema “Alacant: on renaix el País Valencià“.  “Fem memòria de la batalla d’Almansa i de les llibertats nacionals del nostre poble. Fem un clam per la nostra llengua i la nostra cultura perquè la ciutat, la comarca de l’Alacantí i les altres comarques que ens envolten, el sud del nostre país, som valencianes i volem viure en valencià”, diu Acció Cultural del País Valencià en un comunicat.

D’ençà de la recuperació de la democràcia, Alacant ha viscut algunes manifestacions memorables, com ara la de 1985, amb el lema “Alacant, sí a la nostra llengua” i la de 1995, “Alacant és important. Sense Alacant no hi ha país”. Tot just trenta anys després, una nova mobilització reivindicarà la valencianitat del sud en un clam per la llengua i la cultura.

“Volem reivindicar que davant dels intents de desvincular-nos de la resta del país, i davant dels intents d’assimilació, el sud és una part imprescindible del projecte nacional; la nostra terra no és lloc on amagar-se com alguns polítics pretenen, ni escenari per a l’especulació. Som les comarques que celebrem el Misteri d’Elx, Sant Jordi, les festes de Moros i Cristians, Carnestoltes i les Fogueres. Som la terra d’Ovidi, d’Enric Valor, de Carmelina Sánchez-Cutillas, de Lluís Alpera, de Maria Ibars, de Miquel Grau i d’Isabel-Clara Simó; la terra on naix la música d’Andreu Valor, de Sandra Monfort, del Diluvi i tants d’altres, on recordem els exiliats de la República a l’Stambrook, els assassinats i tancats als camps dels ametllers i d’Albatera. Som la ciutadania conscient que ha apostat pel valencià, som un poble que ni renuncia a les seues arrels ni renuncia al seu futur”, diu ACPV.

La programació

Els actes començaran a les 12.oo amb una taula redona sobre la valencianitat de la ciutat a la Sala Ruperto Chapí de l’Auditori de la Diputació d’Alacant (Av. de Xixona, 5), amb la participació de la periodista i poetessa Susanna Lliberós, el periodista i activista David Fernàndez, la vice-presidenta d’ACPC Marinela Garcia, Flora del Diluvi, i el creador de contingut Fran Tudela, més conegut com a Cabra Fotuda. En acabat, hi haurà una actuació d’Esther.

A la vesprada serà el torn de la manifestació. Començarà a les 18.00 a les escales de l’Institut Jordi Joan i recorrerà l’avinguda del General Marvà, la plaça dels Estels, l’avinguda d’Alfons X el Savi, la Rambla i acabarà a la Petxina de l’Esplanada, on es llegirà el manifest final. Com a colofó final, hi haurà un concert del grup Pep de la Tona, liderat per Josep Nadal.

D’una altra banda, el cartell ha estat dissenyat per l’artista gràfica Gemma Peris. “Les tres propostes del cartell busquen reflectir el lema d’enguany: d’una banda, la tornada de la diada a Alacant després de trenta anys, i de l’altra, la idea de renàixer com a poble i avançar plegades. La proposta té una aproximació concreta. Aposta per la multitud com a eix del canvi, una altra que juga amb la fragmentació i la cohesió del nostre territori”, ha destacat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, diu que Catalunya “vol ser a la sala de màquines d’Espanya” per promoure el seu model de “prosperitat compartida”. Així ho ha dit durant una conferència econòmica a Madrid, on ha presentat el seu pla econòmic perquè Catalunya “torni a ser el motor d’Espanya i d’Europa” davant uns 300 representants d’empreses, institucions i sector social. 

El president de la Generalitat ha remarcat que quan Catalunya avança “tothom hi guanya” i s’ha dirigit explícitament a la Comunitat de Madrid per demanar-los que “no tinguin por de Catalunya”. “Us asseguro que Catalunya no té por de Madrid”, ha afegit.

Illa ha pronunciat aquesta conferència al Cercle de Belles Arts de Madrid. Entre els assistents hi havia el president de BBVA, Carlos Torres, i el president del Consell d’Administració de Repsol, Antonio Brufau. Durant la seva intervenció, Illa ha celebrat el retorn de seus socials d’empreses i ha assegurat que és “una de les fites més felices” del seu mandat.

El president de la Generalitat ha centrat el seu discurs a defensar el lideratge econòmic de Catalunya i l’estabilitat i seguretat jurídica que assegura que ofereix a inversors i empresaris. “Catalunya és garantia de lleialtat i de cooperació institucionals; promou la política constructiva i respectuosa que necessitem recuperar; i ofereix col·laboració publico-privada perquè les empreses i els projectes punters trobin el millor entorn on desenvolupar-se”, ha destacat.

En aquest sentit, Illa ha afirmat que Catalunya “torna a vibrar empresarialment i socialment” i “exhala ambició i energia”. En aquest sentit, ha volgut defensar amb dades la “recuperació del pols econòmic” i ha destacat que per primera vegada a la història el PIB català ha superat els 300.000 milions d’euros.

Un estudi de l’equip de col·laboració internacional de l’Instrument Espectroscòpic d’Energia Fosca (DESI) apunta que l’energia fosca de l’univers podria canviar amb el temps i de maneres inesperades.

El científic de l’IFAE i membre de l’equip del DESI que ha desenvolupat l’estudi, Andreu Font-Ribera, hadit que s’està a punt de presenciar un canvi de paradigma en els models d’evolució de l’univers.

L’anàlisi combina les dades del DESI amb informació procedent d’altres projectes. Aquests altres models, diferents de l’acceptat comunament, podrien proporcionar una explicació millor de l’evolució còsmica. Aquestes altres mesures inclouen la llum romanent de l’alba de l’univers (la radiació de fons de microones o CMB), explosions estel·lars (supernoves) i les distorsions en la propagació de la llum causades per la gravetat (efecte de lent gravitacional dèbil). A més, els nous resultats utilitzen el mapa en 3D més gran de l’univers que mai s’ha construït per caracteritzar la influència de l’energia fosca en l’expansió de l’univers durant els darrers 11.000 milions d’anys.

I aquesta és la notícia!
La col.laboració DESI, que estudia l’evolució de les grans estructures de l’univers en els darrers 11.000 milions d’anys per intentar entendre l’expansió de l’espai i la misteriosa energia fosca responsable d’aquesta expansió accelerafa, acaba de publicar… pic.twitter.com/5r7o0Eghsi

— Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) March 19, 2025

“Encara és d’hora” per a treure conclusions

L’investigador científic en el CIEMAT, Eusebio Sánchez, afirma que encara és d’hora per afirmar amb rotunditat que han descobert que l’energia fosca sigui canviant. Per ara, la preferència per una energia fosca canviant no ha assolit «les 5 sigmes», la convenció estadística usada en física que fixa el llindar necessari per considerar si una mesura es considera un descobriment. L’estudi actual es troba en un rang que va entre les 2,8 i les 4,2 sigmes.

L’experiment es troba en el quart any de presa de dades, d’un total previst de cinc. Està planejat que hagi mesurat uns cinquanta milions de galàxies i quàsars (objectes molt brillants i extremament llunyans que allotgen forats negres en el nucli) en acabar el projecte. L’anàlisi que ara ha transcendit utilitza les dades dels tres primers anys d’observació: prop de quinze milions de galàxies i els quàsars més ben mesurats.

L’equip de col·laboració en el DESI començarà molt aviat a treballar en anàlisis addicionals per extreure encara més informació del conjunt de dades actual i, a més, el DESI continuarà acumulant noves dades.

Grups de recerca del Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE; CSIC i IEEC), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i l’Institut de Física Teòrica (IFT; UAM i CSIC) han tingut responsabilitats importants en l’anàlisi científica de les dades.

The Washington Post · Anna Phillips

Un jurat de Dakota del Nord ha sentenciat que Greenpeace haurà de pagar 667 milions de dòlars en danys i perjudicis a l’empresa petroliera que gestiona l’oleoducte Dakota Access, per difamació. La decisió, anunciada ahir, és un cop financer molt greu per a Greenpeace, que alerta que el veredicte pot dissuadir futures campanyes de protesta.

El judici, fet al tribunal del comtat de Morton, a Mandan (Dakota del Nord), s’ha centrat en el paper de Greenpeace en les protestes contra la construcció de l’oleoducte Dakota Access, una mobilització que va esdevenir un punt d’inflexió cultural als Estats Units, fa vuit anys. Durant mesos, milers de persones es van aplegar a Cannon Ball, prop de la reserva sioux de Standing Rock, per oposar-se al projecte. L’empresa Energy Transfer va acusar Greenpeace d’incitar les protestes i encoratjar la violència per perjudicar-ne la reputació. Energy Transfer, amb seu a Dallas, és responsable d’aquest oleoducte de gairebé 2.000 quilòmetres que transporta petroli dels camps de Bakken (a l’oest de Dakota del Nord) fins a Illinois.

Greenpeace ha confirmat el veredicte i ha assegurat que tan sols va tenir un paper marginal en les mobilitzacions. Grans organitzacions ecologistes diuen que la demanda és una maniobra d’intimidació per a silenciar la llibertat d’expressió i els intents d’aturar noves perforacions petrolieres i gasístiques. Greenpeace ha anunciat que recorrerà contra la sentència.

“La companyia Energy Transfer ha menystingut descaradament les veus de la tribu sioux de Standing Rock aquestes tres setmanes”, ha declarat Deepa Padmanabha, assessora legal sènior de Greenpeace als Estats Units. “Si bé també han provat de tergiversar la veritat sobre el paper de Greenpeace en les protestes, nosaltres hem refermat el nostre compromís indestructible amb la no-violència en cada acció que emprenem.” I ha afegit: “Tothom hauria d’estar preocupat per la salut futura de la Primera Esmena [de la constitució nord-americana], i per demandes com aquesta, que volen destruir el nostre dret de protesta pacífica i a la llibertat d’expressió.”

Energy Transfer, que ha confirmat l’import de la indemnització, considera que la seva demanda no és pas cap atac contra la llibertat d’expressió, sinó una qüestió de legalitat. “Ens satisfà que Greenpeace hagi estat responsabilitzada de les seves accions contra nosaltres, però aquesta victòria és sobretot per a la gent de Mandan i de tot Dakota del Nord, que va haver de suportar l’assetjament i les interrupcions constants causades per uns manifestants finançats i entrenats per Greenpeace”, ha dit Vicki Granado, portaveu de l’empresa. “També és una victòria de tots els nord-americans respectuosos amb la llei, que entenen la diferència entre el dret de llibertat d’expressió i l’incompliment de la llei.”

Per Greenpeace, el veredicte pot significar la fi de la seva filial als Estats Units, que té cinquanta anys d’història. El 2023, l’últim any amb dades fiscals disponibles, l’organització va registrar uns ingressos d’uns 40 milions de dòlars i tenia 191 treballadors.

Michael Gerrard, director del Centre Sabin de Dret del Canvi Climàtic (Universitat Colúmbia), ha dit que la sentència probablement no impedirà que els activistes continuïn oposant-se a la perforació de petroli i gas o a les empreses d’oleoductes. Tanmateix, creu que podria fer créixer la por d’interrompre projectes de combustibles fòssils com oleoductes, mines o centrals elèctriques en construcció. “Això envia un missatge dissuasiu contra les protestes pel clima, contra qualsevol cosa que interfereixi directament en la producció de combustibles fòssils”, ha dit.

El cas s’ha centrat en nou declaracions de Greenpeace en què acusava Energy Transfer d’utilitzar tàctiques agressives contra els manifestants i de profanar tombes. L’empresa sosté que aquestes declaracions, a més de falses, formaven part d’una “immensa campanya de difamació maliciosa” que va perjudicar les seves relacions amb els bancs finançadors de l’oleoducte.

Els advocats d’Energy Transfer també han acusat Greenpeace de pagar manifestants professionals, organitzar entrenaments per als activistes i enviar-los cadenats perquè es lliguessin a la maquinària de construcció. Inicialment, l’empresa va demanar 300 milions de dòlars per pèrdua de finançament, pel cost de relacions públiques i pel retard de cinc mesos en la construcció de l’oleoducte.

Durant el judici, Greenpeace ha defensat que va tenir un paper menor en unes protestes que va encapçalar la tribu sioux de Standing Rock. Els membres de la tribu consideraven que l’oleoducte amenaçava terres sagrades i subministraments d’aigua, i temien que una fuita o trencament prop del pas sota el riu Missouri contaminés l’aigua potable de la reserva. Energy Transfer va defensar que l’oleoducte era segur i que aquesta construcció aportaria milions de dòlars a l’economia local. El juny del 2017, la companyia ja bombava petroli cru gràcies a la nova infrastructura.

Com moltes associacions ecologistes, Greenpeace va donar suport a la tribu i a les protestes contra l’oleoducte. Els advocats de l’organització han explicat que Greenpeace va comprar subministraments per condicionar el campament de protesta per a l’hivern i va pagar el viatge d’un grup d’entrenadors indígenes que van anar a Standing Rock a ensenyar principis d’acció no-violenta. Ha refusat l’acusació de ser una “gran manipuladora” que es va aprofitar de les protestes per avançar la seva agenda i ha insistit que les declaracions per les quals ha estat demandada no eren exclusives, sinó que més grups de defensa les havien fetes o compartides.

Energy Transfer va interposar la primera demanda contra Greenpeace en un tribunal federal el 2017, però un jutge la va desestimar per manca de proves. Llavors, el 2019, la companyia va presentar la demanda per difamació als tribunals estatals.

Scott Segal, cap de polítiques públiques de la firma d’advocats Bracewell LLP, que representa nombroses empreses energètiques, ha dit que la pretensió de Greenpeace que les protestes eren accions directes protegides “té conseqüències directes” quan es danyen infrastructures i negocis. “És evident que Greenpeace es va prendre moltes llibertats amb tot allò que va explicar a la gent sobre el projecte”, ha afirmat. “Ara el jurat li ha recordat que la ‘llibertat d’expressió’ no inclou el dret de difamar, interrompre i destruir.”

Abans del judici, Greenpeace havia demanat reiteradament que el cas es traslladés fora del comtat de Morton, argumentant que allà no hi podia tenir un judici just. En una petició al Tribunal Suprem de Dakota del Nord, els advocats de l’organització van afirmar que les protestes havien alterat tant la vida quotidiana a la regió que molts possibles jurats s’hi havien vist afectats personalment. Alguns altres treballaven a la indústria petroliera o hi donaven suport, segons Greenpeace. Les peticions van ser denegades.

Durant el judici, un grup independent d’observadors ambientals i advocats ha criticat el procés, que consideren molt esbiaixat contra Greenpeace. Scott Wilson Badenoch Jr., advocat visitant de l’Environmental Law Institute, que es va desplaçar a Mandan per seguir el cas, ha dit que, durant la selecció del jurat, set membres dels onze escollits treballaven en la indústria dels combustibles fòssils o tenien familiars que hi treballaven.

El cas ha estat seguit amb atenció pels defensors del medi i de la llibertat d’expressió. Els activistes denuncien que, com més va, més sovint són objecte de demandes estratègiques contra la participació pública (conegudes per SLAPP), iniciades per grans empreses per silenciar-los i sotmetre’ls a un litigi car i prolongat. Més de trenta estats dels EUA tenen lleis contra aquestes demandes; Dakota del Nord, no.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

La glacera de l’Everest acumularà aquesta primavera un total de 240.000 litres d’orina procedents del turisme d’expedicions, segons els càlculs d’una nova versió avançada de la plataforma EverData de la companyia de tecnologia i enginyeria ambiental The NeverRest Project.

Aquesta xifra equival a un abocament diari de 4.000 litres d’orina sobre la glacera de Khumbu, situada vora el camp base de l’Everest, “una dada que cal tenir en compte” amb vista al Dia Mundial de l’Aigua, que es commemora dissabte i que l’ONU ha dedicat a conscienciar sobre la importància de preservar les glaceres.

Els expedicionaris han de consumir una gran quantitat de líquids per facilitar l’aclimatació, i l’orina abocada conté un alt percentatge de medicaments que es prenen per suportar el mal d’altura i més afeccions. “Això són 240.000 litres d’orina en dos mesos, atès que no hi ha cap sistema d’evacuació de residus orgànics líquids ni al camp base ni als camps II, III i IV.”

El conseller delegat i fundador de The NeverRest Project, Frédéric Kauffmann, ha explicat que la nova versió d’EverData permet “veure la muntanya de l’Everest com mai, amb dades reals –tant turístiques com ambientals– que ajuden a actuar a llarg termini amb consciència i responsabilitat.”

Aquesta nova versió de la plataforma permet a qualsevol persona de consultar informació clau per a analitzar la situació de la muntanya, com ara l’històric de visitants, les nacionalitats, i el tipus de deixalles inorgàniques i orgàniques generades o recollides.

Un jove de 17 anys ha mort en un accident entre un patinet i un cotxe a la ciutat de València, segons que ha informat el Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU). L’accident ha passat a prop del pont de l’Exposició.

Allà, s’hi ha desplaçat una unitat del SAMU, que ha atès el menor. Els sanitaris li han fet maniobres de reanimació cardiopulmonar avançada i altres tècniques d’estabilització, però no li han pogut salvar la vida.

Excursió - Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay

Art - Arquitectura - Lloc: Altre (ho explico més avall)

Cinc persones han resultat ferides, dues de les quals greument, després de l’explosió d’un artefacte pirotècnic a la falla Sapadors-Vicente Lleó de la ciutat de València.

Ha tingut l’origen en l’explosió d’un “tro d’impacte” en aquesta falla, situada al districte de Quatre Carreres. Els dos ferits greus han estat traslladats a l’hospital La Fe, i de moment no se’n saben més detalls.

The Washington Post · Michael E. Miller

Coober Pedy, Austràlia. De la porta de casa estant, Sonya Crombie pot veure els turons de gres que els blancs, després d’anys de perforar-los a la recerca d’òpals, van apropiar-se, tot convertint les seves mines en elaborades cases subterrànies aïllades de la calor del desert.

El novembre passat, just quan la calor abrasadora de l’estiu austral era a tocar, l’aire condicionat de Crombie s’espatllà. Sense túnels on refugiar-se, l’aborigen, que té una malaltia crònica, tenia més dificultats per a respirar a mesura que la temperatura dins de casa s’enfilava per sobre dels 37 graus. Va ser aleshores que els equips d’emergència la van traslladar amb avió a un hospital a més de 800 quilòmetres de distància.

“Vaig estar a punt de morir”, diu. “Aquesta calor et pot matar.”

La calor extrema ha augmentat a tot el món, perquè el canvi climàtic fa pujar les temperatures, un fenomen que amenaça d’obligar centenars de milions de persones a abandonar les seves llars d’ací al 2050.

Austràlia és una de les nacions més riques del planeta per capita. Però aquesta estatística oculta l’escletxa dura i persistent que hi ha entre la qualitat de vida de la població indígena i la de la no indígena.

Un veí aborigen de Coober Pedy alimenta la seva mascota, un cangur, al poble (fotografia: Tamati Smith/The Washington Post).

Segurament, no hi ha cap lloc on aquesta escletxa sigui més evident que a Coober Pedy, una comunitat remota situada a l’interior de l’estat d’Austràlia Meridional. D’uns 1.500 habitants, el poble està segmentat en dos. Sota terra, la població blanca de la ciutat viu en “caus” on la temperatura es manté entorn els 20 graus, i les factures d’electricitat són baixes. A la superfície, els aborígens –que representen un 17% de la població– se sufoquen sense aire condicionat, o bé s’arrisquen a acumular factures d’electricitat enormes. Crombie, per exemple, deu uns 10.000 dòlars en concepte de factures elèctriques a l’ajuntament. Els registres municipals mostren que 76 titulars de comptes, molts dels quals són aborígens, deuen un total de 320.000 euros a les autoritats.

Fa més de 50.000 anys que els aborígens habiten els deserts de l’interior d’Austràlia. Molts senten una connexió molt profunda amb la terra, com més va més inhòspita per als humans. Avui, les temperatures a l’estat són tres graus més altes que no pas fa un segle, i es preveu que hagin pujat quatre graus més l’any 2050.

“La calor ja és insuportable, i el canvi climàtic no farà sinó empitjorar la situació”, alerta Priscilla Larkins, directora executiva del Servei de Salut Umoona Tjutagku, que atén els residents aborígens. “S’ha abandonat la població aborigen.”

Missa en una església subterrània al poble. “Preguem per aquells que pateixen sota aquesta calor”, explica el reverend Paul Crotty (fotografia: Tamati Smith/The Washington Post). Una divisió subterrània

A l’altra banda de la ciutat, Thomas Hammermeister sent l’aire fred a la cara mentre entra al seu “cau”. L’home, de 60 anys, ha passat el matí treballant sota el sol del desert, però ha hagut de plegar quan la temperatura superava els 40 graus.

“Començo a pensar de construir un bany a l’habitació”, diu Hammermeister, amb una cervesa a la mà, mentre recorre el seu búnquer de setze habitacions, situat nou metres sota la superfície. I afegeix: “A voltes, ací dins pot arribar a fer massa fred.”

Quan els blancs van arribar ací el 1915 a la recerca d’or, molts van optar per viure a les mines com a forma d’escapar de la xafogor del desert. El nom aborigen del poble, de fet, significa “forat de l’home blanc”.

Hammermeister, al “cau” on viu (fotografia: Tamati Smith/The Washington Post).

Hammermeister, nascut a Alemanya, forma part d’una onada d’europeus que van arribar ací a final dels seixanta i començament dels setanta. En aquella època, la població aborigen es concentrava en una petita reserva de barraques. Mig segle després, la zona en què Hammermeister viu ha passat a ser propietat de la comunitat aborigen, que la lloga a Crombie i els seus veïns. Però els aborígens asseguren que les divisions racials pràcticament no han canviat.

La calor sí que ha canviat. La ciutat registra una mitjana anual de 24 dies amb temperatures superiors als 40 graus, una xifra que es preveu que augmenti a 35 dies a final d’aquesta dècada i que pràcticament es dupliqui a final de segle si les emissions no disminueixen. Ho explica Michael Grose, investigador del CSIRO, l’agència científica nacional d’Austràlia.

Tan sols els dos primers mesos del 2025, Coober Pedy ha experimentat 27 dies amb temperatures superiors als 40 graus, incloent-hi un dia amb una màxima de 48 graus.

La calor seca del poble no és tan perillosa per a la salut humana com la calor humida típica d’altres punts d’Austràlia, explica Grose, però les temperatures superiors als 40 graus poden ser letals, especialment per als ancians o els malalts. “El clima no és l’única variable que determina l’impacte del canvi climàtic en la població: també hi ha factors com l’exposició a les temperatures i la vulnerabilitat, en termes socioeconòmics, de les víctimes”, afirma.

Els experts han fet saltar les alarmes sobre la relació entre les desigualtats socials i l’impacte de l’augment de les temperatures a Austràlia. Un estudi publicat fa poc, per exemple, revela que la calor –un factor que els metges sovint passen per alt– ha influït en el 2% de les morts al país.

El problema és encara més greu a les comunitats aborígens remotes, on les barraques d’alumini han estat substituïdes per edificis de formigó.

Brandon Dodd (dreta) i Michelle Wilson-Welch (esquerra) són dels pocs veïns aborígens que viuen en un “cau”, més cars que no la resta de propietats del poble (fotografia: Tamati Smith/The Washington Post).

“Molts d’aquests edificis tenen parets de formigó que absorbeixen i irradien calor com si fossin forns”, explica Simon Quilty, metge i activista. Això, explica, agreuja problemes de salut, com les cardiopaties reumàtiques, cosa que contribueix al fet que els aborígens visquin una mitjana de vuit anys menys que no la resta de la població.

Com molts altres pobles remots, Coober Pedy no està connectat a la xarxa nacional d’electricitat, sinó que compra l’energia a un productor privat per vendre-la als residents.

Aquest sistema ha causat problemes de tota mena. Una investigació estatal revelà, per exemple, que l’ajuntament havia pressionat indegudament els residents aborígens perquè paguessin els deutes acumulats en concepte de factures d’electricitats no pagades.

El deute de Joanne O’Toole, resident aborigen del poble, s’ha enfilat a més de 10.000 euros, tot i que l’estat fa anys que li resta uns 250 euros mensuals dels seus xecs d’assistència social per pagar el deute. Crombie diu que, per a pagar els seus deutes, l’estat li resta una part tan gran dels seus xecs que es veu obligada a sobreviure amb uns pocs dòlars a la setmana.

Joanne O’Toole repassa la factura elèctrica (fotografia: Tamati Smith/The Washington Post).

Garry Herdegen, representant de l’ajuntament de Coober Pedy, explica que la ciutat té un deute de més de 6 milions d’euros, i que no pot permetre’s reduir les tarifes dels serveis públics ni perdonar els deutes.

“Si algú contracta un producte bo i sabent què costa, li recomano que en gestioni més bé l’ús que en fa”, diu Herdegen, que viu en un “cau”.

En perill de mort

Un matí calorós de febrer, el telèfon de Dora Mushongera comença a sonar. L’aparell alerta la directora del centre comunitari aborigen de Coober Pedy que s’ha declarat l’alerta vermella per calor extrema. Unes hores més tard, Mushongera prova de cercar un sostre per a una parella sense llar, Heather Lang i Yami Smith, quan el telèfon li torna a sonar. L’alerta per calor extrema ha assolit el nivell 2, explica, i es preveu que les temperatures arribin als 43 graus.

“Hem d’ocupar-nos-en; si no, hi ha el perill que es morin”, explica en al·lusió als aborígens de la ciutat, i especialment als sense-sostre. Fa pocs dies, explica, Lang ja va ser hospitalitzada per deshidratació.

Veïns aborígens a l’entrada del centre comunitari aborigen de Coober Pedy, que facilita menjar, aigua i medicines als veïns aborígens del poble (fotografia: Tamati Smith/The Washington Post).

Els administradors de l’hospital local expliquen a The Washington Post que no fan seguiment de les malalties o morts relacionades amb la calor, que consideren que no és un problema de salut pública a Coober Pedy. Però Mushongera es pregunta si la calor no ha influït en algunes morts recents. Molts aborígens expliquen a The Washington Post que s’han arribat a desmaiar a causa de les temperatures, entre més problemes de salut.

Crombie –que té un emfisema, i també diabetis i problemes cardíacs– diu que, uns quants dies abans de la seva crisi respiratòria, s’havia queixat al propietari del seu pis que l’aire condicionat no funcionava. Tres mesos més tard, explica, l’aparell continua espatllat, tot i que la temperatura a l’exterior voreja els 40 graus. El nét de Crombie, autista i asmàtic, ha tingut convulsions per culpa de la calor.

Dodd, que fa més d’un any que no té aire condicionat, es veu obligat a dormir a l’exterior en les nits de més calor (fotografia: Tamati Smith/The Washington Post).

Uns blocs més enllà, Christopher Dodd diu que fa més d’un any que dorm en un matalàs a l’exterior, perquè l’aire condicionat no li funciona. “És l’únic lloc fresc de la casa”, sospira.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Una cursa de fons d’un quart de segle a l’ombra del seu pare. Juan Antonio Samaranch Salisachs (Barcelona, 1959) es presenta avui a Atenes, bressol de l’olimpisme, amb l’objectiu de culminar l’escalada al cim del Comitè Olímpic Internacional (COI). És un dels favorits, però la decisió final depèn dels 109 membres de l’organisme. “El meu cognom no compta. Ni per a bé, ni per a mal”, ha dit.

Fora de l’esport, Samaranch té un peu en el món dels negocis i és un dels catalans –tot i que viu a Madrid, i s’ha oposat al procés– més influents. D’ençà del 2016 és un dels vice-presidents del COI i la mà dreta del president de l’entitat, Thomas Bach. Ara la cadira té set pretendents, entre els quals destaquen l’ex-atleta Seb Coe i l’ex-nedadora Kristy Coventry, que podria ser la primera dona a presidir el COI.

“Un amic de Xi Jinping”

La premsa britànica no ha dubtat a jugar les seves cartes per impulsar la figura de Coe. Ara fa uns dies, The Times treia tota l’artilleria: “El fill d’un feixista i amic de la Xina que es pot convertir en l’home més poderós de l’esport“. L’article repassa el paper de Samaranch pare durant el franquisme, però també escàndols com els suborns en l’elecció de Salt Lake City com a seu olímpica.

Samaranch Salisachs també en surt esquitxat. El diari detalla els seus vincles amb el règim xinès. El 2001, el seu pare va facilitar l’elecció de Pequín com a seu dels jocs, fet que li va merèixer tota mena de reconeixements, fins i tot pòstums. El 2018, Xi Jinping el va condecorar amb la medalla de l’amistat. El guardó el va recollir el fill.

Samaranch Salisachs amb Xi Jinping abans de rebre la medalla de l’amistat.

Samaranch Salisachs feia anys que mirava cap a la Xina. El 2012 –dos anys després de la mort del seu pare– havia creat la Fundació Samaranch per promoure’n el llegat i a la vegada mantenir els contactes polítics i comercials amb la Xina. Ell n’és un dels dos vice-presidents, i el seu fill, Juan Samaranch Bigelli, n’ha estat membre de la direcció entre el 2016 i el 2022. Actualment, treballa per al gegant xinès del comerç electrònic Alibaba.

El projecte –amb una pàgina web completament obsoleta– té el suport del govern espanyol, l’Ajuntament de Barcelona, i de grans empreses: China Post, Anta Sports, Taishan, Samsung, Asics, la Fundació la Caixa, entre més.

D’altra banda, The Times també revela que el 2013, abans de la inauguració del Museu Memorial Samaranch a Tianjin (al sud de Pequín), Samaranch Salisachs va provar de colar-hi una delegació de la candidatura dels Jocs Olímpics de Madrid perquè fessin contactes pensant en la votació. No se’n va sortir.

“Això és el millor per a l’interès del COI i la ciutat de Madrid. És el nostre deure mantenir la imparcialitat i la transparència […] Espero que ho entenguis, és un tema molt sensible”, li va dir per correu l’organitzador. En l’acte, hi van participar el president d’aleshores, Jacques Rogge, dos vice-presidents, un membre de l’executiva i una vintena de membres del comitè.

El fracàs de les candidatures de Madrid són una taca en el currículum de Samaranch Salisachs, tot i que és una carpeta que no ha tancat del tot. “Espero que Madrid i que Espanya tornin a acollir uns Jocs”, ha dit. En el seu expedient, brilla haver presidit la comissió de coordinació dels Jocs Olímpics d’hivern de Pequín (2022).

No vol saber res de l’independentisme

Samaranch Salisachs sempre ha volgut marcar distàncies amb la política, a diferència del seu pare, que es va afiliar a La Falange i després es va incrustar en l’engranatge del règim: va ser procurador de les corts franquistes durant tretze anys. “Ell era un pragmàtic, un home del seu temps que va viure a Espanya en el règim polític que hi havia, i que tenia una obsessió: arribar a la presidència del COI”, va dir a l’Ara.

En tot moment, ha evitat les sigles polítiques i ha esquivat les polèmiques, però ha heretat del seu pare l’espanyolisme. El marquesat, se’l va quedar la seva germana Maria Teresa. El 2017, poc abans de l’1-O, no es va referir al referèndum, però sobre un eventual comitè olímpic català va dir: “El COI no està preocupat, ni ocupat, en aquest afer.”

Un parell d’anys més tard, arran de les protestes contra la sentència del procés, va ser més contundent. “És desolador rebre condols pel que fa la gent. Crec que és indispensable que les autoritats es posin al capdavant. Cal calma i solucionar d’una vegada aquest moment terrible […] No es pot posar fi al civisme i la convivència”, va dir en una entrevista a Ràdio Marca.

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/03/Samaranch-online-audio-converter.com_.mp3

“Jo no sé com la gent té la capacitat d’opinar tant sobre les sentències […] A mi em sembla agosarat tenir una opinió sobre el que dicten els jutges”, va continuar dient, sobre la sentència que condemnava a més de cent anys de presó bona part del govern de Carles Puigdemont. “Crec que la política ha fracassat rotundament des dels dos camps d’aquest contenciós que ja fa massa temps que dura”, va afegir.

Samaranch Salisachs va defensar la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern com un element de pacificació de Catalunya. “Al final, les administracions se’n cansaran. I hauran de parlar i comença a fer un país”, va dir el 2018 a La Vanguardia, en què defensava que els jocs eren “un projecte aglutinador” i “un gran catalitzador”. “El COI no es posarà mai a fer recomanacions polítiques sobre com s’ha de tractar la situació territorial d’Espanya”, concloïa.

Un home de negocis

Samaranch no tan sols va obrir la porta del COI al seu fill, també li va donar accés als consells d’administració. El 1991, per exemple, li va cedir el seu lloc a Ercros. Un any més tard, l’empresa va fer suspensió de pagaments i ambdós van ser investigats per la justícia. D’ací neix la seva relació amb el polèmic Javier de la Rosa. Ara, Ercros no va ser l’únic maldecap que li va causar el patriarca. El 2023, el TSJC va condemnar els fills a pagar una multa de 255.000 euros per ocultació de patrimoni –més de 12 milions d’euros en comptes i obres d’art– a Suïssa. La sanció hauria estat més dura, però les dilacions d’Hisenda la van rebaixar en 800.000 euros.

Els inicis de Samaranch Salisachs en el món dels negocis són a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Als anys vuitanta va estudiar un màster d’administració a la Universitat de Nova York i va fer el salt a la multinacional International Flavours and Fragances. Més tard, va entrar al banc d’inversió First Boston Corporation i, a tocar del canvi de dècada, va fer un pas més: vice-president de S.G. Warburg a l’estat espanyol.

En aquesta entitat, hi va conèixer Pedro Gómez de Baeza, amb qui el 1991 va fundar GBS Finance. Al consell d’administració, entre més cares conegudes, hi seu Alfonso Maristany Cucurella, ex-president del Círculo Ecuestre. L’entitat es dedica sobretot a l’assessorament de grans patrimonis. El 2022, Crèdit Andorrà –ara Creand– va adquirir-ne l’agència de valors i d’ençà del desembre passat Samaranch Salisachs és vocal del consell d’administració de Creand Wealth Management.

També ha format part dels consells d’administració de NH Hotels, Port Aventura, la constructora Huarte –també va ser investigat per una suspensió de pagaments– i el RACC, on va recollir el testimoni del seu pare i va ser vice-president fins el desembre passat.