El Consell ha acordat avui d’interposar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem espanyol contra el decret 658/2025 aprovat pel govern espanyol, que desplega el sistema de repartiment territorial de menors migrants no acompanyats. Segons la vice-presidenta del Consell i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, la norma és unilateral i representa una invasió de les competències de la Generalitat Valenciana.

La decisió s’ha pres en un ple extraordinari del Consell i suposa un pas més en l’oposició del govern valencià al pla estatal de redistribució. Ja el mes d’abril passat, l’executiu valencià havia presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret-llei 2/2025, en què es fonamenta el decret ara impugnat. Camarero ha denunciat que l’aplicació del decret implicarà l’arribada de 571 menors a la demarcació, però que només es preveuen 7,4 milions d’euros per a cobrir els tres primers mesos d’estada. Això representa una dotació de 35 euros al dia per menor, lluny dels 219,85 euros que –segons la consellera– el sistema valencià hi destina actualment. “Trenca el principi d’autonomia financera perquè no cobreix els costos reals”, ha afirmat.

Denúncia de discriminació en el repartiment

La portaveu del Consell ha criticat, a més, que el repartiment estatal és “arbitrari i discriminatori”, perquè mentre a la Generalitat Valenciana li assignen 571 menors, a altres territoris com el País Basc o Catalunya no se n’ha atribuït cap. Camarero ha insistit que no hi ha cap justificació tècnica ni negociació prèvia amb les comunitats per establir els criteris de repartiment, ni tampoc planificació sobre quan i com es faran els trasllats. Segons ha dit, actualment els centres de menors valencians superen el 160% de la capacitat i, malgrat haver incrementat les places en un 63% respecte del govern anterior, el sistema està tensat al límit.

“El govern espanyol ens envia els menors, però no col·labora en el cost real del seu acolliment, que s’enfila fins als 45,5 milions d’euros. No ho tolerarem”, ha dit. Ha afegit que qualsevol acte administratiu que desplegue aquest decret també serà recorregut: “Cada pas que facin, el recorrerem.”

Tot i la contundència, Camarero ha volgut matisar que l’oposició del Consell no respon a una falta de solidaritat, sinó a una voluntat de protegir un sistema d’acollida que, segons diu, manté uns estàndards molt elevats de qualitat. “No podem permetre que es trenqui aquest sistema per una decisió precipitada i mal finançada”, ha conclòs. El recurs al Suprem és compatible amb el que ja van presentar onze comunitats governades pel PP i Castella-la Manxa davant el Tribunal Constitucional espanyol. Camarero ha insistit que també hi ha governs autonòmics del PSOE que s’oposen a aquesta mesura.

Junts per Catalunya ha sol·licitat la compareixença urgent de la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, al parlament, arran del nou embús en l’assignació de places de Formació Professional. Segons les xifres del mateix departament, encara hi ha prop de 15.000 alumnes que no tenen plaça assignada, malgrat que s’han ampliat les places disponibles en més de dotze mil respecte del curs anterior. El partit considera que la situació reflecteix una gestió deficient i exigeix que Niubó en doni explicacions públiques abans de l’inici del curs. En un comunicat, Junts diu que la consellera ha estat incapaç de resoldre el col·lapse en l’accés a l’FP un any després d’haver-se estrenat en el càrrec amb un problema idèntic.

La portaveu del grup a la comissió d’Educació, Anna Erra, ha denunciat que la conselleria torna a ensopegar amb la mateixa pedra. “L’assignació de places d’FP va ser el primer problema greu que va tenir la consellera en arribar, amb 31.400 alumnes sense plaça. Un any després, no només no ho ha resolt, sinó que s’hi torna a arribar amb una situació molt similar”, ha dit. Per això, Junts reclama que Niubó comparegui al parlament per explicar no tan sols la situació d’enguany, sinó també com preveu garantir que el començament de curs no es vegi alterat pel col·lapse en la preinscripció. “La situació del departament és delicada per la mala gestió de la consellera”, ha afegit Erra.

El departament d’Educació ha informat que enguany s’han assignat 12.407 places més que el curs anterior, una dada que atribueix a l’augment de l’oferta. Amb tot, reconeix que encara hi ha prop de 15.000 alumnes sense plaça assignada. Segons fonts oficials, aquesta xifra encara pot disminuir, perquè alguns d’aquests estudiants podrien acabar matriculant-se en altres estudis. Tanmateix, Junts considera que aquestes explicacions no són suficients i que cal una compareixença pública per assumir responsabilitats.

Perpinyà enceta el curs polític amb un relleu significatiu dins l’oposició municipal: Yves Guizard ha renunciat a l’acta de conseller i obre el pas a Anabelle Brunet, que s’incorporarà al consistori el 26 de setembre. El moviment es considera un pas clau per a reforçar la candidatura de Brunet a les eleccions municipals del març del 2026 i projectar-la com a principal alternativa al batlle d’extrema dreta Louis Aliot.

Guizard, històric membre del grup Perpinyà per a tu, encapçalat per l’ex-batlle Jean-Marc Pujol, va justificar la seva renúncia per carta amb l’argument de donar pas a noves veus i perspectives. En un comunicat, ha expressat la seva confiança plena en Brunet com a figura de consens capaç de reconstruir una oposició sòlida.

Una candidata amb pes polític i arrelament local

Brunet, que és consellera departamental del cantó del Vernet, ja va sorprendre el 2021 quan va guanyar l’escó contra un candidat del Rassemblement National. Ara es proposa de repetir l’èxit en l’àmbit municipal, i per això ha començat a teixir una xarxa de suports transversals. La seva proposta es concreta en la plataforma Primavera, que es defineix com un espai catalanista i plural per a fer front a la inacció d’Aliot i recuperar la identitat de la ciutat.

L’entrada d’Anabelle Brunet al consistori marca un canvi d’etapa dins l’oposició municipal i, alhora, una acceleració de la cursa per la batllia. La consellera vol construir una candidatura àmplia, amb participació ciutadana i propostes concretes. Ja ha posat en marxa un lloc web amb el lema “Uniu-vos per actuar”, en què convida els habitants de Perpinyà a denunciar mancances i formular propostes.

Primavera, la plataforma catalanista que vol prendre a Aliot la batllia de Perpinyà

Brunet té previst de fer sessions de treball obertes fins al gener, per definir el programa electoral amb la participació de veïns i entitats. De moment, ha obtingut suports de figures com Chantal Gombert, Marc Panis (EELV), Richard Puly (els Republicans) i Carlos Grèzes (Partit Socialista), així com de la Unitat Catalana i del partit dels Centristes. Amb el reforç polític i institucional d’aquesta entrada al consistori, Brunet es perfila com la candidata amb més possibilitats de disputar la batllia a Aliot i de posar fi a un mandat marcat per l’absència, la judicialització i el menyspreu pel caràcter català de la ciutat.

El Zoo de Barcelona ha reforçat aquests dies les mesures per a protegir els animals de l’onada de calor, que ha arribat després d’un final de juliol atípic, amb pluges i temperatures més baixes. Els responsables del centre han activat el protocol especial contra la calor, que es posa en marxa quan el termòmetre supera els 30 °C. Segons que ha explicat el director del Zoo, Antoni Alarcón, enguany ja es va haver d’aplicar al juny.

“Cada vegada tindrem situacions climàtiques més extremes, més aiguats, més períodes de sequera”, ha advertit Alarcón, que ha recordat que, malgrat que dins el Zoo la temperatura sol ser dos o tres graus més baixa que a la resta de la ciutat –sobretot gràcies a l’ombra dels plataners–, cal extremar les precaucions. Els cuidadors han intensificat les mesures d’hidratació i confort, que inclouen dutxes, més ventilació, renovació freqüent de l’aigua i una dieta adaptada. Entre els aliments especials, destaquen la fruita congelada per als primats, els blocs de gel amb menjar per a les girafes i els granissats de cucs per a mangostes i suricates. En el cas dels bisons, búfals i elefantes, se’ls remulla amb mànegues o aspersors i s’intensifica la neteja de les zones de bany i dels fangars, imprescindibles per a la regulació tèrmica de determinades espècies.

“Intentem que els animals estiguin el màxim d’hidratats possible. El mateix que faríem nosaltres”, ha resumit el director del centre. A més de protegir els animals, el Zoo també estudia maneres de fer més agradable la visita dels usuaris durant l’estiu. Ja s’han instal·lat polvoritzadors d’aigua en algunes zones de jocs infantils i no es descarta de desplegar-ne més. “És una de les coses que ben segur anirem incrementant”, ha dit Alarcón.

El ple de la batllia d’Arbeca (les Garrigues) ha elegit Francesc Roset com a nou batlle, en una sessió feta ahir al vespre. Roset, fins ara primer tinent de batlle, pren el relleu de Sergi Pelegrí, que a mitjan juliol va dimitir arran d’haver estat detingut suposadament per agredir l’ex-parella i per haver mossegat un agent de les forces de l’ordre. Roset ha rebut cinc vots dels regidors d’Esquerres d’Arbeca-Acord Municipal (ERC), mentre que els quatre regidors de l’oposició (PSC i Junts) han votat en blanc.

En un comunicat, el consistori ha expressat el seu “agraïment sincer” a Pelegrí per la dedicació, el compromís i la feina al capdavant de l’ajuntament durant aquests anys. A més, Esther Sementé ha pres possessió com a nova regidora.

Pelegrí va ser detingut la matinada del 12 de juliol suposadament per haver maltractat l’exparella i mossegat un agent durant l’arrest a casa seva. Aquella mateixa tarda, la seva excompanya va retirar la denúncia i diumenge després Pelegrí va quedar en llibertat un cop va declarar als jutjats de Lleida. Aquest episodi va portar ERC a demanar-li la renúncia de tots els càrrecs públics, tant de la batllia com de conseller comarcal al consell de les Garrigues.

La multinacional sud-coreana Naver ha confirmat la compra del 100% de Wallapop en una operació que valora la companyia de compravenda en 600 milions d’euros. La firma asiàtica d’internet, que ja tenia el 29,5% del capital de la plataforma d’articles de segona mà, ha comunicat a la borsa del seu país que pagarà uns 377 milions d’euros per obtenir el 70,5% restant. L’acord té el suport de la gran majoria d’accionistes i es preveu que es completi en els mesos vinents, un cop s’obtinguin totes les autoritzacions reguladores.

Segons que ha explicat Naver, Wallapop continuarà operant des de la seu central, a Barcelona, sota la direcció de Rob Cassedy com a conseller delegat i amb el manteniment de la plantilla i de la marca.

El conseller delegat de la companyia sud-coreana, Soo-yeon Choi, ha destacat la voluntat de contribuir al creixement de l’ecosistema d’empreses emergents europees: “Naver es va fundar amb la missió de crear un internet obert i divers amb múltiples actors. Aquesta associació amb Wallapop n’és un reflex perfecte i una mostra de la nostra confiança en el potencial de l’ecosistema d’empreses emergents europeu i del nostre desig de contribuir-hi al creixement”, ha dit.

A més, ha afegit que l’objectiu és preservar la identitat de Wallapop i potenciar-ne la plataforma amb la nostra tecnologia perquè pugui continuar encapçalant el mercat i ampliar l’impacte al sud d’Europa.

Per la seva banda, Rob Cassedy ha assegurat que l’associació amb Naver suposa un nou capítol per a Wallapop: “Estem molt orgullosos de la nostra trajectòria i, amb la confiança de Naver en el nostre potencial, estem preparats per a tenir un paper encara més rellevant en el futur del re-commerce”.

Wallapop es va fundar el 2013 a Barcelona i actualment té una comunitat de 19 milions d’usuaris.

Cinc persones han resultat ferides, totes amb pronòstic reservat, en un accident entre un totterreny que s’ha saltat un senyal de stop i un autobús de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Palma. El sinistre ha tingut lloc cap a les 09.40 a la intersecció entre els carrers de Sant Ignasi i Tomás Rullán, al barri de Son Gotleu.

Segons les primeres indagacions, que ha assumit la Policia Local, la conductora del totterreny s’ha saltat un senyal de stop just en el moment en què un autobús de l’EMT passava per davant. El cotxe ha col·lidit de manera lateral contra l’autobús i ha sortit acomiadat, col·lidint contra un altre vehicle que estava estacionat als voltants.

Les fonts consultades han assenyalat que gràcies al fet que aquest segon cotxe s’ha interposat pel camí no han resultat ferides les persones que estaven assegudes a la terrassa d’un bar proper. Sí que han patit diverses lesions la conductora del totterreny i les quatre persones més que en aquell moment anaven a l’interior de l’autobús.

Totes han estat ateses pels serveis d’emergències i han estat traslladades a centres mèdics amb pronòstic reservat. Els agents de la Policia Local, que redacten l’atestat, esperen que la conductora rebi l’alta mèdica per poder practicar-li la corresponent prova d’alcohol i drogues.

L’accident i l’actuació dels serveis d’emergències han causat retencions i talls al trànsit a la zona durant unes dues hores.

L’Audiència de Barcelona ha donat la raó a la Plataforma per la Llengua i ha estimat el recurs presentat per la defensa de la professora de Terrassa discriminada a la comissaria de la policia espanyola de Terrassa per haver parlat en català.

L’entitat havia denunciat els agents que l’havien coaccionada i detinguda, amb el pretext de la Llei Mordassa, al Jutjat d’Instrucció de Terrassa, per quatre delictes; però després d’obrir diligències, el jutjat havia decidit de continuar el procediment només per dos delictes de falsedat documental i limitar la presència de la víctima a la condició de testimoni.

Ara, l’Audiència ha reconegut a la professora el dret a personar-se com a acusació particular en la causa judicial oberta contra dos agents de la policia espanyola per falsedat documental. Aquesta decisió revoca les interlocutòries del Jutjat d’Instrucció de Terrassa, que fins ara només li reconeixia el paper de testimoni i no com a perjudicada.

La policia espanyola denuncia dues vegades una professora per haver parlat en català a la comissaria de Terrassa

Els fets es remunten al 4 de març del 2022, quan la docent va acudir a la comissaria de la policia espanyola de Terrassa per renovar el DNI i el passaport, així com per gestionar les cartes d’invitació dels seus pares, uns documents que permeten allotjar a casa persones de l’estranger. Segons la seva declaració, un primer agent li va indicar que només podrien renovar el DNI perquè només tenia una cita prèvia. Quan la professora va respondre, ell li va exigir: “Has de parlar en castellà, perquè som a Espanya”. Tot i que ella no s’hi va oposar, cada cop que utilitzava el català de manera espontània, el policia insistia que canviés d’idioma.

Després d’un petit problema amb la renovació del DNI i d’haver sortit de la comissaria amb permís per fer una fotocòpia, un segon agent no la va deixar tornar a entrar i també li va exigir que parlés en castellà. Quan es va queixar, va aparèixer un tercer agent que la va pressionar perquè s’expressés en castellà amb el seu company. Aquest tercer agent va reconèixer que ell sí que sabia català perquè era nascut a Eivissa, però va justificar l’exigència perquè el seu company “no en sabia”. Finalment, l’agent que l’havia aturada a l’entrada li va demanar que digués en castellà l’hora de la seva cita, i quan ella ho va fer, va respondre amb sarcasme: “Molt bé. Si és molt fàcil, oi?”.

Va acabar detinguda i sancionada

La professora va acabar sent detinguda i sancionada, acusada falsament de no identificar-se. A partir d’aquests fets, la Plataforma per la Llengua va denunciar els agents per quatre delictes: coaccions, falsedat en document públic, detenció il·legal i contra la integritat moral. No obstant això, el Jutjat d’Instrucció de Terrassa només va continuar el procediment per falsedat documental i va limitar la participació de la víctima a testimoni.

Ara, amb la resolució de l’Audiència, es reconeix el dret de la professora a intervenir activament en el procediment com a acusació particular. La Plataforma per la Llengua, que ha donat suport des del primer moment a la víctima, ha coordinat l’estratègia legal i li ha facilitat la defensa. A més, ha organitzat concentracions de suport, ha impulsat una moció al ple de l’Ajuntament de Terrassa i ha fet públics àudios que mostren com els agents la van humiliar abans de la detenció.

Ofer Cassif, diputat del parlament d’Israel, ha estat expulsat per la força del faristol per haver denunciat el genocidi a Gaza. Els fets van passar ahir a la nit, quan Cassif va fer un discurs en memòria de les víctimes de la massacre de Shefar’am fa vint anys.

“Em van fer fora violentament del podi al mig del meu discurs, simplement perquè vaig citar les paraules de l’escriptor israelià David Grossman contra el genocidi a Gaza”, ha denunciat Cassif en una publicació a X.

Last night, during a speech in memory of the victims of the Shefar'am massacre 20 years ago, I was violently removed from the podium in the middle of my speech, simply because I quoted the words of the Israeli writer David Grossman against the genocide in Gaza.

Even critical… https://t.co/mMPSoEjjzL

— Ofer Cassif עופר כסיף عوفر كسيف (@ofercass) August 5, 2025

En les imatges, s’observa que el discurs de Cassif genera rebuig entre els pocs parlamentaris que hi ha a l’assemblea i un home vestit de negre se li acosta i el fa fora per la força de la tribuna. “Fins i tot els escriptors crítics ja no poden ser citats al parlament de l’única democràcia de l’Orient Mitjà”, es queixa Cassif a X.

Cassif és diputat per la llista electoral de Hadash–Ta’al. Està format pel partit polític de Hadash, que es declara com a no sionista i promou la cooperació arabojueva, i Ta’al, un partit àrab amb una orientació nacionalista moderada. Cassif ha qualificat el govern israelià de Benjamin Netanyahu com a feixista i l’ha acusat de dur a terme una neteja ètnica contra la població palestina.

Tant Hadash com Ta’al han expressat que la millor solució pel conflicte entre Israel i Gaza és la configuració de dos estats, basats en les fronteres de l’any 1967.

El Consell de la Generalitat ha aprovat finalment les polèmiques condecoracions al mèrit policíac als escortes del president Carles Mazón que eren amb ell el dia de la gota freda i que el van acompanyar les hores que va estar desaparegut. Al maig, eldiario.es ja va avançar la intenció de premiar-los a ells i al personal de seguretat del Palau de la Generalitat, responsable de l’esborrada dels enregistraments del 29 d’octubre, que hauria permès d’acreditar l’hora d’entrada i sortida de Mazón de l’edifici durant els moments claus de la gestió de les inundacions.

La portaveu del Consell, Susana Camarero, ha respost a si la condecoració incloïa els escortes de Mazón dient que s’ha aprovat el decret que ja es va fer públic mesos enrere, i n’ha externalitzat la responsabilitat en els comandaments de Policia de la Generalitat, la unitat de la policia espanyola adscrita al País Valencià. “En el seu moment ja vam dir que són a proposta de la mateixa unitat adscrita, i és la unitat la que determina a qui es concedirà enguany les tres medalles i les condecoracions especials. Es manté la proposta que va sol·licitar”, ha dit.

En concret, el Consell ha aprovat de concedir 19 condecoracions d’or al mèrit policíac, 66 de plata i una de bronze. A més, es lliuraran 16 diplomes de reconeixement a la trajectòria policíaca i 5 distincions honorífiques de la Generalitat, que es lliuraran en un acte públic i solemne. Tots aquests reconeixements són de caràcter vitalici i no comporten cap pensió ni recompensa econòmica per part de la Generalitat, però sí que suposa un petit augment en els barems salarials i un premi en les oposicions internes.

Segons el decret que regula les distincions de la Generalitat, la condecoració d’or s’atorga en casos de mort, ferida greu o discapacitat en acte de servei, o per trajectòries professionals excepcionals que demostrin sacrifici, lleialtat i entrega. La de plata reconeix serveis especialment difícils o rellevants, actes de valor i sacrifici o una dedicació exemplar que beneficiï la seguretat pública. La de bronze premia trajectòries de quinze anys de servei que hagin contribuït al prestigi de la funció policíaca.

L’advocat Martín Zudaire ha renunciat a la defensa d’Antxon Alonso Egurrola, empresari basc investigat pel Tribunal Suprem espanyol en el marc del cas Koldo. Alonso és el propietari de l’empresa navarresa Servinabar i suposat soci de l’ex-número tres del PSOE, Santos Cerdán. Se l’investiga per l’adjudicació presumptament irregular d’obres públiques a canvi de comissions.

En un escrit adreçat al Tribunal Suprem, al qual ha tingut accés l’agència EFE, Zudaire comunica la renúncia seva, la del seu despatx Zubiri & Zudaire, i la de la procuradora del cas. En conseqüència, demanen que s’insti Alonso a nomenar nous lletrats i procurador per a la seva defensa i representació.

Zudaire va ocupar el lloc número 15 a les llistes de Nacionalistes Bascos a l’ajuntament de Pamplona en les eleccions municipals de 1979. Entre els darrers casos que ha dut, hi ha la defensa de dues ex-directores generals del Departament de Desenvolupament Econòmic imputades pel cas Davalor, una investigació sobre les ajudes públiques atorgades per l’ex-conseller Manu Ayerdi, de Geroa Bai, a la fallida empresa Davalor.

En l’informe de la Guàrdia Civil espanyola, Alonso apareix vinculat a un contracte privat de 2016 trobat al seu domicili. En aquest document, Santos Cerdán adquiria gairebé la meitat de les participacions de Servinabar. En la seva declaració com a investigat, Alonso va confirmar que el document es va signar en un moment en què Cerdán valorava deixar la política i que ell li havia ofert de fer-se soci. No obstant això, va dir que Cerdán finalment es va fer enrere i va trencar el document. Ell, en canvi, el va conservar en un traster, tot i assegurar que no tenia validesa legal perquè mai no es va elevar a escriptura pública. Per això, diu, sempre ha estat l’únic soci de Servinabar. La mateixa empresa ha negat públicament que Santos Cerdán n’hagi estat mai soci.

Després de declarar davant el Suprem, el jutge instructor li va imposar mesures cautelars: ha hagut de lliurar el passaport, té prohibit de sortir de l’estat espanyol i ha de comparèixer cada quinze dies davant la justícia.

La policia espanyola ha detingut un galerista de Palma per suposadament haver comès estafa, falsedat documental i vulneració de la propietat intel·lectual per la seva implicació en la venda d’obres falsificades d’un artista mallorquí reconegut.

Segons que han informat avui, el detingut ha comercialitzat fora de l’estat espanyol diverses còpies fraudulentes de pintures de l’artista, acompanyades de certificats d’autenticitat també falsificats.

Els fets van començar fa uns anys, quan un familiar de l’artista va vendre dues obres, amb els certificats corresponents, al propietari de la galeria d’art. Recentment, el galerista va sol·licitar nous certificats per a dues suposades obres del mateix autor, destinades a una casa de subhastes internacional.

Va ser aleshores quan la víctima –el familiar de l’artista– va veure que les noves pintures no corresponien a l’estil ni a les característiques de l’autor i va confirmar que eren falsificacions. A més, va descobrir que copiaven els seus certificats d’autenticitat i els feien servir de manera fraudulenta per validar aquestes obres.

Al cap de poc temps, una altra galeria internacional va contactar amb la víctima per fer una col·lecció de serigrafies basades en dues noves obres, suposadament també de l’autor. En rebre’n les imatges, es va tornar a constatar que eren peces falses.

Quan la víctima va denunciar els fets a la policia espanyola, la investigació va permetre d’identificar qui presumptament falsificava i distribuïa les obres: el propietari de la galeria d’art de Palma, la mateixa persona que anys enrere havia comprat els quadres originals. La policia el va detenir i continuen les investigacions per saber si hi ha més obres falsificades en circulació i més implicats en aquesta xarxa de frau artístic.

L’associació valenciana d’agricultors (AVA-Asaja) ha reclamat mesures urgents davant els problemes sanitaris que sofreix la collita de xufa a causa de la taca negra i d’una nova mala herba invasora. Segons que han informat, aquestes dues malalties fan baixar de manera històrica la productivitat i ajusten al màxim la viabilitat econòmica del cultiu.

En un comunicat, AVA-Asaja ha advertit que la rendibilitat al camp es redueix per l’encariment del 40% dels costos de producció i per la pèrdua del 25% de la productivitat en “tan sols una dècada”.

Quant a la xufa, informen que la taca negra causa danys greus a la pell de la xufa, cosa que en fa baixar el valor comercial. L’entitat recorda que fa quinze anys que demana a la Conselleria d’Agricultura informació sobre el tipus de malaltia, les causes de la seva introducció i mètodes per prevenir-la i combatre-la. A més, sol·liciten a l’institut valencià d’investigacions agràries (IVIA) que accentuï les recerques per mirar de millorar el control de la taca negra.

Tio Che: el sabor valencià que ja és part de la identitat del Poblenou

Un altre dels problemes que fa baixar la productivitat és la presència d’una herba invasora que, suposadament, hauria pogut arribar mitjançant xufes importades de països tercers. Segons AVA-Asaja, els agricultors no disposen de productes autoritzats per tractar-la, i quan intenten arrencar-la a mà, els fragments que resten s’arrelen el següent any. Aquesta herba, més vigorosa que el mateix cultiu, pot arribar a infestar els camps sencers.

L’associació ha demanat a les administracions que apliquin mesures a curt i llarg termini per consolidar la rendibilitat de la xufa, i han reivindicat la recerca de solucions fitosanitàries o biològiques tant per a la taca negra com per a la mala herba invasora, que fan baixar la collita.

Antonio José Gimeno, responsable de la sectorial de xufa d’AVA-Asaja, ha assenyalat que problemes com la taca negra i la mala herba estan reduint la productivitat a mínims històrics. “De ben poc servirà que la demanda i el preu es mantinguin si no aconseguim treure una producció suficient als camps. Aquest any hem sembrat mil fanecades menys i la superfície cultivada s’ha reduït un 15%. És això el que volem? La xufa i l’horta valenciana tenen futur si entre tots hi posem solucions”, ha explicat Gimeno.

Edicions Tres i Quatre ha fet públic que enguany, per primera volta d’ençà del 1973, no organitzarà els Premis Octubre. L’anunci ha estat discret, una breu nota a la pàgina web sobre els premis que diu: “Aquest 2025 no es convocaran els Premis Octubre. L’organització ha pres aquesta decisió com a conseqüència d’una conjunció de factors adversos i per elements d’ordre intern.” La rellevància dels Octubre va més enllà de l’àmbit estrictament literari, i és tota una tradició que aplega anualment representants culturals i polítics dels Països Catalans.

Enguany, però, l’organització diu que ha hagut de prendre la decisió de suspendre els premis “arran d’una situació econòmica i de tresoreria complicada”, en gran part provocada per “la pèrdua de tots els ajuts de les institucions valencianes”. Tot i això, diuen que esperen poder solucionar els problemes i trobar “una via d’estabilitat econòmica que ens permeta encarar el futur”.

Els Premis Octubre apleguen quatre guardons diferents: el premi d’assaig Joan Fuster, el premi de narrativa Andròmina, el premi de poesia Vicent Andrés Estellés i el premi de teatre Pere Capellà. L’última edició, però, ja no es va lliurar el premi Andròmina, que va quedar desert malgrat que s’hi havien presentat noranta-dues obres originals. A més, no es va fer el tradicional sopar dels jurats i les deliberacions es van fer per videoconferència.

Per si no fos prou, els guanyadors de l’any passat –Eusebi Ayensa, Isabel Garcia Canet, Carla Rovira i Eva Saumell— es van donar a conèixer amb un comunicat de premsa, i no es va fer el tradicional sopar de lliurament ni la fotografia conjunta dels premiats. Llavors, fonts d’Edicions Tres i Quatre van justificar-ho a VilaWeb adduint la situació política al País Valencià i a qüestions internes de l’editorial, però van dir que esperaven que fos una absència excepcional dins de la trajectòria dels premis.

Premis Octubre: quan un sopar esdevé el país sencer

Un total de 81.479 alumnes tenen plaça assignada a formació professional el curs vinent. Ara bé, n’hi ha 14.840 que encaren l’estiu sense una plaça garantida. L’any passat, hi va haver 31.404 alumnes sense plaça assignada.

Del total dels alumnes, n’hi ha 43.722 que estudiaran un grau mitjà i 37.757, un grau superior. La consellera d’educació i formació professional, Esther Niubó, ha remarcat en conferència de premsa que es tracta d’una xifra rècord que representa 12.407 assignacions més que el curs 2024-2025.

Aquestes xifres arriben en un procés d’assignació de places totalment renovat que per primer cop, que va finalitzar el 31 de juliol, una data fixada per així poder aconseguir que la major part d’alumnes puguin començar el curs amb normalitat el 12 de setembre, segons Educació. Així i tot, aquells alumnes que s’hagin quedat sense assignació durant aquest procés de juliol, el setembre tindran una nova oportunitat d’aconseguir una plaça.

Nova assignació de places al setembre

El 8 de setembre es publicarà un mapa de vacants al web del Departament on els aspirants podran consultar les places disponibles per centre i territori. També rebran un correu electrònic en què se’ls informarà dels recursos a la seva disposició i de la manera com es poden posar en contacte amb els 2.239 punts d’informació i assessorament de la Xarxa FPCat. Educació també posarà a disposició dels aspirants un web on trobaran informació sobre els itineraris formatius en funció de la titulació que s’hagi assolit.

El Departament defensa que el procés d’assignació de places de formació professional deixa palès que les millores introduïdes per Educació han fet disminuir les sol·licituds presentades sense requisits, un 17 % al grau mitjà i un 25 % al grau superior. “En gran mesura, aquesta reducció ve donada per l’algoritme de proactivitat de recuperació de les qualificacions de les persones participants”, defensa el departament.

Segons les dades del procés de preinscripció, de les 96.319 sol·licituds presentades, 81.479 alumnes han obtingut una plaça. Educació ha precisat que alguns alumnes sense plaça ja estan matriculats en batxillerat o bé opten per altres estudis. Per aquest curs, s’han oferit 84.122 places, tant de grau mitjà com de grau superior, segons el departament.

Els Mossos d’Esquadra treballen amb la hipòtesi que el tiroteig de dissabte a l’Eixample de Barcelona, en què un home va resultar ferit, té vinculació amb l’assassinat per una revenja entre màfies rivals balcàniques el 15 de juliol al mateix districte. Segons que ha avançat El Periódico i han confirmat a EFE fonts pròximes al cas, una de les principals línies d’investigació és que tots dos episodis estan relacionats.

El tiroteig més recent va ser a les 23.30 al carrer d’Urgell. Un home, amb antecedents per narcotràfic i en tercer grau penitenciari, va ser ferit greu, tot i que no li perilla la vida.

Els investigadors intenten confirmar si el ferit pertanyia a la banda Skaljari, d’origen montenegrí, enfrontada al clan Kavac, grup del qual formava part suposadament l’home assassinat el 15 de juliol en un altre tiroteig a l’Eixample, en aquest cas al carrer del Consell de Cent.

Aquest darrer havia estat presumptament implicat el 2020 en l’assassinat a l’illa grega de Corfú de dos membres de la màfia rival, la Skaljari. Per aquest motiu, els Mossos mantenen la hipòtesi que el crim obeí a una revenja i que els dos tiroteigs de Barcelona tenen relació.

Marc-André Ter Stegen ha trencat esquemes dins el vestidor del Barça. El porter alemany s’ha negat a autoritzar l’enviament del seu informe mèdic a la Comissió Mèdica de la Lliga espanyola, segons que avança Mundo Deportivo. Arran d’això, el club ha activat el seu departament jurídic per obrir-li un expedient disciplinari. El conflicte, inèdit fins ara, posa en risc l’estratègia del Barça per alliberar massa salarial i inscriure nous jugadors.

La clau del conflicte és la durada de la recuperació. Si la Comissió Mèdica avala que la lesió de Ter Stegen l’obligarà a estar de baixa quatre mesos o més, el Barça podria alliberar fins al 80% del seu salari a efectes del control econòmic i inscriure Joan Garcia, fitxatge d’aquest estiu. Però això només és possible si el jugador autoritza el club a compartir el seu historial mèdic, cosa que ara es nega a fer.

Fonts coneixedores del cas indiquen que el club ja havia viscut situacions semblants amb les lesions de Christensen i Araujo, que van permetre d’inscriure Dani Olmo i Íñigo Martínez respectivament. Però mai fins ara cap jugador s’havia oposat a compartir les dades mèdiques. Amb l’agreujant que Ter Stegen és el primer capità de l’equip.

El Barça pretenia parlar personalment amb Ter Stegen sobre la situació després de la ronda asiàtica, però el porter manté la seva negativa rotunda. Ara fa unes setmanes, en una publicació a les xarxes, el porter va decidir de comunicar pel seu compte que havia decidit d’operar-se per posar fi als seus problemes a l’esquena i va aventurar que la baixa seria de tres mesos. Aquesta dada no coincideix amb els càlculs dels serveis mèdics del Barça, que apunten que la recuperació podria allargar-se fins a cinc mesos, sumant-hi el temps per reincorporar-se a la competició.

Per reforçar la seva posició, el club recorda que, malgrat que la informació mèdica és personal i confidencial, el contracte que el vincula amb l’entitat inclou obligacions que, si no es compleixen, poden comportar conseqüències disciplinàries o fins i tot legals si hi ha un perjudici greu, tenint en compte l’afectació directa a la planificació esportiva i a la inscripció d’un jugador.

El primer ministre d’Israel, Binyamín Netanyahu, ha convocat avui una reunió del gabinet de seguretat amb la intenció d’impulsar “l’ocupació total de la Franja de Gaza”, segons que ha informat un alt funcionari en una trobada amb la premsa israeliana i han confirmat a EFE fonts de l’oficina del cap del govern.

“El primer ministre convocarà un debat sobre la continuació dels combats i la seva expansió a zones on es tem que hi hagi ostatges. Les forces de seguretat s’oposen a les maniobres en aquests indrets per por de causar-los danys”, recull un comunicat al qual ha tingut accés EFE.

Durant la trobada amb la premsa israeliana, el portaveu de Netanyahu ha afirmat: “La sort està decidida: ocuparem completament la Franja de Gaza”, segons el diari Yedioth Ahronoth. I ha afegit: “Hi haurà operacions fins i tot en les zones on es troben els ostatges. Si el cap de l’estat major no hi està d’acord, hauria de dimitir”, en referència al comandant de l’exèrcit, Eyal Zamir, atesa l’oposició de l’estament de seguretat a la mesura.

L’exèrcit, contrari als plans de Netanyahu

Dilluns a la tarda, abans de l’anunci, la premsa local ja havia informat que Zamir havia cancel·lat la visita prevista als Estats Units. Un cop es van fer públiques les intencions de Netanyahu, l’exèrcit va reaccionar amb un comunicat en què anunciava la cancel·lació de l’extensió del servei obligatori dels soldats de tropa regulars, vigent fins ara, a partir del 2025.

“S’ha decidit de donar als soldats una mica d’espai per a respirar”, diu el comunicat, “tenint en compte els combats intensos en diversos sectors de les forces armades aquests darrers dos anys.” El text especifica que “les decisions les ha pres el cap de l’estat major, preocupat per la qualitat del servei dels combatents i el reforçament dels seus drets, en vista de la seva contribució a les Forces de Defensa d’Israel i a l’estat d’Israel”.

Segons The Times of Israel, la negativa de les forces armades té a veure amb la por que les milícies palestines de Gaza executin els ostatges durant l’avanç de les tropes, tal com va passar a final d’agost del 2024 amb sis segrestats, trobats morts l’1 de setembre. A més, alerten que desmantellar tota l’estructura de Hamàs podria durar anys.

Santos Cerdán, ex-secretari d’Organització del PSOE, empresonat provisionalment per la seva suposada implicació en la trama de corrupció del cas Koldo, es declara innocent. En la primera entrevista d’ençà que és a Soto del Real, assegura que no es reconeix en les converses enregistrades que presumptament va mantenir amb Koldo García i amb l’ex-ministre de Transports espanyol José Luis Ábalos, i carrega contra l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que el considera implicat: “No he fet res del que diu l’UCO.”

L’entrevista amb La Vanguardia s’ha fet a través d’un qüestionari escrit tramès als seus advocats. Cerdán denuncia que l’atestat policíac “força les coses per arribar a unes conclusions que no s’ajusten gens a la realitat”.

Lamenta el perjudici causat al PSOE, però diu que el que més el preocupa és el dany personal que ha rebut: “Si no hagués estat secretari d’organització, no m’hauria vist en aquesta situació.” D’altra banda, afirma que és víctima d’una persecució política pel seu paper en negociacions del PSOE i assenyala que si tot s’aclareix vol viure tranquil·lament amb la seva família, “girar full i no tornar mai més a la política”.

Major, Església i Catalunya són els noms de carrer més comuns a Catalunya. Segons dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) analitzades per l’ACN, el Principat compta amb 106.942 vies, la gran majoria de les quals són carrers. En l’àmbit de les personalitats, Pau Casals encapçala el rànquing masculí amb 407 mencions, mentre que Mercè Rodoreda encapçala el femení amb 138. Entre els 500 topònims urbans més freqüents, el 83% dels noms propis són masculins. El nomenclàtor també reflecteix una forta connexió amb la natura: el pi és l’arbre més homenatjat; el rossinyol, l’ocell més present, i el roser, la planta més popular. Accidents geogràfics com el massís de Montserrat o el riu Llobregat també donen nom a un gran nombre de vies.

Catalunya té 106.942 vies diferents: des de carrers, places i passatges fins a avingudes, corriols, glorietes i passadissos. El carrer és el tipus de via més comú al país, amb 74.050 registres, seguit de les places (10.149), els passatges (5.017), les avingudes (4.024) i els camins (3.526). A la part baixa del rànquing hi ha una quinzena de vies úniques amb noms curiosos i poc coneguts, com ara rasa, sender o davallada.

El cap de la Unitat de Toponímia de l’ICGC, Miquel Parella, reivindica en declaracions a l’ACN la importància del nomenclàtor de carrers. “És un acte notarial del país que ens defineix com a nació”, assegura. Parella defensa que, amb el temps, la toponímia ha guanyat valor, sobretot per l’ús estès de tecnologies com Google Maps. “El nom d’un lloc és l’element clau i directe per accedir-hi,” afegeix.

Parella explica que l’origen dels noms és “natural i espontani”, i que neix de les mateixes descripcions que, fa segles, els ciutadans de cada indret van establir davant de la necessitat d’identificar-se. Segons l’expert, en l’imaginari col·lectiu sovint es creu que els noms de lloc més comuns són dedicats a persones, quan en realitat la majoria són descripcions del mateix entorn. “És més endavant, amb els creixements urbanístics, que apareix la necessitat de denominar els carrers quan ja no sortia de manera espontània del poble. Aleshores és quan els ajuntaments comencen a donar-los noms”, explica.

L’origen descriptiu dels noms dels carrers es fa evident en les dades. Segons el nomenclàtor de l’ICGC, actualitzat l’abril del 2025 i analitzat per l’ACN, Major és el nom de via més repetit a Catalunya, amb un total de 1.364 registres. El segueixen Església, amb 1.059 vies, i Catalunya, que apareix en 609 plaques. Completen la llista altres noms descriptius, com Font, que dóna nom a 536 vies, i Nou, present en 475.

Aquests noms poden adoptar diferents formats —com carrer, plaça, avinguda o altres tipologies viàries— i poden repetir-se dins d’un mateix municipi, sempre que tinguin una denominació de via diferent. Així, es dóna la circumstància que hi ha més plaques amb el nom Major o Església que municipis. Si es té en compte l’adreça completa, el nom més freqüent és Carrer Major, seguit de Plaça de l’Església, Plaça Major i Carrer Nou. La referència a Catalunya no apareix fins a la tretzena posició, ja que es troba molt repartida entre diversos tipus de via.

Gairebé la meitat de les vies catalanes, un 48%, són úniques, amb un total de 51.925 noms diferents. Alguns exemples de carrers amb un sol registre al nomenclàtor són el carrer de l’Àvia Catalana, a Palafrugell; el carrer del Badabadoc, a Sant Quirze del Vallès; el carrer del Balcó de les Clotes, a Vilafranca del Penedès; el passadís de l’American Lake, a Gavà; o el carrer de la Galeria de Llevant, a l’Ametlla de Merola.

De fet, segons Parella, que fa trenta-cinc anys que treballa a l’ICGC, aquest tipus de carrers són els més genuïns, ja que, com que no estan duplicats, reflecteixen l’essència de cada poble. “Els noms dedicats a grans figures del país es repeteixen arreu. En canvi, la baixada dels Safaretjos Vells és un nom que només existeix en un lloc concret. És únic, no n’hi ha cap més. I aquests són els més difícils de veure perquè, precisament, només n’hi ha un,” explica.

Casals, Verdaguer, Companys, Rodoreda, Roig i Capmany

La sisena via més freqüent a Catalunya està dedicada al compositor Pau Casals, amb 407 plaques amb el seu nom. Els carrers que homenatgen personatges il·lustres són molt comuns al nomenclàtor català. Pel que fa a les personalitats més reconegudes, després de Casals hi ha l’escriptor Jacint Verdaguer, amb 395 carrers que inclouen totes les variants del seu nom, com mossèn Cinto o Cinto Verdaguer. El president de la Generalitat Lluís Companys, amb 286 mencions, ocupa la tercera posició. També hi figuren altres personatges emblemàtics com Pompeu Fabra, Joan Maragall, Antoni Gaudí i Àngel Guimerà. Entre els vint personatges il·lustres més habituals, n’hi ha dos d’àmbit internacional: el doctor Fleming, conegut pel descobriment de la penicil·lina, i el navegant Cristòfor Colom.

Pel que fa a les personalitats femenines més recurrents als carrers catalans, destaquen tres escriptores al capdavant de la llista: Mercè Rodoreda, amb 138 vies; Montserrat Roig, amb 108; i Maria Aurèlia Capmany, amb 78. Les segueixen altres referents com l’actriu Margarida Xirgu (46 vies), la mestra Rosa Sensat (45) i la sindicalista anarquista Frederica Montseny (43). També destaca la presència de dues figures internacionals: la física francesa d’origen polonès Marie Curie, amb 35 vies, i la pedagoga italiana Maria Montessori, amb deu.

Més del 80% dels noms propis són masculins

La presència masculina al nomenclàtor urbà de Catalunya és clarament superior a la femenina. De fet, bona part dels noms femenins tenen un origen religiós, cosa que no passa amb els homes. D’entre els 500 noms de carrers més comuns al país, 132 són dedicats a personalitats. D’aquests, només nou corresponen a dones i catorze a santes, mentre que 72 homenatgen homes i 37 a sants. En conjunt, el 82,6% dels carrers dedicats a personalitats estan vinculats a homes —siguin sants o no—, mentre que només el 17,4% fan referència a dones. En xifres absolutes, la desigualtat encara és més evident: hi ha 6.415 vies dedicades a figures masculines i 3.776 a sants, davant només 505 vies amb nom de dóna i 1.048 de santes.

“El nomenclàtor dedicat a noms de persones és majoritàriament masculí perquè, tradicionalment, en àmbits com la ciència, la literatura, la reialesa o l’exèrcit, els protagonistes eren homes”, explica Parella. Tot i això, en els darrers anys, els ajuntaments “n’han pres consciència” i han impulsat iniciatives per substituir noms que havien perdut sentit per noms de dones o per batejar nous carrers amb noms femenins. “La tendència s’ha corregit, però el percentatge encara és molt desigual”, afegeix Parella.

De fet, l’expert defensa que els noms dels carrers són “un reflex de la societat que els escull”. Parella assenyala que noms tradicionals de sants o amb connotacions religioses serien avui “difícils” d’aprovar pels ajuntaments. “En canvi, trobem noms com plaça dels Voluntaris Olímpics o carrer de John Lennon, que reflecteixen el moment en què es van posar”, assegura.

En aquesta mateixa línia, s’identifiquen molts carrers amb noms de valors que han tingut gran importància en el moment en què van ser escollits. Per exemple, Pau dóna nom a 215 carrers, Llibertat a més d’un centenar, i Progrés a una vuitantena. Altres valors com Salut, Concòrdia i Amistat també protagonitzen un bon nombre de registres, reflectint els ideals i pensaments de la societat.

Montserrat, tramuntana i Llobregat: protagonistes en el nomenclàtor

Un dels elements més destacats a l’hora de definir els noms dels carrers són els accidents geogràfics. Entre les muntanyes, massissos i serres, Montserrat encapçala amb claredat, donant nom a 470 vies. Tot i això, només una mica més de la meitat d’aquestes (244) fan referència estrictament al massís, mentre que les 226 restants al·ludeixen a la Verge de Montserrat o a altres expressions religioses similars. De fet, Montserrat és un dels noms més habituals a comarques properes a la serralada, com el Bages o l’Alt Penedès, on és el tercer nom de via més freqüent.

El mateix fenomen es dóna amb el Montseny, el segon massís amb més presència al nomenclàtor (244 vies). De fet, és el nom de carrer més freqüent al Vallès Oriental, el segon a Osona i el tercer a la Selva. El Canigó és la tercera referència muntanyosa més present, amb 237 vies, especialment al Pla de l’Estany i el Ripollès. Altres noms habituals inclouen els Pirineus, el Cadí, el Puigmal i el Pedraforca. Per exemple, el Cadí és un dels noms més freqüents al Solsonès i la Cerdanya; el Pedraforca, al Berguedà; i el Puigmal, també a la Cerdanya.

Els vents també tenen un paper rellevant en el nomenclàtor català, amb almenys un miler de vies que els esmenten. La tramuntana dóna nom a 233 carrers, i és curiosament el tercer nom més freqüent tant a l’Alt com al Baix Empordà. El llevant també és força habitual, amb 214 vies, especialment al Gironès. El garbí dóna nom a 155 vies, amb una forta presència al Baix Empordà i al Maresme. També apareixen referències al mestral (129 vies) i el xaloc (121), així com al gregal, la marinada i el llebeig, encara que en menor nombre.

Pel que fa als rius, també tenen una presència considerable en la toponímia urbana. El Llobregat apareix en 101 vies, mentre que el Segre ho fa en 92, i és el quart nom més habitual a la Cerdanya. El riu Ter és present en 80 vies i és el setè més freqüent al Ripollès. L’Ebre dóna nom a 70 vies, mentre que el Fluvià i el Francolí tenen cadascun una cinquantena de referències; en el cas del Fluvià, és el sisè més comú a la Garrotxa.

El roser, el pi i el rossinyol, els elements naturals més presents

Els arbres, plantes i flors també han deixat empremta al nomenclàtor. El pi és l’arbre més homenatjat, amb 327 vies entre les formes en singular i plural, i és el tercer nom més habitual al Garraf. Altres arbres destacats són l’alzina, el roure, l’olivera i l’ametller, tots amb més d’un centenar de carrers al seu nom.

Pel que fa a les plantes i flors, el roser és la més representada, amb 151 carrers amb aquest nom i 111 més dedicats a la rosa. És, de fet, un dels deu noms més habituals en tres comarques: el Ripollès, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell. També destaquen noms com la vinya, el romaní, la ginesta i el bruc, tots amb més d’un centenar de vies.

Altres elements naturals molt presents en els noms de carrers són el sol, amb 212 carrers, i el mar, amb 126 vies, la majoria situades en municipis costaners. Per exemple, al Tarragonès el mar és el setè nom més freqüent i al Baix Empordà ocupa la vuitena posició.

La presència d’animals al nomenclàtor és més reduïda, però, així i tot, rellevant, i es concentra principalment en les aus. El rossinyol és l’ocell més homenatjat, amb una seixantena de carrers, seguit de l’oreneta (53), la menció genèrica als ocells (34), la perdiu i la cadernera, ambdós amb una trentena de referències. Entre els mamífers, només dos tenen una presència significativa: l’esquirol, amb 27 carrers, i la llebre, amb disset.

Catalunya, Barcelona i l’Empordà

Les referències geogràfiques també són una font important per definir els noms dels carrers. Catalunya és la més destacada, amb unes 600 vies que duen el seu nom. En comparació amb Espanya, la presència és molt menor, amb només una setantena de vies. Pel que fa a ciutats, Barcelona encapçala el rànquing amb 337 vies, seguida de prop per Lleida (307), Girona (283), Tarragona (265) i València (103). Quant a comarques, l’Empordà és la regió amb més referències al nomenclàtor, amb 142, seguida de la Cerdanya, el Maresme i el Priorat, que presenten una presència similar, al voltant del centenar de vies.

Els punts cardinals també donen nom a un bon nombre de vies. Amb diferència, el més utilitzat és Ponent, que apareix en 322 plaques, seguit de Nord (210), Orient (102) i Sud, que en té 34.

L’U d’Octubre, l’última gran incorporació

Segons Parella, l’U d’Octubre de 2017 ha estat “l’últim gran nom incorporat al nomenclàtor,” ja que des de l’efemèride fins a 160 municipis han batejat noves vies o n’han canviat els noms per fer-hi referència, amb variants com U d’Octubre, 1 d’Octubre de 2017 o Primer d’Octubre, entre d’altres. “És un cas paradigmàtic que representa l’últim gran canvi significatiu al nomenclàtor del país, i demostra que els carrers reflecteixen la situació política i social de cada moment,” Parella afirma.

Altres efemèrides amb presència destacada al nomenclàtor català són l’Onze de Setembre, amb unes 300 vies dedicades a la Diada de Catalunya, el Primer de Maig amb una cinquantena de referències i el 2 de maig amb prop d’una trentena de registres. Les institucions amb més referències són l’Ajuntament i la Generalitat, amb unes 130 vies cadascuna, seguides de la Constitució (87), la Diputació (86) i les Corts i l’Estatut, amb una trentena cadascuna.

Com s’escullen els noms de carrer

Els consistoris de cada municipi són els responsables d’escollir els noms nous de carrer o de rebatejar els existents. “El nou nom o el canvi de nom ha de passar per ple, s’ha d’aprovar, els ajuntaments han de justificar el canvi i hi ha un període d’exposició pública d’uns quants dies,” explica Parella. Un cop un consistori aprova un nom de carrer, el següent pas és normalitzar-lo segons la normativa lingüística, una tasca que correspon a l’Institut d’Estudis Catalans. Ja validat, l’ICGC s’encarrega d’incorporar-lo a la base de dades i a la cartografia oficial, l’últim pas abans que el nou nom quedi gravat en marbre.