L’ambaixada dels Estats Units a Israel ha emès un avís urgent per a evacuar el país. Ha obert un procés d’inscripció adreçat als ciutadans nord-americans que vulguin abandonar el país. Fa dies que el govern nord-americà ja desaconsella de viatjar a Israel per l’escalada de violència i els atacs creuats amb l’Iran.

El ‘pizzòmetre’, l’indicador que prediu les escalades bèl·liques segons la demanda de pizzes al Pentàgon

L’ambaixador Mike Huckabee ha demanat als ciutadans dels Estats Units que vulguin sortir d’Israel que es dirigeixin al Departament d’Estat, que treballa en l’organització de vols i trasllats marítims de repatriació. Un cop inscrits, rebran avisos específics sobre possibles evacuacions.

El Departament d’Estat ja havia anunciat que l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, i els consolats d’aquesta ciutat i de Tel-Aviv, romandran tancats almenys fins divendres, mentre es manté la incertesa sobre el grau d’implicació que pot tenir el govern de Donald Trump en el conflicte.

El president nord-americà ha tornat a deixar oberta la possibilitat d’afegir-se als atacs, un dia després d’haver assenyalat l’aiatol·là Ali Khamenei, líder suprem de l’Iran, com a objectiu. “Potser ho faré o potser no. Ningú no sap què faré”, ha dit davant els mitjans.

Khamenei amenaça els EUA amb “danys irreparables” si ataquen l’Iran

El president del Consell de la República, Jordi Domingo, ha demanat per carta al pare abat de Montserrat Manel Gasch que no rebi el rei espanyol Felipe VI el 23 de juny, en la visita dels reis espanyols prevista en el marc dels actes del mil·lenari del monestir.

A l’abat de Montserrat, humilment – Mail obert de Julià de Jòdar

Domingo li demana que prioritzi la dignitat del monestir i posa com a exemple el paper de monjos com Escarré, Cassià Just o Raguer durant el franquisme.

“Montserrat és un dels símbols més sagrats i estimats del nostre poble: una muntanya de silenci, espiritualitat i resistència que ha protegit la cultura, la llengua i la dignitat dels catalans. No obstant això, aquesta visita reial es percep com una provocació simbòlica que entra en contradicció amb l’esperit que vós mateix vau expressar recentment”, diu Domingo a la carta.

Finalment, Domingo assegura que Montserrat no necessita un gest protocol·lari com aquest i l’insta a seguir fidel a la seva història i a ser una veu de tranquil·litat i una referència de preservació nacional i espiritual. “Una abadia que va condemnar el franquisme i va acollir consciències lliures no pot permetre’s la contradicció de celebrar una visita que venç la seva força moral per una fórmula protocol·lària”, conclou.

Avui he adreçat una carta al pare abat de @montserratinfo amb motiu de la visita prevista del rei espanyol al monestir el proper 23 de juny.

No ho podem permetre. Defensar Montserrat és defensar la dignitat de la nació. pic.twitter.com/UE9Erd4RAP

— Jordi Domingo (@JordiDomingoGM) June 18, 2025

El jutjat d’instrucció quinze de València ha dictat una interlocutòria en la qual aprecia indicis de delicte d’odi en una trentena de missatges publicats a la xarxa social X –l’antic Twitter– de la regidora de Vox a l’ajuntament de la ciutat, Cecilia Herrero.

Així, el jutge ha acordat obrir un procediment abreujat –pas previ a l’obertura de judici oral– i ha donat trasllat a la fiscalia i a les acusacions perquè, en un termini de deu dies, demanin que se’n decreti el sobreseïment, la pràctica de diligències complementàries o bé que presentin l’escrit d’acusació.

L’escrit judicial, al qual ha tingut accés l’agència Efe, recull vint-i-vuit piulets publicats entre l’abril del 2020 i del 2024. Segons que explica el jutge, podrien constituir un delicte per l’atac al diferent com a expressió d’una intolerància incompatible amb la convivència.

La causa té l’origen en una denúncia presentada per Compromís, que va portar a fiscalia missatges dirigits contra l’activista i ex-diputat de Podem a l’Assemblea de Madrid Serigne Mbayé. La dirigent de Vox va respondre a un piulet del secretari d’antiracisme de Podem en el qual denunciava les actituds racistes de l’extrema dreta. “Només falta que te’n tornis al teu país“, va escriure. A més, entre els piulets analitzats pel jutge hi ha altres missatges ofensius contra unes quantes minories racials i rivals polítics. “Torna al teu país”: polèmica a València pel comentari racista d’una regidora de Vox

Arran de la interlocutòria judicial, Compromís i el PSPV han exigit el cessament immediat d’Herrero. La portaveu municipal de Compromís, Papi Robles, ha qualificat de gravíssim que una regidora del govern municipal estigui a punt de ser jutjada per incitació a l’odi. “La justícia ha vist indicis clars en els missatges racistes de Cecilia Herrero, on qualificava les persones migrants d’invasores”, ha declarat. Robles ha lamentat que la batllessa, María José Catalá, no hagi dit res sobre el cas i l’ha advertida que mantenir aquesta persona al govern és donar veu i impunitat a l’extrema dreta des de les institucions.

També s’hi ha pronunciat el portaveu socialista, Borja Sanjuan, que ha dit que la ciutat“no mereix tenir una persona racista al govern municipal.

Cuina, aprèn i guanya llibertat a cada plat - Lloc: Espai Jove del C.C.Calisay

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha deixat la porta oberta a una possible intervenció militar nord-americana a l’Iran. “Potser ho faré o potser no. Ningú no sap què faré. Sí que puc dir és que l’Iran té molts problemes i vol negociar. I jo els he preguntat: ‘Per què no heu volgut negociar abans amb mi?’”, ha dit. A més, ha afegit que estaven totalment indefensos i que no tenien cap defensa antiaèria.

Khamenei amenaça els EUA amb “danys irreparables” si ataquen l’Iran

En la mateixa compareixença, ha assegurat que l’Iran havia proposat una reunió a la Casa Blanca per negociar sobre el seu programa nuclear i ha reconegut que encara no és massa tard perquè s’incorpori a les converses. “És un gest valent, però no és fàcil per a ells. Ho van proposar perquè jo ara no puc desplaçar-me, amb tot el que està passant”, ha dit. Segons que ha explicat Trump, la reunió no es va concretar perquè Teheran va rebutjar la proposta a última hora.

Finalment, ha acusat l’Iran d’haver actuat com “un pinxo de pati d’escola” durant dècades. “Fa quaranta anys que diuen ‘Mort als Estats Units’, ‘Mort a Israel’, mort a qualsevol que no els agradi”, ha conclòs.

Trump amenaça de matar l’aiatol·là Ali Khamenei i afirma que la paciència dels EUA s’acaba

Israel continua bombardant Teheran

L’exèrcit d’Israel ha bombardat nous “objectius militars” a la capital de l’Iran, Teheran, en el marc de l’ofensiva iniciada el 13 de juny. Fins ara, les autoritats iranianes no han informat ni de possibles víctimes ni danys concrets. “La força aèria ataca objectius militars del règim iranià a la zona de Teheran”, ha informat l’exèrcit israelià en un missatge breu a la xarxa X, sense precisar quins objectius ha atacat en aquesta nova ofensiva.

Poc abans, el portaveu militar israelià Effie Defrin havia informat que ja s’havien atacat més de 1.100 objectius. “Actuem de manera sistemàtica per neutralitzar l’amenaça iraniana en tots els seus aspectes”, ha declarat. Les autoritats iranianes encara no s’han pronunciat sobre aquests darrers atacs.

La Pissarreta d’en Partal: L’Iran, una guerra al centre del món

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha demanat al jutge del Tribunal Suprem espanyol que instrueix el cas Koldo que sol·liciti a l’Agència Tributària espanyola un informe detallat sobre els comptes bancaris, els béns a l’estranger i tots els moviments fiduciaris de Santos Cerdán, ex-secretari d’Organització del PSOE. La petició inclou el període comprès entre el 2012 i el 2024.

Els agents recorden que Cerdán ja no té aforament i demanen que el magistrat remeti requeriments judicials a BBVA, CaixaBank i Caja Rural de Navarra perquè informin sobre cinc comptes bancaris en què ha figurat. Es demana d’excloure’n les vinculades amb el PSOE o amb la Fundació Pablo Iglesias.

La CUP es desmarca de Benet Salellas: “No és membre de la nostra organització”

El nom de Cerdán va aparèixer a la causa el 12 de juny passat, arran de la difusió d’un informe de l’UCO sobre algunes gravacions extretes del mòbil de Koldo García, ex-assessor de l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos.

Segons aquest informe, l’UCO situa Cerdán com a possible origen d’una presumpta trama de cobrament de comissions en contractes d’obra pública. Els agents afirmen que el seu paper va fluctuar: primer hauria minvat per dedicar-se a gestionar pagaments a Ábalos i a Koldo —només les suposades comissions procedents d’Acciona s’enfilarien fins als 620.000 euros—; però després hauria tornat a guanyar protagonisme en la trama.

“Qui és el Chili, senyor Illa?” La referència enigmàtica al president a l’informe de l’UCO

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha assegurat que la primera prioritat del seu executiu era garantir l’accés a un habitatge assequible. Ho ha dit durant la primera sessió del debat d’orientació política general al Consell General, que s’allargarà fins divendres. Segons que ha explicat, la crisi d’habitatge justifica una mobilització de recursos públics “com mai”, amb una inversió prevista de 75 milions d’euros entre el 2023 i el 2026.

Espot ha fet balanç de l’acció del govern durant aquest darrer any i ha traçat les línies per als mesos vinents. Ha reconegut que, tot i el creixement econòmic sostingut, “no tots els efectes són positius”. Sobre això, ha posat l’accent en l’encariment de l’habitatge i ha defensat la vigència de la llei de creixement sostenible i dret de l’habitatge. Segons que ha dit, ja se’n comencen a notar els efectes, amb més de dos-cents habitatges d’ús turístic que han tornat al mercat de lloguer ordinari.

Ha anunciat també un seguit de mesures per a facilitar el lloguer assequible, entre les quals, un nou programa de lloguer garantit i més incentius fiscals, econòmics i urbanístics per als promotors i propietaris que hi apostin. A més, ha dit que calia començar un diàleg per a posar fi a les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer, però ha advertit que no es podia permetre una liberalització absoluta de les condicions del contracte renovat.

En el seu discurs, Espot també ha fet referència a l’acord d’associació amb la Unió Europea, que ha situat “en la recta final”. Ha explicat que ara resta pendent la publicació de la decisió de signatura per part del Consell de la Unió Europea, que autoritzarà la Comissió a rubricar l’acord. El cap de govern ha defensat amb contundència els beneficis del pacte, que ha qualificat de “guany de drets sense precedents” per a la ciutadania andorrana. Ha remarcat que permetrà de posar fi a qualsevol discriminació per nacionalitat, homologar tècnicament sectors clau i crear un entorn més favorable per a la diversificació econòmica. “És el pas més gran en la modernització política i institucional d’Andorra d’ençà de l’aprovació de la constitució del 1993”, ha conclòs. També ha assegurat que l’acord obrirà una nova etapa de validació institucional i democràtica del país.

Òmnium Cultural i les principals entitats municipalistes del Principat –l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)– han presentat un compromís conjunt per a promoure l’aprenentatge i l’ús del català que volen estendre als 947 municipis del país. L’acord s’inscriu dins la campanya “Català per a tothom: a cada barri, a cada escola, a cada feina” i s’articularà amb mocions que es presentaran als plens municipals i comarcals.

Aquestes mocions inclouran mesures concretes per a reforçar l’aprenentatge i l’ús de la llengua a tot el territori. Entre les propostes destacades, hi ha el nomenament d’un responsable municipal de política lingüística, la creació de taules locals per la llengua, l’estimació del nombre de veïns que volen aprendre o millorar el català, la promoció de grups de conversa i l’ensenyament de la llengua, i el compromís de garantir l’ús del català als serveis, equipaments i activitats municipals.

Amb aquesta iniciativa, les entitats volen consolidar un front institucional ampli per a fer del català una llengua realment present i útil en tots els àmbits de la vida quotidiana als municipis del país.

La Plataforma per l’Ensenyament Públic s’ha concentrat a les portes de la Conselleria d’Educació a València, així com a les delegacions territorials de Castelló i Alacant, per a denunciar la gestió del curs escolar del conseller José Antonio Rovira. Ha fet públic un butlletí de notes simbòlic en què se’l valora negativament.

El document, llegit en un acte obert a la ciutadania i a la comunitat educativa, ha suspès de manera general totes les àrees clau de l’administració educativa valenciana, i ha posat de manifest el deteriorament progressiu de l’ensenyament públic sota la direcció del conseller. Rovira ha rebut una qualificació negativa en tots els àmbits.

“El senyor Rovira està suspès absolutament en tot, en valencià, en infrastructures, en atenció a la diversitat, en atenció a les necessitats específiques de l’alumnat, en democràcia participativa… No hi ha ni una sola qüestió en la qual haja millorat, ni tan sols quedar-se com estava, de manera que l’única opció possible és el suspens absolut”, ha dit Rubén Pacheco, portaveu de la plataforma.

Així, s’ha denunciat el retrocés dels drets lingüístics, especialment a les zones castellanoparlants, així com la falta de mesures per a garantir la competència comunicativa en català de tot l’alumnat. Quant a les infrastructures educatives, han assenyalat que la paralització del Pla Edificant ha deixat molts centres sense les reformes i obres previstes, la qual cosa ha afectat greument la qualitat de les condicions escolars. També han criticat que el servei de transport escolar continua sent un problema per a moltes famílies, especialment per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, que pateix greus dificultats de mobilitat i accés.

Rovira, suspès. Concentració a la Conselleria d'Educació, València. Concentració a Alacant. Concentració a Castelló.

Han recordat que les zones afectades per la gota freda encara pateixen deficiències greus, i que la resposta de la conselleria ha estat lenta i insuficient, fins i tot de cara a les PAU. Pel que fa a les plantilles docents, apunten que s’han perdut 1.200 llocs de treball. També han denunciat que el districte únic i la imposició de limitacions en la tria de llengua d’ensenyament han agreujat la segregació escolar i vulnerat drets fonamentals, entre més denúncies.

Davant aquesta situació, la plataforma ha afirmat públicament que Rovira “ha fracassat estrepitosament” com a conseller d’Educació. “La seua gestió ha estat marcada per la retallada de recursos, la vulneració de drets educatius i lingüístics, i la manca de voluntat de diàleg i consens amb la comunitat educativa”, han dit. Per aquests motius, han reclamat la seua dimissió “immediata i irrevocable”, i han exigit que “no repetisca curs el pròxim any per protegir el sistema educatiu públic valencià i garantir una gestió responsable, inclusiva i democràtica.”

Segons que han avançat, els actes d’avui s’inscriuen dins una sèrie de mobilitzacions i accions que la plataforma continuarà promovent mentre no es produïsquen canvis reals en la política educativa del Consell.

El periodista i escriptor Pep Prieto ha guanyat el 58è premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l’obra Rosita. Al guardó, dotat de trenta mil euros, hi optaven 142 obres. La novel·la explica la infància d’un nen a la Girona dels anys vuitanta que mira la vida com si fos un film per a entendre què s’amaga darrere la por, la màgia i l’amor incondicional de la seva àvia.

Enhorabona a @PepPrieto , @LaiaLlobera , Ramon Solsona i Marta Minguella, guanyadors dels premis Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, Carles Rahola i Ramon Muntaner 2025! Gràcies als jurats!

El 16 de setembre lliurament dels premis a la Nit dels Bertrana. pic.twitter.com/qrCOTku1X5

— Fundació Prudenci Bertrana (@FundBertrana) June 18, 2025

El premi Miquel de Palol de poesia (dotat amb sis mil euros) l’ha guanyat Laia Llobera per l’obra Suar. Proposa un viatge a l’Occitània del segle XII, en què Catalunya enfonsa les arrels i l’univers espiritual. En total, s’hi havien presentat 176 reculls de poesia. El jurat s’ha decantat per Suar perquè “aborda amb vivesa temes com la vida i la mort, el més enllà i la necessitat de transformar la vida dels homes”. El jurat era integrat per Jaume Coll Mariné, Rosa Font Massot, Pere Gimferrer, Anna Gual i Miquel de Palol.

Un altre guardó que s’ha fet públic és el 46è premi Carles Rahola d’assaig (també dotat amb sis mileuros), que se l’ha endut Ramon Solsona per Dones migpartides. Solsona ofereix una mirada renovada i personal sobre un univers poc conegut de la història: les novel·listes catalanes nascudes a cavall dels segles XIX i XX. Aquestes dones van topar, primer, amb les dificultats d’un sistema literari eminentment masculí. Després, amb l’escull de la guerra i la victòria franquista. I, finalment, amb un oblit injust.

El jurat, format per Francesc-Marc Álvaro, Mita Casacuberta, Míriam Díez-Bosch, Joaquim Nadal, Joaquim Maria Puigverd i Josep Lluch, ha triat aquesta obra entre els 34 originals que s’hi van presentar.

Finalment, el 40è Ramon Muntaner de novel·la juvenil l’ha guanyat Marta Minguella per la novel·la Assassina a Higburn. En total hi participaven 39 obres. Minguella s’ha imposat amb un llibre que narra la història de la Freya, una adolescent brillant però inadaptada, que procura esbrinar les raons d’un assassinat que hi ha hagut durant la reunió anual d’empresa en un castell irlandès. El jurat era integrat per Dolors Cabrera, David Cirici, Xavier Gual, Anna Pardos i Patrizia Campana.

La Nit Literària, el 16 de setembre

Els guardons es lliuraran durant la Nit Literària de la Fundació Prudenci Bertrana que es farà el 16 de setembre a l’Auditori de Girona. Durant la nit es faran públics els premis Aurora Bertrana de traducció, el Cerverí de lletra de cançó i el premi Lletra, per a projectes digitals de literatura catalana. Els llibres guanyadors es podran adquirir a les llibreries a partir del 17 de setembre.

El líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha rebutjat públicament la demanda del president nord-americà, Donald Trump, perquè el país accepti una rendició incondicional. Ha dit que ni la pau ni la guerra es poden imposar a la República Islàmica de l’Iran, segons que informa l’agència Reuters.

“Les persones assenyades que coneixen l’Iran, el poble iranià i la seva història mai no parlaran amb aquest país amb un llenguatge amenaçador, perquè el poble iranià no es rendirà”, ha dit en una declaració llegida per un presentador a la televisió pública.

Khamenei ha avisat que qualsevol intervenció militar nord-americana comportarà “danys irreparables”.

Mentrestant, milers de persones fugen de Teheran arran dels bombardaments de la ciutat per part d’avions israelians. Segons The Washington Post, Trump estudia diverses opcions, inclosa la possibilitat de sumar-se a l’atac contra les instal·lacions nuclears iranianes.

L’escriptor Albert Pijuan s’ha proclamat guanyador del 54è premi Crexells que atorga anualment l’Ateneu Barcelonès pel llibre La gran substitució, editat per Angle. L’obra es va publicar l’octubre del 2024.

El jurat, format per l’escriptora i periodista Anna Ballbona; el poeta, escriptor, crític literari i periodista Andreu Gomila; l’escriptora, periodista i professora Eva Piquer; el doctor en filologia catalana Francesco Ardolino; i la traductora i periodista cultural Valeria Gallart, n’ha valorat el fet que sigui una “novel·la agosarada i contemporània”. Han dit: “És un llibre divertidíssim que juga amb la fantasia, la psicoanàlisi, el complex d’inferioritat, les teories de la conspiració i tot el que marca el nostre temps. La novel·la consolida Pijuan com un dels nous valors de la narrativa catalana actuals.” I ha afegit: “Un premi el fan els premiats, és evident, però sobretot el fan el llibre que es premia i el punt de la trajectòria en què els premien. Miro la llista de guanyadors i hi trobo alguns dels meus llibres preferits de sempre. És una barreja d’honor i acoquinament absoluts.”

El guanyador s’ha anunciat avui en un acte que s’ha fet a l’Ateneu, en què Pijuan ha aprofitat l’avinentesa per dir: “Poc o molt, tot llibre amb personatges ha de bregar amb la idea d’identitat. Però en aquest cas la construcció de la identitat abordada des del context present es troba en el centre de la novel·la. Això no va ser una decisió conscient, sinó més aviat una revelació durant el procés d’escriptura.”

L’acte del lliurament del premi es farà aquesta tarda mateix, a dos quarts de set al Jardí de l’Ateneu Barcelonès. Isona Passola, presidenta de la institució, lliurarà el guardó i el ram de flors al guanyador i la rajola Jujol. El músic Ramon Bassal amenitzarà la vetllada amb unes peces de violoncel i, tot seguit, Andreu Gomila entrevistarà el guanyador. Finalment, l’actriu Miriam Moukhles llegirà fragments de l’obra.

El premi és dotat amb sis mil euros i, a més, el guanyador es converteix en soci honorífic de l’Ateneu Barcelonès.

Fotografia: Bernat Pareja.

L’advocat Benet Salellas es farà càrrec de la defensa de l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán, segons que ha confirmat VilaWeb. El 25 de juny és previst que Cerdán declari de manera voluntària al Tribunal Suprem espanyol.

Fins dilluns, la defensa de l’ex-mà dreta de Pedro Sánchez la dirigia l’advocat Gonzalo Martínez-Fresneda, un dels principals lletrats de l’òrbita del PSOE.

Un document revela que Santos Cerdán tenia el 45% d’una de les empreses implicades en la trama 

Divendres, Martínez-Fresneda va ser l’encarregat de fer els tràmits perquè Cerdán tingués accés a la documentació de la instrucció del magistrat Leopoldo Puente al Suprem. Tanmateix, dilluns se’n va desvincular, quan Cerdán va renunciar a l’acta de diputat.

Santos Cerdán podrà cobrar una indemnització de gairebé 19.000 euros pels seus mesos com a diputat

Puente continua representant el PSOE en la causa de l’anomenat cas Koldo que s’instrueix a l’Audiència espanyola i que va donar origen a la del Suprem, arran de l’aforament com a diputat de l’ex-ministre José Luis Ábalos.

Advocat durant el procés

Salellas, ex-diputat de la CUP entre 2015 i 2017, ha tingut un rol important en la defensa de represaliats per la repressió espanyola. En el judici al Suprem contra el procés va defensar l’ex-president d’Òmnium Jordi Cuixart, mentre que a l’Audiència espanyola va ser el representant d’Oleguer Serra, Josep Campmajó i Oriol Soler en la causa contra el Tsunami Democràtic.

El porter Joan Garcia s’ha acomiadat dels afeccionats de l’Espanyol en un missatge a les xarxes socials. “Ha arribat el moment de separar els nostres camins”, diu en un vídeo enregistrat abans de signar aquesta setmana un contracte amb el Barça, que ha pagat la clàusula de recessió de 25 milions d’euros. “Avui em toca acomiadar-me del club que ha estat casa meva des dels 15 anys”, continua el porter. “Sé que aquesta decisió no serà fàcil d’entendre per a tothom, no us demano que ho feu, però si vull que sapigueu que ha estat una decisió molt meditada”, conclou.

 

Pogledajte ovu objavu na Instagramu.

 

Objavu dijeli Joan Garcia (@__joangarcia)

“Hem vist un president tocat, una persona tocada”, ha dit el portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, després de reunir-se amb Pedro Sánchez, dins la ronda que ha obert per mirar de recompondre la relació amb els seus socis.

Rufián, que havia dubtat si anar a la cita perquè no tenia clar que pogués ser d’utilitat, finalment ha acceptat trobar-se amb el president per “intentar de dir-li amb una mica més de temps el que li hem dit durant dos minuts” en una sessió de control del congrés que ha qualificat d'”absolutament desafortunada”.

Després d’una conversa de 35 minuts, i de tornada a la cambra baixa, el diputat d’ERC ha resumit el resultat als passadissos constatant que havia vist Sánchez “tocat” i ha apuntat respecte al futur de la legislatura: “No sé quant de temps queda, no ho sé, no sé què passarà”.

La gran apagada elèctrica de la península ibèrica del 28 d’abril va començar pel “mal funcionament” d’una planta d’energia solar a Badajoz (Extremadura), segons l’informe de Red Eléctrica. El document en qüestió és presentat anònimament, per “confidencialitat”, i no revela quina és l’empresa propietària de la planta fotovoltaica, però diu que és “perfectament identificada” i que l’estat espanyol n’és l’accionista majoritari, amb el 20% de la propietat.

El govern espanyol atribueix l’apagada elèctrica del 28 d’abril a una fallada multifactorial

La directora general d’operació de Red Eléctrica, Concha Sánchez, ha presentat l’informe en una conferència de premsa a la seu de Redeia, matriu de l’empresa. Ha criticat les companyies elèctriques, que ha dit que no havien facilitat les dades sol·licitades, i que quan ho han fet sempre han exigit que les dades es tractessin amb caràcter confidencial. També s’ha exclamat que la informació que havia rebut era parcial i sense “la qualitat desitjable”.

Ahir el govern espanyol va atribuir l’apagada a una fallada “multifactorial” que havia implicat sobretensions, oscil·lacions i desconnexions de centrals elèctriques. Sánchez, en canvi, ha centrat la responsabilitat en les companyies elèctriques, i ha dit que si les centrals de tercers haguessin regulat la tensió com és establert, no s’hauria produït l’apagada.

Tal com ha relatat, l’incident del 28 d’abril va començar a les 12.03, quan, després d’un matí “absolutament normal”, el sistema va començar a tenir una “oscil·lació forçada de freqüència” que va originar una baixada del nivell de tensió i una fluctuació “molt important” durant gairebé cinc minuts. Arribats a aquest extrem, Sánchez ha dit que es va haver d’actuar de manera immediata pel risc que hi havia i va canviar la manera com funciona la interconnexió amb l’estat francès: van passar de funcionar amb corrent altern a consigna fixa.

Després d’això –ha dit– es va observar una alteració “important” en una línia elèctrica a Badajoz, i es va reduir l’intercanvi amb Portugal. Tot amb tot, l’oscil·lació es va repetir a les 12.16, i van continuar desconnectant reactàncies per a millorar el nivell de tensió del sistema. Sánchez ha dit que han esbrinat que l’origen de les oscil·lacions és aquella planta fotovoltaica, i que inequívocament van ser causades per “un mal funcionament dels controls interns de la planta”. D’això, no n’ha donat més detalls perquè ha dit que ho haurà d’aclarir el propietari.

A continuació, ha dit que, després de les oscil·lacions anòmales, hi va haver un creixement també anòmal de la demanda –”en realitat, és una desconnexió de generació”, ha afegit– i que llavors va començar la sobretensió. Es van desconnectar 700 MW d’instal·lacions petites, també d’autoconsum, de les quals Red Eléctrica ha dit que no té visibilitat. El flux d’exportació es va reduir, van continuar creixent les tensions i es va disparar la generació en una substació de Granada. Després, més desconnexions, com ara una de 582 MW a Badajoz. I quan ja s’havien desconnectat més de 2.000 MW de la xarxa de transport i un “volum considerable” de xarxes de distribució, ja no es van poder sostenir els nivells de tensió del sistema.

La Diputació de Barcelona ha confirmat la retirada d’una rampa que alguns ciclistes utilitzaven per saltar per sobre de la carretera BV-5011, que uneix Badalona (Barcelonès) amb Montcada i Reixac (Vallès Occidental), al costat del Bosc d’en Vilaró. Així mateix, els Mossos d’Esquadra han alertat d’aquesta pràctica a les seves unitats de trànsit per evitar que es repeteixi.

El Parc de la Serralada de Marina de la @diba ha inspeccionat la zona i ha comprovat que ja s'ha eliminat la rampa i netejat l'entorn pic.twitter.com/I3P6kpVFN0

— Xarxa de Parcs Naturals (@xarxadeparcs) June 17, 2025

Els salts per la rampa es van fer virals quan se’n van enregistrar vídeos i es van publicar a les xarxes socials. El diari local Tot Badalona es va fer ressò d’aquesta situació. Ara la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona ha confirmat que el parc de la Serralada de la Marina havia inspeccionat la zona i havia comprovat que ja s’havia eliminat la rampa i netejat l’entorn.

Per una altra banda, fonts dels Mossos d’Esquadra consultades per EFE han explicat que no consta cap denúncia per aquests fets, si bé han avisat les patrulles de trànsit per intentar que no es repeteixi aquesta situació.

Més de dues-centes entitats cíviques, socials i sindicals, juntament amb les associacions de víctimes de la gota freda, els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) i l’Acord Social Valencià, han convocat la vuitena manifestació contra Carlos Mazón per la seua gestió de la gota freda, que va deixar 228 morts.

Serà el diumenge 29 de juny, tot just quan es compleixen vuit mesos de la catàstrofe. La marxa per a demanar la dimissió del president de la Generalitat eixirà a les 19.30 de la plaça de l’Ajuntament de València, però encara no s’ha confirmat el recorregut.

La setena manifestació, que va ser el 29 de maig, va coincidir amb la primera vaga general convocada al País Valencià pels sindicats CGT, CNT, COS i Intersindical, en què van demanar responsabilitats polítiques i penals per a Mazón, però també per als empresaris que el dia de la gota freda van posar en perill la vida dels treballadors.

Les manifestacions que van tenir lloc a Mallorca, Eivissa, Barcelona i un grapat de ciutats europees contra la saturació turística han encès la premsa internacional, que no entén que en un lloc paradisíac com Mallorca –sobretot– la gent esclati contra el turisme. 

“Diuen que l’afluència agreuja la manca d’habitatges i esborra el caràcter de la seva terra natal. Però les hordes de turistes també fan sonar les caixes registradores de molta gent”, diu el diari Welt en un article que titula “Espanyols molesten els turistes amb pistoles d’aigua durant les protestes contra el turisme de masses”, i en què subratllen que anaven “armats amb pistoles d’aigua”.

Més crític encara ha estat el periodista Michael Deacon, que en un article a Telegraph titula: “Els europeus woke no volen turistes britànics, però sí que volen més refugiats. Són bojos?” Dins l’article, Deacon exposa els seus arguments: “Aquests manifestants no volen occidentals rics que inverteixin molts diners en els seus negocis locals i se’n vagin al cap d’una setmana o dues. Però sí que volen gent no occidental sense diners que necessiti allotjament i més ajuts finançats pels contribuents locals, i que no se’n vagin durant anys, si és que ho fan mai.”

Protestes davant de turistes a Palma (fotografia: EFE/ Cati Cladera) La manifestació a Eivissa (fotografia: EFE/ Sergio G. Canizares) Cartells reivindicatius a la protesta de Mallorca (fotografia: EFE/ Cati Cladera)

És per això que, amb sarcasme i com si pogués tenir sobirania sobre les Illes, el periodista proposa un acord: “A partir d’ara, prometem mantenir-nos allunyats de les seves illes i reservar les vacances d’estiu en un altre lloc. Però, en canvi, han d’acollir tots els senyors que continuen arribant a les nostres costes en petites barques negres que diuen que són refugiats.” 

“Envoltats i escridassats”

El diari Daily Express cau en el paper de víctima, i titula: “Turistes britànics ‘envoltats i escridassats’ per manifestants en una bonica illa estimada pels britànics.” I subratllen el mateix que la resta de diaris: “Els turistes van ser l’objectiu dels manifestants amb pistoles d’aigua.” També es fan ressò de les pancartes amb els lemes “Tourists, go home” o “Mallorca no és la vostra mina d’or”. 

L’alemany Bild s’hi afegeix: “Protesta amb pistoles d’aigua contra el turisme de masses.” Tot i que amb un to més tranquil, recorden que els turistes van gastar 22.400 milions d’euros a les Illes durant el 2024 i que representa el 40% dels ingressos totals.