Una Diada de les Illes atípica, amb Le Senne aferrat a la cadira i Prohens defensant “lo nostro”
La celebració de la Diada de les Illes d’enguany, avui, primer de març, és la més atípica que es recorda d’aquests darrers anys. Cap president del parlament no n’havia fet el discurs alhora que seu al banc dels acusats. L’obertura de judici oral contra Gabriel Le Senne per haver esquinçat, durant un ple, les fotos de les Roges del Molinar, víctimes del franquisme, no li ha impedit de continuar exercint les funcions institucionals. Ell mateix va reconèixer el desprestigi que havien causat els seus actes al parlament, però s’aferra com pot a la cadira.
Le Senne no és el primer president del parlament que s’ha hagut d’encarar a un judici. Hi ha dos precedents: Pere Rotger (PP) i Maria Antònia Munar (UM). El primer va ser acusat de prevaricació i malversació per haver contractat l’empresa Over Marketing, encarregada de la campanya electoral del PP, tot i que finalment va ser absolt. La segona va ser condemnada a catorze anys de presó per tres casos de corrupció. D’ençà del 2020 compta amb el tercer grau penitenciari. A diferència de Le Senne, tots dos van renunciar a la presidència de la cambra pel fet de ser encausats. Munar va abandonar la política el 26 de febrer de 2010, just abans de la diada.
Le Senne, màrtirA Le Senne li demanen de setze mesos de presó a quatre anys i ja ha abonat els 40.000 euros de fiança que li requerien. Podria perdre la condició de diputat –i, per tant, la presidència de la cambra– si la majoria ho considera adient, aplicant l’article 9 del parlament. I el PP de Marga Prohens, que d’ací a tres mesos complirà l’equador de la legislatura, continua fent malabars: fer fora Le Senne és a les seves mans, però no ho s’hi atreveix. Ni li interessa.
El president del parlament, Gabriel Le Senne, al centre, mentre les vice-presidentes socialistes i les entitats memorialístiques celebren que no es derogui la llei (fotografia: Martí Gelabert).
Cada volta que els periodistes ho demanen als portaveus del partit o a la presidenta, la resposta és la mateixa: és Vox qui ha de decidir. Però Vox ja ho té decidit: de cap manera no volen fer fora Le Senne. De fet, encara els ha sortit bé la jugada, malgrat que signifiqui damnificar un diputat. Perquè Le Senne es pot convertir en màrtir, que és l’excusa perfecta que necessita l’extrema dreta per treure’n rèdit en el discurs. I perquè amb Le Senne Vox pot controlar el PP.
Tot i els episodis –reiterats– de desavinences entre el grup popular i l’extrema dreta, la ruptura no arriba a ser definitiva. Per molts avisos que hagin donat Abascal i l’entorn, per moltes escenes patètiques que s’hagin viscut aquests darrer any i mig i per molt apropament que Prohens intenti fer a alguns partits de l’esquerra, les relacions no s’han romput. El PP necessita més Vox que no pas Vox el PP.
Per això l’extrema dreta se n’aprofita i diu que la decisió de fer plegar Le Senne l’haurà de prendre, en tot cas, el PP. Ja el van salvar en una votació semblant, amb l’abstenció. No hi havia judici oral i ara la situació és diferent. Però fer fora Le Senne significa renunciar al pressupost del 2025 i també encarar dos anys de legislatura a còpia de decrets i sense consistència parlamentària. Encara que Prohens pot continuar governant amb el pressupost prorrogat i de cara a la ciutadania es pot dissimular el cop, la ferida es pot agreujar. Oimés tenint en compte que el PP canvia de cant segons el benefici propi, per exemple, quan critica el govern espanyol per no haver pogut aprovar els comptes.
Les Illes no són AlemanyaDe fet, Prohens camina perduda sense Vox. Tot i les sortides de to de l’extrema dreta, les amenaces i la desconfiança –per exemple, quan no va deixar rectificar al PP l’error comès en una votació perquè eliminava el català de la funció pública–, Prohens continua vantant-se que els seus socis prioritaris són ells. La presidenta sempre truca primer a la porta de l’extrema dreta. Perquè encara que les Illes vagin plenes d’alemanys, les Illes no són alemanyes: aïllar l’extrema dreta no fa per a ells.
A Prohens no li costa gens de defensar que no s’apliqui el cordó sanitari. Tampoc en dates assenyalades com la dels 88 anys de l’afusellament d’Emili Darder, darrer batlle republicà de Palma. Tampoc quan s’ha de decidir si Le Senne ha de continuar o no com a president després d’haver vulnerat la dignitat de les víctimes del franquisme.
“Lo nostro”Això és part del context que envolta un primer de març atípic. L’altra part, i ja no tan atípica, és la defensa que fa el PP de “lo nostro”. Però no aquell “lo nostro” amb què Bauzá, en un intent de separar-se del catalanisme, es referia al mallorquí, a la pagesia, al seny [sic], etc., propis de la tan discutida “identitat” balear. I, encara que per a promocionar la Diada de les Illes el govern hagi optat per una veu com la de Tomeu Penya –a qui la societat identifica, precisament, amb “lo nostro”– enguany la defensa de “lo nostro” és més literal que mai.
Per una banda, i aprofitant l’avinentesa de les Medalles d’Or de la Comunitat i dels premis Ramon Llull que s’atorgaren ahir, pel fet de concedir una medalla –la màxima distinció que atorguen les Illes– a María Luisa Cava de Llano, una política del PP. I mentre el partit es penjava medalles, per una altra banda, es tornava a palesar l’avinença del PP amb l’extrema dreta: ambdós partits pactaven de col·locar Josep Maria Codony, vinculat al PP, com a nou director general d’IB3. Ell va ser el darrer director general de Bauzá i va lluitar per mantenir el salat en els informatius de la casa, allunyant-se de l’estàndard i de la normalització lingüística. En definitiva, dues mostres clares de l’opció per “lo nostro”.
S’ha de veure si defensar “lo nostro” serà defensar també Núria Riera, investigada per absentisme laboral. Els fantasmes del PP tornen i ara la portaveu del Consell de Mallorca, que entre el sou de funcionària i el càrrec al Consell cobra més que la presidenta de les Illes –130.000 euros–, ha de veure com justifica el fet de prescindir d’hores del lloc de feina públic per anar a fer de portaveu de la institució insular.
D’ací a tres mesos Prohens haurà governat les Illes tants anys com li queden com a presidenta. I tant ella com Le Senne continuen jugant al joc de les cadires, aferrant-s’hi tan fort com poden.
