Tres estats de la Unió Europea voten avui en unes eleccions que poden ser decisives i marcar el rumb dels mesos vinents al continent. Malgrat que els contextos són diferents, en tots els casos hi ha una pugna entre els projectes europeistes i forces autoritàries, i el resultat es preveu que no solament determinarà el futur d’aquests estats, sinó que poden condicionar l’agenda europea en àmbits clau com la defensa, la política migratòria, la cohesió social i el suport a Ucraïna.

Especialment, les eleccions a Romania i Polònia poden reforçar un eix autoritari a l’Europa central que ara es troba en hores baixes i que té Viktor Orbán, a Hongria, i Robert Fico, a Eslovàquia, gairebé com a únics representants.

Romania: l’ultra que pot girar l’esquena a Ucraïna

Els ciutadans de Romania voten avui en la segona volta presidencial, marcada per una forta polarització al país. El candidat ultranacionalista George Simion, que va obtenir un 40,96% dels vots a la primera volta, és considerat el favorit contra l’independent proeuropeu Nicușor Dan, batlle de Bucarest.

Simion es reivindica hereu del pro-rus Calin Georgescu, inhabilitat per la justícia després de la primera volta del novembre, anul·lada de manera polèmica per ingerències russes.  Inspirat en Viktor Orbán i alineat amb el president nord-americà Donald Trump, Simion podria capgirar el rumb geopolític d’un estat fonamental en el flanc oriental de l’OTAN, i ja ha suggerit que vetarà el nou ajut militar a Ucraïna. Alhora, ha promès de donar un paper a Georgescu, probablement el de primer ministre.

Aquesta setmana, milers de persones s’han mobilitzat a Bucarest en contra de l’extrema dreta i per defensar la continuïtat europea del país amb el lema “Un sol camí: Europa”. L’alternativa, Nicușor Dan, va aconseguir solament un 20,99% dels vots en la primera volta i va entrar per la mínima en aquesta segona votació; tanmateix, ara té l’esperança de rebre el suport de tota l’oposició enfront de l’ascens de la ultradreta. Les enquestes revelen un resultat extremadament ajustat entre tots dos candidats sense que hi hagi un guanyador clar.

La victòria de Simion podria desembocar en una crisi governamental i obrir un període de forta inestabilitat a totes les institucions romaneses. De fet, l’endemà de la primera volta de les eleccions, el 5 de maig, el primer ministre del país, Marcel Ciolacu, ja va dimitir arran del fracàs del seu candidat, més pro-europeista que els dos que han accedit a la votació definitiva.

Tot i compartir bona part del discurs i actitud de Viktor Orbán i bona part dels posicionaments polítics a escala europea, tots dos dirigents tenen posicions irreconciliables en l’àmbit nacional. El candidat romanès és ultranacionalista, cosa que ha ocasionat un xoc amb la gran comunitat hongaresa de Transsilvània, que té el suport públic del primer ministre hongarès.

Polònia: barrar el pas a la ultradreta

Polònia viurà avui la primera volta de les eleccions presidencials. L’actual cap d’estat és Andrzej Duda, vinculat al partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), que ha dominat la política del país de manera gairebé hegemònica durant una dècada. Tanmateix, i arran de la unió de l’oposició, van perdre les eleccions parlamentàries del 2023, fet que va portar l’ex-president del Consell Europeu Donald Tusk a esdevenir primer ministre.

No obstant això, el president Duda, que no es pot presentar a la reelecció, ha impedit bona part de l’activitat legislativa de la majoria, fins fa poc, opositora. Per exemple, ha vetat una llei que garantia l’accés sense recepta a la píndola de l’endemà, i també la reforma dels mitjans de comunicació i el reconeixement de la llengua silesiana.

De manera que, en aquestes eleccions, hi ha en joc de fer fora totalment la ultradreta de les institucions i poder revertir i impulsar polítiques alternatives després d’anys de govern de Llei i Justícia. En canvi, una victòria del candidat ultradretà Karol Nawrocki podria debilitar els plans de reforma del govern de Tusk d’ara i fins d’ací a dos anys, quan hi ha d’haver noves eleccions.

La gran alternativa és el liberal europeista Rafał Trzaskowski (KO), actual batlle de Varsòvia, que fa quatre anys es va quedar a les portes de ser president, amb un 48,97% a la segona ronda de les eleccions del 2020. Enguany, encapçala les enquestes amb les propostes de facilitar l’aprovació de lleis vetades per Duda i promoure una llei de silesià, la reforma del sistema judicial, legalitzar l’avortament i accedir a la píndola de l’endemà sense recepta mèdica.

Fins fa pocs mesos, semblava que la segona volta de les eleccions seria sens dubte una pugna entre Nawrocki i Trzaskowski, però darrerament ha aparegut un candidat que podria trencar aquesta divisió tradicional: l’ultradretà Sławomir Mentzen, cap del partit Konfederacja i que ja estat titllat de trumpista. Mentzen ha crescut amb força a les xarxes socials, especialment a TikTok, amb un discurs contra l’ajuda a Ucraïna, antifeminista i euroescèptic, ple de referències a la llibertat de mercat i valors ultraconservadors.

Una victòria de qualsevol dels dos candidats ultradretans, i més si es combina amb la presidència de Simion a Romania, pot representar un tomb radical cap a la ultradreta a l’Europa de l’Est, que deixi Ucraïna més sola. Tot i tenir un tarannà més pro-ucrainès, Nawrocki ha criticat durament el president Volodímir Zelenski perquè, a parer seu, s’ha comportat “de manera aindecent” amb els seus aliats, i s’ha fet ressò de les crítiques del vice-president nord-americà J.D. Vance, que va assegurar que Zelenski no havia estat prou agraït pel suport rebut.

De fet, les eleccions d’avui estan tan vinculades, i les polítiques són tan similars, que Nawrocki i el romanès Simion han fet un acte conjunt. Tot i que Romania, com Polònia, té un sistema parlamentari, els presidents d’ambdós països són comandants de les forces armades i tenen una influència significativa sobre la despesa militar i la política exterior.

Portugal: nova batalla entre esquerra i dreta, amb l’obra de Chega

Per la seva banda, els portuguesos voten avui en unes noves eleccions legislatives, les terceres en tres anys. Aquestes darreres s’han convocat arran de la caiguda del govern de Luís Montenegro (Aliança Democràtica), que no va superar una moció de confiança que havia presentat enmig de la polèmica relacionada amb els seus negocis familiars. Els mitjans de comunicació van revelar les activitats de Spinumviva, una empresa fundada per Montenegro quan era fora de la política i que ara gestionen la seva dona i els seus fills. Segons les informacions publicades, la companyia va rebre pagaments d’empreses amb les quals Montenegro havia tingut vincles professionals, com ara, Solverde.

Ara, la corrupció ha estat novament una de les grans qüestions del debat electoral. De fet, cal recordar que les darreres eleccions, del març del 2024, ja es van convocar arran de la dimissió d’António Costa com a primer ministre, enmig d’un escàndol de corrupció que afectava el seu govern. La política portuguesa, doncs, ha estat protagonitzada per legislatures curtes i escàndols polítics, cosa que ha causat un cansament evident entre els electors.

Les enquestes mostren un resultat ajustat entre blocs. El partit més votat tornaria a ser el de Montenegro, tot i una millora de Pedro Nuno Santos, que representa una nova generació de dirigents socialistes. El Partit Socialista té complicat de poder configurar un govern arran de la crisi que viuen el Bloc d’Esquerres i el Partit Comunista, que han perdut l’impuls que els va permetre de formar la geringonça, l’aliança d’esquerres que els va permetre de governar entre el 2015 i el 2019.

Tot apunta que el partit d’extrema dreta Chega es mantindrà en tercer lloc. Encapçalats per l’ex-comentarista televisiu André Ventura, conegut pels atacs racistes contra la comunitat gitana i un discurs populista i autoritari, podria, pel cap baix, de tenir prou escons per a evitar que es pugui formar cap majoria que no passi per ells o per una gran coalició entre la dreta i els socialistes, cosa que tornaria a deixar la legislatura en una situació d’extrema fragilitat.

Així que, novament, la ultradreta tindria un paper protagonista en les eleccions; ara com ara, Montenegro ha descartat de pactar amb l’extrema dreta, però plana l’ombra del dubte sobre si podria canviar de parer si això li permet de conservar el poder.

 

Imaginem en Marc, un adolescent de setze anys que estudia en un institut on, malgrat estar envoltat de companys, se sent tot sol. En una sessió de tutoria decideix d’explicar com se sent al seu professor. Diu que quan es lleva es troba desconnectat, que durant les classes experimenta una sensació d’aïllament i a casa seva es tanca a l’habitació sense trobar motivació per a estar amb els seus amics. En Marc confessa que, sovint, sent falta de suport en el seu entorn familiar i educatiu, i això fa que es qüestioni el seu lloc en la societat. Només mostra interès i experimenta una sensació de connexió quan juga en línia.

Com en Marc, cas fictici, molts adolescents se senten sols, malgrat que, en aparença, no estan aïllats. La solitud no desitjada és un problema que afecta especialment els joves. Per què?

Factors determinants i causes

Les societats occidentals han experimentat una transformació social marcada per l’individualisme, la globalització i l’auge de les tecnologies digitals. Tot plegat ha contribuït a fer créixer el sentiment de solitud no desitjada.

Parlem de solitud no desitjada perquè, lluny de ser una elecció personal, reflecteix la deterioració dels vincles socials i de les estructures familiars i comunitàries, essencials per a consolidar el sentiment d’identitat i pertinença.

Les tecnologies digitals faciliten el contacte a distància, però poden tenir la contrapartida d’establir relacions més superficials i despersonalitzades, cosa que pot derivar en un sentiment de soledat. La virtualitat, a diferència de les interaccions cara a cara, limita l’empatia i la connexió emocional plena.

A més, la transformació de la vida familiar i comunitària és un altre determinant crucial. La desintegració gradual d’estructures tradicionals –on la família i la comunitat exercien un paper central en el suport social i emocional– ha fet créixer la dependència de l’individu en si mateix. Aquesta evolució estructural normalitza la soledat i afecta uns quants grups poblacionals, especialment adolescents i joves que es troben en un procés vital de cerca de la pròpia identitat i del sentit de pertinença.

Impacte especial en noies adolescents

A l’estat espanyol, la solitud no desitjada afecta especialment adolescents i gent gran. Segons el meu últim estudi, els adolescents registren nivells de solitud no desitjada catorze punts percentuals més que la mitjana de la població general. Aquesta situació és preocupant, perquè percebre falta de suport emocional i escassetat de vincles sòlids en aquesta etapa de la vida pot causar problemes socials i psicològics.

Els qui experimenten solitud solen percebre la seva salut més negativament i, a més, es troben menys capacitats per a afrontar i recuperar-se dels problemes. Aquesta vulnerabilitat afavoreix els problemes de salut mental, i els afebleix a l’hora d’encarar l’estrès i les incerteses del pas a la vida adulta.

A més, les adolescents presenten taxes de soledat significativament superiors a les dels nois, especialment en el grup de divuit anys a vint-i-quatre. El 20,7% de les joves han tingut problemes psicològics de manera contínua aquests darrers mesos, en comparació amb el 13,3% dels homes; el període més crític és entre vint anys i vint-i-quatre.

Per contra, la incidència de suïcidis en l’adolescència és significativament més alta en homes que no en dones. Hi ha una clara disparitat: els homes presenten una taxa més elevada de suïcidi; en canvi, les dones solen cercar més ajut. En aquesta diferència hi poden influir factors culturals i socials, com l’estigma que encara envolta la salut mental entre alguns homes i les diverses expectatives relacionades amb els rols de gènere. Aquests condicionants poden fer que els homes, en cas de dificultats socials o mentals, no demanin ajuda i no accedeixin als recursos d’orientació i suport.

Propostes d’intervenció

La solitud no desitjada obliga a replantejar el rol de la comunitat, la família i les institucions (especialment els centres educatius) en el procés d’integració social dels adolescents. La solitud no desitjada és un símptoma de problemes estructurals en la societat postmoderna. Per això, es fa imprescindible dissenyar estratègies d’intervenció que contemplin el suport psicològic i la generació d’espais de trobada i diàleg.

Hi ha unes quantes estratègies per a combatre la solitud no desitjada:

• Millorar les tutories als centres educatius per a identificar riscs primerencs i oferir suport emocional.
• Promoure activitats comunitàries, culturals, esportives i artístiques que enforteixin els llaços interpersonals i construeixin xarxes de suport, en centres juvenils municipals, associacions culturals, ONG, centres educatius, clubs esportius i organitzacions religioses.
• Fer intervencions relatives a la salut mental amb teràpies grupals i individuals, tallers i campanyes de sensibilització que previnguin conductes autolesives i suïcides.
• Impulsar polítiques públiques inclusives per fomentar la connexió social i reduir l’aïllament individual, especialment dels adolescents. Per exemple, a Barcelona hi ha una estratègia municipal contra la soledat 2020–2030. I a Madrid, un projecte estratègic per a prevenir la solitud no desitjada al servei de salut.

El cas d’en Marc exemplifica com es manifesta la solitud no desitjada en el dia a dia i la importància de tenir sistemes de suport efectius. Tan sols amb la identificació primerenca de l’aïllament i la intervenció oportuna es podrà evitar la deterioració de la salut mental. Les institucions i el conjunt de la societat han d’assumir la responsabilitat de fomentar entorns comunicatius i afectius que restaurin en els adolescents la confiança en la seva capacitat per a integrar-se en la comunitat.

Joan Tahull Fort és professor de sociologia de l’educació a la Universitat de Lleida.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

Veure algú en el món cultural, durant més de quaranta anys, actuar, prendre la paraula en l’espai públic, obrir camins per als més joves, crear estructures docents, de producció i d’arxiu, sense fer cap mal pas ni cap mal a ningú, no passa cada dia. No és l’única persona que he tingut i tinc la sort de tractar que treballa sense fer soroll en aquest món d’alta competició i travetes, i per fortuna unes quantes d’aquestes persones baròmetre de la generositat genuïna de fer del món cultural un paisatge habitable les tenim actives entre nosaltres. En la mort d’Antoni Mercader, la memòria és un film d’imatges vives que des que el vaig conèixer honoren la trajectòria d’aquest home de cultura.

Com concentrar en poques paraules qui era. Ho provaré, conscient que corro el perill de reduir-lo i que ell creuria que en faré un gra massa. No, en tot cas, en faré un gra massa poc. Aquest home nascut a Banyoles el 1941 va ser i és per sempre un dels pioners del videoart i la contrainformació al país i de les imatges que en els primers anys setanta escapaven al rigor mortis d’aquella dictadura que semblava eterna i ens mostraven la vitalitat en pobles i ciutats sense maquillar res, anys abans d’internet. Imatges que vistes en perspectiva ens avisaven que la iconosfera prèvia a l’inimaginable llavors món digital podia ser un bé social planetari de comunicació lliure entre persones i entre comunitats, o el seu contrari. Raó no els ha mancat, a aquells visionaris del Grup de Treball, col·lectiu d’art conceptual que enllaçava creació, els afores i els marges del mercat, pensament crític i intervenció social.

Coherent amb aquest ideari, Mercader va comprendre de seguida que unes pràctiques artístiques i comunicatives així necessitaven no sols creadors, com ell mateix havia començat, sinó sobretot estructures. S’hi va llançar amb dedicació constant i sense ostentació. Quina cosa ridícula, imaginar el Merca fent ostentació de tot això. Només en feia del gavadal de càmpings que amb la dona i els fills havien recorregut amb entusiasme, fins al punt que una foto d’ell en un càmping és ara el recordatori de la seva existència.

Es va convertir en promotor de l’obra d’artistes i va alçar estructures de producció i sobretot d’arxiu. A ell se li deu la mediateca de la Fundació la Caixa, de quan ho era de debò i que en part va deixar de ser el que havia estat quan es va carregar aquest arxiu extraordinari que a hores d’ara no se sap on para. Atès que el millor artista és l’artista mort i ara el Merca ho és, tal vegada encara ens farà des del més enllà el servei de recuperar la mediateca.

Inseparable d’Antoni Muntadas, la reconeguda trajectòria del qual en els últims anys és també un reconeixement del treball sostingut d’arxiu i difusió sobre la seva obra d’Antoni Mercader. Molts altres artistes audiovisuals pioners i recents hi estan vinculats, basti aquesta parella artística de fet, el Munti i el Merca, com a exemple seminal. També podríem parlar d’un trio, amb el dissenyador i referent de la museografia Enric Franch, el llegat del qual Mercader va recuperar.

Com formular, hi torno, tot el que ha fet i ens llega aquest home. Historiador, comissari d’exposicions, director, assessor i coordinador de projectes, productor audiovisual i multimèdia, li reconeix el MACBA. Un dels fundadors de la Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans, hi afegeixo la seva docència, que compta força. El vaig retrobar als estudis de comunicació audiovisual de la UPF. Va ser de l’equip fundador. Això també se li ha de reconèixer, que no va ser gens menor la seva contribució.

Després de defensar la tesi, dedicada a la iconosfera relacional preludi d’internet que llavors començava, no va aconseguir plaça a la Fabra per aquelles coses sovint pròpies del món acadèmic en aquest cas. Molta condescendència sobrada convençuda dels seus drets virils convertits en pretesos arguments acadèmics davant un home i bon acadèmic que defensava la seva feina amb veu serena sense trepitjar ningú. Per sort per a l’ensenyament artístic audiovisual el va cridar la Universitat de Barcelona amb una plaça de professor titular, que va ocupar els darrers anys i des de la qual va continuar facilitant i obrint camins als alumnes, alguns dels quals avui remenen cireres. Mercader era un catalitzador. El vaig substituir a la UPF en l’assignatura d’art contemporani, em va avisar de seguida. Li dec això i molt més. La veritat, diria que tots, al país, li devem molt.

Sóc prou conscient que en la cultura necròfila dominant això que escric ara ho diem de tots els morts que han ocupat ni que sigui un polsim del món cultural, gairebé com si els agraíssim el traspàs perquè d’aquesta manera els podem reconèixer tot allò que no els hem reconegut en vida, però, mira, en el cas d’Antoni Mercader és ben bé així. Li devem molt.

amb l'actuació de Pep i Ma. José Músics - Lloc: Ateneu Arenyenc

RTVE ha llançat un missatge breu a favor de Palestina abans de començar la retransmissió de la final d’Eurovisió: “Davant els drets humans, el silenci no és una opció. Pau i Justícia per a Palestina.” En canvi, France 2 no n’ha fet cap comentari.

Ni la televisió d’Andorra ni les televisions de la resta dels Països Catalans emeten el festival d’Eurovisió. Anys enrere, entre el 2004 i el 2009, la televisió pública andorrana va transmetre el festival en català tot coincidint amb la participació d’Andorra a Eurovisió; però quan va deixar de concursar-hi també va haver d’interrompre’n les transmissions.

El text de RTVE, difós en castellà i anglès, arriba després de la polèmica provocada per les paraules dels comentaristes Tony Aguilar i Julia Varela durant la semifinal en què va actuar Israel, quan van recordar els morts a Gaza. Arran d’aquella intervenció, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha amenaçat RTVE amb sancions, motiu pel qual la cadena pública espanyola ha instat l’organisme europeu a obrir un diàleg sobre la participació israeliana al certamen. Durant la retransmissió de la final, els locutors no hi han fet cap menció.

Com veure Eurovisió 2025 en català i tot allò que cal saber per a seguir la final

La participació d’Israel ha generat protestes arreu d’Europa per la diferència de tracte amb Rússia, que fou vetada per la invasió d’Ucraïna. Uns quants artistes i antics participants del festival n’han exigit l’exclusió a causa de la guerra a Gaza, i les cadenes d’Islàndia i Eslovènia, entre més, n’han expressat públicament el rebuig. Malgrat això, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha mantingut la participació d’Israel amb l’argument que el festival és una plataforma apolítica.

La candidatura israeliana, New Day Will Rise, serà interpretada en la quarta posició de la gala. La cançó és en hebreu, francès i anglès.

Lloc: Museu Marès de les Puntes

Entitats de defensa dels drets LGBTI han sortit als carrers de Barcelona i València per a denunciar la LGBTI-fòbia i la regressió de drets, ací i arreu del món. A Barcelona, una manifestació ha recorregut el barri de Gràcia per a denunciar l’augment d’agressions i discursos d’odi. I a València, una concentració a la plaça del Mercat Central ha criticat especialment la retallada a la llei trans que impulsa el PP amb el suport de Vox.

Creixen d’un 22,5% els incidents LGBTI-fobs a Catalunya

Un dels portaveus de la Crida LGTBI, Àngel Camacho, ha remarcat que cal plantar cara als discursos d’odi i ha exigit als governs mesures concretes contra la LGTBI-fòbia. Ha recordat també que el 2024 es van registrar més de 300 incidències LGTBI-fòbiques a Catalunya, i ha dit que és el principal motiu dels delictes d’odi al país i el segon a la ciutat de Barcelona. Lara Morató, de l’Associació Catalana d’Asexuals (ACA), ha criticat que els asexuals viuen una “patologització constant” que té conseqüències greus en la salut mental. A més, ha reclamat de reconèixer l’asexualitat dins la legislació.

Durant la manifestació de Barcelona s’ha reivindicat una xarxa pública del Servei d’Atenció Integral (SAI), una quota laboral per a persones trans en els processos de contractació públics i mecanismes de reparació per a les víctimes de les agressions. La protesta també ha servit per denunciar la participació d’Israel a Eurovisió, i s’ha acabat amb un karaoke antieurovisiu a la plaça del Raspall. Una de les participants, Laia Bertan, ha justificat l’acció dient que “la bandera d’Israel és l’esvàstica del segle XXI”.

Més de setanta ex-participants d’Eurovisió demanen d’expulsar Israel del festival

Lambda denuncia l’augment de les agressions contra persones trans

Segons que ha recordat Lambda, la transsexualitat no es va deixar de considerar una malaltia fins vint-i-nou anys després de la despenalització de l’homosexualitat, de la qual avui se’n celebren els trenta-cinc anys, i ha dit que avui encara les persones trans són la principal víctima dels atacs al col·lectiu LGBTI. L’entitat s’ha fet ressò de l’informe Estat de l’odi 2024 de la FELGTBI+, que recull 250.000 agressions físiques o sexuals contra persones LGTBI arreu de l’estat espanyol l’any passat, amb un 18,5% més d’incidències en el cas de les persones trans.

L’activista trans de Lambda Airto Granell ha denunciat que cal formació obligatòria en diversitat per a les plantilles judicials i policíaques, i ha reclamat un pacte estatal que garanteixi la protecció dels drets del col·lectiu a tot arreu. “Aquesta violència no és espontània. És conseqüència dels discursos d’odi que es llancen des de les institucions per part de l’extrema dreta i també de la dreta”, ha dit.

Fran Fernández, coordinador general de Lambda, ha lamentat que el buidatge de la llei trans valenciana impulsat pel PP i Vox tindrà conseqüències greus. “Quan un docent vulga actuar davant un cas de transfòbia, estarà desprotegit perquè el pin parental ja ha arribat”, ha advertit. I ha afegit: “Quan una persona trans se suïcide o se sotmeti a una teràpia de conversió, també pesaran sobre les seues consciències.”

Vox expulsa de les Corts activistes LGBTI que protestaven per la retallada a la llei trans

Lloc: Casal de Joventut Seràfica

L’RCD Espanyol ha publicat un comunicat per carregar contra el dispositiu dels Mossos d’Esquadra pel partit contra el Barça de dijous, durant el qual una conductora va atropellar un grup d’afeccionats blanc-i-blaus a la rodalia de l’estadi i en va ferir disset. Dos d’ells continuen ingressats, un dels quals a l’UCI.

Al comunicat, defensen: “Entenem que és necessari i imprescindible que les institucions que tenen la responsabilitat i posen les normes revisin el protocol de mobilitat dels dies de partit.” A més, diuen que un fet així “ha generat molta crispació”, i exigeixen “que es prenguin les mesures que garanteixin que es pugui anar al futbol amb la màxima seguretat“.

Per això, diuen que faran “el seguiment necessari a la investigació” per tal de preservar els interessos dels afeccionats de l’Espanyol, als que demanen “la màxima unitat pel bé de la nostra entitat”.

Alhora, l’Espanyol demana respecte pels seus afeccionats, i diuen que no permeten que es justifiqui el comportament de la conductora “per la reacció airada de les persones que, preses del pànic, es trobaven a la zona del gravíssim incident”. A més, diuen que si el partit no es va suspendre i ajornar va ser “perquè els qui tenen potestat per fer-ho, amb la informació que tenien, així ho van decidir”.

Retirada del carnet a la conductora

Avui, la conductora del cotxe ha sortit en llibertat però sense carnet de conduir després d’haver declarat al jutjat de guàrdia de Cornellà. La causa està oberta pels delictes contra la seguretat viària, desobediència a l’autoritat i lesions per imprudència. El grau d’aquestes lesions queda a l’aire fins que hi hagi els informes mèdics definitius de les víctimes.

La dona haurà de comparèixer periòdicament als jutjats i, a més, li han retirat el vehicle.

La circulació per la AP-7 es veurà interrompuda aquesta nit per Amposta (Montsià) a causa de la instal·lació d’una passarel·la que permetrà d’ampliar la Via Verda fins a la Ràpita. Aquesta actuació connectarà els dos municipis amb un nou tram de 27 quilòmetres.

El tall en sentit nord, cap a Vinaròs (Baix Maestrat), començarà a les 22.15 i s’allargarà fins les 7.00. En sentit sud, cap a Amposta, la circulació quedarà interrompuda entre la 1.30 i les 3.00, segons que ha informat el Servei Català de Trànsit.

Amb motiu d’aquestes restriccions, s’habilitaran desviaments per la N-340. A més, la C-12 entre Amposta i Vinallop també quedarà tallada en tots dos sentits entre les 2.30 i les 5.00.

La Trobada d’Escoles en Valencià de la Costera ha reunit a Xàtiva més de 10.000 persones per defensar l’ensenyament en català i denunciar el retrocés que representa la nova llei educativa impulsada pel PP i Vox, coneguda per Llei Rovira. L’acte ha tornat a la capital de la Costera una dècada després de l’última trobada, amb el lema “En valencià, lliures i amb orgull”, i ha comptat amb el suport de la Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Costera – Escola Valenciana i l’ajuntament de la ciutat.

La trobada s’ha estès per l’avinguda de l’Albereda i els carrers de Jaume I i Reial de la Fira, convertits en escenari d’un matí ple d’activitats i reivindicacions: cercaviles amb muixeranga, gegants i batucades, una seixantena de tallers escolars, i actuacions musicals a càrrec de grups com ara la colla la Socarrà, la Música Vella, la Música Nova, Sweet Flames, Rytmus Band, Scura Splats i Xaranga Comboi.

El president de la Coordinadora comarcal, Josep Roca Espín, ha assegurat que la trobada ha estat fruit “d’un viatge de superació apassionant, d’acompanyament i aprenentatge constants, de molta faena i complicacions”. Ha destacat que el català “vertebra el model d’escola en què creiem i que necessitem per a projectar-nos sense complexos ni por cap al futur”. També ha denunciat la gestió de l’actual Conselleria d’Educació, a la qual ha qualificat de “la pitjor de la democràcia”, i ha lamentat que sigui “incompetent” i “menyspreadora”.

Roca ha remarcat que la comunitat educativa ha respost als desafiaments d’aquests últims trenta anys amb “formació constant, treball seriós i cura, integració, respecte i complicitat”. Ha afegit: “Ningú no podrà res contra una comunitat unida, alegre i combativa.”

També ha intervingut el batlle de Xàtiva, Roger Cerdà i Boluda, que ha dit que acollir la trobada ha estat un motiu “d’orgull i responsabilitat”, perquè representa “una expressió de comunitat i de germanor, a més d’un recordatori per a les institucions públiques que cal vetllar per la protecció i la dignificació de la nostra llengua”.

A l’acte també hi han assistit el vice-president d’Escola Valenciana, Pablo Montaner i Brotons; la regidora d’Educació de Xàtiva, Amor Amorós Giménez; els diputats de Compromís Àgueda Micó i Josep Antoni Riera Vicent, i representants de col·lectius com ara Fampa València, STEPV i la Mancomunitat de la Costera – la Canal de Navarrés.

Durant la jornada s’ha lliurat el premi Sambori de literatura en valencià, en l’àmbit comarcal. Hi han participat 2.075 alumnes de més de 45 centres educatius de la Costera i la Canal de Navarrés. A més, s’hi ha presentat la cançó “La llengua que ens uneix”, que ha sonat aquesta setmana en escoles del País Valencià.

Calendari de les pròximes Trobades

Després de Xàtiva, les Trobades d’Escola Valenciana de 2025 continuaran a:

• Serra (Camp de Túria) i el Ràfol d’Almúnia (Marina Alta), el 24 de maig.
• Benimantell (Marina Baixa), també el 24 de maig.
• Betxí (Plana Alta, Plana Baixa i l’Alcalatén), el 25 de maig.
• Fageca (l’Alcoià-Comtat) i Gandia (la Safor-Valldigna), el 31 de maig.

La campanya d’enguany ja ha passat pel Campello i Alacant (l’Alacantí), Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida), l’Alguenya (les Valls del Vinalopó), Algímia d’Alfara (el Camp de Morvedre), Fortaleny (la Ribera), Albuixech (l’Horta Nord), Benifaraig (València), Guardamar (el Baix Segura), Picassent (l’Horta Sud) i Bétera (el Camp de Túria).

Suport institucional i entitats col·laboradores

Les trobades tenen el suport de nombroses entitats, com ara la Universitat de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaume I, la Universitat Miguel Hernández, la Fundació FULL, la Càtedra de Pilota Valenciana, Aproop, Edicions Bromera, Abacus, Ofideco, Pro21 Cultural, Editorial Aula, Camping Laguar, l’Horta Teatre, Caixa Popular, Unión Alcoyana, Edicions del Sud, Albena Teatre, Metrònom i Al Paladar.

Lloc: Teatre Principal

TikTok ha començat a oferir exercicis de meditació guiada als usuaris menors de 18 anys per ajudar-los a relaxar-se i afavorir el son. Aquesta nova funció s’activa automàticament cada nit a partir de les 22.00, amb l’objectiu de reduir el temps que passen amb el mòbil abans d’anar a dormir.

La companyia xinesa ho va anunciar ahir, i va explicar que estarà disponible per a tothom, però activada per defecte per als menors d’edat. Forma part d’un paquet de mesures que la plataforma va començar a desplegar el març, pensades per a facilitar que els pares limitin el temps que els adolescents dediquen a l’aplicació.

A partir de les 22.00, el canal de continguts Per a tu s’interromp amb un exercici de meditació guiada. Si l’usuari decideix de continuar usant l’aplicació després d’això, TikTok li mostra un segon avís, a pantalla completa i més difícil d’ignorar.

Segons que ha informat l’empresa en un comunicat al seu blog, el 98% dels usuaris joves que van participar en les proves de la funció van mantenir els exercicis activats.

Aquests continguts de relaxació complementen l’anomenat Horari de son, que la plataforma va introduir també el març i que activa música suau a partir de la mateixa hora. A més, TikTok va incorporar la funció de Vinculació familiar, que permet els pares de consultar quines persones segueix el seu fill adolescent, qui el segueix a ell i quins comptes ha blocat.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat que han començat converses amb el govern de l’Irac i amb les autoritats del Kurdistan autònom iraquià per elaborar un pla que permeti el lliurament de les armes per part del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Aquesta setmana, el grup ha anunciat el final de la lluita armada i la dissolució.

“Hi ha contactes amb països veïns per a decidir com es lliuraran les armes dels terroristes que són fora de les nostres fronteres”, ha dit Erdogan als periodistes durant el vol de tornada a Turquia des d’Albània. I ha afegit que “hi ha plans perquè les administracions de Bagdad i Erbil participin en aquest procés”.

Erdogan també s’ha mostrat optimista amb les possibilitats d’un acord de pau entre Rússia i Ucraïna. Ha celebrat que ahir hi hagués una reunió de totes dues delegacions a Istanbul, tres anys després de l’última trobada, i ha insistit que Turquia vol continuar exercint de mitjancera: “Tenim la determinació de fer tot el possible per aconseguir la pau.”

El Festival d’Eurovisió 2025 arriba al clímax aquest vespre amb la gran final a Basilea, Suïssa. Com ja va succeir l’any passat, els espectadors podran seguir l’espectacle sencer en català a RTVE. A més, el programa incorpora novetats importants del sistema de votació i l’ordre d’actuació que poden condicionar el resultat final.

Anys enrere, entre el 2004 i el 2009, la televisió pública andorrana va transmetre el festival en català tot coincidint amb la participació d’Andorra a Eurovisió; però quan va deixar de concursar-hi també va haver d’interrompre’n les transmissions.

Per què Andorra no participa a Eurovisió?

Us expliquem detalladament com sintonitzar Eurovisió 2025 en català, quins estats participen i amb quines cançons, com s’estructura la votació i quines són les novetats més rellevants d’enguany, incloent-hi la polèmica entorn la participació d’Israel.

On veure Eurovisió 2025 en català

Per segon any consecutiu, RTVE ofereix una cobertura íntegra d’Eurovisió en català. Aquesta decisió es va estrenar el 2024 arran d’una intensa demanda social i mediàtica.

Hi ha diferents maneres de veure Eurovisió 2025 en català:

• La 1 (àudio dual): a Catalunya, la transmissió de La 1 permetrà de triar l’àudio en català si es configura el televisor per fer servir l’opció dual. Cal tenir en compte que només es pot posar en català al canal La 1 HD, no a l’UHD.
• RTVE Play Catalunya: la plataforma digital emetrà en directe la gala amb àudio en català, accessible des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet.
• Ràdio 4: oferirà una narració radiofònica del certamen, conduïda per Sònia Urbano i Xavi Martínez, que també seran les veus de la versió televisiva.
• RAC1 i RAC105: a més dels canals de RTVE, les cadenes del Grup Godó transmetran la final d’Eurovisió amb RAC1visió, conduït per Edu de Batlle i Jordi Armenteras, amb Jordi Ramos a Basilea. El programa començarà mitja hora abans de la final, a les 20.30.

A més, abans del certamen, a les 20.30 h, Ràdio 4 emetrà un especial titulat Green Room, amb connexions en directe a Basilea i entrevistes a figures destacades de l’Eurovisió recent.

Els 26 països finalistes i les seves actuacions

La gala d’enguany comptarà amb 26 actuacions, corresponents als estats que han superat les semifinals i els membres del Big Five (Espanya, França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit), juntament amb el país amfitrió, Suïssa.

Entre les actuacions destacades hi ha les propostes de França (“Maman”, de Louane), Suècia (“Bara Bada Bastu”, de KAJ) i Noruega, que obrirà la gala amb “Lighter”, interpretada per Kyle Alessandro. Vegeu a continuació l’ordre de totes les actuacions.

1. Noruega – “Lighter”, de Kyle Alessandro
2. Luxemburg – “La poupée monte le son”, de Laura Thorn
3. Estònia – “Espresso Macchiato”, de Tommy Cash
4. Israel – “New Day Will Rise”, de Yuval Raphael
5. Lituània – “Tavo akys”, de Katarsis
6. Espanya – “Esa diva”, de Melody
7. Ucraïna – “Bird of Pray”, de Ziferblat
8. Regne Unit – “What the Hell Just Happened?”, de Remember Monday
9. Àustria – “Wasted Love”, de JJ
10. Islàndia – “Róa”, de VÆB
11. Letònia – “Bur man laimi”, de Tautumeitas
12. Països Baixos – “C’est la vie”, de Claude
13. Finlàndia – “Ich komme”, d’Erika Vikman
14. Itàlia – “Volevo essere un duro”, de Lucio Corsi
15. Polònia – “Gaja”, de Justyna Steczkowska
16. Alemanya – “Baller”, d’Abor & Tynna
17. Grècia – “Asteromáta”, de Klavdia
18. Armènia – “Survivor”, de Parg
19. Suïssa – “Voyage”, de Zoë Më
20. Malta – “Serving”, de Miriana Conte
21. Portugal – “Deslocado”, de Napa
22. Dinamarca – “Hallucination”, de Sissal
23. Suècia – “Bara Bada Bastu”, de KAJ
24. França – “Maman”, de Louane
25. San Marino – “Tutta l’Italia”, de Gabry Ponte
26. Albània – “Zjerm”, de Shkodra Elektronike

Una final marcada per la polèmica: la participació d’Israel

Un dels elements més comentats d’enguany és la participació d’Israel, que ha generat protestes arreu d’Europa. Uns quants artistes i antics participants del festival n’han exigit l’exclusió a causa de la guerra a Gaza, i les cadenes d’Islàndia i Eslovènia, entre més, n’han expressat públicament el rebuig.

Malgrat això, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha mantingut la participació d’Israel amb l’argument que el festival és una plataforma apolítica. La candidatura israeliana, New Day Will Rise, serà interpretada en la quarta posició de la gala.

Aquest context ha portat a una mobilització paral·lela en xarxes socials i fòrums d’eurofans, que han anunciat boicots simbòlics, rebuig a l’ús del televot i accions per a visibilitzar la situació.

Com votar a la final d’Eurovisió

Un dels punts clau de la nit és el sistema de votació, que s’ha anat adaptant durant els anys per donar més pes tant al públic com als jurats professionals.

Enguany, cada estat atorga dos conjunts de punts:

Punts del jurat: un grup d’experts musicals de cada estat atorga una puntuació que va de l’1 al 12, excloent el 9 i l’11.

Vot popular: els espectadors poden votar en línia, per SMS o trucada (segons el país). En el cas de l’estat espanyol, només poden votar els espectadors que es trobin a l’estranger.

Els vots es poden emetre mitjançant:

• L’aplicació oficial d’Eurovisió
• El portal web www.esc.vote
• Sistemes tradicionals d’SMS i trucada telefònica (activats només en alguns estats)

El període de votació s’obrirà immediatament després de la darrera actuació i restarà obert durant 40 minuts.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Baix Empordà ha fet una crida al boicot del festival Palamós Terra de Mar 2025, que es fa aquest cap de setmana al port de Palamós (Baix Empordà), arran de la presència d’embarcacions militars i policíaques espanyoles convidades per l’organització. En un comunicat, l’entitat expressa “repulsa” a la participació de vaixells dels cossos armats espanyols i qualifica de “vergonyosa” la seva presència en un festival pensat per a un públic familiar.

Segons que ha denunciat l’ANC, entre els vaixells que s’exhibeixen en el marc del festival hi ha la patrullera Toralla de l’armada espanyola, el vaixell Río Guadalquivir de la Guàrdia Civil i una embarcació de la Unitat Marítima de l’Agència Tributària, vinculada a la policia espanyola. Totes tres embarcacions es poden visitar durant el cap de setmana en el recinte del port, dins una secció del festival dedicada als “vaixells de vigilància i emergència”.

“Una normalització de l’ocupació”

En el comunicat, l’ANC del Baix Empordà lamenta que es convidin “els responsables de la repressió dels catalans des del 2017” i ho interpreta com una operació de “normalització de l’espanyolitat” de Catalunya. “Allò que més sorprèn i ho fa més lamentable és que això passi en una vila amb un consistori governat per un partit, Esquerra Republicana de Catalunya, que es fa dir independentista”, diu el text.

L’Assemblea també critica que s’utilitzi un festival d’arrel popular per fer-hi una exhibició de forces d’ocupació i recorda que no és la primera vegada que hi ha protestes per la presència de l’exèrcit. En concret, recorda un precedent polèmic en què un submarí de l’Armada espanyola hi va participar i va ser rebut amb una protesta ciutadana que va arribar fins a la mateixa nau.

Un festival amb activitats per a famílies

El festival Terra de Mar és una cita anual organitzada per l’Ajuntament de Palamós i el Museu de la Pesca, amb activitats pensades per a divulgar el patrimoni marítim i pesquer. Enguany el programa inclou, entre més, sortides en vaixell, tallers per a infants, una trobada d’embarcacions clàssiques, degustacions gastronòmiques, activitats immersives de realitat virtual i música en directe. A més, ofereix visites a embarcacions institucionals i de cossos de seguretat, entre les quals les embarcacions que han generat la polèmica.

Segons el programa oficial, el festival també compta amb la presència d’embarcacions dels Bombers, Salvament Marítim, Creu Roja i Proactiva Open Arms, entre més.

Crida al boicot

Davant aquesta situació, l’ANC fa una crida a no participar en el festival i a rebutjar qualsevol activitat en què participin cossos armats de l’estat espanyol. “No acceptem la presència ni d’embarcacions ni d’altre tipus de força d’ocupació al nostre territori”, conclou el comunicat.

Dia Internacional dels Museus - Lloc: Museu Marès de les Puntes

Saps tocar el piano? Doncs vine a tocar-lo - Lloc: Pati del C.C.Calisay

Bloomberg · Danielle Bochove i Heidi Taksdal Skjeseth

Quan pensa en els països de l’Àrtic, Kenneth Hoegh, natural de Grenlàndia, s’estima més centrar-se en els interessos comuns i no pas en les tensions –com més va més greus– que hi ha a la zona, incloent-hi la tensió entre els Estats Units i la seva illa natal.

Per molt que sovint pugui costar de mantenir, aquesta mentalitat propositiva serà essencial ara que Hoegh –que també és ambaixador de Dinamarca a l’Àrtic– ha passat a dirigir el consell de diplomàtics del Consell Àrtic, el principal fòrum internacional que vetlla per la cooperació multilateral a la regió.

En el moment del relleu, oficialitzat aquesta setmana, hi ha una tibantor geopolítica remarcable en una àrea que, fins fa poc anys, es considerava una mena de zona neutral, perquè els estats de l’Àrtic estaven units en la voluntat de mantenir-hi la tensió baixa.

Però ara el president dels Estats Units –un dels vuit membres permanents del Consell– ha mostrat interès a annexionar dos dels membres, Grenlàndia i el Canadà. Rússia, que també en forma part, trencà relacions amb els seus homòlegs després d’envair Ucraïna.

La recerca sobre l’impacte del canvi climàtic a la regió, una de les prioritats del Consell, també perilla a causa de la retallada del finançament nord-americà i l’aïllament diplomàtic de Rússia.

El mandat del Consell consisteix a vetllar per la col·laboració entre les nacions àrtiques, les comunitats indígenes i els estats observadors –com ara la Xina– en qüestions relatives a la governança comuna de la regió polar. A mesura que el glaç es va fonent i l’Àrtic –la regió de tot el planeta que més de pressa s’escalfa– es va obrint a la resta del món, la contraposició entre els interessos geopolítics dels veïns de la regió no fa sinó augmentar.

Els esdeveniments geopolítics d’aquests darrers anys han anat empenyent el Consell fora de la seva zona de confort. El fòrum va néixer per a atenuar les tensions entre els estats membres, però el cas és que són com més va més difícils de negligir, en un moment en què més i més països comencen a mirar cap a les reserves de minerals estratègics i les noves rutes marítimes que el desglaç de la regió anirà obrint aquests anys vinents.

El regne de Dinamarca, que inclou Groenlàndia i les Illes Fèroe, ha triat el grenlandès Hoegh com a director del Consell. Ni Hoegh ni l’alt funcionari danès per a l’Àrtic, Torsten Kjolby Nielsen, volen comentar fins a quin punt el desig de Trump de prendre el control de Grenlàndia pot entrebancar la feina de l’organització.

L’organisme suspengué l’activitat el 2022, quan Rússia envaí Ucraïna. Noruega assumí la presidència del Consell un any més tard, en substitució de Rússia. Gradualment, es va reprendre l’activitat del fòrum, primer amb projectes científics que no incloïen Rússia i, més tard, amb reunions de treball –presencials i diplomàtiques– entre la presidència i els membres del fòrum.

“No és cap secret que el Consell Àrtic s’ha trobat greument afectat per la invasió il·legal russa d’Ucraïna –reconeix Nielsen–. Per a la presidència és una situació complicada.”

Rússia ha palesat que voldria que l’activitat del Consell es normalitzés del tot, cosa que requeriria el vist-i-plau de la resta d’estats membres permanents. Segons que explica Espen Barth Eide –ministre d’Afers Estrangers de Noruega i ex-president la divisió política del Consell Àrtic, ara com ara suspesa–, les activitats a l’organisme no es reprendran fins que no s’arribi a una solució política a Ucraïna. La ministra d’Afers Estrangers grenlandesa, Vivian Motzfeldt, serà l’encarregada de presidir les reunions dels ministres d’Afers Estrangers, si és el cas –ara com ara improbable– que es reprenen.

“Mentre no hi hagi cap acord de pau a Ucraïna, no crec que sigui possible d’ampliar la cooperació més enllà d’on arriba ara”, declarà Eide en una entrevista la setmana passada.

Amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, tanmateix, la dinàmica entre els Estats Units i Rússia ha canviat. “El govern actual dels Estats Units és més favorable a les negociacions amb Rússia que no pas l’anterior”, digué Eide a l’entrevista. I afegí que el secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, en converses privades, li havia transmès una opinió positiva de l’activitat del Consell.

Sota la direcció de Dinamarca, el Consell passarà a centrar-se en cinc qüestions no relacionades amb la seguretat: el canvi climàtic, el desenvolupament sostenible, la biodiversitat, els oceans i l’ampliació de la influència de les comunitats indígenes en la governança de la regió. Històricament, explica Hoegh, excloure la seguretat del mandat del consell ha estat clau per a preservar l’organisme. “És per això que hem mantingut la cooperació durant crisis successives”, diu.

Les vuit nacions que formen part del Consell, continua Hoegh, comparteixen l’ecosistema i un seguit d’envits comuns. Per a il·lustrar la interdependència entre els països de l’Àrtic, la compara amb un tros de fusta que arriba surant a la costa de Grenlàndia. Aquest tros de fusta, diu, potser prové d’un arbre que va créixer al centre de Sibèria, i que després de caure va ser transportat riu amunt fins a l’Àrtic, on els corrents polars el dividiren en centenars de trossos i n’acabaren transportant un fins a la costa de la seva Grenlàndia natal.

“El sud Groenlàndia, la costa de Labrador, el nord d’Alaska, el nord de Noruega: tots estem interrelacionats, formem part d’un continu”, afegeix Hoegh. I sentencia: “És per això que ens cal el Consell de l’Àrtic.”

Sanne Wass ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb