Com trien nom els papes i per què és important?
The Washington Post · Kelsey Ables, Vivian Ho i Amaya Verde
El cardenal Robert Prevost fou presentat amb el nom de Lleó XIV quan aparegué, ahir al vespre, al balcó de la basílica de Sant Pere com a nou papa. La tria del nom no és gens anecdòtica, sinó que pot indicar com serà l’Església Catòlica sota el seu pontificat.
Decantant-se pel nom de Lleó, el 267è papa s’uneix a un grup de tretze papes més que també han elegit aquest nom. Els altres Lleons van ser reformadors: n’és un exemple Lleó XIII, triat el 1878. La seva encíclica Rerum novarum tractà sobre la dignitat humana i la dignitat del treballador, segons el reverend Christopher Robinson, membre de la facultat d’estudis religiosos de la Universitat DePaul, als Estats Units.
“En triar el nom de Lleó XIV, [el papa] demostra que està compromès amb la doctrina social de l’església que va fer fundacional el seu predecessor, Lleó XIII”, explica el reverend Thomas Reese, sacerdot nord-americà i expert sobre el Vaticà.
Els papes fa segles que trien el nom. El darrer pontífex fou el primer de triar el nom de Francesc, però molts –incloent-hi el nou papa, Lleó XIV– s’han decantat pels mateixos noms, generalment en homenatge a pontífexs anteriors que voldrien emular. Hi ha hagut molts Joans: vint-i-un papes, pel cap baix, han fet servir aquest nom; si es compten els dos Joan Pau, la xifra s’enfila a vint-i-tres.
Altres noms comuns entre els papes són Gregori (setze), Benet (quinze) i Climent (catorze). Encara que no són reconeguts oficialment per l’església, els antipapes –aquells qui s’oposaven a l’elecció del papa i es proclamaven el cap legítim de l’Església Catòlica– han influït ocasionalment en la numeració dels noms papals posteriors: n’és un exemple Benet XVI, el predecessor de Francesc, que compartí nom amb catorze papes, no pas quinze, atès que Benet X fou un antipapa. L’existència dels antipapes també explica per què hi ha hagut vint-i-un Joans però cap Joan XX, o bé perquè hi ha hagut vuit Bonifacis però cap Bonifaci VII.
El predecessor de Lleó XIV, el cardenal Jorge Mario Bergoglio, trià el nom de Francesc, en homenatge a Sant Francesc d’Assís. “L’home de la pobresa, l’home de la pau, l’home que estima i protegeix la creació”, digué als periodistes l’any 2013, poc després d’haver estat elegit. El nom triat per l’argentí encaixava amb la seva visió de l’església: “M’agradaria una església pobra i per als pobres”, digué aleshores.
Durant els primers segles d’existència del catolicisme, els papes simplement feien servir el seu nom de baptisme. Això va fer que els noms d’alguns dels pontífexs d’aquella era –com ara el del papa Simplici– puguin sonar lleugerament irreverents avui dia. Joan II, tanmateix, trencà el precedent quan fou elegit papa, l’any 533, tot optant per fer-se dir Joan en compte de fer servir el seu nom de bateig, Mercuri, probablement per a evitar associacions amb el déu pagà romà. Ho explica així Vanessa Corcoran, especialista en història religiosa medieval de la Universitat de Georgetown, als Estats Units. El papa Dionís, que regnà entre el 259 i el 268, no sembla que considerés necessari distanciar-se del déu grec del vi i la disbauxa: en aquella època, Dionís era un nom comú.
Calgué esperar fins a final del segle X perquè la pràctica de triar un nom papal esdevingués habitual, amb les excepcions d’Adrià VI, l’any 1522, i Marcel II, l’any 1555, que optaren per mantenir els noms amb què havien estat batejats. Del total de 264 papes, 129 han triat un nom nou quan han ascendit al tron de Sant Pere.
D’ençà del papa Joan XII hi ha hagut dotze Innocencis (el primer papa Innocenci va ocupar el tron de Sant Pere entre el 401 i el 417), set Urbans (el primer va regnar entre el 222 i el 230) i sis Lleons (abans que l’elecció d’un nom papal es convertís en una pràctica habitual hi havia hagut set Lleons més).
Entre final del segle XVIII i mitjan segle XIX va haver-hi una onada de Pius. Aquestes darreres dècades, els papes han tendit a gravitar cap als noms de Joan i Pau. L’any 1978, el cardenal polonès Karol Wojtyla trià el nom de Joan Pau II en honor del seu predecessor Joan Pau, mort després de trenta-tres dies de pontificat. Joan Pau I fou el primer pontífex a triar un nom compost.
A excepció de Joan Pau I, que es decantà per un nom inèdit com a nom compost, Francesc fou el primer pontífex a triar un nom papal no emprat prèviament d’ençà del papa Landó, l’any 913.
Una vegada elegit com a cap de l’Església Catòlica, el nou pontífex tria el seu nom papal. Sovint el trien segons les seves aspiracions per a l’església. Igualment com Francesc, el cardenal alemany Joseph Ratzinger adoptà el nom de Benet XVI l’any 2005, d’acord amb una visió específica per al seu pontificat: posar el seu ministeri “al servei de la reconciliació i l’harmonia entre els pobles” en homenatge a Benet XV, que encapçalà l’església durant la Primera Guerra Mundial.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb