a càrrec d'Anna Danés. Activitat dirigida per a infants de 1r i 2n de primària (de 6 a 8 anys) - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

L’ex-diputat al congrés espanyol i conseller nacional d’ERC Joan Tardà abandera la constitució d’un col·lectiu articulat al partit que treballarà en la segona part del congrés d’ERC per empènyer-lo cap a l’esquerra i obrir-lo a sobiranistes no independentistes. En un missatge a X, Tardà explica que han demanat a la direcció de ser reconeguts d’acord amb l’article 104 dels estatuts. És a dir, com a entitat d’Esquerra. El nom d’aquest sector que s’organitza per influir en el futur del partit és Àgora Republicana. Segons els estatuts, poden ser entitats d’ERC les associacions, agrupacions, clubs i més grups que estiguin formats exclusivament per persones vinculades al partit.

Un conjunt d llcompanys/es d’@Esquerra_ERC hem sol.licitat a la direcció, en base a l’article 104 dels estatuts, ser reconeguts com a col.lectiu amb el nom Agora Repúblicana. Adrecem aquesta nota a tota la militància i fem coneixedors de la iniciativa a amics i electors. Salut! pic.twitter.com/NeWRu9a21f

— Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) February 4, 2025

Perquè sigui acceptada la proposta de constitució, l’executiva ha de fer formalment la proposta al consell nacional, que ho ha d’aprovar per majoria. Fa temps que Tardà defensa la necessitat que ERC s’obri a sectors no independentistes i que es modifiqui l’article segon dels estatuts, que fixa la independència com a objectiu. Per ara, aquest article es manté intacte en la proposta organitzativa inicial, feta per la comissió redactora i que ja és en mans dels militants perquè hi puguin presentar esmenes. Tardà propugna que l’objectiu sigui la República Catalana, un concepte més ampli perquè inclouria tant els qui voldrien un estat independent o associat a la resta de territoris dels Països Catalans com els qui la voldrien dins l’estat espanyol. “Volem treballar perquè la construcció i proclamació de la República Catalana, i les repúbliques de la resta de territoris dels Països Catalans, esdevingui un objectiu compartit per una amplíssima majoria social”, diuen en l’escrit fet públic. Quan Tardà va argumentar-ne les raons en un article al diari Ara, es va obrir un debat intern que probablement continuarà en el procés congressual.

El col·lectiu deixa clar que el seu objectiu no és fer oposició interna, sinó que es mourà “tot respectant els espais de direcció i representació orgànics”. Tardà, que també presideix l’anomenada Comissió de la Veritat, que investiga el cas dels cartells dels germans Maragall, va donar suport a la candidatura d’Oriol Junqueras i Elisenda Alamany abans de la votació de l’executiva. El col·lectiu assegura que vol promoure en el funcionament intern del partit els valors de l’honestedat, la transparència, l’ètica, la participació activa dels militants i el respecte a la discrepància i a la crítica constructiva.

El grup de treball Llengües dels Ciutadans del Parlament Europeu– del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López –ha tractat per segona vegada l’ús del català, l’èuscar i el gallec a la cambra europea. Segons que han indicat fonts parlamentàries a l’agència ACN, en la reunió d’avui ha continuat analitzant l’encaix jurídic de la mesura en el reglament de l’eurocambra, com ja va va fer en la primera reunió del desembre passat.

Les diferències abismals entre l’ús del català al Parlament Europeu i l’oficialitat a tota la UE

El grup també ha debatut sobre més casos de llengües reconegudes constitucionalment en estats membres de la Unió Europea però que no es poden utilitzar al Parlament Europeu –com el turc a Xipre, que és cooficial–, i que, per tant, podrien ser comparables al cas del català, l’euskera i el gallec. Les mateixes fonts del grup indiquen que la previsió és mantenir una tercera reunió el mes d’abril en què el grup tractarà les qüestions logístiques i de recursos derivades de permetre l’ús de les tres llengües, com pot ser el nombre d’intèrprets que serien necessaris per garantir la interpretació als plens.

La d’avui és la segona vegada que el grup de treball de multilingüisme de l’Eurocambra es reuneix per abordar la qüestió. El setembre passat, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va fer arribar una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en què li requeria que fes efectiu l’ús de les tres llengües a la cambra. En resposta a la missiva, Metsola va sol·licitar al grup de treball que n’abordés la viabilitat econòmica i logística. El grup va derivar la petició als serveis tècnics, jurídics i consultius de la cambra.

En la primera reunió que va mantenir el grup, el desembre passat, es va abordar l’encaix jurídic, mentre que en la reunió d’aquest dimarts es va acordar continuar analitzant el marc legal de la mesura i fer una comparativa amb altres casos similars. Precisament, és en aquest últim punt on el PSOE i el govern espanyol defensen que el cas del català és únic, perquè es tracta d’una llengua parlada per 10 milions de persones– la tretzena més utilitzada en comparació a la resta de llengües oficials a la UE, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic –, davant el temor o qüestionament d’altres formacions polítiques o estats membres. A més, assenyalen que està reconeguda a la constitució espanyola.

El grup de treball a qui Metsola ha encomanat la qüestió està format per cinc vice-presidents de l’Eurocambra, entre els quals hi ha López i González Pons. El presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l’Esquerra, l’eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.

L’estat espanyol insisteix a encarregar-se de les despeses

Sobre la qüestió de recursos econòmics i logística, l’executiu de Pedro Sánchez també ha reiterat en diverses ocasions que es farà càrrec de les despeses que suposi tirar endavant la mesura. Així, de les reunions del grup ha de sortir una proposta detallada sobre què suposaria en termes econòmics l’ús de les tres llengües, i com es facilitaria la incorporació d’aquestes en termes logístics.

La proposta s’haurà de portar després a la mesa de l’Eurocambra, on s’haurà de donar la llum verda final. Fonts parlamentàries indiquen, en línia amb el que ja va dir el ministre Albares, que el grup hauria de reunir-se per prendre una decisió final abans d’anar a la Mesa al juny.

Decisió a la mesa

En l’anterior legislatura, un dels principals obstacles sobre l’ús del català als plens va ser, precisament, la falta d’una majoria a la taula de vice-presidents. Llavors, els socialistes comptaven amb quatre dels catorze seients de la mesa i només els Verds i l’Esquerra -amb un representant cada un- s’havien mostrat favorables a la proposta espanyola d’autoritzar l’ús de les tres llengües. Els populars i els liberals– fortament influïts per Ciutadans en aquesta qüestió –s’hi oposaven, malgrat que la qüestió no es va arribar a votar mai.

Ara, amb la nova legislatura, els socialdemòcrates europeus compten amb cinc de les catorze vicepresidències que té la mesa. Amb el control d’una vice-presidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu, la possibilitat que tiri endavant, segons els socialistes, és més gran.

Per ara, la incògnita és la posició de Renew, grup on està integrat el Partit Nacionalista Basc (PNB), que també té entre les seves prioritats la qüestió. Tenint en compte que els altres dos grans grups de l’Eurocambra– el Partit Popular Europeu (PPE) i els Conservadors i Reformistes per Europa (ECR) –s’hi oposen, qui té la clau de volta són els liberals.

Si ells es decanten per donar-hi suport, la mesura tiraria endavant independentment de la negativa del PPE i ECR, atès que els vicepresidents dels Verds i l’Esquerra, a priori, hi estan a favor.

Ara per ara, fonts parlamentàries han indicat que Hosjík, liberal de Renew i president del grup, no s’hauria posicionat públicament sobre la qüestió. Tanmateix, fa només una setmana l’eslovac fa publicar un missatge a les seves xarxes socials en què afirmava que “el multilingüisme és un dels tresors de la UE”.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha lamentat en un comunicat que la Universitat Politècnica de València (UPV) haja signat un conveni de col·laboració amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), una entitat secessionista que promou teories sense base científica i que ha estat històricament contrària a la normativa lingüística establerta per les institucions acadèmiques i científiques.

Segons ACPV, el conveni, que estableix la cooperació en matèria d’investigació i divulgació amb l’organització conjunta de conferències, seminaris i visites sobre la història i la cultura de l’antic Regne de València, ja va ser qüestionat l’any passat per la UPV. “La seua reactivació, en un moment previ a un procés electoral intern en què el rector no té cap oposició, evidencia el poc respecte de la institució envers el valencià i el rigor científic”, han dit.

“És inacceptable que una universitat pública, que hauria de ser garant de l’excel·lència i del coneixement científic, s’alie amb una entitat que ha difós posicionaments sense base acadèmica i que ha anat en contra del consens lingüístic de la comunitat científica”, ha assenyalat Anna Oliver, presidenta d’ACPV.

L’entitat considera que la UPV no és coherent amb la seua política lingüística, i lamenta que done cobertura a entitats que posen en perill la seua credibilitat acadèmica. “A més, aquest no és l’únic episodi preocupant: la inclusió de continguts sense rigor científic en programes de formació permanent com la Universitat Sènior confirma una deriva que compromet el prestigi de la institució”, diu el comunicat.

Així, ACPV exigeix a la UPV una rectificació i li reclama que centre els seus esforços a garantir una oferta acadèmica basada en el coneixement rigorós i en la defensa dels drets lingüístics de l’alumnat i el professorat catalanoparlant.

Sobre les declaracions del director d’À Punt

D’una altra banda, ACPV també ha manifestat preocupació per les recents declaracions del president de la nova corporació d’À Punt, Vicente Ordaz, que en una entrevista en la radiotelevisió pública proposava de reduir les hores de català en
les emissions de televisió i ràdio. “Considerem imprescindible que À Punt continue essent una eina clau per a la normalització lingüística i defense un model comunicatiu en valencià que responga a les necessitats i drets de la ciutadania. Un mitjà públic té una tasca didàctica imprescindible i qualsevol altre criteri no es pot imposar al de defensar la nostra llengua al nostre territori”, han dit.

L’entitat considera que és inadmissible la proposta de censurar l’ús de la toponímia històrica en valencià. Així, recorden que Oriola, Torrevella i Sogorb són noms històrics reconeguts per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). “De la mateixa manera que els mitjans de comunicació respecten la llengua pròpia dels periodistes quan es refereixen a altres llocs, preguem que es respecte en el nostre mitjà públic. És absurd tractar els municipis de predomini lingüístic castellà com si foren localitats estrangeres. Quin serà el pròxim pas? Exigir a À Punt que diga ‘New York’ en lloc de ‘Nova York’ perquè així ho decideix la direcció de la televisió?”, han ironitzat.

Per tot això, demanen a Ordaz i al seu equip que rectifiquen, mantinguen les hores de català i no censuren els topònims valencians.

Un informe conjunt de Càritas Barcelona i ESADE adverteix que viure en habitacions rellogades ha passat de ser una solució transitòria a una situació cronificada. De fet, alerta que hi ha persones que fa més d’una dècada que viuen en aquests sotsarrendaments. Són persones que tenen una situació d’inseguretat jurídica perquè, en la majoria dels casos, no hi ha cap contracte per escrit. A més, també se’ls nega l’empadronament i accés a serveis bàsics i tràmits administratius. “Les creixents dificultats per accedir i mantenir un habitatge digne fan que viure en una habitació d’un pis compartit esdevingui l’única alternativa per a un nombre elevat de persones en situació d’exclusió social”, assenyala l’informe.

Segons que indica l’estudi, durant el 2023, més de 50.000 persones ateses per Càritas vivien en habitacions a Catalunya. “Aquest conjunt de dinàmiques contribueix a la marginalitat de les persones en situació més gran de vulnerabilitat en mercats laborals i d’habitatge informals i precaris”, afegeix.

Càritas Barcelona i ESADE alerten que viure en aquesta situació genera inseguretat i inestabilitat, perquè en la majoria dels casos els acords són únicament verbals i no hi ha cap contracte ni base legal, fet que causa problemes per a l’empadronament. També té un impacte en la intimitat i en la qualitat de vida de les persones i es generen situacions de relacions de poder i restriccions en l’ús dels espais compartits. A més, té efectes en la salut mental i emocional de les persones, pot conduir a situacions l’aïllament i té un impacte en la criança i el desenvolupament dels infants i adolescents.

En aquest sentit, un dels autors de l’estudi, Guillermo Oteros, tècnic de l’Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Barcelona, ha assegurat que les persones que viuen en habitacions rellogades pateixen una situació molt dura en què sistemàticament se’ls vulneren drets bàsics.

Una de les propostes que fa l’estudi per a resoldre la situació són desgravacions fiscals i garanties de cobrament perquè propietaris lloguin els habitatges a preus més assequibles. A més, el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala, ha fet una crida a totes les administracions per resoldre les deficiències estructurals del mercat de l’habitatge. “Necessitem recuperar la funció social de l’habitatge, entendre’l com un dret i no com un bé especulatiu”, ha dit.

L’informe s’ha elaborat a partir de seixanta-dues entrevistes en profunditat a cinquanta persones i quatre grups de discussió amb un total de trenta-sis integrants. La majoria d’entrevistes s’han dut a terme a persones de Barcelona i l’àrea metropolitana, tot i que també s’han recollit testimonis de ciutats com Girona, Lleida o Tarragona.

Acte de presentació de l’estudi.

L’escriptor Jaume Cabré, nascut el 30 d’abril de 1947 a Terrassa i guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ha estat diagnosticat amb la malaltia d’Alzheimer. Així ho revela el documentari Jaume Cabré, la música de les paraules, dirigit pel també terrassenc Antoni Verdaguer i coproduït per Ikiru Films i 3Cat, entre més. El documentari es podrà veure aviat a “El documental”, al canal 33, de 3Cat.

El film fa un recorregut per la vida i obra de l’autor de Jo confesso a través dels testimonis d’una trentena de personalitats, entre amics, editors, escriptors, acadèmics i músics. La música, un element central en la seva obra literària, es destaca com una eina valuosa per acompanyar els malalts d’Alzheimer.

El documental «Jaume Cabré: la música de les paraules» de Toni Verdaguer (estrena FILMIN) desvela a l'abast públic la malaltia de l'Alzheimer que ha segrestat la vena creativa de l'autor de «Jo confesso». Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és un dels autors catalans més internacionals pic.twitter.com/aMHX3Gpi0Y

— ESCRIPTORS CATALANS (@escriptors) January 11, 2025

El documentari es va estrenar el juny de 2024 al festival Fic-Cat, on Cabré va rebre un Premi Honorífic. Actualment, es pot veure a la plataforma Filmin. Aquest vespre, es projecta als cinemes Girona de Barcelona.

L’anunci de Cabré se suma al d’altres figures públiques, com l’actriu Carme Elias, que també han fet públic el seu diagnòstic d’Alzheimer, aportant visibilitat a aquesta malaltia neurodegenerativa.

Jaume Cabré: “Si et creus els personatges, són un ajut”

S’ha produït un tiroteig en una escola de la ciutat sueca d’Örebro, al centre del país, segons que ha explicat la policia. Hi ha cinc ferits i ara mateix hi ha una operació per intentar d’esclarir els fets i localitzar els culpables.

Les autoritats, que han recomanat a la població de no acostar-se al centre educatiu, han habilitat un punt d’informació per a famílies i familiars. També han ordenat estudiants d’altres escoles properes que no surtin com a mesura de precaució.

La policia explica que ara per ara no és clar l’abast del tiroteig. La investigació s’ha obert per intent d’homicidi, incendi domèstic i delicte amb armes agreujats.

L’alumnat i el professorat s’ha dirigit per qüestions de seguretat en escoles adjacents a la zona afectada. No hi ha cap agent ferit. La policia donarà més detalls en una conferència de premsa a les 15.30.

El ministre de Justícia suec, Gunnar Strommer, ha assenyalat que els fets són “molt greus” i ha indicat en declaracions a la cadena SVT que el govern suec està en contacte amb la policia per seguir de prop l’evolució d’aquest incident.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

El govern del president Salvador Illa ha aprovat avui el pla Catalunya Lidera, que preveu una inversió de 18.500 milions d’euros entre el 2025 i el 2030 per a “modernitzar l’economia catalana”. El pla inclou dues-centes mesures i s’ordena en cinc grans blocs: les infrastructures, la modernització productiva, el coneixement i la innovació, la igualtat d’oportunitats i el “bon govern” –és a dir, una reforma de l’administració. Per a gestionar una part d’aquestes inversions, el govern crearà un nou operador, LIDERA, una societat mercantil del tot pública. 

L’entrebanc central per a l’aplicació del pla és que el govern ha decidit de plegar veles amb el nou pressupost i travessarà el 2025 amb la pròrroga de l’anterior, atès que Esquerra Republicana diu que no vol negociar fins que no es compleixin els acords signats fins ara. Del total de la inversió anunciada per Illa, 13.700 milions haurien de provenir directament de la Generalitat i 4.800 s’obtindrien a través de crèdits de l’Institut Català de Finances. La consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha assegurat avui que, de moment, amb el pressupost ordinari n’hi haurà prou per a començar, però no ha concretat quin percentatge de les mesures inclou aquesta previsió. El pla és obra del govern tot sol, però no es descarta acceptar-hi canvis proposats pels socis d’investidura. 

En un acte amb el món empresarial i els partits de l’oposició, Illa va explicar divendres que vol que Catalunya torni a “liderar Espanya”, cosa que implica superar la Comunitat de Madrid en termes de creixement. Aquest objectiu, sumat a la malfiança que ha causat arreu de l’estat la promesa socialista de millorar el finançament català, ha causat crítiques molt dures de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Ayuso ha desafiat Illa a un debat de televisió per a discutir sengles models econòmics. Avui, Paneque ha dit que el president vol reunir-se amb la presidenta madrilenya, però que no ho farà fora dels canals institucionals. “Demanem no tenir por que Catalunya vulgui tornar a liderar l’economia espanyola. No té res a veure amb la insolidaritat: quan a Catalunya li ha anat bé, a la resta d’Espanya, també”, ha dit la consellera.

Junts, el principal partit de l’oposició, va criticar que, en la seva conferència, Illa hagués “obviat el dèficit fiscal, el malestar per les infrastructures i els problemes amb Renfe”. Illa no va parlar de dèficit fiscal, però el document presentat sí que criticava els dèficits de finançament i de l’execució de les inversions per part del govern espanyol. Avui, Paneque ha justificat que Illa no en parlés perquè “l’objecte de l’acte era engrescar el món econòmic, social i polític”, però ha dit que el govern està compromès a millorar el finançament i l’execució pressupostària. En aquest últim punt, ha dit que qui s’ha d’afanyar ara és el mateix govern de la Generalitat.

L’ús de mòbils pot quedar prohibit a les aules de tot l’ensenyament obligatori de Catalunya el curs vinent. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha dit que s’ha impulsat la Comissió per a una Digitalització Responsable, un grup d’experts que s’encarregarà d’avaluar si és adient l’ús d’aquests dispositius als instituts.

També estudiarà de restringir l’ús de pantalles a infantil. Actualment, ja no es permet l’ús del mòbil a l’aula ni a infantil ni a primària, però sí a secundària amb finalitats educatives. “Volem que aquesta comissió ens ajudi a adoptar un seguit de pautes, bons usos i recomanacions que puguem fer arribar als centres educatius per tal que es puguin aplicar ja al proper curs 2025-2026”, ha dit Niubó.

Es preveu que els treballs de la comissió finalitzin a finals de juny, i està composta per una cinquantena d’experts. El coordinador de la comissió serà el pedagog i doctor en Ciències de l’Educació, Màrius Martínez. Els seus objectius seran; revisar l’ús que es fa actualment d’aquests dispositius i analitzar els efectes que tenen sobre els alumnes, determinar els canvis necessaris a implementar, i fer recomanacions al conjunt de la comunitat educativa. Així, de cara al curs vinent, s’establirà guia de bones pràctiques i recomanacions per als centres educatius i els professionals, i una altra per a les famílies.

D’altar banda, Niubó ha avançat que també han encarregat una auditoria a Ivàlua, “perquè avaluï i ens informi de com s’estan utilitzant actualment els dispositius i recursos digitals als centres educatius, i poder conèixer de primera mà la valoració que se’n fa.” Esperen poder-ne tenir els resultats abans de l’estiu.

 

Solucions amb material ceràmic vestiran la nova façana de l’edifici incendiat del barri de Campanar de València. El 22 de febrer farà un any del foc que va arrasar 138 habitatges dels dos blocs residencials, amb deu morts i centenars de famílies sense res. Divendres passat es van acabar el desenrunament i la neteja de l’edifici després de cinc mesos de treball i tones de residus retirats. És el pas previ a la reconstrucció, que està prevista per a abans d’estiu.

El president de la Comunitat de Propietaris, Fran Fernández, ha informat que el despatx d’arquitectura Arqueha, encarregat del disseny del nou edifici, explica que, després de lliurar el projecte bàsic a l’ajuntament per a la sol·licitud dels permisos d’obres, “s’ha complert una de les més importants fites per a la consecució dels objectius de termini”.

“Ara, és moment de desenvolupar el projecte constructiu que servisca de base per a l’execució de les obres amb el màxim de solvència i fiabilitat, assegurant en tot moment que els objectius de cost i termini estan sota control”, detalla el despatx d’arquitectes.

Assegura que aquest ha de ser el focus principal en el qual han de centrar-se els tècnics, juntament amb l’adaptació de les seues prestacions als requeriments vigents en matèria de seguretat –entre altres, contra incendis–, accessibilitat, funcionalitat i habitabilitat. S’ha resolt també, agreguen, una de les principals preocupacions per a la comunitat de propietaris: “la proposta estètica per a la pell exterior de l’edifici”.

“No exempt de dificultats tècniques i exposat a un evident escrutini quant a les seues prestacions de protecció enfront del foc, s’ha triat el material ceràmic com a peça articuladora del llenguatge estètic i compositiu de les façanes. No sols ens ofereix, de manera natural i inherent, un comportament immillorable com a material incombustible, sinó que guarda una absoluta coherència amb les matèries primeres i el teixit industrial locals que, units a una forta tradició en la història de la construcció i l’arquitectura valenciana, el converteixen en el millor candidat”, argumenten.

El nou període de sessions al Parlament de les Illes ha començat amb la tònica habitual: per una banda, enfrontaments entre PP i oposició i, per una altra, Gabriel Le Senne amb un somriure de banda a banda de la cara, com si no l’afectés gens ni mica estar a les portes de seure al banc dels acusats per un delicte d’odi.

La incògnita sobre el govern de Marga Prohens i de quina manera encararà els mesos vinents planaven per damunt la cambra. El PP, en minoria absoluta, necessita aliances per a aprovar el pressupost del 2025, que ja va haver de retirar. Veure de quina manera el PP responia a les preguntes de la sessió de control podia donar pistes sobre les relacions entre partits. Sobretot, tenint en compte que el període de sessions passat va acabar amb debats molt tensos i amb una escenificació clara de la ruptura entre PP i Vox.

Le Senne i Prohens: divorci o reconciliació?

De moment, i continuant el conflicte entre el partit de Prohens i Vox, la tensió s’ha atenuat una mica. S’han vist consellers del govern parlant distesament amb els diputats de l’extrema dreta abans de començar el debat, i el vice-president Antoni Costa que demanava, somrient també, a Le Senne com estava. Tot això, abans del minut de silenci que s’ha fet en record de l’ex-president Francesc Antich.

Simonet compara el PSIB amb un Chihuahua

La tensió s’ha palpat sobretot entre el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, i el diputat Marc Pons, en relació amb la macrogranja de Sineu. Els socialistes han criticat que, ara que el govern ha promès que no hi hauria cap macrogranja de gallines amb l’aprovació d’un nou decret llei, el mateix promotor hagués presentat un projecte de macrogranja de 6.000 porcs que sí que s’adequa al text. “Els comentaris que ens arriben és que vostè i el batlle de Sineu es van comprometre amb el promotor que sí que s’autoritzaria”, ha subratllat Pons, que ha assegurat que cap empresa no inverteix més de quatre milions d’euros en uns terrenys per dur a terme el projecte.

Iago Negueruela, Joan Simonet, Marc Pons i Sebastià Sagreras (fotografia: Martí Gelabert).

El govern defensa un fet evident: que solament es poden autoritzar explotacions que compleixin la llei. Però Simonet ha refusat de respondre a les preguntes concretes de Pons: “Va informar la presidenta que el decret permetia la construcció de macrogranges? Va seure amb el promotor i li va dir que la macrogranja de gallines aniria endavant?”

Continuant sense respondre, Simonet ha comparat el PSIB amb un ca petit: “Els pastors mallorquins vells de les possessions no són com els Chihuahua, que només fan renou per posar en tensió la gent.” El PP, com de costum, corejava les paraules del seu conseller. Però poc abans, Simonet, Pons i els portaveus del PP, Sebastià Sagreras, i del PSIB, Iago Negueruela, parlaven també de manera distesa.

Les agressions lingüístiques, qüestió de “mala educació”

En relació amb els darrers casos d’agressions lingüístiques que s’han viscut a les Illes, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha demanat a Prohens més contundència. També ha reclamat la dimissió de Le Senne quan el president de la cambra li ha donat la paraula.

Apesteguia pica el crostó a Prohens pels casos de discriminació lingüística

“No és un fet aïllat”, ha insistit Apesteguia a Prohens, tot exposant un seguit de casos d’agressions lingüístiques. “La catalanofòbia té unes arrels molt fondes que es van exaltar durant el franquisme i que es vehiculen a la seva dreta”, li ha retret. Però Prohens no ha volgut entrar en la realitat, no ha volgut parlar del clima social que es va generant a les Illes per aquesta qüestió i que ha crescut més amb l’entrada de l’extrema dreta a les principals institucions i a molts d’ajuntaments.

Prohens s’ha limitat a posar damunt la taula un seguit de dades. “El bilingüisme es viu amb una absoluta normalitat”, ha dit Prohens, que ha negat que els casos de catalanofòbia siguin comuns. De fet, ha assegurat que els casos de catalanofòbia es deuen a situacions de “mala educació”. Ha llevat importància a les agressions lingüístiques i ha acusat Més de generar un discurs de crispació que, realment, és més propi de l’extrema dreta.

De fet, i amb aquestes intencions, Vox havia demanat al conseller d’Educació, Antoni Vera, que els estudiants de les Illes poguessin respondre en castellà als exàmens de les matèries no lingüístiques, com es fa a les proves d’accés a la universitat. El conseller s’ha limitat a defensar que els alumnes podran respondre en la llengua establerta en el projecte lingüístic de cada centre.

Prohens, tota sola en el pacte de sostenibilitat

Prohens, que, com és costum, s’ha presentat al ple només durant les preguntes que li han fet a ella, es troba tota sola en el pacte de sostenibilitat que el govern va impulsar. S’havien d’establir les línies d’un nou model turístic, pactat amb agents socials, sindicats, partits i patronal turística. Només hi resten govern i patronals, tothom ha decidit d’abandonar el vaixell per la mala gestió que se n’ha fet.

I sobre aquesta qüestió l’oposició hi ha incidit de manera insistent. Primer, amb l’ecotaxa. La presidenta va prometre d’apujar-la durant els mesos d’estiu en el debat de política general. Ara el discurs del govern és que a final de febrer es presentaran les primeres conclusions de la primera fase, i que, a partir d’aquí, el govern farà les propostes pertinents al pacte. Ja han advertit que serà difícil que arribin aquest estiu.

La presidenta, Marga Prohens, durant el ple d’avui (fotografia: Martí Gelabert).

“Si no són a temps de mesures valentes, vendran mesures covardes”, els ha recriminat el diputat socialista Carles Bona. Costa ha admès que les quantitats actuals de l’impost turístic són insuficients per a reduir els creixements del turisme en temporada alta. “Sou vagues i cínics”, els ha retret el diputat del PSIB Llorenç Pou, atès que la presidenta va fer l’anunci el mes d’octubre i encara no s’ha resolt res. “Nou mesos més tard, la immensa majoria ha abandonat el pacte de sostenibilitat. La mesa ha quedat buida perquè han tret expulsat la societat amb la seva manera de gestionar aquesta situació”, ha recordat al govern. I ha conclòs: “Estan completament aïllats i fora de la societat. Això sí, caminam cap als vint milions de turistes anuals.”

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, també ha demanat a Prohens què ha fet el govern per aturar la saturació turística. Prohens s’ha limitat a dir que a l’estiu s’actuarà per primer cop amb un servei de vigilància a la costa, amb 22 embarcacions, per a evitar desgràcies com la mort de Guillem Comamala. “És cínic que diguin que durant els darrers vuit anys no s’ha fet res, si vostès feien pressió a la banda contrària perquè es continuàs massificant”, ha dit Castells.

Negueruela ha recordat a Prohens l’altra situació delicada que viu el govern: “No és per a riure la situació que tenim. Vostè no té pressupost.” I li ha recordat: “Va dir que seria valenta en temes turístics, però què ha passat aquest estiu que no ho serà? No sé en quin món viu ni dialoga, però sí que sé qui comença a fermar les seves polítiques”, li ha dit, mentre Prohens se centrava a redirigir el debat cap a Sánchez i l’estat espanyol, que també té el pressupost prorrogat.

La imatge del ple, després, ha estat desoladora: tan sols un membre del govern ocupant el seient, el conseller d’Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Saénz de San Pedro. Cal recordar que fa tan sols pocs mesos el govern volia que els consellers poguessin cobrar dietes per assistir al parlament, una petició que van acabar retirant.

Jaume Collboni, batlle de Barcelona, ha explicat davant els mitjans que no descarten de comprar la Casa Orsola per via de tanteig, si ho aconsella el procés de mediació que diuen que han començat.

Collboni ha dit que el síndic de greuges de Barcelona fa de mitjancer en la negociació entre les parts implicades, i ha volgut deixar clar que prioritzarien l’entesa entre les parts. Tanmateix, no descarta de comprar Casa Orsola per mitjà del dret de tanteig i retracte en cas que la mediació obri aquesta possibilitat. “Donarem suport al procés de mediació i aportarem el que ens correspongui com a ajuntament per a trobar una solució per als llogaters”, ha subratllat. Ha afegit que el consistori valoraria les alternatives que hi hagués sobre la taula.

Ahir el Sindicat de Llogateres va desmentir Collboni, i va dir que ara com ara no hi havia cap negociació ni mediació. “No pot haver-hi una negociació d’esquena als llogaters i al sindicat. Hem sentit per les notícies que sembla que hi ha una mena de negociació i ho voldríem desmentir”, va dir la portaveu del sindicat, Carme Arcarazo. “Això que ha dit Collboni que hi ha negociació i mediació a la Casa Orsola ara mateix és fals. Ni els veïns ni el sindicat no hem rebut cap comunicació.” Va afegir que o hi havia negociació col·lectiva o no hi hauria pacte.

El Sindicat de Llogateres exhibeix múscul en la festa per l’ajornament del desnonament de la Casa Orsola

Lluís Apesteguia, coordinador general de Més per Mallorca, ha demanat a la presidenta de les Illes, Marga Prohens, del PP, quines mesures emprendrà per a frenar els casos de discriminació lingüística. Apesteguia ha relatat uns quants exemples al Parlament de les Illes, però Prohens li ha restat importància. Ha dit que són fruit de la mala educació, que no relaten el clima general i que el discurs d’Apesteguia genera crispació.

Apesteguia ha relatat quatre casos de discriminació lingüística. El primer, quan un client d’una benzinera repetia a poc a poc els números en català i fou amenaçat per un altre client. “Et fotaré una hòstia que et tiraré a terra, pallasso. Et pegaré a la cara. Has de tenir respecte a la gent, que això és Espanya”, ha explicat Apesteguia. El segon cas fa referència a una discriminació que va sofrir una parella per haver parlat en català a l’aeroport de Palma. El tercer, una agressió lingüística a un ciutadà que demanava l’hora de sortida d’un autobús. I el quart, quan un pacient s’havia d’esperar mitja hora per ser atès en català en una clínica d’urgències de Palma.

“La catalanofòbia té arrels molt fondes que es van exaltar durant el franquisme i que es vehiculen a la seva dreta. Si li preocupen aquests casos, què farà per frenar-los?”, li ha demanat Apesteguia.

Prohens ha respost que el govern de les Illes actuarà d’acord amb les competències quan hi hagi denúncies. Segons les dades que ha explicat Prohens, durant el 2024 hi va haver vint-i-un expedients: disset per falta de documentació o no ser atès en català, dos per falta de documentació o per no ser atès en castellà, i dos casos en què van ser afectades les dues llengües oficials. Prohens ha explicat que en els casos que afecten l’administració, ja s’han pres les mesures per complir la normativa vigent.

Apesteguia li ha replicat que ell es refereix al clima social que “alguns fomenten i alguns pensen que els pot beneficiar electoralment”. “Li demano que a més de recuperar tots els serveis de les oficines drets lingüístics, es preocupi per l’agressivitat lingüística que s’estén al carrer. I que prengui mesures proactives des del govern per garantir la convivència. És necessari per a la nostra societat perquè aquells que volen fomentar la nostra divisió no poden trobar un carrer abona”, ha afegit Apesteguia. 

Prohens ha considerat que el bilingüisme es viu en absoluta normalitat. “És perillós fer entendre qualsevol altra cosa. No es poden usar casos particulars i comportaments que tenen a veure amb la mala educació que en cap clima o ambient general per fer un discurs per generar crispació. En aquesta terra no som així, som una terra de gent respectuosa. No em trobarà mai en la confrontació lingüística. Aquest govern respectarà sempre els drets lingüístics, sigui quina sigui la llengua. I actuarà quan hagi d’actuar en funció de les competències”, ha dit Prohens.

La fiscalia espanyola s’ha oposat a concedir l’amnistia a Laura Borràs pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), tal com ha demanat avui la defensa en una vista al Tribunal Suprem espanyol (TS).

Ho ha dit la fiscal tinent de l’alt tribunal, María de los Ángeles Sánchez Conde, en sortir de la sala. Tot i que s’oposa a rebaixar la seva condemna per prevaricació, però veu pertinent la petició d’indult. L’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, ha demanat d’aplicar la llei aprovada al congrés espanyol el mes de juny, i ha defensat el vot particular de la sentència, en què es proposava que l’ex-presidenta del parlament fos condemnada a vint-i-un mesos de presó, per sota dels dos anys que representa la pena mínima per a entrar-hi.

Borràs fou sentenciada a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental, tot i que la sentència del TSJC va demanar un indult parcial perquè la pena de presó no excedís els dos anys i Borràs no hagués d’entrar-hi, tenint en compte que no hi havia hagut enriquiment personal.

La condemna publicada fa dos anys tenia, a més, un vot particular discrepant de la magistrada María Jesús Manzano, un element que Boye ha dit que estava “molt ben desenvolupat”. Boye també ha subratllat la diferència entre la “falsedat” i la “mendacitat” d’un document: “Els documents considerats falsos a la sentència són documents que no podien alterar gens el recorregut jurídic perquè ni tan sols eren necessaris”, ha dit davant la sala. Per tant, creu que no calia presentar més d’una oferta en els concursos de la ILC.

La fiscal María de los Ángeles Sánchez Conde ha admès que, segons la llei de contractes de l’estat espanyol, no calia presentar tres pressuposts en cada contractació menor. Tanmateix, ha dit que això sí que era fixat en el reglament imposat pel Departament de Cultura en l’època en què Borràs dirigia la ILC.

Quant al vot particular, ha dit que per fer-lo es modifica el factum de la sentència. “Que no hi ha una prevaricació continuada és una cosa que descarta el tribunal sentenciador d’una manera nítida i clara, perquè entén que primer hi ha una resolució verbal d’adjudicació […] a la persona condemnada”, ha argumentat.

Bilal Bensahid, regidor dels Comuns a la Bisbal d’Empordà, ha denunciat als Mossos d’Esquadra l’aparició d’uns cartells que relacionen joves marroquins amb robatoris. N’hi ha en uns quants carrers, per a advertir els veïns que hi ha hagut robatoris i, a més, aconsellar que ho deixin “tot ben tancat”. A l’escrit, apareix també una il·lustració d’un lladre i identifica els responsables dels robatoris com a “nois joves marroquins reincidents que volten els divuit anys”.

A més de la denúncia, Bensahid ha demanat als ciutadans que els retirin de qualsevol carrer de la capital del Baix Empordà, perquè els responsables dels cartells “volen dividir i sembrar odi” entre veïns. “Defensem una ciutat oberta i respectuosa”, afegeix el regidor.

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Leopoldo Puente ha demanat a la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil un informe sobre la situació econòmica i patrimonial de l’ex-ministre José Luis Ábalos –i també del seu fill Víctor–, a qui, a més, ha citat a declarar el 18 de febrer. L’ex-dirigent del PSOE ja va declarar al desembre de manera voluntària i ara ho farà formalment com a investigat després d’haver perdut la immunitat. El jutge es reserva el dret de dictar mesures cautelars una volta s’acabi la declaració.

A més, el magistrat ha acordat de citar disset testimonis entre el 25 de febrer i el 5 de març, entre els quals, hi ha els ex-alts càrrecs del Ministeri de Transports Jesús Manuel Gómez García, Javier Herrero i Isabel Pardo de Vera; el director de gabinet de la ministra d’Hisenda, Carlos Moreno Medina; i Joseba García Izaguirre, germà de l’ex-assessor d’Ábalos, Koldo García.

També demana la testifical de Víctor Ábalos, fill de l’ex-ministre; l’empresària Carmen Pano i la seva filla, l’ex-amant d’Ábalos Jessica Rodríguez; i uns quants empresaris.

El jutge que investiga Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acordat de modificar la situació processal de testimoni a investigada de Cristina Álvarez, l’assessora de la Moncloa que va enviar uns quants correus electrònics relacionats amb l’activitat privada de Gómez.

En una resolució del magistrat Juan Carlos Peinado, a la qual ha tingut accés Europa Press, s’indica que, després de la seva declaració com a testimoni i havent recollit informes “sobre la seva intervenció” en els fets, “s’acorda de dirigir la investigació contra Cristina Álvarez com a possible partícip en els fets investigats, que podrien ser constitutius d’un delicte de tràfic d’influències i d’un delicte de corrupció en els negocis investigats”.

La mesa del congrés espanyol ha donat el vist-i-plau a la tramitació de la proposició no de llei (PNL) de Junts que reclama al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que se sotmeti a una qüestió de confiança. Després de l’acord assolit la setmana passada entre Junts i el govern espanyol per a l’aprovació del decret de l’escut social, els representants del PSOE i Sumar a la mesa han aixecat l’ajornament indefinit de la decisió i han optat per permetre el debat. Segons fonts del congrés, la proposició es debatrà en el ple previst el 25 de febrer o el següent, el de l’11 de març, segons si la resta de grups esgoten els seus torns per a presentar iniciatives.

D’aquesta manera, Junts i PSOE disposen de tres setmanes a cinc per a consolidar un retrobament incipient i unes relacions que han passat per diferents fases aquests darrers mesos. Si la PNL arriba al ple i es vota, probablement els set vots de Junts seran decisius en el resultat.

Les dues formacions ara tenen sobre la taula la negociació de la delegació de les competències d’immigració, i Junts exigeix també el compliment d’uns altres compromisos, entre els quals, l’impuls definitiu de l’oficialitat del català a Europa. El ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, assegura que la negociació sobre la immigració està avançada, però encara queden “punts de fricció”.

La reunió de divendres passat entre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, va permetre que totes dues formacions es conjuressin per millorar el mètode de negociació i evitar xocs com el que va portar el congrés a rebutjar el decret òmnibus. Aquest dissabte, Turull deia que hi ha marge per a “restaurar la confiança”.

Però la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, considera que les possibilitats d’avançar en les negociacions amb el PSOE són molt baixes. És partidària de mantenir fins al final la petició de qüestió de confiança. “Val la pena que el debat es faci i també que es voti”.

El text que ha superat avui el filtre de la mesa conté un redactat rebaixat respecte de l’original, que es limitava a reclamar a Pedro Sánchez que se sotmeti a la qüestió de confiança.

L’acord de la setmana passada pel decret social incorporava el compromís del PSOE i de Sumar a permetre la tramitació, però també un gest de Junts, que va modificar la redacció per deixar clar que es tracta d’una iniciativa política i sense vinculació jurídica, i que en tot cas la potestat de convocar una qüestió de confiança és del president del govern espanyol.

De fet, Sánchez ja ha deixat clar que no considera necessari sotmetre’s a la confiança del congrés, i el PSOE ha restat importància a la tramitació de la iniciativa tot recordant que aquesta era una decisió que només podia prendre el president espanyol.

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol es reunirà avui en una vista per a estudiar el recurs interposat per l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs contra la condemna per prevaricació i falsedat documental. L’ex-dirigent de Junts va ser condemnada el març del 2023 a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. L’octubre passat, la defensa de Borràs va presentar un escrit al Suprem demanant l’aplicació de la llei d’amnistia. Cal recordar que la sentència del TSJC incloïa una petició d’indult.

Demà, 5 de febrer, l’Agència Tributària espanyola farà el cobrament del segon pagament de l’IRPF als ciutadans de la demarcació de València. Els contribuents que van elegir el pagament fraccionat van rebre el segon cobrament el 5 de novembre, però es va ajornar a tota la demarcació de València. Inicialment, s’havia de fer a la zona afectada per la gota freda, arran de les protestes dels afectats, però finalment es va ajornar a tota la demarcació per qüestions tècniques d’Hisenda.

La tragèdia de la gota freda ha deixat 224 morts i destrosses multimilionàries, però Hisenda no farà més excepcions i no hi haurà cap altre ajornament del segon pagament de l’IRPF. Els contribuents van elegir el pagament fraccionat en van fer primer un del 60% de l’import al juliol i un segon del 40% al novembre.

L’Agència Tributària preveu de cobrar uns 300 milions d’euros.