S’ha mort la dona de cinquanta-dos anys que va sofrir una aturada cardíaca el 12 de juliol a causa de la caiguda d’un llamp en un arbre de la Marina de València, on s’havia refugiat de la tempesta amb la seva filla, de vint-i-dos anys i amb mobilitat reduïda. La mort es va produir fa uns dies, segons que han confirmat fonts sanitàries, tot i que s’ha sabut avui.

Aquell dia, cap a les 12.30, un llamp va impactar contra l’arbre sota el qual s’aixoplugaven totes dues. La dona va rebre una descàrrega elèctrica directa i va entrar en parada cardíaca. El personal del SAMU li va practicar maniobres de reanimació i estabilització i la va traslladar a l’Hospital Clínic de València, on ha estat ingressada en estat greu fins a la seva mort.

La filla, que també va rebre una fulguració, va ser atesa i evacuada al mateix hospital, d’on va rebre l’alta un dia després. Els fets van passar durant una tempesta elèctrica intensa que va afectar la ciutat de València i que va deixar nombrosos incidents.

L’advocat Josep Costa ha entrat en escena en el cas de les pintures murals de Sixena que són al MNAC i que el Tribunal Suprem espanyol va ordenar d’enviar a l’Aragó malgrat els múltiples informes que acrediten el risc de destrucció en cas de trasllat. Segons que ha publicat elMón i ha confirmat VilaWeb, ha registrat un escrit a la direcció general de Patrimoni Cultural i Belles Arts del ministeri de Cultura espanyol per tal declari l’espoli de les pintures. La declaració, diu l’escrit, es justifica pel “perill real, objectiu, imminent i verificable de destrucció o deteriorament irreversible que l’execució del seu trasllat comportaria, tal com acrediten els informes tècnics pertinents”.

Amb aquest moviment, Costa cerca que l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, encarregat de vetllar per la conservació dels béns d’interès cultural i patrimonial de l’estat espanyol, faci un informe tècnic urgent i vinculant que avisi del risc de destrucció de les pintures murals. A partir d’aquí, també demana al ministeri de Cultura espanyol que requereixi immediatament al govern de l’Aragó –”com a autoritat que promou el trasllat, i, per tant, el risc de destrucció”– i a la Generalitat de Catalunya “que s’abstinguin de promoure, autoritzar o executar qualsevol acció de trasllat” de les pintures. Això s’haurà de mantenir “fins que no s’hagin acreditat fefaentment, mitjançant informes tècnics independents i avalats per experts en la matèria, les condicions òptimes i garantides per a la seva preservació física, ambiental, museològica i científica en qualsevol ubicació”. En tots dos casos, Costa es fonamenta en la llei del patrimoni històric espanyol, que defineix que s’han de protegir al màxim les obres que tenen la qualificació legal de Bé d’Interès Cultural, com és el cas.

En conversa amb VilaWeb, Costa explica que pren de precedent la lluita dels veïns del Cabanyal de València contra la voluntat de Rita Barberà d’allargar l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. En aquell cas, el projecte urbanístic tenia l’aval de la legislació i dels tribunals valencians, però una plataforma ciutadana va demanar al ministeri de Cultura espanyol que ho aturés. Inicialment, no ho va fer, però el Tribunal Suprem va dictaminar que el ministeri és competent per a declarar que una actuació sobre béns patrimonials és un espoli, i així ho va fer. Arran d’això, el projecte urbanístic es va aturar.

Segons Costa, aquell cas mostra que la intervenció és possible, i ara demana al ministeri de Cultura espanyol que aturi el trasllat de les pintures de Sixena. De fet, també demana com a alternativa que sigui el mateix ministeri qui assumeixi la competència i adopti les mesures provisionals necessàries per salvaguardar la integritat de les pintures murals.

Un tribunal moldau ha condemnat Evghenia Gutsul, governadora de la regió autònoma de Gagaúsia, a set anys de presó per haver canalitzat fons no declarats procedents de Rússia per finançar el partit prorus Shor, ara prohibit. Segons la fiscalia, Gutsul va transferir diners il·legals entre el 2019 i el 2022 per alimentar l’activitat del partit, fundat per l’oligarca Ilan Shor, actualment establert a Moscou i condemnat in absentia a quinze anys per frau i emblanquiment de capitals.

Gutsul, de trenta-vuit anys, fou elegida bașkan (governadora) el 2023 en unes eleccions que el govern proeuropeu de Maia Sandu va considerar interferides per la ingerència russa. Després de la sentència, Gutsul ha dit que no reconeix el veredicte i que lluitarà per netejar el seu nom. “Això és un avís a tota l’oposició: si et posiciones contra el règim, acabes a la presó i et destrueixen la vida”, ha declarat davant dels mitjans. L’advocat de Gutsul ha qualificat el judici de “execució pública” i ja ha anunciat que el recorrerà. La sentència també obliga la governadora a retornar l’equivalent a dos milions d’euros defraudats.

El Kremlin carrega contra Moldàvia

La reacció de Moscou ha estat immediata. La portaveu d’Afers Estrangers, Maria Zakhàrova, ha qualificat la sentència de “vergonya” per a Moldàvia i el seu poble, i el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha acusat el govern moldau de trepitjar la democràcia i reprimir l’oposició. La condemna de Gutsul coincideix amb un moment polític decisiu per a Moldàvia, que prepara unes eleccions parlamentàries marcades per la pugna entre el bloc proeuropeu de la presidenta Sandu i una coalició de forces prorusses.

Gagaúsia, una regió de població turcòfona i tradicionalment prorussa, manté una relació tensa amb la capital, Chisinau, però continua sota control de l’estat, a diferència de Transdnièster, que funciona de facto com un territori separat amb suport rus. D’ençà que va ser elegida, Gutsul ha viatjat sovint a Moscou i s’ha reunit amb alts càrrecs del Kremlin, inclòs el president Vladímir Putin. La seva inclusió a les llistes de sancionats per la Unió Europea i els Estats Units per sospites de desestabilització havia fet créixer la pressió internacional sobre Moldàvia perquè actués judicialment contra ella.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que imposarà aranzels del 35% a la Unió Europea si els països europeus no inverteixen els 600.000 milions d’euros promesos en l’acord amb la presidenta de la Comissió Europea. En una entrevista a la CNBC, Trump ha dit que aquestes inversions són “un regal, no un préstec”. “Els detalls són que aquests 600.000 milions són per invertir en el que jo vulgui”, ha expressat Trump, tot afirmant que és per aquest compromís que va decidir reduir el seu aranzel del 30% al 15%. “Ens han estat estafant durant tants anys que ja és hora que paguin. I han de pagar”, ha insistit.

Fonts de la Comissió Europea han alertat poc després de l’acord, però, que els 600.000 milions són un compromís d’inversions, però no legalment vinculant. “No és una cosa que la UE, com a autoritat pública, pugui garantir, es basa en la intenció de les empreses privades”, han assenyalat de Brussel·les estant.

El Consell ha acordat avui d’interposar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem espanyol contra el decret 658/2025 aprovat pel govern espanyol, que desplega el sistema de repartiment territorial de menors migrants no acompanyats. Segons la vice-presidenta del Consell i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, la norma és unilateral i representa una invasió de les competències de la Generalitat Valenciana.

La decisió s’ha pres en un ple extraordinari del Consell i suposa un pas més en l’oposició del govern valencià al pla estatal de redistribució. Ja el mes d’abril passat, l’executiu valencià havia presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret-llei 2/2025, en què es fonamenta el decret ara impugnat. Camarero ha denunciat que l’aplicació del decret implicarà l’arribada de 571 menors a la demarcació, però que només es preveuen 7,4 milions d’euros per a cobrir els tres primers mesos d’estada. Això representa una dotació de 35 euros al dia per menor, lluny dels 219,85 euros que –segons la consellera– el sistema valencià hi destina actualment. “Trenca el principi d’autonomia financera perquè no cobreix els costos reals”, ha afirmat.

Denúncia de discriminació en el repartiment

La portaveu del Consell ha criticat, a més, que el repartiment estatal és “arbitrari i discriminatori”, perquè mentre a la Generalitat Valenciana li assignen 571 menors, a altres territoris com el País Basc o Catalunya no se n’ha atribuït cap. Camarero ha insistit que no hi ha cap justificació tècnica ni negociació prèvia amb les comunitats per establir els criteris de repartiment, ni tampoc planificació sobre quan i com es faran els trasllats. Segons ha dit, actualment els centres de menors valencians superen el 160% de la capacitat i, malgrat haver incrementat les places en un 63% respecte del govern anterior, el sistema està tensat al límit.

“El govern espanyol ens envia els menors, però no col·labora en el cost real del seu acolliment, que s’enfila fins als 45,5 milions d’euros. No ho tolerarem”, ha dit. Ha afegit que qualsevol acte administratiu que desplegue aquest decret també serà recorregut: “Cada pas que facin, el recorrerem.”

Tot i la contundència, Camarero ha volgut matisar que l’oposició del Consell no respon a una falta de solidaritat, sinó a una voluntat de protegir un sistema d’acollida que, segons diu, manté uns estàndards molt elevats de qualitat. “No podem permetre que es trenqui aquest sistema per una decisió precipitada i mal finançada”, ha conclòs. El recurs al Suprem és compatible amb el que ja van presentar onze comunitats governades pel PP i Castella-la Manxa davant el Tribunal Constitucional espanyol. Camarero ha insistit que també hi ha governs autonòmics del PSOE que s’oposen a aquesta mesura.

Junts per Catalunya ha sol·licitat la compareixença urgent de la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, al parlament, arran del nou embús en l’assignació de places de Formació Professional. Segons les xifres del mateix departament, encara hi ha prop de 15.000 alumnes que no tenen plaça assignada, malgrat que s’han ampliat les places disponibles en més de dotze mil respecte del curs anterior. El partit considera que la situació reflecteix una gestió deficient i exigeix que Niubó en doni explicacions públiques abans de l’inici del curs. En un comunicat, Junts diu que la consellera ha estat incapaç de resoldre el col·lapse en l’accés a l’FP un any després d’haver-se estrenat en el càrrec amb un problema idèntic.

La portaveu del grup a la comissió d’Educació, Anna Erra, ha denunciat que la conselleria torna a ensopegar amb la mateixa pedra. “L’assignació de places d’FP va ser el primer problema greu que va tenir la consellera en arribar, amb 31.400 alumnes sense plaça. Un any després, no només no ho ha resolt, sinó que s’hi torna a arribar amb una situació molt similar”, ha dit. Per això, Junts reclama que Niubó comparegui al parlament per explicar no tan sols la situació d’enguany, sinó també com preveu garantir que el començament de curs no es vegi alterat pel col·lapse en la preinscripció. “La situació del departament és delicada per la mala gestió de la consellera”, ha afegit Erra.

El departament d’Educació ha informat que enguany s’han assignat 12.407 places més que el curs anterior, una dada que atribueix a l’augment de l’oferta. Amb tot, reconeix que encara hi ha prop de 15.000 alumnes sense plaça assignada. Segons fonts oficials, aquesta xifra encara pot disminuir, perquè alguns d’aquests estudiants podrien acabar matriculant-se en altres estudis. Tanmateix, Junts considera que aquestes explicacions no són suficients i que cal una compareixença pública per assumir responsabilitats.

Perpinyà enceta el curs polític amb un relleu significatiu dins l’oposició municipal: Yves Guizard ha renunciat a l’acta de conseller i obre el pas a Anabelle Brunet, que s’incorporarà al consistori el 26 de setembre. El moviment es considera un pas clau per a reforçar la candidatura de Brunet a les eleccions municipals del març del 2026 i projectar-la com a principal alternativa al batlle d’extrema dreta Louis Aliot.

Guizard, històric membre del grup Perpinyà per a tu, encapçalat per l’ex-batlle Jean-Marc Pujol, va justificar la seva renúncia per carta amb l’argument de donar pas a noves veus i perspectives. En un comunicat, ha expressat la seva confiança plena en Brunet com a figura de consens capaç de reconstruir una oposició sòlida.

Una candidata amb pes polític i arrelament local

Brunet, que és consellera departamental del cantó del Vernet, ja va sorprendre el 2021 quan va guanyar l’escó contra un candidat del Rassemblement National. Ara es proposa de repetir l’èxit en l’àmbit municipal, i per això ha començat a teixir una xarxa de suports transversals. La seva proposta es concreta en la plataforma Primavera, que es defineix com un espai catalanista i plural per a fer front a la inacció d’Aliot i recuperar la identitat de la ciutat.

L’entrada d’Anabelle Brunet al consistori marca un canvi d’etapa dins l’oposició municipal i, alhora, una acceleració de la cursa per la batllia. La consellera vol construir una candidatura àmplia, amb participació ciutadana i propostes concretes. Ja ha posat en marxa un lloc web amb el lema “Uniu-vos per actuar”, en què convida els habitants de Perpinyà a denunciar mancances i formular propostes.

Primavera, la plataforma catalanista que vol prendre a Aliot la batllia de Perpinyà

Brunet té previst de fer sessions de treball obertes fins al gener, per definir el programa electoral amb la participació de veïns i entitats. De moment, ha obtingut suports de figures com Chantal Gombert, Marc Panis (EELV), Richard Puly (els Republicans) i Carlos Grèzes (Partit Socialista), així com de la Unitat Catalana i del partit dels Centristes. Amb el reforç polític i institucional d’aquesta entrada al consistori, Brunet es perfila com la candidata amb més possibilitats de disputar la batllia a Aliot i de posar fi a un mandat marcat per l’absència, la judicialització i el menyspreu pel caràcter català de la ciutat.

El Zoo de Barcelona ha reforçat aquests dies les mesures per a protegir els animals de l’onada de calor, que ha arribat després d’un final de juliol atípic, amb pluges i temperatures més baixes. Els responsables del centre han activat el protocol especial contra la calor, que es posa en marxa quan el termòmetre supera els 30 °C. Segons que ha explicat el director del Zoo, Antoni Alarcón, enguany ja es va haver d’aplicar al juny.

“Cada vegada tindrem situacions climàtiques més extremes, més aiguats, més períodes de sequera”, ha advertit Alarcón, que ha recordat que, malgrat que dins el Zoo la temperatura sol ser dos o tres graus més baixa que a la resta de la ciutat –sobretot gràcies a l’ombra dels plataners–, cal extremar les precaucions. Els cuidadors han intensificat les mesures d’hidratació i confort, que inclouen dutxes, més ventilació, renovació freqüent de l’aigua i una dieta adaptada. Entre els aliments especials, destaquen la fruita congelada per als primats, els blocs de gel amb menjar per a les girafes i els granissats de cucs per a mangostes i suricates. En el cas dels bisons, búfals i elefantes, se’ls remulla amb mànegues o aspersors i s’intensifica la neteja de les zones de bany i dels fangars, imprescindibles per a la regulació tèrmica de determinades espècies.

“Intentem que els animals estiguin el màxim d’hidratats possible. El mateix que faríem nosaltres”, ha resumit el director del centre. A més de protegir els animals, el Zoo també estudia maneres de fer més agradable la visita dels usuaris durant l’estiu. Ja s’han instal·lat polvoritzadors d’aigua en algunes zones de jocs infantils i no es descarta de desplegar-ne més. “És una de les coses que ben segur anirem incrementant”, ha dit Alarcón.

El ple de la batllia d’Arbeca (les Garrigues) ha elegit Francesc Roset com a nou batlle, en una sessió feta ahir al vespre. Roset, fins ara primer tinent de batlle, pren el relleu de Sergi Pelegrí, que a mitjan juliol va dimitir arran d’haver estat detingut suposadament per agredir l’ex-parella i per haver mossegat un agent de les forces de l’ordre. Roset ha rebut cinc vots dels regidors d’Esquerres d’Arbeca-Acord Municipal (ERC), mentre que els quatre regidors de l’oposició (PSC i Junts) han votat en blanc.

En un comunicat, el consistori ha expressat el seu “agraïment sincer” a Pelegrí per la dedicació, el compromís i la feina al capdavant de l’ajuntament durant aquests anys. A més, Esther Sementé ha pres possessió com a nova regidora.

Pelegrí va ser detingut la matinada del 12 de juliol suposadament per haver maltractat l’exparella i mossegat un agent durant l’arrest a casa seva. Aquella mateixa tarda, la seva excompanya va retirar la denúncia i diumenge després Pelegrí va quedar en llibertat un cop va declarar als jutjats de Lleida. Aquest episodi va portar ERC a demanar-li la renúncia de tots els càrrecs públics, tant de la batllia com de conseller comarcal al consell de les Garrigues.

La multinacional sud-coreana Naver ha confirmat la compra del 100% de Wallapop en una operació que valora la companyia de compravenda en 600 milions d’euros. La firma asiàtica d’internet, que ja tenia el 29,5% del capital de la plataforma d’articles de segona mà, ha comunicat a la borsa del seu país que pagarà uns 377 milions d’euros per obtenir el 70,5% restant. L’acord té el suport de la gran majoria d’accionistes i es preveu que es completi en els mesos vinents, un cop s’obtinguin totes les autoritzacions reguladores.

Segons que ha explicat Naver, Wallapop continuarà operant des de la seu central, a Barcelona, sota la direcció de Rob Cassedy com a conseller delegat i amb el manteniment de la plantilla i de la marca.

El conseller delegat de la companyia sud-coreana, Soo-yeon Choi, ha destacat la voluntat de contribuir al creixement de l’ecosistema d’empreses emergents europees: “Naver es va fundar amb la missió de crear un internet obert i divers amb múltiples actors. Aquesta associació amb Wallapop n’és un reflex perfecte i una mostra de la nostra confiança en el potencial de l’ecosistema d’empreses emergents europeu i del nostre desig de contribuir-hi al creixement”, ha dit.

A més, ha afegit que l’objectiu és preservar la identitat de Wallapop i potenciar-ne la plataforma amb la nostra tecnologia perquè pugui continuar encapçalant el mercat i ampliar l’impacte al sud d’Europa.

Per la seva banda, Rob Cassedy ha assegurat que l’associació amb Naver suposa un nou capítol per a Wallapop: “Estem molt orgullosos de la nostra trajectòria i, amb la confiança de Naver en el nostre potencial, estem preparats per a tenir un paper encara més rellevant en el futur del re-commerce”.

Wallapop es va fundar el 2013 a Barcelona i actualment té una comunitat de 19 milions d’usuaris.

Cinc persones han resultat ferides, totes amb pronòstic reservat, en un accident entre un totterreny que s’ha saltat un senyal de stop i un autobús de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Palma. El sinistre ha tingut lloc cap a les 09.40 a la intersecció entre els carrers de Sant Ignasi i Tomás Rullán, al barri de Son Gotleu.

Segons les primeres indagacions, que ha assumit la Policia Local, la conductora del totterreny s’ha saltat un senyal de stop just en el moment en què un autobús de l’EMT passava per davant. El cotxe ha col·lidit de manera lateral contra l’autobús i ha sortit acomiadat, col·lidint contra un altre vehicle que estava estacionat als voltants.

Les fonts consultades han assenyalat que gràcies al fet que aquest segon cotxe s’ha interposat pel camí no han resultat ferides les persones que estaven assegudes a la terrassa d’un bar proper. Sí que han patit diverses lesions la conductora del totterreny i les quatre persones més que en aquell moment anaven a l’interior de l’autobús.

Totes han estat ateses pels serveis d’emergències i han estat traslladades a centres mèdics amb pronòstic reservat. Els agents de la Policia Local, que redacten l’atestat, esperen que la conductora rebi l’alta mèdica per poder practicar-li la corresponent prova d’alcohol i drogues.

L’accident i l’actuació dels serveis d’emergències han causat retencions i talls al trànsit a la zona durant unes dues hores.

L’Audiència de Barcelona ha donat la raó a la Plataforma per la Llengua i ha estimat el recurs presentat per la defensa de la professora de Terrassa discriminada a la comissaria de la policia espanyola de Terrassa per haver parlat en català.

L’entitat havia denunciat els agents que l’havien coaccionada i detinguda, amb el pretext de la Llei Mordassa, al Jutjat d’Instrucció de Terrassa, per quatre delictes; però després d’obrir diligències, el jutjat havia decidit de continuar el procediment només per dos delictes de falsedat documental i limitar la presència de la víctima a la condició de testimoni.

Ara, l’Audiència ha reconegut a la professora el dret a personar-se com a acusació particular en la causa judicial oberta contra dos agents de la policia espanyola per falsedat documental. Aquesta decisió revoca les interlocutòries del Jutjat d’Instrucció de Terrassa, que fins ara només li reconeixia el paper de testimoni i no com a perjudicada.

La policia espanyola denuncia dues vegades una professora per haver parlat en català a la comissaria de Terrassa

Els fets es remunten al 4 de març del 2022, quan la docent va acudir a la comissaria de la policia espanyola de Terrassa per renovar el DNI i el passaport, així com per gestionar les cartes d’invitació dels seus pares, uns documents que permeten allotjar a casa persones de l’estranger. Segons la seva declaració, un primer agent li va indicar que només podrien renovar el DNI perquè només tenia una cita prèvia. Quan la professora va respondre, ell li va exigir: “Has de parlar en castellà, perquè som a Espanya”. Tot i que ella no s’hi va oposar, cada cop que utilitzava el català de manera espontània, el policia insistia que canviés d’idioma.

Després d’un petit problema amb la renovació del DNI i d’haver sortit de la comissaria amb permís per fer una fotocòpia, un segon agent no la va deixar tornar a entrar i també li va exigir que parlés en castellà. Quan es va queixar, va aparèixer un tercer agent que la va pressionar perquè s’expressés en castellà amb el seu company. Aquest tercer agent va reconèixer que ell sí que sabia català perquè era nascut a Eivissa, però va justificar l’exigència perquè el seu company “no en sabia”. Finalment, l’agent que l’havia aturada a l’entrada li va demanar que digués en castellà l’hora de la seva cita, i quan ella ho va fer, va respondre amb sarcasme: “Molt bé. Si és molt fàcil, oi?”.

Va acabar detinguda i sancionada

La professora va acabar sent detinguda i sancionada, acusada falsament de no identificar-se. A partir d’aquests fets, la Plataforma per la Llengua va denunciar els agents per quatre delictes: coaccions, falsedat en document públic, detenció il·legal i contra la integritat moral. No obstant això, el Jutjat d’Instrucció de Terrassa només va continuar el procediment per falsedat documental i va limitar la participació de la víctima a testimoni.

Ara, amb la resolució de l’Audiència, es reconeix el dret de la professora a intervenir activament en el procediment com a acusació particular. La Plataforma per la Llengua, que ha donat suport des del primer moment a la víctima, ha coordinat l’estratègia legal i li ha facilitat la defensa. A més, ha organitzat concentracions de suport, ha impulsat una moció al ple de l’Ajuntament de Terrassa i ha fet públics àudios que mostren com els agents la van humiliar abans de la detenció.

Ofer Cassif, diputat del parlament d’Israel, ha estat expulsat per la força del faristol per haver denunciat el genocidi a Gaza. Els fets van passar ahir a la nit, quan Cassif va fer un discurs en memòria de les víctimes de la massacre de Shefar’am fa vint anys.

“Em van fer fora violentament del podi al mig del meu discurs, simplement perquè vaig citar les paraules de l’escriptor israelià David Grossman contra el genocidi a Gaza”, ha denunciat Cassif en una publicació a X.

Last night, during a speech in memory of the victims of the Shefar'am massacre 20 years ago, I was violently removed from the podium in the middle of my speech, simply because I quoted the words of the Israeli writer David Grossman against the genocide in Gaza.

Even critical… https://t.co/mMPSoEjjzL

— Ofer Cassif עופר כסיף عوفر كسيف (@ofercass) August 5, 2025

En les imatges, s’observa que el discurs de Cassif genera rebuig entre els pocs parlamentaris que hi ha a l’assemblea i un home vestit de negre se li acosta i el fa fora per la força de la tribuna. “Fins i tot els escriptors crítics ja no poden ser citats al parlament de l’única democràcia de l’Orient Mitjà”, es queixa Cassif a X.

Cassif és diputat per la llista electoral de Hadash–Ta’al. Està format pel partit polític de Hadash, que es declara com a no sionista i promou la cooperació arabojueva, i Ta’al, un partit àrab amb una orientació nacionalista moderada. Cassif ha qualificat el govern israelià de Benjamin Netanyahu com a feixista i l’ha acusat de dur a terme una neteja ètnica contra la població palestina.

Tant Hadash com Ta’al han expressat que la millor solució pel conflicte entre Israel i Gaza és la configuració de dos estats, basats en les fronteres de l’any 1967.

El Consell de la Generalitat ha aprovat finalment les polèmiques condecoracions al mèrit policíac als escortes del president Carles Mazón que eren amb ell el dia de la gota freda i que el van acompanyar les hores que va estar desaparegut. Al maig, eldiario.es ja va avançar la intenció de premiar-los a ells i al personal de seguretat del Palau de la Generalitat, responsable de l’esborrada dels enregistraments del 29 d’octubre, que hauria permès d’acreditar l’hora d’entrada i sortida de Mazón de l’edifici durant els moments claus de la gestió de les inundacions.

La portaveu del Consell, Susana Camarero, ha respost a si la condecoració incloïa els escortes de Mazón dient que s’ha aprovat el decret que ja es va fer públic mesos enrere, i n’ha externalitzat la responsabilitat en els comandaments de Policia de la Generalitat, la unitat de la policia espanyola adscrita al País Valencià. “En el seu moment ja vam dir que són a proposta de la mateixa unitat adscrita, i és la unitat la que determina a qui es concedirà enguany les tres medalles i les condecoracions especials. Es manté la proposta que va sol·licitar”, ha dit.

En concret, el Consell ha aprovat de concedir 19 condecoracions d’or al mèrit policíac, 66 de plata i una de bronze. A més, es lliuraran 16 diplomes de reconeixement a la trajectòria policíaca i 5 distincions honorífiques de la Generalitat, que es lliuraran en un acte públic i solemne. Tots aquests reconeixements són de caràcter vitalici i no comporten cap pensió ni recompensa econòmica per part de la Generalitat, però sí que suposa un petit augment en els barems salarials i un premi en les oposicions internes.

Segons el decret que regula les distincions de la Generalitat, la condecoració d’or s’atorga en casos de mort, ferida greu o discapacitat en acte de servei, o per trajectòries professionals excepcionals que demostrin sacrifici, lleialtat i entrega. La de plata reconeix serveis especialment difícils o rellevants, actes de valor i sacrifici o una dedicació exemplar que beneficiï la seguretat pública. La de bronze premia trajectòries de quinze anys de servei que hagin contribuït al prestigi de la funció policíaca.

L’advocat Martín Zudaire ha renunciat a la defensa d’Antxon Alonso Egurrola, empresari basc investigat pel Tribunal Suprem espanyol en el marc del cas Koldo. Alonso és el propietari de l’empresa navarresa Servinabar i suposat soci de l’ex-número tres del PSOE, Santos Cerdán. Se l’investiga per l’adjudicació presumptament irregular d’obres públiques a canvi de comissions.

En un escrit adreçat al Tribunal Suprem, al qual ha tingut accés l’agència EFE, Zudaire comunica la renúncia seva, la del seu despatx Zubiri & Zudaire, i la de la procuradora del cas. En conseqüència, demanen que s’insti Alonso a nomenar nous lletrats i procurador per a la seva defensa i representació.

Zudaire va ocupar el lloc número 15 a les llistes de Nacionalistes Bascos a l’ajuntament de Pamplona en les eleccions municipals de 1979. Entre els darrers casos que ha dut, hi ha la defensa de dues ex-directores generals del Departament de Desenvolupament Econòmic imputades pel cas Davalor, una investigació sobre les ajudes públiques atorgades per l’ex-conseller Manu Ayerdi, de Geroa Bai, a la fallida empresa Davalor.

En l’informe de la Guàrdia Civil espanyola, Alonso apareix vinculat a un contracte privat de 2016 trobat al seu domicili. En aquest document, Santos Cerdán adquiria gairebé la meitat de les participacions de Servinabar. En la seva declaració com a investigat, Alonso va confirmar que el document es va signar en un moment en què Cerdán valorava deixar la política i que ell li havia ofert de fer-se soci. No obstant això, va dir que Cerdán finalment es va fer enrere i va trencar el document. Ell, en canvi, el va conservar en un traster, tot i assegurar que no tenia validesa legal perquè mai no es va elevar a escriptura pública. Per això, diu, sempre ha estat l’únic soci de Servinabar. La mateixa empresa ha negat públicament que Santos Cerdán n’hagi estat mai soci.

Després de declarar davant el Suprem, el jutge instructor li va imposar mesures cautelars: ha hagut de lliurar el passaport, té prohibit de sortir de l’estat espanyol i ha de comparèixer cada quinze dies davant la justícia.

La policia espanyola ha detingut un galerista de Palma per suposadament haver comès estafa, falsedat documental i vulneració de la propietat intel·lectual per la seva implicació en la venda d’obres falsificades d’un artista mallorquí reconegut.

Segons que han informat avui, el detingut ha comercialitzat fora de l’estat espanyol diverses còpies fraudulentes de pintures de l’artista, acompanyades de certificats d’autenticitat també falsificats.

Els fets van començar fa uns anys, quan un familiar de l’artista va vendre dues obres, amb els certificats corresponents, al propietari de la galeria d’art. Recentment, el galerista va sol·licitar nous certificats per a dues suposades obres del mateix autor, destinades a una casa de subhastes internacional.

Va ser aleshores quan la víctima –el familiar de l’artista– va veure que les noves pintures no corresponien a l’estil ni a les característiques de l’autor i va confirmar que eren falsificacions. A més, va descobrir que copiaven els seus certificats d’autenticitat i els feien servir de manera fraudulenta per validar aquestes obres.

Al cap de poc temps, una altra galeria internacional va contactar amb la víctima per fer una col·lecció de serigrafies basades en dues noves obres, suposadament també de l’autor. En rebre’n les imatges, es va tornar a constatar que eren peces falses.

Quan la víctima va denunciar els fets a la policia espanyola, la investigació va permetre d’identificar qui presumptament falsificava i distribuïa les obres: el propietari de la galeria d’art de Palma, la mateixa persona que anys enrere havia comprat els quadres originals. La policia el va detenir i continuen les investigacions per saber si hi ha més obres falsificades en circulació i més implicats en aquesta xarxa de frau artístic.

L’associació valenciana d’agricultors (AVA-Asaja) ha reclamat mesures urgents davant els problemes sanitaris que sofreix la collita de xufa a causa de la taca negra i d’una nova mala herba invasora. Segons que han informat, aquestes dues malalties fan baixar de manera històrica la productivitat i ajusten al màxim la viabilitat econòmica del cultiu.

En un comunicat, AVA-Asaja ha advertit que la rendibilitat al camp es redueix per l’encariment del 40% dels costos de producció i per la pèrdua del 25% de la productivitat en “tan sols una dècada”.

Quant a la xufa, informen que la taca negra causa danys greus a la pell de la xufa, cosa que en fa baixar el valor comercial. L’entitat recorda que fa quinze anys que demana a la Conselleria d’Agricultura informació sobre el tipus de malaltia, les causes de la seva introducció i mètodes per prevenir-la i combatre-la. A més, sol·liciten a l’institut valencià d’investigacions agràries (IVIA) que accentuï les recerques per mirar de millorar el control de la taca negra.

Tio Che: el sabor valencià que ja és part de la identitat del Poblenou

Un altre dels problemes que fa baixar la productivitat és la presència d’una herba invasora que, suposadament, hauria pogut arribar mitjançant xufes importades de països tercers. Segons AVA-Asaja, els agricultors no disposen de productes autoritzats per tractar-la, i quan intenten arrencar-la a mà, els fragments que resten s’arrelen el següent any. Aquesta herba, més vigorosa que el mateix cultiu, pot arribar a infestar els camps sencers.

L’associació ha demanat a les administracions que apliquin mesures a curt i llarg termini per consolidar la rendibilitat de la xufa, i han reivindicat la recerca de solucions fitosanitàries o biològiques tant per a la taca negra com per a la mala herba invasora, que fan baixar la collita.

Antonio José Gimeno, responsable de la sectorial de xufa d’AVA-Asaja, ha assenyalat que problemes com la taca negra i la mala herba estan reduint la productivitat a mínims històrics. “De ben poc servirà que la demanda i el preu es mantinguin si no aconseguim treure una producció suficient als camps. Aquest any hem sembrat mil fanecades menys i la superfície cultivada s’ha reduït un 15%. És això el que volem? La xufa i l’horta valenciana tenen futur si entre tots hi posem solucions”, ha explicat Gimeno.

Edicions Tres i Quatre ha fet públic que enguany, per primera volta d’ençà del 1973, no organitzarà els Premis Octubre. L’anunci ha estat discret, una breu nota a la pàgina web sobre els premis que diu: “Aquest 2025 no es convocaran els Premis Octubre. L’organització ha pres aquesta decisió com a conseqüència d’una conjunció de factors adversos i per elements d’ordre intern.” La rellevància dels Octubre va més enllà de l’àmbit estrictament literari, i és tota una tradició que aplega anualment representants culturals i polítics dels Països Catalans.

Enguany, però, l’organització diu que ha hagut de prendre la decisió de suspendre els premis “arran d’una situació econòmica i de tresoreria complicada”, en gran part provocada per “la pèrdua de tots els ajuts de les institucions valencianes”. Tot i això, diuen que esperen poder solucionar els problemes i trobar “una via d’estabilitat econòmica que ens permeta encarar el futur”.

Els Premis Octubre apleguen quatre guardons diferents: el premi d’assaig Joan Fuster, el premi de narrativa Andròmina, el premi de poesia Vicent Andrés Estellés i el premi de teatre Pere Capellà. L’última edició, però, ja no es va lliurar el premi Andròmina, que va quedar desert malgrat que s’hi havien presentat noranta-dues obres originals. A més, no es va fer el tradicional sopar dels jurats i les deliberacions es van fer per videoconferència.

Per si no fos prou, els guanyadors de l’any passat –Eusebi Ayensa, Isabel Garcia Canet, Carla Rovira i Eva Saumell— es van donar a conèixer amb un comunicat de premsa, i no es va fer el tradicional sopar de lliurament ni la fotografia conjunta dels premiats. Llavors, fonts d’Edicions Tres i Quatre van justificar-ho a VilaWeb adduint la situació política al País Valencià i a qüestions internes de l’editorial, però van dir que esperaven que fos una absència excepcional dins de la trajectòria dels premis.

Premis Octubre: quan un sopar esdevé el país sencer

Un total de 81.479 alumnes tenen plaça assignada a formació professional el curs vinent. Ara bé, n’hi ha 14.840 que encaren l’estiu sense una plaça garantida. L’any passat, hi va haver 31.404 alumnes sense plaça assignada.

Del total dels alumnes, n’hi ha 43.722 que estudiaran un grau mitjà i 37.757, un grau superior. La consellera d’educació i formació professional, Esther Niubó, ha remarcat en conferència de premsa que es tracta d’una xifra rècord que representa 12.407 assignacions més que el curs 2024-2025.

Aquestes xifres arriben en un procés d’assignació de places totalment renovat que per primer cop, que va finalitzar el 31 de juliol, una data fixada per així poder aconseguir que la major part d’alumnes puguin començar el curs amb normalitat el 12 de setembre, segons Educació. Així i tot, aquells alumnes que s’hagin quedat sense assignació durant aquest procés de juliol, el setembre tindran una nova oportunitat d’aconseguir una plaça.

Nova assignació de places al setembre

El 8 de setembre es publicarà un mapa de vacants al web del Departament on els aspirants podran consultar les places disponibles per centre i territori. També rebran un correu electrònic en què se’ls informarà dels recursos a la seva disposició i de la manera com es poden posar en contacte amb els 2.239 punts d’informació i assessorament de la Xarxa FPCat. Educació també posarà a disposició dels aspirants un web on trobaran informació sobre els itineraris formatius en funció de la titulació que s’hagi assolit.

El Departament defensa que el procés d’assignació de places de formació professional deixa palès que les millores introduïdes per Educació han fet disminuir les sol·licituds presentades sense requisits, un 17 % al grau mitjà i un 25 % al grau superior. “En gran mesura, aquesta reducció ve donada per l’algoritme de proactivitat de recuperació de les qualificacions de les persones participants”, defensa el departament.

Segons les dades del procés de preinscripció, de les 96.319 sol·licituds presentades, 81.479 alumnes han obtingut una plaça. Educació ha precisat que alguns alumnes sense plaça ja estan matriculats en batxillerat o bé opten per altres estudis. Per aquest curs, s’han oferit 84.122 places, tant de grau mitjà com de grau superior, segons el departament.

Els Mossos d’Esquadra treballen amb la hipòtesi que el tiroteig de dissabte a l’Eixample de Barcelona, en què un home va resultar ferit, té vinculació amb l’assassinat per una revenja entre màfies rivals balcàniques el 15 de juliol al mateix districte. Segons que ha avançat El Periódico i han confirmat a EFE fonts pròximes al cas, una de les principals línies d’investigació és que tots dos episodis estan relacionats.

El tiroteig més recent va ser a les 23.30 al carrer d’Urgell. Un home, amb antecedents per narcotràfic i en tercer grau penitenciari, va ser ferit greu, tot i que no li perilla la vida.

Els investigadors intenten confirmar si el ferit pertanyia a la banda Skaljari, d’origen montenegrí, enfrontada al clan Kavac, grup del qual formava part suposadament l’home assassinat el 15 de juliol en un altre tiroteig a l’Eixample, en aquest cas al carrer del Consell de Cent.

Aquest darrer havia estat presumptament implicat el 2020 en l’assassinat a l’illa grega de Corfú de dos membres de la màfia rival, la Skaljari. Per aquest motiu, els Mossos mantenen la hipòtesi que el crim obeí a una revenja i que els dos tiroteigs de Barcelona tenen relació.