El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciarà dijous que ve, 27 de febrer, sobre el vet del Tribunal Constitucional espanyol (TC) a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al parlament la tardor del 2019.

Arran de la denúncia dels ex-membres de la mesa Josep Costa i Eusebi Campdepadrós contra l’estat espanyol, el tribunal ha de decidir si s’ha vulnerat la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats. Tots dos acusen el Constitucional d’una coacció persistent a la mesa per a prohibir el debat parlamentari sobre aquestes qüestions.

L’estat espanyol diu al TEDH que el TC pot aturar debats del parlament

Posteriorment, els diputats de Junts durant aquella legislatura van presentar una demanda similar al TEDH sobre la qual també es decidirà dijous.

A banda, el TEDH es pronunciarà sobre una segona demanda de Costa contra l’estat espanyol per l’obertura d’un procés penal contra la mesa per aquest cas. Si bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va absoldre, argumenta que l’obertura d’un procés penal contra ell també va vulnerar els seus drets.

Les demandes dels ex-diputats de Junts són part de la quinzena de denúncies de líders independentistes que hi ha sobre la taula del TEDH, que les ha agrupat en tres categories. La primera inclou els casos relacionats amb els drets polítics dels líders independentistes en presó preventiva, la segona és la més nombrosa amb els condemnats per sedició i malversació per l’1-O i la tercera inclou els casos referents a la llibertat d’expressió pel vet del TC a debats al parlament.

La candidatura a la presidència del Consell de la República, Destí Independència, encapçalada per Toni Comín, ha demanat al nou president de l’entitat, Jordi Domingo, que encarregui una auditoria informàtica independent per a validar els resultats dels comicis.

Domingo nega les acusacions d’irregularitats i abusos durant les eleccions del Consell de la República

En aquest sentit, la candidatura insta el president a complir allò que estipula l’acord de garanties electorals signat per tots els candidats i que estableix que el nou govern encarregarà una auditoria informàtica per a garantir que no hi ha hagut cap alteració voluntària ni involuntària dels resultats electorals.

En el comunicat, la candidatura de Comín posa en dubte neutralitat dels responsables del procés electoral, assenyala dificultats tècniques a l’hora d’emetre els vots, apunta a la manca de garanties que no s’hagin emès vots en nom de persones que figuren al cens sense el seu coneixement i denúncia l’absència d’interventors en el moment de l’obertura de l’urna digital.

Finalment, Comín assegura que la legitimitat de la presidència del consell és clau per a mantenir-ne el prestigi i la reputació.

La candidatura #REvolucionemNos, de Montserrat Duran, també va expressar dubtes sobre el resultat electoral i, tal com va fer Comín, va presentar-hi al·legacions. Ara bé, la sindicatura electoral va refusar-les i va nomenar Domingo nou president.

Un jutge ha obert una investigació contra el responsable de les activitats de lleure de l’església evangèlica Samaria de Terrassa que presumptament va agredir sexualment dos menors de manera continuada. A més, ha derivat a la fiscalia de menors una segona denúncia pel mateix motiu contra una altra persona de la comunitat, de 16 anys.

Els denunciants, representats pel despatx Vosseler Advocats, sostenen que el responsable de lleure de l’església va emprar tècniques de manipulació per a cometre les agressions i després encobrir-les. El monitor aprofitava la posició de poder per dur els joves al domicili i obligar-los a practicar actes sexuals sota l’amenaça d’expulsar-los de la comunitat si el delataven.

Segons l’escrit de denúncia, que ha avançat El Periódico i al qual ha tingut accés l’agència Efe, la primera agressió soferta pel denunciant el 2013, quan tenia 15 anys, es va produir mentre parlava amb l’agressor de “com n’era de dolent el pecat de la masturbació”. A més, posteriorment va començar una estratègia de manipulació i persecució contra el menor per a fer-lo sentir responsable dels fets.

El 2019, el jove, que fins llavors no havia explicat l’ocorregut per por que no el creguessin, va relatar el que havia passat a la filla del pastor de la comunitat, fet que va desembocar en una reunió en la qual l’agressor va admetre els fets. La denúncia sosté que en la reunió, a la qual presumptament també hauria assistit un policia que va escoltar la confessió i va encobrir els fets, van demanar a la víctima que no prengués cap acció contra el responsable de les activitats.

Quant al segon cas, el denunciant subratlla que, quan tenia tan sols vuit anys, un altre jove de 16 va començar a aprofitar racons de l’església per a agredir-lo sexualment de forma continuada. “Aprofitava la mínima ocasió per emportar-se el menor i practicar-li tota mena d’agressions sexuals”, subratlla el text.

Ja d’adolescent, la mateixa víctima va entrar en contacte també amb el responsable d’oci de la comunitat evangèlica denunciat, que va començar a agredir-lo contínuament. Segons que explica, l’obligava a despullar-se per a fer-li tocaments i massatges.

Finalment, la denúncia posa èmfasi en l’encobriment de l’església: “Més enllà en les agressions sexuals allà relatades, hem de posar l’accent en la gravíssima manipulació de l’organització de l’Església Samaria”, que també indica que, prèvia manipulació, aquesta comunitat es lucrava dels fidels mitjançant l’obligació de pagar el delme.

Bones notícies per als seguidors de Com si fos ahir: hi haurà una novena temporada de la sèrie diària del migdia de TV3. Ho han anunciat els responsables de la ficció de 3Cat, en una trobada amb periodistes per a explicar les novetats de la temporada 2025-2026.  No és estrany que la cadena aposti un any més per mantenir la sèrie, que és un dels seus pilars quant a l’audiència tant a la televisió com a la plataforma.

‘Jo mai mai’ estrena la segona temporada, centrada en la detecció de les relacions tòxiques

D’aquesta manera, Com si fos ahir igualarà en nombre de temporades la sèrie més longeva de TV3 fins ara, El cor de la ciutat, que va fer un total de nou temporades. I deixarà enrere la seva predecessora, La Riera, que va posar punt final a la vuitena temporada després d’una baixada de l’audiència.

Mercè Comes: “A mi tampoc no m’agradaria anar a una residència”

Però la realitat és que de moment, l’audiència acompanya a Com si fos ahir, en la plataforma de 3Cat els seus capítols ocupen sempre el rànquing dels més vistos del dia. El mes de gener, Com si fos ahir va ser el tercer programa més vist a la plataforma, només per sota de Crims i el reportatge Infiltrats, amb una mitjana de 68.000 usuaris per capítol. I a la televisió també obté una bona audiència, molt fidel. De fet, aquesta vuitena temporada va començar amb rècord d’audiències.

De fet, al final de la setena temporada, VilaWeb vam entrevistar Elena Gadel i Eduard Farelo, dos dels protagonistes de la sèrie, i els vam preguntar per la possibilitat que la vuitena fos l’última. Ells ho van negar. Farelo va assegurar que Com si fos ahir era el Gent de barri de TV3. “Jo arribaré aquí fins a la jubilació i amb un caminador. Saps aquelles sèries d’actors anglesos que duren quaranta anys? I dius: aquest home va començar la sèrie amb vint i l’ha acabat amb seixanta. I que quan un actor s’avorreix o la trama no interessa es canvia, però la sèrie continua. Canvien els decorats, els directors… Però continua la sèrie. I ho diem sempre: per a un actor, treballar a la sèrie diària de TV3 és com si et toqués la loteria. A fora fa molt fred. És una feina bastant dura, i els que tenim la sort de tenir feina durant sis o set anys, no deixa de ser una cosa absolutament excepcional.”

Però sempre tot no ha estat tan fàcil, la sèrie va estar penjant d’un fil durant una bona temporada.  Durant el procés, i va haver-hi molts dies que no es van emetre capítols perquè passaven coses més importants. Unes pauses que no ajudaven a la sèrie. I després, amb la pandèmia van haver d’aturar les gravacions durant molts mesos.  Més tard, TV3 va viure un moment de crisi, perquè li va baixar molt la publicitat a la televisió i tenia dificultats econòmiques per continuar amb alguns projectes. Es va posar en dubte que Com si fos ahir i Polònia continuessin perquè no hi havia diners. Finalment, i després d’una gran campanya perquè continuessin, TV3 va apostar per continuar amb els dos projectes.

Sílvia Bel: “A ‘Com si fos ahir’ superar tots els entrebancs ens ha fet forts”

L’11 de desembre de 2017, la Guàrdia Civil va entrar al Museu de Lleida perquè les 44 obres de Sixena fossin traslladades fins a l’Aragó. Aprofitant l’avinentesa de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, el trasllat es va executar, amb una gran oposició popular i càrregues dels Mossos incloses. De tot allò fa més de set anys, però el litigi de Sixena encara cueja. Avui Lluís Puig s’hauria d’haver assegut al banc dels acusats per defensar la seva actuació quan era conseller de Cultura en el judici que s’ha fet al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència. Però l’exili li ha permès de ser-hi. De fet, ni tan sols ha pogut declarar per videoconferència, perquè la justícia belga no li donava prou garanties en aquest sentit.

Tampoc el tribunal que el jutja, encapçalat per Jesús María Barrientos –jutge polèmic pel seu paper en algunes causes relacionades amb el procés– no ha volgut seguir una sèrie d’opcions que hi havia a l’abast perquè Puig pogués declarar a distància, entre les quals, esperar que el jutjat belga estigués preparat perquè hi declarés en condicions. És per això que la defensa de Puig en demanava la suspensió, per poder respectar el dret del diputat de declarar, però la petició ha estat refusada. Amb tot, el judici no s’ha suspès, perquè la llei d’enjudiciament criminal preveu que els delictes lleus es puguin jutjar sense la presència de l’acusat, que en aquest cas era representat per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas.

Bel·ligerància de l’acusació particular

De bon començament, durant les qüestions prèvies, ja ha quedat ben palès el pòsit polític que ha marcat la causa des del principi. L’advocat de l’acusació particular, Jorge Español, en representació de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, ha iniciat un cos a cos amb Barrientos que no s’ha aturat. Fatxenda, sarcàstic i amb certa actitud de boicot, ha fet una rebequeria força inexplicable que procedia del toc d’atenció que prèviament li havia donat el tribunal per una presentació desmesurada de peticions que dilataven el procés. El tribunal li va demanar una actitud més “lleial”. A això cal afegir el fet que l’acusació particular també demanava que se suspengués el judici per l’absència de Puig. De fet, havia arribat a demanar-ne la detenció. “No em veig en condicions de poder parlar lliurement. Tinc por de parlar per no ser sancionat”, ha dit, d’entrada. Després, encara ha sorprès més quan ha presentat una “protesta preventiva general per totes les decisions” que prengués el tribunal”.

Santi Vila s’acull al seu dret de no declarar

L’ex-conseller de Cultura Santi Vila s’ha acollit al seu dret de no declarar. Havia estat citat com a testimoni, però alhora també en condició de coacusat, perquè serà jutjat pels mateixos fets –no haver lliurat la totalitat de les obres de Sixena– d’aquí a uns mesos. Com que no és aforat, no pot ser jutjat al TSJC, com sí que s’ha de fer en el cas de Puig, que és diputat de Junts. Malgrat que la presència de Vila ha estat fugaç, també ha servit per a evidenciar el malestar de l’advocat de Sixena amb el fet que Pug i Vila estiguessin en judicis separats. També ha quedat clar l’afartament de Barrientos.

—No faré cap pregunta al senyor Vila perquè ha manifestat que no contestarà. Per què hauria de preguntar-li res, si seria inútil? Se li ha permès d’aparèixer en la condició de coacusat i això li permet de no declarar.
—És el que tenen els drets del procés.

Un altre diàleg igual d’incòmode s’ha repetit amb la declaració d’un testimoni que havia demanat la pròpia acusació particular.

—No li dirigiré preguntes.
—No pot ser que convoqui un testimoni i no tingui preguntes.
—Sí que en tinc, però tindrà cap repercussió disciplinària que les faci?

“Un setge militar en el museu”

Finalment, l’advocat sí que ha preguntat al testimoni, Jusèp Maria Boya i Busquet, ex-director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. Ha recordat que la petició per a lliurar les obres va arribar el 7 de juliol de 2017, just quan Puig va prendre possessió del càrrec. Com la majoria de testimonis, ha dit que Puig no tenia voluntat de desobeir el requeriment i que calia fer els tràmits corresponents per a poder conciliar-lo amb la llei de patrimoni.

A més, el museu té una personalitat jurídica diferenciada de la de la Generalitat, que, segons el testimoni, no tenia potestat per a fer una entrega immediata. “S’havien de fer una sèrie de tràmits que no s’havien resolt, i per tant la petició no procedia”, ha afegit Boya. De fet, el requeriment demanava de lliurar les obres en quinze dies. A més, ha recordat quan es van endur les obres. “Vaig viure una actuació vergonyosa, un setge militar en un museu, una situació de violència injustificada”, ha afegit. Unes paraules que l’advocat de Sixena ha titllat de “feridores”.

La suposada desobediència i la possessió dels béns

La sessió ha continuat al voltant de dues claus jurídiques que marcaran la resolució del cas: si hi va haver desobediència i qui tenia la possessió dels béns en aquell moment. La defensa de Puig considera que els seus actes no són constitutius de delicte perquè en cap moment no hi va haver una negativa clara del departament a lliurar els béns. “No va manifestar voluntat de desobeir. Vam intentar explicar a la magistrada que no volíem incomplir, però que no teníem la possessió dels béns”, ha dit Pilar Bayarri, cap de l’assessoria jurídica del Departament. “Va voler-ho complir, però les obres estaven en possessió d’un tercer”.

Aquesta qüestió, la de la possessió de les peces, és la segona clau. La propietat era de la Generalitat, però en aquell moment estaven en possessió del consorci del Museu de Lleida. “No es podia demanar a la Generalitat que tornés una cosa que no posseïa. S’havien de dirigir al consorci, i no pas a la Generalitat però no van fer-ho. La propietat era de la Generalitat, la possessió, del consorci”, ha dit Xavier Muñoz i Puiggròs, advocat de la Generalitat.

També s’ha apuntat la complexitat de traslladar les peces. Joan Rosàs, que treballava al Servei de Museus de la Generalitat en aquell moment, ha subratllat les dificultats tècniques que suposava moure les obres sense malmetre-les. “Era declarat un bé cultural en conjunt, no pas peça per peça. No es podia donar així com així, no era un objecte qualsevol, hi havia uns acords per a moure les coses segons unes condicions”, ha dit. “El conseller em va preguntar què havia de fer per complir-ho, però no em va dir que ho volgués complir”. No hi ha coincidit la testimoni Itziar Alcalá, treballadora de Patrimoni Cultural del govern de l’Aragó. “Traslladar les obres implicava una complexitat escassa, només calia gent i embalatge.”

“Com poden dir que és innocent? Si és independentista!”

El judici ha quedat vist per a sentència després de la presentació dels informes finals, en què l’acusació particular ha desplegat tota la munició política. “Com poden dir que és innocent? Si és independentista! Segur que està content que la sentència no es complís”, s’ha dit Español. “Parlem d’una desobediència rere una altra. Al Regne Unit això s’hauria jutjat immediatament pel jutge desobeït i podria haver demanat presó.”

Per la seva banda, la fiscalia, ha considerat que, com que la Generalitat tenia la propietat dels béns, no hi havia cap problema a lliurar-los. “El president del consorci del Museu de Lleida, curiosament, qui era? El conseller de Cultura, que és qui havia de donar l’ordre. Els procediments judicials hi són per a complir-los, no per a buscar subterfugis dilatoris. Si no hagués estat pel 155, probablement, aquestes peces encara no s’haurien lliurat. No hi havia cap complexitat en el transport, ho van fer un grup de guàrdies civils en unes quantes hores.”

Alonso-Cuevillas ha defensat que Puig va demanar temps per a estudiar com es podia complir el requeriment. “Era molt conscient que, encara que no li agradés la resolució, l’havia de complir, però no era senzill, perquè les obres eren en possessió del museu. Es requeria un tràmit administratiu complicat i mai no va donar ordres de no complir”.

Dos anys d’inhabilitació

La fiscalia demana per a Puig una condemna de dos anys d’inhabilitació i 5.940 euros de multa per un delicte de desobediència. La fiscalia i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena sostenen que tant Vila com, posteriorment, Puig –que el va rellevar en el càrrec– van obstaculitzar la decisió del jutjat de primera instància i instrucció 1 d’Osca, que ordenava el trasllat de les obres d’art al Monestir de Sixena. També sol·liciten una indemnització de 12.932 euros a la Diputació General de l’Aragó per a compensar el trasllat de les obres.

Albert Velasco: “S’han de reclamar els diners de Sixena, són de tots els catalans”

Arturo Torró Chisvert, nascut a l’Alcúdia (Ribera Alta) el 1963, va ser batlle de Gandia entre el 2011 i el 2015. Va obtenir una majoria absolta de tretze regidors i es va convertir en el primer batlle del Partit Popular de la capital de la Safor d’ençà del 1977. Aquesta va ser una fita molt celebrada pel partit. El 2015 va perdre les eleccions i va cedir la vara de comandament a la socialista Diana Morant, ara secretària general del PSPV. Durant el seu mandat, el deute es va multiplicar com mai al municipi. El forat que va deixar era de 350 milions d’euros.

L’any 2023 el van condemnar a tres anys i mig de presó i la inhabilitació absoluta per a ocupar càrrecs públics durant sis anys. El delicte que va cometre és el de malbaratament de diners públics en l’adjudicació dels serveis de comunicació audiovisual en el cas conegut com a Tele 7. Encara no havia complert aquesta condemna i ja esperava que li indicassen que entràs a la presó.

Dins el Partit Popular tenia de padrins i amics Francisco Camps, Juan Cotino i Alfonso Rus. Era admirador d’Isabel Díaz Ayuso i es vantava d’haver-s’hi fotografiat en el seu despatx de Madrid.

Un mandat polèmic

Aquells que el van conèixer deien que Torró feia la política sense comptar amb ningú més. Una de les seues decisions més polèmiques fou la retirada del monument a la Batalla d’Almansa, obra de l’artista d’Alcoi Antoni Miró. Va haver-hi molta mobilització popular i, fins i tot, Miró va negociar amb el batlle. En una entrevista a VilaWeb, l’artista deia que Arturo Torró sempre actuava amb impunitat i amb mentides.

Torró va tenir intervencions polèmiques i sorprenents i deixà imatges virals com aquesta en què, a la crida de les falles del 2013, es veu fent el discurs mentre una jove del servei de protocol li’l dicta agenollada. La fotografia la va publicar Gente de la Safor i, com a represàlia, l’Ajuntament de Gandia va deixar d’enviar-li informació sobre l’actualitat municipal.

Va voler promocionar la marca turística de Gandia i donar-li un toc diferencial. Per això va auspiciar la realització en la seua localitat el programa de tele-realitat Gandia Shore. Es va enregistrar el mes d’agost del 2012 i mostrava la vida de vuit joves que tenien com a objectiu anar de festa i lligar.

Pocs mesos després de perdre les eleccions, va deixar l’acta de regidor per a dedicar-se a la família i a gestionar el patrimoni personal. Segons que va publicar el diari Serpis, Torró acabava de recuperar el capital que havia invertit en accions de Bankia: dotze milions de participacions.

Torró era òptic de formació i va crear la cadena +Visión, que va arribar a tenir 350 botigues en 20 països.

La sèrie Això no és Suècia ha estat un dels grans èxits de ficció de 3Cat els darrers anys. No tan sols va ser un dels continguts més reproduïts a la plataforma de televisió a la carta, sinó que també va ser multipremiada internacionalment. Va ser reconeguda com la millor ficció de televisió en els prestigiosos premis Prix Europa 2023 del Parlament Europeu, va rebre el premi Ondas 2024 a la millor sèrie de comèdia, i la seva creadora i protagonista, Aina Clotet, va guanyar el premi a la millor interpretació del festival internacional de sèries de Canes. Per tot plegat, 3Cat n’ha encarregat una segona temporada, que no s’estrenaria abans de 2026.

Aina Clotet: “La mare perfecta no existeix”

Ho ha anunciat Oriol Sala-Patau, cap del departament de Ficció i Cinema de 3Cat, en una trobada amb periodistes per a presentar les noves sèries i films que s’estrenaran enguany. Ha avisat que, ara com ara, la segona temporada d’Això no és Suècia és en un estat molt embrionari, però que ells ja han mostrat interès per a fer-ho i hi estan treballant. “La cosa pinta bé”, ha dit.

Això no és Suècia explorava les contradiccions d’uns pares que volen exercir una paternitat conscient i ideal i la vida quotidiana, que tot sovint els impedeix de posar en pràctica tot allò que han llegit que és el més adequat. Amb aquesta intenció, la família de la Mariana (Aina Clotet) i en Sam (Marcel Borràs) es muden des del centre de Barcelona a una casa de Collserola, un ambient que creuen més idoni per als seus fills, però on passa un succés que altera aquest ambient que creien ideal.

Els nous episodis d’Això no és Suècia es faran esperar perquè, ara com ara, Aina Clotet està centrada en el film Oh, Nora, la seva estrena com a directora de cinema. Una comèdia romàntica sobre una dona jove preparada per a tenir fills amb en Manel, la seva parella estable, que veu com el seu món trontolla per l’aparició d’en Max, un jove de vint-i-tres anys de qui s’encapritxa.

Variety aplaudeix ‘Això no és Suècia’ i el bon estat de les sèries catalanes

En canvi, arribarà molt més aviat la segona temporada de Vintage, la comèdia protagonitzada per Lluís Villanueva i Abel Folk, que encarnen una parella d’amics de seixanta anys amb problemes per a adaptar-se en un món que ja no és el seu i que ja no està disposat a girar al seu voltant com estaven acostumats.

En aquesta segona temporada, en Paco (Abel Folk) treballa de soci amb la Xusa (Diana Gómez), amb qui va tenir una relació tensa en els primers episodis. Arran d’aquesta col·laboració empresarial coneixerà la seva mare, amb qui tindrà un amor d’efervescència adolescent que tots dos amagaran a la Xusa. En paral·lel, en Genís (Lluís Villanueva) s’ha convertit en el psicòleg de les estrelles, però també haurà de cuidar la Pie (Carme Pla), que torna a viure amb ell per un accident que ha patit i que la manté immobilitzada. La segona temporada de Vintage s’estrenarà aquest mateix 2025.

Abel Folk: “Si mai tinc un instint cavernícola miro de reprimir-lo”

La sitcom de Dani de la Orden té confirmades dues temporades

Una de les grans expectatives de 3Cat de cara a les pròximes estrenes és La casa nostra, el retorn al món de les sitcoms en català que preparen els creadors del film Casa en flames: el director Dani de la Orden i el guionista Eduard Solà. Una comèdia romàntica sobre la convivència de pares, fills i amics sota un mateix sostre.

Dani de la Orden: “Tots tenim pares i mares que ens treuen de polleguera”

La producció de La casa nostra és en un estadi molt inicial –tot just s’estan lliurant els guions i cercant els actors–, però 3Cat ja ha encarregat d’entrada dues temporades. L’objectiu és que, si enganxa al públic, els espectadors no hagin d’esperar gaire per a rebre nous episodis i poder fidelitzar l’audiència.

A banda de La casa nostra, 3Cat també té sobre la taula dues sitcoms més: Departament Amades (de Jordi López i Júlia Cot) i Superilla (de Dani Amor, Miki Esparbé i Marc Artigau). Amb La casa nostra, van ser els tres projectes preseleccionats en la convocatòria oberta que 3Cat va fer per a trobar noves sitcoms. Finalment, la que s’ha posat en marxa és La casa nostra però 3Cat va destinar 29.000 euros a cada projecte perquè els desenvolupessin escrivint-ne la bíblia (el document marc en el qual es basen les sèries de ficció) i els guions de dos episodis. Segons que ha explicat Sala-Patau, aquestes dues sèries es mantindran a la recambra, amb la possibilitat de dur-les a la pantalla més endavant.

El jutjat central penal de l’Audiència espanyola ha condemnat Luis Rubiales, ex-president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), a una multa de divuit mesos amb una quota diària de vint euros per un delicte d’agressió sexual a la jugadora Jennifer Hermoso.

El jutge, José Manuel Fernández-Prieto, l’ha absolt de les coaccions posteriors. També prohibeix a Rubiales d’acostar-se a Hermoso en un radi de dos-cents metres i de comunicar-s’hi durant un any. La fiscalia espanyola li demanava dos anys i mig de presó. No fa ni setmana del judici a Rubiales pel petó no consentit a Hermoso, durant el lliurament de medalles del mundial femení de l’agost del 2023, que es va fer a Sydney (Austràlia).

Rubiales ha reaccionat tot anunciat que “continuarà batallant” i que recorrerà contra la sentència a la sala del penal a l’Audiència espanyola.

Hermoso declara contra Rubiales: “Em vaig sentir poc respectada. Van tacar un dels dies més feliços”

Durant el judici, la defensa de Rubiales, encapçalada per l’advocada Olga Tubau, va sostenir que el petó havia estat consentit i que en cap moment no hi va haver coacció. Aquesta argumentació va tenir el suport dels advocats dels altres tres acusats que compartien banqueta amb Rubiales: Luis Jordana de Pozas, Jorge Navarro i Joaquín Jiménez. La defensa va ironitzar sobre les suposades pressions exercides per l’entorn de Rubiales, i assenyalà que, si haguessin existit, no haurien tingut èxit, perquè Hermoso va refusar de fer el vídeo que li demanaven.

El jutge ha decidit d’absoldre l’ex-director de la selecció espanyola Albert Luque, l’ex-seleccionador femení Jorge Vilda i l’ex-responsable de Màrqueting de la Federació Rubén Rivera, per als quals el ministeri públic demanava una condemna d’un any i mig de presó per un delicte de coaccions.

El petó no consentit com a agressió sexual, la clau del cas Rubiales – Article de Clara Ardévol

El president del Parlament de les Illes, Gabriel Le Senne (Vox), anirà a judici per un delicte d’odi, a causa d’haver estripat una fotografia d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar durant el ple de derogació de la llei de memòria democràtica, el 18 de juny de l’any passat. L’obertura de judici posa en dubte la continuïtat de Le Senne com a president de la cambra. Així mateix, en la interlocutòria, consultada per VilaWeb, el jutge Juan Manuel Sobrino li reclama que aporti una fiança de 40.000 euros per assegurar les responsabilitats pecuniàries en cas de condemna.

Memòria de Mallorca ja n’ha demanat la dimissió i, si no plega, ha reclamat que els partits activin els protocols perquè sigui destituït. En cas de dependre del ple, el vot decisiu serà del PP, que el setembre ja va salvar Le Senne amb una abstenció.

Segons l’article 9 del reglament del parlament, els diputats afectats per una interlocutòria de processament ferma o una d’obertura de judici oral són suspesos si ho acorda el ple amb majoria absoluta.

El fiscal de delictes d’odi i discriminació, José Diáz Cappa, va demanar que s’arxivés la causa, però no se’n va sortir. A parer seu, no s’havien acreditat prou els elements per tipificar els fets com a delicte d’odi.

Hamàs ha lliurat a Israel els cossos de quatre ostatges morts a Gaza, entre els quals els de la família Bibas, una mare i els seus dos fills de nou mesos i quatre anys. El grup armat els ha lliurat a través de la Creu Roja. En un comunicat, l’exèrcit israelià ha confirmat que ha rebut quatre taüts i que els ha portat a l’Institut Nacional de Medicina Forense per a les identificacions.

Segons el grup armat, els ostatges van morir durant un bombardament israelià, tot i que no hi ha cap confirmació oficial de què els va passar més enllà del segrest del 7 d’octubre de 2023. Hamàs ha promès alliberar dissabte sis ostatges vius, tres més dels previstos.

Hamàs ha assegurat que està disposat a alliberar tots els ostatges israelians que queden a Gaza a la vegada com a part de la segona fase de l’alto-el-foc, segons que va informar ahir un dels portaveus del grup.

A canvi, Hamàs vol un “alto-el-foc permanent i la retirada completa” d’Israel de la Franja. Així mateix, avisa que és “ridícul” que es plantegi l’eliminació total de la milícia, i situa les declaracions d’Israel en aquesta línia com a part d’una “guerra psicològica”.

“La retirada o el desarmament de la resistència a Gaza és inacceptable”, apunta el portaveu.

L’expectativa era màxima, i no ha decebut.  Al carrer hi havia els familiars de les víctimes de la gota freda que demanaven als diputats que votassen la proposició que demanava la dimissió de Carlos Mazón. Ho demanaven tot i que ja intuïen el resultat de la votació. La sessió ha començat amb unes paraules que la diputada Aitana Mas ha volgut dirigir a la cambra en reincorporar-se a l’activitat política després de superar un càncer. Els aplaudiments i les abraçades que ha rebut en arribar, per part dels diputats de tots els grups polítics, de la premsa i del personal de la cambra, ha estat el moment més amable del matí.

El discurs colpidor d’Aitana Mas: “Vaig pensar que potser no tornaria”

Votació amb incidents

Quant a la votació de la moció presentada per Compromís, per la dimissió de Carlos Mazón,  per decisió de la mesa, s’havia d’haver fet amb urna i paperetes. El síndic socialista, José Nuñoz,  ha protestat tot dient que si l’excusa de Vox per a votar electrònicament era l’estalvi de temps, l’urna i el recompte encara ho farien més lent. El president de la mesa, que avui era el diputat del PP, Alfredo Castelló, ha decidit de canviar-ho i fer-ho per votació secreta. És a dir, en la pantalla només s’ha vist el resultat i no el planell de l’hemicicle i els puntets verds o roigs pintats en cada escó. Quant al resultat, no hi ha hagut sorpreses: 41 vots a favor de la dimissió, i 52 en contra. La votació s’ha fet entre crits de “covards!” i “Mazón dimissió”. Els incidents i les protestes han continuat durant minuts per les queixes dels partits de l’oposició que, segons han dit, han tingut problemes en la votació i han demanat de repetir-la, però Castelló no hi ha accedit. D’ençà de la dimissió de Gabriela Bravo, el PSPV no té cap representant en la mesa de les Corts.

Mazón s’amaga en la reconstrucció

Abans de la votació s’ha fet la sessió de control al Consell. Tant el grup socialista com Compromís han insistit a demanar la dimissió del president Carlos Mazón. Joan Baldoví ha acusat el president de la Generalitat d’ignorar els familiars de les víctimes concentrats a les portes de les Corts i li ha llegit alguns fragments dels darrers actes de la magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Catarroja. Mazón feia carasses i Baldoví li ho ha retret. “No li cau la cara de Vergonya? No creu que hauria de dimitir? Vostè riu, a mi em vindrien ganes de plorar. Jo no podria viure i ell riu?, ha dit, enmig d’un silenci molt eloqüent.

El síndic de Compromís li ha retret que l’alarma va arribar tard perquè ell no era al lloc on havia de ser i li ha tornat a dir que ha de dimitir perquè no ha demanat perdó no s’ha reunit amb les víctimes. “Ha arribat al final de l’escapada, ja no el respecta ningú, ni els seus. Per què s’aferra al càrrec? Per què no dimiteix ja? També li ha parlat dels voluntaris i de la resposta del poble valencià. “Mai havíem estat tan orgullosos de ser valencians i mai ens havia fet tanta vergonya un govern valencià com el seu.”

En la resposta, Mazón ha retret a Baldoví que no diga ni una paraula sobre la reconstrucció i que utilitze el dolor de les víctimes com a combustible polític. A continuació ha canviat de tema i ha parlat de consulta sobre la llengua base prevista per a la setmana vinent i ha parlat de la llibertat que això representa per a tots els ciutadans.

També el síndic socialista, José Muñoz, ha demanat la dimissió del president i ha parlat de les víctimes a les quals Mazón ha evitat. “La gent que ho ha perdut tot sap que el responsable és vosté. No té consciència? No li pesen les víctimes? No es mira a l’espill i es pregunta què faig ací? Muñoz liha preguntat en diverses ocasions si és cert que l¡ex-consellera Salomé Pradas va esperar que arribara al Cecopi per a llançar el missatge d’alerta el 29 d’octubre. Però un Mazón refractari a qualsevol crítica, ha evitat de respondre i  ha contraatacat parlant del govern espanyol, del germà de Ximo Puig i de la falta d’ajudes als afectats per la gota freda.

Mazón i Susana Camarero després han insistit a acusar les agències espanyoles, com ara l’AEMET i la CHX d’haver fallat en les previsions i en la informació. A ningú se li ha escapat que totes les respostes que ha fet el president tenia com a receptora la jutgessa de Catarroja, que fa preguntes i repreguntes inquiridores per a escatir les responsabilitats la vesprada de la gota freda que va causar la mort de 227 persones.

Els familiars de les víctimes de la gota freda demanen als diputats que voten la dimissió de Mazón

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) espanyol que instrueix el cas Koldo ha imposat mesures cautelars a l’ex-ministre de Transports espanyol José Luis Ábalos. Li ha retirat el passaport, prohibeix sortir de l’estat espanyol i l’obliga a comparèixer cada quinze dies mentre sigui investigat. Aquesta decisió respon a la petició de la fiscalia anticorrupció després de la seva segona declaració davant del tribunal, ja sense la immunitat parlamentària.

Ábalos és investigat per la presumpta adjudicació de contractes públics a favor de l’empresari Víctor de Aldama i els seus socis, a canvi de comissions. En la seva declaració, l’ex-ministre ha negat haver rebut pagaments en efectiu o en espècie per aquests contractes, destinats a la compra de material sanitari durant la pandèmia i a obres públiques.

El magistrat instructor, Leopoldo Puente, ha preguntat a Ábalos pel seu patrimoni, fent referència a informacions sobre un xalet al Perú. L’ex-ministre ha reconegut posseir un terreny al país, però ha explicat que estava destinat a una fundació de desenvolupament i que no es va poder registrar per manca de personalitat jurídica.

A més, el jutge ha interrogat Ábalos sobre dos pisos suposadament llogats per De Aldama per a trobades en 2018. L’ex-ministre ha afirmat no recordar haver estat en aquests immobles i ha considerat poc versemblant haver estat al barri de Salamanca, on es troba un d’ells.

Sobre les informacions que el vinculen a una trobada amb la vice-presidenta veneçolana Delcy Rodríguez, Ábalos ha admès que va estar a l’aeroport de Barajas quan el seu avió va aterrar el gener del 2020, però no ha especificat amb qui es va reunir. Ha assegurat que desconeixia la prohibició de Rodríguez d’entrar a territori espanyol.

Finalment, el magistrat ha reprès Ábalos per queixar-se de filtracions a la premsa mentre ell mateix concedeix entrevistes. L’ex-ministre ha agraït la investigació judicial, tot i que ha admès que li incomoda la divulgació de la seva vida privada. Tot i l’expectació mediàtica, Ábalos no ha fet declaracions a la premsa a la seva arribada i sortida del tribunal.

Els Mossos investiguen la mort de dues persones que, presumptament, han caigut per un barranc entre Vallbona d’Anoia i el Castell de Cabrera de matinada, mentre intentaven de fugir de la policia. Segons que ha avançat El País i ha confirmat l’ACN, els fets han passat abans de la una de la matinada quan un vehicle ha esquivat un control policíac a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès).

Els agents han seguit el cotxe fins que l’han perdut de vista, però a l’altura de Vallbona d’Anoia han vist un altre vehicle que anava amb els llums apagats. També l’han perdut, fins que l’han trobat accidentat en una pista propera sense ningú dins. Finalment, han trobat dues persones mortes en un gorg que es trobava al capdavall d’un barranc.

Els Mossos treballen amb la hipòtesi que els dos homes van baixar del cotxe després de la topada i es van endinsar en el bosc per amagar-se dels policies. La foscor es devia impedir de veure que hi havia un barranc i han caigut al gorg. Els Mossos han obert una investigació per a esclarir els fets.

Quan ha comprovat les dades del vehicle, la policia ha descobert que el cotxe en què viatjaven les dues persones havia estat robat a Vilafranca del Penedès.

Bet Orfila, fins ara gerent de la Perla 29, serà la nova gerent del Teatre Lliure després d’un procés públic de selecció. Amb una llarga trajectòria dins del sector de les arts escèniques, va ser presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) entre el 2016 i 2019. S’incorporarà a la nova plaça el primer de juny, després d’un procés de transició per a treballar conjuntament amb Valeri Viladrich, l’actual gerent del teatre, en el traspàs de funcions.

Podem ha explicat que va apartar el cofundador de la formació Juan Carlos Monedero quan va tenir coneixement, el 2023, de testimonis sobre una presumpta violència sexual. Ho han dit a Europa Press fonts del partit, que defensen que van actuar “des del primer minut” quan van rebre les queixes contra el politòleg, el setembre del 2023.

Precisament avui, El Diario ha avançat que Podem va rebre dos testimonis contra Monedero en aquelles dates. “La prioritat de l’organització ha estat en tot moment complir amb la seva obligació de ser un espai segur per a totes les dones, a més de reconèixer les que han ofert el seu testimoni i respectar-ne les decisions”, han defensat. El partit explica que en aquella data va rebre un correu electrònic amb un testimoni sobre comportaments de Monedero que podien arribar a ser violència sexual i en què es demanava que s’actués de manera interna. En el correu, s’indicava una sèrie de comportaments com ara tocaments.

Així, la formació va activar el procediment i va traslladar aquest escrit a la comissió de garanties, que va oferir a la denunciant “una via confidencial i segura per” aportar testimonis concrets dels fets. No obstant això, especifica que “no va obtenir resposta” a aquesta comunicació, que es va enviar dues vegades.

Sobre això, la Universitat Complutense de Madrid en la qual Monedero és professor, ha explicat que ha activat el protocol i ha obert un informe reservat, confidencial, després d’haver rebut la denúncia d’una alumna.

Un altre testimoni

En les mateixes dates, uns quants membres de la direcció de Podem van rebre un altre testimoni d’una dona víctima de violència sexual per part de Monedero. Les fonts han assenyalat que aquesta segona dona va demanar “expressament” una actuació en l’àmbit intern perquè el fundador deixés de participar en els actes de l’organització.

D’aquesta manera, han assenyalat que Podem va actuar i va deixar de convocar Monedero a les activitats del partit. Monedero, que des del 2015 no ocupava cap càrrec en la direcció, havia abandonat l’Institut República i Democràcia el maig del 2023.

Finalment, Podem ha reiterat el seu compromís de ser un “espai segur per a totes les dones i d’actuar de manera contundent davant qualsevol indici de violència, com ha fet en aquest cas”.

El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que no hi ha res imminent amb relació al desallotjament de l’assentament de Vallcarca, al districte de Gràcia. Ho ha dit a Catalunya Ràdio després que aquest ahir la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior aprovés amb l’abstenció del PSC una proposició del PP que insta el govern municipal a desallotjar per part de les forces de seguretat aquest assentament “sense més dilacions”. Junts i Vox hi van votar a favor i ERC i Barcelona en Comú en contra. Collboni ha dit que el que s’està fent és estudiar quina és la situació en què es troben les persones que hi viuen, i ha expressat la preocupació del govern municipal per aquest tema.

El tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, va retreure al PP durant la comissió que es tractava d’una proposició populista i va defensar que l’equip de govern actual, però també mentre hi eren en l’anterior executiu, s’ha treballat el tema i s’han impulsat actuacions. Batlle va insistir que hi ha molta complexitat darrere d’aquest assentament i ha apuntat que existeix que hi ha una resolució judicial que els autoritzava a fer una inspecció i en la qual es concretava que no es podia desallotjar la zona. De fet, diverses persones van impedir l’accés dels serveis municipals que van anar a fer la inspecció. “Saben que hi estem treballant des del primer dia”, ha reivindicat.

Collboni ha relacionat aquesta situació amb un problema de sensellarisme i infrahabitatge arreu d’Europa. “No ens podem ni conformar ni conviure-hi amb normalitat”, ha dit.

Borrassà (Alt Empordà) fa més de dos mesos que no té aigua potable. La baixa pressió de les reserves del pantà van fer que els dos motors del sistema de bombament s’espatllessin. El municipi barrejava aquesta aigua amb la d’un pou propi, que conté nitrats. Amb l’avaria, van haver de declarar l’aigua de l’aixeta no potable pels nitrats i d’aleshores ençà s’han d’abastir amb aigua embotellada per a cuinar i beure.

Per resoldre-ho, l’ajuntament ha presentat un projecte a l’ACA, que preveu la construcció d’un dipòsit que permetria emmagatzemar l’aigua i bombar-la amb prou pressió. El batlle, Joan Hurtós, espera tenir el vist-i-plau aviat i poder començar les obres.

Els prop de 800 veïns de Borrassà estan sense aigua des d’abans de Nadal. El municipi s’abastia en part del pantà en combinació amb un pou municipal, amb alts nivells de nitrats. “Barrejàvem l’aigua per poder aconseguir-ne de potable”, explica Hurtós.

Amb les restriccions pel baix nivell d’aigua de l’embassament, però, es van començar a reduir pressions. “Com que nosaltres estem a la cua, el sistema de bombament d’aigua que teníem va quedar obsolets i se’ns van espatllar els dos motors que teníem i vam haver de parar-ho”, explica l’alcalde.

A partir d’aleshores, van haver de tirar exclusivament del pou municipal, però com que conté nitrats, es van veure obligats a declarar l’aigua no potable. A partir de llavors, l’Ajuntament va començar a redactar un projecte, que està en mans de l’ACA pendent de rebre el vistiplau i un ajut econòmic.

Es tracta de la construcció d’un dipòsit que permetria emmagatzemar aquesta aigua provinent del pantà i així poder bombejar-la correctament. L’obra té un cost d’uns 40.000 euros i l’Ajuntament creu que un cop tinguin el permís es podria tenir fet en només un mes.

Per això, Hurtós demana celeritat a l’ACA. “Tots estem patint aquest problema. La gent ha de comprar aigua embotellada i nosaltres també estem abastint l’escola pel menjador escolar, amb el cost que això en suposa”, insisteix.

El magistrat del jutjat penal 19 de Barcelona, Salvador Roig Tejedor, ha denegat l’amnistia a divuit activistes que el 7 de juny de 2018 —en ple auge de la repressió espanyola contra l’independentisme— es van manifestar contra un acte de Societat Civil Catalana (SCC) a la Universitat de Barcelona. Segons Alerta Solidària, el jutge ha fet costat a “la teoria delirant” de la fiscalia de delictes d’odi, que argumentava que la protesta no era pel suport de l’entitat espanyolista a la repressió, sinó una protesta de rebuig al castellà i en contra d’un homenatge a l’escriptor Miguel de Cervantes.

“S’ha de destacar que el motiu de la convocatòria en què es van concentrar en repulsa els acusats no era sinó de rendir homenatge a Miguel de Cervantes. […] Les entitats a què pertanyien els acusats es caracteritzen per ser afins, entre altres ideologies, al moviment independentista, però no és menys cert que l’acte es va presentar sense cap reivindicació política o biaix polític”, diu la resolució judicial, consultada per VilaWeb.

En un comunicat, Alerta Solidària desmenteix el contingut de la resolució i recorda que la protesta volia desemmascarar el discurs “aparentment neutre” de SCC i els seus vincles amb l’extrema dreta. “Per reforçar la negativa [a l’amnistia], el magistrat no s’estalvia apuntar que els delictes imputats, de coaccions i contra les llibertats fonamentals, en la modalitat d’impedir el dret de reunió, queden fora de la llista de delictes que el legislador va explicitar en l’articulat de l’amnistia”, afegeix el col·lectiu.

Alerta Solidària recorda al jutge que el delicte de coaccions ja ha estat amnistiat en més casos i que no apareix en l’article segon de la llei d’amnistia que en regula les excepcions. El col·lectiu lamenta que el “pobre redactat” de la llei la converteixi en lletra morta, segons en mans de quin jutge acabi.

Arran d’aquest cas, la fiscalia demana una pena de dos anys i mig de presó per cada activista i més de 6.500 euros de sanció. Malgrat els informes inicials dels Mossos, que remarcaven les provocacions d’algun dels simpatitzants espanyolistes, l’acusació només es dirigeix contra els independentistes.

Les defenses dels encausats preveuen que el macrojudici es faci el maig de l’any vinent, vuit anys després dels fets.

L’ex-vice-presidenta del Consell i diputada de Compromís, Aitana Mas, ha tornat avui a les Corts després d’haver superat un càncer de mama que li van diagnosticar fa uns quants mesos. Després de passar per la quimioteràpia, la cirurgia i la radioteràpia, ara es troba en ple tractament d’immunoteràpia, però ha tornat a les Corts preparada. Quan hi ha arribat, la resta de diputats l’han rebuda entre aplaudiments, i alguns d’ells fins i tot s’han acostat a abraçar-la. També li han regalat un ram de roses blanques.

PP i Vox emparen la gestió de Mazón i voten contra la seua dimissió

Just abans de començar el ple –una nova sessió de control decisiva en què s’ha de votar la proposició de dimissió del president presentada per Compromís–, Mas ha volgut fer un discurs a tota la cambra, que ha estat molt emotiu. “En molts moments vaig pensar que potser no tornaria a les Corts, i poder fer-ho avui és importantíssim.” Alhora, també ha volgut donar les gràcies per tota l’estima i suport que ha rebut aquests mesos dels seus companys. “Voldria tornar tota l’estima, suport i afecte que rebut per part de moltíssima gent al llarg d’aquests mesos. A tot el personal de la casa, als periodistes, als meus companys –als noranta-nou– i, en especial, a la meva família i amics”, ha dit.

Tampoc no ha volgut passar per alt l’agraïment al seu oncòleg: “La persona que m’ha curat i que no només és un grandíssim professional, sinó també una grandíssima persona per la qual em vaig quedar a tractar-me a l’hospital del Vinalopó”.

Els familiars de les víctimes mortals de la gota freda demanen als diputats que voten la dimissió de Mazón

Mas ha clos el seu discurs dirigint-se als seus fills i al seu marit, a qui ha dit que no els hi podrà estar mai prou agraïda, i amb qui també s’ha disculpat. “Els xicotets de la casa han aguantat com sa mare no podia alçar-se del llit o del sofà per poder atendre’ls, han vist com hi havia setmanes senceres en què no podia donar-los ni un biberó, com he vomitat en el seu poal de la platja o al parc, i  m’han donat sempre l’estima i el suport que he necessitat sempre per alçar-me. I el meu marit, que no ha dubtat mai que avui tornaria a ser ací, i que ha tirat la família endavant i que ha aguantat el meu insuportable humor negre aquests dies. A tots ells els estime.”

Finalment, Mas ha volgut destacar el fet d’haver-se pogut tractar en un hospital públic gràcies als impostos de la gent. “M’he pogut tractar amb un tractament que mai m’hauria pogut permetre.”

Desenes de familiars de víctimes de la gota freda del 29 d’octubre s’han concentrat a les portes de les Corts en el dia que s’ha de votar la proposició de dimissió del president presentada per Compromís. Moltes d’aquestes persones portaven pancartes amb les fotografies dels seus parents i han fet els crits habituals com ara “Mazón dimissió” o “El president a Picassent”.

Mariló Gradolí, presidenta d’una de les associacions de víctimes ha recordat que van sabent-se detalls molt dolorosos de la gestió d’aquella vesprada que els donen la raó quan diuen que el president no era al lloc que li corresponia. Gradolí ha reconegut que la intensitat de les pluges hauria provocat igualment uns danys materials immensos, però, no 227 víctimes mortals.

Mariló Gradolí: “Moltes de les persones que van matar ací, a Catarroja, eren a casa complint l’alerta roja per pluges”

Entre els assistents a la concentració hi havia Dolores, la veïna de Xiva que va perdre dos dels seus fills i el marit. Estava asseguda, amb les fotografies dels seus, en un dels laterals de la porta principal de les Corts i la policia li ha demanat que s’apartara, però ella ha insistit a quedar-se. “Estic ací de les vuit del matí ençà, i estic per ells [en referència a l’home i els fills] si em voleu llevar d’ací, lleveu-me, però jo no em moc”, els ha dit als guàrdies.

Els manifestants han rebut el suport dels diputats de Compromís i del PSPV que s’han aturat a parlar amb les víctimes i s’hi han solidaritzat.

Les corts viuen avui una nova sessió de control al president de la Generalitat on haurà de respondre l’habitual pregunta de Compromís: per què no dimiteix? Per què s’aferra al càrrec? A continuació es votarà la moció sobre la seua dimissió. En el debat de motius d’ahir, Vox va deixar clar que no li donarà suport i, per tant, el resultat serà negatiu. Compromís havia demanat que la votació fos nominal per crida, però ahir Vox va demanar a la mesa que es fes de manera secreta. Com que el reglament de la cambra diu que en un cas així es farà de la manera que respecte més la confidencialitat del vot, la votació serà secreta.