Per celebrar els trenta anys de VilaWeb, aquest mes, us proposem que participeu en el joc dels Trenta anys!, un joc participatiu per a recordar plegats les notícies que han marcat aquestes tres dècades. Cada dia d’agost publicarem una selecció de deu notícies d’un any concret, del 1995 al 2024. Us convidem a recordar-les i triar quina us va colpir més. A final del mes, amb les vostres votacions, confeccionarem el recull definitiu: les trenta notícies que hauran definit els trenta anys d’història de VilaWeb. Entre tots els participants, sortejarem una capsa regal de Fent País, una subscripció anual a VilaWeb i una motxilla dels Països Catalans.

1998

El 1998 va ser un any molt important per al dret de les parelles homosexuals. Bèlgica va esdevenir el primer estat de la unió a legalitzar-les i a Catalunya també es va aprovar la primera llei que obria camí a la legalització de les relacions entre dos homes o dues dones.

Mentrestant, a Irlanda es va signar un tractat històric de pau que acabava amb dècades de guerra, i a Espanya la guerra del govern espanyol contra ETA s’emportava dues víctimes d’alçada, José Barrionuevo i Rafael Vera, que entraven a la presó.

Ah! I es fundava una cosa de nom estrany que es deia Google…

 

Si voleu participar en el joc dels Trenta anys!, cliqueu ací. Podeu votar una notícia entre aquestes que hem esmentat i més que van passar durant l’any 1998.

Conchur O Giollagain va néixer a Dublín el 1966. Té com a llengües minoritàries més properes el gaèlic escocès i el gaèlic irlandès, però és un expert de referència, en general, en planificació lingüística i en la cultura i la sociologia de les llengües minoritàries. Ha estat fa poc al País Basc, on ha pogut percebre fàcilment la inquietud que ha causat un estudi que afirma que si no es prenen mesures eficaces per aturar l’evolució actual, el 2036 els bastions de l’èuscar –és a dir, els àmbits geogràfics de predomini de la llengua basca– hauran desaparegut pràcticament del tot. Per fer front a aquesta desaparició, O Giollagain té clar que cal canviar el camí de les polítiques lingüístiques de les llengües minoritzades d’Europa. Creu que en moltes de les polítiques que s’apliquen ara es “nega” la realitat i es vol solucionar amb mesures superficials un problema que té unes arrels molt profundes. A la tardor participarà a Azpeitia (Guipúscoa) en una conferència internacional en la qual els experts reflexionaran sobre els bastions lingüístics.

—Un estudi de fa poc ha confirmat que es debiliten els bastions de l’èuscar. Quina mena de pèrdua és aquesta? Per què són importants els bastions per a les llengües?
—Com més gran és la densitat de parlants en determinats àmbits geogràfics, més forta és la llengua. El desafiament que tenen avui a Europa les llengües minoritzades és que perden les zones d’alta densitat de parlants, i aquesta crisi posa en qüestió l’existència mateixa de les llengües minoritàries. Això que passa al País Basc també passa en molts més indrets. Les experiències de la modernitat i la postmodernitat impliquen desafiaments molt grans per a l’existència de les comunitats minoritàries, i les polítiques lingüístiques actuals no són adequades per a fer front a aquests desafiaments.

—Per què no?
—Ha aparegut un debat filosòfic en sociolingüística. D’una banda, hi ha aquells que es preocupen per l’existència i la continuïtat dels grups de parlants; d’una altra banda, aquells que impulsen la promoció identitària i simbòlica de la llengua. En la majoria de casos, les institucions entenen que és més fàcil de fer la promoció simbòlica de les llengües minoritàries que no pas respondre a les dificultats polítiques i socials que hi ha a les comunitats. La raó d’això és que als governs i institucions públiques, en general, els és més fàcil de controlar les entitats que subvencionen amb diners. Per tant, bàsicament, en les polítiques que es fan avui dirigides a les llengües minoritàries, es deixa de banda el fet que desapareixen les comunitats de parlants, i es posa l’èmfasi en la promoció simbòlica de la llengua. Les llengües minoritzades han de reforçar els seus bastions, les zones on es parlen de veritat.

—Quines polítiques es fan en aquesta promoció simbòlica?
—A la pràctica, les institucions polítiques posen diners en educació, mitjans de comunicació, noves tecnologies i en el món de l’art quan han de fer esforços a favor de la llengua. A Irlanda, per exemple, fa quatre generacions que les polítiques de planificació lingüística estan en marxa; s’hi han gastat milions i milions en aquestes promocions, però, en canvi, és molt difícil de trobar-hi iniciatives i polítiques dedicades a reforçar i enfortir les comunitats de parlants que hi ha ara, que són reals. Falten mesures per a mantenir la població al medi rural, i per a donar oportunitats a la gent que hi viu i mantenir així la cohesió de les zones que en diem bastions… A Irlanda, després de quatre generacions, després de cent anys de planificació lingüística, és difícil d’identificar les polítiques lingüístiques pensades específicament perquè les comunitats que parlen irlandès avui puguin perdurar. En aquest context es fa evident que les entitats que treballen a favor de la llengua minoritària fan una política de manteniment i prou, i estan contentes amb l’estructura actual, perquè reben diners i suport institucional. Però així, en certa manera, ajuden a l’operació de camuflatge que fa el govern, volgudament o sense voler, i el ciutadà corrent no veu què passa de debò. A banda que, normalment, quan es fan aquestes polítiques simbòliques, a Europa els partidaris de les llengües majoritàries les accepten o les toleren, precisament perquè saben que tot és simbòlic, i que al capdavall tot això no va enlloc.

—Però les polítiques lingüístiques basades en l’educació, les noves tecnologies i els mitjans de comunicació sovint han estat decisives per a augmentar el nombre de parlants. Si algunes de les polítiques que estan en vigor avui han ajudat en això, i han funcionat, per què és tan important canviar de polítiques?
–És clar que hi ha diferents tipus de parlants en les llengües minoritàries. Però ens hem de preguntar: quins són els més productius? Qui crea vida per a la llengua? Normalment, en les zones d’alta densitat la llengua està més viva, els parlants es protegeixen mútuament, i treballen a favor de la continuïtat de la cultura… Quan la compacitat cap a la llengua s’afebleix, normalment es torna opcional, accessòria. Tots els tipus de parlants són importants, i tots mereixen el suport de les institucions públiques, però hem de mirar la realitat cara a cara: hi ha diferents grups de parlants que necessiten diferents suports. I avui dia l’error més gran de les polítiques lingüístiques és que s’afavoreix només una banda. I això comporta que la gent que viu en els bastions se senti desemparada, perquè necessita ser l’objectiu de les polítiques lingüístiques.

—Però, fins a quin punt són bastions avui dia els bastions? En aquesta època de globalització, amb la digitalització, els nens i adolescents nascuts i crescuts en bastions també passen moltes hores socialitzant-se en llengües estrangeres, de ben petits. Com podem fer-hi front?
—És una bona pregunta, sí: avui dia, fins i tot les llengües grans, en plena globalització, entren en algunes dinàmiques que són més clares en les llengües minoritàries, perquè en el món digital l’anglès predomina. Totes les llengües del món ja tenen alguna relació diglòssica amb l’anglès. I després, a més, una llengua minoritària té una relació diglòssica amb les llengües de l’entorn, i també amb l’anglès: és a dir, quelcom de semblant a una diglòssia doble. Però sí, és una bona pregunta, perquè demostra la superficialitat de les polítiques lingüístiques establertes. Les polítiques actuals es basen en factors fàcils de promoció de la llengua, superficials, que no entren en qüestions de fons. En efecte, incidir en les dinàmiques socials és molt més difícil que prendre unes altres mesures. Fins i tot les llengües minoritàries més fortes, com ara el català, l’èuscar i el gal·lès, estan en crisi. Per tant, això vol dir que alguna cosa va malament en el diagnòstic, i que cal jugar net amb els parlants, perquè veuen una gran diferència entre què es diu i què passa. Els euskalduns, d’alguna manera, són afortunats comparats amb moltes altres comunitats de parlants, perquè al País Basc hi ha institucions que miren cara a cara la situació: he estat amb membres del Clúster i d’UEMA, per exemple, i ara organitzem una conferència internacional per a la tardor. Serà molt important aquesta trobada per a identificar els principals desafiaments actuals i elaborar noves estratègies.

—Aquesta tendència a amagar la realitat ha predominat a Europa en les principals entitats que promouen les llengües minoritàries?
—No mirar cara a cara la realitat és ser negacionista, és negar què passa. A Irlanda, per exemple, és així. És una negació que es basa en un optimisme fals; la gent necessita bones notícies, però aquest optimisme necessita unes bases, però, com poden ser optimistes les polítiques sobre llengües minoritàries si neguen la realitat? Negar les dificultats que tenen els parlants, sobretot no mirar els problemes que tenen als bastions, és un optimisme tòxic, que nega la realitat, i a conseqüència d’això la situació empitjora. Aconseguir nous parlants, per exemple, és un assoliment positiu, però això comporta uns altres desafiaments, i també s’hi ha de fer front. En aquest camí, si només es posa l’èmfasi en l’optimisme tòxic, al País Basc, per exemple, no hi haurà bastions, predominarà la cultura de la llengua majoritària, el castellà, i l’èuscar al final es convertirà en una afició per als parlants espanyols. Que l’èuscar sigui com un hobby potser farà feliços a molts, però cal preguntar als euskalduns si volen una llengua viva o si volen una llengua convertida en un hobby. I les polítiques lingüístiques, avui dia, van per aquest camí del hobby, no a favor d’una cultura viva.

—Heu esmentat Irlanda: quina lliçó cal treure del camí fet allà?
—Que la generació que viu ara als bastions, als Gaeltacht, serà segurament l’última. D’ençà dels anys 90, els bastions estan en crisi, però la política lingüística irlandesa ha estat negacionista sobre això: sempre s’ha posat l’èmfasi en la necessitat de nous parlants més que no pas en mantenir els que ja té, i aquesta mateixa filosofia ha colonitzat també els bastions. Ha estat un camí cap al fracàs, i, per això, aquesta serà l’última generació que viurà en gaèlic. No la que usarà el gaèlic una vegada el dia, sinó la que viurà en gaèlic de veritat les vint-i-quatre hores del dia. Les entitats de promoció del gaèlic són moltes, i, de fet, crec que viuran més temps que la comunitat gaèlica; és una ironia, però ningú no s’atreveix a dir-ho, per por de perdre els recursos que reben, les subvencions. Malgrat ser un estat, i tot i haver fet polítiques lingüístiques durant cent anys, la dura realitat és que la veritable comunitat gaèlica es mor.

—I que s’hi pot fer?
—A Irlanda, només queden 20.000 parlants del gaèlic als bastions: els que tenen el gaèlic com a primera llengua, i viuen en gaèlic normalment. En canvi, 1,7 milions de persones diuen que poden parlar-lo d’alguna manera. No sabem si el saben, però ells han dit que saben alguna cosa en gaèlic. I això és, precisament, el resultat de cent anys de política lingüística simbòlica. A Escòcia, als bastions hi ha només 11.000 persones. Cal mirar aquestes realitats cara a cara: és important fer viable socialment, econòmicament i territorialment els bastions; en la mesura que aquests es buiden, la situació de la llengua és com més va més difícil.

Al cap d’un any que Salvador Illa fos investit president del govern de la Generalitat i que, simultàniament, el president a l’exili, Carles Puigdemont, fes acte de presència a penes a mig quilòmetre de distància torejant la persecució de la policia autonòmica per adreçar-se a les tres mil persones que ocupaven el centre del passeig de Lluís Companys, potser paga la pena d’esbrinar on som i cap a on anem, perquè, d’on venim, tothom n’està, en grau major o menor, al cap del carrer.

Al marge de propagandes i de voluntats més o menys parcials i interessades, la sensació que hom viu al país és que no tenim, pròpiament, qui ens defensi enfront de l’estat enemic, que no ha cessat d’actuar en peu de guerra des de l’octubre del 2017. (N’hi haurà que diran que sempre ho ha estat, en peu de guerra, però Espanya mai no s’havia enfrontat a un desplegament antagonista al carrer com el que va representar, democràticament i massivament, el Primer d’Octubre en nom de la independència d’un territori dominat.) Salvador Illa no ens pot defensar, menys per impossibilitat tècnica o material, imposada pels límits de l’estat autonòmic (només cal mirar la qüestió del finançament per fer-se’n una idea aproximada), com per voluntat clara i manifesta (no pas en termes morals, sinó estrictament per convicció ideològica) de no voler-nos defensar (“¿de què?”, diria ell, “si som Espanya, i a ella ens devem?”). La seva presidència és buida de contingut nacional, en la situació política present, i actua com una terminal de l’estat per a l’administració de les coses. (Se’ns pot objectar que, en temps anteriors, Jordi Pujol també mirava d’administrar les coses, però no pas com a perllongament de la voluntat de l’estat, sinó com a competidor fins on la corda donava de si: era un “hàbil negociador” amb un disseny d’estat català al capdavant, però amb la pedra a la sabata dels interessos de partit que llastaven la potencialitat de portar l’antagonisme al límit: si l’estratègia de CiU hagués estat aquesta, hauria esdevingut un partit de masses populista arrossegador tant de l’elit com de la morralla del país.)

Entretant, Carles Puigdemont resta als llimbs de qui hauria d’estar al capdavant d’un país més necessitat que mai d’un lideratge nacional mentre contribueix a la “governabilitat” de l’estat opressor jugant a la manera antiga entre un PSOE que el necessita i un PP que el necessitarà. No sabríem trobar una posició més semblant a la de l’antic PSC, quan clamava que venia el llop del PP, o la del catalanisme polític històric, quan sostenia la monarquia de la Restauració per por del republicanisme plebeu. I mira que les masses que van votar el Primer d’Octubre només volien una independència sense trencar un plat. Si Puigdemont i Junts sospitessin que, a hores d’ara, fer la independència demana de trencar una botiga sencera de plats-i-olles, entendríem la seva posició de saltamartí; però si només responen a la miopia política, o a una incapacitat de llegir el moment històric, aleshores caldrà dir que el seu arròs està covat i ben covat.

Entre l’estultícia d’un govern que només governa mercès a la propaganda oficial i als mitjans amics o estabulats, i la indeterminació d’un president legítim, incapacitat per a dirigir un moviment d’alliberament nacional sense hipoteques de partit ni de classe, el país resta a mercè d’una inèrcia que cada vegada presenta més mostres d’erosió i d’indiferència; que depèn cada vegada més de forces que no pot controlar econòmicament, socialment o políticament; que ha convertit l’energia que el va portar al caire de la independència en una passivitat fatalista que alimenta el retorn al mesellisme autonomista, disfressat d’irredemptisme; i que cova projectes subalterns del sistema de partits per molt que s’escarrassin a condemnar-lo amb la boca petita.

Els bombers donen per controlat l’incendi forestal de Mont-ras (Baix Empordà) i continuen treballant-hi amb una desena de dotacions, de les quals sis són vehicles d’aigua, segons que han informat. El foc va començar diumenge a la tarda i va implicar el confinament de les zones més properes. El telèfon d’emergències 112 va rebre el primer avís a les 18.31 i unes 300 trucades alertant-ne.

Bon dia!

Continuem treballant a l’incendi de Mont-ras (Baix Empordà), que està CONTROLAT.

A hores d’ara, hi som amb una desena de dotacions, de les quals, 6 són vehicles d’aigua.

— Bombers (@bomberscat) August 4, 2025

En total, els Bombers de la Generalitat hi han destinat més d’un centenar d’efectius que ahir ja van aconseguir estabilitzar el foc, tot i el vent de marinada que empenyia les flames. L’incendi va obligar a confinar unes 250 persones. Els bombers ja havien desplaçat efectius de reforç a l’Empordà els darrers dies per si hi havia algun foc.

De fet, a la comarca veïna de l’Alt Empordà hi ha hagut 19 municipis en risc extrem d’incendi aquest diumenge i no ha estat fins aquesta nit que els Agents Rurals han anunciat l’aixecament de les restriccions d’accés al parc natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera. Així, avui ja no es troben al nivell 4 del Pla Alfa, sinó al 3 (risc molt alt) o 2 (alt) per la millora de les condicions.

amb DJ Refrescos - Lloc: Riera zona nova coberta

El primer ministre de l’estat d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha demanat formalment al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) que intervingui a Gaza per proporcionar atenció mèdica immediata als ostatges israelians supervivents retinguts per Hamàs.

Un treballador de la Mitja Lluna Roja palestina mor en un atac israelià contra la seu de Jan Yunis

L’oficina de Netanyahu ha informat que el primer ministre ha trucat al cap de la delegació del CICR a Israel i als territoris palestins ocupats, Julian Larison, i li ha demanat que el comitè participi en el subministrament d’aliments als ostatges i els ofereixi tractament mèdic.

El CICR ha tingut un paper actiu en la situació dels ostatges israelians a Gaza, ja que ha utilitzat els seus treballadors com a testimonis en els intercanvis entre ostatges i presoners palestins. Aquestes operacions es van acabar quan Israel va trencar el 18 de març l’alto-el-foc que les permetia.

Netanyahu fa aquesta petició arran de la publicació de vídeos en què apareixen dos ostatges, Evyatar David i Rom Braslavski, amb un aspecte pàl·lid i demacrat, presumptament a causa de la manca d’aliments. Hamàs i la Jihad Islàmica, que han difós les imatges, han dit que volien denunciar que el blocatge israelià afecta la seva capacitat de garantir la salut dels ostatges.

Per la seva banda, Netanyahu ha remarcat a Larison que Hamàs menteix sobre l’existència d’una fam sistèmica i ha acusat el moviment islamista palestí d’infligir abusos físics i mentals brutals als ostatges.

També ha exigit als estats que denunciïn les accions d’Hamàs i deixin de donar-los suport, directe o indirecte, tot remarcant que les seves accions són contràries al dret internacional i a la Convenció de Ginebra.

El CICR ha informat que ha demanat a Hamàs que permetin els seus treballadors humanitaris de proporcionar atenció mèdica immediata als ostatges israelians en perill de mort per inanició com a pas previ a ser alliberats.

Per contra, Hamàs s’ha mostrat receptiu davant la possibilitat que un equip del CICR atengui directament els ostatges en perill de desnutrició, o bé els faci arribar un paquet d’assistència, però ha condicionat l’operació a l’obertura total i sense restriccions de l’entrada d’ajuda humanitària per a tota la població de l’enclavament palestí, i a l’aturada immediata dels atacs aeris d’Israel.

Un jove de 23 anys ha estat ferit greu després de saltar a l’aigua des d’unes roques al municipi de Santanyí (Mallorca). Els serveis d’emergència han rebut una alerta vora les 14.45 perquè un jove havia saltat a l’aigua d’una alçada d’uns vint metres i tenia dificultats per a moure les cames.

El personal d’una ambulància de suport vital avançat ha coordinat l’assistència amb els bombers de Mallorca, perquè es trobava en una zona de difícil accés.

Una volta han valorat i estabilitzat el pacient, els sanitaris l’han traslladat en estat greu a l’Hospital Son Espases.

Els equips de rescat han trobat els cossos sense vida dels cinc miners que havien quedat atrapats el dijous a la mina el Teniente, la mina de coure subterrània més gran del món, situada a Machalí, un municipi de la regió d’O’Higgins, a 83 quilòmetres de Santiago de Xile. Ho ha confirmat el fiscal de la regió d’O’Higgins, Aquiles Cubillos. Així, el número total de víctimes mortals de l’accident s’eleva a sis.

La companyia estatal Codelco, operadora de la mina, també ha confirmat la troballa i ha identificat el miner trobat ahir: Gonzalo Núñez Caroca. “Acompanyem l’angoixa que aquesta situació genera a les famílies i a tota la comunitat”, ha comunicat la companyia en una nota.

Més d’un centenar de persones han treballat durant les darreres 48 hores entre les runes de la galeria on es trobaven els miners, a la recerca d’una possible zona de refugi on els treballadors s’haurien pogut protegir.

Aquest dijous, un terratrèmol va esfondrar la mina, situada cinc-cents metres sota terra, i la sortida va quedar totalment tapada. L’esfondrament va ser causat per un terratrèmol de magnitud 4,2 registrat a les 17.34. L’accident és el més greu després de l’esllavissada de la mina de San José, a la regió d’Atacama, que va deixar atrapats durant dos mesos trenta-tres miners el 2010, que van ser rescatats amb vida en una operació històrica.

El Teniente és la mina de coure més gran del món i té més de 4.500 quilòmetres de galeries excavades. Més d’un centenar d’efectius continuen perforant entre les runes de la galeria on es trobaven els miners per cercar una possible zona de refugi on es poden haver protegit els treballadors que resten desapareguts.

Un home va ser ferit a causa d’un tret d’una arma de foc, anit, vora les 23.30, al carrer del Comte d’Urgell de Barcelona. Segons que han confirmat els Mossos d’Esquadra, l’home ha estat traslladat a l’hospital i, quan les forces de l’ordre han arribat al lloc dels fets, la seva vida no perillava.

Els Mossos han obert una investigació per esclarir la motivació i les circumstàncies de l’agressió i determinar-ne l’autoria.

El cos d’Anna S., cooperant lleidatana de 22 anys que va morir en un accident de trànsit fa uns dies a Malawi, arribarà a Catalunya demà, segons que han explicat fonts de la família. Els familiars han agraït l’acompanyament de l’ambaixada espanyola a Harare (Zimbàbue) i de la cònsol de Malawi durant tot el procés de repatriació.

Així, la família farà una cerimònia de comiat en els pròxims dies i ha començat una campanya de micromecenatge per fer una donació solidària en nom de la jove per a ajudar la comunitat palestina. De fet, era coneguda per la seva vinculació a entitats esportives i culturals, segons que ha avançat el diari Segre i ha confirmat a EFE la sots-delegació del govern espanyol a Lleida.

Durant l’accident, la víctima anava acompanyada d’una amiga i companya d’universitat catalana, que d’ençà de dimecres és a Johannesburg, atesa pels metges de la ciutat sud-africana. La noia va rebre una transfusió de sang i, malgrat que té ferides de consideració, té opcions de recuperar-se.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha denunciat que IB3 “torna a l’època fosca” del govern presidit per José Ramón Bauzà perquè ha reprès l’emissió de films en castellà. L’entitat reclama una rectificació immediata perquè considera que incompleix la mateixa llei de l’ens públic.

Els treballadors d’IB3 en vaga intenten de boicotar l’emissió de l’informatiu

En un comunicat, lamenta el canvi de rumb de la radiotelevisió i demana al consell de direcció que rectifiqui perquè, a parer seu, vulneren l’estatut d’autonomia, la Llei de normalització lingüística, la Llei audiovisual de les Illes i, sobretot, la Llei de l’ens públic. Tal com recorda l’entitat, l’article 26.1 d’aquesta normativa estableix que la programació de la radiotelevisió de les Illes ha de complir les funcions de servei públic i ha de contribuir a la normalització de la llengua i la cultura pròpies de les Illes. Així, remarca que la llengua vehicular de tota la programació és el català, d’acord amb allò que disposen l’estatut de les Illes i la Llei de normalització lingüística, tot respectant les modalitats lingüístiques pròpies, i cita l’article que estableix que aquest requisit també s’aplica a la producció audiovisual de l’ens i de les empreses filials prestadores.

L’OCB subratlla que la llengua d’IB3 no és una opció, sinó un mandat que s’ha de complir i ha de reforçar la normalització lingüística del català. L’entitat afegeix que no té cap sentit que la ciutadania de les Illes pagui un servei que pot trobar en castellà en centenars de canals.

El president de l’organització, Antoni Llabrés, ha reivindicat que IB3 va néixer amb l’objectiu de reforçar els senyals d’identitat de les Illes i atendre adequadament les necessitats informatives, entre més finalitats de caràcter social i cultural.

Segons l’OCB, IB3 no pot funcionar al marge de la llei i una televisió autonòmica no té sentit si no té arrelament al territori.

Més per Mallorca amenaça de reprovar el director de l’ens

Per la seva banda, Més per Mallorca ha exigit que la televisió pública recuperi l’emissió íntegra dels films en català, tal com havia estat fins ara. La formació ha advertit que, si no es rectifica immediatament, demanaran la compareixença al parlament i la reprovació del director general de l’ens públic, Josep Codony.

El coordinador del partit, Lluís Apesteguia, ha recordat que a les Illes hi ha actualment vint-i-tres canals de televisió que emeten films doblats: vint-i-dos en castellà i només un –IB3– ho feia fins ara en català. “Eliminar aquesta garantia en l’únic canal que sempre les havia ofert en català suposa un pas més en la croada d’odi del pacte PP-Vox contra el català, contra els drets lingüístics dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, i contra tot allò que ens defineix com a poble”, ha denunciat en un comunicat.

Centenari de la Gruta de Lourdes d'Arenys de Mar 1925-2025 - Lloc: Gruta de Lurdes

El fenomen dels peluixos Labubu ha arribat a Barcelona amb l’obertura de la primera botiga de Pop Mart, que comercialitza aquests articles xinesos i més. Desenes de joves van fer nit al carrer per poder adquirir els productes i la cua va arribar a ocupar des del Portal de l’Àngel fins a la plaça de Catalunya, on és situat el nou establiment que tot just va obrir ahir. A més, Betevé ha explicat que alguns clients van arribar a fer quatre hores de cua per poder aconseguir un d’aquests ninots.

Els Labubu són uns peluixos col·leccionables dissenyats per l’artista hongkonguès Kasing Lung. Es tracta figures petites, sovint per a portar al clauer o penjar de motxilles i bosses, que tenen el cap i els ulls grans, a més d’un somriure malèvol que mostra unes dents puntegudes.

La tendència dels Labubu s’origina a les xarxes socials. Figures destacades de l’escena del pop coreà els han popularitzat, com ara els integrants del grup BTS i les cantants de Black Pink, que tenen milions de seguidors. A més, personalitats com ara Kim Kardashian i les cantants Dua Lipa i Rihanna també els han exhibit, tot generant un fenomen viral semblant al que es va viure amb els Sonny Angels.

Protecció Civil ha anunciat el tancament dels accessos al parc natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera avui per perill extrem d’incendi. Així, ha posat en fase d’alerta el pla especial d’emergències per incendis forestals del Principat (INFOCAT), i els Agents Rurals han activat el nivell 4 del pla alfa per risc de foc forestal en una vintena de municipis de l’Alt Empordà.

Concretament, afecta les localitats d’Agullana, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Colera, el Port de la Selva, Espolla, Garriguella, la Jonquera, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Portbou, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle. A més, vint-i-dos municipis catalans més de cinc comarques restaran en nivell 3 del pla alfa per risc molt alt.

El cos d’Agents Rurals fan una crida a la ciutadania perquè augmenti les precaucions davant l’elevat risc d’incendi i recomana d’evitar activitats de risc a la natura. També demana d’esquivar zones forestals, sobretot en les hores de més insolació, i recorda que arribar al nivell 3 del pla alfa comporta la prohibició de fer activitats a menys de 500 metres d’un terreny forestal.

L’agència nuclear de l’ONU ha alertat d’explosions i activitat militar a les proximitats de la central nuclear de Zaporíjia, situada en territori ocupat d’Ucraïna. Les autoritats russes, que la gestionen, han denunciat que un atac de les forces ucraïneses ha causat un incendi a les instal·lacions. Segons que han informat a la xarxa Telegram, el foc ja està controlat. “El nivell de radiació al complex industrial i a la zona de protecció sanitària és dins els límits naturals i no representa un perill per a la població ni el medi”, ha informat la direcció russa de la planta.

La instal·lació afectada, segons Rússia, és a 1.200 metres del perímetre de la central nuclear. Els inspectors russos han trobat el cos sense vida d’un civil en un vehicle a prop del recinte. Les autoritats n’acusen Ucraïna de la mort, però no especifiquen si ha estat durant el mateix atac que han denunciat i tampoc n’han facilitat la identitat.

Els bombers del Ministeri d’Emergències rus han denunciat també un segon atac d’Ucraïna mentre treballaven per apagar les flames. L’exèrcit ucraïnès encara no ha fet declaracions sobre aquestes acusacions. Ambdós països es culpen mútuament de cada incident violent a la central d’ençà que va començar la guerra, malgrat els advertiments de l’agència nuclear de l’ONU sobre el risc de catàstrofe si la seguretat de la central es veu compromesa.

La mateixa agència nuclear de l’ONU, l’OIEA, mitjançant el director general, Rafael Mariano Grossi, ha constatat que el seu equip a la central ha sentit explosions i ha vist fum procedent d’un lloc proper. “L’equip de l’OIEA va ser informat pels responsables de la instal·lació que havien estat atacats per bombes i drons vora les 9.00, moment en què l’equip també va sentir activitat militar”, ha explicat.

Grossi ha recordat que qualsevol atac a la rodalia d’una central nuclear, sigui quin sigui l’objectiu, comporta riscs potencials per a la seguretat nuclear i s’ha d’evitar. Així mateix, ha tornat a demanar la màxima contenció militar a prop d’aquestes instal·lacions per evitar un accident nuclear.

La Mitja Lluna Roja palestina ha denunciat que almenys un dels seus treballadors ha mort i tres més han estat ferits en un incendi originat a conseqüència d’un atac de l’exèrcit israelià a la seu de l’organització a Jan Yunis, a Gaza. “Un membre del personal de la Mitja Lluna Roja palestina ha mort i tres més han estat ferits quan les forces israelianes han atacat la seu de la societat a Jan Yunis, cosa que ha causat un incendi al primer pis de l’edifici”, ha detallat l’organització en un comunicat difós a la xarxa X.

Almenys vint-i-un palestins morts en nous atacs israelians a Gaza

En una altra publicació compartida poc després, la Mitja Lluna Roja palestina ha difós un vídeo que documenta els primers moments de l’atac i de l’incendi, amb l’etiqueta Not a target (“No són un objectiu”), amb la qual reivindiquen que els equips mèdics i humanitaris, igual com la població civil, no han de ser mai objectiu militar.

L’ofensiva israeliana contra Gaza, que l’estat d’Israel diu que respon als atacs del 7 d’octubre de 2023, ha causat fins ara 60.400 morts i 148.700 ferits, segons que han denunciat les autoritats sanitàries de Gaza, controlades per Hamàs.

A més, 1.422 persones han mort a les cues d’ajuda humanitària i 162 palestins més, entre els quals 92 infants, han mort a causa de la fam o la desnutrició.

Avui, 3 d’agost de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

– Deu anys de Junts pel Sí, el record i l’aprenentatge d’una unitat excepcional.

– Condemna contra l’extrema dreta a Sant Just: una sentència reconeix l’odi ideològic en l’agressió a un independentista.

– Energia solar: en desmuntem els mites en contra, els malentesos i les desinformacions.

– “Benvinguts a l’infern”: els horrors de la megapresó d’El Salvador a què els Estats Units han deportat centenars d’immigrants.

– Lluís Bernils: “A comarques la cuina catalana és viva, no hi trobes els tatakis i ramens”.

– Receptes d’estiu: braç de patata amb bonítol escabetxat de Jordi Vilà.

– Leticia Martín: “A Catalunya podríem tenir molts més festivals d’arts escèniques amb una programació forta”.

– Nou repte d’estiu: trobeu el tema amagat en el Mot-li!

– Quina notícia us va impactar més el 1997? Jugueu al nou joc dels ‘Trenta anys!’ i podreu emportar-vos un regal.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Lloc: Part baixa de la Riera

L’incendi forestal de primera hora de la vesprada d’avui a Riba-roja (Camp de Túria) ja ha estat extingit després d’haver estat controlat, estabilitzat i d’haver-se retirat dos dels mitjans aeris, segons que ha informat el Consorci de Bombers de València.

El batlle de Riba-roja, Robert Raga, va explicar a l’agència EFE que hi va haver certa tensió perquè el foc s’havia estès pel Parc Natural del Túria, concretament a la partida de Botaia, tocant al nucli urbà, i n’ha cremat una hectàrea.

El Consorci va informar que l’avís de l’incendi s’ha rebut a les 16.35. És una zona de vegetació i canyar del Parc Natural del Túria. S’hi va mobilitzar un dispositiu d’extinció format per tres dotacions de bombers, quatre brigades BRIFO, un coordinador forestal del Consorci, cinc unitats de bombers forestals i tres mitjans aeris de la Generalitat.

L’incendi era molt a prop del col·legi públic Camp de Túria i d’una quarantena d’habitatges, segons Robert Raga, que va valorar la intervenció ràpida i força eficaç dels bombers, que amb dues avionetes i un helicòpter van aconseguir d’estabilitzar el foc.

“Donaran l’incendi per extingit quan hagin passat unes hores, i encara hi ha diverses dotacions controlant-ho, però el perill que hi havia per la proximitat a les cases ja ha passat”, va afegir el batlle.

El centre de coordinació d’emergències va establir la situació 1 del pla especial d’incendis forestals (PEIF) en l’incendi de Riba-roja. Aquesta situació correspon a un o més incendis forestals que, segons l’evolució prevista, poden afectar greument béns forestals o bé afectar lleument la població i béns de naturalesa no forestal.

Continua la recerca dels dos ocupants de l’avioneta acrobàtica biplaça caiguda al mar ahir davant el far del port de Sóller (Mallorca). Hi treballen especialistes del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil (GEAS), Servei Marítim i Servei Aeri.

L’accident es va produir ahir cap a les 20.00 del vespre en aigües amb una profunditat d’uns trenta metres. L’avioneta acrobàtica biplaça havia sortit de l’aeròdrom de Binissalem unes dues hores abans, segons que van informar aquest dissabte als mitjans de comunicació des de la Guàrdia Civil.

Segons que han informat els Bombers de Mallorca, han rebut l’avís vora les 20.52. A les 20.07, el Servei d’Emergències 112 de les Illes ha rebut la trucada d’una persona que ha vist l’accident, i unes quantes embarcacions també l’han vist, segons el 112.

De moment, s’han trobat restes de l’avioneta. El 112 ha precisat que unes quantes embarcacions van veure restes flotant a l’aigua i que, segons el Servei d’Emergències, l’avioneta es deu haver enfonsat.