El portaveu dels Comuns al parlament, David Cid, ha demanat al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, que intervingui per frenar la nova ofensiva israeliana a Gaza anunciada pel primer ministre Benjamin Netanyahu. Segons Cid, l’ONU té la responsabilitat de fer ús de la força per evitar la invasió, i ha dit que, si cal, s’actuï militarment: “Si fa falta, bombardejant posicions militars israelianes.”

“Vivim un genocidi en directe i ja no estem en el temps de les paraules”, ha dit en declaracions al parlament. “Per tant, des dels Comuns reclamem a Nacions Unides i al seu secretari general que facin servir l’ús de la força.” Cid ha explicat que Guterres pot articular aquesta intervenció militar sota el paraigua del capítol setè de la Carta de les Nacions Unides, que permet d’emprar la força per a mantenir la pau i la seguretat internacionals. “El dret internacional l’empara”, ha insistit, tot remarcant que cal garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza i evitar una ocupació que considera “la consumació final d’aquest genocidi sobre la població palestina”.

“Cal parar els peus a Netanyahu i a l’exèrcit d’Israel, i cal passar, d’una vegada per totes, de les paraules als fets”, ha dit. “Sota la bandera de l’ONU es pot articular aquest ús de la força i així evitar que Israel continuï bloquejant la frontera.”

Cid ha denunciat que l’anunci d’una invasió definitiva posa en risc la vida de dos milions de palestins, i ha considerat que aquesta situació és absolutament intolerable.

A banda, el portaveu dels Comuns ha exigit a la consellera d’Interior, Núria Parlon, que rescindeixi immediatament els cinc contractes menors que el departament ha signat aquests darrers anys amb Guardian Homenada Security S.A., una empresa vinculada a fabricants d’armament israelians. Ahir, Interior va confirmar que els contractes, formalitzats entre el 2020 i el 2024, servien per a l’adquisició de material per a la formació policial. Cid ha recordat que aquests acords es van fer durant l’anterior mandat, encapçalat per ERC, i ha criticat que els republicans prenguessin aquesta decisió: “Alguns contractes són del febrer del 2024, quan ja estava en marxa una operació que tenia com a objectiu el genocidi a la Franja de Gaza.”

Ha afegit que aquests fets no es poden justificar en cap context i ha reclamat coherència institucional. “No podem fer declaracions simbòliques contra el genocidi i, alhora, comprar armes a qui l’executa”, ha conclòs.

El pregó de la festa patronal d’Elx, enguany a càrrec del cantant i col·laborador mediàtic madrileny Mario Vaquerizo, ha aixecat polseguera.

El Tempir ha criticat durament l’actuació de Vaquerizo, acusant-lo d’ignorant per haver utilitzat expressions com “iliciteño” (‘il·licità’) i haver fet referència a la “Madre del Neus” (‘Mare de Déu’) durant el seu discurs.

Segons El Tempir, “dir ‘iliciteño’ i parlar de la ‘Madre del Neus’ en el pregó d’Elx no és humor, és ignorància”. A més, subratllen que la responsabilitat no recau en Vaquerizo, sinó en el batlle, a qui culpen de “rebaixar el nivell del pregó a un espectacle d’incultura”.

Vergonzoso el pregón de Mario Vaquerizo. Se inventa el gentilicio de Elche, que ahora es iliciceños, y la Marededéu la Madre Neus. Pablo Ruz debe unas disculpas a toda la ciudad por tan bochornoso espectáculo . @sextaNoticias @laSextaTV @A3Noticias @telecincoes pic.twitter.com/MXFMkMQwRO

— Juan C. (@JuanCarlosGRuiz) August 7, 2025

El Partit Popular, amb el batlle Pablo Ruz al capdavant, havia defensat la tria de Vaquerizo assegurant que el pregó seria “divertit i molt diferent”, amb un esperit festiu i religiós renovat.

Un veí de Terrassa de seixanta anys es va morir dimecres en un accident al Mönch, als Alps suïssos, segons han confirmat fonts municipals i de la policia de Berna a l’ACN. La dona que l’acompanyava ha resultat ferida greu i es troba hospitalitzada.

Tots dos estaven fent el descens, lligats un amb l’altre, després d’escalar el cim Mönch, a la localitat de Fieschertal, quan per causes que s’investiguen, van caure centenars de metres al buit en un dels trams finals de la ruta. La policia de Berna va rebre l’avís poc abans de les 11.50, i els serveis d’emergència no van poder fer res per salvar la vida de l’home, que va morir al lloc de l’accident. La dona, greument ferida, va ser evacuada d’urgència en helicòpter fins a un hospital.

A banda dels helicòpters d’Air-Glaciers, en les tasques de rescat hi van intervenir també membres del Servei de Rescat Alpí Suís i especialistes en muntanya de les policies cantonals de Berna i del Valais. En aquesta línia, la fiscalia del Valais ha obert una investigació per aclarir les circumstàncies de l’accident.

El Mönch, de 4.107 metres, forma part del massís de l’Eiger, el Mönch i la Jungfrau, al cor dels Alps bernesos. És una de les muntanyes més emblemàtiques de Suïssa i cada any centenars d’alpinistes intenten de fer-ne el cim, sovint partint de la mítica estació de Jungfraujoch.

El conseller d’Acció Exterior, Jaume Duch, ha fet un piulet lamentant la mort. “Lamento profundament la mort d’un alpinista català a Suïssa, en un accident de muntanya en què també ha resultat ferida greu la seva companya”, ha expressat. També ha dit que el govern està en contacte amb la família i les autoritats.

Lamento profundament la mort d’un alpinista català a Suïssa, en un accident de muntanya en què també ha resultat ferida greu la seva companya.

Des del @govern estem en contacte amb la família i les autoritats en aquests moments difícils i ens posem a la seva completa disposició.

— Jaume Duch (@jduch) August 8, 2025

El Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) ha denunciat que el pla aprovat pel govern israelià per ocupar la ciutat de Gaza i evacuar-ne tots els habitants és un “crim de guerra” i una continuació de la seva política “genocida”, que equival a una neteja ètnica del poble palestí.

Segons que ha afirmat en un comunicat recollit pel diari Filastin, afí a Hamàs, la decisió demostra que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu govern “no es preocupen pel destí dels seus ostatges” i que són “plenament conscients que ampliar l’agressió implica sacrificar-los”. En paraules del moviment, això revela una actitud que ignora deliberadament les vides dels ostatges per “aconseguir aspiracions polítiques fallides”.

El govern israelià accepta el pla de Netanyahu per a ocupar la ciutat de Gaza i buidar-la de palestins

Hamàs també critica que el govern israelià cerqui de substituir el terme “ocupació” pel de “control” per referir-se a la seva acció sobre l’enclavament palestí, i considera que és un intent “flagrant” d’eludir les responsabilitats legals per les conseqüències dels “crims brutals” comesos contra la població civil.

A més, el comunicat atribueix l’aprovació del pla a la retirada sobtada d’Israel de la darrera ronda de negociacions. Assegura que Hamàs va mostrar “flexibilitat” durant les converses amb els mitjans per garantir l’èxit d’un possible alto el foc.

El pla va ser aprovat la matinada de divendres i recull la proposta de Netanyahu d’intensificar l’ofensiva militar a Gaza amb l’objectiu de prendre el control de la capital homònima. El document preveu accions com la “desmilitarització” del territori, el control de la seva seguretat i el “retorn de tots els ostatges, tant vius com morts”.

Els sindicats STEPV, UGT, CGT i CSO han convocat una vaga de professors de Formació Professional al País Valencià per les retallades de la Conselleria d’Educació en aquest àmbit. Hi ha més de tres-cents docents afectats i gairebé un miler d’alumnes que no podran cursar els cicles desitjats.

El professorat de Formació Professional s’ha mobilitzat durant el mes de juliol, amb el suport dels sindicats, per tal de pressionar per revertir aquestes retallades. No obstant això, els sindicats asseguren que la conselleria no ha atès les seues peticions i no ha rectificat.

Recorden que l’ordre de plantilles docents, que substitueixen els acords de plantilles signats per tots els sindicats de la mesa sectorial en 2023, retallen professorat dels cicles formatius semipresencials. També assenyalen que la Conselleria ha reduït cicles formatius en molts centres educatius del País Valencià.

És per això que els professors de Formació Professional van acordar convocar una vaga de dues hores el 8 de setembre, dia que comença l’activitat lectiva. Es concentraran a les direccions territorials d’Educació a Alacant i Castelló, i a la Conselleria d’Educació a València. La vaga serà d’11.00 a 13.00 i les concentracions es faran a les 12.00.

Els sindicats assenyalen que aquesta és la primera mobilització del professorat d’FP que continuarà amb noves accions, entre les quals no es descarta la convocatòria de més jornades de vaga.

La incorporació de la hiperplàsia suprarenal congènita al cribratge neonatal des del primer de juliol del 2024 ha permès de detectar set casos en nadons a Catalunya. Aquesta malaltia, d’origen congènit i genètic, és la darrera patologia afegida al programa de cribratge neonatal, que afecta les glàndules suprarenals, situades damunt dels ronyons i responsables de produir hormones importants com el cortisol, l’aldosterona i els andrògens. La detecció precoç permet de començar el tractament abans que s’hi presentin complicacions greus. Dels set casos detectats, quatre s’han diagnosticat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i tres a Sant Joan de Déu.

El programa, coordinat i finançat pel departament de Salut, forma part de l’estratègia de salut pública per a detectar precoçment 26 malalties rares i greus en la població neonatal mitjançant la prova del taló.

Les anàlisis es fan a partir de mostres de sang seca neonatal enviades al laboratori de cribratge neonatal de l’Hospital Clínic. A Catalunya s’hi utilitzen proves de segon nivell, segons els marcadors, en la mateixa mostra de sang del nadó, cosa que evita de demanar-ne segones mostres a les famílies, redueix la taxa de falsos positius, orienta el diagnòstic envers el tipus d’hiperplàsia suprarenal congènita i escurça el temps per obtenir el diagnòstic. Si el resultat de l’anàlisi és positiu, el nadó és derivat a les unitats de referència per a la confirmació diagnòstica i per començar el tractament.

Els infants afectats per aquesta malaltia, a causa d’una alteració genètica, tenen un dèficit d’un enzim determinat, que causa un augment de mida de les glàndules suprarenals (hiperplàsia). Hi ha diverses formes de presentació segons el grau de mal funcionament de l’enzim, una de clàssica, molt greu amb pèrdua salina –amb deshidratació i xoc–, i una de no clàssica, més lleu.

Aquest dèficit fa que les glàndules suprarenals produeixin menys cortisol i, en alguns casos, també menys aldosterona. Això provoca un augment dels nivells d’andrògens. En les nenes, aquest excés d’andrògens genera genitals externs d’aparença més masculina. En els nens, no hi ha alteració als genitals, però poden presentar-se amb deshidratació i xoc si la malaltia és en la seva forma més greu.

El tractament consisteix a administrar medicaments per substituir les hormones que manquen. Al llarg de la vida, es pot oferir una cirurgia per canviar l’aspecte masculí dels genitals externs que presenten algunes nenes afectades. La incidència de les formes clàssiques d’aquesta malaltia oscil·la entre un cas de cada 10.000 nadons vius i un cas de cada 20.000, segons la població estudiada.

José María Ángel, ex-secretari d’Emergències del País Valencià i fins fa pocs dies comissionat del govern espanyol per a la reconstrucció després de la gota freda del 2019, ha estat ingressat d’urgència a l’hospital de Llíria (Camp de Túria) després d’un intent de suïcidi, segons que ha informat Europa PressLa secretària general del PSPV, Diana Morant, ha informat a primera hora que es trobava en un estat greu i inconscient, però que ha pogut recuperar la consciència i “sembla que pugui tenir una bona evolució”.

La notícia arriba després d’una setmana de forta pressió mediàtica contra ell. El 29 de juliol, l’Agència Antifrau va filtrar en uns quants diaris un informe segons el qual Ángel s’havia beneficiat d’un títol universitari fals per accedir a una plaça de funcionari als anys vuitanta. El diari El Mundo fins i tot va publicar el títol fals que hi va presentar.

Tot i que ell ha defensat que aquell procés no requeria cap titulació superior, la polèmica va derivar en l’obertura de diligències per part de la fiscalia. La mirada mediàtica també es va adreçar cap a la seva esposa, Carmen Ninet, i pocs dies després Ángel, amb una llarga trajectòria com a batlle de l’Eliana primer i en diversos càrrecs després, va presentar la dimissió de tots els càrrecs: comissionat del govern espanyol i president d’honor del PSPV. Va denunciar que havia estat víctima d’un “atac injustificat” que li havia fet un dany personal “enorme”. El dia abans, la Diputació de València havia obert expedients d’informació reservada tant a Ángel com a Ninet perquè aportessin les titulacions que acrediten que compleixen els requisits per a sengles feines.

La Diputació de València investiga els títols de l’ex-comissionat de la gota freda i la seva parella

José María Ángel és una figura històrica del socialisme valencià. Va ser batlle de l’Eliana durant gairebé dues dècades i va assumir responsabilitats clau en la gestió d’emergències durant els governs de Ximo Puig. La seva trajectòria ha estat marcada per una llarga dedicació a l’administració pública. Fonts del PSPV han explicat a EFE que el partit està pendent de l’evolució clínica d’Ángel, i que avui mateix n’oferiran informació.

Diana Morant fa costat a José María Ángel i denuncia “setmanes d’assetjament”

Morant ha escrit que està “en estat de xoc i trencada de dolor” per l’estat d’Ángel. “Tota la meua estima i afecte per a ell i la seua família en aquests moments tan durs, després de setmanes d’assetjament. José María, tant de bo et recuperes com més prompte millor. Som al teu costat”, ha escrit. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha compartit el missatge de Morant i ha expressat el seu afecte a Ángel i la seva família.

Todo mi cariño y apoyo a José María Ángel y a su familia en estos difíciles momentos. https://t.co/86WhdGnFu4

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) August 8, 2025

Carles Puigdemont ha fet públic un missatge amb motiu del primer aniversari del seu retorn fugaç a Barcelona, el 8 d’agost de l’any passat, quan va aparèixer al passeig de Lluís Companys abans del ple d’investidura de Salvador Illa. “Ho vaig fer en el lloc i a l’hora anunciats”, diu, i “el desenllaç el coneix tothom”: la seva desaparició davant de la policia i retorn a l’exili a Bèlgica.

Avui fa un any que compareixia públicament a Barcelona, després de gairebé set anys de no haver posat els peus al Principat de Catalunya. Ho vaig fer en el lloc i a l’hora anunciats, amb la intenció d’assistir tot seguit al debat d’investidura del President de la Generalitat que…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) August 8, 2025

Sense entrar en detalls per “la maquinària repressora de l’estat espanyol”, i amb el pas del temps i “superada l’angoixa” d’aquells dies, Puigdemont diu que cal tornar a posar el focus en els motius que el van dur a assumir un risc evident. El primer, remarca, era el de caràcter democràtic: “Vaig ser escollit diputat al Parlament de Catalunya i tenia el dret i el deure de ser a la sessió on s’havia de votar la presidència del meu país.” I afegeix que l’ordre de detenció dictada pel Tribunal Suprem espanyol no pot inhabilitar un dret fonamental com aquest. En aquest sentit, explica que, vista la impossibilitat d’accedir al parlament sense ser detingut, qualsevol intent hauria estat un lliurament voluntari, “cosa que no ha estat mai en cap de les meves previsions ni intencions en aquest gairebé vuit anys d’exili”. I afirma, contundent: “Si l’estat espanyol creia que tenia el deure d’impedir el meu accés al parlament, jo tenia el deure d’intentar evitar la meva detenció.”

El Mundo encara treu foc pels queixals pel retorn de Puigdemont: “Va ser una burla gravíssima”

A banda del dret de representació, Puigdemont assenyala com a segona raó de pes la vigència de la llei d’amnistia, aprovada ja per les corts espanyoles i en vigor. Diu que a la llei no hi ha res que permeti al Tribunal Suprem espanyol de vulnerar-ne la lletra i l’esperit, i reivindica que era necessari assenyalar-ho: “Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu, una avaria en el sistema espanyol que impedeix que puguem parlar de democràcia plena.” També, diu, calia posar el focus en el comportament del president espanyol, Pedro Sánchez, a qui retreu la passivitat per a denunciar “el que és literalment una actitud colpista del Suprem”. També, denuncia la voluntat de “normalitzar” el clima polític català d’Illa, a qui acusa de voler “desnacionalitzar Catalunya”.

Tot i que reconeix que era conscient l’alt risc d’acabar detingut i empresonat a Madrid –”avui encara seria a la presó”, diu–, Puigdemont considera que “calia assumir el risc de trencar costures” per a posar de manifest l’incompliment de la llei  d’amnistia, aprovada i en vigor. I connecta aquest incompliment amb les raons per les quals defensa la independència, que “no ens hem de cansar mai d’explicar”, diu. Això, afegeix, “cadascú ho ha de fer a la seva manera”, i reivindica la seva: “Jo ho vaig fer fa un any d’una manera riscosa, amb l’ajuda indispensable gràcies al compromís i l’audàcia de moltes persones a les quals els dec un agraïment de per vida.” També agraeix la col·laboració als milers de persones que es van mobilitzar: “Vau posar la vostra determinació i el vostre cos per tal que la jornada acabés amb una derrota del sistema espanyol. Que també es tractava d’això: de trencar els plans repressors que els espanyols tenen preparats per a nosaltres.”.

Bàrbara Vidal: “Els mitjans no diuen els noms de violadors; en canvi, de mi en van dir nom i cognom”

Finalment, reivindica l’exili –“mal que els pesi a alguns”– com a forma de resistència i afirma que el seu deure és fer justament allò que l’estat espanyol vol impedir: mantenir-se en llibertat i amb plens poders polítics, no inhabilitat. Al final del missatge, afegeix una reflexió: “Mantenir la posició no sempre és còmode ni agradable. Però és una actitud fonamental que no hauríem d’abandonar mai, per més emprenyats, decebuts o desanimats que estiguem.”

 

Compreu Tres dies d’agost a la Botiga de VilaWeb

Un centenar de persones es van mobilitzar ahir a les portes del Coliseu Balear, a l’avinguda de Gaspar Bennàzar de Palma (Mallorca), per protestar contra una cursa de braus que s’hi feia. La mobilització, que ha aplegat activistes antitaurins, ha acabat amb la detenció d’una dona després d’una càrrega de la policia. El col·lectiu juvenil Arran i Alerta Solidària han convocat una concentració de suport davant els jutjats de Palma.

Les protestes es van fer abans de l’inici de la cursa de braus, a l’exterior del recinte. S’hi van mostrar cartells amb consignes com ara “Sang i dolor mai no poden ser tradició”, “No més infants dins” i “Jo també pensaria que el bou no pateix si no tingués empatia”.

La tensió va créixer i, com mostren les imatges que ha compartit Arran a les xarxes socials, va provocar la detenció a la força d’una manifestant, a qui van reduir prement el cap contra un cotxe aparcat.

CÀRREGUES POLICIALS I UNA COMPANYA DETINGUDA A LA CONCENTRACIÓ ANTITAURINA DE PALMA

Atentes a més informació i a possibles convocatòries. Responguem juntes a la repressió! pic.twitter.com/LTydhFpKbd

— Arran Mallorca (@ArranMallorca) August 7, 2025

La tornada de Carles Puigdemont, el 8 d’agost de l’any passat, va encendre la premsa espanyolista. Un any després, El Mundo encara no ho ha paït i ho deixa palès en un editorial titulat ‘La decadència política d’emblanquir a Puigdemont’. “Allò, en fi, va ser una burla gravíssima: una democràcia avançada és incompatible amb els fets que van passar llavors a Barcelona”, diu. Així mateix, assegura que Puigdemont va “humiliar tota la societat”.

El diari responsabilitza el govern de Pedro Sánchez del fet de no haver detingut Puigdemont, però li retreu sobretot haver acceptat els vots de Junts per a governar. “El 8-A va ser l’escenificació d’aquest desequilibri: un fugitiu convertit en soci essencial, que es passeja, parla, fuig i, un any després, continua marcant el ritme de l’acció del govern d’Espanya”, afegeix.

El Mundo insisteix que Puigdemont i Junts s’aprofiten de la debilitat de Sánchez, tant en l’àmbit parlamentari com en l’àmbit social –arran del cas Koldo–, per esprémer al màxim l’executiu, com ara amb l’acord de l’oficialitat del català la UE o el de la cessió de les competències d’immigració. “Junts, efectivament, no ha rebut tot allò que li havien promès. I no hi trenca. Per què? Perquè el seu poder no consisteix a governar, sinó a impedir que uns altres governin sense el seu permís”, continua.

“Si Sánchez cau, l’excepcionalitat que converteix Puigdemont en indispensable es desfà. Junts viu millor en el xantatge que en la normalitat institucional. Necessita aquest govern tant com el govern a ell. Ambdós mantenen una relació mútua de dependència crònica”, conclou.

Les autoritats israelianes han detingut set persones pel cap baix durant les manifestacions contra l’ofensiva militar a Gaza. La policia ha fet servir unitats de cavalleria i canons d’aigua per dispersar les multitudinàries protestes convocades davant la seu del Likud —el partit del primer ministre, Benjamin Netanyahu— i a prop de la seva oficina a Jerusalem.

A la capital, les mobilitzacions han reunit familiars de supervivents i de segrestats, que han reclamat un acord per a l’alliberament dels ostatges i el final de l’ofensiva israeliana sobre el territori palestí. Segons que informa el portal israelià Ynet, entre els crits que s’hi han sentit hi havia el d’“La pressió militar està matant els ostatges”.

A Tel-Aviv, les protestes han inclòs la crema de pneumàtics i l’inici d’una marxa que, un cop blocada per la policia, ha acabat amb el tall d’una carretera i l’encesa d’una foguera. El dirigent del partit opositor israelià els Demòcrates, Yair Golan, hi ha afirmat que “la guerra s’ha d’aturar ara, els ostatges han de ser alliberats. Això no aporta res a la seguretat d’Israel”.

Segons el diari israelià Times of Israel, les detencions s’han produït a la localitat de Karkur, al nord del país, i a Tel-Aviv.

Tres detinguts en protestes haredites contra el reclutament

Hores abans, grups de jueus ultraortodoxos haredites han blocat carreteres a les dues ciutats en protesta pels nous intents de les Forces de Defensa d’Israel de reclutar estudiants de les ieixivàs. Dos d’aquests estudiants havien estat detinguts dimecres per evasió del servei militar, segons el Times of Israel.

Els manifestants s’han enfrontat a la policia i tres han estat detinguts per llançar pedres als agents a Bnei Brak, als afores de Tel-Aviv, mentre que dos més han estat arrestats pel mateix motiu a Jerusalem.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

El gabinet de seguretat israelià ha aprovat per majoria un pla del primer ministre Benjamin Netanyahu per a ocupar la ciutat de Gaza, en una estratègia que ha dit que serviria per a posar fi a la guerra.

El document, que ell mateix ha anomenat “els cinc principis per a acabar la guerra”, preveu de desarmar Hamàs, retornar a Israel tots els ostatges vius i morts, desmilitaritzar la franja, mantenir-hi el control de seguretat d’Israel i establir-hi una administració civil alternativa que no sigui ni Hamàs ni l’Autoritat Nacional Palestina, sense aclarir quina legitimitat tindria.

Segons mitjans israelians i americans, l’objectiu del govern israelià seria buidar completament de palestins la ciutat de Gaza abans del 7 d’octubre, aniversari de l’atac d’Hamàs contra Israel, i obligar-los a traslladar-se a unes altres zones de la franja.

La decisió, presa de matinada després d’una reunió que s’ha allargat tota la nit, és un pas més en l’escalada de l’ofensiva israeliana contra Gaza. Poc abans Netanyahu havia declarat que Israel volia prendre el control de tot Gaza i després transferir-lo a forces àrabs “amistoses”, contràries a Hamàs. Tanmateix, el pla final s’atura ara com ara en l’ocupació de la capital, un canvi que pot reflectir la renuència de l’exèrcit i, en particular, del cap de l’estat major, Eyal Zamir, que ha advertit que una operació d’aquesta magnitud pot fer perilla la vida de la vintena d’ostatges vius que encara hi ha i afegir tensió a unes forces armades esgotades després de gairebé dos anys de guerres a la regió.

Les famílies dels ostatges han expressat una oposició frontal al pla, convençudes que qualsevol nova ofensiva a gran escala condemnarà els seus parents i tancarà qualsevol possibilitat de negociació per alliberar-los. Les protestes d’aquests familiars s’han afegit a les crítiques de sectors de l’oposició israeliana, que acusen Netanyahu de prendre decisions guiades més per interessos polítics i per la pressió dels socis de govern de la ultradreta que no pas per criteris estratègics o humanitaris.

Hamàs ha reaccionat ràpidament a la cadena de televisió Al Jazeera Mubasher, advertint que considerarà qualsevol força creada per governar Gaza segons la proposta de Netanyahu com una “força ocupant” vinculada a Israel, i ha insistit que la resistència armada continuarà mentre persisteixi l’ocupació. A Jordània, un alt funcionari ha replicat que els països àrabs solament donaran suport a una solució que compti amb l’aval dels palestins, i ha descartat de facto la idea que forces àrabs “amistoses” prenguin el control del territori sense un consens previ.

Mentrestant, organitzacions internacionals i agències humanitàries han advertit que l’ocupació de la ciutat de Gaza agreujarà encara més una crisi humanitària ja extrema, amb milers de morts, desplaçaments en massa i una greu escassetat d’aliments, aigua i medicaments. L’ONU ha fet una crida urgent a la contenció i ha recordat que qualsevol operació militar en zones densament poblades implica un gran risc de vulneració del dret internacional humanitari. L’escalada també preocupa alguns altres actors internacionals, que alerten que una ocupació prolongada pot obrir un nou capítol de guerra llarga i d’insurgència a la franja, amb conseqüències imprevisibles per a la seguretat regional i mundial.

Aquest moviment, que Netanyahu defensa com una passa imprescindible per a derrotar Hamàs i “garantir la seguretat d’Israel”, accentua la divisió interna i internacional sobre el futur de Gaza i allunya encara més qualsevol possibilitat immediata d’alto-el-foc o de procés polític de resolució del conflicte.

Lloc: Plaça Sa Boada

The Washington Post · Karen DeYoung, John Hudson, Shira Rubin i Lior Soroka

Els plans del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d’ampliar les operacions militars a Gaza i ocupar militarment l’enclavament de cap a cap comencen a agafar força.

Aquesta matinada, el gabinet de seguretat israelià ha aprovat per majoria un pla del primer ministre Benjamin Netanyahu per a ocupar la ciutat de Gaza. El document preveu el desarmament Hamàs, el retorn a Israel tots els ostatges vius i morts, la desmilitarització de Gaza, el control per part d’Israel de la seguretat a l’enclavament i l’establiment un govern civil alternatiu que no sigui ni Hamàs ni l’Autoritat Nacional Palestina, sense aclarir quina legitimitat tindria.

Segons la premsa israeliana, l’objectiu del govern israelià seria buidar completament de palestins la ciutat de Gaza abans del 7 d’octubre, aniversari de l’atac d’Hamàs contra Israel, i obligar-los a traslladar-se a unes altres zones de la franja. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, s’ha compromès a “fer efectiva amb professionalitat” qualsevol decisió que prengui el govern.

La decisió, un pas més en l’escalada de l’ofensiva israeliana a Gaza, sembla indicar que el govern israelià ha desestimat definitivament la via negociada amb Hamàs per a aconseguir un alto-el-foc. Les organitzacions humanitàries internacionals, han aquest sentit, han advertit que l’ocupació de la ciutat de Gaza agreujarà encara més una crisi humanitària ja extrema, amb milers de morts, desplaçaments en massa i una greu escassetat d’aliments, aigua i medicaments.

Un funcionari israelià explica que el govern ja ha obert converses amb el govern de Trump per a informar-los dels seus plans militars. “Hi ha un consens creixent que Hamàs no té interès a arribar a cap acord”, diu el funcionari –una de les diverses persones avesades amb els detalls del delicat procés de presa de decisions sobre Gaza–, que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament.

La Casa Blanca no ha respost a les preguntes de The Washington Post sobre els plans d’Israel i no ha volgut aclarir les declaracions de dissabte de Steve Witkoff, enviat especial de Trump al Llevant, que, a Tel-Aviv, digué a les famílies dels ostatges que la proposta d’un alto-el-foc temporal i el retorn de la meitat –aproximadament– dels vint ostatges israelians que encara romanen en poder d’Hamàs a Gaza no funcionava. “I mira que ho hem provat tot”, digué.

Trump, afegí Witkoff, “considera ara que tots els ostatges han de tornar a casa immediatament”. L’enviat especial afegí que el president nord-americà “no tolerarà acords parcials” i explicà que el govern nord-americà treballa en un pla de “tot o res”. Ambdues parts han rebutjat elements de la proposta que Witkoff ha presentat durant les negociacions.

Els detalls de la nova estratègia del govern nord-americà –i fins a quin punt té relació amb el canvi de plans de Netanyahu a Gaza–, continuen sense aclarir-se, segons que diplomàtics i famílies d’ostatges israelians que han estat en contacte amb funcionaris del govern nord-americà.

Representants de Catar i Egipte –que, juntament amb els Estats Units, han mitjançat en les converses entre Israel i Hamàs gairebé d’ençà que començà el conflicte, ara fa poc menys de dos anys– expliquen a The Washington Post que no tenen constància de cap nou acord d’alto-el-foc encapçalat pels Estats Units.

Tot i que fa temps que els sectors més extremistes del govern de Netanyahu defensen la presa total del control de Gaza, alts funcionaris de seguretat han insistit repetidament que Israel ja ha aconseguit l’objectiu de neutralitzar la capacitat d’Hamàs de governar Gaza o d’emprar l’enclavament com a plataforma d’atac contra Israel.

Les FDI afirmen que ja controlen més d’un 75% de Gaza, un territori densament poblat d’uns 365 quilòmetres quadrats. L’ONU ha declarat que tan sols un 12% de Gaza es troba fora de la zona militaritzada israeliana o de les àrees no afectades per les ordres d’evacuació de les FDI. La majoria dels 2,2 milions d’habitants de Gaza viuen ara en campaments improvisats a la part sud de la franja.

Per un seguit, les FDI s’han abstingut d’operar en els punts de l’enclavament on la intel·ligència israeliana creu que hi ha els ostatges. Les famílies dels ostatges, com també molts funcionaris de seguretat israelians, fa temps que defensen que l’única manera d’alliberar els ostatges és amb un acord negociat.

“Netanyahu ha decidit d’ocupar la franja de Gaza i això vol dir que les operacions militars també s’executaran a les zones on hi ha els ostatges”, diu una persona acostada les decisions del primer ministre israelià, que parla anònimament perquè no està autoritzada a fer declaracions als mitjans de comunicació.

Els ostatges alliberats fins ara han declarat als mitjans de comunicació israelians que els seus captors tenien ordres de matar-los quan creguessin que s’acostaven les tropes israelianes.

Einav Zangaukerel –que té un fill, en Maten, retingut com a ostatge a Gaza– escrigué dilluns a X: “Fa 667 dies que els ostatges suporten un holocaust als túnels i, en compte d’arribar a un acord total per a posar fi a la guerra –un acord amb cara i ulls–, Netanyahu prepara una operació que convertirà els ostatges vius en cadàvers i polvoritzarà els ostatges caiguts.”

A final de la setmana passada, Hamàs i la Gihad Islàmica Palestina –un grup militant més petit que també opera a Gaza– difongueren un seguit de vídeos en què apareixien, visiblement demacrats, dos dels ostatges que continuen a Gaza. “Veus el teu fill morir davant els teus ulls i no pots fer-hi res”, declarà a The Associated Press Ofir Braslavski –el fill del qual, en Rom, apareixia en un dels vídeos.

Alguns dels familiars dels ostatges que es van reunir amb Witkoff a Tel-Aviv el cap de setmana passat pensen que el pla que l’enviat especial els presentà serà el més efectiu per a alliberar dels ostatges i posar fi a la guerra.

“El govern [dels Estats Units] va heretar aquest marc de negociació per fases, i el govern israelià ens va convèncer que era la millor opció per a arribar a un acord”, diu Ruby Chen –amb un fill, de 19 anys, que va ser assassinat i més tard transportat a Gaza durant l’atac d’Hamàs del 7 d’octubre de 2023 al sud d’Israel.

“Però Washington ha trigat sis mesos a adonar-se que no pot executar un pla d’aquesta mena, i ha decidit de canviar d’estratègia i traçar un pla amb més probabilitats d’èxit”, explica Chen a The Washington Post.

El funcionari israelià citat per The Washington Post explica: “El primer ministre continua pressionant perquè s’alliberin els ostatges mentre se cerca una solució militar [al conflicte], combinada amb el lliurament d’ajuda humanitària, en la mesura que sigui possible, a zones no controlades per Hamàs.”

La publicació per part d’Hamàs dels vídeos que mostren els ostatges esquelètics arriba en un moment de clamor internacional per les imatges d’infants de Gaza demacrats a causa d’allò que l’ONU anomena condicions pròximes a la fam.

Israel ha restringit el lliurament d’ajuda humanitària per grups internacionals i, en canvi d’això, ha apoderat la Fundació Humanitària de Gaza (GHF) perquè gestioni quatre centres de distribució al sud de Gaza. Centenars de civils de Gaza han estat assassinats a trets en passar prop de les posicions de les IDF anant cap als centres de distribució de la GHF, custodiats per mercenaris nord-americans.

Molts països àrabs i europeus, als quals s’afegí dilluns el Canadà, han lliurat aliments per via aèria a Gaza. Jordània, que també hi ha enviat ajuda per carretera, condemnà dilluns “l’obstrucció deliberada” dels combois pels colons israelians a Cisjordània.

“No és la primera vegada que hi ha violacions d’aquesta mena”, declarà el portaveu del govern jordà, Mohàmmad al-Momani, a l’agència oficial de notícies del país. Més enllà dels atacs perpetrats pels colons, afegí, Israel ha imposat restriccions estrictes a la xifra de camions que poden entrar diàriament a Gaza, com també inspeccions frontereres caòtiques i nous aranzels duaners.

Rubin i Soroka informen de Tel-Aviv estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

“Encara no són les tres de la tarda, i li sona el telèfon: ‘Te n’hauràs d’encarregar tu, de l’extracció’, li diuen. ‘Ostres, aquell no respon?’ ‘No, no respon.’ ‘Doncs som-hi.’ Li donen l’adreça del pis d’on els haurà de treure i pengen el telèfon.” És un petit fragment del llibre Tres dies d’agost, de Josep Nualart Casulleras, cap de redacció de VilaWeb, sobre un dels moments més desconeguts i desconcertants del retorn fugaç de l’exili del president Carles Puigdemont amb motiu del ple d’investidura de Salvador Illa, avui fa just un any. Puigdemont va poder arribar clandestinament al centre de Barcelona dos dies abans, el 6 d’agost al vespre, i, després d’haver fet un discurs a l’Arc de Triomf el dia 8 a les nou del matí, va acabar desapareixent davant un dispositiu de sis-cents agents dels Mossos d’Esquadra. Fins ara no se sabia exactament com havia aconseguit de tornar a l’exili malgrat l’ordre de detenció que el jutge Pablo Llarena mantenia vigent tot i l’entrada en vigor de la llei d’amnistia.

Compreu Tres dies d’agost a la Botiga de VilaWeb

Ara, un any després, Tres dies d’agost reconstrueix amb detall el procés en què un equip reduït de persones pròximes a Puigdemont va organitzar un comboi improvisat de cinc cotxes el 8 d’agost a la tarda, mentre avançava el ple d’investidura al Parlament de Catalunya i els Mossos el cercaven a la desesperada, posant-hi tots els recursos possibles.

Era un comboi improvisat perquè, tal com relata el llibre, el pla inicial d’evacuació del president que s’havia dissenyat a Waterloo uns quants dies abans no s’havia pogut activar, per una trucada que no va funcionar. De manera que es va haver d’activar un pla improvisat amb un grup de gent que no havia estat avisat. Finalment, al vespre, es va poder formar un comboi de tres cotxes amb què Puigdemont i Jordi Turull van poder sortir de Barcelona, primer, i travessar la frontera administrativa, més tard, a quarts de dotze de la nit. Hi havia dos vehicles més que, durant aquelles hores, van fer tasques de vigilància dels punts fronterers per comprovar que no hi hagués controls policíacs. I el pla va sortir bé.

El relat oficial, desmuntat

El llibre de Nualart relata la tensió personal i política dels protagonistes durant aquells dies i, gràcies a l’aportació de testimonis excepcionals i directes que han parlat per primera vegada dels fets, reconstrueix la preparació i l’execució de l’operació d’entrada i sortida de Puigdemont, amb la prudència i les prevencions que exigeix el context de repressió contra l’independentisme, malgrat la llei d’amnistia.

‘Tres dies d’agost’, de Josep Nualart Casulleras. Fotografia: Albert Salamé.

I desmenteix, per primera vegada, el relat oficial dels Mossos d’Esquadra, que deia que un agent havia perseguit durant dos quilòmetres el cotxe blanc amb què el president se’n va anar de l’Arc de Triomf de Barcelona el dia que va tornar a Catalunya. L’únic agent de la Comissaria General d’Informació que va veure com pujava a l’Honda HRV des de la part posterior de l’escenari, acompanyat del secretari general de Junts, Jordi Turull, el va seguir a peu tan sols durant un centenar de metres. No fou una persecució de dos quilòmetres corrent per carrers de la ciutat fins que el va perdre en un semàfor a tocar del passeig de la Circumval·lació, tal com va afirmar el comissari en cap, Eduard Sallent, i tal com afirmaven els Mossos en l’informe que van enviar al Tribunal Suprem espanyol al cap d’uns quants dies.

Per celebrar els trenta anys de VilaWeb, aquest mes, us proposem que participeu en el joc dels Trenta anys!, un joc participatiu per a recordar plegats les notícies que han marcat aquestes tres dècades. Cada dia d’agost publicarem una selecció de deu notícies d’un any concret, del 1995 al 2024. Us convidem a recordar-les i triar quina us va colpir més. A final del mes, amb les vostres votacions, confeccionarem el recull definitiu: les trenta notícies que hauran definit els trenta anys d’història de VilaWeb. Entre tots els participants, sortejarem una capsa regal de Fent País, una subscripció anual a VilaWeb i una motxilla dels Països Catalans.

2002

El 2002 es van posar en circulació els bitllets i monedes d’euro, cosa que va implicar la desaparició de la pesseta i el franc, entre més monedes. A Galícia l’enfonsament d’un petrolier va causar una catàstrofe ambiental, però també l’aparició d’un gran moviment de protesta, sota la bandera del “Nunca Máis”. I es va crear la Comissió de la Dignitat, per reivindicar el retorn dels papers espoliats a Salamanca pel franquisme, que no s’ha concretat mai.

 

Si voleu participar en el joc dels Trenta anys!, cliqueu ací. Podeu votar una notícia entre aquestes que hem esmentat i més que van passar durant l’any 2002.

Mallorca fa olor d’estiu fins i tot a l’hivern. O, si més no, d’alguna cosa semblant. No és casual que quan demanam a Laura Gost (la Pobla, 1993) per un dels llocs més especials de l’illa ens esmenti allà on ella ha estiuejat tota la vida i on, ara que és mare, ha decidit de traslladar-se i fer que en Blai convisqui amb aquest paisatge i les mateixes dinàmiques que va seguir de petita. Abans d’anomenar el lloc, cal esmentar un fet important: hi havia algun recel a descobrir de quin punt de l’illa parlam, perquè aquesta petita urbanització que té de finestra una mar tranquil·la, infants colcant en bicicleta i un veïnatge autèntic i mallorquí aconsegueix escapar del turisme. Ella ho aclareix així: “És voler mostrar orgullosament el lloc on has crescut, i, d’altra banda, aquest recel que de sobte s’ompli de visitants. No hi ha cap hotel, no hi ha cap quiosc de platja, no hi ha cap restaurant. Sents xerrar la teva llengua i és un entorn bastant propi, conegut i familiar.”

Per a Gost, el Barcarès té un valor emocional molt especial. Seim al porxo de ca la padrina Antònia. Just al darrere es pinta un quadre de blau transparent i oratge revitalitzador. Allà és on l’escriptora va començar a nedar i on el fill de cinc mesos ha començat a tastar l’aigua. “És un lloc que no només em dóna molta pau, sinó que –encara que soni molt tòpic– és molt inspirador”, diu. Tant, que fins i tot alguns passatges de La cosina gran s’inspiren en aquesta petita zona tocada per la màgia.

Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert.

“La meva infància és que els Reis arribaven per la mar i deixaven els regals aquí damunt les roques. Sortíem amb la família, era una festa. També record els estius, les bicicletes i unes rutines molt lliures, però alhora marcades d’una manera tàcita entre els amics”, diu. Unes rutines que implicaven també anar a nedar, estar tot el dia fora i haver d’esperar cada dia dues hores eternes entre acabar de dinar i el moment en què els pares la deixaven anar a molestar les veïnades per tornar a nedar.

Gost va canviar la Pobla per Palma, Palma per Barcelona i Barcelona pel Barcarès. A Barcelona, diu, no s’imaginava fent de mare. Ens parlarà sobre en Blai unes quantes vegades, però perquè per a Gost la família és refugi, com ho és el Barcarès. “Els records més preciosos de la meva infància tenen les padrines de coprotagonistes. Han fet de segona mare”, explica. Per això també té clavat en la memòria els divendres en sortir d’escola, arribar aquí on som i sentir l’olor del menjar que n’Antònia –“la millor cuinera en diferència que he conegut”– havia fet.

Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert.

“La família és un refugi, un coixí, i és un privilegi poder-lo tenir. I una presa de terra important. Pots anar a fora, tenir èpoques en què el teu entorn canvia radicalment, però el fet de saber que hi són i que són aquest suport permanent em fa sentir molt afortunada, perquè sent que ho tenc i que també ho tendrà en Blai”, diu. De fet, tota la família materna de Gost viu més o manco a un radi d’un quilòmetre i això torna a ser un privilegi.

Reconeix que quan tenia vint anys, tal vegada, no hi hauria viscut tot l’any. Però la sensació de tranquil·litat s’apodera de l’indret: “De la mateixa manera que és un refugi familiar, també és un reducte de pau i de calma.” Li deman com definiria el Barcarès en tres paraules i no dubta gens: “Un lloc molt plàcid, molt acollidor i molt evocador. Me’n ve una quarta, que és també inspirador. Però hem dit tres i són tres.”

La fascinació pel cinema

Del Barcarès, ens movem cap al començament de tot: la Pobla. Allà hi ha un lloc ben especial per a Gost, el centre cultural la Congregació. Quan era petita hi havia la biblioteca. Ara a la Congregació és on Gost presenta els llibres que publica. Però, més que per la literatura, aquest espai és sobretot important pel record del projector i les pel·lícules. La sala de teatre, amb funció de cinema, li va fer descobrir un món interminable. Recorda l’estrena de Pirates del Carib o El viatge de Chihiro, però també els VHS que els infants podien dur i suggerir que es projectassin.

A la Congregació, hi apareix la figura paterna. És amb el pare que anava a veure els cicles de films quan tenia nou anys, deu o onze. Gost se sentia adulta mentre li creixia la “fascinació pel cinema clàssic, els diàlegs frenètics i en blanc i negre”. Es fixava en els noms dels actors i anava esdevenint una persona una mica més culta.

Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert.

La cultura ha estat una “salvació” per a ella. La literatura i el cinema han estat dos pilars fonamentals que expliquen la Laura Gost d’avui: “No podria entendre la meva personalitat ni la meva manera de viure la vida. Les expectatives personals, amoroses, familiars, laborals… tot es veu molt esquitxat per allò que he llegit i que he vist. La cultura fa que s’eixampli un poc el que ets, que s’eixampli la manera d’entendre el món.” Laura Gost i cultura són una simbiosi; sense la cultura hauria de prescindir d’una finestra al món.

Els sentiments que tenia Gost de petita, quan seia a les butaques de la Congregació, no anaven mal encaminats. A vint-i-quatre anys, va passar allò que ningú no esperava: Woody & Woody, que va néixer com una obra de teatre de barra, es va convertir en un curt d’animació i, després, en un premi Goya. No ho hauria previst mai, li semblava “extraterrestre”. Però amb el guardó va créixer la idea de les expectatives alienes: “Sempre m’he sentit bastant lliure, però amb el Goya vaig tenir un punt de vertigen. I ara, què? Quina és la passa següent?” En tot cas, va ser un sentiment de què es va poder deslligar i no ser-ne esclava. “La gent no està tan pendent de tu. Crec que, per ego, ens sentim més importants pensant que hi ha una audiència esperant els nostres moviments. La gent està molt contenta, ho celebra, però després ja està. Quan assumeixes això també et treus pressió del damunt.”

El refugi dels llibres

Una mica més enfora, arribam a Ratacorner. La llibreria de Palma és el tercer lloc especial que Gost ha volgut triar. “És la meva llibreria preferida de Palma. Mira que hi ha llibreries precioses i llibreters fantàstics. Però m’agrada molt el concepte de Ratacorner: transcendir la idea de llibreria física. En Miquel i n’Edu són uns gestors culturals magnífics, organitzen festivals i trobades de tota mena”, explica. No és coincidència, tampoc, que sigui allà on l’autora presenti els llibres quan toca fer promoció a Palma: “És un espai feliç i estimulant.”

Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert.

La relació de Gost amb els llibres l’ha acompanyada i l’acompanyarà tota la vida. Recorda quan tenia set o vuit anys i començava a escriure els primers contes. Fins i tot se’ls “editava” amb un cartó i en feia els lloms. El bot, però, va arribar quan l’editorial Lleonard Muntaner va voler publicar la primera novel·la. “A mi em feia vertigen. Però La cosina gran va tenir una acollida preciosa. Ja no és només el fet de publicar, que això ja era una passa endavant, sinó el fet de sentir que ets llegida. Quan algú ve i et diu que t’ha llegit… és una cosa que no arribes a assumir mai del tot. És un privilegi que hauries de recordar molt i tenir molt present”, subratlla.  Haver-se convertit en escriptora, per tant, “és un luxe i un somni assolit” de què se sent molt afortunada.

Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert. Fotografia: Martí Gelabert.

Aquest darrer vessant ens connecta directament amb el primer. Perquè en la seva literatura també hi ha família. Sobretot, a Les cendres a la piscina, el darrer llibre publicat. Hi surt el padrí patern, en Sebastià, la padrina, els pares… alguns personatges més inventats que alguns altres. Una aproximació en la ficció que li ha servit també per a centrar-se en el paisatge interior de l’obra.

M’acomiad de Ratacorner entenent què explicava Gost sobre la llibreria i pensant en aquests tres llocs especials que, d’una manera o altra, configuren la dona que és. La família, el cinema i la literatura són els tres refugis que l’acullen i l’alliberen.

Després d’una primera etapa durant el mes de juliol a Llo (Alta Cerdanya), l’exposició “La utilitat de l’inútil” –fruit de la trobada entre el poeta mallorquí Biel Mesquida i l’aquarel·lista polonesa Ewa Karpińska– arriba ara a Queralbs (Ripollès). La mostra, emmarcada en l’agermanament entre aquests dos pobles, s’inaugura avui, divendres 8 d’agost, a l’Espai Nitger de Queralbs, i romandrà oberta al públic fins el  dia 24.

Dissabte, 9 d’agost, a les 19.00, Biel Mesquida i Ewa Karpińska oferiran un recital poètic conjunt, combinant lectura de poemes i intervencions sonores, en un acte que subratlla el valor de la paraula i la imatge en català com a nexe comú. Mònica Güell, directora del Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona, recorda: “Aquesta exposició reuneix un poble de Catalunya Nord, un poble del Principat, un poeta mallorquí i una pintora polonesa: el català és el fil que vincula quatre sensibilitats i territoris diversos.”

Del 18 de juliol al 3 d’agost, l’Espai Robert Autones de Llo, a la Catalunya Nord, va acollir una primera fase de l’exposició, on els texts de Closcadelletra i Carpe momentum van servir de punt de partida per a les peces d’Ewa Karpińska. Les tècniques mixtes sobre paper, el metall, la cal·ligrafia, l’encàustica i, sobretot, l’aquarel·la “humit sobre humit” –que l’artista polonesa ha portat a uns nivells magistrals, explorant el cicle de l’aigua i la llum– van marcar el caràcter sensorial de la mostra. “La pàgina en blanc és el buit creatiu on neixen universos que són, alhora, mentida i veritat”, diu Karpińska. I Mesquida afegeix: “Hem etiquetat amb signes fràgils aquest diàleg artístic: la utilitat de l’inútil.”