Dos experts en emergències i protecció civil que han redactat un informe per a l’associació SOS Desaparguts han criticat durament el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per no haver declarat l’emergència catastròfica ni haver-se posat al capdavant de l’operatiu durant el temporal de la tardor passada. Avui han declarat com a pèrits davant la jutgessa que investiga la gestió de la gota freda.

Segons que han explicat fonts judicials presents a la declaració, els tècnics José María Gil Garré i Alberto Aguilar Zarco són molt crítics amb l’actuació tant de la Generalitat com dels ajuntaments. Consideren que van desatendre les obligacions que tenien en matèria de seguretat i que el silenci en les alertes “va condemnar la població”, perquè va impedir evacuacions i la mobilització de recursos. L’informe, incorporat al sumari de la causa, sosté que Mazón hauria d’haver declarat l’emergència catastròfica, activat els avisos mitjançant 112 i encapçalat les accions als municipis. Els tècnics també critiquen l’actuació de la diputació i dels consistoris implicats.

A més, exposen una cronologia detallada dels fets, en què defensen que hi va haver una finestra d’oportunitat d’almenys quatre dies –entre el 25 i el 28 d’octubre– en què les institucions implicades podrien haver actuat per salvar vides. “Una finestra que es va tancar amb el silenci i la inacció, i va condemnar les víctimes a un destí que clama justícia”, afirmen.

Els aliats europeus del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, reforcen el compromís per crear el Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna coincidint amb la desfilada pel Dia de la Victòria a Rússia. Una coalició internacional, formada per la Unió Europea, Regne Unit, Austràlia, entre d’altres, ha fet una declaració conjunta aquest divendres per formalitzar el seu suport al tribunal ad hoc per Ucraïna. Els Estats Units de Donald Trump s’han desmarcat d’aquesta iniciativa. “La porta no està tancada, s’hi poden sumar quan vulguin”, diuen fonts diplomàtiques europees. A més de la declaració, els ministres d’exteriors de la UE s’han desplaçat a Lviv com a gest cap als ucraïnesos mentre Putin aplega socis aliats a Moscou.

“Donem ple suport al Tribunal Especial perquè els responsables de l’atroç crim d’agressió contra Ucraïna rendeixin comptes”, defensa la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, en un comunicat.

Impuls a un tribunal especial per Ucraïna

La Unió Europea està impulsant la creació d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna juntament amb el Consell d’Europa, Kíiv i altres socis internacionals. La idea és que s’estableixi a través d’un acord entre el govern ucraïnès i el Consell d’Europa, una organització internacional centrada en els drets humans i formada per 46 estats.

Per què cal un tribunal especial?

A diferència dels crims de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra, el crim d’agressió només pot ser jutjat pel Tribunal Penal Internacional quan víctima i agressor són membres del tribunal o si ho demana el Consell de Seguretat de l’ONU. Rússia no forma part del TPI i pot bloquejar una petició del Consell de Seguretat com a membre permanent de l’organisme.

Per això, Ucraïna i els seus aliats volen crear una instància ad hoc que pugui jutjar els líders polítics i militars russos per la invasió d’Ucraïna.

Judici in absentia a Putin

El Grup Central sobre l’Establiment d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna, un grup d’experts jurídics d’uns quaranta estats, en coordinació amb les autoritats ucraïneses, el Consell d’Europa, la Comissió Europea i el Servei Europeu d’Acció Exterior, va posar sobre la taula al febrer les bases legals del futur tribunal. Les bases legals permetran un judici in absentia dels acusats. Entre aquests, hi hauria el president Putin, el primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin, i el ministre d’exteriors Sergei Lavrov, però també una trentena d’alts càrrecs, segons fonts diplomàtiques europees.

De totes maneres, primer s’han d’acabar les investigacions, formalitzar l’acusació i enviar-la al tribunal especial. Aquest hauria de deixar en suspensió el cas fins que els acusats hagin abandonat el càrrec. Així, es respectarien les normes d’immunitat marcades pel dret internacional per a Putin, Mishustin i Lavrov, matisen d’ençà de Brussel·les.

Següents passos

El Consell d’Europa serà el responsable de l’adopció dels instruments legals necessaris per a l’establiment del Tribunal Especial. Per tant, el pròxim pas és que Zelenski envií una carta al Consell d’Europa demanant l’establiment del tribunal i s’espera que el 13 i 14 de maig es formalitzi l’acord.

Llavors, els estats que li volen donar suport hauran de firmar un altre acord, conegut com a “acord parcial ampliat”, on es comprometran a finançar el tribunal. Aquest pas s’hauria de fer en les pròximes setmanes, de tal manera que els preparatius per crear el tribunal (estructura, jutges, personal) es posin en marxa a partir de la segona meitat del 2025.

Els aliats europeus del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, reforcen el compromís per crear el Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna coincidint amb la desfilada pel Dia de la Victòria a Rússia. Una coalició internacional, formada per la Unió Europea, Regne Unit, Austràlia, entre d’altres, ha fet una declaració conjunta aquest divendres per formalitzar el seu suport al tribunal ad hoc per Ucraïna. Els Estats Units de Donald Trump s’han desmarcat d’aquesta iniciativa. “La porta no està tancada, s’hi poden sumar quan vulguin”, diuen fonts diplomàtiques europees. A més de la declaració, els ministres d’exteriors de la UE s’han desplaçat a Lviv com a gest cap als ucraïnesos mentre Putin aplega socis aliats a Moscou.

“Donem ple suport al Tribunal Especial perquè els responsables de l’atroç crim d’agressió contra Ucraïna rendeixin comptes”, defensa la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, en un comunicat.

Impuls a un tribunal especial per Ucraïna

La Unió Europea està impulsant la creació d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna juntament amb el Consell d’Europa, Kíiv i altres socis internacionals. La idea és que s’estableixi a través d’un acord entre el govern ucraïnès i el Consell d’Europa, una organització internacional centrada en els drets humans i formada per 46 estats.

Per què cal un tribunal especial?

A diferència dels crims de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra, el crim d’agressió només pot ser jutjat pel Tribunal Penal Internacional quan víctima i agressor són membres del tribunal o si ho demana el Consell de Seguretat de l’ONU. Rússia no forma part del TPI i pot bloquejar una petició del Consell de Seguretat com a membre permanent de l’organisme.

Per això, Ucraïna i els seus aliats volen crear una instància ad hoc que pugui jutjar els líders polítics i militars russos per la invasió d’Ucraïna.

Judici in absentia a Putin

El Grup Central sobre l’Establiment d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna, un grup d’experts jurídics d’uns quaranta estats, en coordinació amb les autoritats ucraïneses, el Consell d’Europa, la Comissió Europea i el Servei Europeu d’Acció Exterior, va posar sobre la taula al febrer les bases legals del futur tribunal. Les bases legals permetran un judici in absentia dels acusats. Entre aquests, hi hauria el president Putin, el primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin, i el ministre d’exteriors Sergei Lavrov, però també una trentena d’alts càrrecs, segons fonts diplomàtiques europees.

De totes maneres, primer s’han d’acabar les investigacions, formalitzar l’acusació i enviar-la al tribunal especial. Aquest hauria de deixar en suspensió el cas fins que els acusats hagin abandonat el càrrec. Així, es respectarien les normes d’immunitat marcades pel dret internacional per a Putin, Mishustin i Lavrov, matisen d’ençà de Brussel·les.

Següents passos

El Consell d’Europa serà el responsable de l’adopció dels instruments legals necessaris per a l’establiment del Tribunal Especial. Per tant, el pròxim pas és que Zelenski envií una carta al Consell d’Europa demanant l’establiment del tribunal i s’espera que el 13 i 14 de maig es formalitzi l’acord.

Llavors, els estats que li volen donar suport hauran de firmar un altre acord, conegut com a “acord parcial ampliat”, on es comprometran a finançar el tribunal. Aquest pas s’hauria de fer en les pròximes setmanes, de tal manera que els preparatius per crear el tribunal (estructura, jutges, personal) es posin en marxa a partir de la segona meitat del 2025.

La presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Romà, ha afirmat que el 3Cat doblarà aquest 2025 les hores en català del 2024, arribant a les 1.432. Durant la Comissió de Control a l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al parlament, Romà ha recordat que la plataforma compta amb més de 2.500 hores doblades en català. D’altra banda, el director de TV3, Sigfrid Gras, ha admès que es vol continuar col·laborant amb TVE, després d’haver-ho fet pels drets del futbol. Segons Gras, l’aliança encara ha esdevingut més forta amb el canvi de direcció i espera que el “salt qualitatiu” en la difusió del català de la mà de TVE encara sigui més gran en un futur.

En ser preguntada per la diputada de Junts Montse Ortiz sobre l’ús del català en les produccions subvencionades pel 3Cat, Roma ha optat per avançar en el doblatge en català per “gaudir de continguts produïts aquí i produïts arreu del món” i ha qualificat de “inqüestionable” el compromís de servei públic en la promoció i difusió de la llengua. Així mateix, ha reivindicat que, d’ençà del canvi de normativa de coproduccions per augmentar la presència de la llengua, que ha augmentat un 80%.

Relacions amb TVE

Per altra banda, el director de TV3 ha assegurat que les relacions amb TVE “fa molt temps que són bones” i que comparteixen molts drets esportius, després d’una pregunta del diputat socialista Cristòfol Gimeno sobre la coordinació entre cadenes per repetir les recents audiències en partits de futbol en català. Gras ha celebrat les audiències de la semifinal i final de la Copa del Rei, gràcies a la “complicitat” amb TVE.

La seva visió és “continuar col·laborant” perquè tots els mitjans públics puguin fer el possible per difondre en català a Catalunya. “Si ho podem fer de la mà de televisions públiques junts, ens anirà bé”, ha afegit Gras. Segons ell, s’ha fet “un salt qualitatiu” en aquest aspecte i ha remarcat que la intenció de TV3 és fer que sigui encara més gran de cara a un futur.

El consell d’administració de CriteriaCaixa ha anunciat el nomenament de José María Méndez com a nou director general de la companyia. Fins ara, Méndez era el conseller delegat de CriteriaCaixa i ara s’ocuparà de la gestió operativa del hòlding i retrà comptes a la seva comissió executiva integrada pel president del consell, Isidre Fainé, el vice-president, Francisco Reynés, José Antonio Asiaín i Marcos Contreras. Així mateix, la comissió executiva de CriteriaCaixa també ha nomenat Adolfo Feijóo director general adjunt. Aquests moviments es produeixen després de la destitució d’Àngel Simón com a conseller delegat de CriteriaCaixa i del nomenament de Francisco Reynés com a vice-president executiu.

José María Méndez Álvarez-Cedrón és llicenciat en dret i en ciències polítiques i de l’administració i funcionari en excedència del Cos Superior d’Administradors Civils de l’estat espanyol. Recentment, va ser nomenat conseller dominical de CaixaBank, en representació de la Fundació Bancària la Caixa. Va ser director general de la CECA i conseller delegat de CecaBank fins l’abril passat. Abans, havia ocupat diversos càrrecs en la Direcció General del Tresor i de Política Financera del Ministeri d’Economia espanyol (1993-2003).

Per la seva banda, Adolfo Feijóo Rei és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials i en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Així mateix, té un màster en dret bancari i financer per la Boston University School of Law, PIL per Harvard University i PDG pel IESE. Actualment, és director d’assessoria jurídica i sotssecretari del patronat de la Fundació Bancària la Caixa i del consell d’administració de CriteriaCaixa. Abans, havia desenvolupat la seva trajectòria professional a Uría Menéndez i a Cuatrecasas Legal.

El consell d’administració de CriteriaCaixa ha anunciat el nomenament de José María Méndez com a nou director general de la companyia. Fins ara, Méndez era el conseller delegat de CriteriaCaixa i ara s’ocuparà de la gestió operativa del hòlding i retrà comptes a la seva comissió executiva integrada pel president del consell, Isidre Fainé, el vice-president, Francisco Reynés, José Antonio Asiaín i Marcos Contreras. Així mateix, la comissió executiva de CriteriaCaixa també ha nomenat Adolfo Feijóo director general adjunt. Aquests moviments es produeixen després de la destitució d’Àngel Simón com a conseller delegat de CriteriaCaixa i del nomenament de Francisco Reynés com a vice-president executiu.

José María Méndez Álvarez-Cedrón és llicenciat en dret i en ciències polítiques i de l’administració i funcionari en excedència del Cos Superior d’Administradors Civils de l’estat espanyol. Recentment, va ser nomenat conseller dominical de CaixaBank, en representació de la Fundació Bancària la Caixa. Va ser director general de la CECA i conseller delegat de CecaBank fins l’abril passat. Abans, havia ocupat diversos càrrecs en la Direcció General del Tresor i de Política Financera del Ministeri d’Economia espanyol (1993-2003).

Per la seva banda, Adolfo Feijóo Rei és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials i en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Així mateix, té un màster en dret bancari i financer per la Boston University School of Law, PIL per Harvard University i PDG pel IESE. Actualment, és director d’assessoria jurídica i sotssecretari del patronat de la Fundació Bancària la Caixa i del consell d’administració de CriteriaCaixa. Abans, havia desenvolupat la seva trajectòria professional a Uría Menéndez i a Cuatrecasas Legal.

La ministra de Medi Ambient i Energia de Portugal, Maria da Graça Carvalho, ha dit que l’apagada de la setmana passada a la península ibèrica no havia estat pas causada per les energies renovables, sinó per la gestió espanyola del sistema i de la xarxa elèctrica. “Estic convençuda que l’origen no és en la tecnologia, sinó en el sistema”, ha dit.

Apagada: la responsabilitat tomba cap a Red Eléctrica i l’estat espanyol, i els canvis que s’han de fer a la xarxa elèctrica

En una entrevista amb l’agència Efe, ha dit que el problema tenia més a veure amb la resiliència de la xarxa, el control de la potència i la capacitat d’emmagatzematge que no pas amb les tecnologies emprades. Tot i reconèixer que les fonts d’energia renovable podien ser intermitents, ha recordat que també n’hi havia de no intermitents, com ara la hidràulica.

En aquesta línia, la ministra portuguesa ha admès que no era possible garantir que no hi hagués una altra apagada, però ha defensat que es podia treballar per reduir-ne la probabilitat. “Ningú no pot assegurar que no n’hi hagi cap més”, ha insistit.

L’apagada va començar sobtadament a les 12.32 del dilluns 28 d’abril. En qüestió de segons, hi va haver allò que el president espanyol, Pedro Sánchez, va descriure com “una oscil·lació molt forta del flux de potència” que va causar la pèrdua de 15 gigawatts, equivalent al 60% de l’energia que es consumia en aquell moment a la península. La magnitud d’aquesta caiguda va ser tan gran que el sistema va col·lapsar immediatament. Segons Red Eléctrica de España, aquesta descompensació va causar la desconnexió automàtica de la xarxa ibèrica respecte de la resta del sistema europeu i va deixar sense electricitat més de cinquanta milions de persones.

Gairebé dues setmanes més tard després del que ja es coneix com “la gran apagada”, les causes exactes continuen essent un misteri.

Unes quantes entitats del teixit econòmic i empresarial han enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per demanar-li que aturi l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Al·leguen raons d’interès general, com ara una concentració bancària excessiva i la pèrdua d’ocupació, d’oficines i de la cohesió social i territorial.

Per què l’OPA del BBVA al Banc Sabadell és perjudicial per a les pimes i els ciutadans?

El text ha estat signat per les cambres de comerç de Barcelona, Girona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Manresa, Palamós, Reus, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Terrassa, Tortosa i Valls; Barcelona Global, la CECOT, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, FemCat, la Fira de Barcelona, Foment del Treball, la PIMEC, PIMEC Autònoms i el RACC.

Així, els empresaris assenyalen que l’OPA seria perjudicial perquè causaria una concentració de poder empresarial i financer excessiva, significaria l’eliminació d’un canal de cedit i serveis financers especialitzats en empreses i projectes de menys dimensió, a més d’una pèrdua d’ocupació i d’oficines bancàries. A més, argumenten que reduiria la capacitat d’atraure i retenir talent financer en els diferents territoris.

Afegeixen que aniria en contra de la cohesió social i territorial, que diuen que és la base d’una economia oberta i diversa en una societat plural, i que evita el risc d’exclusió financera.

El Banc Sabadell augmenta els beneficis un any després de l’OPA del BBVA

La carta també incideix en el fet que es poden perdre entre 54.000 i 70.000 milions d’euros en crèdit disponible per a les petites i mitjanes empreses. Sobre això, subratlla la necessitat de preservar la individualitat del Banc Sabadell i el paper singular com a entitat arrelada a la indústria catalana i la seva especialització en el segment empresarial. Si el Banc Sabadell desaparegués, diuen que seria difícilment reemplaçable per uns altres operadors i s’afebliria l’ecosistema de talent i innovació i es debilitarien les connexions entre universitats, escoles de negocis i el sector financer.

Finalment, els empresaris deixen clar que hi ha un consens àmpliament compartit per totes les entitats empresarials catalanes sobre les conseqüències no desitjables per a l’interès general de la fusió i fan una crida a participar en la consulta pública convocada pel govern espanyol per recollir opinions sobre l’operació.

Unes quantes entitats del teixit econòmic i empresarial han enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per demanar-li que aturi l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Al·leguen raons d’interès general, com ara una concentració bancària excessiva i la pèrdua d’ocupació, d’oficines i de la cohesió social i territorial.

Per què l’OPA del BBVA al Banc Sabadell és perjudicial per a les pimes i els ciutadans?

El text ha estat signat per les cambres de comerç de Barcelona, Girona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Manresa, Palamós, Reus, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Terrassa, Tortosa i Valls; Barcelona Global, la CECOT, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, FemCat, la Fira de Barcelona, Foment del Treball, la PIMEC, PIMEC Autònoms i el RACC.

Així, els empresaris assenyalen que l’OPA seria perjudicial perquè causaria una concentració de poder empresarial i financer excessiva, significaria l’eliminació d’un canal de cedit i serveis financers especialitzats en empreses i projectes de menys dimensió, a més d’una pèrdua d’ocupació i d’oficines bancàries. A més, argumenten que reduiria la capacitat d’atraure i retenir talent financer en els diferents territoris.

Afegeixen que aniria en contra de la cohesió social i territorial, que diuen que és la base d’una economia oberta i diversa en una societat plural, i que evita el risc d’exclusió financera.

El Banc Sabadell augmenta els beneficis un any després de l’OPA del BBVA

La carta també incideix en el fet que es poden perdre entre 54.000 i 70.000 milions d’euros en crèdit disponible per a les petites i mitjanes empreses. Sobre això, subratlla la necessitat de preservar la individualitat del Banc Sabadell i el paper singular com a entitat arrelada a la indústria catalana i la seva especialització en el segment empresarial. Si el Banc Sabadell desaparegués, diuen que seria difícilment reemplaçable per uns altres operadors i s’afebliria l’ecosistema de talent i innovació i es debilitarien les connexions entre universitats, escoles de negocis i el sector financer.

Finalment, els empresaris deixen clar que hi ha un consens àmpliament compartit per totes les entitats empresarials catalanes sobre les conseqüències no desitjables per a l’interès general de la fusió i fan una crida a participar en la consulta pública convocada pel govern espanyol per recollir opinions sobre l’operació.

El president nord-americà Donald Trump ha acomiadat de manera fulminant Carla Hayden, directora de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, segons que han confirmat fonts de la mateixa institució i una carta enviada per la Casa Blanca. Hayden, que va ser nomenada el 2016 amb un mandat de deu anys, s’ha convertit en la nova víctima de la purga que l’administració fa a uns quants organismes federals contra aquells que percep com a obstacles per a la seva agenda política.

El correu de destitució, signat per l’Oficina Presidencial de Personal, comunicava: “Carla, en nom del president Donald J. Trump, t’informo que el teu càrrec com a directora de la Biblioteca del Congrés és rescindit amb efecte immediat. Gràcies pel teu servei.” Hayden, que va dirigir el sistema de biblioteques públiques de Baltimore abans d’arribar al càrrec, era la primera dona i el primer afroamericà a encapçalar la institució. Durant el seu mandat ha estat reconeguda per haver ampliat l’accés al coneixement amb iniciatives en zones rurals i projectes de digitalització. “És una heroïna nord-americana”, ha dit el congressista Joseph Morelle, cap demòcrata del comitè de supervisió de la Biblioteca.

La destitució s’ha fet pública hores després de les acusacions a les xarxes socials de l’American Accountability Foundation, una entitat ultraconservadora, contra Hayden, en què deien que promovia la transició de gènere entre infants i que era anti-Trump. L’organització ha celebrat la destitució i ha exigit un relleu “arrenglerat amb l’agenda del president”. La destitució ha encès la indignació dels demòcrates al Capitoli. El dirigent del partit al Senat, Chuck Schumer, l’ha qualificada de “vergonyosa” i “un atac frontal a una servidora pública exemplar”. Hakeem Jeffries, cap demòcrata a la Cambra de Representants, ha denunciat “una operació per a censurar, reescriure la història i desmantellar institucions fonamentals”.

Aquesta decisió s’afegeix a una onada de destitucions a l’administració federal. Ahir mateix també va ser apartat l’administrador en funcions de l’Agència Federal de Gestió d’Emergències (FEMA), un dia després d’haver mostrat discrepàncies amb Trump sobre el paper federal en les catàstrofes. I del gener ençà, més de mitja dotzena de generals han estat destituïts del Pentàgon, entre els quals, l’única dona que presidia la Junta de Caps d’Estat Major i més dones alts càrrecs.

Després de la destitució de Hayden, el seu segon, Robert Newlen, ha assumit provisionalment la direcció de la Biblioteca del Congrés i ha promès d’informar el personal intern de qualsevol novetat. “La Biblioteca del Congrés és la biblioteca del poble”, ha remarcat Jeffries. “Aquest atac sense precedents no restarà impune.”

El president nord-americà Donald Trump ha acomiadat de manera fulminant Carla Hayden, directora de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, segons que han confirmat fonts de la mateixa institució i una carta enviada per la Casa Blanca. Hayden, que va ser nomenada el 2016 amb un mandat de deu anys, s’ha convertit en la nova víctima de la purga que l’administració fa a uns quants organismes federals contra aquells que percep com a obstacles per a la seva agenda política.

El correu de destitució, signat per l’Oficina Presidencial de Personal, comunicava: “Carla, en nom del president Donald J. Trump, t’informo que el teu càrrec com a directora de la Biblioteca del Congrés és rescindit amb efecte immediat. Gràcies pel teu servei.” Hayden, que va dirigir el sistema de biblioteques públiques de Baltimore abans d’arribar al càrrec, era la primera dona i el primer afroamericà a encapçalar la institució. Durant el seu mandat ha estat reconeguda per haver ampliat l’accés al coneixement amb iniciatives en zones rurals i projectes de digitalització. “És una heroïna nord-americana”, ha dit el congressista Joseph Morelle, cap demòcrata del comitè de supervisió de la Biblioteca.

La destitució s’ha fet pública hores després de les acusacions a les xarxes socials de l’American Accountability Foundation, una entitat ultraconservadora, contra Hayden, en què deien que promovia la transició de gènere entre infants i que era anti-Trump. L’organització ha celebrat la destitució i ha exigit un relleu “arrenglerat amb l’agenda del president”. La destitució ha encès la indignació dels demòcrates al Capitoli. El dirigent del partit al Senat, Chuck Schumer, l’ha qualificada de “vergonyosa” i “un atac frontal a una servidora pública exemplar”. Hakeem Jeffries, cap demòcrata a la Cambra de Representants, ha denunciat “una operació per a censurar, reescriure la història i desmantellar institucions fonamentals”.

Aquesta decisió s’afegeix a una onada de destitucions a l’administració federal. Ahir mateix també va ser apartat l’administrador en funcions de l’Agència Federal de Gestió d’Emergències (FEMA), un dia després d’haver mostrat discrepàncies amb Trump sobre el paper federal en les catàstrofes. I del gener ençà, més de mitja dotzena de generals han estat destituïts del Pentàgon, entre els quals, l’única dona que presidia la Junta de Caps d’Estat Major i més dones alts càrrecs.

Després de la destitució de Hayden, el seu segon, Robert Newlen, ha assumit provisionalment la direcció de la Biblioteca del Congrés i ha promès d’informar el personal intern de qualsevol novetat. “La Biblioteca del Congrés és la biblioteca del poble”, ha remarcat Jeffries. “Aquest atac sense precedents no restarà impune.”

Treballadors del telèfon d’emergències 112 del País Valencià han denunciat deficiències en el programa que atén les trucades, el sistema CoordCom, que van començar dues setmanes abans de la gota freda, després d’una actualització. Han advertit que, avui dia, continuaven sense solucionar-se i que n’apareixien cada vegada de noves. Diuen que els responsables tenen constància de la situació.

En una carta que han remès a Compromís, els treballadors exposen que aquests inconvenients no sols dificulten la seua feina diària a l’hora d’atendre les trucades, sinó que també perjudiquen a l’hora de complir amb les exigències de l’empresa quant al nombre de trucades i al temps de gestió.

Entre les incidències a les quals han d’enfrontar-se cada dia, citen dificultats greus en el sistema d’àudio de les trucades, sobretot en dies amb molta càrrega de feina, com van ser la gota freda del 29 d’octubre i l’apagada del 28 d’abril. En aquests casos, sostenen que no podien sentir la persona que telefonava i no hi havia possibilitat de tornar a trucar per a saber quina emergència hi havia, però també trucades on sentien els ciutadans, però els ciutadans a ells no, i casos d’àudio baix i de mala qualitat que dificultaven molt d’entendre l’emergència que es comunicava.

També expliquen que el mapa amb què treballen funciona més lent, que a vegades es bloca i que es tanca durant una trucada sense deixar-los posicionar l’emergència, i han d’esperar que es torne a obrir, cosa que impedeix mostrar a les diferents agències on es troba la persona que necessita ajuda. I parlen de casos de trucades que per defecte el sistema detecta com a fallides, no s’aconsegueixen de respondre, i en moltes de les quals no hi ha possibilitat de tornar a trucar.

Maite Gabaldón: “Veien les telefonades del 112, la nostra pantalla és la que tenen en el CECOPI”

Baixes per ansietat i depressió

D’una altra banda, els treballadors del 112 adverteixen que, de la plantilla de cent vint-i-vuit operadors, actualment n’hi ha vint de baixa, la major part per ansietat o depressió. Alguns treballadors han d’exercir la tasca de coordinació, però tan sols hi ha set persones que fan aquesta tasca amb un contracte fix. “Cada vegada és més gran la intenció del personal de voler abandonar la feina per unes altres oportunitats laborals a causa de la situació que se’ns presenta”, lamenten.

“És molt difícil reemplaçar la funció que exercim tot l’equip, atès que la formació és gairebé de dos mesos, no remunerada, i en la qual algunes persones, en començar a treballar sense el suport del personal de formació, decideixen deixar-lo, a causa de l’estrès, la pressió i la càrrega emocional que implica”, assenyalen.

Paral·lelament, els treballadors del 112 denuncien l’absència de suport psicològic per a les funcions que assumeixen, mentre sostenen una pressió constant cap a ells pel nombre de trucades que responen, així com pel temps que es triga a gestionar l’emergència d’ençà que contestem fins que avisen les agències.

També expliquen que no aconsegueixen de desconnectar de la feina perquè en dies lliures es reben trucades per a canviar torns i acudir el mateix dia a treballar, o per a fer hores extres. “Hi ha una certa pressió a haver de justificar per què no s’acudeix a hores extres o es diu que no a un canvi, pel fet que a l’empresa es considera pitjor perfil per a optar a millores o ser personal fix si no es compleixen aquestes sol·licituds”, apunten. D’una altra banda, consideren que el conveni de telemàrqueting al qual estan acollits no té res a veure amb les funcions i responsabilitats que assumeixen cada dia.

Situació “inconcebible”

Sobre aquest afer, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha considerat preocupants i molt greus les deficiències relatades pels treballadors del 112, algunes de les quals, “absolutament inconcebibles”. Ha instat la Conselleria d’Emergències i Interior a intervenir-hi i ha avançat que Compromís posaria aquestes situacions en coneixement de la jutgessa de Catarroja (Horta Sud) que investiga la gestió de la gota freda.

Quan li han demanat per aquesta qüestió, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha preguntat si la manera de solucionar aquests suposats problemes era enviant una carta a Compromís. A això, Baldoví ha respost que els treballadors del 112 havien actuat d’aquesta manera “perquè, probablement, des de dins no es prenien les solucions que s’havien de prendre”.

Treballadors del telèfon d’emergències 112 del País Valencià han denunciat deficiències en el programa que atén les trucades, el sistema CoordCom, que van començar dues setmanes abans de la gota freda, després d’una actualització. Han advertit que, avui dia, continuaven sense solucionar-se i que n’apareixien cada vegada de noves. Diuen que els responsables tenen constància de la situació.

En una carta que han remès a Compromís, els treballadors exposen que aquests inconvenients no sols dificulten la seua feina diària a l’hora d’atendre les trucades, sinó que també perjudiquen a l’hora de complir amb les exigències de l’empresa quant al nombre de trucades i al temps de gestió.

Entre les incidències a les quals han d’enfrontar-se cada dia, citen dificultats greus en el sistema d’àudio de les trucades, sobretot en dies amb molta càrrega de feina, com van ser la gota freda del 29 d’octubre i l’apagada del 28 d’abril. En aquests casos, sostenen que no podien sentir la persona que telefonava i no hi havia possibilitat de tornar a trucar per a saber quina emergència hi havia, però també trucades on sentien els ciutadans, però els ciutadans a ells no, i casos d’àudio baix i de mala qualitat que dificultaven molt d’entendre l’emergència que es comunicava.

També expliquen que el mapa amb què treballen funciona més lent, que a vegades es bloca i que es tanca durant una trucada sense deixar-los posicionar l’emergència, i han d’esperar que es torne a obrir, cosa que impedeix mostrar a les diferents agències on es troba la persona que necessita ajuda. I parlen de casos de trucades que per defecte el sistema detecta com a fallides, no s’aconsegueixen de respondre, i en moltes de les quals no hi ha possibilitat de tornar a trucar.

Maite Gabaldón: “Veien les telefonades del 112, la nostra pantalla és la que tenen en el CECOPI”

Baixes per ansietat i depressió

D’una altra banda, els treballadors del 112 adverteixen que, de la plantilla de cent vint-i-vuit operadors, actualment n’hi ha vint de baixa, la major part per ansietat o depressió. Alguns treballadors han d’exercir la tasca de coordinació, però tan sols hi ha set persones que fan aquesta tasca amb un contracte fix. “Cada vegada és més gran la intenció del personal de voler abandonar la feina per unes altres oportunitats laborals a causa de la situació que se’ns presenta”, lamenten.

“És molt difícil reemplaçar la funció que exercim tot l’equip, atès que la formació és gairebé de dos mesos, no remunerada, i en la qual algunes persones, en començar a treballar sense el suport del personal de formació, decideixen deixar-lo, a causa de l’estrès, la pressió i la càrrega emocional que implica”, assenyalen.

Paral·lelament, els treballadors del 112 denuncien l’absència de suport psicològic per a les funcions que assumeixen, mentre sostenen una pressió constant cap a ells pel nombre de trucades que responen, així com pel temps que es triga a gestionar l’emergència d’ençà que contestem fins que avisen les agències.

També expliquen que no aconsegueixen de desconnectar de la feina perquè en dies lliures es reben trucades per a canviar torns i acudir el mateix dia a treballar, o per a fer hores extres. “Hi ha una certa pressió a haver de justificar per què no s’acudeix a hores extres o es diu que no a un canvi, pel fet que a l’empresa es considera pitjor perfil per a optar a millores o ser personal fix si no es compleixen aquestes sol·licituds”, apunten. D’una altra banda, consideren que el conveni de telemàrqueting al qual estan acollits no té res a veure amb les funcions i responsabilitats que assumeixen cada dia.

Situació “inconcebible”

Sobre aquest afer, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha considerat preocupants i molt greus les deficiències relatades pels treballadors del 112, algunes de les quals, “absolutament inconcebibles”. Ha instat la Conselleria d’Emergències i Interior a intervenir-hi i ha avançat que Compromís posaria aquestes situacions en coneixement de la jutgessa de Catarroja (Horta Sud) que investiga la gestió de la gota freda.

Quan li han demanat per aquesta qüestió, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha preguntat si la manera de solucionar aquests suposats problemes era enviant una carta a Compromís. A això, Baldoví ha respost que els treballadors del 112 havien actuat d’aquesta manera “perquè, probablement, des de dins no es prenien les solucions que s’havien de prendre”.

Ràdio Arrels, l’emissora més veterana de Catalunya Nord i l’única que emet íntegrament en català al nord del país, ha engegat una campanya de mecenatge per a fer front a la inestabilitat i dificultats econòmiques que arrossega de fa temps.

L’objectiu és sumar esforços de persones, entitats, empreses i col·lectius per aconseguir d’augmentar de 100.000 euros anuals el pressupost. “Això és imprescindible per a poder continuar essent una ràdio independent, que defensa la llengua i el país”, explica l’emissora. Tot i que també estan oberts a donatius esporàdics, l’emissora anima a fer-se “amic de Ràdio Arrels” i fer-hi un donatiu mensual “per fer viure la veu de Catalunya Nord”.

Ràdio Arrels és l'únic mitjà de comunicació 100% en català de #CatalunyaNord i està avui amenaçada
Per defensar la llengua, la cultura i el país, ajuda'ns!
Pots donar suport fent un donatiu a la nostra web :https://t.co/KxLImxPBO7
Ningú farà callar la Veu de Catalunya Nord! pic.twitter.com/IEqToHGrkF

— Ràdio ARRELS (@RadioArrels) May 8, 2025

Dificultats econòmiques i l’amenaça de l’extrema dreta

L’emissora es troba en una situació delicada arran de la possible retallada del 30% prevista en el fons francès Fonds de Soutien a l’Expression Radiophonique (FSER), que és la seva font d’ingressos principal. De moment, el pressupost francès s’ha paralitzat arran de la situació política. Ara, si s’aprova, implicarà una reducció brusca dels ingressos.

Més enllà d’aquest fons, el Consell Regional d’Occitània i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals aporten algunes subvencions. La Generalitat de Catalunya també n’atorga, però només mitjançant projectes concrets.

“Ràdio Arrels vol fer-se forta en la seva condició de ràdio associativa i apel·lar a l’ajuda de la societat civil. Aquesta entitat és conscient que, des de sempre, és la societat civil qui acaba mantenint viu el país, quan els estats intenten atacar-lo”, expliquen en un comunicat. Més enllà dels problemes econòmics, Ràdio Arrels deixa clar que l’auge de l’extrema dreta a l’estat francès és una gran amenaça i també els obliga a cercar més suports.

Ràdio Arrels, un paper essencial

Ràdio Arrels té un paper clau a Catalunya Nord. En aquest indret, el català viu una situació delicada: té poca transmissió familiar, es recupera insuficientment mitjançant l’escola –exceptuant la Bressola– i l’ús social ha disminuït dràsticament. Per això, segons que expliquen, que hi hagi una ràdio local i en català és una eina d’especial importància per al país que permet alhora donar prestigi a la llengua i fer-la arribar a cada casa i cotxe. I afegeixen: “El fet de ser una ràdio autocentrada amb referents catalans fa que tinguem una audiència fidel a tots els territoris de parla catalana. Aquest públic ha trobat en nosaltres una ràdio completament catalanoparlant, que explica l’actualitat local i dels Països Catalans.”

Quaranta-quatre anys fent ràdio

Ràdio Arrels va començar les emissions el 28 de maig de 1981 al barri de Sant Jaume de Perpinyà. Malgrat haver començat amb situacions precàries, es va consolidar com a referent cultural i lingüístic a Catalunya Nord. Ha passat per unes quantes seus i ha crescut tant en professionalització com en abast territorial, amb estudis a Perpinyà, Ceret i Prada. Del 2003 al 2023, tenia l’estudi al cèntric carrer dels Agustins de Perpinyà.

L’any 2023, va traslladar la seu al Soler (Rosselló), on s’instal·la dins el PAC, un espai que agrupa unes quantes entitats culturals de la zona. Amb la integració de l’estudi a la redacció, l’emissora opta per una ràdio més pròxima al territori, reforça els estudis de Prada i Ceret i col·labora activament amb les entitats locals. Amb voluntat de modernització, també impulsa els continguts digitals, com el pòdcast infantil Catacric-Catacrac, creat amb el suport de les Escoles Arrels.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha negat que l’ex-consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, esperàs el seu vist-i-plau per activar l’avís als mòbils Es Alert durant la gota freda. “No. De cap manera”, ha dit en una compareixença a Xixona (Alacantí).

Pradas trucava insistentment a l’entorn de Mazón durant la gota freda per l’absència del president

Ho ha dit arran de la declaració judicial d’un tècnic del Centre de Comandament d’Emergències, que va dir a la jutgessa que investiga la gestió del temporal que Pradas havia ordenat de no enviar res sense la seua aprovació. Tot i això, Mazón ha reiterat que respectava les actuacions judicials i que no feia valoracions sobre els jutges ni les jutgesses. “Jo no sóc Félix Bolaños, jo no sóc Pedro Sánchez, jo no pertanc al govern d’Espanya”, ha dit.

“Crec en la separació de poders, en el respecte a la justícia i en la independència dels processos”, ha insistit, i encara ho ha fet servir per criticar més el govern espanyol: “És una diferència ben clara que mantindré perquè estic molt orgullós de ser tan diferent del govern d’Espanya, que no fa res més que vilipendiar el sistema judicial espanyol.”

Quan li han demanat per la decisió de la jutgessa de no investigar el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, Mazón s’ha limitat a dir: “Jo respecte els processos.”

Salomé Pradas, plorant, diu a la jutgessa de la gota freda que no sabia gestionar les emergències

La secció quarta de l’Audiència de València ha desestimat els recursos d’apel·lació presentats per unes quantes acusacions particulars i ha rebutjat que s’investigue el representant legal de l’empresa fabricadora del revestiment de la façana de l’edifici del barri de Campanar (València) incendiat el 22 de febrer de l’any passat, en el qual van morir deu persones. Igualment, ha denegat unes altres sol·licituds de prova de les parts, com ara les declaracions testificals de tots els bombers que van participar en un primer moment en l’extinció del foc.

L’Audiència rebutja que se cite a declarar com a investigat el responsable de la mercantil que va fabricar el revestiment de la façana perquè considera que ha estat acreditat que la construcció de l’edifici sinistrat es va ajustar a la legalitat vigent en aquell moment. Segons el parer dels magistrats, a aquesta conclusió s’arriba a partir de les declaracions testificals que s’han pres durant la instrucció per l’arquitecte tècnic autor del projecte de construcció, l’arquitecte tècnic que va supervisar l’execució de l’obra i l’arquitecte municipal que va elaborar l’informe previ a la concessió de la llicència de construcció i ocupació.

“Difícilment pot pretendre’s que existís una responsabilitat penal per la suposada ocultació d’un risc, si aquest estava legalment admès, en estar autoritzat l’ús d’aquest material per al revestiment de la façana”, recull la interlocutòria d’apel·lació. En aquesta resolució, la secció quarta també ratifica la negativa de l’instructor a practicar unes altres diligències relacionades amb el material instal·lat en la façana de l’edifici perquè entén que són innecessàries.

La segona interlocutòria denega, entre més diligències, les que citen en la causa tots els bombers que van participar en la primera intervenció en l’incendi, perquè considera innecessari i redundant. La sala recorda que ja van fer atestats durant la instrucció de tres bombers que van arribar a l’edifici de Campanar en els primers vehicles i van treballar directament en l’extinció del foc. En concret, un bomber sapador, un cap i un sergent. En opinió de l’Audiència, amb això ja s’han esclarit les circumstàncies en què es va fer la intervenció dels bombers.

La secció quarta de l’Audiència de València ha desestimat els recursos d’apel·lació presentats per unes quantes acusacions particulars i ha rebutjat que s’investigue el representant legal de l’empresa fabricadora del revestiment de la façana de l’edifici del barri de Campanar (València) incendiat el 22 de febrer de l’any passat, en el qual van morir deu persones. Igualment, ha denegat unes altres sol·licituds de prova de les parts, com ara les declaracions testificals de tots els bombers que van participar en un primer moment en l’extinció del foc.

L’Audiència rebutja que se cite a declarar com a investigat el responsable de la mercantil que va fabricar el revestiment de la façana perquè considera que ha estat acreditat que la construcció de l’edifici sinistrat es va ajustar a la legalitat vigent en aquell moment. Segons el parer dels magistrats, a aquesta conclusió s’arriba a partir de les declaracions testificals que s’han pres durant la instrucció per l’arquitecte tècnic autor del projecte de construcció, l’arquitecte tècnic que va supervisar l’execució de l’obra i l’arquitecte municipal que va elaborar l’informe previ a la concessió de la llicència de construcció i ocupació.

“Difícilment pot pretendre’s que existís una responsabilitat penal per la suposada ocultació d’un risc, si aquest estava legalment admès, en estar autoritzat l’ús d’aquest material per al revestiment de la façana”, recull la interlocutòria d’apel·lació. En aquesta resolució, la secció quarta també ratifica la negativa de l’instructor a practicar unes altres diligències relacionades amb el material instal·lat en la façana de l’edifici perquè entén que són innecessàries.

La segona interlocutòria denega, entre més diligències, les que citen en la causa tots els bombers que van participar en la primera intervenció en l’incendi, perquè considera innecessari i redundant. La sala recorda que ja van fer atestats durant la instrucció de tres bombers que van arribar a l’edifici de Campanar en els primers vehicles i van treballar directament en l’extinció del foc. En concret, un bomber sapador, un cap i un sergent. En opinió de l’Audiència, amb això ja s’han esclarit les circumstàncies en què es va fer la intervenció dels bombers.

El conductor d’un camió que transportava productes inflamables ha mort després d’haver bolcat dins un túnel de l’autopista AP-7, a l’altura del municipi del Pilar de la Foradada (Baix Segura). El sinistre ha tingut lloc poc abans de les deu del matí i ha desencadenat un incendi d’alta intensitat per la combinació del tipus de càrrega i el fet que fos dins un túnel.

Segons que ha informat el Consorci de Bombers de la Diputació d’Alacant, les flames i el fum han afectat tot el túnel. En el moment de l’accident, un altre camió era a l’interior, però a certa distància, i no ha estat afectat pel foc. El conductor n’ha pogut sortir pel seu propi peu.

Al lloc dels fets hi treballen encara unes quantes dotacions de bombers dels parcs de Torrevella, Almoradí, Oriola i Elx.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha declarat inadmissible una demanda de l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa contra Espanya per la detenció de què fou objecte el 2021, per forçar-lo a declarar en la causa per desobediència al Tribunal Constitucional com a membre de la mesa. El TEDH ha negat que la detenció fos arbitrària perquè hi havia una base legal per fer-ho i ha recordat que se’l va alliberar tan bon punt va complir amb “l’obligació de comparèixer davant de la jutgessa d’instrucció”, que era la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret. “Va ser detingut unes quatre hores”, diu el tribunal que no ha trobat “convincents” els arguments de Costa per concloure que es van vulnerar els seus drets, segons la resolució que cita l’ACN.

Anàlisi de Josep Nualart: Què hi passa, al Tribunal d’Estrasburg, amb les causes catalanes?

Unes setmanes abans de la publicació d’aquesta decisió Josep Costa havia demanat o bé la recusació dels magistrats del tribunal que havia de prendre aquesta decisió o bé la retirada de la demanda. Ho va decidir arran del rebuig del TEDH a una anterior demanda seva el mes de febrer passat, la que denunciava que Espanya havia vulnerat els seus drets i els d’Eusebi Campdepadrós com a membres de la mesa del parlament quan el TC els coaccionava per impedir que es debatessin resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia. 

Però Costa no va rebre cap resposta a aquesta petició, i menys de mig any després d’haver estat registrada aquesta darrera demanda, ha rebut la decisió d’inadmissió. En aquesta causa, Costa va al·legar la seva immunitat com a parlamentari i va assegurar que no volia “establir un diàleg amb jutges repressors”, arribant a reclamar la recusació de la magistrada d’instrucció. 

El TEDH ha reiterat que Costa no estava protegit per la immunitat parlamentària “en relació amb els actes investigats” i que l’ordre de detenció tenia “base legal”. “El demandant no ha aportat arguments convincents sobre cap arbitrarietat en les accions de les autoritats”, diu la sala cinquena del tribunal europeu.

El 15 de novembre de 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va absoldre tots els acusats, inclòs Costa, al·legant que no es podia establir que haguessin comès el delicte de desobediència.

Aquesta decisió d’avui del TEDH tanca un reguitzell de decisions negatives del tribunal en relació amb causes catalanes, com ara l’arxivament de les demandes d’entitats en defensa de la immersió que havien estat excloses de la causa judicial que imposa un mínim del 25% de castellà a l’escola; l’arxivament de la demanda del pare del nen mort a l’atemptat del 17-A a la Rambla i el de la demanda del president Quim Torra i de Josep Costa mateix per l’espionatge amb Pegasus de què van ser víctimes el 2019 i el 2020.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha declarat inadmissible una demanda de l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa contra Espanya per la detenció de què fou objecte el 2021, per forçar-lo a declarar en la causa per desobediència al Tribunal Constitucional com a membre de la mesa. El TEDH ha negat que la detenció fos arbitrària perquè hi havia una base legal per fer-ho i ha recordat que se’l va alliberar tan bon punt va complir amb “l’obligació de comparèixer davant de la jutgessa d’instrucció”, que era la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret. “Va ser detingut unes quatre hores”, diu el tribunal que no ha trobat “convincents” els arguments de Costa per concloure que es van vulnerar els seus drets, segons la resolució que cita l’ACN.

Anàlisi de Josep Nualart: Què hi passa, al Tribunal d’Estrasburg, amb les causes catalanes?

Unes setmanes abans de la publicació d’aquesta decisió Josep Costa havia demanat o bé la recusació dels magistrats del tribunal que havia de prendre aquesta decisió o bé la retirada de la demanda. Ho va decidir arran del rebuig del TEDH a una anterior demanda seva el mes de febrer passat, la que denunciava que Espanya havia vulnerat els seus drets i els d’Eusebi Campdepadrós com a membres de la mesa del parlament quan el TC els coaccionava per impedir que es debatessin resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia. 

Però Costa no va rebre cap resposta a aquesta petició, i menys de mig any després d’haver estat registrada aquesta darrera demanda, ha rebut la decisió d’inadmissió. En aquesta causa, Costa va al·legar la seva immunitat com a parlamentari i va assegurar que no volia “establir un diàleg amb jutges repressors”, arribant a reclamar la recusació de la magistrada d’instrucció. 

El TEDH ha reiterat que Costa no estava protegit per la immunitat parlamentària “en relació amb els actes investigats” i que l’ordre de detenció tenia “base legal”. “El demandant no ha aportat arguments convincents sobre cap arbitrarietat en les accions de les autoritats”, diu la sala cinquena del tribunal europeu.

El 15 de novembre de 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va absoldre tots els acusats, inclòs Costa, al·legant que no es podia establir que haguessin comès el delicte de desobediència.

Aquesta decisió d’avui del TEDH tanca un reguitzell de decisions negatives del tribunal en relació amb causes catalanes, com ara l’arxivament de les demandes d’entitats en defensa de la immersió que havien estat excloses de la causa judicial que imposa un mínim del 25% de castellà a l’escola; l’arxivament de la demanda del pare del nen mort a l’atemptat del 17-A a la Rambla i el de la demanda del president Quim Torra i de Josep Costa mateix per l’espionatge amb Pegasus de què van ser víctimes el 2019 i el 2020.