Taylor Swift ha comprat els drets dels enregistraments mestres dels seus sis primers àlbums, de manera que posa fi a una llarga disputa sobre la propietat de la seva música. La cantant va començar la seva carrera amb la discogràfica Big Machine l’any 2005, que tenia els drets originals de les seves gravacions. L’any 2019, aquesta companyia va vendre el catàleg de Swift a Scooter Braun, un executiu musical, sense oferir-li l’opció de comprar-lo directament. Aquest fet va desencadenar un conflicte públic, ja que Swift va expressar desacord amb la venda i va acusar Braun de posar en perill el control sobre la seva obra.

Com a resposta, Swift va decidir de tornar a gravar aquests àlbums sota el segell “Taylor’s Version”, per recuperar la propietat sobre les noves versions i reduir la importància dels originals. Entre 2021 i 2023, va publicar les noves gravacions dels àlbums Fearless, Red, Speak Now i 1989, que van tenir bona acollida comercial i de crítica.

De Beethoven a Taylor Swift, la casa de partitures que resisteix a la Rambla

Ara, però, Swift ha fet públic que ha comprat les gravacions mestres originals a Shamrock Capital, un fons d’inversió que el 2020 va comprar aquests drets a Braun. Hi havia especulacions que la compra podria quantificar-se entre 600 i 1.000 milions de dòlars, i Swift s’ha limitat a dir que ha estat un preu “just”.

Gràcies a aquest moviment, Swift controla completament el seu catàleg musical, tant les versions originals com les regravades. Això li permet de gestionar la seva música de manera independent i marca un precedent important respecte als drets d’autor en la indústria musical.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha permès al govern de Donald Trump de revocar l’estatus temporal de parole que protegeix mig milió d’immigrants de Veneçuela, Cuba, Haití i Nicaragua que viuen al país. Aquesta decisió reforça la política de deportacions més agressiva de l’administració Trump.

El parole és un permís temporal que permet als immigrants de residir i treballar als EUA per motius humanitaris urgents o un benefici públic significatiu. L’administració de Joe Biden va concedir aquest estatus a 532.000 persones provinents de països amb una situació complicada, com ara Veneçuela o Cuba, per a frenar la immigració a la frontera amb Mèxic.

El tribunal ha suspès l’efecte d’una ordre judicial dictada pel jutjat federal d’Indira Talwani, a Boston, que havia impedit la retirada del permís. Aquesta decisió podria exposar molts immigrants a processos ràpids d’expulsió mentre es resol la causa en tribunals inferiors. La resolució del tribunal, emesa d’urgència i sense signatura ni argumentació, ha comptat amb la dissidència pública de dues de les tres jutgesses progressistes, Ketanji Brown Jackson i Sonia Sotomayor. Jackson ha criticat la decisió perquè subestima les “conseqüències devastadores” que significarà per a centenars de milers de persones. L’administració Trump, d’ençà del primer dia del seu retorn a la Casa Blanca, ha volgut posar fi als programes de parole humanitari per considerar-los un obstacle per a la seva política migratòria. La secretària de Seguretat Nacional va anunciar al març la fi d’aquestes autoritzacions abans de la fi natural dels dos anys de vigència, cosa que facilitaria els procediments accelerats d’expulsió coneguts com a expedited removal.

Els demandants, entre els quals hi ha immigrants amb parole i els seus patrocinadors americans, argumenten que la retirada indiscriminada del permís vulnera la normativa federal que regula l’actuació dels governs. Denuncien que molts quedarien exposats a l’expulsió immediata cap a països inestables i perillosos, on corren risc de persecució o fins i tot mort. El cas s’emmarca en un seguit de litigis amb què l’administració Trump intenta revertir mesures judicials que frenen les seves polítiques més dures contra la immigració, i s’afegeix a una decisió recent de la Cort Suprema que també permetia acabar amb un altre estatus de protecció temporal atorgat per Biden a uns 350.000 migrants veneçolans.

La consellera d’Educació, Cultura i Esports del govern de l’Aragó, Tomasa Hernández, ha manifestat que els seus tècnics entrarien al MNAC si el museu no executava la sentència del Tribunal Suprem espanyol. En una entrevista a Els matins, de TV3, Hernández ha reconegut que el trasllat de les pintures a Sixena era “delicat” però ha negat que hi hagués risc que es malmetessin, tal com denuncien els experts.

Encara es poden defensar les pintures de Sixena al MNAC: la darrera batalla per lliurar

Hernández ha explicat que amb la Generalitat han parlat amb el gabinet del president i que encara es troben en un període de compliment voluntari de la sentència. “Veurem la voluntat d’executar-la i de la col·laboració entre el MNAC i el govern de l’Aragó de manera com s’executarà el desmuntatge i el trasllat i el muntatge a Sixena”. La consellera ha reconegut que és una operació “delicada en si, com quan es van traslladar a Barcelona” i s’ha de fer amb “unes condicions determinades, amb els tècnics perfectament alineats perquè les pintures no pateixin cap deteriorament. Som conscients que tant el desmuntatge, com el transport com la tornada a muntar a Sixena exigeix uns requisits alts i tècnics de seguretat”, ha assegurat.

Preguntada per si assumiran el risc de possibles danys a les obres, considera que no existeix tal risc perquè “hi ha segments que han viatjat a Nova York i Londres, i dins del MNAC s’han mogut set vegades. És delicat i s’han de prendre mesures, però res més”, ha conclòs. La consellera ha insistit en el fet que el desmuntatge i el transport l’ha de realitzar el MNAC i ho ha de tenir estudiat i organitzat amb els seus tècnics. “Els nostres tècnics entraran en el supòsit que ells no vulguin executar la sentència”.

“No assumim el trasllat perquè ha estat una decisió judicial i la sentència diu que es va condemnar al MNAC al reintegrament al monestir de Sixena i això porta en si que ha de ser el MNAC”, ha dit.

Lloc: Centre Cultural Calisay

La sentència que condemna la BBC per haver difamat Gerry Adams ha recuperat de retruc la figura de Denis Donaldson, ex-dirigent de l’IRA que, després destapar-se que va ser confident dels serveis secrets britànics, va ser assassinat en circumstàncies envoltades d’incertesa. La BBC havia acusat Adams d’haver ordenat aquest crim, una acusació que ara ha estat desestimada judicialment.

Aquesta controvèrsia ha tornat a despertar l’interès per la història tràgica i complexa de Donaldson, que ja havia estat explorada literàriament en la novel·la Retorn a Killybegs (Edicions 1984), de Sorj Chalandon.

Chalandon, periodista i escriptor francès, va conèixer Donaldson quan cobria el conflicte nord-irlandès i mantenia amb ell una amistat profunda, que es va trencar amb la revelació de la seva condició de confident. En la novel·la, l’autor es converteix en Tyrone Meehan, personatge inspirat en ell mateix i en Donaldson, per explicar la violència que arrosseguen tant la seva infància com la història d’Irlanda.

Tal com va explicar Chalandon, en una entrevista a VilaWeb: “Quan escric un llibre cal que hi hagi coses que parlin de mi.” I aquesta obra és un reflex íntim del patiment compartit. El relat no és només la crònica d’una traïció política, sinó l’exploració del moment crucial en què una persona es troba davant la possibilitat de canviar la seva vida per sempre, entre l’orgull i la mentida, sense caure en judicis simples.

Sorj Chalandon: “A vegades, posar una bomba és una manera de fer preguntes” 

L’escriptor va reconèixer que havia estat una experiència dura: “Escrivint aquest llibre he plorat molt, però no de tristesa sinó de còlera.” Més enllà del valor literari, Retorn a Killybegs fa visible la realitat del conflicte nord-irlandès, amb els xantatges i amenaces que feien servir els serveis secrets contra presoners i militants.

Chalandon no hi feia cap homenatge, ni cap judici; reconeixia que un traïdor també podia ser una víctima i que la guerra feia que les fronteres entre amics i enemics fossin difuses. “Entre ell i jo hi havia una autèntica amistat. Era el meu germà d’Irlanda, l’home amb qui tenia més confiança d’Irlanda. És l’home que per mi encarnava el combat irlandès”, relatava.

Chalandon i el seu “germà d’Irlanda” no van tornar a parlar mai més quan es va destapar que era un confident. Així explicava com se n’havia assabentat: “Vaig caure a terra desmaiat, com en un film… Vaig perdre totalment la consciència. Això em va trencar la vida, la confiança… Per mi, Irlanda eren els morts, els presoners, però sobretot era ell… Per sort, van quedar tots els altres.”

Amb l’èxit encara recent de No diguis res (Periscopi), de Patrick Radden Keefe, i la sentència del cas de Gerry Adams, Retorn a Killybegs recobra tota la seva vigència.

El conseller de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha anunciat que el tram de la línia 1 del tramvia d’Alacant entre Hospital Vila i Benidorm reobrirà el 12 de juny, després de la finalització de les obres de duplicació de via i electrificació que s’hi estan duent a terme. Durant la visita a les obres, Martínez Mus ha estat acompanyat pel president de la Diputació d’Alacant i batlle de Benidorm, Toni Pérez, i pel director gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Alfonso Novo.

D’ençà de fa mesos, FGV ha establert un servei alternatiu d’autobús entre les estacions afectades, que passa per Benidorm, Cala Finestrat, Hospital Vila, Costera Pastor i Creueta, i connecta amb els trens a Creueta i Benidorm. El projecte, amb un pressupost superior als quaranta milions d’euros (IVA inclòs), és finançat en gran part per la Unió Europea, a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Martínez Mus ha destacat que “la fase que ha obligat a interrompre el trànsit ferroviari arriba a la seva fi” i que, tot i la recuperació del servei, les obres continuaran fins a final d’any per completar totes les actuacions previstes.

En la seva visita, el conseller també ha mostrat els treballs a l’andana de Terra Mítica, on s’instal·larà un viaducte metàl·lic sobre el barranc del Murtal, que millorarà l’accessibilitat i la seguretat del tram. Segons Martínez Mus, “lamentem les molèsties que les obres han causat durant aquests mesos, però quan acabin, abans que acabi l’any, es podran veure clarament les millores que faran la línia més regular i amb més freqüència, avançant en la modernització de tota la xarxa del TRAM d’Alacant”.

Una xarxa més connectada i sostenible

El projecte inclou la prolongació del camí Moralet per facilitar l’accés des del pàrquing de Benidorm i crear un itinerari saludable per a vianants pel parc del Moralet. Aquest itinerari comptarà amb una passarel·la per connectar amb la via verda existent.

Finalment, FGV i l’Ajuntament de Benidorm estudien de convertir en tramvia el recorregut entre l’avinguda de Beniardà i la parada Benidorm Intermodal, situada davant de l’estació d’autobusos, per afavorir la mobilitat sostenible a la ciutat.

La titular del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, torna a reiterar el retard en l’enviament del missatge EsAlert. Ho fa en un acte on desestima el recurs presentat per l’acusació popular exercida per Acció Cultural del País Valencià amb relació a la petició de les trucades de Salomé Pradas i Emilio  Argüeso. La instructora reitera que la sol·licitud d’aquesta prova afecta el secret de les comunicacions dels investigats i no solament a ells. “Això només es pot fer amb fonament en cas de la presumpta comissió de delictes dolosos i respecte dels presumptes responsables d’aquests delictes”, escriu la jutgessa.

A continuació escriu un paràgraf en què reitera el retard a l’hora d’avisar la població: “El dolor i el patiment dels familiars de les víctimes és patent i d’impossible reparació. La investigació revela una negligència grollera dels investigats. Els investigats ni tan sols han assumit que qui havia d’ostentar la direcció de l’emergència, encara que els seus actes en el CECOPI ho desmentesquen, desplacen la responsabilitat als tècnics i, en general, a qualsevol persona o administració que no els afecte. Es mostren aliens a la normativa estatutària, legal i reglamentària que els convertia en garants davant una situació d’emergència com la que va ocórrer el 29 d’octubre de 2024- Es va retardar l’avís a la població d’una forma difícilment suportable i explicable per als familiars dels morts, l’avís remès era evidentment erroni i els investigats es creuaven o enviaven missatges o comunicacions sense cap resultat material per a protegir la població”.

Que el missatge arribàs de manera correcta

La jutgessa ha demanat a la Conselleria d’Emergències que identificàs totes les persones que estaven acreditades per a redactar i validar els missatges d’alerta el 29 d’octubre. També vol saber quina formació han rebut i quines d’aquestes persones treballaven aquell dia.

La petició l’ha feta l’advocat de l’acusació popular que exerceix el partit polític Ciutadans després de la declaració d’un tècnic com a testimoni.

A desgrat d’aquest interès per l’EsAlert, la jutgessa afirma en la interlocutòria que el missatge de transmissió no era tan decisiu com el fet que arribàs a la població de manera correcta. “Si s’atenen els raonaments i explicacions que va donar la investigada senyora Salomé Pradas, seria pràcticament inoperatiu en una situació d’emergència, si no fos que el missatge arribàs a la població de manera correcta, fiable, o a través d’una autoritat de prou importància institucional que permetés que la població conegués la seriositat de l’emergència, el risc que afrontava i que s’havien d’atendre les instruccions que es donaven.” La jutgessa diu que això es pot entendre del contingut del missatge de les 20.11, que deia que s’havia d’atendre a avisos futurs. Segons l’escrit, aquests avisos es podien emetre mitjançant la xarxa social X del 112, la televisió pública valenciana, i de més mitjans generalistes, com ara ràdios, premsa i mitjans de comunicació en general. “Haurien pogut ser transmissors d’un missatge que realment salvaguardàs la població, un fet que no va arribar mai.”

“És un dany irreparable. Obrirem un expedient sancionador, però el patrimoni ja està perdut”. Així lamenta la regidora d’Urbanisme de la Pobla de Claramunt (Anoia), Mari Pau Castaño, l’enderroc del molí paperer de Cal Guarro, una edificació del segle XVIII. L’empresa Unió Industrial Paperera va demolir l’edifici dissabte passat i, segons l’Ajuntament, no tenien llicència d’obres perquè s’havien requerit esmenes que no havien respost. Paral·lelament, hi havia un procediment obert per declarar l’edificació bé cultural d’interès local, un tràmit que s’havia engegat fa més d’un any. “Hi ha hagut un retard a consciència. El silenci ha acabat destruint un patrimoni de 400 anys d’història”, ha lamentat la investigadora local Marta Bartrolí.

“L’enderroc de Cal Guarro és un punt negre  més de tota la trajectòria de patrimoni paperer d’aquesta comarca. Es van enderrocant edificis i no es protegeix aquest patrimoni importantíssim”. Així s’explica Victòria Rabal, directora del Museu Molí Paperer de Capellades. Dissabte passat, el municipi de la Pobla de Claramunt es despertava sense un dels seus elements més identificatius, un antic molí del segle XVIII, que havia arribat a ser un dels centres de producció de paper més importants del país. Els propietaris dels terrenys on es trobava el molí de Cal Guarro, l’empresa Unió Industrial Paperera, va enderrocar aquesta edificació.

De fet, l’empresa paperera té previst ampliar les instal·lacions que ocupa a la Pobla de Claramunt, en el marc d’un projecte declarat estratègic pel Govern. Aquesta qualificació, que s’atorga mitjançant decret llei o acord de Govern, comporta avantatges administratius i una tramitació preferent per facilitar-ne l’execució. Tot i això, des del Consell Comarcal de l’Anoia, el seu president, Jordi Parcerisas, adverteix que el desenvolupament industrial ha de ser compatible amb la preservació del patrimoni. “Si perdem el nostre patrimoni, ens empobrim com a comarca, perquè també perdem part del nostre llegat i la nostra essència”, ha afirmat en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Per la seva banda, Unió Industrial Paperera no ha donat resposta a les consultes plantejades per l’ACN.

Enderroc sense llicència i mentre es feia la tramitació de BCIL

L’empresa havia sol·licitat la llicència per enderrocar l’edifici, però l’Ajuntament encara no l’havia atorgat. La regidora d’Urbanisme explica que l’empresa va contactar dilluns amb el consistori al·legant que havien procedit a l’enderroc del molí pel “silenci administratiu” de l’ajuntament, però la regidora nega que això sigui així. Segons Castaño, l’Ajuntament va enviar a l’empresa una petició just el dia abans que s’acabés el termini legal per respondre, però “la companyia en va fer cas omís”. Per tot plegat, la regidora ha anunciat en declaracions a l’ACN que l’ajuntament obrirà un expedient sancionador a l’empresa. Tot i això, lamenta, “el dany ja està fet”.

Paral·lelament a la llicència, també estava en tràmit la declaració del molí com a bé cultural d’interès local (BCIL), una protecció que hauria garantit la seva conservació. Es tracta d’un tràmit que havia de debatre’s i aprovar-se al Consell Comarcal de l’Anoia, ja que l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt no té competència per a fer-ho en ser un municipi de menys de cinc mil habitants. Però l’enderroc es va executar abans que es pogués debatre i resoldre aquest procés que, segons el president de l’ens comarcal, Jordi Parcerisas, estava previst fer-ho en el ple del mes de juny.

Parcerisas qualifica d'”imprudent” la decisió de l’empresa de no esperar la resolució de l’ens, i lamenta que s’hagi aprofitat “una escletxa administrativa” per tirar endavant l’enderroc. De fet, el president de l’ens comarcal assenyala un únic responsable de la pèrdua del molí de Cal Guarro: la propietat. “És el propietari qui demana l’enderroc i, a partir d’aquí, les administracions fem el que podem per evitar-ho”, lamenta.

“Les institucions han fallat, el silenci ha destruït el patrimoni”

Però no tothom ho veu de la mateixa manera. Des del Museu Molí Paperer de Capellades -integrat dins de la xarxa del Museu Nacional de Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)-, la directora, Victòria Rabal, també assenyala les institucions com a part responsable de la pèrdua. “Les institucions han fallat amb aquesta mena de no acció, que és el pitjor que pot passar en la vida”, subratlla. Hi està d’acord la investigadora local Marta Bartrolí: “Hi ha hagut un retard sabut a consciència i ningú ha fet res. El silenci ha acabat destruint un patrimoni de 400 anys d’història i un dels molins més emblemàtics de la nostra comarca”. Les dues expertes critiquen que s’hagi allargat tant l’aprovació del molí com a BCIL, una circumstància que hagués evitat l’enderroc. “Tothom sabia que era molt urgent protegir aquest patrimoni”, lamenta Rabal.

D’altra banda, la directora del museu també critica que una empresa del sector paperer no valori el seu propi patrimoni. De fet, recorda que Unió Industrial Paperera ja té antecedents en aquesta línia. “L’any 2009 va enderrocar Cal Ramonet, ho va intentar amb Cal Violant -que ja estava protegit-, i ara ha demanat l’enderroc de tres molins més. És un error de planejament d’aquest tipus d’empreses que tenen un caràcter totalment extractiu i no pensen que és patrimoni industrial és compatible amb el seu desenvolupament”, explica.

Un segon edifici, en perill

Ara l’Ajuntament també es mostra preocupat pel futur de la torre de Cal Font, un segon edifici històric situat dins dels terrenys propietat de la mateixa empresa paperera i que també ha sol·licitat enderrocar. “Ens fa patir molt i estem a l’expectativa”, explica la regidora de Cultura, Fina Vilarrubias, que afegeix que ja han contactat amb diverses administracions supramunicipals per buscar suport i intentar garantir un compromís de l’empresa per evitar que es repeteixi una pèrdua patrimonial com la del molí de Cal Guarro.

 

Una jutgessa de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) investiga si la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va pagar sobresous irregulars a alguns dels seus directius durant els anys 2021 i 2022.  Segons que recull la interlocutòria, la magistrada del jutjat d’instrucció 1 de Sant Feliu considera que hi ha indicis dels delictes de prevaricació i malversació. Per això, ordena un seguit de diligències per a esclarir els fets i requereix a la CCMA documentació detallada sobre els contractes de l’alta direcció i les nòmines i les retribucions dels membres de la cúpula de l’entitat. També demana les resolucions de nomenament d’aquests càrrecs i l’acreditació de les condicions laborals que els van aplicar.

L’informe de la sindicatura advertia d’irregularitats greus en la gestió dels sous i les retribucions variables, tant a la CCMA com a la Fundació la Marató de TV3. En concret, detectava pagaments que sobrepassaven clarament els límits legals: alguns directius van cobrar el 120% de retribució variable per objectius comercials, tot i que la llei de pressupost de la Generalitat estableix un màxim del 25%. També s’hi assenyalava que, l’any 2021, quatre directius havien cobrat un sou superior al d’un conseller del govern, fet que vulnera la normativa vigent.

A més d’això, la sindicatura qüestionava el pagament de set triennis com a funcionari al director de Gestió Pressupostària de la CCMA, com també la jornada laboral fixada per al conjunt de la plantilla –de trenta-cinc hores setmanals–, per no ajustar-se, segons l’informe, als requisits legals exigits. La jutgessa també ha demanat a la sindicatura que aporti l’informe original i ha ordenat que la CCMA lliuri tots els acords del Consell de Govern entre el 2021 i el 2022 que hagin servit per a aprovar les condicions dels contractes de l’alta direcció. L’ens va ser presidit durant aquell període per Núria Llorach i, més endavant, per Rosa Romà.

Entre la documentació reclamada, hi ha els expedients complets dels processos de selecció dels directors de TV3, Catalunya Ràdio i la Fundació la Marató, incloent-hi les bases de la convocatòria, els criteris aplicats i els currículums dels candidats. També demana els expedients de contractació de pòlisses, els acords interns sobre retribucions variables i qualsevol autorització prèvia del govern per a superar els topalls salarials. Finalment, exigeix una explicació jurídica que justifiqui el pagament dels triennis esmentats i la còpia dels criteris interns que van regir la concessió d’aquests complements salarials. Consultada per Efe, la CCMA ha refusat de fer declaracions sobre la resolució judicial.

L’ex-dirigent del Sinn Féin Gerry Adams ha guanyat la demanda per difamació contra la BBC al Tribunal Superior d’Irlanda, que ha ordenat que l’indemnitzin amb 100.000 euros per les informacions difoses en un reportatge del programa Spotlight i un article digital del 2016. Segons Adams, va ser difamat perquè el van acusar falsament d’haver autoritzat l’assassinat del confident britànic Denis Donaldson.

Donaldson, de cinquanta-cinc anys, va ser trobat mort a trets en una cabana prop de Glenties (comtat de Donegal) el 2006, pocs mesos després d’haver estat descobert com a agent britànic infiltrat. La seva història va inspirar els llibres Mon traître i Retorn a Killybegs, de l’escriptor francès Sorj Chalandon.

Sorj Chalandon: “A vegades, posar una bomba és una manera de fer preguntes” 

Durant el judici civil, Adams va acusar la BBC d’haver fet “un intent d’atac personal ple d’inexactituds”. El programa Spotlight incloïa el testimoni anònim d’un suposat membre de l’IRA, identificat com a Martin, que afirmava que els assassinats s’havien de validar amb el vist-i-plau de la direcció política i militar de l’organització. Quan li van demanar a qui es referia, va respondre: “A Gerry Adams. Té l’última paraula.”

Adams va qualificar aquesta afirmació de “calúmnia greu”. Al tribunal, va explicar que tenia una relació cordial amb Donaldson i que el va trasbalsar saber que l’havien assassinat. “Personalment, crec que Denis Donaldson fou una víctima del conflicte. No se m’acut cap altra manera de descriure-ho”, va dir.

La BBC va negar haver-lo difamat i va defensar que tant el programa com l’article s’havien publicat de bona fe i en el context d’un debat sobre una qüestió d’interès públic i vital. Va assegurar que el reportatge era fruit d’un treball periodístic responsable i basat en una investigació acurada, i va argumentar que es limitava a recollir unes acusacions, sense assumir-les com a pròpies.

L’equip jurídic d’Adams reclamava una indemnització mínima de 200.000 euros, però el tribunal finalment n’ha concedit la meitat. Adams havia anunciat que, si guanyava el cas, donaria els diners a causes solidàries.

Nou pressupost entre PP i l’extrema dreta de Vox a les Illes i nou sotrac per a llengua catalana. Vox ha aconseguit que, per primera vegada, modificar la llei educativa i que s’inclogui el castellà com a llengua vehicular als centres. 

Prohens pacta amb Vox i esquiva una nova pròrroga pressupostària

El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, i la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, han explicat també que es rebaixarà la nota necessària a ESO i Batxillerat per a l’obtenció del títol de català, equiparant-la a les del País Valencià i Catalunya.

A més a més, s’aplicarà una exempció de quatre anys en l’avaluació de la llengua catalana per als fills de famílies que es desplacen a les Illes. Per altre costat, s’ampliarà el pla pilot a més etapes educatives. El PP també s’ha obert a més canvis legislatius en matèria de llengua de cara al futur.

En el cas de la funció pública, a més de tenir tots els tràmits disponibles en les dues llengües, el català no “penalitzarà” en les borses de treball i es rebaixaran els nivells exigits. També es faran exempcions a llocs de difícil cobertura, com es va fer amb la sanitat eliminant el requisit del català.  A places on no s’hagi d’interactuar amb la ciutadania, també s’estudiarà la retirada del requisit.

De fet, aquesta mesura també afectarà els professors. Per primera vegada, docents que no sàpiguen català podran impartir classes a l’escola pública. Un fet que, tot i que no estar legislat, Sagreras ha corroborat que ja succeeix a les aules de les Illes.

Altres mesures

Vox s’ha vantat d’aconseguir que es mantenguin les rebaixes fiscals aprovades durant la legislatura i, a més, la retirada de subvencions a patronats i sindicats.

En matèria de migració, un dels punts clau de l’acord, és la de no incloure més menors ni tampoc s’obriran més centres d’acollida. A més, s’eliminarà la renda social garantida a totes les persones que no puguin acreditar la residència ni tenguin “voluntat d’integració”. Tampoc no se subvencionaran entitats que treballin amb migrants “il·legals” i apostaran per fer un pla de retorn dels menors als països d’origen.

Una de les línies vermelles de Vox era la llei de Memòria Democràtica. I així ho han aconseguit: el PP es desdirà de l’acord que va assolir amb l’esquerra per salvar la llei i l’acabarà derogant.

Nou pressupost entre PP i l’extrema dreta de Vox a les Illes i nou sotrac per a llengua catalana. Vox ha aconseguit que, per primera vegada, modificar la llei educativa i que s’inclogui el castellà com a llengua vehicular als centres. 

Prohens pacta amb Vox i esquiva una nova pròrroga pressupostària

El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, i la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, han explicat també que es rebaixarà la nota necessària a ESO i Batxillerat per a l’obtenció del títol de català, equiparant-la a les del País Valencià i Catalunya.

A més a més, s’aplicarà una exempció de quatre anys en l’avaluació de la llengua catalana per als fills de famílies que es desplacen a les Illes. Per altre costat, s’ampliarà el pla pilot a més etapes educatives. El PP també s’ha obert a més canvis legislatius en matèria de llengua de cara al futur.

En el cas de la funció pública, a més de tenir tots els tràmits disponibles en les dues llengües, el català no “penalitzarà” en les borses de treball i es rebaixaran els nivells exigits. També es faran exempcions a llocs de difícil cobertura, com es va fer amb la sanitat eliminant el requisit del català.  A places on no s’hagi d’interactuar amb la ciutadania, també s’estudiarà la retirada del requisit.

De fet, aquesta mesura també afectarà els professors. Per primera vegada, docents que no sàpiguen català podran impartir classes a l’escola pública. Un fet que, tot i que no estar legislat, Sagreras ha corroborat que ja succeeix a les aules de les Illes.

Altres mesures

Vox s’ha vantat d’aconseguir que es mantenguin les rebaixes fiscals aprovades durant la legislatura i, a més, la retirada de subvencions a patronats i sindicats.

En matèria de migració, un dels punts clau de l’acord, és la de no incloure més menors ni tampoc s’obriran més centres d’acollida. A més, s’eliminarà la renda social garantida a totes les persones que no puguin acreditar la residència ni tenguin “voluntat d’integració”. Tampoc no se subvencionaran entitats que treballin amb migrants “il·legals” i apostaran per fer un pla de retorn dels menors als països d’origen.

Una de les línies vermelles de Vox era la llei de Memòria Democràtica. I així ho han aconseguit: el PP es desdirà de l’acord que va assolir amb l’esquerra per salvar la llei i l’acabarà derogant.

La cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles, ha confirmat que el seu telèfon personal ha estat víctima d’un ciberatac. Segons que ha informat l’FBI, que ja n’ha obert una investigació, els responsables van provar de suplantar-ne la identitat per contactar amb càrrecs del govern nord-americà.

El robatori de dades no té encara una data concreta, però segons fonts consultades per la cadena CBS i el diari The Wall Street Journal, va afectar directament alts responsables que figuraven entre els contactes del telèfon de Wiles.

Els atacants, fent-se passar per ella, van enviar missatges SMS en què demanaven de traslladar la conversa a plataformes com Telegram. Un cop allà, sol·licitaven informació sobre el president dels Estats Units, Donald Trump, i fins i tot transferències de diners en metàl·lic.

La Casa Blanca ha assegurat, mitjançant un portaveu, que es pren molt seriosament la seguretat informàtica i que el cas ja s’investiga. En un comunicat posterior, el director de l’FBI, Kash Patel, ha afirmat que aborden aquesta situació “amb la màxima serietat”, com fan amb totes les amenaces contra Trump i el seu personal. Patel ha insistit en la importància de garantir la seguretat de les comunicacions dels alts funcionaris de l’administració.

La tercera tinent de batlle i regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Llucmajor (Mallorca), Maria Pilar Seguí Fiol (PP), ha renunciat al càrrec. Segons que ha informat el govern municipal, avui ha formalitzat la renúncia a l’acta de regidora, adduint motius personals.

La dimissió de Seguí s’escau enmig de la polèmica per la macrogranja avícola, on es van detectar incompliments greus. Entitats animalistes havien denunciat que els animals hi convivien amb rates, cadàvers i una brutor extrema.

Avui la presidenta del govern, Marga Prohens, ha qualificat d’esgarrifoses les imatges de la macrogranja i ha defensat l’actuació del conseller d’Agricultura, Joan Simonet. “Ha fet tot allò que s’havia de fer”, ha dit.

La dimissió de Seguí es farà efectiva al ple municipal vinent. Quan s’hi hagi donat el vist-i-plau, l’ajuntament demanarà a la Junta Electoral espanyola les credencials del nou regidor o regidora, que podrà prendre possessió de l’acta.

La tercera tinent de batlle i regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Llucmajor (Mallorca), Maria Pilar Seguí Fiol (PP), ha renunciat al càrrec. Segons que ha informat el govern municipal, avui ha formalitzat la renúncia a l’acta de regidora, adduint motius personals.

La dimissió de Seguí s’escau enmig de la polèmica per la macrogranja avícola, on es van detectar incompliments greus. Entitats animalistes havien denunciat que els animals hi convivien amb rates, cadàvers i una brutor extrema.

Avui la presidenta del govern, Marga Prohens, ha qualificat d’esgarrifoses les imatges de la macrogranja i ha defensat l’actuació del conseller d’Agricultura, Joan Simonet. “Ha fet tot allò que s’havia de fer”, ha dit.

La dimissió de Seguí es farà efectiva al ple municipal vinent. Quan s’hi hagi donat el vist-i-plau, l’ajuntament demanarà a la Junta Electoral espanyola les credencials del nou regidor o regidora, que podrà prendre possessió de l’acta.

Els grups municipals del PSC i els Comuns a l’Ajuntament de Barcelona han pactat una proposta de resolució que “trenca les relacions institucionals amb l’actual govern d’Israel” i l’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv, “fins que es restableixi el respecte al Dret Internacional” a Palestina. Tots dos grups havien presentat mocions pròpies, però finalment han acordat un text conjunt que també inclou clàusules contractuals per tal que el consistori deixi de treballar amb empreses pro-israelianes. Fins i tot s’especifica que la Fira de Barcelona no pugui acollir pavellons d’Israel ni tampoc d’empreses armamentístiques i que el Port no permeti atracar vaixells amb armament destinat al govern de Tel-Aviv.

La setmana passada el batlle, Jaume Collboni, va proposar un trencament temporal de relacions fins que hi hagués un alto-el-foc a Gaza. Collboni rectificava així una de les primeres decisions que va prendre en arribar al càrrec, quan va deixar sense efecte la suspensió de relacions aprovada pel govern d’Ada Colau. Ara, en l’acord fet públic avui amb els Comuns, Collboni accepta anar un pas més enllà i no només trenca l’agermanament, sinó que endureix el to de la condemna pels atacs d’Israel contra la població civil palestina.

Així, la proposta de socialistes i comuns denuncia els milers de morts a Gaza i el blocatge a l’ajuda humanitària, a més de l’expansió dels assentaments a Cisjordània i l’annexió dels territoris palestins. Per això, condemna el desplaçament forçós de la població, la destrucció sistemàtica d’habitatges i d’infraestructures o el blocatge d’energia, aigua, aliments i medicines.

També assegura que l’ocupació i la colonització de terres palestines s’està fent amb “un conjunt de pràctiques segregadores i de càstig col·lectiu equiparables al règim d’apartheid”, i condemna la “violència” dels colons israelians a Cisjordània i Jerusalem Est contra població civil palestina. També condemna l’antisemitisme i la islamofòbia.

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha admès a tràmit el recurs presentat per la Plataforma Ecologista Madrilenya contra el pla especial que ha d’adaptar el recinte firal d’IFEMA per a convertir-lo en un circuit urbà de fórmula 1.

La resolució, signada el 27 de maig per la secció primera de la sala, requereix a l’Ajuntament de Madrid que remeti l’expedient administratiu complet sobre el planejament urbanístic aprovat, que afecta el parc Juan Carlos I i el seu entorn. A partir d’aquest moment, comença un procediment judicial que podria culminar amb la declaració de nul·litat del pla.

El pla defineix una reordenació del recinte firal i en modifica les condicions i paràmetres urbanístics per a fer-hi cabre les noves activitats i construccions associades a la implantació del circuit.

La Plataforma Ecologista Madrilenya, formada per l’Associació per a la Recuperació del Bosc Autòcton (ARBA), l’Associació Ecologista del Jarama El Soto, el Grup d’Acció per al Medi Ambient (GRAMA), Jarama Vivo i Liberum Natura, denuncia que el pla especial presenta irregularitats greus.

Entre més, remarquen que l’emplaçament no està justificat, que no hi ha cap necessitat d’un circuit urbà i que el projecte tindrà un impacte negatiu sobre la mobilitat, el veïnat i la contaminació acústica. També critiquen que no s’ha valorat correctament la destrucció de més de set-cents arbres i la desaparició de diversos aiguamolls a la parcel·la nord, entre el carrer de Francisco Umbral i l’avinguda d’Alejandro de la Sota.

A més, consideren que el pla ignora greus deficiències urbanístiques com ara la modificació de la via pecuària Vereda de los Leñeros, que travessa la zona afectada.

Tot i el litigi judicial, l’Ajuntament de Madrid ha concedit autoritzacions parcials per a començar les obres, que ja s’han engegat i estan afectant especialment els aiguamolls del sector nord del recinte. Les entitats ecologistes alerten que aquest projecte invisibilitza les prioritats ambientals que, diuen, haurien de guiar qualsevol planificació urbana, especialment en un context d’emergència climàtica.

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha admès a tràmit el recurs presentat per la Plataforma Ecologista Madrilenya contra el pla especial que ha d’adaptar el recinte firal d’IFEMA per a convertir-lo en un circuit urbà de fórmula 1.

La resolució, signada el 27 de maig per la secció primera de la sala, requereix a l’Ajuntament de Madrid que remeti l’expedient administratiu complet sobre el planejament urbanístic aprovat, que afecta el parc Juan Carlos I i el seu entorn. A partir d’aquest moment, comença un procediment judicial que podria culminar amb la declaració de nul·litat del pla.

El pla defineix una reordenació del recinte firal i en modifica les condicions i paràmetres urbanístics per a fer-hi cabre les noves activitats i construccions associades a la implantació del circuit.

La Plataforma Ecologista Madrilenya, formada per l’Associació per a la Recuperació del Bosc Autòcton (ARBA), l’Associació Ecologista del Jarama El Soto, el Grup d’Acció per al Medi Ambient (GRAMA), Jarama Vivo i Liberum Natura, denuncia que el pla especial presenta irregularitats greus.

Entre més, remarquen que l’emplaçament no està justificat, que no hi ha cap necessitat d’un circuit urbà i que el projecte tindrà un impacte negatiu sobre la mobilitat, el veïnat i la contaminació acústica. També critiquen que no s’ha valorat correctament la destrucció de més de set-cents arbres i la desaparició de diversos aiguamolls a la parcel·la nord, entre el carrer de Francisco Umbral i l’avinguda d’Alejandro de la Sota.

A més, consideren que el pla ignora greus deficiències urbanístiques com ara la modificació de la via pecuària Vereda de los Leñeros, que travessa la zona afectada.

Tot i el litigi judicial, l’Ajuntament de Madrid ha concedit autoritzacions parcials per a començar les obres, que ja s’han engegat i estan afectant especialment els aiguamolls del sector nord del recinte. Les entitats ecologistes alerten que aquest projecte invisibilitza les prioritats ambientals que, diuen, haurien de guiar qualsevol planificació urbana, especialment en un context d’emergència climàtica.

La maratoniana Elena Congost, una de les figures més destacades de l’atletisme paralímpic, ha revelat que té càncer i que s’apartarà temporalment de la competició. Congost, que té discapacitat visual, entrenava per tornar a córrer amb el seu nou guia, Roger Sans, però ha explicat que ara el més important és la salut. “Visc un altre tipus de cursa perquè estic en un moment complicat de salut”, ha dit a Esport Club. “A vegades parlem de malalties, del càncer, i sona a tabú, però és força habitual. Toca apartar-se una mica, cuidar-se, mirar cap endavant i seguir.”

Congost, or en la marató dels Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016 i plata en 1.500 metres a Londres 2012, havia començat a preparar el retorn amb Sans després de la polèmica desqualificació als Jocs de París de l’estiu passat. Aleshores, va quedar tercera a la marató, però Para World Athletics la va eliminar per haver deixat anar la corda que la unia al guia —per ajudar-lo perquè s’havia desmaiat— a pocs metres de la meta.

Ara, en ple procés d’adaptació al nou guia, la descoberta de la malaltia ha interromput els plans de Congost. Tanmateix, es mostra determinada a fer-hi front: “Per molt que cuidem l’alimentació, la nutrició i el descans al màxim, no som persones a les quals no ens puguin passar aquestes coses. Però sí que podem decidir com afrontar aquestes situacions, i jo ho faré amb força, empenta i el suport de tots els que m’envolten.”

Junts i el PSOE han pactat que la Generalitat assumeixi la gestió integral dels funcionaris de l’administració local amb habilitació estatal –secretaris, interventors i tresorers municipals–, durant la tramitació de la nova llei de funció pública de l’estat espanyol.

Segons que han explicat en un comunicat conjunt, l’acord es concreta en una disposició addicional específica per a Catalunya, que atorga al govern la capacitat de crear, classificar i suprimir places, aprovar l’oferta pública, gestionar els processos de selecció i nomenament i fer-se càrrec de tota la gestió administrativa d’aquests funcionaris.

Junts destaca que és una reivindicació històrica del món local i diu que amb aquest acord es dóna compliment a l’acord amb el PSOE per a convalidar els decrets llei del gener passat. Aquell pacte reconeixia, entre més coses, “la posició singular de la Generalitat en matèria institucional a conseqüència dels drets històrics i la tradició jurídica catalana”.

La formació considera que aquesta mesura ha d’ajudar a resoldre la situació crítica de molts ajuntaments, on –segons les dades aportades– el 66% de les places d’intervenció, secretaria i tresoreria són buides o cobertes de manera interina, cosa que origina greus disfuncions administratives.

Junts recorda que la Generalitat ja gestionava aquestes competències abans de la recentralització que va implicar la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) del 2013, imposada pel govern de Mariano Rajoy. Diu que recuperar-les és essencial per al bon funcionament institucional dels ajuntaments i per a garantir-ne l’estabilitat administrativa.

L’acord també preveu mesures per a fer front a l’abús de temporalitat entre els treballadors públics i, especialment, passos inèdits per a garantir els drets lingüístics: entre aquests, el deure dels funcionaris de l’estat espanyol d’atendre els ciutadans en la llengua oficial que triïn i la reserva de places específiques per a catalanoparlants en l’àmbit judicial.