L’ex-conseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, ha denunciat les coaccions i amenaces que va rebre de l’anomenada policia patriòtica durant la seva intervenció en la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre l’operació Catalunya.

L’agent 111.129 de l’operació Catalunya, premiat pel govern de Sánchez amb una destinació daurada a l’Haia

Ha explicat que la trama va violentar els drets fonamentals dels treballadors i accionistes i va enfonsar BPA i la vida de set-cents treballadors “per motius polítics espuris”. A més, ha recordat que havia hagut de passar dos anys en presó preventiva, un fet que ha definit com a extremadament dur. “Som víctimes d’un atac que es va gestar prop d’aquesta cambra i en mans de policies que ho farien tot per Espanya dirigits per polítics sense escrúpols ni moral”.

Durant la primera intervenció de la seva compareixença, ha assenyalat directament l’ex-ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, i ha advertit que la lawfare que va posar en marxa contra BPA demà podia anar contra qualsevol, perquè les amenaces, les extorsions i l’engany van propiciar una intervenció bancària injusta. “Hem estat víctimes per no cedir al xantatge i les extorsions de l’estat amb finalitats polítiques contra el nacionalisme català”, ha dit. “No van importar ni les persones ni el fet que els bancs complissin escrupolosament amb la legalitat en cada moment”, ha conclòs.

Un ex-comissari espanyol esbomba la connexió del PP amb mitjans de Madrid per a enfonsar dirigents independentistes

Pregària mariana i cant de l'Ave - Lloc: Gruta de Lurdes

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Acció Cultural del País Valencià, Famílies pel Valencià i un grup de famílies del barri de Russafa de València han anunciat la presentació d’un recurs al Tribunal Superior de Justícia valencià contra l’ordre de la Conselleria d’Educació que convoca el procediment de consulta als representants legals dels alumnes per a triar la llengua base, aplicable a partir del curs acadèmic 2025-2026. Aquesta consulta s’empara en la disposició transitòria segona de la llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, coneguda com a “llei Rovira”.

En aquest recurs, sol·liciten la suspensió de la consulta com a mesura cautelar. Aquesta petició es fonamenta en el fet que la llei de segregació lingüística està recorreguda davant el Tribunal Constitucional espanyol. Consideren que cal evitar que es prenguen decisions irreversibles basades en una norma que no té garantida la constitucionalitat.

Tot allò que han de saber les famílies sobre la consulta per la llengua a les aules

Segons que han explicat les entitats que presenten aquest recurs, pretenen evitar la realització d’una consulta que vulnera els drets lingüístics dels catalanoparlants. “Deixa la nostra llengua dins del sistema educatiu en una situació d’inferioritat respecte al castellà”, han dit. Les dues entitats i el grup de famílies denunciants consideren que l’objectiu de la consulta és l’arraconament del català dins del sistema educatiu i adverteixen de la situació de la llengua en els usos socials. Així, exigeixen a l’administració que protegisca el català i adopte mesures per a la seua recuperació social; consideren que el desenvolupament d’aquesta llei va en el sentit contrari.

“La protecció i promoció del valencià en l’àmbit educatiu són essencials per a garantir l’equitat lingüística i la cohesió social. Qualsevol decisió que afecte aquest àmbit ha de ser presa amb rigor, respecte al marc legal vigent i als estudis científics adients, amb la màxima transparència i participació dels consells escolars”, han dit les portaveus de les entitats denunciants.

Alexandra Usó: “Si no trien l’opció del valencià, els seus fills no estaran capacitats per a controlar les dues llengües”

El projecte Barcelona Urban Tech Hub, que albergarà la nova seu de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i un centre d’innovació urbana, ha estat seleccionat pel comissari Carlos Ratti per participar en el Pavelló Central de l’Arsenal de la XIX Biennal d’Arquitectura de Venècia, que es farà del 10 de maig al 23 de novembre, amb el lema “Intelligens. Natural. Artificial. Collective”. La instal·lació “IAAC: Prototyping the Future” exhibirà una maqueta a gran escala d’aquest nou edifici icònic del districte 22@ de Barcelona, desenvolupat en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona.

Desenvolupada en col·laboració amb Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, la nova seu de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya serà un hub per a incubar i accelerar iniciatives en tecnologies urbanes. El seu disseny donarà com a resultat un edifici amb emissions de CO₂ negatives, amb un metabolisme material i energètic orientat a l’autosuficiència. El projecte del ‘Barcelona Urban Tech Hub’ es planteja com “un manifest arquitectònic que explora el paper de la intel·ligència col·lectiva en la creació d’espais d’innovació urbana”. A través de l’ús de biomaterials, industrialització i estratègies autosuficients, l’edifici “es convertirà en un model de referència d’arquitectura avançada i regenerativa”.

Aquest nou edifici, dissenyat pels arquitectes Vicente Guallart i Daniel Ibáñez de Urbanitree, se situarà en unes antigues naus industrials de la Sibèria, en el districte 22@ del Poblenou (Barcelona). El projecte transformarà un edifici històric obsolet en un prototip d’arquitectura avançada, integrant solucions innovadores desenvolupades en l’última dècada per IAAC.

Maqueta a escala 1.10

En el Pavelló Central de l’Arsenal de la XIX Biennal d’Arquitectura de Venècia, s’exhibirà una maqueta a escala 1.10, representant la interacció entre l’estructura històrica de maó i la nova extensió vertical en fusta massissa, exemplificant així la redensificació sostenible del teixit urbà existent. El projecte es presenta com un manifest arquitectònic que converteix la intel·ligència col·lectiva en espais d’innovació urbana, a través d’una arquitectura ecològica i tecnològicament avançada.

L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) és un centre d’educació, recerca i innovació que imagina, dissenya i prototipa el futur de les nostres ciutats. Amb més de dos-cents cinquanta estudiants de setanta països, la seva seu en el 22@ de Barcelona s’ha consolidat com “un referent internacional en arquitectura avançada i disseny sostenible”.

Urbanitree SLP, fundada per Vicente Guallart i Daniel Ibáñez, és una companyia d’arquitectura amb projectes ecològics a Europa, Àfrica i Àsia. Entre les seves obres destaca ‘Terrasses per a la vida’, l’edifici de fusta més alt d’Espanya, inaugurat el 2025 a Barcelona.

La Xarxa, 3Cat i RTVE han formalitzat avui una convocatòria per a seleccionar diferents projectes de documentaris televisius en català en procés de desenvolupament. La convocatòria serà oberta del 24 de febrer al 22 d’abril i els projectes seleccionats s’anunciaran en les sessions de presentacions públiques durant el Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), que es farà l’11 de juny a Granollers (Vallès Oriental). Aquests documentaris seran coproduïts i emesos per les tres corporacions públiques. La categoria de documentari obert tindrà un pressupost de 275.000 euros, un 65% més respecte a l’any anterior, i la categoria d’històries de proximitat, 195.000 euros, un 85% més.

Ambdues categories estan obertes a productores i operadors audiovisuals catalans sense restriccions temàtiques i de les propostes se’n valorarà la qualitat artística, la solidesa del guió, l’estructura dels continguts i l’adequació narrativa i sonora. Els projectes s’hauran de presentar abans del 22 d’abril a cridadocumentals@laxarxa.cat, direccioncatalunya@rtve.es i cridesdocumentals@3cat.cat i els seleccionats seran escollits per un comitè expert format per representants de la Xarxa, RTVE i CCMA.

A l’acte de signatura de l’acord, celebrat avui a les instal·lacions de la Xarxa, hi han estat presents la consellera delegada de la Xarxa, Núria de José, la presidenta de la CCMA, Rosa Romà i el president de RTVE, José Pablo López. Aquest pacte respon a la voluntat de les tres corporacions per donar suport i fomentar la comunicació audiovisual en català i per, amb vocació de servei públic, unir esforços i recursos per promoure el coneixement de les arts, la ciència, la història de la cultura a la societat.

També busca fomentar la producció conjunta de continguts audiovisuals, el desenvolupament de continguts en formats multiplataforma i interactius, els projectes audiovisuals tecnològicament innovadors i l’intercanvi de programes.

La consellera delegada de la Xarxa, Núria de José, ha remarcat la importància de l’acord que permet explicar històries que parlen de valors. “Un acord que empodera les televisions locals i que mostra la voluntat de les tres corporacions d’apostar per la informació veraç i l’entreteniment de qualitat.”

La presidenta de 3Cat, Rosa Romà, ha assegurat que l’acord reforça l’aposta que ja havíem fet per dotar la nostra oferta de continguts de servei públic. En aquest sentit, Romà ha remarcat que els mitjans públics tenen el compromís d’oferir a la ciutadania continguts de qualitat com els documentals i fer-ho “en la nostra llengua, el català, i apostant pel talent i indústria audiovisual del país”.

Per la seva part, el president de la corporació de RTVE, José Pablo López, considera que la col·laboració entre els operadors públics és necessària en l’entorn de competència mediàtica actual. “La producció de documentals en català és un dels nostres objectius”. Per això, ha afegit, el 2024, RTVE es va sumar a la XAL per convocar un pitching per a la coproducció de documentals en català.

Fruit d’aquesta col·laboració, ha apuntat, es podran emetre aquest any vuit documentals a la desconnexió de La 2 i a RTVE Play. Aquest any, el pitching creix amb la incorporació de 3Cat, i per tant la col·laboració entre els operadors públics.

L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a tretze anys de presó per haver agredit sexualment una menor amb discapacitat en un municipi de l’Alt Empordà la tarda del 29 de juny de 2022. La sentència conclou que “no ha quedat acreditat amb la seguretat i certesa que requereix” una condemna que el processat abordés la víctima, de catorze anys, pel carrer, li fes tocaments, petons i li introduís un dit.

La secció quarta assenyala que les proves i els indicis fan sospitar que “algun incident va passar el dia dels fets” però que no són suficients per a atribuir-li l’agressió sexual. 

La menor té un retard maduratiu i un trastorn adaptatiu que li genera un grau de discapacitat psíquica del 65% i, en el moment dels fets, estava en procés de transició al gènere femení. No va declarar al judici, però, segons el seu relat, cap a les cinc de la tarda va anar al poble per passar una estona amb una amiga. Quan ja tornava cap a casa, es va trobar amb l’acusat prop del consultori local del municipi.

Els fets, segons la víctima

La víctima va explicar que l’home, a qui no coneixia de res, se li va acostar amb l’excusa de preguntar-li a quina hora obria el consultori, que a aquella hora ja estava tancat. Després, li va demanar ajuda per mirar els horaris que hi havia penjats. Va ser aleshores quan la va acabar subjectant pel braç i la va empènyer fins a una zona més apartada, on va agredir-la sexualment. La menor va aconseguir desempallegar-se del processat i fugir corrent cap a casa.

L’acusat va negar-ho tot. El tribunal, a més, considera “censurable i poc professional” l’exploració que li va l’equip d’assessorament tècnic penal i sosté que els professionals “van abordar d’una manera no adequada l’interrogatori”, atès que li haurien fet preguntes “clarament suggestives”. El tribunal desgrana que la víctima no tenia lesions provocades per la subjecció al braç ni tampoc van localitzar ADN a les proves biològiques forenses. Tampoc van declarar al judici els professionals que la van atendre psicològicament que haurien pogut “validar l’existència d’un trastorn o afecció derivada d’una agressió sexual”.

El govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte de llei per a reformar les lleis de discapacitat i dependència. Segons el Ministeri de Drets Socials, la reforma reforça el sistema de la dependència i el modernitza per adaptar-lo a les necessitats actuals. El ministre Pablo Bustinduy ha defensat que la reforma posava fi a les retallades del Partit Popular i dissenyava un model de cures que enforteix l’estat del benestar. Ha explicat que l’objectiu no era únicament atendre més persones, sinó garantir el dret del benestar, l’autonomia i una vida independent, tot afavorint que les persones puguin romandre al seu domicili amb els suports i serveis necessaris.

Entre les principals mesures, s’estableixen dos drets nous: el dret a la teleassistència com a dret subjectiu, amb un enfocament preventiu, i el dret a l’accessibilitat universal, en compliment de l’article 49 de la constitució espanyola. A més, la reforma preveu d’agilitzar els tràmits administratius i reduir la burocràcia. Per exemple, les persones amb un grau de dependència reconegut seran considerades automàticament com a persones amb un 33% de discapacitat, fet que els simplificarà l’accés a ajudes i serveis.

També s’eliminen les incompatibilitats entre prestacions, imposades arran de les retallades del 2012, fet que permetrà acumular ajudes com ara l’accés simultani a un centre de dia i a l’assistència domiciliària. A més, desapareix el període suspensiu de dos anys que retardava la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i es faciliten els tràmits per revisar el Programa Individual d’Atenció (PIA). S’afegeix, també, un procediment d’urgència per a situacions de vulnerabilitat especial, en la línia de la llei de l’ELA, que prioritzarà casos de demència, aïllament social, violència masclista o precarietat econòmica.

Es flexibilitzen els requisits de la prestació per cures en l’entorn familiar, per tal que puguin no només puguin rebre l’ajuda familiars directes, sinó també parelles, amics o persones pròximes, adaptant-se a nous models de convivència i a les necessitats de persones que viuen soles. L’assistència domiciliària, fins ara centrada en les cures personals i domèstiques, s’amplia a activitats de la vida quotidiana, com ara anar a comprar o al metge.

Finalment, la reforma incorpora mesures per garantir l’accessibilitat universal, com ara la creació d’un fons per a adaptar espais i serveis públics, inclosos els hospitals i els museus estatals.

Bustinduy ha qualificat la reforma de “molt ambiciosa” i ha destacat que va acompanyada d’un augment de finançament sense precedents. Segons que ha detallat, el 2024 la partida destinada al sistema de dependència ha arribat als 3.411 milions d’euros, un màxim històric que representa un increment del 150% respecte del 2018 i del 200% respecte del 2014.

El govern ha aprovat avui la simplificació d’una vintena de tràmits habituals per als pagesos. Segons que ha explicat la consellera portaveu, Sílvia Paneque, la decisió s’emmarca en “la voluntat global d’agilitzar tràmits administratius”. Les complicacions burocràtiques són una queixa recurrent dels agricultors i dels ramaders, que ahir s’havien de manifestar amb talls de carreteres i tractorades per tot el Principat per a protestar, precisament, contra l’excés de tràmits, la desatenció de les institucions i els costs de protecció desmesurats. Finalment, les protestes es van desconvocar, perquè els portaveus dels pagesos van anunciar un acord amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. Els pagesos partidaris de l’acord addueixen que conté millores substancials, però n’hi ha que l’han rebut amb molt de recel. L’organització dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, per exemple, han acusat el govern de vendre fum.

Els pagesos es planten a la Panadella: “Això no s’ha acabat. Som aquí per a demostrar la nostra força”

De moment, el govern ha decidit que suprimirà el requisit de tenir un pla de gestió agrària; que eliminarà el límit del nitrogen de referència per a la gestió de les dejeccions; que suprimirà la taxa per al certificat sanitari del bestiar malalt; i que, si els pagesos tenen un quadern digital, els eximirà de l’obligació d’omplir un llibre de gestió de fertilitzants i de presentar una declaració anual de gestió de dejeccions. Amb més vaguetat, el govern també ha aprovat de revisar altres tràmits, com ara els vinculats amb els regadius, amb el material vegetal i la biodiversitat o amb l’autorització de determinats projectes de plantes de biogàs. Entre les mesures aprovades també hi ha un nou disseny del procediment per obtenir llicències de caça o pesca i canvis en els tràmits per autoritzar o comunicar activitats amb risc d’incendi. 

La concreció dels acords ha començat per l’aspecte burocràtic, però encara hi ha molts detalls pendents. Segons que va explicar Ordeig, l’acord establert amb els pagesos preveu, entre més mesures, d’augmentar els recursos per al control de la fauna cinegètica, especialment dels conills; simplificacions administratives; millores fiscals per als agricultors professionals, que inclouen una rebaixa del tram autonòmic de l’impost que afecta els hidrocarburs i també els imposts de successions i transmissions; canvis en el pla de sequera; ajudes vinculades a adversitats climàtiques i més problemes del sector; mesures contra els robatoris; el compromís de fer un debat públic sobre l’acord de la Unió Europea amb el Mercosur; i la creació d’una comissió bilateral per a revisar el compliment d’aquests acords.

El Gremi de la Pagesia Catalana denuncia pressions i amenaces per a coartar les manifestacions

Els usuaris del transport públic podran carregar a la T-mobilitat més d’un títol diferent alhora a partir de demà, i ho podran fer tant a la targeta personalitzada de plàstic com al mòbil. En canvi, no podran fer-ho a les targetes de cartó, pensades per a un ús menys freqüent del transport públic, segons que ha informat l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona en un comunicat.

L’ATM apuja un 3% les tarifes del transport públic per al 2025

Fins ara, els usuaris només podien tenir un segon títol de reserva idèntic al que estigués en ús, i ara podran tenir títols de diferents gammes o zones tarifàries. Els usuaris podran tenir un màxim de dos títols diferents a la targeta de plàstic i fins a cinc al mòbil, i podran seleccionar quins volen fer servir en el moment de validar al transport públic.

Com canviar de títol?

El sistema sempre tindrà un títol seleccionat per defecte i, si es vol canviar a un altre títol, s’haurà de fer a través de l’aplicació mòbil o a les màquines d’autovenda. Per evitar errors en les validacions, tant en el transbord com a la sortida o en cas d’inspecció, l’usuari haurà de mantenir seleccionat el títol utilitzat durant tot el trajecte.

Validació múltiple

La targeta de plàstic no permetrà validar dos títols diferents de manera consecutiva en un mateix viatge, ja que, en fer-ho, es perdrà la informació de la primera validació. Ara bé: en cas de fer servir el telèfon mòbil, sí que es podrà fer una validació múltiple i canviar de títol durant el trajecte a causa de la seva capacitat d’emmagatzematge d’informació.

La fiscalia ha demanat aplicar l’amnistia a Roger Español, l’independentista que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada per la policia espanyola durant el Primer d’Octubre a Barcelona, i també als quatre agents processats per haver-lo mutilat. El juliol passat, el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ja va amnistiar 46 policies espanyols investigats per les càrregues de l’1-O, però va mantenir la causa oberta tant per a Español com per als agents que haurien ordenat i disparat les bales de goma en aquella zona. Ara la fiscalia, que s’oposava a investigar els quatre policies, però acusava Español d’atemptat contra l’autoritat, demana l’amnistia per a tots cinc.

Segons l’escrit del ministeri públic, l’escopeter i els altres tres agents van complir el seu deure professional i, per això, cal aplicar-los un eximent. En canvi, la fiscalia volia que es jutgés Español per haver llençat una tanca a la policia que va actuar a l’escola Ramon Llull, a l’Eixample de Barcelona. L’acusació popular exercida per Irídia demana, en canvi, que els agents siguin jutjats per lesions i possibles tortures, que quedarien fora de l’amnistia.

Roger Español: “L’amnistia és una merda, perquè l’independentisme polític sap que l’estat espanyol voldrà una contrapartida”

El ministeri públic sosté que l’actuació policíaca va ser proporcional i congruent, amb un ús progressiu dels mitjans de dispersió, després que diversos manifestants fessin recular els agents. També defensa que el tret que va fer perdre l’ull a Español es va fer segons el reglament, a uns catorze metres de distància i amb rebot previ a terra. Per això, demana el sobreseïment lliure per als agents, amb l’argument que van actuar en compliment del deure. La fiscalia també vol que s’arxivi la causa contra quatre agents per l’ús de la porra durant aquells incidents, al·legant que no hi ha proves directes contra ells i que els fets ja haurien prescrit.

Irídia, en canvi, sosté que els quatre policies han de ser jutjats per les lesions a l’ull d’Español amb la bala de goma, i tres més per lesions lleus amb la porra. En el seu escrit, considera que els agents van abusar de les seves funcions i que no hi havia cap risc clar per a justificar l’ús de bales de goma, atès que no hi havia aldarulls greus en aquella zona. També qüestiona que hi hagués un ús progressiu dels mitjans de dispersió i denuncia que es van emprar simultàniament.

Pel que fa a les bales de goma, Irídia assegura que es van disparar a una distància inferior a la reglamentària –que és de cinquanta metres– i recorda que se’n van disparar tres contra Español.

L’entitat també argumenta que ja ha passat el moment processal per demanar l’arxivament de la causa, que altres instàncies judicials havien descartat. A més, considera que cal anar a judici perquè la jurisprudència internacional obliga a investigar fets que poden constituir tortura o tractes inhumans i degradants.

La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud) ha encarregat una valoració forense dels familiars de les víctimes mortals de la gota freda que han sofert danys psicològics. Seran citats en l’Institut de Medicina Legal (IML) de València perquè aporten la documentació mèdica que tinguen i es puguen avaluar els danys morals i les seqüeles psíquiques.

També seran examinades pels forenses les persones que es van lesionar per les inundacions i que van requerir tractament facultatiu posterior a una primera assistència sanitària, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià en un comunicat.

La gota freda va deixar 227 víctimes mortals i danys materials milionaris. La magistrada recorda que s’analitza l’evitabilitat de la catàstrofe, a la qual ja va al·ludir en anteriors resolucions, i la investigació de les defuncions és l’essència d’aquest procediment, “l’objecte sobre el qual versa aquesta investigació, el mal absolutament irreparable”. No obstant això, la instructora considera que aquestes diligències també han d’incloure a les persones que van sofrir lesions de major entitat en la tragèdia, tant físiques com psicològiques.

La titular del jutjat fonamenta la necessitat de les valoracions forenses als familiars de les víctimes mortals que ho desitgen en l’important mal psicològic que molts d’ells van sofrir i que la pròpia instructora ha pogut constatar en les declaracions de testimonis i oferiments d’accions practicats fins al moment.

La resolució judicial descriu l’ocorregut el passat 29 d’octubre com un episodi dantesc, com “un infern real de destrucció, mort i finalment foscor”. Així, recull que un nombre rellevant de persones va veure desaparèixer els seus afins. “Eren pares, cònjuge o germans que van veure com se’ls escapaven literalment entre les seues mans els seus sers estimats i resultaven arrossegats per un torrent d’aigua i fang”, diu.

La magistrada cita alguns exemples com el d’un home que va poder posar fora de perill la seua dona, però va acabar morint després de lluitar llarg temps contra l’arrossegament de l’aigua. També aquells que van ser testimonis de com els seus parents baixaven als garatges i mai van tornar, i els qui van presenciar com els seus familiars perien a causa de l’edat avançada, les seues condicions físiques o davant la incapacitat humana de suportar la força del corrent d’aigua i fang. A més, segons resa la resolució, algunes víctimes mortals van perdre la vida després d’haver enviat missatges d’àudio de comiat als fills, i uns altres arribaven als domicilis dels seus majors i en trobaven els cossos sense vida.

D’aquesta manera, al mal moral inherent a la pèrdua de qualsevol familiar pròxim, se sumen totes les circumstàncies relatades i que poden haver generat una síndrome d’estrès posttraumàtic, concretament la síndrome del supervivent, que ha de ser objecte de l’oportuna valoració, conclou la magistrada.

La Fundació Bofill denuncia que hi ha el perill que 116 centres educatius de Catalunya tanquin per la manca de demanda, arran de la forta davallada d’alumnes d’aquests darrers anys, i acusa el Departament d’Educació de manca de planificació. En la presentació de l’informe “Planificació educativa: el futur de l’escola es decideix ara”, l’autora, Maria Segurola, ha explicat: “Els últims anys, s’ha parlat molt de demografia i de decreixement, però no s’ha parlat de com afectaria en el sistema educatiu. Els canvis demogràfics han afectat l’escola i, inevitablement, ho continuaran fent. La pregunta és si aquests canvis serviran per a abordar reptes pendents, com ara, la reducció de les ràtios a secundària o de la segregació escolar, o si continuarà com fins ara, que la planificació s’ha anat fent curs a curs, sense planificar. La planificació hauria de donar resposta a les necessitats futures.”

La natalitat s’ha reduït d’un 37% d’ençà del 2008 a Catalunya, i els alumnes estrangers no la compensen pas. Segons dades de l’Idescat, el 2008 va haver-hi 89.624 naixements a Catalunya, i el 2023, 54.217. Així i tot, Segurola ha deixat clar: “El problema no és la quantitat de nens que tenim al sistema, sinó la gestió que en fem.”

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10342

Segons la Fundació Bofill, els centres afectats són centres d’una sola línia amb més del 25% de les places vacants a i3 i primer d’ESO, una tendència habitual en municipis petits –de menys de 10.000 habitants–, però com més va també és més freqüent en ciutats grans. Dels 116 centres educatius en perill de tancament, 63 són concertats i 57 públics, de 45 municipis diferents. N’hi ha 111 en perill de tancament en l’etapa infantil i només n’hi ha 5 en l’etapa de secundària, atès que en aquesta etapa encara es perceben els efectes del creixement demogràfic de la primera dècada del segle XXI, i l’arribada d’alumnes estrangers.

Sistema educatiu inoperatiu

La Fundació Bofill assenyala com a principal responsable el Departament d’Educació: l’acusa de “donar l’esquena”, d’ençà de fa anys, a la realitat demogràfica de Catalunya, com més va més minsa. “Catalunya fa dècades que pren decisions d’esquena a la realitat demogràfica, malgrat que la natalitat baixa d’ençà del 2008 i la caiguda demogràfica a l’escola no és cap imprevist.” Per tot plegat, demana al departament que “passi a l’acció” amb una planificació a deu anys vista. Entre les mesures proposades per la Fundació Bofill, hi ha la d’adaptar el mapa escolar a la conjuntura demogràfica “de la mà del món local” per a evitar el tancament de centres. També defensa la fusió i transformació; un nou decret de concerts per a regular la sobreoferta de tots els centres finançats amb recursos públics; reduir ràtios a secundària –ara mateix, un grup de secundària de cada tres és per sobre de la ràtio oficial; millorar l’atenció als alumnes nouvinguts; enfortir els circuits administratius locals d’acompanyament i assignació equilibrada d’alumnes amb matrícula viva –que sigui l’administració i no l’ajuntament qui ho gestioni– i, finalment, assegurar que cap territori es quedi sense escola, incloses les zones rurals amb baixa densitat d’alumnat. En definitiva, “millorar el sistema i les oportunitats educatives”.

La natalitat baixa i no es compensa amb alumnes estrangers

Segons que alerta la Fundació Bofill, el curs que ve la caiguda del nombre d’alumnes arribarà a totes les etapes i no es revertirà a mitjà termini. Unes dades que contrasten amb les del curs escolar 2019-2020, en què es va assolir el màxim d’alumnes a l’educació obligatòria –un 33% més que el 2000–, per l’alta natalitat prèvia a la crisi del 2008. Ara bé: d’ençà de llavors i fins avui en dia, hi ha hagut un descens del 37% de la natalitat a Catalunya, i la incorporació d’alumnes nouvinguts no el compensa. Una de les dades que ho il·lustra millor és la següent: fins el 2030, es preveu que Catalunya perdi 87.000 alumnes. “Per primera vegada, tots els nivells educatius han perdut alumnes globals i, alhora, hi ha hagut un increment de la diversitat de l’alumnat, que té a veure amb l’arribada d’alumnat estranger”, alerta Segurola, i afegeix: “Això obliga la Generalitat a decidir si ajusta places en benefici de tot el sistema o deixa que tanquin centres en funció de la demanda.”

Els més mal parats són els centres d’educació públics, per unes quantes raons: d’una banda, perquè hi ha més oferta d’i3 als centres concertats: en els darrers sis anys, l’oferta a les escoles concertades ha augmentat d’un 14% i, en canvi, als públics, ha baixat d’un 8%. Això passa perquè només la meitat dels concertats han reduït la ràtio fins a vint alumnes per grup, cosa que han fet tots els centres públics. La diferència és abismal: mentre el 86% dels centres públics van reduir la ràtio, només ho van fer el 48% dels concentrats, un 38% menys. Els anys vinents –tenint en compte que el padró continuarà disminuint–, la reducció de les ràtios no serà suficient. En aquest sentit, Segurola ha estat especialment dura: no només ha criticat la normativa actual, que impedeix a l’administració d’adaptar l’oferta de la concertada, tal com reclama el Pacte contra la Segregació Escolar, sinó que, a més, ha responsabilitzat les concertades d’aplicar també la reducció de ràtios. “Els centres concertats tenen les mateixes responsabilitats que els públics, perquè són finançats amb diners públics.”

El Pla contra la Segregació Escolar estableix un marc per a tractar la qüestió i ha significat un petit avenç en la lluita contra la segregació escolar, però, tal com les dades indiquen, el canvi no ha estat tan significatiu com s’esperava. De fet, tot i que la normativa actual i el pacte determinen que l’oferta educativa s’ha de programar conjuntament i sota els mateixos criteris, el decret de concerts de 1993 ho contradiu.

SalT’educa: el moviment ciutadà que fa d’exemple en la lluita contra la segregació escolar

D’una altra banda, ha crescut el nombre d’escoles d’una línia: més de la meitat de les escoles oferten una sola línia a i3, concretament el 58% de les escoles; un model que, segons la Fundació, debilita els centres perquè promou dinàmiques de competència, la qual cosa propicia grups homogenis i, per tant, promou la segregació escolar. Entre els cursos 2017-2018 i 2024-2025, el nombre de centres públics amb una línia ha crescut d’un 6%: és a dir, dels 986 a 1.044. En canvi, la xarxa concertada ha disminuït d’un 2%: de 269 a 263. Segons l’informe, com més petit és un centre i, per tant, com més fragmentada és l’oferta, més gran és la segregació escolar. “La baixa demanda crea un cercle viciós: la falta d’alumnes redueix l’atractiu de la preinscripció per a les famílies. Així, es debilita l’estructura del centre i afecta la seva estabilitat”, explica Segurola.

Oferta excessiva

L’excés d’oferta als municipis cronifica la complexitat dels centres més vulnerables. Pràcticament, la meitat dels centres en perill de tancament –un 49%– tenen una concentració d’alumnes vulnerables més alta que el seu entorn. A més, a la sobreoferta d’altres escoles s’afegeix la manca de demanda i l’assignació excessiva de matrícula viva. Alhora, ja fa anys que no reben solucions de l’administració, a qui la Fundació culpa de no haver previst respostes estructurals per a adaptar l’oferta educativa preventivament.

Planificar la davallada demogràfica

Segons la Fundació Bofill, una bona planificació atenent els canvis demogràfics hauria de permetre d’impulsar reformes de fons en clau d’equitat, augmentar la despesa per alumne i aprovar un nou decret de concerts que permetés de governar conjuntament tot el sistema educatiu de Catalunya. Per tot plegat, demana que s’ampliï la cobertura de 0-3, l’oferta postobligatòria i que s’ampliïn serveis educatius fonamentals, com el menjador escolar, als centres de secundària. “Una planificació estratègica ha de permetre més arribada d’alumnat al llarg del curs, i augmentar el nombre de dispositius d’acollida i acceleració dels aprenentatges de l’alumnat nouvingut”, diuen. Alhora, defensen que la nova planificació ha d’evitar la presa de decisions arbitràries, com ha passat fins ara, i preveure prou eines i criteri per a portar-la a terme “sense tensions”. “A més, ha de garantir que les reformes responguin a un objectiu clar que vagi a favor de l’equitat, la millora de les oportunitats educatives i que donin resposta a les necessitats reals d’escolarització”, conclou Segurola.

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol ha emès una resolució en què declara il·legal i il·legítim el tribunal que va jutjar l’anarquista Salvador Puig Antich, i anul·la la seva condemna a mort el 1974. El document, datat el 30 de gener de 2025 i publicat pel Punt Avui, concreta i corregeix un primer certificat lliurat a la tardor a la família, que contenia errors i no explicitava la nul·litat del consell de guerra.

Merçona Puig Antich: “Hi ha uns pilars que no han canviat, a Espanya, malgrat la transició”

A la part introductòria, el text recorda que Puig Antich era membre del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) i que va ser perseguit per raons polítiques i ideològiques durant la dictadura franquista. El 25 de setembre de 1973, que va ser detingut, havia estat ferit en un tiroteig a la cara i l’espatlla, lesions per les quals va haver de ser operat. Va ser empresonat a la Model de Barcelona, jutjat en un consell de guerra, condemnat a mort i executat pel garrot vil el 2 de març de 1974.

El document reconeix que Puig Antich “té dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva”. En aplicació de la llei de memòria democràtica, estableix que el tribunal que el va jutjar, i més òrgans repressius sorgits arran del cop d’estat de 1936, són il·legítims i que la condemna imposada a Puig Antich és nul·la.

Margalida Bover: “Per mi, Salvador Puig Antich va morir dues vegades”

La resolució no esmenta la mort del policia Francisco Anguas en el tiroteig, ni el delicte de terrorisme pel qual Puig Antich va ser condemnat, ni tampoc les irregularitats del procés judicial. Aquest escrit és fruit d’una petició de la família, que després de rebre el primer document va sol·licitar una esmena que en clarifiqués l’abast. L’anterior certificat contenia errors formals, com la numeració incorrecta del sumari –s’hi indicava “106/73” en lloc de “106-IV-73″– i mancava la data d’expedició. A més, tot i que reconeixia Puig Antich com a víctima de persecució política, no decretava explícitament la nul·litat del judici.

El precedent d’uns altres processos, com els de Lluís Companys i José Luis Sánchez-Bravo Solla, membre del FRAP, en què sí que es va dictar una resolució motivada, va portar la família Puig Antich a insistir en la necessitat d’un document clar i inequívoc. Finalment, el govern espanyol ha completat el procediment amb aquesta resolució formal.

Amb aquest acte, la mateixa institució de l’estat espanyol que el 1974 va validar la condemna i va executar Puig Antich en fa esmena i anul·la tot el procés. La reparació es limita a l’àmbit moral, personal i familiar, i no obre la porta a cap reclamació patrimonial. Jurídicament, la resolució ha de ser adjuntada a l’expedient judicial.

La Plataforma per la Llengua ha denunciat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) un magistrat del jutjat de primera instància i instrucció 2 de Tortosa (Baix Ebre) que va exigir a un pèrit que redactés un informe en castellà, segons que explica l’entitat. Considera que la resolució del jutge “vulnera la cooficialitat del català i el dret del professional a fer-lo servir en l’àmbit judicial”. Per això, demana al CGPJ que revoqui l’exigència d’emetre l’informe en castellà i que s’investiguin els fets per obrir un expedient sancionador, atès que ho considera una falta greu.

Segons que explica la Plataforma per la Llengua, els fets es remunten al 16 de gener, quan el magistrat va dictar una resolució en què ordenava a un pèrit que fes l’informe “de manera motivada, clara i intel·ligible i ajustant-se a les normes bàsiques de l’ortografia i la gramàtica castellanes”. Arran d’aquesta ordre, una de les parts del procediment es va posar en contacte amb l’entitat, que ara ha portat el cas al CGPJ.

En un comunicat, la Plataforma per la Llengua recorda que la cooficialitat d’una llengua “li atorga el mateix rang jurídic que el castellà” i alerta que una exigència com aquesta “vulnera els drets i la normativa vigent”.

La Unió Europea ha avisat que respondria amb contramesures “fermes i proporcionades” a la imposició d’un aranzel del 25% a tota la producció estrangera d’acer i alumini signada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Tot i això, es manté oberta al diàleg per a cercar una “solució”, perquè considera que una guerra comercial perjudicaria totes dues parts. “Com vaig dir la darrera vegada, sempre protegirem els nostres interessos davant mesures injustificades, i aquest moment ha arribat”, ha dit el comissari de Comerç, Maroš Šefčovič, al ple del Parlament Europeu a Estrasburg (França), durant un debat sobre les relacions comercials internacionals i l’impacte dels aranzels.

Šefčovič, que parla en nom dels vint-i-set estats europeus en matèria comercial, ha deixat clar que gravar les exportacions de tercers no era pas “l’escenari preferit” per a la UE, però ha avisat que el bloc actuaria per protegir els interessos de les empreses, els treballadors i els consumidors europeus. Ara com ara, la Comissió Europea analitza l’abast de les ordres executives signades per Trump, que activaran els aranzels en el termini d’un mes, i es prepara per respondre-hi “de manera ferma i proporcionada”.

Amb tot, Šefčovič ha insistit que Europa continuava “compromesa amb el diàleg constructiu” i que estava “disposada a negociar” solucions “mútuament beneficioses allà on sigui possible”. “Hi ha molt en joc per a totes dues parts”, ha remarcat, i ha defensat que trobar una solució és de sentit comú.

En un comunicat posterior, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha lamentat “profundament” la decisió dels Estats Units i ha remarcat que els aranzels són, de fet, impostos que perjudiquen tant les empreses com els consumidors, inclosos els nord-americans. “Els aranzels injustificats a la UE no quedaran sense resposta: desencadenaran contramesures fermes i proporcionades”, ha advertit Von der Leyen, i ha conclòs que el bloc actuarà per salvaguardar els seus interessos econòmics.

Von der Leyen és a París per assistir a una cimera sobre intel·ligència artificial, on també participa el vice-president dels Estats Units, JD Vance, amb qui té previst fer una trobada bilateral al matí.

El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha dit que per a evitar casos d’especulació com la de la Casa Orsola calia “canviar les regles del joc”, tal com ja va defensar quan va anunciar que l’ajuntament i Hàbitat3 compraven l’edifici per tancar el conflicte. Ha defensat la regulació del mercat del lloguer i el topall de preus per a evitar que pugin més, i ha demanat de regular també el lloguer de temporada, que ara queda fora de la llei i fa que molts propietaris passin a oferir els domicilis en aquesta modalitat, que no té un preu màxim. “Així evitaríem aquest avantatge competitiu, aquest punt de fuga que tenim de molts pisos, que s’han convertit en un lloguer de temporada perquè no estan regulats”, ha dit en una entrevista a TV3.

L’Eixample, focus d’especulació a Barcelona: s’hi compten vora 200 cases Orsola

Segons que ha denunciat el Sindicat de Llogateres en múltiples ocasions, la regulació del lloguer de temporada va quedar fora de la llei de l’habitatge justament perquè el PSOE s’hi va negar. Posteriorment, Sumar va presentar una proposició de llei per a regular també el lloguer de temporada, però no es va poder tramitar pel vot en contra del PP, Vox i Junts. Mesos enrere, el lloguer de temporada també havia quedat fora de la regulació catalana quan el parlament no va convalidar un decret del govern d’Aragonès pel vot en contra de Junts, Vox, Ciutadans i el PP, i l’abstenció del PSC.

“Els diputats socialistes ens han preguntat i els hem dit que és molt important, perquè en aquests moments el punt de fuga fosc és el lloguer de temporada”, ha dit Collboni. Ha precisat que no estava en contra del lloguer de temporada com a fórmula, “que és important per a estudiants i investigadors”, ha dit, sinó que sigui “una trampa per a escapar de la regulació”. L’objectiu, ha dit, és que aquestes operacions especulatives no siguin atractives: “Quan diem que hem de regular el preu de lloguer i que s’han d’equiparar el lloguer de temporada, què fem? Que especular amb aquests edificis no sigui rendible.”

El batlle de Barcelona ha defensat que tenir un marc legal per a regular el mercat de l’habitatge era important perquè les ciutats poguessin definir el seu model, i ha defensat que el de Barcelona és intervenir-hi amb mesures com la compra d’edificis abans que ho faci un fons d’inversió gràcies al dret de tempteig, la declaració de zona tensionada i el topall de preus o la prohibició dels pisos turístics a partir del 2028. “Això vol dir posar a disposició de la ciutat 10.000 pisos el 2028, convertits en pisos residencials. És el mateix que una dècada de construcció d’habitatge lliure.”

Ha dit que, d’ençà del 2015, l’ajuntament pot decidir si intervé en una operació de compra-venda d’una finca sencera, i que això només es podia fer si el propietari volia vendre l’edifici. “No parlem d’expropiacions, no es pot expropiar. Ho pots comprar si el propietari ho posa a la venda”, ha dit. Ara bé, ha destacat que el cas de la Casa Orsola no és aquest, perquè en el seu moment l’ajuntament no va comprar l’edifici i ho ha hagut de fer ara, quatre anys després, amb una compra col·laborativa social amb una entitat del tercer sector. Collboni ha defensat aquest model i ha dit que hi havia més entitats de promoció de l’habitatge que s’havien ofert a col·laborar en altres operacions similars.

El batlle de Barcelona ha defensat la regulació del mercat de l’habitatge per a evitar que els preus continuïn pujant, però ha dit que per a abaixar-los calia construir-ne més: “La regulació és important per a aturar el cop, ens va permetre aturar la pujada del 60% que hem tingut els últims anys. Però per abaixar-lo hem de construir més pisos, públics i de mercat lliure. Hi ha d’haver més oferta. El que garantirà l’accés a l’habitatge és que hi hagi més oferta.”

Govern de coalició amb ERC

A banda, durant l’entrevista a TV3, Collboni ha insistit a fer un govern de coalició amb ERC. Els grups municipals del PSC i ERC van arribar a tancar un pre-acord per a incorporar els regidors d’ERC al govern municipal l’estiu de l’any passat, però tot va quedar a l’aire per l’ajornament del congrés local pel gran nombre de militants que s’hi van presentar. Després, ja no es va reprendre pel procés de renovació interna d’ERC. “Mantinc la meva oferta per fer un govern de coalició amb ERC”, ha dit Collboni.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha avisat que “es desfermarà l’infern” a Gaza si Hamàs no allibera tots els ostatges abans de dissabte, 15 de febrer. A més, ha instat Israel a anul·lar l’acord d’alto-el-foc si això no es compleix. “Si tots els ostatges no són retornats abans de dissabte a les dotze en punt, jo diria que serà el moment adequat perquè es desfermi l’infern”, ha declarat al Despatx Oval de la Casa Blanca. “Haurien de ser retornats a les dotze de dissabte, tots alhora, no pas a poc a poc, no dos aquí, un allà… Tots”, ha insistit.

Preguntat sobre les possibles conseqüències d’aquesta amenaça, Trump ha respost: “Ho descobrireu, i ells ho descobriran. Hamàs descobrirà què vull dir.” I ha afegit que la decisió final depenia del govern israelià. “Parlo per mi mateix. Israel pot anul·lar-ho”, ha dit, després de posar en qüestió que la majoria d’ostatges continuïn vius.

Hamàs ha suspès “fins a nou avís” l’alliberament d’ostatges, i ha acusat Israel de dificultar el retorn dels desplaçats al nord de Gaza, atacar la població civil i obstaculitzar l’entrada d’ajuda humanitària. El grup palestí ha reiterat el seu compromís amb l’acord vigent d’ençà del 19 de gener, però avisa que no farà més gests si Israel no compleix la seva part. Dissabte passat, Hamàs va alliberar tres ostatges en un estat de salut delicat i ara reclama compensacions pels presumptes incompliments israelians.

Pressió sobre Jordània i Egipte

A més, Trump ha tornat a pressionar Jordània i Egipte perquè acullin un milió i mig de palestins de Gaza, una proposta que tots dos països han rebutjat, perquè ho consideren un intent d’expulsió en massa. Preguntat si retiraria l’ajuda a aquests països si s’hi negaven, ha respost: “Sí, potser. És clar, per què no? Si no hi estan d’acord, probablement els retindré l’ajuda.”

Avui, 11 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

—Alexandra Usó: “Si no trien l’opció del valencià, els seus fills no estaran capacitats per a controlar les dues llengües”
—Tot allò que han de saber les famílies sobre la consulta per la llengua a les aules
—Aquesta terra sí que ens pertany | Editorial de Vicent Partal
—El professor de matemàtiques, el símbol, no la persona | Mail obert de Marta Rojals
—El lleó no em fa por, pam i pipa | Mail obert d’Anna Zaera
—La policia, forçada a desmuntar una de les principals proves contra Boye en el judici
—Elon Musk intenta ara comprar també l’empresa creadora de ChatGPT
—Un nou escàndol d’espionatge il·legal torna a empastifar Espanya
—No és un miracle: 30 nacionalitats, 150 anys d’història i una escola on hi guanya tothom
—Molts veneçolans que van votar Trump temen ara que el president dels EUA els deporti
—Mahécor Mbengue: “Tot d’una vaig saber que la via era xerrar català i integrar-se”
—Els 32.000 milions de raons que exhibeix la banca | La píndola de Jordi Goula
—‘Jo mai mai’ estrena la segona temporada centrat en la detecció de les relacions tòxiques

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara: 

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia: 

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Connectar amb els joves, aquest és l’objectiu de Jo mai mai, la sèrie juvenil de 3Cat que avui ha estrenat la segona temporada en un acte a la Sala B de Barcelona. Després de l’èxit de la primera, que va tenir una audiència de l’11,7% de mitjana en l’emissió a TV3, la segona temporada s’emet únicament a la carta per la plataforma digital.

La presentació, conduïda per Laura Grau, ha servit per a revelar bona part de les novetats de la sèrie, que se centra a retratar dinàmiques relacionades amb els abusos de poder, el masclisme i les relacions tòxiques. “Darrerament, en l’audiovisual s’han romantitzat molt les relacions tòxiques i és interessant retratar aquestes dinàmiques negatives tal com són i exposar que la gent se’n pot sortir”, explica a VilaWeb Júlia Westermeyer, que interpreta la Martina, una de les noves incorporacions.

El seu personatge és parella d’en Guim, personatge interpretat per Adrià Salazar. “És important que això aparegui a les sèries, tant per a la gent jove, com per la no tan jove. Tothom es pot trobar implicat en una relació així i aquests referents poden ajudar a obrir els ulls i adonar-se d’aquestes dinàmiques”, explica. Amb la seva arribada, en Guim desestabilitza la casa de colònies de les Guilles. “Llegint el guió jutjava molt el personatge i m’adonava que feia moltes coses que no estaven bé, però en el fons crec que es pot arribar a estimar”, diu Salazar, que s’afegeix a la sèrie juntament amb el seu germà gran, Albert, que fa de Manu, el monitor que substitueix la Mai.

La sèrie reprendrà la trama després del final abrupte de la primera temporada, que s’acabava amb un accident de la protagonista, la Mai. “L’energia de la primera temporada es manté, però els fets que hi van passar fan que les coses hagin canviat molt a les Guilles”, diu a VilaWeb Clàudia Riera, actriu protagonista de la sèrie.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Jo Mai Mai (@jomaimai3cat)

Malgrat tots aquests canvis, l’objectiu de Jo mai mai es manté: representar el jovent tal com és, amb la complexitat, els dubtes i les pors que el caracteritzen. “És important de retratar això, i més encara actualment. La indefinició pròpia d’aquesta etapa en realitat també representa un abisme”, diu Riera.

S’hi manté la defensa de la música

Una de les característiques clau de la sèrie, que s’inspira en la ficció basca Go!azen, és la introducció d’escenes musicals d’artistes catalans amb versions interpretades pels actors. Per a la segona temporada, s’han enregistrat vuit cançons més d’artistes tan destacats com Figa Flawas, Suu i Oques Grasses.

De fet, el moment estel·lar de la nit ha estat l’aparició de Joan Dausà, que ha arribat de sorpresa a l’escenari de la Sala B per cantar “Jo mai mai”, cançó que dóna nom a la sèrie, amb Clàudia Riera.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by 3Cat (@som3cat)

Tant les cançons de la primera temporada com les de la segona ja es poden escoltar a les plataformes digitals Spotify i YouTube.