El PP va eliminant el requisit del català dels processos selectius de les empreses públiques de Palma. Ho ha advertit el PSIB, que ha denunciat l’eliminació del català en les noves convocatòries de selecció de personal d’Emaya, com ja s’ha fet en les de l’Empresa Municipal de Transports (EMT), la Societat Municipal d’Aparcaments i Projectes (SMAP) i l’Empresa Funerària Municipal (EFM).

En els sis processos de contractació que ha posat en marxa l’equip de govern de Jaime Martínez, només es considera el català com a requisit en dos processos, de començament de mandat. Ara ha passat a ser un mèrit amb una puntuació “mínima”. En concret, d’un 1% en dos dels tres processos oberts a Emaya. Però en algunes de les convocatòries a l’SMAP, per exemple, el català no és ni un mèrit.

L’any passat ja es va dur a terme aquesta decisió amb l’EMT i s’ha anat estenent a la resta d’empreses. “Es demostra el poc interès que té el PP en la defensa del català dins de l’àmbit públic”, ha dit el portaveu del PSIB a l’ajuntament, Xisco Ducrós, que denuncia que ha desaparegut de la nit al dia i sense ningú dir res. Critica que el batlle retalli els drets lingüístics dels ciutadans,

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha alertat del risc fort d’allaus a la zona del Ter – Freser, segons l’escala europea de perill d’allaus formada per quatre graus, l’últim dels quals inclou els nivells “fort” i “molt fort”.

A la zona del Ter – Freser, situada principalment al Ripollès, l’ICGC alerta d’una situació primària de neu ventada i d’una situació secundària de neu humida. En el cas de la neu ventada, indica el problema de l’acumulació de neu transportada pel vent.

Les allaus poden ser naturals o accidentals i es presenten en forma de placa de neu seca. Normalment, el perill es concentra a sotavent, en zones favorables a l’acumulació de la neu com canals, depressions, zones de canvis de pendent o sota carenes.

En el cas de la neu humida, el problema és degut a l’afebliment del mantell per la presència d’aigua líquida provinent de fusió o de pluja. Les allaus poden ser en forma de plaques de neu humida o de neu humida sense cohesió. Normalment són allaus d’origen natural.

Si la causa és el sol, es veuran afectades algunes orientacions i cotes. En cas de pluja, afectarà totes les orientacions i a partir de les cotes indicades al butlletí.

Brussel·les s’obre a regular a escala europea els lloguers de temporada. En una conferència avui sobre la crisi de l’habitatge al Parlament Europeu, el comissari europeu d’Energia i Habitatge, Dan Jorgensen, ha dit que està disposat a estudiar “més legislacions” en l’àmbit europeu per abordar l’impacte dels lloguers de temporada en l’accés a un habitatge assequible.

La Comissió Europea no preveu d’adoptar un pla d’acció fins al 2026, ja que enguany es vol dedicar a avaluar la crisi de l’habitatge al bloc europeu i a dialogar amb tots els actors implicats. De totes maneres, Jorgensen ha puntualitzat que si identifiquen alguna mesura sobre l’habitatge que es pugui adoptar ara, no s’esperaran.

La presidenta de la comissió especial del Parlament Europeu sobre la Crisi de l’Habitatge a la UE, Irene Tinagli, ha obert la sessió d’avui advertint que és un “gran obstacle per a la productivitat i el creixement econòmic” del bloc europeu.

“Quan els costos de l’habitatge consumeixen una part desproporcionada dels pressupostos familiars, la gent té menys oportunitats d’invertir en educació, en el seu benestar o fins i tot en la seguretat financera bàsica. Però la crisi de l’habitatge que afrontem avui no és només una qüestió de política i justícia social, també és un repte econòmic fonamental”, ha dit.

Per la seva banda, el president del Comitè Econòmic i Social Europeu, Oliver Röpke, ha defensat que els promotors “sense ànims de lucre”, les cooperatives d’habitatge i les autoritats locals puguin obtenir “tipus d’interès baixos o inclús del 0%”. En concret, ha demanat que tinguin aquest avantatge a través de la nova plataforma d’inversió paneuropea que està preparant el Banc Europeu d’Inversions.

Petició de Collboni

A mitjan febrer, el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, va demanar a la Unió Europea que doni “cobertura legal” a les ciutats que regulen el lloguer temporal i que estableixi un “marc regulador de mínims” per tal que les polítiques aplicades a Barcelona siguin el punt de partida.

Juntament amb una dotzena de capitals europees, Collboni també va demanar que les ciutats tinguin “accés directe” als fons europeus per poder-los destinar a la construcció d’habitatge “social i assequible”.

Andorra ha expressat el suport públic a la petició per a aconseguir que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea. El síndic general del Principat, Carles Ensenyat, ho ha fet públic després d’haver signat un memoràndum de col·laboració entre el Consell General i el Parlament de Catalunya per a reforçar i oficialitzar les seves relacions i que també ha signat el president del parlament Josep Rull.

Ensenyat ha manifestat que el govern andorrà ha demanat “ajuda activa” en fòrums polítics de caps d’estat i de govern europeus amb l’oficialitat del català, i ha dit que al Principat li aniria molt bé que les directives i reglaments europeus ja arribessin en català i facilitar-ne la transposició. Rull ha subratllat que l’estatalitat d’Andorra dona “unes possibilitats que són extraordinàries” en tot allò que fa referència a la llengua catalana en uns moments en què el domini lingüístic pateix. “Andorra és un referent”, ha dit Rull, que ha manifestat que li agradaria veure projectada la llengua a escala interna, però sobretot internacionalment.

Segons que han detallat tant Rull com Ensenyat, amb el memoràndum es crearan grups de treball conjunts que ajudaran a determinar i a concretar les estratègies i problemes compartits, i es dotaran de mecanismes de suport tècnic per als dos parlaments. En aquest sentit, es podran dur a terme programes de formació per al personal de les dues institucions, a més de l’intercanvi d’informació per explicar situacions compartides i trobar “solucions millors”.

Ensenyat ha assenyalat que en els últims 15 anys les relacions entre el parlament i el Consell General han estat més aviat “febles”, amb la qual cosa de vegades es generen problemes, dubtes o situacions com el tancament de la frontera durant la pandèmia. Rull ha afegit que ja han començat a parlar d’alguns assumptes en els quals es vol aprofundir, com els referents a les relacions frontereres, en qüestions de sanitat, infraestructures, urbanisme i acció climàtica.

La visita oficial de la Mesa del Parlament també preveu una reunió amb la comissió legislativa de política exterior per coordinar els pròxims passos que durà a terme la comissió interparlamentària per al seguiment dels afers transfronterers Andorra-Catalunya.

La consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, ha destituït la directora general i el subdirector de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Isabel Carrasco i Joan Mayoral, segons que ha avançat El Periódico i ha confirmat VilaWeb.

Fonts del Departament de Drets Socials expliquen a VilaWeb que la destitució es va pactar fa temps i que dimecres es faran públics els noms dels nous càrrecs.

La destitució s’ha fet pública l’endemà de l’emissió del reportatge Fora de joc al programa 30 minuts, que tracta sobre la situació dels menors no acompanyats que han arribat a Catalunya des del 2018, especialment aquells que, en assolir la majoria d’edat, han quedat fora del sistema de protecció, i que personalitats qüestionaven les mesures de la DGAIA.

El reportatge analitza què fan, on van, com es troben i si han pogut regularitzar la situació administrativa. També aborda l’augment del sensellarisme entre aquests joves, les mancances del sistema d’acollida i la creació de xarxes de suport per cobrir aquestes deficiències. A més, tracta els prejudicis i discursos xenòfobs que han sorgit, malgrat que els estudis indiquen índexs de criminalitat molt baixos entre aquests joves.

L’ex-presidenta del PP de Catalunya Alícia Sánchez Camacho ha reconvertit la comissió d’investigació de l’operació Catalunya en un aparador per a fer-se la víctima d’una suposada persecució política. En aquest sentit, s’ha negat a respondre a cap pregunta sobre els àudios de l’ex-comissari José Manuel Villarejo que l’incriminen. “No els reconec. No sé d’on han sortit ni com s’han manipulat o editat. Només reconeixeré àudios sota una cadena de custòdia judicial”, ha dit.

“Que vostès em preguntin aquí sobre la vulneració de les meves comunicacions em sembla…”, ha continuat l’ex-dirigent del PP, que ha assegurat que no recordava res sobre una trobada amb Villarejo. “Jo sempre he actuat d’acord amb la llei. Jo no he fet cap llista [d’independentistes per investigar]”, ha afegit.

Sánchez Camacho ha acusat els diputats de sobredimensionar l’operació Catalunya, que ha posat en qüestió, per “alimentar el relat victimista”. En aquest moment, s’ha posat al centre de la declaració: “A mi m’han perseguit.” Ha tret unes fotocòpies, entre les quals una notícia d’Ok Diario, sobre l’incident del 26 d’octubre de 2017 entre els Mossos d’Esquadra i la policia espanyola a la incineradora del Besòs.

“Lliurament controlat”: com van acabar les dades de l’ANC en mans de la policia espanyola

L’ex-dirigent del PP ha dit que entre la documentació requisada als Mossos hi havia un informe que detallava que l’havien espiada durant mesos amb una camioneta al costat de casa. Sobre això, el diputat d’EH Bildu, Jon Inarritu, li ha preguntat per què no va presentar una querella, com en el cas del dinar enregistrat a la Camarga. “No serveix de res presentar una demanda contra aquesta gent”, ha dit.

“No dedicaré ni un minut més de la meva vida a una estructura fictícia del victimisme independentista”, ha continuat, abans de suggerir que en tot cas se n’hauria de fer una comissió d’investigació.

Enganxada amb Josep Pagès

Un dels moments més tensos de la comissió ha estat en l’intercanvi amb el diputat de Junts Josep Pagès, amb qui s’ha enganxat pels àudios que l’incriminen en la captació de Vicky Álvarez, ex-parella de Josep Pujol Ferrusola. Arran de les evasives de l’ex-dirigent del PP de Catalunya, el diputat li ha reclamat que se sotmetés a un peritatge per a esbrinar si la seva veu és la que apareix als àudios.

La discussió ha pujat de to i Sánchez Camacho ha perdut els estreps, entre crits. “Sóc tan catalana com vostè, per molt supremacista que sigui el seu partit”, ha dit. Pagès li ha recordat un altre àudio de Villarejo, en el qual ella equiparava el tracte dels jueus a l’Alemanya nazi amb els dels espanyols a Catalunya durant el procés.

“No cobrin com a diputats espanyols”, ha esclatat Sánchez Camacho, abans de dir: “Recordo que els ciutadans no independentistes estaven sotmesos a una tensió i a una pressió.” En aquest sentit, ha dit que arran d’aquesta suposada persecució ella va haver de marxar de Catalunya. “No em digui que no em sentia ciutadana de segona. Allà no es viu amb llibertat pel seu supremacisme”, ha afegit.

“Aquest to és impropi”

La tensió no ha disminuït gens quan la diputada d’ERC Pilar Vallugera ha pres la paraula. “Aquest to és impropi”, ha dit a Sánchez Camacho, però també a la resta de membres del PP a la comissió. “Si no vol respondre, no ho faci, però tampoc no faci consideracions sobre què investiguem”, ha afegit.

Un retret que no ha agradat gens a Sánchez Camacho. “Tinc dret de dir que l’estat de dret es va trencar, que hi va haver un cop d’estat. Això va ser l’operació Catalunya”, ha contestat, abans d’acusar Vallugera de fer servir el PP com a ase dels cops per a vendre un relat victimista. En aquest punt ha citat la teoria d’Antonio Gramsci sobre el relat hegemònic.

“Està segura que llegeix Gramsci? Perquè sembla que llegeixi Goebbels”, li ha respost la diputada d’ERC. “Vostè és un aprenent de Goebbels”, ha dit, visiblement enervada, Sánchez Camacho, que també ha acusat l’independentisme de viure en un món alternatiu en què no es respecten les sentències judicials.

Un to rebaixat que es dispara al final

Camacho ha rebaixat el to tan bon punt ha començat a intervenir la diputada Aina Vidal, de Sumar, però s’ha anat intensificant a mesura que passaven els minuts. I al final, també s’ha viscut alguna escena de tensió. Vidal l’ha animada a respondre les preguntes en català, però Camacho s’hi ha negat.

L’ex-presidenta del PP de Catalunya ha insistit que no reconeixia els àudios i ha negat l’existència de l’operació Catalunya. Vidal ha qualificat el PP d’organització criminal, però Camacho també ho ha negat. I ha criticat que les acusacions es vulguin fer a partir d’uns àudios.

El moment de tensió s’ha viscut al final, quan Vidal li ha preguntat si l’havien apartada de la política. Camacho ha qualificat el comentari de masclista i ha dit que havia pres la decisió dos anys abans. “Vaig prendre mesures. No podia viure allà [Catalunya] per la meva família”, ha dit.

Crispació també amb el PSOE

També s’ha respirat crispació durant l’interrogatori que ha fet Manuel Arribas, del PSOE. Arribas li ha dit d’un bon començament que el PP solament pot treure pit de la gent que va deixar morir en la Comunitat de Madrid, una intervenció que Camacho ha qualificat de vergonyosa.

Camacho ha negat haver tingut cap vinculació amb la gravació d’una conversa d’un dinar amb Vicky Álvarez i també ha negat haver conegut o ordenat contractat mai una empresa de detectius. Durant l’interrogatori amb el PSOE, Camacho, en més d’una ocasió, ha volgut dir que els socialistes “estan agenollats” a les exigències dels partits independentistes.

Camacho també ha dit que desconeixia cap pagament a Álvarez. “No s’ha pagat res a ningú des del Partit Popular”, ha dit, volent deixar clar que la gent “ha actuat amb capacitat jurídica”.

El PP ha aprofitat la intervenció per a dir que el que realment s’hauria d’investigar és el procés i ha considerat que els partits de la comissió, a excepció de Vox, ja tenen clares les conclusions.

L’ex-consellera d’Emergències Salomé Pradas i l’ex-secretari d’Emergències Emilio Argüeso han presentat un recurs d’apel·lació contra el seu encausament en la investigació per les morts de la gota freda. La titular del jutjat 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, va emetre un acte molt contundent el 10 de març passat en què relatava els fets i encausava els dos ex-responsables. Uns dies més tard, va fixar l’11 d’abril com a data de la declaració.

La responsabilitat de les obres no executades

Els recursos, als quals ha tingut accés VilaWeb, afirmen que les competències sobre emergències no recauen únicament en les autoritats autonòmiques, sinó que també hi ha organismes estatals implicats. “L’estat té igualment competències i d’ell en depenen organismes que també van participar de manera rellevant en els fets, com la Delegació del Govern, l’AEMET i la confederació del Xúquer”.

En l’escrit, la defensa de Salomé Pradas, que exerceix l’ex-magistrat Eduardo Urbano Castrillo, s’afirma que l’origen principal dels fets no van ser les pluges sinó la inexistència de les obres en els llits dels dius que van arrossegar les aigües pel barranc de Torrent. “Obres no executades per decisions d’administracions anteriors”. Afirmen que l’any 2005 s’haurien d’haver fet obres en la presa de Xest i en 2011 en el barranc de Torrent, conegut popularment com a barranc de Poio. “Això sí que hauria evitat les morts que desgraciadament es van produir […] No és admissible centrar la qüestió en la falta o millor, en el retard de l’avís de la cridada Es Alert, ja que la qüestió és molt més complexa”.

La defensa de Pradas nega també en l’escrit l’existència d’un comandament únic, sinó que el CECOPI és un òrgan complex. “Determinar la relació de causalitat en les morts produïdes, davant les múltiples concauses recurrents, i desconèixer-se quina norma reglamentària hauria incomplert la nostra defensada és, amb tots els respectes, un disbarat”, diu el recurs de Pradas contra l‘acte dictat per la jutgessa de Catarroja que va encausar l’ex-consellera i la va citar a declarar l’11 d’abril.

“Cap de turc”

L’escrit de la defensa de Salomé Pradas critica que la jutgessa haja iniciat el procediment penal, “encara que s’inspire en lloable propòsit de ‘fer justícia'”, i diu que tot s’ha de fer per a evitar que tornen a ocórrer fets com els del 2o d’octubre. I, per això, diuen, el procediment penal no és el més adequat. “Resulta absolutament inadmisible que se  seleccione com a ‘cap de turc’ la nostra representada, amb la pretensió de poder atribuir-li la responsabilitat penal de tots els morts per la seua posició institucional el dia 29 d’octubre de 2024”.

Tancar el procediment

El representant legal de l’ex-consellera demana que es tanque el procediment penal. Diu que la depuració de responsabilitats s’ha situat en l’àmbit polític amb les comissions d’investigació de les Corts i el congrés i el senat espanyols. “I en el pla jurídic, considerem que s’ha d’acordar la clausura del present procediment tant prompte com siga possible i dirigir el tret a l’àmbit contenciós-administratiu”.

No tenia competències

La defensa d’Emilio Argüeso també apel·la contra l’encausament tot dient que l’ex-secretari d’emergències no tenia competències sobre si s’enviava o no el missatge d’alreta, ni sobre el contingut, ni sobre l’hora en què s’havia d’enviar.

Els lletrats d’Argüeso insisteixen en la indefensió del seu client i en el fet que no els han informat en funció de què se li imputen fets presumptament delictius.

La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) ha emès un comunicat en què demana a Christopher Person, director de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, una “rectificació formal i oficial” per haver dit que no reconeixia la denominació Catalunya Nord per “neutralitat institucional”.

“Escup a la cara dels nord-catalans”: indignació i estupor amb el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà

En el comunicat, Joandomènec Ros i Aragonès, president de la fundació Universitat Catalana d’Estiu, diu que el senyor Person no deu fidelitat a “cap institució de la República Francesa, sinó a la Generalitat”, i diu que “la Generalitat de Catalunya té ben clar que el territori que, en virtut del Tractat dels Pirineus, li fou arrabassat a Catalunya ara fa tres segles i mig i que els habitants coneixen com a País Català és Catalunya Nord”.

Els ex-directors de la casa de la Generalitat a Perpinyà demanen la destitució del director actual

Sobre això, diu que la universitat “ha rebut sempre i amb satisfacció” durant les activitats culturals i acadèmia ho vol continuar fent, i per això demana la rectificació oficial i demana al Departament de Presidència, de qui depèn la Casa de la Generalitat a Perpinyà, es manifesti en el mateix sentit.

L’empresa xinesa SMM Information & Technology, especialitzada en la indústria del metall i l’energia, ha triat Barcelona per fer-hi el congrés Li-ion Battery Europe, la principal trobada de referència en l’àmbit de les bateries de ions de liti que organitza aquesta companyia. L’empresa asiàtica i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ho han anunciat en el marc d’una reunió de treball feta durant la missió institucional a la Xina per fomentar les relacions comercials entre ambdós territoris.

L’esdeveniment es farà el 3 i 4 de novembre d’enguany a Barcelona i reunirà una trentena d’expositors, més de vuitanta ponents i un miler de visitants.

Un anunci de lloguer a Barcelona de cada dos és de temporada. Ho indiquen dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OMH), que ha analitzat el portal Habitaclia com a referència. D’acord amb dades extretes de l’anàlisi del portal, el darrer trimestre del 2024, el 50,4% del total dels anuncis publicats a Habitaclia feien referència a lloguers de temporada. Són dades exposades pel codirector de l’observatori, Aleix Arcarons, en una comissió sobre habitatge a l’Ajuntament de Barcelona. Les dades també mostren que abans de l’aprovació de la llei de l’habitatge espanyola, el lloguer de temporada representava entre l’11% i el 32%, però s’ha arribat a enfilar fins a un 54,1% el tercer trimestre del 2024.

Les dades de l’OMH mostren, per tant, el creixement d’aquest tipus de contractes i ho fa per sobre de les dades de l’Incasòl. Arcarons ha intervingut com a ponent a la Comissió d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge, centrada en aquesta darrera sessió en la innovació en polítiques públiques a Europa per garantir el dret de l’habitatge.  “Sabem que està en augment, tant a Barcelona com en el context europeu”, ha dit tot afegint que hi ha ciutats europees que han regulat i els han reduït.

BComú i govern xoquen per la regulació

En la mateixa comissió, la presidenta de BComú, Janet Sanz, ha retret al govern de Collboni la seva “incapacitat” per fer una regulació ambiciosa mentre que la tinenta de batllia d’Habitatge, Laia Bonet, li ha replicat que hi estan treballant. Sanz s’ha demanat què està fent el govern de Collboni per evitar el lloguer de temporada fraudulent i ha denunciat que el partit socialista estigui blocant també la regulació a l’Estat. “Quant temps passarà fins que el socialista facin actuacions i no ens continuïn dient que s’ha d’estudiar o treballar?”, s’ha demanat, tot exigint al govern municipal que al govern s’hi ve “estudiat de casa”. Al seu torn, Bonet ha assenyalat que estan treballant per a una regulació que permeti acabar amb el contracte fraudulent del lloguer de temporada i habitacions. Segons ella, cal ser “coherents” i per això es va crear un grup de treball per modificar el Pla General Metropolità de manera que permeti fer un pla especial que convisqui amb la normativa autonòmica i estatal.

Alhora, ha assegurat que estan estudiant regulacions en l’àmbit de la compravenda d’habitatges en casos de compra per part de fons inversors. I és que Sanz ha posat sobre la taula altre cop el model d’Amsterdam i ha demanat que només es pugui comprar habitatge a Barcelona si és per residir-hi. Bonet ha afirmat que estan oberts a estudiar pràctiques d’altres països, però ha assenyalat que cada ciutat és diferent i no es pot simplement copiar i enganxar” polítiques.

Sanz revela que el seu propietari va oferir-li un lloguer de temporada

Durant la sessió, Sanz també ha revelat que el propietari del seu pis va fer-li justament una proposta “fraudulenta i il·legal” per convertir el pis on viu ella en lloguer de temporada i apujar-li el preu un 50%. En aquest sentit, ha matisat que ella és una “privilegiada” perquè coneix la normativa i va detectar que es tractava d’una proposta “fraudulenta”. Fonts de BComú matisen que en aquests moments Sanz està negociant amb la propietat i encara no és clar com es resoldrà el cas.

El model de París de reserva d’habitatge social

Durant la sessió també s’ha parlat del cas de París. Ian Brossart, senador i copresident de grup municipal comunista de l’Ajuntament de París, ha explicat el cas de la capital francesa, de la qual va ser regidor d’Habitatge del 2014 a 2023. Brossart ha explicat el cas d’èxit a la ciutat. Segons ha dit, el 2001 només hi havia un 13% d’habitatge social a París, però aquest ha crescut molt gràcies a l’aplicació d’una normativa de reserva que obliga a destinar un quart de les noves promocions a fer habitatge social. “Estàvem al 13% i l’objectiu era arribar al 25% el 2025. I es aquí on som”, ha dit. A més, ha destacat en positiu que gràcies  a la norma també s’ha impulsat la “mescla social”. Per exemple, ha destacat que hi havia districtes, com el setzè, el més “burgès”, on no hi havia habitatge social pràcticament i ha passat de l’1% al 8%. També ha assenyalat en positiu que la mesura ha permès canviar la concepció que l’habitatge social són barracons, ja que són pisos de qualitat i igual que els altres.

L’exregidor de París també ha explicat que la norma, que després s’ha reforçat, està “plenament acceptada”, si bé ha admès que a l’inici va generar debat. La política de reservar part de les noves promocions a habitatge protegit ha ressonat directament a la sala pel debat sobre la mesura del 30% a Barcelona.

Mentre que Sanz ha aprofitat l’ocasió per aplaudir el model de París i reiterar que cal més temps a Barcelona per veure resultats en l’aplicació de la mesura del 30%, Bonet ha reiterat que si hi ha consens aquí és precisament en el fet que la mesura “no ha funcionat” a Barcelona. “Però encara hi ha més gran consens en la necessitat que funcioni”, ha dit. Junts ha considerat “urgent” modificar la política.

Segons Bonet, les dades de París són atribuïbles també al fet que hi ha promotors socials i també ha apuntat que si el parc protegit creix a la capital francesa ho fa en gran part per la compra. Així, ha dit, no es pot fiar tot al 30%.

Facilitar la construcció

Precisament en relació amb la construcció de nou habitatge s’hi ha referit Francisco Diéguez Lorenzo, Director General de l’Institut de Tecnologia i Construcció. Diéguez ha assenyalat el dèficit d’oferta de nou habitatge i ha apuntat que els agradaria una regulació positiva i necessària si bé primer hi ha d’haver mercat. Per això, ha apuntat que calen solucions metropolitanes i facilitar la construcció d’habitatge. Sobre això, ha fet una crida a simplificar la tramitació administrativa i ha defensat la construcció industrialitzada com la construcció del futur i una palanca que pot ajudar a resoldre el problema de l’habitatge.

Al seu torn, el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Joan Ràfols, ha alertat de la “tempesta perfecta” que suposa que no hi hagi nova oferta, però sí més demanda i “cap sistema d’ajuts” des dels pressupostos de l’administració ni esquema financer per promoure habitatge social.

ERC, Junts i EH Bildu han demanat a la mesa de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, que presideix Arnau Ramírez (PSOE), que traslladi a la fiscalia la declaració de María Dolores de Cospedal. Ho ha verbalitzat al final de la sessió el diputat de Junts Josep Pagès, que considera que les contradiccions entre les paraules de l’ex-ministra espanyola i els àudios que l’incriminen en la guerra bruta “podrien ser indicadores de delicte”.

[VÍDEO] Inarritu enganxa De Cospedal mentint sobre Villarejo

Durant la compareixença, De Cospedal ha negat qualsevol vinculació amb l’operació Catalunya, que ha definit com a ficció. Així mateix, sobre els àudios de l’ex-comissari Villarejo que l’involucren de manera directa, ha dit que no en reconeix la veracitat perquè poden haver estat manipulats. “No reconec la veracitat d’aquests àudios. No sé quina ha estat la cadena de custòdia”, ha declarat.

El president de la comissió, en un frec a frec entre De Cospedal i la diputada Ione Belarra, ha recordat que l’ex-dirigent “està obligada a venir, dir la veritat, però no pas a contestar”.

Avui ha començat la comissió d’investigació sobre la gota freda al senat espanyol, amb la compareixença de dues veus tècniques: els catedràtics Juan Bautista Marco Segura i Félix Francés García. Per part seua, Marco, professor d’Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha rebutjat que la presa de Forata (Iàtova, Foia de Bunyol) tinguera un “risc greu” de trencament durant l’episodi de gota freda del 29 d’octubre.

“La presa de Forata, jo no estic d’acord que estiguera en un risc greu. La presa de Forata és una presa de gravetat, una presa de formigó, que no va arribar si més no a abocar per coronació. No va arribar ni al límit del sobreeixidor”, ha assegurat. En aquest punt, l’expert ha destacat que les comportes d’un embassament han d’obrir-se: “No estan per a guardar aigua en situació de crescuda, cal obrir perquè les preses, si l’aigua salta per damunt, es poden trencar”.

El catedràtic ha destacat que l’embassament de Forata és una presa d’arc-gravetat, el model més segur que existeix. Segons que ha dit, quan l’aigua salta per damunt d’aquestes preses és quan presenten risc. No obstant això, ha assenyalat que aquest fet no va arribar a passar perquè es van obrir les comportes i es va desaiguar.

Cal recordar que aquesta comissió va ser una proposta del PP. Com que té majoria absoluta a la cambra alta, va poder decidir sobre el llistat de la cinquantena de compareixent. A més, un altre fet a tenir en compte és que la Generalitat defensa que l’alerta Es-Alert es va enviar a la població quan el secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán, va advertir l’ex-consellera Salomé Padras del risc de trencament de la presa de Forata.

L’ex-secretària general del PP i ex-ministra, María Dolores de Cospedal, ha convertit la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya en una allau de negatives. “Això que vostè anomena policia política per mi és una creació fictícia i no ha existit mai”, ha dit sobre les clavegueres de l’estat. Així mateix, ha dit que no donava cap mena de veracitat i credibilitat als àudios de l’ex-comissari José Manuel Villarejo que l’incriminen en la guerra bruta. “Jo no he impulsat l’operació Catalunya, que també és ficció”, ha declarat.

Durant la sessió, De Cospedal ha reiterat la mateixa idea com a coartada per a espolsar-se qualsevol responsabilitat. “No reconec la veracitat d’aquests àudios. No sé quina ha estat la cadena de custòdia”, ha afirmat. De fet, amb un to arrogant, ha desafiat els diputats unes quantes vegades a presentar querelles si tenien cap indici de delicte. De totes maneres, l’ex-dirigent ha reconegut que es va reunir “sis, vuit o nou” ocasions amb Villarejo, tot i que no va ser mai per parlar sobre Catalunya.

Segons De Copedal, va ser ella qui va demanar el telèfon de l’ex-comissari perquè li donés informació sobre les filtracions en la causa judicial contra Rita Barberà. “No va dir mai res que no fos de domini públic. Vaig actuar com hauria actuat qualsevol”, ha insistit. Ara, entre l’allau de negatives, l’ex-secretària general s’ha entrebancat i se li ha escapat una mentida i ha assegurat que totes les reunions amb Villarejo es van fer quan l’ex-comissari no era actiu.

[VÍDEO] Inarritu enganxa De Cospedal mentint sobre Villarejo 

“Ell estava retirat o en excedència”, ha dit més d’una vegada, quan en realitat es va jubilar el 2016. La seva excedència de la policia espanyola va ser entre 1983 i 1993, quan va muntar l’entramat empresarial que li acabà reportant una fortuna de milions d’euros. “Sabem que les reunions van ser quan el PP governava”, li ha etzibat el diputat d’EH Bildu, Jon Inarritu.

“Parli en castellà”

En la intervenció del diputat de Junts, Josep Pagès, hi ha hagut una incidència amb els micròfons i l’ex-ministra li ha reclamat que parlés en castellà. “Veig que el parla molt bé”, ha dit. “Aquesta és una comissió que s’ha fet a instàncies de Junts”, li ha respost en català el diputat, que de retruc ha animat a De Cospedal a presentar una querella contra els mitjans si creu que els àudios que l’incriminen no són reals.

L’ex-secretària general ha respost gairebé totes les preguntes de Pagès amb un “no”. En aquest sentit, ha negat pressionar els jutges per obrir la via judicial de l’operació Catalunya i haver pagat 50.000 euros perquè Vicky Álvarez, ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola, denunciés el comptes de la família Pujol a Andorra. “No reconec la veracitat d’aquestes converses […] No sé com s’han fet les transcripcions, ni com s’han tractat aquests àudios”, ha reiterat sobre informacions periodístiques que la incriminen.

“Utilitzar tots els mitjans de l’estat”

A preguntes del diputat d’ERC, Francesc Marc Álvaro, De Cospedal ha dit que tenia “total confiança en què Rajoy freneria el procés”. Un suport, segons que ha afegit, també ha fet extensible a l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz i l’ex-vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría, amb qui estava visiblement enfrontada.

“Confiava i continuo confiant en el lideratge del senyor Rajoy per utilitzar tots els mitjans de l’estat per frenar l’intent de cop d’estat”, ha continuat l’ex-secretària general, abans de matissar: “Això inclou tots els ressorts legals. Inclou l’article 155 i tota l’assumpció de les competències.”

Álvaro ha preguntat a De Cospedal si va fer servir mitjans il·legals o irregulars per aturar el procés. “Jo mai vaig fer tal cosa […] Reitero que no hi tinc res a veure”, ha respost. Arran de les repreguntes, s’ha tornat a espolsar qualsevol responsabilitat. “Jo no era la responsable del ministeri de l’Interior, però no crec que existís la policia paral·lela que actuava en benefici del partit de govern. Ho nego”, dit.

El diputat d’ERC ha tancat la intervenció amb una dicotomia. “Què és més importat per vostè. La salut de l’estat de dret o la unitat d’Espanya?”, li ha demanat. “Les dues coses”, ha respost.

Enganxada entre PSOE i PP

De Cospedal ha negat haver reportat a l’aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, sobre l’operació Catalunya. “No pots reportar res sobre una cosa que no existeix”, ha dit al diputat del PSOE, Manuel Arribas. L’ex-secretària general també ha negat qualsevol implicació en la compra i en l’ús del programari espia Pegasus. “No assumeixo res”, ha dit.

Arribas ha hagut de demanar empara a la mesa de la comissió arran dels sorolls i comentaris dels tres diputats del PP —entre els quals hi ha Rafael Hernando—, que tallaven les preguntes amb to burleta.

Els embassaments de les conques internes de Catalunya ja són al 55,5% de la seva capacitat, segons les darreres dades publicades per l’Agència Catalana de l’Aigua, corresponents als registres d’ahir. El volum embassat total és de 385,57 hectòmetres cúbics d’aigua, gairebé tres vegades més que fa un any, quan n’hi havia tan sols 107,13 hm³ (15,4%).

L’augment de reserves afecta tots els embassaments. El cas més destacat és el de Sau (Osona), que ha passat de 6,33 hm³ fa un any (3,83%) als 85,76 actuals (51,9%). També cal remarcar l’increment de Susqueda (Selva), que ha passat de 48,04 hm³ (20,62%) a 100,64 hm³ (43,19%), i el de la Baells (Berguedà), que frega la plena capacitat amb 101,13 hm³ (92,4%), molt per sobre dels 22,68 hm³ (20,7%) d’ara fa un any.

A Darnius Boadella (Alt Empordà), el volum s’ha multiplicat pràcticament per cinc: de 7,06 hm³ (11,5%) ha passat a 34,26 hm³ (56%). I a la Llosa del Cavall (Solsonès), l’augment també ha estat notable: de 13,16 hm³ (16,45%) a 38,49 hm³ (48,1%). El de Sant Ponç (Solsonès) fa un any tenia 7,14 hm³ (29,3%), i ara en té 16,91 hm³ (69,3%).

Els embassaments més petits del sistema, com els de Foix, Siurana i Riudecanyes, també mostren millores significatives, especialment el de Foix, que avui conté més aigua que no pas la seva capacitat nominal (101%).

Aquest canvi de tendència s’explica sobretot per la pluja de les darreres setmanes. Tot i la millora, les autoritats continuen demanant prudència, perquè la recuperació no és uniforme i alguns embassaments –com Siurana, amb només el 18,9% de la seva capacitat– continuen molt baixos.

Comparativa amb la mitjana dels últims anys

Tot i la millora respecte de l’any passat, el volum embassat continua per sota la mitjana dels darrers cinc anys (387,54 hm³) i molt per sota de la mitjana de la darrera dècada (455,72 hm³). Això indica que la situació s’ha estabilitzat, però que encara no s’ha tornat a nivells considerats habituals.

L’autor de còmics i il·lustrador Paco Roca és l’autor de la imatge de la 60a edició de la Fira del Llibre de València, que serà del 24 d’abril al 4 de maig. Al cartell, les portes del recinte dels Jardins de Vivers, l’escenari tradicional de la fira, es converteixen en les pàgines d’un llibre en què s’endinsen els visitants per a descobrir noves lectures i històries.

Paco Roca (València, 1969) és ara mateix un dels autors de còmic valencians més reconeguts, nacionalment i internacional, i les seues obres han estat traduïdes a una dotzena de llengües. Ha estat guardonat, a més d’altres, amb el Premi Nacional del Còmic 2008, el Goya al millor guió adaptat per Arrugues el 2011, l’Excellence Award de Japó, l’Inkpot Award a la Comic-Con de San Diego el 2019 i l’Eisner 2020 a la millor obra estrangera. També ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2021 del Ministeri espanyol de Cultura i el 2023 el Premi al Mèrit Cultural Ciutat de València. La seua darrera obra, El abismo del olvido, centrat en la lluita per la memòria de les persones afusellades pel franquisme al cementiri de Paterna (Horta Nord), va vendre en poc més d’un mes els 40.000 exemplars de la primera edició.

A la Fira del Llibre de València de l’any passat, Roca va rebre el Premi a la Trajectòria, un guardó significatiu, car es tractava de la primera vegada que es premiava un autor de novel·la gràfica i còmic. A més a més, la seua presència a la fira va generar llargues cues de lectors que volien fer-se amb una signatura.

La fira reconeix la trajectòria de Raquel Ricart

L’escriptora de Bétera (Camp de Túria) Raquel Ricart serà guardonada amb el premi Fira del Llibre de València, que s’atorga d’ençà del 2019, amb la finalitat de reconèixer la trajectòria i l’aportació literària. Ricart ha conreat diferents gèneres literaris, sempre en català, i ha estat reconeguda amb nombrosos guardons, com ara el Premi Andròmina de narrativa per la novel·la Les ratlles de la vida, que també obtingué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. La seua darrera obra literària, El dit de Déu, ha estat reconeguda de nou amb el  Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, l’any 2023. Es tracta, fins ara, de la seua novel·la més rica i complexa, en què tres línies narratives s’entrelliguen i emmirallen entre elles per donar a llum una història d’amistat, supervivència i perdó.

Carme Manuel, pregonera de la fira

La Fira del Llibre de València s’inaugurarà el dijous 24 d’abril i a les 17.00 es farà la passejada institucional. Més tard, hi haurà els parlaments i el pregó oficial, que enguany anirà a càrrec de Carme Manuel, catedràtica d’anglès en el Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València. Imparteix d’ençà de 1992 classes de literatura nord-americana, matèria sobre la qual ha publicat i editat nombrosos treballs.

L’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal ha reconegut a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que es va reunir “entre sis, vuit o nou” vegades amb l’ex-comissari José Manuel Villarejo. Tanmateix, no ha volgut dir res sobre el contingut de les reunions, tret que va ser ella qui va demanar-ne el número de telèfon.

De Cospedal s’atrinxera i nega l’operació Catalunya: “Presentin una querella si tenen proves”

“No recordo qui em va presentar Villarejo. Recordo que va ser quan hi havia una investigació amb secret de sumari sobre la batllessa de València, la senyora Rita Barberà. I es feien filtracions. Em van dir que hi havia un comissari retirat que en tenia informació i vaig demanar-ne el telèfon”, ha declarat.

De totes maneres, De Cospedal ha assegurat que totes les reunions amb Villarejo s’havien fet quan l’ex-comissari no era actiu. “El senyor Villarejo no va dir mai res que no fos de domini públic. Vaig actuar com hauria actuat qualsevol”, ha afegit, abans d’insistir que totes les reunions s’havien fet quan ell “estava retirat o en excedència”.

Villarejo es va jubilar el 2016. La seva excedència de la policia espanyola va ser entre 1983 i 1993, quan va muntar l’entramat empresarial d’espionatge que li acabà reportant una fortuna de milions d’euros. “Sabem que les reunions van ser quan el PP governava”, li ha respost Inarritu.

L’ex-secretària general ha llevat importància a la mentida i ha negat haver parlat amb Villarejo sobre Catalunya. “Jo no he impulsat l’operació Catalunya, que també és una ficció”, ha reiterat.

Dagoll Dagom tancarà la seva trajectòria de 50 anys al teatre Victòria el 13 de juliol amb l’última funció de la quarta reposició de Mar i cel, el seu musical més reeixit. Fins ara, aquesta edició ja ha venut 300.000 entrades i ha exhaurit les localitats en 192 funcions. La temporada, que acabarà amb 303 funcions en 44 setmanes des de l’estrena del 19 de setembre, manté l’ocupació plena fins a finals de maig i gairebé totes les entrades venudes fins a mitjans de juny, per això han obert la venda per a totes les funcions restants.

[VÍDEO] Les quatre generacions de Blanques de ‘Mar i cel’ canten juntes “Per què he plorat?”

La companyia oferirà quatre funcions accessibles el 27, 28 i 29 de juny, amb subtitulat adaptat, audiodescripció, bucle magnètic individual i so amplificat. El 27 de juny es farà un passeig escènic amb audiodescripció que permetrà a les persones amb discapacitat visual tocar elements d’atrezzo, escenografia i vestuari.

A més, Coralí Espuña ha adaptat el musical en una novel·la gràfica que inclou el text íntegre de l’espectacle. Aquesta història d’amor impossible entre el pirata morisc Saïd i la cristiana Blanca reviu en un còmic de 116 planes que Yermo Ediciones publicarà el 10 d’abril.

Mar i cel, basat en l’obra d’Àngel Guimerà amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala, ocupa un lloc central en la trajectòria de Dagoll Dagom. Aquest relat sobre la confrontació entre cultures i religions és una metàfora del món, on els seus habitants persisteixen a lluitar i odiar-se per raons que ja fa temps que haurien d’haver desaparegut.

Albert Guinovart: “‘Mar i cel’ em va canviar la vida”

El govern ha arribat a un acord amb ERC per a aplicar una rebaixa de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per als treballadors que cobren menys de 33.000 euros bruts l’any, segons que ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN. L’anterior executiu de Pere Aragonès ja volia impulsar aquesta reforma amb el suport del PSC, però no va prosperar perquè el parlament va tombar el pressupost del 2024 amb el vot en contra dels Comuns, que va precipitar un avançament electoral.

Fonts d’ERC expliquen que la proposta preveu una rebaixa d’un punt de l’IRPF, fins al 9,5%, en el primer tram de tributació de l’escala autonòmica, beneficiant tres de cada quatre contribuents. Per exemple, una persona que tingui ingressos de 24.900 euros estalviaria 125 euros en la declaració de la renda. ERC defensa que la mesura beneficiarà les classes mitjanes, que considera les més afectades pel cost de la vida.

La rebaixa de l’IRPF és la mateixa que el govern d’Aragonès va incloure a la llei d’acompanyament del pressupost del 2024, que no va prosperar al Parlament principalment per l’oposició dels Comuns, especialment pel desacord sobre el Hard Rock. Ara, caldrà veure si la reintroducció de la rebaixa troba prou suport al parlament, ja que els vots del PSC i ERC no serien suficients.

D’altra banda, en setmanes recents, el govern i els Comuns han acordat mesures fiscals com l’increment de la taxa turística i l’impost de transmissions patrimonials per als grans tenidors. El govern d’Illa negocia amb els socis d’investidura el suplement de crèdit que permetria d’incrementar la despesa en 4.000 milions d’euros, tenint en compte que enguany no hi haurà nous pressuposts.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària ha emès una alerta per la presència de salmonel·la en rostes de les marques Frit Ravich i Sun Snacks, distribuïdes a Catalunya, el País Valencià i territoris espanyols. L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha informat que l’empresa fabricant va detectar el bacteri durant els autocontrols i ho va comunicar a les autoritats, tal com marca la legislació per evitar posar aliments no segurs a disposició del públic. El producte s’està retirant del mercat i, com a mesura de precaució, les autoritats sanitàries recomanen de no consumir-lo.

En concret, són les bosses etiquetades com a Chicharrones de cerdo (sabor barbacoa) de Frit Ravich, amb números de lot 3001 i 2301 per les bosses de 50 g, i 3101 per les bosses de 800 g. També, les etiquetades com a Torreznos (sabor a barbacoa) de Sun Snacks –marca blanca comercialitzada per ALDI– amb número de lot 2901 i 2001 per a bosses de 90 g.

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, en la informació publicada a la seva web, que si algú que n’ha menjat té símptomes compatibles amb la salmonel·losi, vagi a un centre de salut. La majoria de persones afectades per salmonel·losi tenen diarrea, rampes abdominals, febre, mal de cap, nàusees i vòmits entre un i tres dies després de la infecció. Els símptomes acostumen a ser lleus i duren entre quatre i set dies, però en alguns casos, la malaltia pot requerir hospitalització i agreujar-se.

El govern de Marga Prohens insisteix a dur a terme el pla de segregació lingüística als centres educatius, tot i el fracàs de la primera convocatòria en què s’hi van adherir només onze, i tots concertats. A més, el vol ampliar a secundària. Així ho ha advertit el sindicat STEI després de la reunió de la mesa sectorial d’educació d’avui.

L’STEI ha acusat el conseller Antoni Vera de “no complir” el compromís adquirit davant la Xarxa Educativa per la Llengua –de la qual l’STEI en forma part– de no oferir el pla a secundària. A més, Vera havia promès de no tornar a convocar el pla de segregació a primària fins que hi hagués una avaluació del funcionament del primer any. “Res d’això s’ha complert”, han dit.

En principi, el pla començava el curs 24-25 i s’allargava fins al 26-27. Ara, però, i per voler tenir un mostreig més gran, Vera vol repescar els que no van participar en la convocatòria del curs actual, de manera que el pla s’allargaria fins al 27-28.

Desigualtats entre centres

“A més de no tenir cap fonament pedagògic i de no comptar amb cap mena d’estudi previ i, per tant, ser només una preocupació ideològica, contradiu la Llei d’Educació de les Illes en l’article 35, en el que s’especifica que cap alumne no podrà ser segregat per motiu de llengua”, al·lega el sindicat.

També insisteixen que s’invaliden articles de la Llei de Normalització lingüística i han convidat la conselleria a rectificar i retirar definitivament la mesura. I han dit que crea desigualtats entre els centres docents, atès que dota de més recursos a escoles, instituts i centres concertats que s’hi adhereixin. El coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, s’hi ha referit avui en conferència de premsa com “pla de subvenció de certs centres concertats.”

També ha assegurat que “tornarà a ser un fracàs amb els noms i llinatges del senyor Vera”, atès que “ara ja no és el pla de Vox, és el pla del senyor Vera, de la senyora Prohens i del PP”. Prohens ha decidit de mantenir el pla de segregació tot i la ruptura amb Vox qui, en principi, els ho va imposar.