a càrrec de la Cobla La Moreneta - Lloc: Plaça de l'Església

a càrrec del Patronat de Sant Roc - Lloc: Biblioplatja

La policia criminal bavaresa ha detingut tres membres del grup d’extrema dreta Reichsbürger, acusats de preparar un atac armat contra el Bundestag, la cambra baixa del parlament alemany. Els arrestos s’han fet en el marc d’una operació coordinada entre uns quants estats i s’emmarquen dins la investigació d’una organització que, segons la fiscalia de Múnic, pretenia d’enderrocar l’ordre constitucional per mitjà de la violència.

Els agents han fet escorcolls a primera hora del matí en propietats de Baviera, Saxònia i Turíngia. L’objectiu eren sis persones –cinc homes i una dona d’entre quaranta i seixanta-un anys– que presumptament havien participat en sessions d’entrenament amb armes l’abril del 2022 en un antic camp de tir de l’exèrcit alemany, prop de Bayreuth.

L’operació, amb uns tres-cents agents desplegats, ha permès de confiscar armes i dispositius electrònics que s’analitzaran per determinar l’abast de la xarxa.

Un moviment conspiranoic radicalitzat i violent

Els Reichsbürger –literalment, “ciutadans del Reich”– són una amalgama de grups i individus que rebutgen la legitimitat de la República Federal d’Alemanya. Són partidaris de reinstaurar l’Imperi Germànic amb les fronteres prèvies al 1937 i sostenen que l’estat actual és una empresa privada sota ocupació aliada. Molts dels seus membres es fabriquen passaports i permisos de conduir propis, ignoren les sentències judicials i es neguen a pagar impostos.

Rebutjats durant anys com a excèntrics, han estat objecte de més escrutini per part dels serveis d’intel·ligència, que l’any 2016 van començar-ne la vigilància directa després que un dels membres assassinés a trets un agent de policia en una batuda. Durant la pandèmia, el moviment es va radicalitzar encara més, va participar en manifestacions anticovid i alguns dels seus membres van prendre part en l’assalt al parlament després d’una concentració a Berlín. El desembre de 2022, les autoritats van desarticular un intent de cop d’estat i van detenir-ne el líder, Heinrich XIII, príncep Reuss, amb l’acusació de voler-se autoproclamar cap d’estat després de l’enderrocament del govern. El procés judicial contra ell i altres membres és en curs.

Una amenaça creixent dins l’extrema dreta alemanya

Els serveis d’intel·ligència estimen que el moviment Reichsbürger té més de vint-i-un mil membres actius, dels quals més d’un miler són considerats potencialment violents. Els vincles amb grups neonazis i amb teories de la conspiració com QAnon, així com la proliferació de discursos antisemites, fan d’aquest moviment un focus d’alarma per al govern federal.

L’operació d’avui torna a posar en relleu la presència persistent i amenaçadora de l’extrema dreta organitzada a Alemanya. “La principal amenaça per a la nostra democràcia continua essent l’extremisme d’ultradreta”, va dir l’any passat la ministra d’Interior, Nancy Faeser, una advertència que cada nova batuda fa més vigent.

Una dona de vuitanta-un anys, de nacionalitat francesa, ha mort aquest matí a la platja del Port de Llançà, a l’Alt Empordà. El telèfon d’emergències 112 ha rebut l’avís a les 9.18 per l’incident, que ha passat fora de l’horari de vigilància de la platja, ja que el servei de socorrisme començava a les 10.00 del matí.

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha mobilitzat tres unitats terrestres que han realitzat maniobres mèdiques, però finalment la persona no ha pogut ser reanimada. És la dissetena víctima mortal a les platges del Principat des que el 15 de juny va començar oficialment la campanya de bany, una xifra que suposa cinc víctimes més que en les mateixes dates de l’estiu passat (12).

Des de Protecció Civil de la Generalitat es recorda la importància d’extremar les precaucions a les platges, piscines i aigües interiors aquest estiu. Si s’observa que algú es troba malament o té dificultats dins l’aigua, indiquen que cal avisar urgentment el servei de socorrisme o al telèfon 112. També s’aconsella que les persones grans intentin banyar-se acompanyades, fer-ho en zones segures o no entrar de cop a l’aigua, entre altres.

Els socorristes de les platges de Barcelona han anunciat que votaran en assemblea una nova proposta que l’ajuntament ha posat sobre la taula després de la reunió de mediació amb l’empresa concessionària i el Departament de Treball. La trobada es va fer ahir i va durar més de vuit hores. Ho han indicat fonts del sindicat CGT, que han assegurat que la vaga es manté a l’espera de la votació del nou document prevista per aquesta tarda. Prèviament, els representants de la plantilla tenen previst analitzar el contingut del text amb els seus advocats. Així mateix, han apuntat que estan disposats a continuar negociant en cas que el nou plantejament no prosperi.

Per altra banda, els vigilants han decidit d’aturar temporalment les accions de protesta sindicals previstes, com ara el tancament de les torres de salvament o la hissada de banderes vermelles.

Aquesta darrera acció va ser criticada ahir pel tinent de batllia d’Economia, Jordi Valls, que va recordar als vaguistes que han de complir amb els serveis mínims fixats en un 50% i que mentre duri la vaga la bandera que ha d’onejar és la groga.

Valls va reiterar la demanda del consistori d’extremar les precaucions en el moment del bany.

Els nous aranzels que els Estats Units han imposat a les importacions globals han entrat en vigor avui, 7 d’agost, segons que estableix una ordre executiva signada pel president nord-americà, Donald Trump, i difosa la setmana passada per la Casa Blanca.

Trump va anunciar l’1 d’agost la imposició d’aquests nous aranzels a desenes de socis comercials, amb un gravamen mínim global del 10% i recàrrecs superiors –a partir del 15%– per als països amb superàvit comercial amb els Estats Units.

El decret inclou gairebé una setantena països –també la Unió Europea– als quals s’apliquen taxes específiques que oscil·len entre el 10% i el 41%, com en el cas de Síria. Els estats que no apareixen a la llista tenen un recàrrec predeterminat del 10%.

Trump ja havia anunciat a començament d’abril la voluntat d’establir un aranzel bàsic del 10% sobre gairebé totes les importacions, però també taxes més elevades a un seguit de països. Tanmateix, la mesura fou ajornada noranta dies per facilitar negociacions comercials.

Durant aquest període, alguns països, com ara el Regne Unit i el Japó, han pactat acords amb el govern nord-americà per reduir els aranzels. La Unió Europea, per la seva banda, havia acceptat un recàrrec del 15% sobre les exportacions, tot i que Brussel·les encara negocia per aconseguir certs productes en quedin exempts o tinguin rebaixes, com ara el vi.

Ara, Trump ha advertit que, si la Unió Europea incompleix el compromís d’invertir 600.000 milions de dòlars (uns 518.000 milions d’euros) als Estats Units, imposarà un aranzel del 35% a totes les importacions del bloc europeu.

La Casa Blanca també ha informat que imposarà un recàrrec addicional del 25% a les importacions procedents de l’Índia, en represàlia per haver comprat –directament o indirectament– petroli rus. Aquesta nova taxa s’afegeix a l’anunciada a final de juliol.

Trump ha advertit igualment que els aranzels sobre les importacions farmacèutiques podrien arribar al 250%. La setmana passada ja va avisar disset empreses del sector que calia comprometre’s a abaixar els preus dels medicaments als Estats Units.

Aranzels del 100% als semiconductors

En aquest context, Trump ha anunciat que aviat s’imposaran aranzels d’aproximadament el 100% a la importació de xips i semiconductors, amb l’objectiu de pressionar les empreses perquè traslladin la producció a territori nord-americà.

“Si fabriques als Estats Units, no hi haurà recàrrecs”, ha dit Trump. També ha obert la porta a fer excepcions per a les empreses que ja hagin començat a traslladar la producció o que assumeixin compromisos concrets, tot advertint que es podrien penalitzar més endavant si incomplien els acords.

Segons Trump, les empreses nord-americanes ja estan traslladant “ràpidament” la producció. En una compareixença a la Casa Blanca, ha volgut destacar l’aliança amb empreses com Apple, que s’ha compromès a invertir 100.000 milions de dòlars per potenciar la producció interna.

Avui, 7 d’agost de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Un any de conservadorisme comunicatiu al govern “empresarial” de Salvador Illa 
• El català a Eivissa i Formentera, víctima d’un model econòmic que el devora 
• La necessitat del pancatalanisme I Editorial de Vicent Partal 
• El govern italià aprova la polèmica construcció del pont penjant més llarg del món 
• Com és un adult amb autisme? Com podem saber si som autistes, en cas de dubte?
• Cinc anys després de l’explosió del port de Beirut, les víctimes continuen reclamant justícia
• Viatgeu amb amics? Amb aquestes 10 aplicacions evitareu discussions 
• Sis plans culturals per al cap de setmana de Sant Llorenç

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Canvi de discurs al Barça respecte de les competicions europees. Si aquests darrers anys Joan Laporta havia estat un dels grans defensors de la Superlliga, la nova competició que vol impulsar Florentino Pérez i de la qual el club blau-grana era fundador, ara el president ha obert la mà a la UEFA. En una entrevista recent a la cadena nord-americana CNN ha dit: “Felicito Ceferin per haver organitzat un format que millora la competició. És un home molt capaç que coneix el futbol i que gaudeix amb aquesta competició.” Laporta feia referència a Aleksander Čeferin, president de l’organisme que regula el futbol europeu.

Un mes abans d’aquestes paraules conciliadores la UEFA havia confirmat la multa de 60 milions d’euros contra el Barça per haver incomplert el reglament sobre llicències i sostenibilitat financera dels clubs.

La UEFA multa el Barça amb 60 milions d’euros per incompliments financers

Elogis de Rashford i Lamine Yamal

A banda, en la mateixa entrevista ha assegurat que la plantilla d’enguany és més competitiva que la de l’any passat i ha destacat l’arribada de Marcus Rashford, el davant anglès cedit pel Manchester United.

A més, ha titllat Lamine Yamal de “geni” i ha celebrat que ell, la seva família i el seu agent haguessin arribat a un acord per a ajudar-se mútuament a desenvolupar la seva carrera de la millor manera possible.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha expressat la voluntat de reunir-se tan aviat com la setmana vinent amb el president rus, Vladímir Putin, amb l’objectiu declarat d’aturar la guerra d’Ucraïna. Segons que ha informat The New York Times, després d’aquesta trobada, Trump voldria fer-ne una altra en què també assistís el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i en què ell actuaria com a mitjancer.

La proposta de reunió arriba pocs dies abans que s’esgoti el termini que la Casa Blanca ha imposat a Rússia per decretar una treva. En cas contrari, Washington ha amenaçat d’imposar noves sancions, inclosos aranzels a tercers països que importin petroli rus.

La iniciativa de trobar-se ha guanyat força després de la reunió de tres hores entre l’enviat especial de la Casa Blanca, Steve Witkoff, i el president rus a Moscou. Tant el Kremlin com el govern dels Estats Units han descrit la trobada com a “útil i constructiva”. Trump ha dit a Truth Social que se n’han obtingut grans avenços.

Witkoff ja ha tornat als Estats Units i, segons el secretari d’Estat, Marco Rubio, podrien anunciar-se aviat alguns acords, tot i que ha advertit que encara no se’n pot preveure el resultat: “Potser seran positius, potser no. Ja ho veurem.” Després de la reunió, Trump ha telefonat a Zelenski per informar-lo dels detalls, en una conversa en què també han participat el primer ministre britànic, Keir Starmer; el canceller alemany, Friedrich Merz, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.

Zelenski ha confirmat la conversa i ha dit que agraïa el suport de tots els dirigents presents. En un missatge publicat a la xarxa X, ha remarcat que la posició d’Ucraïna i els seus aliats és “absolutament clara”: “La guerra ha d’acabar, i ha de fer-se de manera honesta.” Ha insistit que Ucraïna continuarà defensant la seva independència i que cal una pau “estable i duradora”. Mentrestant, Rússia no ha anunciat cap canvi de posició.

a càrrec de Martha Escudero (Mèxic) - Lloc: Biblioplatja

La setmana passada, el metge i divulgador Salvador Macip va fer públic que feia uns quants mesos que li havien diagnosticat un trastorn de l’espectre autista (TEA) i un trastorn per dèficit d’atenció (TDA). Aquests darrers anys, ha augmentat el nombre d’adults a qui diagnostiquen un trastorn de neurodesenvolupament com aquests.

A aquestes persones, és habitual que el diagnòstic els arribi perquè n’han diagnosticat algun familiar prèviament, normalment fills o germans. Però també hi ha gent que sempre s’ha sentit diferent, que ha tingut dificultats en la interacció social o bé dificultats per a entendre normes socials implícites. Normalment, han tingut una infància i una adolescència complicades: tenien la sensació que no encaixaven amb els altres, que eren peculiars. És gent que s’estima més rutines estrictes per a sentir-se còmoda i segura. En aquest cas, normalment, passa que coneixen algú a qui han diagnosticat un d’aquests trastorns, i, com que s’hi senten identificats, es demanen si també el poden tenir.Normalment, els diagnostiquen ja d’adults perquè durant molts anys hi ha hagut un infradiagnòstic d’aquests casos, ja que durant molts anys s’ha associat a l’autisme a un espectre concret, el que comporta més dificultats de comunicació i incapacitants, el qual requereix una assistència consta

Com es pot resoldre aquest dubte? En parlem amb el doctor Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del servei de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron.

Com podem saber si som autistes en cas de dubte?

Ramos Quiroga ens explica que la primera pregunta que s’ha de fer algú que dubti és: quant fa que tinc aquests símptomes? Si els símptomes no van aparèixer en la infantesa, difícilment correspondran a TEA o TDAH. A més, cal mirar si aquests símptomes impliquen un trastorn que afecta el dia a dia. Els símptomes li afecten el rendiment acadèmic, professional o de les relacions familiars o socials? El perjudiquen a l’hora de gestionar els diners o d’organitzar-se? Si no passa tot això, és una situació subclínica. Hi ha gent que pot tenir trets obsessius, però que no li limiten la vida. És a dir, cal que això causi una disfunció en el dia a dia vital, d’una manera global, perquè sigui considerat un trastorn com ara el TEA o el TDAH.

Les actituds autistes més freqüents en adults tenen relació amb les habilitats interpersonals, la regulació de les emocions i les interaccions socials. Això pot originar maldecaps a la feina o amb les relacions socials. Per exemple, normalment és gent que té dificultats per a comprendre el llenguatge no verbal i el significat de les metàfores, o bé a l’hora de mantenir una distància adequada amb els altres.

Aquells a qui no han diagnosticat autisme en la infantesa acostumen a esforçar-se per adaptar-se al comportament habitual de la població, gràcies a estratègies compensatòries i mecanismes d’emmascarament de les dificultats en públic, però malgrat tot tenen estrès i de vegades depressió perquè han de fer un gran esforç per mantenir les relacions socials i senten que no acaben d’encaixar. Sobretot els passa a les noies, que són les que fan més bé aquest emmascarament.

Com es fan els diagnòstics?

Ramos Quiroga explica que cada dia més gent acudeix a la consulta mèdica dient que creu que té algun d’aquests trastorns, o bé perquè ha vist algun vídeo a les xarxes socials i s’hi ha identificat, o bé perquè ha llegit els símptomes i en té algun dels que s’esmenten. Recorda que un autodiagnòstic no és mai recomanable, i encara menys una consulta a la intel·ligència artificial. Sobretot, Ramos Quiroga deixa clar que un símptoma aïllat no significa res. “Que perdis una cosa o que arribis tard de vegades, no significa que tinguis TDAH. Has de tenir un bon grapat de símptomes.” En el cas del TEA s’ha de tenir en compte aquesta dificultat d’interacció social, aquesta rigidesa cognitiva, dificultats d’entendre les emocions d’altri… Això els crea moltes dificultats de contacte social, a vegades conductes molt repetitives i interessos molt restringits. “Hi ha gent que només s’interessa pels dinosaures. Tota la vida la focalitzen en allò. Tenen un interès molt restrictiu”, explica.

El diagnòstic es fa després d’una entrevista amb un psicòleg especialitzat. El professional farà preguntes al pacient sobre la seva història vital i el desenvolupament infantil. S’hi poden afegir entrevistes a familiars que puguin aportar més informació sobre les fites del desenvolupament. A més de l’entrevista personal, s’observa la conducta i la funcionalitat i s’avalua, si cal, la capacitat cognitiva i adaptativa. Es mira si els símptomes de la infantesa encara perduren en l’edat adulta. Així mateix, s’avaluen situacions mèdiques que de vegades poden derivar en símptomes semblants, com ara problemes metabòlics.

Els diagnòstics a hores d’ara encara són clínics, però el doctor Ramos Quiroga afirma que els anys vinents veurem una gran revolució en el camp de la salut mental. “Veurem diagnòstics amb símptomes clínics, evidentment, però també genètics que ens permetin d’acostar-nos molt millor al diagnòstic.”

Ara, com que el diagnòstic és clínic –basant-se sobretot en els criteris internacionals que dona l’OMS o l’Associació Americana de Psiquiatria–, és important que se n’encarregui un professional que n’ha vist més casos, cosa que l’ajudarà a fer un bon diagnòstic.

En cas de dubte, cal anar al metge de capçalera i explicar-li la situació en què ens trobem i el malestar que tenim. Si ho veu clar, ens derivarà al centre de salut mental comunitari que tinguem més a prop.

L’estiu avança i a poc a poc els dies es van escurçant. Ens acostem a la Mare de Déu d’Agost, dia que marca moltes de les festivitats del nostre calendari a tot el país, però hi ha moltes activitats els dies abans que no s’han de deixar passar per alt, com ara la festa de Sant Llorenç o la de Sant Magí. Així doncs, com cada cap de setmana, us oferim una selecció de propostes per a fer del 8 al 10 d’agost, per a gaudir de festes, fires i tota mena d’activitats amb amics o família.

Festes de Sant Magí de Tarragona

Tot i que el dia de Sant Magí, patró de Tarragona, és el 19 d’agost, aquest cap de setmana la ciutat ja comença a escalfar motors amb una agenda farcida d’activitats. Cercaviles, exposicions, activitats tradicionals, seguicis populars, concerts, sardanes, xocolatades, baixades d’andròmines i castells faran sortir als tarragonins al carrer per la festa major. Aquest estiu ja s’han fet actes previs, com ara el lliurament de la Faixa d’Honor de Sant Magí i la inauguració de l’exposició commemorativa dels trenta-cinc anys dels Gegants del Serrallo, però el tret de sortida oficial és avui.

Vegeu-ne més informació.

Moros i cristians de Cocentaina

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina (Comtat) se celebren d’ençà del 1962 el segon cap de setmana d’agost. Fins aleshores, es feien els dies 11, 12, 13 i 14 d’agost; el tercer dia –el 13– és quan es commemorava la festa del patró, Sant Hipòlit. Actualment el segon dissabte d’agost sempre és el primer dia de la trilogia. A la vigília totes les comparses i bandes de música interpreten l’himne de Festes. La celebració començarà demà amb la Nit de l’Olla. Continuarà dissabte amb el Dia de l’Entrada, en què a les 19.00 hi haurà l’acte de l’escenificació de l’entrada de Moros i Cristians i, tot seguit, revetlla. Diumenge serà el Dia de Sant Hipòlit, dia de la processó amb la imatge i relíquia del sant. I s’acabarà dilluns, el Dia de l’Alardo, amb la tradicional Ambaixada de les Tomaques, l’estafeta i Ambaixada Cristina i l’acte d’Acció de Gràcies, entre més.

Vegeu-ne la programació completa.

Festival Amb So de Cobla de Palamós

Del 5 al 9 d’agost, Palamós (Baix Empordà) acull el novè Amb So de Cobla, el festival que difon el so de la cobla i el fusiona amb més disciplines per arribar a tots els públics. Va començar dimarts amb el concert de Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi; ahir va actuar-hi la Principal de la Bisbal amb els Montgrins; avui hi actua Pep Ventura i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries amb la Cobla de Reus Joves i Marcel Caselles; demà serà el torn del duet barceloní Alosa; i, finalment, Coblatròpic clourà el festival dissabte. Tots els concerts són gratuïts.

Vegeu-ne tota la informació.

Roger Mas: “La fascinació per la meva llengua ha fet que tingués una debilitat per les altres”

Festes de Sant Llorenç d’Alaior

El 10 d’agost és Sant Llorenç, un dia de gran celebració a Alaior (Menorca) de fa més de set-cents anys. La festa va vinculada a l’ermita de Binixems, a cinc quilòmetres d’Alaior, construïda el 1301. Fins el 1833 la festa se celebrava allà, però d’ençà d’aleshores es va traslladar al poble i se’n va perdre el caràcter religiós. Així i tot, cada any encara es carrega la imatge de Sant Llorenç de l’ermita al poble durant les festes. Un cop acabades, la imatge és retornada a l’ermita, on més tard es fa la Missa de Caixers oficiada pel caixer capellà.

Igual que en més pobles i ciutats de Menorca, els cavalls són els grans protagonistes de la festa, que marquen el ritme dels jaleos, l’activitat principal. La festa comença avui amb el Holi Festival i un torneig de bàsquet 3×3, però demà serà quan es farà el pregó, enguany a càrrec d’Elsa Pons. Dissabte hi haurà cercaviles de gegants i diumenge es farà el Replec de la Qualcada, a partir de diversos punts del poble. Al vespre hi haurà revetlla.

Vegeu-ne el programa sencer.

Festes Patronals de Sant Llorenç del Cardassar

Sant Llorenç del Cardassar (Mallorca) torna a empolainar-se per a celebrar les Festes Patronals. S’hi faran activitats per a totes les edats: cercaviles, gegants, correfoc, teatre, competicions esportives, tallers, exposicions, concerts, curses populars i molt més. Tot i aquesta gran diversitat, el plat fort serà dijous, 14 d’agost, quan hi haurà el gran concert de rock català amb els Pets i Sopa de Cabra. Per aquest concert, cal comprar entrada.

Vegeu el programa sencer de les Festes Patronals.

Quan la festa es fa trinxera: les neofestes, la nova revolta popular mallorquina

Festival de Rumba Catalana a Berga

Aquest cap de setmana a Berga hi haurà el Festival de Rumba Catalana, una proposta musical i cultural itinerant per diversos municipis de Catalunya durant l’estiu. La iniciativa forma part de la campanya impulsada per la Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana per a aconseguir que aquest gènere musical sigui reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La programació musical d’enguany inclou les actuacions de la Rumba Blanca, Rumba Total, Triampa Trio, Dj. Pumo i, com a plat fort del festival, un concert de Sabor de Gràcia, que també oferirà un taller de rumba obert al públic, en què es combinaran ritme, guitarra, percussió i ball.

Podeu llegir tota la informació necessària del festival.

Sicus Carbonell (Sabor de Gràcia): “La rumba catalana s’ha considerat un gènere menor”

The Washington Post · Mohamad El Chamaa i Suzan Haidamous

Beirut, Líban. Sarah Copland recorda vívidament aquell dia. Ella i el seu fill Isaac, de dos anys, sopaven a la sala d’estar del seu apartament de Beirut quan, de cop i volta, van sentir una forta explosió. “No sabia què era”, diu.

Minuts després hi hagué una altra explosió, encara més potent, que eclipsà Beirut rere un núvol en forma de xampinyó. La força de la detonació va fer sortir disparats els vidres de les finestres de l’apartament, que es van clavar en el pit de l’Isaac. Copland i el seu marit, en Craig, van sortir corrent en cerca d’ajuda i van fer autostop amb el seu fill als braços fins a l’hospital de més a la vora, on l’Isaac morí a causa d’una hemorràgia interna i una aturada cardíaca.

Aquell nen fou la víctima més jove de l’explosió del port de la capital del Líban del 4 d’agost de 2020, que deixà més de dos-cents morts i milers de ferits, a banda de destruir àmplies zones de la ciutat. El desastre fou causat per un incendi en un magatzem del port de Beirut on es guardaven 2.750 tones de nitrat d’amoni.

Dilluns, centenars de persones van sortir als carrers de Beirut per commemorar el cinquè aniversari de l’explosió i exigir responsabilitats. La investigació dirigida pel jutge Tarek Bitar es va tornar a obrir, finalment, a començament d’any, després de gairebé quatre anys de retard a causa de les ingerències polítiques.

“És realment repugnant que no hi hagi hagut cap depuració de responsabilitats ni justícia, i que, cinc anys després, no tinguem cap resposta”, diu Copland, una ciutadana australiana que en el moment de l’explosió treballava per a l’ONU a Beirut. “L’Isaac era un nen, i de cop i volta ens vam trobar al bell mig de tota aquesta xarxa de negligència, corrupció i delicte.”

El dirigent històric del grup militant Hesbol·là, Hassan Nasral·là, s’immiscí en els intents d’investigar l’explosió tan bon punt Bitar cità com a testimonis funcionaris governamentals afins al grup. “El país se n’anirà pel pedregar si aquest jutge continua per aquest camí”, va dir Nasral·là en un discurs pronunciat el 2021, abans d’enviar els seguidors de l’Hesbol·là al jutjat de Beirut on treballa Bitar per a intimidar-lo, cosa que acabà desembocant en un enfrontament armat. Els rivals de l’Hesbol·là asseguren que el grup ha provat de frustrar la investigació perquè tem que destapi l’abast de les seves activitats il·lícites al port.

La pressió de l’Hesbol·là i els seus aliats perquè el jutge s’inhibís del cas, com també les demandes presentades pels acusats contra Bitar per manca d’imparcialitat, van endarrerir encara més l’obertura de la investigació.

Després d’anys d’espera, Copland decidí prendre’s l’assumpte pel seu compte i començà a pressionar el govern australià perquè presentés una declaració davant el Consell de Drets Humans de l’ONU per a instar el Líban a posar fil a l’agulla de la investigació i protegir la independència dels investigadors.

Bombers al port de Beirut poc després de l’explosió, el 4 d’agost de 2020 (fotografia: Lorenzo Tugnoli / The Washington Post).

El cinquè aniversari de l’explosió del port arriba quan encara cueja el conflicte en què Israel assassinà, l’any passat, alts càrrecs de l’Hesbol·là, incloent-hi Nasral·là. L’escapçament de l’Hesbol·là ha empès el grup cap a una estratègia menys combativa.

“La investigació [sobre l’explosió] del port no és, ara com ara, la màxima prioritat de l’Hesbol·là”, diu David Wood, analista en cap sobre el Líban a l’International Crisis Group, un laboratori d’idees amb seu a Brussel·les. Wood explica que el grup s’ha ressentit molt del conflicte amb Israel. A començament d’any, per exemple, l’Hesbol·là acceptà l’elecció de Joseph Aoun com a president i de Nawaf Salam com primer ministre, cosa que aplanà el camí perquè es tornés a obrir la investigació.

El nou ministre de Justícia del Líban, Adel Nassar, diu que el govern es compromet a garantir la independència del poder judicial. “Un estat que no és capaç de donar respostes i retre comptes després d’una tragèdia o d’un crim tan horrible no és un estat amb cara i ulls”, diu.

La reobertura de la investigació, un lustre després de l’explosió, podria finalment oferir respostes als supervivents, que han hagut de veure com la justícia els eludia durant anys. “No ens considerarem satisfets fins que no es publiqui l’escrit d’acusació. Això exigeixen les famílies de les víctimes libaneses. El dolor, el patiment i la ira per la injustícia són encara forts que abans”, diu Mireille Khoury, mare de l’Elias, que aleshores tenia quinze anys i que morí per les ferides causades per l’explosió.

L’homenatge de dilluns inclogué un minut de silenci davant les sitges de gra, parcialment destruïdes, que s’erigeixen sobre el port com a recordatori punyent de l’abast de la catàstrofe. Moltes famílies esperen que el lloc es converteixi en un memorial per a les víctimes.

El nou ministre de Transport del Líban, Fayez Rasamny, diu a The Washington Post que el govern libanès encara no ha pres cap decisió definitiva sobre si enderrocarà les sitges o bé les conservarà. “El ministeri, i el govern libanès en general, aborda aquest assumpte amb la màxima sensibilitat i respecte a les víctimes de la tragèdia del 4 d’agost”, diu. El ministre de Cultura libanès, Ghassan Salamé, inclogué diumenge les sitges a la llista d’edificis històrics protegits, cosa que impedeix que es puguin enderrocar per la via ordinària.

A manca d’un monument oficial, l’artista Res Sehnaoui ha provat de mantenir viu el record de les víctimes amb un mural que dibuixà prop de l’epicentre de l’explosió, on apareixen fotografies de les víctimes cobertes de vidres. Sehnaoui explica que prengué la iniciativa perquè, històricament, els successius governs del país no s’han decantat per rememorar les grans tragèdies de la història del Líban, com ara la llarga guerra civil del país.

“La política del govern consisteix a fomentar l’amnèsia pública. Avui encara no tenim cap memorial de la guerra civil –diu–. Aquest memorial és per al present i per al futur.”

Després de consultar-ho amb els pares de l’Isaac, l’ambaixada australiana a Beirut instal·là un gronxador en record seu en un museu de Beirut on el noi solia jugar, segons que explica Copland. “Aquesta mena de gests marquen la diferència”, diu.

Copland afegeix que no podrà pair mai la pèrdua del seu fill, però que espera que la justícia prevalgui. “Haurem de treballar de valent per garantir que es depurin responsabilitats, com es mereixen l’Isaac i la resta de víctimes”, sentencia.

 

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Per celebrar els trenta anys de VilaWeb, aquest mes, us proposem que participeu en el joc dels Trenta anys!, un joc participatiu per a recordar plegats les notícies que han marcat aquestes tres dècades. Cada dia d’agost publicarem una selecció de deu notícies d’un any concret, del 1995 al 2024. Us convidem a recordar-les i triar quina us va colpir més. A final del mes, amb les vostres votacions, confeccionarem el recull definitiu: les trenta notícies que hauran definit els trenta anys d’història de VilaWeb. Entre tots els participants, sortejarem una capsa regal de Fent País, una subscripció anual a VilaWeb i una motxilla dels Països Catalans.

2001

El 2001 va ser clarament marcat pels atemptats d’al-Qaida contra les Torres Bessones i el Pentàgon dels EUA, un esdeveniment major que explica moltes coses de les que van venir després. Però hi ha més fets. Joan Pau Alduy va consolidar la seva majoria a Perpinyà, mentre Pasqual Maragall fracassava en l’intent de moció de censura contra Jordi Pujol. I naixien la Wikipedia – immediatament en català– i el projecte de domini d’internet per a la llengua catalana, el .cat.

 

Si voleu participar en el joc dels Trenta anys!, cliqueu ací. Podeu votar una notícia entre aquestes que hem esmentat i més que van passar durant l’any 2001.

Les dades són contundents. Fa poques setmanes vam saber que les famílies de les Illes havien etzibat una altra bufetada al govern de Marga Prohens en la intenció de discriminar més el català en l’educació, però  a Eivissa i Formentera la clatellada no fou tan contundent. El 91,5% de les famílies de Menorca i el 82,7% de les de Mallorca van triar el català com a primera llengua d’ensenyament; en canvi, a les Pitiüses la xifra fou del 60,34%. Majoritari, però un 5% menor que la del curs passat, quan es va posar en funcionament el pla de segregació lingüística de PP i Vox.

Les darreres enquestes també apunten en la mateixa direcció. El 2022, el govern va demanar als joves quina era la llengua inicial dels habitants de les Illes: només un 12,2% a Eivissa i un 14,3% a Formentera va respondre que el català, valors que contrasten molt amb Menorca, per exemple, on la resposta va ser del 37,7%. Segons l’enquesta d’usos lingüístics del 2014 –darreres dades disponibles per illes–, el 78,5% dels joves d’Eivissa i de Formentera parla habitualment solament en castellà, i un 2,9% solament en català.

El català continua reculant com a llengua habitual entre els joves de les Illes

Com s’expliquen aquestes dades? El sociolingüista Bernat Joan i Marí, ens dóna una visió històrica: “La població illenca és tota monolingüe fins a una època recent, però hi ha dos fets que marquen el canvi: el règim franquista i la globalització.” Durant el franquisme arriba molta gent d’Espanya en un moment en què no es pot incorporar normalment la llengua en el sistema. Hi ha, doncs, un principi de substitució lingüística molt clar. En la segona etapa, que vivim ara, arriba una segona gran onada migratòria pel model econòmic de les Illes. “Ens tornen a agafar sense un estat que protegeixi la llengua catalana. I, per tant, els problemes que deriven de la primera etapa augmenten”, subratlla.

Demografia desorbitada pel model econòmic

Els problemes, sobretot, es noten a Eivissa i Formentera perquè el canvi demogràfic hi ha estat molt més acusat que no a Mallorca o Menorca. Les dades també són clares: aquests darrers vint-i-cinc anys, la població d’Eivissa ha crescut de 71.874 habitants (un 80,6%) i ha arribat a 161.000. A Formentera l’augment és d’un 82,6%. En l’altre extrem, a Menorca s’ha passat de 72.700 a 101.000 persones (+38,9%). Actualment, un 53,98% de la població que viu a Eivissa és de fora dels Països Catalans –la majoria, d’Europa–, com ho és un 50,65% de la de Formentera. A Mallorca (42,16%) i a Menorca (34,28%), els percentatges són menors.

“Això té un impacte molt gros”, diu Joan i Marí, que als anys noranta ja va dir que Eivissa era una zona d’urgent intervenció lingüística, atès que la densitat de població catalanoparlant ja era molt baixa. Fins ara, considera, no s’han dut a terme les polítiques necessàries. El model econòmic que han seguit les Illes Balears, i especialment les Pitiüses, ha amplificat el problema. “El turisme té un impacte molt fort sobre la llengua, com també el fet de patir l’economia que patim”, diu.

Alhora, fa un advertiment sobre un fet transcendental: “A Eivissa es va fer un canvi en cinquanta anys durant la segona meitat del segle XX que la majoria de societats occidentals han fet en tres-cents anys. És un canvi meteòric i rapidíssim d’una societat pràcticament autàrquica a una societat íntegrament basada en el sector serveis. És difícil d’assimilar perquè són uns canvis molt forts, en un món molt canviant, i no tenim instruments per a donar-hi una resposta adequada.”

‘Ibiza’, marca mundial

Els governs de diferent color s’han ocupat de promocionar Eivissa amb el nom d’Ibiza. Insisteix que no és tan sols una forma en espanyol, sinó una marca global “que diu molt del turisme al qual s’apel·la”. I fa aquesta crítica: “Els governs d’esquerra s’han caracteritzat més aviat per ser porucs i els de dreta per anar contra la llengua amb la cara descoberta. I això vol dir anar contra l’estatut d’autonomia i, per tant, contra la constitució espanyola.”

És per aquest motiu que destaca la manca de sobirania com un dels problemes evidents i principals que han agreujat la situació. “Si tenguéssim poder propi podríem fer polítiques adequades per a posar les coses en ordre. Sense aquest poder propi estam a mercè de l’estat espanyol i a mercè de la globalització.”

Les dades refermen aquesta realitat. Eivissa i Formentera són les illes amb un percentatge més baix de catalanoparlants i on més gent ignora el català. Però també, apunta Bernat Joan, el territori amb el percentatge més alt de gent que ignora el castellà. “Aquí és possible entrar en un bar que no hi hagi cap cambrer que sàpiga ni català ni espanyol. No és estrany, passa sovint.” Aquest fet exemplifica clarament en què han convertit l’illa. Els investigadors que han elaborat l’enquesta de la joventut i l’ús del català, també subratllen que a Eivissa hi ha un 16,2% dels enquestats que són parlants inicials d’altres llengües –és a dir, que mantenen la llengua familiar–, un percentatge més elevat que a la resta, “possiblement perquè és més fàcil d’establir comunitats al·lòctones aïllades fins a cert punt de la resta de la societat”.

Com s’ha d’intervenir?

Aquests darrers anys, i d’ençà que Bernat Joan ja va advertir que Eivissa era una zona un calia una intervenció lingüística urgent, hi ha hagut pocs avenços. Una proposta que fa el sociolingüista és seguir el model finès, un procés de normalització lingüística que ha funcionat i que es pot comparar, en molts aspectes, amb el de les Illes. “Al moment de la independència de Finlàndia, la meitat de la població no parlava finès a Hèlsinki, mentre que en alguns altres territoris gairebé el parlava tothom. La política lingüística aplicada consisteix a fer més intervencions i dedicar més pressupost on hi ha menys finoparlants. És una manera de compensar els dèficits lingüístics amb la intervenció pública. Això és una cosa que es troba a faltar totalment en el conjunt de la catalanofonia.”

I també hi ha d’haver canvis en les institucions. De posar clàusules perquè l’etiquetatge sigui en català fins a fer polítiques actives en l’àmbit educatiu o als mitjans de comunicació. Fent referència al govern de Prohens, diu: “Ataquen tant el sistema educatiu perquè és l’únic àmbit on hi ha una certa normalitat. És a dir, som lluny d’allò que seria plenament normal, però hi ha una certa densitat i presència de català. Aquells que volen que es residualitzi o desaparegui saben que han d’atacar el sistema educatiu perquè és un dels àmbits on està millor.”

A cara descoberta

Justament, començàvem aquest reportatge esmentant les polítiques segregadores del govern en aquest àmbit. Però no són pas les úniques. Si bé Joan i Marí esmenta els mitjans de comunicació, no és casual tampoc que la nova direcció d’IB3 hagi decidit de tornar a emetre films en castellà. “Van molt a cara descoberta provant de reduir els pocs espais on la llengua té una mínima presència”, remarca.

Fer un pronòstic és difícil, però la situació convida a pensar que, si no canvia, la situació del català a Eivissa i Formentera, com en la resta de les Illes, anirà cada vegada pitjor. Tanmateix, diu: “Hem de ser pessimistes pràctics i optimistes en els projectes i en els futurs.” La residualització de la llengua encara és evitable: “Hem de treballar per aconseguir més poder polític per a les Illes i treballar amb el conjunt de la catalanofonia per arribar a tenir un estat propi i gestionar realment la nostra política lingüística.”

La Comissió del Mercat de Valors espanyol (CNMV) ha imposat una sanció d’1.356.000 a Grífols i als seus consellers per la informació financera en els informes de gestió arran de les acusacions del fons baixista Gotham City Research. Per una banda, ha sancionat amb 800.000 euros la farmacèutica per donar “dades inexactes i no veraces” en els informes financers anuals consolidats dels exercicis 2021, 2022 i 2023, i de la informació financera consolidada corresponent al primer semestre del 2023. Per aquest mateix motiu, també un total de 230.000 euros a quasi una desena de directius. Per una altra part, ha multat amb 200.000 euros la firma per “informació enganyosa”, en el mateix període, per càlculs de les mesures alternatives del rendiment.

A més, cal afegir 126.000 euros de sanció per aquesta mateixa infracció a directius com ara l’actual conseller delegat de l’empresa, Nacho Abia, Raimon Grífols Roura, Victor Grífols Deu i Victor Grífols Roura i membres del consell com Carina Szpilka, Thomas Glanzmann i els consellers Tomàs Dagà, Iñigo Sánchez, Enriqueta Felip Font, Susana González Rodríguez, James Costos, Montserrat Muñoz, Steven F. Mayer, Belén Villalonga, Marla E. Salmon i Albert Grífols Coma-Cros.

Aquesta multa és fruit de l’expedient obert per la CNMV el setembre de l’any passat i que ha acabat amb la resolució en considerar que són infraccions “molt greus” i “greus”. Un dictamen, fet el 24 de juliol, i que s’ha donat a conèixer avui amb la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE).

El co-coordinador de Sumar, Carlos Martín, ha anunciat que renuncia al càrrec dins l’organització per raons de salut, tot i que continuarà com a diputat i portaveu econòmic al congrés espanyol.

He decidido dejar mis responsabilidades como co-coordinador de Movimiento Sumar. En los últimos meses mi salud me ha dado alguna aviso y es momento de prestarle atención. Seguiré plenamente comprometido con mi trabajo como diputado y portavoz de economía y hacienda en el Congreso

— Carlos Martín Urriza (@carlosurriza) August 6, 2025

“En els darrers mesos la salut m’ha donat algun avís i és hora de parar-hi atenció”, ha dit a la xarxa X. En un piulet, ha remarcat que continuarà “plenament compromès” amb la tasca parlamentària, tant com a diputat com a portaveu d’Economia i Hisenda al congrés.

Martín va ser elegit el mes de març com a co-coordinador general de Sumar juntament amb Lara Hernández, en la segona assemblea general del partit.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha defensat que la concessió de condecoracions al mèrit policíac als escortes que l’acompanyaven el dia de la gota freda és una decisió “presa amb professionalitat i independència” per la unitat del cos de la policia espanyola adscrita al País Valencià.

En una conferència de premsa, ha acusat els partits de l’oposició de voler sembrar dubtes injustificats. “Dubtar o voler crear polèmica sobre les forces i cossos de seguretat de l’estat em sembla una injustícia que no es mereixen”, ha dit.

La polèmica es va encetar al maig, quan es va saber que els escortes de Mazón rebrien aquestes distincions, mesos després de la barrancada. Tant el PSPV com Compromís en van reclamar els expedients per saber els motius de la decisió i es van preguntar si la intenció era “premiar el silenci” dels policies que acompanyaven el president aquell dia.

Ahir el Consell va aprovar l’atorgament de 107 condecoracions al mèrit policíac, diplomes de reconeixement a la trajectòria i distincions honorífiques a persones i entitats que han col·laborat amb la unitat adscrita. Segons que va confirmar la portaveu del Consell, Susana Camarero, entre els guardonats hi ha els escortes de Mazón, “a proposta de la unitat mateixa”.

En aquest context, el president ha dit que no entén que “es vulga desqualificar o posar en dubte la professionalitat de les forces de seguretat en general i de la unitat adscrita en particular”. I ha afegit: “[Els policies reconeguts] tenen el nostre aplaudiment i el de tota la Comunitat Valenciana.” Alhora, ha remarcat que aquestes condecoracions són “decisions autònomes” del cos policíac.

L’incendi de l’Aude ha tornat a posar en el focus mediàtic els problemes de la flota aèria francesa per lluita contra els incendis. Els aparells, segons que revelava Le Monde fa unes setmanes, és vella i insuficient. L’estat francès només disposa de 12 avions Canadair, amb una edat mitjana de 30 anys, i el seu relleu no arribarà abans de tres anys. Mentrestant, les empreses de manteniment i els sindicats de pilots alerten de les limitacions d’una flota cada vegada més fràgil.

En el marc d’una compra conjunta impulsada per la UE, França ha encarregat dos Canadair dins el programa RescEU, dels 22 que es repartiran també a l’estat espanyol, Itàlia, Grècia, Portugal i Croàcia. Ara, els aparells nous no arribaran abans del 2028.

La resta de la flota francesa, en ús des de fa dècades, pateix un desgast accelerat per les operacions en ambients salins i una activitat creixent. Un informe parlamentari del 2 de juliol va revelar que, l’estiu passat, hi va haver dies en què cap Canadair va estar operatiu.

Els Dash, avions cisterna que necessiten aterrar per recarregar-se, també presenten problemes. França en té vuit, però només entre dos i cinc estan disponibles a la vegada, segons les tasques de manteniment. Sabena Technics, l’empresa encarregada de la posada a punt, ha reforçat personal i compra de peces, fet que ha millorat la situació respecte dels anys anteriors, segons que reconeixen els sindicats de pilots (SNPNAC) i de bombers de la CGT.

Promeses incomplertes i retallades

L’anunci del president Emmanuel Macron, el juliol del 2022, d’una comanda de 16 Canadair per al 2028 s’ha rebaixat a 14 aparells arran d’una retallada de 53 milions d’euros en el pressupost de protecció civil durant el govern de Gabriel Attal. Els dotze avions restants no arribaran fins al 2031 o 2032, si es troba finançament i s’aprova una llei de programació específica.

Nous projectes industrials

Airbus treballa per convertir l’A400M en un avió antiincendis amb un dipòsit de 20.000 litres, molt per sobre dels 7.000 litres dels Canadair moderns. L’empresa emergent francesa Hynaero vol fabricar un nou amfibi, el Fregate F-100, amb capacitat per a 10 tones d’aigua. Però necessita 600 milions d’euros per arribar a les primeres entregues el 2031 i encara ha de guanyar-se la confiança dels pilots.