Ja s’han anunciat els nominats als premis Òscar 2025, enguany marcats pels grans incendis a Califòrnia de les darreres setmanes. De fet, aquest anunci de les candidatures s’havia ajornat a causa de la catàstrofe. Els guanyadors es faran públics en la gala, que es farà el 3 de març. Emilia Pérez és el film amb més nominacions, en té tretze. Consulteu ací els nominats a les diverses categories:

Millor film

• Anora
• The Brutalist
• A Complete Unknown
• Conclave
• Dune: Part Two
• Emilia Pérez
• I’m Still Here
• Nickel Boys
• The Substance
• Wicked

Millor direcció

• Sean Baker, per Anora
• Brady Corbet, per The Brutalist
• James Mangold, per A Complete Unknown
• Jacques Audiard, per Emilia Pérez
• Coralie Fargeat, per The Substance

Millor actriu protagonista

• Cynthia Erivo, per Wicked
• Karla Sofía Gascón, per Emilia Pérez
• Mikey Madison, per Anora
• Demi Moore, per The Substance
• Fernanda Torres, per I’m Still Here

Millor actor protagonista

• Adrien Brody, per The Brutalist
• Timothée Chalamet, per A Complete Unknown
• Colman Domingo, per Sing Sing
• Ralph Fiennes, per Conclave
• Sebastian Stan, per The Apprentice

Millor actriu secundària

• Monica Barbaro, per A Complete Unknown
• Ariana Grande, per Wicked
• Felicity Jones, per The Brutalist
• Isabella Rossellini, per Conclave
• Zoe Saldaña, per Emilia Pérez

Millor actor secundari

• Yura Borisov, per Anora
• Kieran Culkin, per A Real Pain
• Edward Norton, per A Complete Unknown
• Guy Pearce, per The Brutalist
• Jeremy Strong, per The Apprentice

Millor film internacional

• I’m Still Here
• The Girl with the Needle
• Emilia Pérez
• The Seed of the Sacred Fig
• Flow

Millor film d’animació

• Flow
• Del revés 2
• Memoir of a Snail
• Wallace & Gromit: Vengeance Most Fowl
• The Wild Robot

Millor banda sonora

• The Brutalist
• Conclave
• Emilia Pérez
• Wicked
• The Wild Robot

Millor curtmetratge de ficció

• A Lien
• Anuja
• I’m Not a Robot
• The Last Ranger
• The Man Who Could Not Remain Silent

Maquillatge i perruqueria

• A Different Man
• Emilia Pérez
• Nosferatu
• The Substance
• Wicked

Millor disseny de vestuari

• A Complete Unknown
• Conclave
• Gladiator II
• Nosferatu
• Wicked

Millor curtmetratge d’animació

• Beautiful Men
• In the Shadow of Cypress
• Magic Candies
• Wander to Wonder
• Yuck!

Millor guió original

• Anora
• The Brutalist
• A Real Pain
• September 5
• The Substance

Millor guió adaptat

• A Complete Unknown
• Conclave
• Emilia Pérez
• Nickel Boys
• Sing Sing

Millor disseny de producció

• The Brutalist
• Conclave
• Dune: Part Two
• Nosferatu
• Wicked

Millor muntatge

• Anora
• The Brutalist
• Conclave
• Emilia Pérez
• Wicked

Millor fotografia

• The Brutalist
• Dune: Part Two
• Emilia Pérez
• Maria
• Nosferatu

Millors efectes especials

• Alien: Romulus
• Better Man
• Dune: Part Two
• Kingdom of the Planet of the Apes
• Wicked

Millor so

• A Complete Unknown
• Dune: Part Two
• Emilia Pérez
• Wicked
• The Wild Robot

Millor film documentari

• Black Box Diaries
• No Other Land
• Porcelain War
• Soundtrack to a Coup d’Etat
• Sugarcane

Millor curtmetratge d’acció real

• A Lien
• Anuja
• I’m Not a Robot
• The Last Ranger
• The Man Who Could Not Remain Silent

Millor curtmetratge documentari

• Death by Numbers
• I Am Ready, Warden
• Incident
• Instruments of a Beating Heart
• The Only Girl in the Orchestra

Millor cançó original

• “El Mal” de Emilia Pérez
• “The Journey” de The Six Triple Eight
• “Like a Bird” de Sing Sing
• “Mi Camino” de Emilia Pérez
• “Never Too Late” de Elton John: Never Too Late

L’auditoria sobre els comptes del Consell de la República, que va veure possibles irregularitats comptables, no va tenir en compte tot el conveni de repartiment dels ingressos de Cat Global, entitat que dóna empara legal i financera al Consell. Ho va reconèixer l’auditor, Miquel Verdaguer i Puig, en una nota d’aclariment publicada el 16 de desembre, i que ara ha fet pública Toni Comín, a qui s’assenyalava com a beneficiari irregular del pagament de despeses personals. En un comunicat, Comín diu que queda demostrat que eren unes despeses justificades, tal com ell ha defensat sempre.

Valtònyc carrega contra Toni Comín: “Recomano allunyar-lo de qualsevol organització”

La nota d’aclariment de l’auditor diu que la lectura que va fer del conveni de repartiment d’ingressos entre Cat Global i l’associació Catalunya Cultura i Progrés (CATCIP) va ser incompleta, atès que només va considerar l’apartat 2, que atorgava a Comín un import de 6.338,10 euros, però no l’apartat 6, que també estableix el repartiment en tres terços de les donacions fetes per la web del Consell de la República. El president Carles Puigdemont i els consellers Lluís Puig i Toni Comín van acordar el 3 d’octubre de 2023 que un terç de les donacions aniria al Consell de la República, un terç aniria a la Casa de la República i un terç més seria per a sostenir l’exili en el seu conjunt, a repartir a parts iguals entre Puigdemont, Comín i Puig. A més, es diu que cadascun d’ells pot decidir si la seva part l’administra Cat Global o CATCIP, i que Puigdemont també administrarà els diners per a la Casa de la República.

L’auditor exposa que no li consta que exigeixi cap document que estableixi els imports concrets a pagar derivats d’aquest apartat, però afegeix que “cal suposar que els imports seran superiors als retirats pel Sr. Comín”. A més, diu que no ha tingut accés a cap document que determini com es faran els pagaments, en quin calendari i forma signat pels membres de l’equip de govern de Cat Global. “Això dificulta al comptable belga incorporar aquestes retirades de fons com a despeses legals de l’entitat. En data del meu informe figuraven a la comptabilitat oficial com imports pendents de cobrar del Sr. Comín”, afegeix l’auditor.

A banda, l’auditor diu que el conveni no s’ha complert del tot, perquè Puigdemont i Puig no han fet disposició dels diners als quals, segons l’acord, tenen dret. I diu que si ho haguessin fet, el dèficit de l’entitat hauria estat “molt superior”, mentre que a 31 de desembre de 2023 era de 58.108 euros.

Podeu llegir a continuació la nota d’aclariment de l’auditor.

Comín es reivindica

En un comunicat, Comín recorda que l’auditoria deia que havia carregat despeses per un import superior al qual tenia dret, però que ell ja va fer un comunicat dient que era una afirmació errònia, “a causa d’una mala comprensió del conveni per part del Sr. Miquel Verdaguer”, l’auditor. Tot i això, afegeix, l’error va ser reproduït als mitjans de comunicació, “amb el dany reputacional corresponent contra la meva persona”, diu.

Comín diu que en el seu moment ja va dir que l’import que li corresponia eren, aproximadament, 24.000 euros, i veu un reconeixement de l’auditor quan diu que “cal suposar que els imports seran superiors als retirats pel Sr. Comín”. Per tant, diu que queda palès i demostrat que són unes despeses justificades. A més, diu que aquestes despeses, el pagament de lloguers i impostos d’un apartament de Lovaina, “no es van utilitzar mai per a ús d’allotjament meu particular –tot i que hagués estat possible d’acord amb l’esmentat conveni, atès que aquesta finalitat està prevista en els criteris del fons defensaexili.org, que són públics”. Els diners, diu, “es fan servir sempre i en tots els casos per a l’allotjament de membres de l’equip tècnic del Consell de la República”. Per tant, conclou, “vaig utilitzar uns fons que em corresponien a mi en benefici del Consell”.

D’altra banda, Comín critica que a la nota d’aclariment, l’auditor digui que no ha pogut comprovar que aquest conveni hagi estat acordat en el consell d’administració de Cat Global, perquè diu que des del primer moment té una còpia del conveni signat per les dues parts, i, per tant, també pel president del consell de Cat Global.

Finalment, Comín recorda que a l’autoria es deia que el Consell havia tancat el 2022 amb un dèficit comptable de 244.181 euros i que, en canvi, havia tancat el 2023 amb un superàvit de 4.816 euros. “Cal tenir en compte que el relleu en la gerència del Consell es va produir el juliol del 2023 i que, en tant que vice-president executiu, a partir d’aquell moment jo mateix vaig assumir directament les funcions de gerència –entre les quals, la gestió ordinària de les finances”, diu Comín. Per tant, reivindica que malgrat haver assumit la gestió directa de les finances del Consell només durant la segona meitat del 2023, en va fer un sanejament dràstic de les finances.

Llegiu a continuació el comunicat de Comín.

Una investigació conjunta del diari britànic The Guardian, la publicació israelianopalestina +972 Magazine i el diari israelià Sikha Mekomit ha revelat detalls sense precedents sobre la col·laboració entre Microsoft i l’exèrcit d’Israel per a fer la guerra a Gaza. El reportatge, basat en documents filtrats obtinguts per Drop Site News i entrevistes amb fonts de l’establishment de defensa i intel·ligència israelià, mostra com Microsoft ha aprofundit significativament la seva relació amb l’exèrcit israelià després del 7 d’octubre de 2023 i il·lustra com les grans empreses tecnològiques s’integren cada cop més en operacions militars.

L’alto-el-foc porta alegria, però també dolor, a una Gaza devastada

Els documents revelen que Microsoft ha signat contractes amb Israel per valor de 10 milions de dòlars, i que ha proporcionat 19.000 hores de suport tècnic i consultoria entre octubre de 2023 i juny de 2024. Aquesta col·laboració s’estén a múltiples unitats militars i d’intel·ligència, incloent-hi la unitat d’elit 8200 i la unitat 9900, especialitzada en intel·ligència visual.

Després d’haver llançat l’ofensiva a Gaza l’octubre de 2023, l’exèrcit d’Israel va haver de fer front a una demanda sobtada de capacitat d’emmagatzematge i computació. Un comandant va descriure el moment que van haver d’expandir de pressa la seva infrastructura informàtica com l’entrada al “meravellós món dels proveïdors de núvol”.

Tomàs Alcoverro: “Cap dels estats del voltant de Gaza no vol tenir-hi res a veure”

Les dades filtrades mostren un augment espectacular en l’ús de tecnologia. El consum mensual d’Israel d’emmagatzematge al núvol de Microsoft, Azure, va créixer d’un 60% durant els primers sis mesos del conflicte. L’ús d’eines d’aprenentatge automàtic es va multiplicar 64 vegades entre setembre de 2023 i març de 2024. I el consum d’eines d’intel·ligència artificial d’OpenAI va arribar a representar una quarta part de les eines d’aprenentatge automàtic. Val a dir que durant anys, OpenAI prohibia l’ús de les seves eines per a usos bèl·lics, però el gener del 2023 va revisar les polítiques per a relaxar les restriccions.

Treballadors d’OpenAI qüestionen l’ètica de l’acord militar amb una empresa armamentística

La plataforma Azure de Microsoft ha estat implementada en diversos aspectes de les operacions militars israelianes, com ara el sistema de gestió de moviments de ciutadans palestins “Rolling Stone” o la unitat aèria Ofek, responsable de gestionar bases de dades de possibles objectius militars. Els enginyers de Microsoft han proporcionat suport directe a unitats d’intel·ligència israelianes com la 8200 i la 9900, assessorant tant de forma remota com presencial en bases militars.

Ni Microsoft ni l’exèrcit israelià han volgut comentar els detalls revelats en la investigació. De fet, la màxima resposta que han pogut arrencar és la d’un portaveu de l’exèrcit, que va dir que “no comentarien el tema”.

El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha anunciat que l’entitat portarà demà a la Comissió Europea el blocatge en l’aplicació de l’amnistia, set mesos després que hagi entrat en vigor la llei. Segons ha explicat Antich en la seva compareixença a la comissió de justícia del parlament, es farà arribar a la CE en el marc de l’informe que la institució europea elabora sobre la situació de l’estat de dret als diferents estats membres.

Antich ha assenyalat com a responsables una “cúpula judicial polititzada” i una “ofensiva política” contra la llei. L’informe d’Òmnium, actualitzat respecte del que van presentar a l’octubre, calcula que només s’ha aplicat la llei en el 39% dels casos de les 1.610 persones amnistiables.

Durant l’exposició de l’informe de la Sindicatura per l’Amnistia sobre l’aplicació de la llei, Antich ha destacat que un 39% dels represaliats que han demanat l’amnistia l’han aconseguida o han vist finalment arxivada la seva causa. Una xifra que en l’últim balanç era del 22%. També ha exposat que el 41% de les demandes encara no han estat resoltes (abans era el 50%). A més, un 7% de les sol·licitades estan denegades (abans era el 13%) i gairebé un 13% continuen en suspensió per preguntes plantejades al Tribunal Constitucional espanyol o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Pel que fa al tractament de la violència policíaca, s’han amnistiat 137 agents. En concret, 129 policies espanyols que van ser investigats per les càrregues contra votants de l’1-O han estat amnistiats, ja que a més a més de les amnisties a l’agent investigat a Lleida i a 46 policies espanyols a Barcelona ja comptabilitzades a l’octubre, s’hi han sumat l’amnistia a 45 agents policials a Mataró, a 10 a Tarragona i a 27 a Girona. A més a més, un total de 8 Mossos d’Esquadra investigats per violència policial a les protestes de 2019 també han estat amnistiats.

Davant d’aquestes dades, Antich ha defensat que la llei d’amnistia ha estat “una conquesta col·lectiva, arrencada a contracor a l’estat”, però ha denunciat les traves de part de la cúpula judicial espanyola, així com la “doble vara de mesurar a l’hora d’aplicar la llei”. “Les denegacions i exclusions de l’àmbit d’aplicació de la llei han respost a una interpretació arbitrària i ideològica per part de jutges i magistrats que, en tot cas, no respecta la divisió de poders entre el legislatiu i el judicial”, ha afegit.

Antich també ha assegurat que Òmnium continuarà “fiscalitzant la seva aplicació i denunciant els possibles obstacles” i ha reiterat que denunciarà “la impunitat de la violència policial a través de recursos en les causes on l’entitat estigui personada”. A més, ha conclòs que l’amnistia als policies ha estat ràpida i en bloc i que gairebé tots els agents investigats s’han beneficiat de la llei mentre que l’amnistia als independentistes és lenta i en comptagotes.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat avui a València després de la fugida urgent que en va fer el 3 de novembre. Avui ha presidit la reunió interministerial sobre la gota freda i ha convidat a participar-hi els batlles de les zones més afectades per la torrentada. En el transcurs de la trobada els ha anunciat que el govern espanyol assumirà el 100% del cost de les reparacions dels béns municipals malmesos. En una decisió presa fa unes setmanes, l’executiu espanyol s’havia compromès a pagar-ne el 50%.

Segons que ha informat Pedro Sánchez mateix, es dedicaran 1.700 milions d’euros a rehabilitar les instal·lacions locals com ara escoletes municipals, biblioteques, mercats o centres de dia. També es pagaran les obres de reparació de la xarxa de sanejament i del cicle integra de l’aigua. Segons que afirmen, aquests diners són a banda dels 16.000 milions que ja s’han mobilitzat.

En la reunió, a la qual han assistit la majoria dels ministres espanyols i la delegada a València, Pilar Bernabé, els batlles han reclamat amb urgència que els tràmits es facen amb agilitat i que els diners arriben com més aviat millor. Fins i tot, alguns batlles han demanat recursos humans per a poder gestionar les ajudes. Sánchez els ha agraït el to constructiu i realista amb què s’ha desenvolupat la reunió.

El jutjat de primera instància i instrucció 3 d’Alcoi ha desestimat la demanda per la mort de quinze persones a la residència de gent gran DomusVi durant la pandèmia de la covid. Els seus familiars reclamaven més de 2,2 milions d’euros en indemnitzacions perquè consideraven que hi havia hagut una actuació negligent. En canvi, el jutge considera que no està acreditat que el centre fos negligent a l’hora d’impedir l’entrada del coronavirus a la residència, en la propagació ni en l’atenció que van donar als residents.

La sentència diu que una residència no és un hospital, i que la negligència mèdica que els demandants atribueixen a l’empresa no és assimilable a la que es pot imputar en casos de mala praxi de professionals sanitaris. De fet, diu que els treballadors de la residència van estar condicionats per una absència de metges, de la qual no són responsables. Remarca l’excepcionalitat que va suposar la pandèmia, “que va superar els límits de cap activitat sociosanitària, per molt ben prevista de mitjans que estigués”.

De fet, el jutge explica que l’aparició de la covid va provocar que hi hagués un desabastiment total de personal sanitari i sociosanitari al mercat laboral, i de material sanitari. “Una qüestió que va afectar a escala internacional”, i  que no es pot atribuir a l’empresa que gestiona la residència.

També, diu que no es pot jutjar ara la manera com es va gestionar la covid sense tenir en compte el que se’n sabia llavors, “quan ni tan sols la comunitat científica havia concretat que el contagi es produïa per microgotes, i no per gotes d’una mida superior, com es va dir inicialment”. De fet, afegeix: “Si el nostre poder executiu no va poder preveure i prevenir la pandèmia, no és menester exigir-ho a una persona jurídica-privada, que, com a mínim, es va poder avançar en certes actuacions a les recomanacions i directrius autonòmiques.”

La demanda argumentava la suposada negligència, entre altres qüestions, en la manca de professionals de la residència, però el jutge considera que complia, de llarg, les ràtios de personal, i que a més va contractar treballadors, “sempre en la mida del que és possible”, per fer front a les noves necessitats causades pel virus. L’empresa tampoc no és responsable, diu, de les baixes laborals dels treballadors que es van contagiar, i que no es van poder cobrir amb nous treballadors.

El fiscal ha demanat l’arxivament de la causa per delicte d’odi contra el president del parlament de les Illes, Gabriel Le Senne, per esquinçar les fotos d’Aurora Picornell i  de les Roges del Molinar d’un dels portàtils d’una membre de la mesa. 

En l’escrit, al qual hi ha tincut accés Europa Press, el fiscal de delictes d’odi i discriminació, José Diáz Cappa, considera que no han quedat acreditats de manera suficient els elements per emmarcar els fets en la tipificació de delicte d’odi. 

El fiscal creu que s’entén perfectament “el sentiment de rebuig i indignació” dels familiars de les Roges del Molinar i creu que l’acció de Le Senne és “manifestament criticable”. De tota manera, insisteix en el fet que la reacció que va tenir durant el ple volgués lesionar la dignitat de les víctimes del franquisme.

Defensa la reacció de Le Senne

El proppassat 13 de desembre el jutge tancava la instrucció del cas. Després d’aquesta fase, el fiscal creu, fins i tot, que la reacció de Le Senne es va motivar perquè les vice-presidentes socialistes de la cambra, Pilar Costa i Mercedes Garrido, no van atendre les seves indicacions.  Després de veure els vídeos i de les declaracions dels testimonis, el fiscal considera que Le Senne va cometre “un acte colèric de mala praxi i formes, sens dubte, incorrectes” i alienes al que exigeix el seu càrrec. Però insisteix que la reacció va ser perquè les vice-presidentes no complien les ordres de Le Senne de retirar les imatges. 

A més, perdona Le Senne perquè va reconèixer que esquinçar les fotografies va ser inadequat i perquè va assegurar que entenia que les famílies de les víctimes s’haguessin pogut sentir molestes. 

Maria Antònia Oliver: “El mercadeig que ha fet el PP amb la llei de memòria és molt dolorós, no l’oblidarem”

Les acusacions, exercides pels col·lectius Memòria de Mallorca, Estimada Aurora, el Partit Comunista i familiars de les víctimes, consideraven que hi havia arguments per jutjar Le Senne, atès que va actuar mogut per motius ideològics. 

“Si Franco continua viu, és als tribunals”

Memòria de Mallorca confirma, en una conversa amb VilaWeb, que no és una bona notícia. Ara bé, recorda que és el jutge qui té la darrera paraula. La portaveu, Maria Antònia Oliver, assegura que recorreran contra la decisió si finalment el jutge arxiva la causa. “Mai hem tingut confiança en els jutges. Si hi ha algun signe molt evident que Franco continua viu és als tribunals”, critica.

De fet, assegura que l’advocat de l’associació ja preveia que el fiscal acabés demanant l’arxivament de la causa, només per les preguntes que va fer durant el procés d’instrucció. Preguntada per la defensa que el fiscal ha acabat fent de Le Senne en l’escrit, Oliver ho té clar: “Que digui el que vulgui, no hauria d’haver reaccionat així. Amb quina normativa dius que víctimes de violacions dels drets humans no poden estar exposades a un parlament democràtic?”. I recorda que va llançar amb ràbia i agressivitat la imatge, fet que només s’entén si respon a un delicte d’odi “que va fer molt mal a la família i a molta gent que va sortir indignada al carrer”.

Le Senne, reincident

Els fets van ocórrer el 18 de juny de 2024, quan es va debatre la presa en consideració de la derogació de la llei de Memòria Històrica, com va promoure Vox i que, fins a darrer moment, comptava amb el suport del PP. Le Senne va acabar esquinçant la imatge que Garrido lluïa al portàtil i les dues vice-presidentes van acabar expulsades de la mesa.

Le Senne reincideix: veta les samarretes en homenatge a les Roges del Molinar de la mesa

Al mes d’octubre, el president va reincidir, obligant Garrido i Costa a treure’s la samarreta amb les cares de les Roges del Molinar, a petició de l’extrema dreta. Va ser durant el debat de l’esmena a la totalitat que l’oposició va presentar per impedir la derogació, en aquell moment sense èxit. 

L’Obra Cultural Balear promou un segon recurs al Tribunal Constitucional espanyol contra l’eliminació del català del sanitat, com ja va fer contra el decret de mesures urgents en l’àmbit educatiu i sanitari, que eliminava l’exigència de coneixements de català per accedir a la sanitat públic i que va ser admès a tràmit ara fa un any. 

En aquest cas, el segon recurs s’interposa pel nyap polític que va començar al parlament de les Illes el proppassat 26 de novembre, quan el PP va votar per error un seguit d’esmenes de Vox, entre les quals s’eliminava el català de la funció pública o dels centres escolars. Amb aquella votació, però, el decret de mesures urgents en l’àmbit educatiu i sanitari també quedava eliminat. Per solucionar totes aquestes errades -i per tornar a eliminar el requisit del català a la sanitat- el PP va aprovar un nou decret llei. Una tècnica legislativa que, en paraules d’Antoni Llabrés, president de l’OCB, “és summament deficient i que fa augmentar les possibilitats d’èxit del recurs en aquest segon envit”. Per interposar-lo, compta amb el suport dels grups de l’oposició: PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem. 

Llabrés ha recordat que, gairebé un any i mig després de l’aprovació del decret per eliminar el català a la sanitat, el govern de Marga Prohens ha estat incapaç d’explicar quina incidència positiva ha tengut la mesura. És a dir, quants de professionals sanitaris s’haurien retingut i quants se n’haurien captat. “És públic i notori que els motius que dificulten la incorporació de sanitaris de determinades especialitats són més profunds”, apunta l’entitat, com són el cost de vida o la dificultat de l’accés a un habitatge. I assenyalen que aquests dèficits no són privatius dels territoris amb dues llengües oficials. “Mentrestant, la situació de la llengua catalana en hospitals i centres de salut ha empitjorat”, adverteix.

Atac als drets lingüístics

L’OCB està disposada a arribar fins al final d’aquesta lluita contra la maniobra de PP i l’extrema dreta de degradar la presència del català en la sanitat, atès que impedeix que els ciutadans puguin exercir lliurement els drets lingüístics com a usuaris del sistema de salut. De fet, durant el 2023 es van fer 23 reclamacions que van arribar a l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i l’OCB ja preveu que quan es coneguin les de 2024, les xifres siguin més elevades.

A tot plegat se li han d’afegir les queixes cursades a través del servei d’atenció a l’usuari d’IBSALUT i altres instàncies de l’administració. També una extraordinària xifra oculta de vulneracions no denunciades -adverteix l’entitat- o, senzillament, de casos de desistiment per part dels ciutadans d’exercir, ja d’entrada, el seu dret a comunicar-se en català, forçats per les circumstàncies.

El departament català de Drets Socials ha posat en marxa la pàgina web totok.cat per a facilitar que infants i adolescents comuniquin casos de maltractament i violència. Aquesta nova eina complementa el telèfon Infància Respon amb un xat en línia i un servei de missatgeria per WhatsApp, canals més habituals per als joves. Segons dades oficials, ara com ara només el 6,7% de les trucades al servei provenen de menors. La responsable d’Infància Respon, Salomé Díez, ha destacat la necessitat d’adaptar-se a les preferències comunicatives dels joves per intentar arribar-hi i augmentar el nombre de casos reportats.

La pàgina web està estructurada en cinc espais segons el perfil: infants, adolescents, joves, professionals i ciutadans. Cada secció ofereix eines i recursos adaptats, com informació sobre els Barnahus, consells per afrontar la violència sexual o recomanacions per prevenir el suïcidi. A més, es pot accedir a un xat en línia gestionat per professionals, així com a un número de WhatsApp que facilita la comunicació directa: 677 484 322.

Com el telèfon Infància Respon, el servei Tot OK? és confidencial, de franc i opera les 24 hores del dia. Segons Drets Socials, les principals problemàtiques que es comuniquen són el maltractament físic (15%), l’abús sexual o sospites d’abús sexual (14%), la negligència (14%), problemes socioeconòmics i de salut (14%), problemes de salut mental (12%) i maltractament psíquic (12%). També s’atenen casos de violència familiar (7%), assetjament escolar (4%) i conflictes entre progenitors separats (4%).

Un augment de casos derivats el 2024

El servei Infància Respon va rebre 11.028 trucades el 2024, un increment significatiu respecte a les 9.264 del 2023. Tot i això, menys del 7% de les comunicacions provenien de menors, la majoria essent fetes per professionals (53%). Els casos més greus que arriben al servei són derivats a la unitat de detecció i prevenció del maltractament infantil (UDEPMI). Aquesta unitat gestiona situacions com la d’una menor que verbalitza patir maltractaments físics i presenta marques evidents. En aquests casos, l’UDEPMI coordina una avaluació amb centres hospitalaris i escoles i determina si el menor torna amb la família o ingressa en un centre.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha destacat que aquesta nova eina respon a la necessitat d’adaptar-se als hàbits comunicatius dels joves. “La via telefònica ha deixat de ser l’adient”, ha afirmat, remarcant que cal incrementar la detecció de casos de violència i risc. El projecte ha suposat dues noves contractacions i formacions específiques a l’equip d’Infància Respon. La consellera també ha assegurat que, si augmenta el volum de missatges, es reforçarà l’equip.

El president de Junts, Carles Puigdemont, ha acusat el PSOE i els seus socis d’escampar notícies falses després de perdre la votació del decret òmnibus. “Ens volen presentar com a contraris a l’augment de les pensions, o contraris als descomptes del transport públic, i res més allunyat de la realitat”, ha dit en un vídeo a Instagram, on ha precisat que Junts vol que s’apliqui un correctiu a l’alça que compensi el cost de vida als jubilats catalans.

Junts presentarà una proposta per a apujar les pensions i els ajuts al transport si no ho fa el govern espanyol 

D’altra banda, tal com ha fet el secretari general, Jordi Turull, Puigdemont ha insistit que si el govern espanyol fa un consell de ministres extraordinari amb les mateixes mesures de les pensions i del transport públic, rebran l’aval de Junts. “El que no farem serà que per aprovar una mesura amb la qual estem d’acord ens col·loquin i ens colin una vuitantena de mesures, algunes de les quals no hi estem d’acord”, ha afegit.

“A partir d’ara pregunteu al Partit Socialista quan pensa aprovar aquestes mesures, perquè nosaltres els estem esperant al congrés dels diputats”, ha conclòs. 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Carles Puigdemont (@carlespuigdemont)

Enciclopèdia Catalana ha nomenat Consol Vancells directora general. Amb una trajectòria destacada en gestió estratègica i cultural, Vancells encapçalarà una nova etapa centrada a afrontar els desafiaments de la transformació digital i reforçar el foment de la llengua i la cultura catalanes. 

L’empresa, que celebra el seixantè aniversari, ampliarà els mesos vinents els continguts dels seus portals digitals, tant el d’Enciclopèdia.cat com el de Diccionari.cat i Divulcat.cat. Alhora, incentivarà l’editorial Text, la principal activitat econòmica de l’empresa i un dels referents al sector educatiu català.

Tailàndia s’ha convertit avui en el primer país del sud-est asiàtic on el matrimoni igualitari és legal, un fet que centenars de parelles del mateix sexe han aprofitat per formalitzar les seves unions. La primera ministra, Paetongtarn Shinawatra, ha descrit aquesta fita com una “transformació social”.

El parlament tailandès ja va aprovar al juny una reforma que introduïa termes neutres per a evitar identificar el matrimoni exclusivament com la unió entre un home i una dona. Tot i que el rei va promulgar els canvis a l’octubre, no ha estat fins avui, 23 de gener, que la llei ha entrat en vigor. Les organitzacions LGBT han coordinat un acte multitudinari a Bangkok per a formalitzar centenars de casaments i esperen que, a tot el país, se’n celebrin més d’un miler.

“La llei protegeix des d’avui tots els ciutadans tailandesos. Totes les parelles poden viure amb honor i dignitat”, ha destacat la primera ministra, en un missatge acompanyat de la bandera de l’arc de Sant Martí, símbol de la lluita pels drets LGBT, segons que informa el diari The Nation. Paetongtarn Shinawatra ha atribuït la legalització del matrimoni igualitari als esforços col·lectius d’una societat que ha viscut “dues dècades de batalles legals”. En aquest sentit, ha reivindicat que Tailàndia demostrava al món que respectava la diversitat.

Ampliació dels drets per a les persones LGBT a Tailàndia

L’aprovació de la llei de matrimoni igualitari, anomenada oficialment llei d’esmena del codi civil i comercial (núm. 24) del 2024, representa un avenç significatiu en la protecció i els drets de les persones LGBT a Tailàndia. A més de permetre el matrimoni entre persones de qualsevol orientació sexual o identitat de gènere, la legislació redefineix el concepte de matrimoni al codi civil i comercial per substituir els termes “marit i muller” per “cònjuges” i amplia la definició de matrimoni a “persones”, en compte de limitar-la estrictament a la unió entre un home i una dona.

Aquesta esmena també eleva l’edat mínima per comprometre’s i casar-se, que passa de 17 a 18 anys, garantint una major protecció per als menors. A més, estableix que les parelles registrades gaudiran dels mateixos drets que les parelles heterosexuals tenien anteriorment segons el codi original.

La llei de matrimoni igualitari assegura que les parelles del mateix sexe tinguin accés als mateixos drets legals que les parelles heterosexuals, com ara compartir la gestió del patrimoni comú i poder rebre beneficis i prestacions governamentals. A més, també podran adoptar fills conjuntament, podran donar consentiment mèdic o actuar com a tutors legals si un d’ells és declarat incapacitat. També tindran accés a deduccions fiscals de fins a 60.000 baht i estaran exemptes d’impostos sobre herències rebudes del cònjuge. A més, els cònjuges poden elegir si fan servir el cognom de la seva parella o conserven el seu.

Tot i que el matrimoni amb persones estrangeres ara és permès, l’obtenció de la ciutadania per mitjà del cònjuge encara és pendent d’una reforma legal.

L’empresari Joan Planes Vila s’ha mort a 83 anys. Nascut a Estamariu (Alt Urgell) el 1941, va fundar, dirigir i internacionalitzar l’empresa Fluidra, dedicada al sector de les piscines. L’any 2007 va encapçalar la sortida a borsa de la companyia, de la qual va ser president del consell d’administració fins el 2015, quan va passar a ocupar el càrrec de president d’honor. 

El 2013 va rebre la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements de la Generalitat de Catalunya. D’ençà del 2016 era president de la Fundació Fluidra, amb l’objectiu de fer projectes vinculats amb la piscina social. El 2022 va fundar la Fundació Planes Corts per potenciar el desenvolupament econòmic, social i cultural de la Vall del Port Negre.

Llicenciat en enginyeria industrial, també havia estat president del Patronat de la Fundació Privada Orquestra Simfònica del Vallès i, posteriorment, de la Fundació Òpera de Catalunya. A més, va formar part de la Junta Directiva de l’Associació Orfeó Català i de la Cambra de Comerç de Barcelona entre els anys 1998 i 2010.

La Fundació Planes Corts ha expressat el seu sentiment de dolor i commoció per la defunció.

Camil Ros ha estat reelegit secretari general de la UGT de Catalunya amb el suport del 78,53% dels vots, durant el 17è congrés del sindicat, que es fa d’ençà de dimarts a Mataró (Maresme). Segons que ha informat el sindicat, 289 dels 374 delegats que han exercit el dret de vot han donat suport a la seva candidatura, l’única que s’hi presentava. Un total de 79 delegats s’han abstingut. Al costat de Ros, hi haurà Matías Carnero, que continua de president; Encarna Fernández, que passa a tenir el càrrec de presidenta; i Cati Llibre com a vice-secretària general.

Matias Carnero, l’home que acomiada treballadors

A més, David Papiol ocuparà el càrrec de secretari d’Organització; Gemma Bescós, el de secretària de Política Sindical; Yolanda Funes, el de secretària de Canvi Climàtic i Transició Justa; Omar Minguillón, el de secretari de la Regió Metropolitana; i Ivette Barrachina, el de secretària d’Igualtat i LGTBIQA+.

L’equip es completa amb Cecilio Limiñana com a secretari de Memòria Democràtica; Xavier Martínez com a secretari de Política Social; Jordi Muñoz com a secretari de Mobilitat; i Reyes Solaz i Sonia Rodríguez com a secretàries nacionals.

La Guàrdia Civil ha detingut tres persones al port d’Algesires quan es disposaven a embarcar en un ferri amb destinació a Tànger. A més, ha recuperat l’ordinador robat a Alacant a una de les advocades de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, segons que ha avançat El Diario.

Els tres detinguts, que intentaven de passar al Marroc amb l’ordinador robat, de marca Apple, són en dependències de la policia, pendents de ser posats a disposició judicial. Fonts de la investigació assenyalen que, a més de l’ordinador robat a l’advocada de González Amador, també duien més ordinadors. 

També han detallat que tot indica que es tracta d’un cas de delinqüència comuna.

Avui, 23 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Tomàs Alcoverro: “Cap dels estats del voltant de Gaza no vol tenir-hi res a veure”
• L’alto-el-foc porta alegria, però també dolor, a una Gaza devastada 
• Un gest valent de Junts, que dignifica la democràcia I Editorial de Vicent Partal 
• Què hi ha darrere el “no” de Puigdemont a Sánchez? I Anàlisi d’Odei A.-Etxearte 
• Homer i Mira i el privilegi que tenim I Mail obert de Núria Cadenes 
• El govern de Prohens persisteix en el seu pla de segregació lingüística 
• Ja es poden anar fent actes, que no saben qui és Franco I Mail obert d’Estel Solé 
• Jordi Nopca: “Em sento identificat amb l’eriçó, que té punxes perquè no li facin mal” 
• La gota freda va destruir el 20% dels actius productius de la zona afectada I Anàlisi de Jordi Goula
• Més enllà de Port Aventura i Disneyland: 10 parcs d’atraccions que triomfen a Europa

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

L’influenciador valencià, Cristian Llorens (curiosaire.vlc) ha publicat un vídeo a Instagram en el qual critica durament el conseller d’Educació, José Antonio Rovira i l’acusa d’estar “denigrant” el sistema educatiu del País Valencià. La publicació s’ha fet viral a les xarxes socials i ha estat compartida per molts altres docents de l’escola pública valenciana.

Crítiques al conseller Rovira per haver-se’n anat a casa en plena alerta roja per la gota freda

Llorens comença el vídeo explicant que ha deixat de ser docent a conseqüència de la gestió del conseller Rovira. Tot seguit, descriu punt per punt els elements més importants d’aquestes polítiques: les polèmiques adjudicacions a només deu dies dels interins, la negació a aplicar el decret de plantilles acordat amb els sindicats i la negligent reacció als efectes de la gota freda. A més, per a demostrar el consens sobre aquesta mala gestió, posa com a exemple la convocatòria de la primera vegada educativa en deu anys.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Cristian Llorens (@curiosaire.vlc)

En la part final, denuncia que el conseller està fent “retallades encobertes” perquè quan arribar a un centre li van explicar que feia més d’un mes que havien sol·licitat un docent substitut i, per tant, l’alumnat no havia fet classe de català durant tot aquest temps. A més, relata que l’escola en qüestió tenia cinc altres professors les baixes dels quals no havien estat cobertes. “Els vostres fills li la bufen”, exclama.

Cristian Llorens acaba el vídeo demanant la dimissió de Rovira i també la del president Carlos Mazón. “Qui maltracta i menysprea l’educació no és un digne representant del poble valencià”, sentencia.

Convoquen una nova manifestació a València el primer de febrer per a demanar la dimissió de Mazón

Els parcs d’atraccions s’han tornat com més va més populars entre les alternatives de les famílies quan fan vacances. A casa nostra, en tenim bons exemples: Port Aventura a Salou i Vila-seca (Tarragonès), el Tibidabo a Barcelona o Terra Mítica a Benidorm (Marina Baixa). Ara, el parc temàtic per excel·lència d’Europa és Disneyland, situat a París.

Europa és plena de parcs temàtics per visitar, cadascun amb unes especificitats i característiques que el fan únic. A continuació, us en presentem deu:

Europa Park (Rust, Alemanya)

Europa Park, a Rust (Alemanya), és considerat per molts experts i afeccionats en parcs temàtics el millor d’Europa i del món. Els prestigiosos premis Golden Ticket Award –coneguts com els Grammy del sector– l’han guardonat amb el premi al millor parc d’atraccions del món els darrers nou anys. Té una superfície de noranta-cinc hectàrees, dividides en divuit àrees temàtiques, quinze de les quals representen països europeus com Alemanya, els Països Baixos, Itàlia o Anglaterra. Inclou més de cent atraccions i espectacles, en què es destaquen catorze muntanyes russes i onze atraccions aquàtiques. L’atracció més coneguda és el Silver Star, una muntanya russa de setanta-tres metres d’alçada que incorpora una caiguda lliure de seixanta-set metres.

A més, hi sobresurt una gran proposta gastronòmica, amb restaurants temàtics de menjar típic dels països que hi són representats. Una de les innovacions és que disposa d’una aplicació gratuïta que permet als usuaris d’estalviar-se cues a les principals atraccions.

L’Europa Park va ser inaugurat el 1975 i, per tant, enguany fa cinquanta anys. Romandrà obert del dia 22 de març fins al 18 de gener del 2026.

Blue Fire Megacoaster a l'Europa Park. L'Atlantica SuperSplash de l'Europa Park. El Schweizer Bobbahn de l'Europa Park. Timburcoaster de l'Europa Park. Wasserachterbahn Poseidon a l'Europa Park. Efteling (Kaatsheuvel, Països Baixos)

Efteling és un dels parcs d’atraccions més antics del món. Va ser inaugurat l’any 1952 i ocupa una extensió de setanta-dues hectàrees, dividides en cinc àrees temàtiques: el regne misteriós (Anderrijk), el regne de fantasia (Fantasierijk), el regne de la màgia (Marerijk), el regne de l’aventura (Reizenrijk) i el regne salvatge (Ruigrijk). Dissenyat en una zona boscosa per Anton Pieck, la tematització es basa en llegendes locals i contes de fades. S’hi pot visitar el mític vaixell l’Holandès Errant i és habitual trobar-s’hi criatures màgiques com ara trols i elfs.

Joris en de Draak de l'Efteling. Piranya a l'Efteling. Fonts d'aigua d'estil xinès a l'Efteling. Paperera tematitzada de l'Efteling. Baron 1898 a l'Efteling.

Als restaurants del parc s’hi poden tastar tota mena de plats típics dels Països Baixos. El complex també inclou dos hotels, un càmping i un camp de golf. A més, obre tot l’any. Una de les atraccions més conegudes és Symbolica, que és allò que s’anomena un recorregut escènic (dark ride), una atracció interior en què els passatgers, que van a bord de vehicles amb un recorregut fix, viatgen per escenes il·luminades que normalment contenen animacions electròniques, so, música i altres efectes especials.

Legoland (Windsor, Anglaterra)

Situat ben a prop de Londres, Legoland és el segon parc de la companyia del mateix nom, que treballa per a l’empresa Merlin Entertainments i es basa en la coneguda marca de joguines. L’original és a Dinamarca, però també tenen parcs a Alemanya​, Malàisia, Dubai, els Estats Units i el Japó. El jurat dels Golden Ticket Awards el consideren el millor parc de la franquícia. Ocupa seixanta-una hectàrees i és format per onze àrees temàtiques: l’Inici (The Beginning), la Vall de Duplo (Duplo Valley), el Regne dels Cavallers (Knight’s Kingdom), la Ciutat de Lego (Lego City), Miniland, el Món dels Lego Ninjago (Lego Ninjago World), el Moll dels Pirates (Pirate Shores), Heartlake City, el Regne dels Faraons (Kingdom of the Pharaohs), Bricktopia i el Món de les criatures mítiques (Lego Mythica: World of Mythical Creatures).

És un parc molt dirigit als nens petits, sense atraccions gaire potents. Malgrat això, és molt recomanable per als afeccionats a les joguines Lego i l’univers que s’ha construït entorn. A més del parc temàtic, inclou dos hotels i una zona de bungalous on allotjar-se. Enguany, obrirà del 15 de febrer al 2 de novembre.

Entrada de Legoland, a Windsor. L'àrea temàtica Knight's Kingdom a Legoland. L'atracció Pirate Falls a Legoland Windsor. El Vikings' River Splash a Legoland Windsor. L'atracció aquàtica Extreme Team Challenge, a Legoland. Futuroscope (Poitiers, França)

Futuroscope és un parc temàtic futurístic que conté atraccions basades en les darreres tecnologies cinematogràfiques, audiovisuals i robòtiques. Inclou cinemes 3D, cinemes 4D, espais de realitat virtual i atraccions més tradicionals. Actualment, el complex és format per un parc d’atraccions, Futuroscope; un parc aquàtic, Aquascope; uns quants hotels; un recinte per a concerts i espectacles; i un túnel de gravetat zero.

El parc temàtic ocupa cinquanta-tres hectàrees que barregen diversió i ciència. Entre les atraccions més destacades hi ha el Caçador de Tornados, amb una pantalla circular LED gegant i un seguit d’efectes especials. Va guanyar el premi a la millor atracció del món als premis THEA 2022, lliurats per una associació del sector.

Una altra característica de Futuroscope és la renovació d’atraccions constant. És habitual que cada any presentin novetats o se’n modifiquin els espectacles. Això fa que els visitants puguin tornar-hi sovint i viure-hi noves experiències. Obrirà del 8 de febrer al 4 de gener de 2026.

Objectiu Mart, de Futuroscope. Objectiu Mart, de Futuroscope. El Viatge Extraordinari, de Futuroscope. Caçador de Tornados, de Futuroscope. Caçador de Tornados, de Futuroscope. Caçador de Tornados, de Futuroscope. El Temple, d'Aquascope. El Temple, d'Aquascope. Phantasialand (Brühl, Alemanya)

Phantasialand, a Brühl, a l’oest d’Alemanya, és la principal competència a l’Europa Park al país. El parc ocupa vint-i-vuit hectàrees, dividides en sis àrees temàtiques: Berlín, Mèxic, China Town, Misteri (Mystery), Fantasia (Fantasy) i l’Àfrica Profunda (Deep in Africa). Té un total de trenta-cinc atraccions, de les quals set són muntanyes russes i sis són d’aigua.

Entre les atraccions més reconegudes, es destaca Taron, la tercera muntanya russa multillançament –és a dir, que accelera en més d’un punt– més ràpida del món; i Black Mamba, una muntanya russa invertida. Bona part de les guies sobre parcs d’atraccions destaquen la versatilitat de Phantasialand, perquè combina atraccions per a tota la família, amb algunes altres de molt potents.

Un altre dels elements més destacats del parc és Fantíssima, un sopar-espectacle que dura aproximadament quatre hores. El parc estarà obert fins dilluns vinent. Després romandrà tancat fins al 5 d’abril, que inaugurarà una nova temporada, fins al gener de l’any vinent.

L'atracció Taron, de Phantasialand. La muntanya russa Colorado Adventure, de Phantasialand. L'atracció Black Mamba, de Phantasialand. Phantasialand de nit. L'àrea temàtica de Mèxic a Phantasialand. Phantasialand. Water World (Lloret de Mar, Selva)

Water World és una alternativa de molt a la vora. Considerat un dels millors parcs aquàtics d’Europa, combina grans tobogans per als amants de l’adrenalina, com el Kamikaze o l’X-Treme Mountain, amb zones infantils, com ara el Wave Pool, una piscina d’onades. És una opció ideal si es vol combinar diversió amb relaxació i la localització el fa fàcilment accessible de diversos punts de la Costa Brava estant..

Com que és un parc aquàtic, l’activitat es concentra a la primavera i a l’estiu. Concretament, del 24 de maig al 21 de setembre. Enguany estrenarà una atracció única a Europa, que promet de convertir-se en la més emblemàtica del recinte, el Double Tornado Wave 60. Els usuaris es llançaran en una barca pneumàtica amb un màxim de cinc ocupants per un recorregut en què hi haurà un espai format per dues parets verticals que causaran dues caigudes lliures.

Imatge generada del futur Double Tornado Wave 60, de Waterworld. Imatge generada del futur Double Tornado Wave 60, de Waterworld. Water Mountain, de Waterworld. Tornado Land, de Waterworld. Storm, de Waterworld. Plopsaland De Panne  (De Panne, Flandes)

Plopsaland és gestionat per Plopsa, la divisió de parcs temàtics de Studio 100, un conglomerat audiovisual i d’entreteniment belga. Per tant, bona part de la tematització va dedicada als personatges de les ficcions produïts per aquest estudi, com l’abella Maia. Plopsa dirigeix vuits parcs repartits entre Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i Polònia. Ocupa trenta-cinc hectàrees de terreny en què hi ha trenta-set atraccions, com ara set són muntanyes russes i dos són aquàtiques. El parc es va inaugurar amb el nom de Meli Park el 1935, però el 1999 Plopsa el va comprar i el va reobrir amb el nom actual el 20 d’abril de 2000.

Sens dubte, l’atracció més coneguda del parc és el Passeig cap a la Felicitat (The Ride to Happiness), una muntanya russa giratòria tematitzada sobre el famós festival de música electrònica Tomorrowland, que es fa anualment a Flandes. Inaugurada el 2021, té el rècord de més girs sobre el mateix eix d’una muntanya russa a Europa. També hi ha més muntanyes russes de molt prestigi internacional, com el Passeig d’Anubis (Anubis The Ride) i el Passeig de Heidi (Heidi The Ride).

The Ride to Happiness, a Plopsaland De Panne. The Ride to Happiness, a Plopsaland De Panne. Dino Splash, una de les atraccions aquàtiques de Plopsaland De Panne. Heidi The Ride, a Plopsaland De Panne.

Actualment, el parc és tancat i inaugurarà la temporada del 2025 el 8 de febrer.

Wurstelprater (Viena, Àustria)

Wurstelprater és considerat el segon parc d’atraccions més antic del món. L’origen es remunta al 1766, quan Josep II del Sacre Imperi Romano-germànic va convertir allò que tradicionalment havia estat una zona destinada a la caça dels nobles en un parc públic, conegut per Wiener Prater. Actualment, ocupa vint-i-sis hectàrees i inclou atraccions com ara autos de xoc, carrusels, muntanyes russes, trens de la bruixa i fins i tot un museu de figures de cera de Madame Tussauds.

L’atracció més coneguda és el Wiener Riesenrad, una roda de fira de més de seixanta metres d’alçada construïda el 1897. A més de les atraccions, el parc ofereix una colla de restaurants tradicionals vienesos de prestigi, com el Schweizerhaus i el Walfisch. Una de les curiositats del parc és que no cal pagar per a entrar-hi, sinó que es paga a cada una de les atraccions, que són gestionades per famílies diferents, com si fos una fira.

Roda de fira del Wurstelprater. Una de les atraccions més emblemàtiques del Wurstelprater. El Wurstelprater avui. El Wurstelprater a començament de segle XX.

Malgrat que el parc on hi ha el Wurstelprater obre cada dia de l’any, les atraccions funcionen del 15 de març al 31 d’octubre.

Páirc Smaragaide (Ashbourne, República d’Irlanda)

Situat ben a prop de Dublín, el Páirc Smaragaide combina la zona de parc d’atraccions amb la de zoo. En total, ocupa vint-i-dues hectàrees en què hi ha vint-i-una atraccions. D’aquestes, set són muntanyes russes i dues són atraccions aquàtiques. Malgrat que va obrir el 2010, la propietat no es va decantar definitivament per les atraccions fins el 2015, quan en construí algunes de molt reconegudes com ara el The Cú Chulainn Coaster i el Na Fianna Force.

L’any passat, s’hi va estrenar una nova zona temàtica, anomenada Tír na nÓg, dedicada a la mitologia celta. Actualment, el parc és tancat i no obrirà fins el 29 de març, que inaugurarà una nova temporada.

The Quest, del Páirc Smaragaide. Na Fianna Force, del Páirc Smaragaide. Na Fianna Force, del Páirc Smaragaide. Viking Voyage, del Páirc Smaragaide. Gröna Lund (Estocolm, Suècia)

Gröna Lund és un dels parcs d’atraccions més petits del món. El fet de ser localitzat al bell mig d’Estocolm, concretament, a l’illa de Djurgården, en limita l’expansió. Malgrat això, visitar-lo és molt recomanable. A més, la majoria d’edificis que el formen s’han dreçat sobre les estructures antigues de construccions residencials i comercials del segle XIX. Inaugurat el 1883, actualment té trenta-una atraccions, vuit de les quals són muntanyes russes. És dividit en tres àrees temàtiques: Dansbanan (Lilla Scenen), Gröna Lundsteatern i Stora Scenen.

L’atracció més destacada del parc és Monster, inaugurada el 2021. És una muntanya russa invertida on s’arriba a una velocitat de més de noranta quilòmetres per hora. Una altra curiositat del parc és que també es fa servir com a recinte per a organitzar concerts. De fet, hi han tocat grans artistes internacionals com Jimi Hendrix, Bob Marley, Nas i Iggy Pop.

Gröna Lund a la nit. Atracció de Gröna Lund.

A De oratore, Ciceró hi deia “Historia […] magistra vitae”. La cita s’ha interpretat i traduït de moltes maneres, però, ras i curt, ens diu una veritat com una casa: la història ens és mestra de vida.

Enguany es commemora el cinquantenari de la mort del dictador Francisco Franco i, per tant, també, de la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques. El govern de la Generalitat ja ha anunciat que es faran exposicions i activitats educatives, pedagògiques i divulgatives per tractar de temes com ara la crisi de la dictadura, amb l’objectiu de preservar la memòria antifeixista i, concretament, la memòria antifranquista a Catalunya.

[VÍDEO] “Qui era Franco?”: el desconeixement total entre els joves que esvalota les xarxes

Aquesta setmana he quedat esfereïda amb un vídeo que corre per les xarxes. El programa Els matins de TV3 va sortir al carrer a entrevistar gent diversa, sobretot adolescents, però no tan sols, per demanar-los si sabien qui havia estat Francisco Franco. Les respostes dels testimonis, de tan vergonyoses i preocupants, costen de creure i, justament perquè traspuen tanta ignorància col·lectiva i transgeneracional, constitueixen el paupèrrim retrat d’una societat en caiguda lliure. Qui és o qui fou Franco?, demana la periodista. La primera noia, d’uns vint anys, respon amb una evasiva que ni esgarrapant-se a la paret de les excuses podria salvar-la: “Jo, d’història, no en tinc ni idea.” Les dues persones següents, joves, deixen anar un “Ara mateix no sabria…” i un “Eh… Bufff.” Una altra, somrient, respon: “Era molt dur.” Pausa. “No?” I més somriures.

Els qui més o menys demostren conèixer la figura del dictador fan ús d’una expressió vaga, entretallada, poc determinant i d’un lèxic pueril més digne d’una criatura de deu anys que no pas d’algú que supera la majoria d’edat: “Les coses que ell deia, si no es feien… pues… era com una repressió.”, “Era molt radical i…”, “Va ser molt mala gent”. Menció especial per a aquella mossa que –vull pensar que per error–, parla de la “Guàrdia Civil d’Espanya” i no pas de la guerra civil i es demana si va ser l’any 43 que va acabar. Els qui s’aventuren a parlar de dates, tampoc no apunten gaire bé. Alguns el maten l’any 72 i alguns altres asseguren que és mort, però no podrien dir ni qui fou ni com va morir. L’editor del vídeo va decidir de tancar el muntatge d’entrevistes amb la imatge de la dona més gran, una octogenària, i un nen. El petit defineix Franco com “el noi de la guerra civil” i la dona assegura que el dictador va ser “una persona que va condicionar el nostre país molts anys. Amb moltes ombres i alguna llum, sembla ser.” No sé a quina llum es deu referir l’entrevistada, però és clar que, si hi va haver cap llum durant aquella dictadura, va il·luminar els afins al règim i prou i, en canvi, enterrà en la tenebra tota la resta. I si veure aquest vídeo fa feredat és precisament perquè tanta ignorància acumulada respecte d’una figura històrica lamentablement cabdal al nostre país esdevé l’adob perfecte per al camp de mentides i manipulacions de l’extrema dreta, dels feixismes creixents a tot Europa i també a casa nostra. Però la gravetat de l’afer va més enllà d’una trista ignorància –que en el cas dels més joves té clares causes en un sistema educatiu fallit de fa dècades. No tan sols la incultura és evident i flagrant en totes les respostes donades. També crida l’atenció i ens ha de posar en alerta allò que podríem considerar una perniciosa banalització tant del passat com del propi desconeixement. Bé, matisem-ho: el fet greu ja no és ignorar qui fou aquest dictador, sinó la manera desmenjada amb què s’assumeix aquest desconeixement, el concepte i les dates. De manera que a la banalització de la història, hem d’afegir-hi un fenomen que, tristament, va més enllà del coneixement en aquest àmbit i que s’estén també al coneixement lingüístic de la nostra llengua i, en general, a qualsevol coneixença i valors. Parlo de la manca de vergonya i de pudor que manifesten els adolescents respecte a allò que se suposa que haurien d’haver après i que haurien de superar amb nota: no tan sols no se senten torbats i humiliats pel fet de desconèixer, de no ser rigorosos, sinó que, a més, es vanten de la seva ignorància. I precisament en aquest orgull del desconeixement és on rau el problema. Aquests joves, fills nascuts i crescuts en l’era de la postveritat, són els qui naveguen sols per internet, alguns des d’abans de tenir deu anys, amb telèfons mòbils i tauletes, on s’empassen continguts d’influenciadors i fatxatubers beneficiats pels algorismes de l’extrema dreta que els bombardegen subtilment amb missatges polaritzats, descontextualitzats, que alcen discursos d’odi i defensen el negacionisme, la misogínia i la xenofòbia. Aquests messies feixistes de les xarxes socials no demanen directament a aquests adolescents amb edat de vot que dipositin a l’urna paperetes amb noms concrets, però ajuden a la naturalització dels seus discursos i acaben provocant que aquests joves que no saben qui fou Franco construeixin un sistema de pensament basat en les idees i els codis de la ultradreta. Per a ells, les xarxes socials són la principal font d’informació i, per tant, mentre el sistema educatiu comunitari continuï fallant, els arriben abans les fake news que les veritats. I, com que es gloriegen de la seva ignorància, no recorden que l’esperit crític, el coneixement, és la mesura amb què es combaten les mentides. I així, segons una enquesta recent del CEO, un 8% de la generació Z –entre 16 i 24 anys–, s’autositua a l’extrema dreta.

És francament desolador, i ja pot anar fent actes, la Generalitat, per commemorar els cinquanta anys de la mort del dictador, si un gran gruix social (fills, néts i besnets de persones que van patir les conseqüències d’aquella dictadura) han oblidat els noms, els fets, les dates. Aquest és un terreny en què hem de dir que també anem tard. Però, mentre plorem la ignorància, mentre ens lamentem, recordem que les millors armes de combat continuen essent l’educació i la cultura. Quan guanya la ignorància, nosaltres perdem, perquè el cost d’oblidar la història és tornar-ne a viure les parts més fosques.

I, en un desesperat i necessari intent de fer autocrítica, d’apel·lar a l’esperança, m’agafo a les paraules del filòsof Josep Maria Esquirol, que diu que “educar significa ajudar algú a conduir-se, a orientar-se. I ensenyar vol dir indicar, mostrar”. Aquesta és la nostra tasca, la de tota la societat, com a agents educatius, la missió incansable d’orientar els joves i mostrar-los les diferències entre les mentides i les veritats, la cabdal importància de descobrir, l’orgull i la llibertat de conèixer.