Aquest vespre el grup de poesia Reversos organitzarà la darrera sessió literària a l’Espai VilaWeb, abans de la pausa de l’estiu. Per a aquest acte, rebran la poetessa Begonya Mezquita (Sagunt, Camp de Morvedre, 1968) i Manel Rodríguez-Castelló (Alcoi, 1958).

En la conversa amb els poetes convidats parlaran dels darrers llibres que han publicat: Feridura (Edicions del Buc, 2024) i Estimats poetes (Lletra Impresa, 2025).

Feridura és l’últim llibre de poesia de Begonya Mezquita, i Estimats poetes el llibre de Manel Rodríguez Castelló en què aplega la majoria dels seus treballs en el camp de la crítica i l’assaig literari. Dos llibres importants sobre els quals tindrem l’ocasió de parlar amb els seus autors.

La poeta Begonya Mezquita és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València, professora de llengua i literatura catalanes i, actualment, directora a l’IES La Serrania del Villar.

És autora de vuit llibres de poesia: El perfecte somriure (1989, I Premi Vila de Mislata); Badalls d’estiu (separata de la revista Abalorio 1990); Entre la distància exacta i la nit (La Forest d’Arana, 1991); L’any de les atzavares (premi editat per la revista DISE, 1994); Signes de terra (Ed.7 i mig, 1999, finalista del II Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt); Una illa (Edicions 96, 2007); Parlen els ulls(Edicions del Buc, 2014) i Feridura (Edicions del Buc, 2024).

Ha estat antologada a Dotze poetes joves valencians (2000) i treballs seus han aparegut en diverses edicions col·lectives.

Col·labora en algunes publicacions periòdiques (Lletres Valencianes i Allioli), forma part de l’Associació cultural Amics de Joan Valls i col·labora en les revistes digitals La paraula nostra i Trapez.

Ha muntat diversos espectacles poètics, sovint en companyia de Manuel Rodríguez i Castelló, com A tres veus (2007).

Begonya Mezquita i Manel Rodríguez-Castelló van ser convidats per la Universitat de Glasgow a llegir poemes seus a la Biblioteca de la ciutat, el 2024.

Manel Rodríguez-Castelló és poeta, activista cultural i poètic, crític literari i assagista. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València, va ser professor de llengua i literatura catalana entre 1983 i 2018.

Ha publicat onze els llibres de poesia La ciutat del tràngol (Tres i Quatre, 1979), Esbós d’un cos (Prometeo, 1983), De foc i danses (Víctor Orenga, 1987), L’acròbata dels ponts (Amós Belinchón Ed., 1989), Matèria primera (La Forest d’Arana,1993), Erosions (Amós Belinchón,1994), Ambaixada de Benialí(Martín Impressors, 2000), Humus (Bromera, 2003), Lletra per a un àlbum (Pagès Edicions, 2005), Estranyament (Edicions 62, 2013) i Passatge (Edicions del Buc, 2022).

Ha rebut nombrosos guardons de poesia: Premi Vicent Andrés Estellés (1978), Premi de la Crítica del País Valencià (1983), Premi Ciutat de València (1986), Premi Maria-Mercè Marçal (2005) i el Premi l’Ausiàs March (2013).

El 2002 publica una antologia personal: Música del sentit (tria personal 1978-1999), publicat per Brosquil Edicions.

Va fundar i coordinar la revista Lletres de Canvi (1980-1983) i presideix en l’actualitat l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà a Alcoi, que organitza el premi de poesia “Manuel Rodríguez Martínez” (42 edicions el 2025).

Ha muntat diversos espectacles poètics i recitals de poesia a Alcoi, Sueca i València. Publicà una columna setmanal al diari Levante-EMV des de 1998 fins a 2014. Ha escrit una obra de teatre Això diu que era (Tàndem, 1994) i diverses edicions filològiques sobre Joan Vall i Jordà i Ausiàs March.

Algunes de les seves columnes periodístiques es troben aplegades a Els dies contats (Brosquil Edicions, 2002), La pedra i el marge (Brosquil Edicions, 2007), La pedra i el marge (primera selecció 2000/2010) (Germania, 2011). Farem un pensament (metaforismes i saials) (Lletra Impresa, 2021) reuneix els aforismes i columnes periodístiques de l’autor.

Col·labora amb el Diari La veu del País Valencià i la revista Saó, on escriu crítica sobre poesia.

Ha traduït de l’èuscar Muga (2021) amb poemes de Felipe Juaristi, Juan Ramón Makuso, Pello Otxoteko i Aritz Gorrotxategi, i l’antologia de poemes de Tere Irastotrtza Glosak / Glossar el món (2024).

La CUP ha presentat avui una proposta de llei per garantir l’ús del català com a llengua vehicular al sistema educatiu. El text, elaborat amb el suport de la Plataforma per la Llengua i amb el vist-i-plau de la Plataforma Pública i en Català (PiEC), vol revertir la situació actual d’emergència lingüística i blindar la immersió davant de les ingerències judicials.

Segons la diputada Laia Estrada, la proposta respon a la constatació que el sistema educatiu no garanteix la competència bàsica en català a tot l’alumnat, fet que afecta la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i el futur de la llengua. La CUP atribueix aquesta situació a la inacció dels governs autonòmics i a l’ofensiva judicial de l’estat espanyol.

L’objectiu immediat és derogar la llei 8/2022, que la CUP considera un “error històric”, aprovada d’esquena a la comunitat educativa i interpretada pels tribunals com una porta oberta al castellà com a llengua vehicular. També es vol eliminar qualsevol referència al castellà com a llengua curricular i reforçar el marc legal que garanteixi l’aprenentatge en català, tot incorporant elements útils del Decret 6/2022.

“És una proposta rigorosa i necessària. No volem fer una jugada jurídica per esquivar tribunals, sinó dotar l’educació d’un marc clar i coherent”, ha dit Estrada. Amb tot, la CUP admet que la llei, per si sola, no aturarà l’ofensiva judicial, i per això fa una crida a una resposta política i col·lectiva del país.

La formació no ha registrat encara la iniciativa al parlament, amb l’objectiu de compartir-la abans amb la resta de grups i entitats i cercar el màxim consens possible. Tanmateix, no descarta presentar-la en solitari si cal. La CUP considera que és “la millor proposta possible” d’acord amb el context legal actual.

Almenys cinquanta-una persones han mort avui i més de dues-centes han resultat ferides, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, pels trets de l’exèrcit israelià contra una multitud que esperava rebre ajuda humanitària a la rotonda d’al-Tahlia, a la governació de Khan Yunis, al sud de Gaza. Les autoritats del territori, controlades pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), han qualificat els fets de “matança comesa per l’ocupació”.

Segons les primeres informacions, dels ferits, una vintena es troben en estat molt greu. Tots han estat traslladats a l’Hospital Nasser, que es troba completament saturat. El ministeri ha alertat que els equips mèdics treballen amb recursos mínims i ha fet una nova “crida urgent” a la comunitat internacional perquè faci arribar ajuda humanitària a la franja.

Ahir les autoritats de Gaza van denunciar la mort de vint persones més prop de punts de distribució d’aliments gestionats per la Fundació Humanitària per a Gaza (GHF), una entitat amb seu a Suïssa i avalada per Israel i els Estats Units. Aquesta fundació ha estat criticada per les Nacions Unides i més organitzacions humanitàries, que l’acusen d’incomplir els principis de neutralitat i de participar en un pla qüestionat, que inclou presència militar israeliana i seguretat privada als punts de lliurament.

Els incidents violents en aquestes zones de repartiment són gairebé quotidians i ja han deixat més de tres-cents morts, segons fonts locals.

La guerra de Gaza, que començà després dels atacs del 7 d’octubre de 2023 per part d’Hamàs i més faccions palestines –amb el resultat de 1.200 morts i uns 250 segrestats, segons el govern israelià–, ja ha deixat més de 55.400 morts i 129.000 ferits, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat de Gaza. Tanmateix, la xifra real pot ser molt més alta.

A partir del setembre, 3Cat renovarà la seva oferta informativa amb un canvi d’enfocament i d’imatge que afectarà els programes de TV3, els butlletins de Catalunya Ràdio i els perfils en l’àmbit digital. Tot plegat, sota la nova marca 3CatInfo i uns nous colors corporatius que combinen el carabassa, el gris i el blanc, que seran molt presents en el nou plató. Allà és on es faran tots els programes informatius de TV3: totes les edicions del Telenotícies, Matins (deixa de dir-se Els matins), Més Nit (que serà el nou nom del programa Més 324), l’InfoK i els programes especials informatius que s’hi facin.

Així doncs, tot passa a dir-se 3CatInfo, també els actuals canals de vint-i-quatre hores, el 3/24 i Catalunya Informació. “El món canvia i tenim reptes davant”, ha defensat la presidenta de 3Cat, Rosa Romà, que també ha reivindicat el llegat informatiu de la casa. Sigfrid Gras, director de TV3, hi ha afegit que els hàbits de consum informatiu han canviat molt d’ençà del 2014, quan es va renovar el plató i l’enfocament informatiu per darrer cop. Ara, s’encaren molt més cap a un consum personalitzat i un entorn en el qual el periodisme digital s’ha fet omnipresent, de manera que al final del dia el que cal és entendre més les notícies que no pas saber què acaba de passar.

En aquesta línia, el cap d’informatius, Albert Calatrava, ha explicat l’enfocament que tindrà cada edició del Telenotícies. El TN Comarques, que presentarà Núria Solé de dilluns a divendres, tindrà la intenció de connectar els espectadors amb la realitat propera. El TN Migdia, amb Xavi Coral i Anna Garnatxe de dilluns a divendres, i Júlia López i Joan Raventós el cap de setmana, informarà de l’actualitat més immediata. I el TN Vespre, presentat per Toni Cruanyes de dilluns a dijous i Raquel Sans de divendres a diumenge, buscarà donar context i profunditat a les notícies del dia, sovint amb l’explicació amb més calma dels redactors, que guanyaran presència.

El logotip de 3CatInfo, amb el color carabassa corporatiu. Logotips dels programes 'Matins', 'TN Comarques', 'TN' i 'Més Nit'.

Ramon Pellicer, la cara informativa de referència els caps de setmana, deixarà de presentar el Telenotícies i s’encarregarà d’un nou programa centrat en temes socials. A més, serà l’encarregat de conduir La Marató d’enguany.

Un nou plató

El nou plató d’informatius –instal·lat inicialment a l’edifici de programes, però que d’ací a dos anys es traslladarà al costat de la redacció informativa– té al fons una gran pantalla corbada de quaranta metres de llarg per tres metres i mig d’alt. A més, s’hi han instal·lat tres pantalles verticals per a oferir aquest tipus de contingut que, a més, són mòbils. Dues d’elles es mouen lateralment, i la tercera de manera circular, amb una capacitat de gir de 360 graus.

Tot plegat serà enregistrat per cinc càmeres robots de l’empresa canadenca Ross, que el cap d’Imatge de TV3, Paulí Subirà, ha presentat com una innovació mundial. “Nosaltres hem escollit Ross, i ells ens han escollit a nosaltres. No hi ha cap càmera més així al món”, ha dit. A partir d’aquesta col·laboració, l’empresa canadenca incorporarà l’experiència d’ús a 3Cat per la fabricació i optimització de nous models. A més, hi ha una sisena càmera elevada, amb capacitat de fer tràvelings verticals i horitzontals per a fer plans zenitals.

El nou plató, amb les càmeres robòtiques.

El nou plató està presidit per una gran taula central corbada i de color blanc, on els presentadors i col·laboradors podran treballar a peu dret o asseguts, i dues illes laterals on es podrà fer la informació de l’oratge i esportiva, o entrevistes. De fet, hi haurà quatre sets diferenciats per fer que, malgrat que es facin en el mateix plató, cada programa tingui trets distintius propis.

L’àmbit digital

3CatInfo dedicarà gran part del seu pes a l’àmbit digital i arribarà amb una nova aplicació mòbil, una nova pàgina web, un nou canal de WhatsApp i de Telegram, un butlletí informatiu setmanal i un nou pòdcast diari.

La voluntat, han dit els màxims responsables de la casa, és que aquells ciutadans que vulguin informar-se puguin veure l’edició d’una hora del Telenotícies, però també rebre la informació clau en píndoles d’un minut.

José Antonio Marco Sanjuán, fins ara número tres de la ministra d’Hisenda espanyol, María Jesús Montero, ha dimitit. Fa pocs dies, fou acusat d’haver cobrat 100.000 euros en comissions per haver arxivat causes judicials.

Marco Sanjuán era el president del Tribunal Econòmic Administratiu Central espanyol (TEAC), que depèn d’Hisenda. L’ex-número tres ha ocupat el càrrec durant set anys i ha dimitit per motius personals. El substituirà José Ignacio Ruiz Toledano, inspector d’hisenda i vocal d’imposició directa al TEAC d’ençà del juliol del 2018.

La dimissió de Marco Sanjuán arriba quan fa pocs dies que El Debate va publicar que l’acusaven d’haver cobrat suborns de diversos empresaris en canvi de resolucions fiscals favorables. El cas més greu és el testimoni d’un empresari que assegura que li va lliurar més de 100.000 euros en metàl·lic en sobres perquè li anul·lés reclamacions milionàries en el mateix tribunal que ell presidia.

Segons el relat, les trobades es feien en un hotel situat davant el seu despatx oficial a Madrid, i les converses s’havien fet, fins i tot, mitjançant missatges de WhatsApp enviats des del mòbil oficial de Marco Sanjuán, registrat a nom del Ministeri d’Hisenda. L’empresari assegura que el president del TEAC va arribar a dir-li que part dels diners anaven destinats a altres càrrecs del ministeri, cosa que interpretava com una pressió per continuar amb els pagaments.

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha decidit d’admetre a tràmit el recurs presentat contra la polèmica llei de simplificació administrativa del govern de les Illes que, entre més mesures, preveu una amnistia generalitzada a les infraccions urbanístiques en sòl rústic.

El GOB aplaudeix que el tribunal faci aquest pas, atès que, “amb el discurs de voler regularitzar petites edificacions en rústic, la realitat és que hi ha grans xalets construïts de manera il·legal que podrien veure incrementat espectacularment el seu valor”. Segons que consideren en un comunicat, la llei és “un premi als infractors, en detriment de tota la gent que ha fet bé les coses”.

El procés de legalització general d’edificacions i usos irregulars en sòl rústic ocupa un lloc principal a la fonamentació del recurs, que entén que vulnera el principi d’igualtat entre els ciutadans. Per una altra banda, el GOB destaca que la figura del silenci positiu per a afavorir encara més les legalitzacions “es considera una regressió ambiental de primer ordre i torna a ser discriminatori davant la gent que tramita llicències habituals”.

A Menorca, per exemple, l’amnistia podria afectar 5.000 hortals i el GOB ja va denunciar que podia ser “l’operació d’especulació urbanística més gran que s’ha plantejat a Menorca”.

Un ampli front social, emparat en el Fòrum de la Societat Civil, va treballar el recurs amb  PSOE, Sumar-Més i Podem.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, continua avui amb la ronda de contactes amb els partits que el van investir, en plena crisi interna del PSOE arran de la implicació de Santos Cerdán, ex-secretari d’Organització del PSOE, en una trama de corrupció.

Sánchez va començar ahir aquestes reunions amb la vice-presidenta Yolanda Díaz, de Sumar, i avui rep a la Moncloa la portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, i el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián.

Dissabte, el secretari general del partit, Jordi Turull, va manifestar la voluntat de saber si la crisi socialista podia afectar els pactes d’investidura. Cerdán havia estat, fins ara, l’interlocutor principal entre el PSOE i la formació que presideix Carles Puigdemont.

ERC ha demanat, juntament amb el BNG, que Sánchez comparegui al congrés espanyol per donar explicacions. Ahir, el portaveu adjunt d’Esquerra, Isaac Albert, va informar que el president del partit, Oriol Junqueras, havia mantingut diverses converses durant el cap de setmana sobre aquesta qüestió, una de les quals, amb Sánchez mateix. En canvi, Podem ha anunciat que no participaria en aquesta ronda de contactes.

Amb aquestes trobades, el cap de l’executiu espanyol vol calmar els ànims dels seus socis parlamentaris i garantir-los el compromís del PSOE amb els acords assolits, malgrat la sacsada interna ocasionada pel cas Koldo i la implicació de Cerdán.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha enviat dues cartes a la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per expressar preocupació sobre qüestions lingüístiques i deontològiques.

En la primera carta, el president del CAC, Xevi Xirgo, adverteix la presidenta del consell de govern de la CCMA, Rosa Romà, sobre les queixes rebudes per l’ús insuficient del català en programes de TV3 i Catalunya Ràdio, especialment, en intervencions de persones externes.

Xirgo recorda que el manual d’ús lingüístic de la CCMA estableix clarament que la llengua dels professionals, col·laboradors fixos i contractats ha de ser el català. Quant als convidats o testimonis, el manual diu que, en igualtat de condicions, s’ha de prioritzar els qui s’expressin en català. “És important que el principal prestador públic de serveis audiovisuals del país no perdi de vista com és d’important la seva actuació en aquest àmbit”, diu el president del CAC, que demana un compliment escrupolós d’aquests criteris en el context de retrocés de l’ús social del català.

Escriptors durant la diada de Sant Jordi

En la segona carta, adreçada al director de Televisió de Catalunya, Sigfrid Gras, el CAC reprèn una qüestió que ja ha exposat anteriorment: la presència reiterada d’autors vinculats professionalment a la CCMA en la cobertura informativa de Sant Jordi. L’organisme regulador considera que, malgrat que no s’ha vulnerat la normativa, aquesta pràctica presenta qüestions de caràcter deontològic i reclama una reflexió de la direcció.

L’anàlisi del CAC sobre el 23 d’abril de 2025 revela que 13 dels 64 autors entrevistats a TV3 (un 20,3%) tenien relació professional recent amb la corporació. L’any anterior, el percentatge havia estat del 22,2%. Per aquest motiu, Xirgo insisteix a demanar els criteris seguits per la CCMA a l’hora de seleccionar quins autors es promocionen durant la diada.

Amb aquestes dues cartes, el CAC reitera la seva funció de supervisió i control de la qualitat del servei públic audiovisual, posant èmfasi en l’ús de la llengua catalana i en la necessitat de garantir el pluralisme i la transparència en la programació.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta als militants del PSOE per a provar de contenir els efectes de la crisi originada pel cas Koldo i la implicació de l’ex-secretari d’Organització del partit, Santos Cerdán.

En la missiva, el president espanyol fa servir el mateix to que en les darreres compareixences. Diu que comparteix “el dolor i la indignació” dels militants que ha ocasionat la sospita que companys que van ocupar alts càrrecs traïssin “la confiança d’aquest partit i dels ciutadans”. “És una ferida que ens dol a tots”, ha dit. Sánchez sosté que han actuat amb contundència des del primer moment. “Sense matisos ni ambigüitats. Sense confondre mai la lleialtat amb la complicitat, ni la presumpció d’innocència amb la impunitat”, diu,

“El que marca la diferència és com es reacciona”, diu Sánchez, que assegura que el PSOE ha demanat la renúncia immediata dels implicats. “Nosaltres prenem decisions ràpides i exemplaritzants; uns altres escriuen missatges de suport. Nosaltres denunciem les pràctiques corruptes; uns altres les encobreixen i emparen, fent-se valdre fins i tot de policies patriòtiques”, sosté.

Segons el president Sánchez, el fet que l’executiu no conegués prèviament l’informe de la Guàrdia Civil demostra la independència judicial i la bona salut democràtica de l’estat espanyol.

En el text, Sánchez admet que “la corrupció es combat amb mitjans més bons i les eines adequades”, però rebutja les crítiques que presenten l’estat espanyol com un sistema podrit: “No hi ha un sistema podrit. Hi ha una democràcia que es defensa de la corrupció amb la llei i la justícia.”

Acusacions al PP i Vox

Sánchez acusa el Partit Popular i Vox de voler aprofitar el cas per fer caure el govern: “Tenen a la seva disposició la moció de censura. Si volen fer-la servir, que ho facin amb un projecte alternatiu de país. Però no el tenen.” I afegeix que els uneix el desig de “destruir”, no pas cap proposta de futur.

Sánchez també considera que hi ha una “operació de demolició moral” que considera més perillosa per a la democràcia que no pas els casos concrets de corrupció que es volen combatre. També denuncia el clima de “deriva d’odi i legitimació de la violència” amb què, diu, la dreta actua contra militants socialistes i seus del partit.

El president espanyol es compromet a continuar governant amb “la mateixa il·lusió i ganes que el primer dia” i recorda que l’objectiu del partit és “millorar la vida de la gent”. “Compteu amb mi. Jo disposo de vosaltres”, conclou.

Podeu llegir la carta a la militància a continuació:

Una crisi en el govern municipal d’Alacant ha acabat amb la dimissió del regidor d’Hisenda, Toni Gallego, i amb unes quantes condicions imposades per Vox al batlle, Luis Barcala, del PP. Una d’aquestes condicions és la d’aprovar una declaració institucional perquè les Corts Valencianes modifiquen la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i assenyalen com a territori castellanoparlant la ciutat d’Alacant.

Aquesta pretensió del partit ultra ja ve de temps enrere. De fet, aquest és el cinquè intent que fan. Van començar l’any 2020, però en aquella legislatura no van assolir prou majoria. L’any 2023, quan PP i Vox sí que van sumar la majoria absoluta en el consistori, els ultres van presentar una moció, que van retirar al cap d’uns dies. En aquell moment, el PP els va assegurar que era previst que les Corts Valencianes prengueren aquesta iniciativa.

Però ara, quan Barcala necessita el suport de Vox per a recobrar l’estabilitat, s’ha acordat d’aprovar la declaració institucional i lliurar-la a les Corts.

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià és del 1983 i marcava en el mapa del País Valencià zones castellanoparlants. Això feia que la llengua vehicular de les escoles fos el castellà i a més, permetia a les famílies demanar l’exempció de l’assignatura de català per als seus fills. Durant quaranta anys de vigència de la llei,  aquesta exempció no s’ha derogat mai.

La declaració d’Alacant com a ciutat castellanoparlant tindria un efecte immediat sobre l’ensenyament, perquè reduiria dràsticament les hores lectives d’ensenyament en català.

Les reaccions d’ACPV i el Tempirº

La primera reacció contra aquest nou intent d’espanyolització d’Alacant l’ha tinguda l’associació cultural el Tempir, que en un enfilall de piulets critica el discurs lingüicida de la dreta i lamenta el mal que pot fer al català a les terres del sud. Segons el Tempir, la zona d’influència de la ciutat d’Alacant és molt gran i això ocasionaria, entre més efectes adversos, un afebliment de l’ús de la llengua en tots els àmbits.

Nou intent de VOX per a excloure Alacant del territori de predomini lingüístic valencià establit en la LUEV. Aquesta proposta encaixa en el seu discurs lingüicida contrari a la protecció i promoció del valencià. Vegem quines conseqüències persegueix aquest nou intent. Obrim fil. pic.twitter.com/OYF0hUxroq

— El Tempir (@ElTempirdElx) June 16, 2025

Acció Cultural del País Valencià ha recordat en un comunicat que l’ofensiva contra la llengua és constant i que l’extrema dreta continua el seu pla implaclable per a eliminar una de les llengües oficials del País Valencià. L’entitat recorda que els resultats de la consulta sobre la llengua base demostren l’interès per a aprendre la llengua, i que no hi ha cap conflitivitat social actualment.

Les associacions de jutges i fiscals conservadores de l’estat espanyol han acordat de convocar una vaga els dies 1, 2 i 3 de juliol per protestar contra les reformes anunciades pel ministre espanyol de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. El motiu principal és la modificació de l’accés a les carreres judicial i fiscal i la reforma del ministeri fiscal per adaptar-lo al nou model de procés penal, que preveu traslladar la instrucció de les causes dels jutges als fiscals.

La convocatòria ha estat impulsada per l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), el Foro Judicial Independiente (FJI), l’Associació de Fiscals (AF) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF). A més, han anunciat una concentració el 28 de juny davant la seu del Tribunal Suprem espanyol.

L’anunci arriba una volta que més del 80% dels membres consultats dins aquestes associacions es mostressin favorables a la vaga, en un procés de consulta que s’ha dut a terme després de l’aturada simbòlica de deu minuts del passat 11 de juny a les seus judicials de tot l’estat.

En el manifest llegit aquell dia, les associacions alertaven que la independència judicial “està sota amenaça” per les iniciatives legislatives recents i afirmaven que aquestes reformes volen convertir el poder judicial en un “poder amb minúscula”, afeblit i més exposat a les pressions polítiques i mediàtiques, a l’estil de les “democràcies il·liberals”.

Malestar per l’accés a la judicatura

Segons que exposen, la reforma de l’accés a la judicatura i a la fiscalia implicaria una rebaixa en l’exigència de coneixements, la introducció de proves “més subjectives” i l’eliminació de continguts essencials. També critiquen la creació d’un centre de preparació per a opositors que depengui del govern espanyol, fet que, diuen, podria comportar una selecció ideològica dels futurs jutges i fiscals.

Les associacions acusen l’executiu espanyol de voler “ficar la política” en l’òrgan que vetlla per l’ètica judicial i d’emparar-se “falsament” en Europa per justificar la conversió de més de mil tres-cents jutges i fiscals substituts en professionals de ple dret, sense proves que avalin la seva idoneïtat i, segons que denuncien, en contra dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Quant a la reforma del ministeri fiscal, alerten que s’incrementen les competències del fiscal general de l’estat –que és nomenat directament pel govern espanyol– i que això pot accentuar les ingerències polítiques, especialment en causes de corrupció. A més, diuen que la supressió de garanties d’autonomia dels fiscals contravé les exigències de la Unió Europea.

Finalment, lamenten que totes aquestes reformes s’impulsen en un context de “desprestigi” del poder judicial i de la fiscalia, amb declaracions polítiques que, segons que denuncien, deslegitimen les resolucions judicials i debiliten la confiança dels ciutadans en el sistema judicial.

El ministre Bolaños ha respost que els “temors” de les associacions són “infundats” i ha defensat que les reformes són imprescindibles per avançar cap a “una justícia del segle XXI”. També ha recordat que la resistència al canvi dins la carrera judicial és “habitual”.

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, una agrupació confessional catòlica fundada el 1899 a Barcelona pel bisbe Josep Torras i Bages, s’ha oposat a la visita dels reis espanyols el 23 de juny al Monestir de Montserrat.

L’agrupació es queixa del paper de Felipe VI durant el primer d’octubre. “No podem oblidar el seu discurs del 3 d’octubre del 2017, en el qual, sense cap necessitat ni obligació institucional de fer-ho, justificà la repressió dels cossos de seguretat espanyols contra el poble català que, democràticament, només volia exercir el dret universal de votar el Primer d’Octubre. Un dret emparat per la Doctrina Social de l’Església”, diu l’agrupació en un comunicat.

Segons la Lliga Espiritual, el marc legal i institucional no ha de privar els catalans de voler mostrar el rebuig a la visita de Felipe VI a “la nostra muntanya sagrada”.

pic.twitter.com/TphB5fRamz

— Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (@LaLligaCAT) June 16, 2025

Associacions de famílies d’alumnes (AFA) i entitats socials de tota Catalunya han fet públic un manifest en què reclamen al govern espanyol que exigeixi “l’aturada del genocidi” contra el poble palestí i promogui aquest mateix posicionament en l’àmbit europeu. El text, titulat “Manifest de famílies per la pau. Aturem el genocidi“, l’ha impulsat l’escola bressol l’Enxaneta de Barcelona, i ja hi han donat suport més de 125 AFA, més de 6.500 entitats –entre les quals, les 3.000 agrupades en la Taula del tercer sector– i diversos sindicats.

Els signants insten el govern espanyol, els ajuntaments i institucions com les universitats a trencar “tota mena de relacions amb l’estat d’Israel i les seves institucions i empreses públiques i privades”. També reclamen la ruptura immediata de les relacions diplomàtiques amb Israel, amb la suspensió dels vincles consulars, comercials i militars. Així mateix, demanen al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea que anul·lin l’acord d’associació amb Israel, atès que el document estableix explícitament que les relacions entre ambdues parts han de basar-se en el respecte als drets humans i els principis democràtics.

El manifest reclama, a més, l’aplicació de sancions en el marc de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) tant a dirigents com de tipus econòmic, de cooperació i de finançament amb l’estat israelià.

Els impulsors expliquen que la iniciativa ha sorgit com una resposta al “dolor, la ràbia i la impotència” de veure “el genocidi televisat del poble de Palestina per part del govern d’Israel” i la “inacció” dels altres estats. Alerten que “la violació sistemàtica dels drets humans del poble de Palestina suposa la violació dels drets humans de tota la humanitat” i afegeixen: “No podem restar callades mentre estan assassinant infants cada dia, pares, mares, avis, àvies i, en definitiva, milers de persones innocents.”

També assenyalen que és “insuportable” i “tremendament dolorós” saber que desenes de milers d’infants passen fam, estan amenaçats de mort pel setge o són directament assassinats.

Els responsables de la iniciativa han presentat el manifest aquest dimarts davant la delegació del govern espanyol a Barcelona i han anunciat que l’enviaran al president Pedro Sánchez.

L’exèrcit d’Israel ha anunciat que ha mort el nou cap de l’estat major de les forces armades de l’Iran, Ali Shadmani, en un bombardament contra un centre de comandament al centre de Teheran. Shadmani havia estat nomenat divendres, després de la mort del seu predecessor, Muhàmmad Bagheri, en el primer atac de la campanya de bombardeigs que Israel ha llançat contra l’Iran.

El ‘pizzòmetre’, l’indicador que prediu les escalades bèl·liques segons la demanda de pizzes al Pentàgon

“Per segona vegada, les Forces de Defensa d’Israel han eliminat el cap de l’estat major iranià, el principal comandament militar del règim”, diu el comunicat de l’exèrcit. Encara no hi ha confirmació oficial de les autoritats iranianes sobre la mort de Shadmani.

Trump se’n va del G7 abans d’hora per l’escalada de la guerra entre Israel i l’Iran

Abans de ser nomenat cap del comandament Jatam al Anbiya —el comandament unificat de les Forces Armades—, Shadmani havia estat el seu sots-comandant i també cap de la Direcció d’Operacions de l’Estat Major. Aquest comandament és independent de l’estat major des del 2016.

Israel presenta la mort de Shadmani com un cop addicional a la jerarquia militar de l’Iran. Assegura que forma part d’un conjunt d’assassinats selectius contra els comandaments militars més alts del país, amb la intenció de degradar la seva cadena de comandament.

Israel ataca la seu de la televisió pública iraniana

Una nova jornada de col·lapses complica les entrades i sortides de València. Segons la Direcció General de Trànsit espanyola (DGT), a primera hora d’avui s’hi acumulaven més de 45 quilòmetres de retencions en diverses carreteres d’accés, a conseqüència de l’increment habitual del trànsit en plena hora punta.

Els principals colls d’ampolla es concentren a la A-7, amb un total de tretze quilòmetres de cua repartits en quatre punts: entre Masia del Jutge (Torrellano, Horta Sud) i Quart de Poblet (Horta Oest) en sentit Barcelona; entre el Baró (localització inclosa en Paterna, Horta Oest) i la Creu de Gràcia (València) en sentit Alacant; a l’altura del polígon industrial sud (al voltant de Torrent, Horta Oest) en sentit Barcelona, i entre la Canyada (Paterna, Horta Oest) i la Creu de Gràcia en sentit Barcelona.

També destaca la Pista de Silla (V-31), on s’han registrat set quilòmetres de cua entre Silla i Massanassa (totes dues a l’Horta Sud) en sentit València, i tres més entre Forn d’Alcedo (barri de València) i Alfafar (Horta Sud) en sentit Alacant. A més, entre Alfafar i el Forn d’Alcedo, però en sentit València, hi ha dos quilòmetres més de circulació lenta.

La CV-35, en sentit València, també presenta congestió entre Sant Antoni de Benaixeve (Camp de Túria) i la Creu de Gràcia (València), amb tres quilòmetres de cua; i entre la Coma (barri de Paterna, Horta Oest) i Burjassot (Horta Nord), amb dos quilòmetres més. En sentit Ademús, hi ha un quilòmetre de retenció a l’altura de la Creu de Gràcia.

D’altra banda, la CV-33 registra dos quilòmetres de cua entre Masia del Jutge (Torrellano, Horta Sud) i Picanya (Horta Sud) en sentit a la CV-36. A la A-3 hi ha dos quilòmetres més de lentitud entre Quart de Poblet (Horta Oest) i el barri de la Llum (València) en sentit València. Finalment, la V-30 acumula cinc quilòmetres de retencions entre Forn d’Alcedo i Mislata (Horta Oest) en sentit a l’A-7.

Consulteu ací la informació actualitzada de l’estat del trànsit.

Els Mossos d’Esquadra i la policia espanyola duen a terme un dispositiu conjunt a Salou (Tarragonès) contra un grup dedicat a la venda i distribució de material falsificat destinat al top manta. De moment, hi ha tres detinguts pel cap baix.

S’han desplegat desenes d’agents per escorcollar domicilis i magatzems i també per contenir els manters, que han fet llançaments de pedres contra la línia policial. Els tres detinguts s’han fet en un habitatge unifamiliar del carrer València. En l’operatiu hi participen agents de seguretat ciutadana i ordre públic, a més de l’helicòpter i la unitat de drons.

El dispositiu ha començat a les sis del matí i preveu diversos escorcolls, segons que han informat fonts dels Mossos a l’agència Europa Press.

Dispositiu en marxa conjunt amb @policia a Salou contra una organització criminal dedicada a la venda i distribució de material falsificat per al Top Manta pic.twitter.com/HxhcDXKZ0k

— Mossos (@mossos) June 17, 2025

Fa dues setmanes, la Guàrdia Civil ja va fer entrades i escorcolls en dos magatzems de Salou, on va confiscar 23 carretons i 10 sacs amb centenars de productes presumptament falsificats.

El president dels Estats Units, Donald Trump, se n’ha anat precipitadament la cimera del G7 del Canadà, després de sopar amb els altres dirigents, per la guerra entre Israel i l’Iran, la més intensa de la seva història. Abans, ha criticat que l’Iran no hagués volgut signar l’acord nuclear que volia Washington i n’ha responsabilitzat els dirigents dels atacs rebuts. “L’Iran hauria d’haver signat l’‘acord’ que els vaig dir que signessin. Quina vergonya i quin malbaratament de vides humanes”, ha dit en una publicació a Truth Social. I ha afegit: “Tothom hauria d’evacuar immediatament Teheran.”

La Pissarreta d’en Partal: L’Iran, una guerra al centre del món

Trump ha reiterat que l’Iran no podia tenir armes nuclears. Hores abans, havia dit: “L’Iran no guanya aquesta guerra i hauria de parlar immediatament, abans no sigui massa tard.” I també ha dit: “Fa molt de temps que donem suport amb molta força als israelians, i Israel ara mateix ho fa molt bé.”

Segons la cadena de televisió CNN, Trump ha ordenat al seu equip de seguretat nacional que es reunís a la sala de crisi de la Casa Blanca mentre ell, encara a Calgary, preparava el retorn a la seu presidencial. “He de tornar tan aviat com pugui”, ha dit al primer ministre canadenc, Mark Carney. En arribar a Washington, s’ha incorporat a la reunió del Consell de Seguretat Nacional.

Trump ha demanat al seu equip que es reuneixi amb els responsables iranians tan aviat com puguin. També ha assegurat als altres dirigents de la cimera que ja s’havia començat a dialogar per aconseguir un alto-el-foc entre l’Iran i Israel. Prèviament, el ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araqchi, havia dit que si el president nord-americà volgués, podria aturar la guerra “amb una sola telefonada”.

El ‘pizzòmetre’, l’indicador que prediu les escalades bèl·liques segons la demanda de pizzes al Pentàgon

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Després de gairebé quaranta anys de conflicte armat amb l’estat turc, el 12 de maig passat el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) va anunciar la dissolució i desarmament. Aquesta decisió va ser ben rebuda pel govern turc, l’oposició, els partits kurds i el món. S’espera que aquest pas aturi un vessament més gran de sang, atès que desenes de milers de ciutadans de tots dos bàndols han mort aquestes darreres dècades per aquest conflicte.

Els darrers esforços de pau van començar l’octubre passat, quan el soci de coalició del president turc, Recep Tayyip Erdoğan, el polític nacionalista d’extrema dreta Devlet Bahceli, va suggerir que el dirigent del PKK Abdul·là Öcalan podria obtenir la llibertat condicional si el grup renunciava a la violència i es dissolia. Després, el dia 27 de febrer, Öcalan va fer una crida als combatents kurds a deixar les armes i va demanar als membres del grup de reunir-se per dissoldre el moviment. Aquesta iniciativa és un nou intent de posar fi al conflicte, no solament a Turquia sinó a tot el Llevant, especialment a Síria i l’Irac –on hi ha bases del PKK.

Després de l’anunci del PKK del desarmament, hi va haver una mirada instantània a l’altra banda de la frontera, cap a Síria, especialment la zona sota el control de les Forces Democràtiques de Síria (SDF), una força militar encapçalada pels kurds contra la qual Turquia ha lluitat repetidament aquesta darrera dècada. Les SDF són compostes per les Unitats de Defensa del Poble i de la Dona (YPG i YPJ, per les sigles en kurd), que Turquia considera grups terroristes i la branca siriana del PKK. Tot i això, aquestes forces reben suport dels Estats Units i de la coalició internacional contra l’autoanomenat Estat Islàmic.

El polític kurd i antic responsable de les relacions exteriors de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES) Bedran Ciya Kurd diu que la iniciativa d’Öcalan per a la pau i el diàleg a Turquia i al nord del Kurdistan és una iniciativa i un projecte històrics. “És un tomb de la lluita armada cap a la política. La importància d’aquest pas no es limita solament a Turquia, sinó que afectarà tota la regió. Amb aquesta decisió, Turquia no tindria raó de matar els kurds. Hauria de començar una etapa de diàleg, que significaria que ja no els veuria com una amenaça per a la seguretat nacional turca”, afegeix Ciya Kurd.

Les autoritats d’AANES van felicitar les decisions del dotzè congrés del PKK en una declaració en què deien que la decisió d’Abdul·là Öcalan era històrica i una solució radical al dilema del Llevant, basada en els fonaments de la pau, la democràcia i la justícia social. Per la seva banda, el comandant de les SDF Mazloum Abdi va dir que el seu grup no es desarmaria i que la decisió d’Öcalan no s’estenia a Síria.

El director de centre Kurds Sense Fronteres, Kadar Piri, diu que la decisió del PKK no implica les SDF o les forces kurdes en cap més part del Kurdistan. “El desarmament del PKK no té res a veure amb les SDF. Damasc i les SDF tenen acords mitjançant els quals negocien les particularitats d’aquestes darreres i la manera de barrejar-les en un exèrcit per construir una Síria democràtica que protegeixi tots els seus ciutadans”, explica.

Al desembre, els Estats Units van negociar una treva entre les SDF i l’Exèrcit Nacional Sirià, que rep el suport de Turquia, que d’aleshores ençà s’ha incorporat a les noves forces armades de Síria. “Pot ser que la decisió del PKK causi una sensació de seguretat al país. Si Turquia aprofita aquest pas i dialoga amb els kurds, hi haurà canvis importants en la política turca. En compte de la política de neteja ètnica i d’enemistat, hi hauria una política de cooperació, que, per la seva banda, obriria el camí del diàleg dels kurds de Síria amb Damasc, atès que les noves autoritats sirianes tenen relacions excel·lents amb Turquia”, diu Ciya Kurd.

El 10 de març, Mazloum Abdi i el president sirià, Ahmed aix-Xar’a, van signar un acord en què Abdi demanava una treva i garantir els drets de civils kurds i la seva representació a la nova constitució del país. “Malgrat l’acord de les SDF i Damasc, durant noranta-set dies va haver-hi enfrontaments i una batalla a la zona de la presa de Tishrin entre les SDF i mercenaris amb el suport de Turquia. Això vol dir que Damasc no controla aquests mercenaris, atès que reben ordres turques. Però, després de l’acord entre el PKK i Turquia, aquesta darrera va deixar d’atacar el nord i l’est de Síria mitjançant drons i aviació militar”, diu Piri.

D’ençà de la fundació del PKK el 1978 fins a la seva dissolució enguany, l’actitud d’Ànkara i la seva relació amb els països veïns (l’Irac, l’Iran i Síria) ha estat influenciada pel conflicte amb el PKK i la presència del partit o els seus afiliats en aquests tres països, atès que la majoria dels habitants que viuen a banda i banda són kurds. “Turquia finalment s’adona dels canvis i esdeveniments al Llevant, perquè és temps de construir una regió sense conflictes. Amb la decisió del PKK, Turquia podria començar a millorar les seves relacions amb els kurds a Síria per assemblar-se a les que manté amb els kurds iraquians, i deixar d’atacar les zones de majoria kurda a tots dos països”, diu Piri.

La iniciativa d’Öcalan, el futur de la qüestió kurda a Turquia i les relacions amb els kurds de la regió s’aclariran molt aviat. A més, podria afectar les relacions d’Ànkara amb els Estats Units i Europa (espacialment França). Els atacs de Turquia contra el nord i l’est de Síria (Rojava) van malmetre les relacions entre els Estats Units i Turquia, perquè les SDF reben suport directe de l’administració nord-americana –tant de l’actual com de l’anterior.

Quan hi ha un creixement sobtat de la demanda a les pizzeries del voltant d’edificis oficials dels Estats Units, com ara el Pentàgon, la Casa Blanca o la seu de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA), és molt probable que hi hagi una escalada bèl·lica o una crisi planetària o sigui imminent una decisió política de gran magnitud.

Això ho prediu el pizzòmetre, una teoria empírica que vincula les crisis militars i polítiques globals amb un augment sobtat de comandes de menjar ràpid. Segons aquesta teoria, quan els treballadors del Departament de Defensa dels Estats Units reben l’alerta d’una crisi i preveuen una jornada de treball maratoniana, la primera reacció és demanar menjar, sobretot pizza.

L’indicador no falla gairebé mai. La setmana passada, amb l’atac d’Israel a l’Iran, es va veure clar. Dimecres, hores abans de l’atac, la demanda a les pizzeries del voltant de la Casa Blanca i el Pentàgon es va disparar i això va fer preveure que passaria alguna cosa.

Tal com recull el compte de Twitter Pentagon Pizza Report, dimecres a les 17.00 –hora de Washington–, el Domino’s Pizza més acostat a la Casa Blanca va tenir un augment de l’activitat molt superior als nivells normals. Un parell d’hores després, a Extreme Pizza i al District Pizza Palace, dues pizzeries de la vora del Pentàgon, l’activitat als forns també era frenètica.

The Dominos closest to the White House has SURGED in activity, well above the normal activity levels for Wednesdays around 5:00pmET

This dominos is one of the closest pizza places to the White House in general

Notably, other nearby pizza places all have below average traffic pic.twitter.com/Cb2dPaTpQk

— Pentagon Pizza Report (@PenPizzaReport) June 11, 2025

Extreme Pizza, one of the closest pizza establishments nearby the Pentagon, is experiencing a huge surge in activity.

District Pizza Palace, a bit farther away, is also experiencing a surge in activity.

Both unusual for a Wednesday at around 7:05pm EST pic.twitter.com/kYQP1LQ33h

— Pentagon Pizza Report (@PenPizzaReport) June 11, 2025

Poques hores després del pic de la demanda, Israel va atacar suposats objectius militars i nuclears a l’Iran i va causar la mort del cap de la Guàrdia Revolucionària iraniana, Hossein Salami, i el cap de l’estat major, Muhàmmad Bagheri, entre més alts comandaments militars i científics. D’aleshores ençà, hi ha hagut foc creuat i l’escalada bèl·lica s’ha agreujat. A hores d’ara la situació és del tot imprevisible. Aquestes darreres hores, Pentagon Pizza Report també revela que hi ha activitat inusual a les pizzeries.

Una teoria que es remunta als anys vuitanta

L’origen de la teoria del pizzòmetre –també coneguda com a Pizza Meter– es remunta als anys vuitanta, enmig de la Guerra Freda, quan periodistes i agents soviètics van començar a observar un creixement de repartiments de pizzes a edificis clau de Washington abans de grans esdeveniments o decisions transcendentals. Aquesta pràctica es va integrar dins l’àmbit de la intel·ligència de fonts obertes (OSINT), i va rebre fins i tot una etiqueta pròpia: PIZZINT (de “pizza intelligence”).

El concepte es va popularitzar l’any 1991 quan Frank Meeks, propietari de quaranta-cinc franquícies de Domino’s Pizza a Washington DC, va explicar en una entrevista a Associated Press que podia anticipar moviments polítics importants mirant solament els lliuraments que farien al Pentàgon, la Casa Blanca o la CIA. “Els mitjans de comunicació no sempre saben quan passarà alguna cosa important perquè són al llit, però els nostres repartidors són allà fora a les 2 de la matinada”, va explicar. Segons Meeks, aleshores el rècord d’una nit de lliuraments nocturns a la CIA (vint-i-una pizzes) es va establir el primer d’agost de 1990, la nit abans que l’Irac envaís Kuwait.

El diari Time es va fer ressò, a mitjan agost del 1990, que els repartidors d’uns quants establiments de Domino’s Pizza de Washington van aprendre a anticipar grans esdeveniments a partir de les comandes de menjar per a emportar-se. I fins i tot es van atrevir a dir que els telèfons començaven a sonar setanta-dues hores abans d’un anunci oficial.

D’aleshores ençà, la teoria s’ha popularitzat i fins i tot va obligar les oficines governamentals a comprar pizzes en diversos moments del dia o en diversos locals.

Les pizzeries també van canviar la manera de treballar. L’enorme demanda en hores punta en crisis polítiques feia que el temps de lliurament fos molt lent per a la resta dels ciutadans. Això va motivar els encarregats a establir un nou funcionament. Tal com recull el Washington Post en una notícia del 19 de desembre de 1998, Jess Pierce, gerent del Pizza Hut de Columbia Pike, a Arlington, que feia lliuraments regulars al Pentàgon, va idear un sistema per a reduir el temps d’espera. En lloc de portar una comanda directament a una oficina del Pentàgon, trucava amb antelació i feia que el client es reunís amb el repartidor als afores de l’edifici. D’aquesta manera, segons Pierce, s’estalviaven el control de seguretat i guanyaven quinze minuts.

Pics de demanda alguns anys

Just abans de la invasió de Grenada el 1983 i de Panamà el 1989, els lliuraments de pizza de Domino’s també van augmentar significativament (un 25% abans de l’operació a Panamà).

El 21 d’agost de 1991, en plena crisi pel cop d’estat contra Gorbatxov a la Unió Soviètica, es va registrar un nombre rècord de comandes de pizza al Pentàgon i a la Casa Blanca, que va superar l’anterior de la invasió de Kuwait.

El desembre del 1998, el Washington Post va explicar que el 17 de novembre de 1995, durant la primera configuració del govern federal dels Estats Units, es va registrar l’anomenada “nit de pizza”, relacionada amb Monica Lewinsky i el president Bill Clinton, que anys després acabà desembocant en l’escàndol Lewinsky. “Si no haguessin compartit aquella pizza, la història hauria pogut acabar de manera molt diferent”, diu el Washington Post.

Un dels episodis més recents és el del 13 d’abril de 2024, arran de l’atac amb drons i míssils de l’Iran contra Israel, en la guerra entre Israel i Hamàs. També es va detectar un augment inusual en les comandes de pizzes a cadenes de prop del Pentàgon i la Casa Blanca, amb una notable saturació d’activitat en pizzeries locals.