La Guàrdia Civil va detenir ahir tres homes per la seva presumpta implicació en un tiroteig a Torrevella (Baix Segura), en què en va morir un altre. Els fets van passar a les set de la tarda al carrer de Pedro Lorca, a l’altura de la rambla de Joan Mateo Garcia. Quan les patrulles de la policia van arribar al lloc dels fets, van trobar un home estès a terra que va acabar morint.

Els presumptes autors del crim van fugir, però més tard la policia els va localitzar i detenir. A més, va requisar l’arma amb què, presumptament, s’haurien fet els trets.

Uns quants mitjans de comunicació de Turquia s’han fet ressò de la notícia i han apuntat que el crim podria ser una revenja entre bandes criminals mafioses turques. De fet, han identificat la víctima com Caner Koçer, suposadament un dels caps de la banda Dalton, una organització criminal coneguda a Turquia.

El director de l’agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer, ha presentat la renúncia després de dos anys al càrrec, en disconformitat amb la utilització política que, segons ell, ha fet el govern del Consell insular del seu informe sobre l’afectació del viaducte de Rafal Rubí als jaciments prehistòrics de la zona.

L’informe replicava al ministre de Cultura espanyol, que havia demanat al president del Consell, Adolfo Vilafranca, que no avancés amb el projecte fins a obtenir el vistiplau definitiu de la UNESCO. Tanmateix, la compareixença pública, divendres, de Vilafranca i del vice-president, Simón Gornés, tot esgrimint el document com un aval per reprendre les obres, ha precipitat la decisió de Ferrer.

Els dos dirigents del PP van obviar que l’informe de Ferrer era de juliol del 2024, quan l’avaluació patrimonial feta per encàrrec del Consell per l’ex-director d’Icomos a l’estat espanyol, Jordi Tresserras, que avala definitivament el projecte, duu data del novembre, quatre mesos més tard.

El Consell ha confirmat avui la dimissió i li ha agraït la feina feta, tot desitjant-li èxits professionals. L’arqueòleg, que va participar en la reformulació de la candidatura que el 2023 va aconseguir que la Menorca Talaiòtica fos declarada Patrimoni Mundial, continuarà tres mesos més al capdavant de l’agència abans que la renúncia sigui efectiva.

Més per Menorca ha qualificat la situació de Rafal Rubí de “punt insostenible” i ha acusat l’equip de govern de “greu imprudència” per actuar “per la via dels fets consumats, amb prepotència i sense escoltar cap veu que no s’alineï amb els seus objectius polítics”. La formació denuncia que el PP ha fet servir informes tècnics per “crear un relat que es desfà tot sol” i que pot posar en perill la declaració de Patrimoni Mundial.  L’organització ha recordat que tant Icomos com el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i el ministeri de Cultura espanyol han advertit que reprendre el projecte pot comprometre el reconeixement internacional del paisatge talaiòtic. Per això, reclama que s’aturin immediatament les obres fins que la UNESCO es pronunciï formalment, i exigeix al conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Joan Pons, que comparegui i assumeixi responsabilitats.

El viaducte de Rafal Rubí és una infrastructura parcialment construïda fa uns quants anys que, segons els experts, malmet la visió i l’entorn del conjunt arqueològic. La UNESCO va instar a desmantellar-lo i a no prendre cap decisió irreversible sense el seu aval formal.

La vaga indefinida dels socorristes de les platges de Barcelona ha tingut un nou episodi aquest matí, quan una trentena de treballadors s’han concentrat davant la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per desmentir la tinenta de batllia Laia Bonet, que havia dit que hi havia “converses constants” amb el col·lectiu. Els socorristes ho neguen i asseguren que no han rebut cap proposta formal ni convocatòria de reunió des que va començar la protesta l’1 d’agost.

El secretari general de la secció sindical de la CGT, Ignacio García, ha deixat clar: “Continuem sense rebre cap notícia. No hi ha hagut cap reunió, ni per part de l’ajuntament ni de l’empresa concessionària, FCC.” Durant la concentració, han tornat a denunciar la manca de recursos i la distribució del servei mínim, que veuen inadequada. De fet, han insistit que seria necessari tancar parcialment algunes platges per garantir una vigilància efectiva a les zones obertes.

Els socorristes han explicat que aquest cap de setmana s’han produït dos accidents greus a les platges de Barcelona. Tot i que les víctimes ja es troben fora de perill, el col·lectiu considera que s’haurien pogut evitar amb un servei complet. “És un tema de seguretat per a la ciutadania. No podem garantir-la si no ens donen més personal i millors condicions”, ha dit García.

El sindicat també ha recordat que l’ajuntament té la responsabilitat de garantir la seguretat als espais de bany i ha destacat que, segons la llei de costes del 1988, les competències són del cent per cent municipals. Els treballadors mantenen la demanda d’ampliar la temporada alta de vigilància, millorar condicions laborals i actualitzar els mòduls de treball. Afirmen que continuaran mobilitzats mentre no s’obri una via real de negociació: “Nosaltres posem el cos. Són ells, els polítics, qui tenen la responsabilitat de posar solucions”.

La protesta d’aquest dilluns se suma a les mobilitzacions de divendres i diumenge, quan els socorristes ja van advertir que la situació encara podria empitjorar si augmentava l’afluència a les platges. De moment, la vaga continua sense data d’acabament i el col·lectiu manté la porta oberta al diàleg.

La CUP ha presentat a l’Agència Tributària Catalana (ATC) 340 denúncies de presumptes pisos turístics il·legals localitzats a Catalunya i les Illes. Segons que ha explicat la portaveu nacional del partit, Su Moreno, la gran majoria dels casos (323) corresponen a Catalunya –amb 212 concentrats a Barcelona– i 17 més s’han detectat a les Illes.

El partit ha recollit aquestes denúncies a través d’una pàgina web pròpia que es va activar a finals de juny per facilitar la identificació de pisos turístics que no disposen de llicència legal. Els casos ara s’han traslladat a l’ATC amb la petició que en faci la verificació i imposi les sancions pertinents.

Segons Moreno, el web permet comprovar si un allotjament dels Països Catalans té llicència legal i, si no en té, denunciar-lo anònimament. Dels 377 casos rebuts, el partit n’ha validat 340. “El nostre objectiu és perseguir amb contundència els pisos turístics il·legals i assenyalar aquells que especulen amb l’habitatge i expulsen els veïns”, ha dit Moreno, que també ha destacat que volen fer visible la magnitud real del problema amb dades obertes.

Tot i que el ritme de denúncies previsiblement baixarà les pròximes setmanes, la CUP es compromet a continuar traslladant-ne les que vagin rebent. “Encara queda estiu, i seguirem denunciant aquesta situació d’emergència i la necessitat de posar fre a la turistificació”, ha afegit.

Preguntada per les conseqüències que esperen, Moreno ha explicat que la feina de l’ATC hauria de ser verificar els casos i sancionar-los segons la legislació vigent. En concret, ha citat la llei 12/2002 de Turisme de Catalunya i el decret 75/2020 de Turisme, que preveuen multes d’entre 60.000 i 600.000 euros.

El Barça s’acomiada avui de la ronda asiàtica amb una última parada a Corea del Sud. A les 13.00, l’equip d’Hansi Flick s’enfrontarà al Daegu FC, que actualment és l’últim classificat de la lliga sud-coreana. VilaWeb ofereix l’emissió del partit en el vídeo que encapçala aquest article. Fermín López i Íñigo Martínez són dubte perquè tenen molèsties físiques.

Després del matx, el Barça tornarà a Seül i volarà directament cap a Barcelona. No hi ha cap altre partit de preparació fins al 10 d’agost, quan es disputarà el Trofeu Joan Gamper contra el Como, que dirigeix Cesc Fàbregas.

En la ronda asiàtica, els culers han guanyat 3 a 1 contra el Vissel Kobe i 7 a 3 contra el Football Club Seoul.

El president del Tribunal Constitucional espanyol, Cándido Conde-Pumpido, ha activat el procediment per a renovar quatre magistrats del tribunal, inclòs el seu propi càrrec. Segons que ha informat el diari La Razón i ha confirmat l’agència Europa Press, la darrera setmana de juliol va enviar una carta al senat espanyol avisant que el seu mandat, el de María Luisa Balaguer, Ricardo Enríquez i José María Macías, expirava al desembre, i que caldria renovar els càrrecs.

Tot i que habitualment aquest avís es fa quatre mesos abans de la renovació –és a dir, que seria al voltant del 17 d’agost–, enguany s’ha avançat perquè aquesta data coincideix amb període inhàbil al tribunal.

Dels quatre magistrats que han de plegar, dos formen part del bloc dit progressista (Conde-Pumpido i Balaguer) i dos del bloc conservador (Enríquez i Macías). Ara bé, Macías podria repetir en el càrrec si torna a ser proposat pel senat, perquè només fa un any que ocupa la plaça, en substitució d’Alfredo Montoya, que la va deixar per motius de salut.

Amb aquest canvi, el TC podria modificar la composició actual, que és de set membres progressistes i cinc conservadors. La darrera renovació –també de quatre magistrats, però en sentit invers– va fer decantar la balança de manera clara cap al bloc progressista.

El Constitucional espanyol és format per dotze magistrats, designats pel rei però a proposta d’altres institucions: quatre del congrés espanyol, quatre del senat, dos del govern i dos del Consell General del Poder Judicial. Els nomenaments requereixen una majoria de tres cinquenes parts i es fan per a un mandat de nou anys, renovable per terços cada tres anys.

Els quatre magistrats que ara compleixen el mandat van ser proposats pel PP i el PSOE al senat espanyol el març de 2017. Ho van ser amb tres mesos de retard respecte de la data fixada, cosa que explica que la renovació escaigui el desembre de 2025 en lloc del 2024. Ara bé, un avançament electoral dissoldria les corts espanyoles i obligaria a ajornar-ne la substitució.

La renovació implicarà també l’elecció d’un nou president del tribunal. Conde-Pumpido ocupa el càrrec des del gener de 2023, quan fou escollit amb sis dels onze vots possibles. La vice-presidència va recaure en la magistrada progressista Inmaculada Montalbán. Aquella elecció va trencar la norma no escrita segons la qual la presidència era per al sector majoritari i la vice-presidència per al minoritari.

Puigdemont presenta l’empara al Tribunal Constitucional i demana l’aixecament immediat de l’ordre de detenció

Les més de dues-centes entitats cíviques, socials i sindicals que conformen la plataforma Mazón Dimissió han convocat una concentració contra el president de la Generalitat el 29 d’agost, quan farà deu mesos de la gota freda. La gestió negligent de Carlos Mazón va costar 228 víctimes mortals. La protesta serà a les 19.30 en la plaça de la Mare de Déu de València, on han acabat la major part de les manifestacions anteriors.

La setmana passada va haver-hi la novena manifestació per a exigir la dimissió de Mazón. Aquesta vegada, per primer cop, la mobilització va eixir de València i es va traslladar a Catarroja (Horta Sud), un dels municipis de la zona zero i el segon amb més morts per la catàstrofe. Tot i la calor, milers de persones s’hi van desplaçar i van desbordar el municipi.

“No sé si Mazón dimitirà, però espere que algun dia la justícia el pose al seu lloc, que és la presó. Tant em fa que siga la de Picassent o la de Fontcalent, però a la presó és on ha de ser, com qualsevol homicida. Si ja té 228 vides, espere que prompte reconegudes les 229, només que complira un any per a cadascun dels homicidis, serien 229 anys. No té prou vida per a complir-los”, va dir Rosa Maria Álvarez, presidenta de l’associació Víctimes Mortals DANA 29 d’octubre.

La mesa de les Corts ha vetat dues preguntes parlamentàries de Compromís dirigides al conseller d’Educació, José Antonio Rovira, amb l’argument que podrien ser ofensives o perjudicar-ne l’honorabilitat, segons que ha publicat El Diario i ha confirmat Compromís a les xarxes socials. L’òrgan, presidit per Vox amb el suport del PP, ha instat la coalició valencianista a reformular-les, al·legant que vulneren l’article 157.3 del reglament de la cambra.

ÚLTIMA HORA

PP i VOX veten que @gerardfullana li puga preguntar al conseller Rovira per què es gasta milers d’euros públics en soparots mentre retalla en professorat i FP.https://t.co/fcmvYAjQh3 pic.twitter.com/6xfLE9wzLL

— Compromís (@compromis) August 4, 2025

La primera pregunta feia referència a les despeses de més de 12.000 euros en àpats que Rovira ha carregat al pressupost públic. El diputat Gerard Fullana demanava: “Per què es gasta més de 12.000 euros en dinars i sopars a càrrec de les arques públiques i no destina prou recursos i plantilles docents a l’FP valenciana?” La mesa argumenta que la redacció inclou “frases ofensives” i n’ha requerit la modificació. Compromís recorda que ha creat un portal amb totes les factures i continua denunciant que el conseller ha fet un ús abusiu dels recursos públics.

La segona pregunta vetada feia al·lusió a la mort d’un treballador a Massanassa (Horta Sud) mentre inspeccionava un centre educatiu afectat per la gota freda d’octubre. El text registrat, el 28 de març, qüestionava per què la conselleria no havia aplicat les mesures de prevenció de riscos laborals obligatòries. La mesa considera que aquesta formulació podria imputar una conducta delictiva al conseller i n’ha impedit la tramitació.

Compromís denuncia que la mesa imposa censura política i que aquest episodi no és aïllat. Recorden que l’octubre passat ja es va obligar a modificar una proposició de llei pel mateix motiu, perquè incloïa una referència a la trama Gürtel. El diputat Fullana acusa directament el PP i Vox d’haver convertit la Mesa en un “búnquer de rentada de cara del govern negligent de Mazón”.

Fullana assegura que no reformularan les preguntes i que presentaran recursos a la mesa. També carrega durament contra Rovira, de qui diu que “és reincident a gastar-se els diners de les valencianes i valencians en restaurants i marisqueries, mentre desmantella el sistema educatiu públic”. Segons ell, el conseller “ha donat l’esquena a la comunitat educativa afectada” i ha fet declaracions “lamentables” després de l’accident de Massanassa.

Desenes d’antics alts càrrecs de l’exèrcit i els serveis d’intel·ligència d’Israel han fet una crida al govern perquè acabi l’ofensiva a Gaza, que consideren una guerra sense objectius militars clars i amb més pèrdues que guanys per a l’estat d’Israel.

רמטכ”לים, מפכ”לים, ראשי שב”כ, המוסד ואמ”ן, בקריאה משותפת להפסקת המלחמה: “הפסיקה להיות מלחמה צודקת ומביאה את מדינת ישראל לאובדן זהותה”@yanircozin pic.twitter.com/8XlIVuKvqY

— גלצ (@GLZRadio) August 3, 2025

Entre els signants hi ha l’ex-primer ministre Ehud Barak, l’ex-cap del Shin Bet –el servei d’intel·ligència israelià– Yoram Cohen i Tamir Pardo, ex-director del Mossad. En un vídeo, denuncien que la guerra s’ha allargat per interessos polítics i no pas militars, i asseguren que ja podria haver acabat fa temps. Reclamen un alto el foc permanent que permeti el retorn dels ostatges segrestats per Hamàs.

“Tenim el deure d’alçar la veu i dir el que cal dir”, afirma Ami Ayalon, antic director del Shin Bet. I afegeix: “Aquesta guerra va començar com una guerra defensiva, però un cop assolits els primers objectius militars ha deixat de ser només això. Ara condueix l’estat d’Israel a perdre seguretat i identitat.” Segons Amos Malka, també antic cap de la intel·ligència militar, la guerra “hauria pogut acabar fa un any amb una victòria operativa més que suficient”. En la mateixa línia, Nadav Argaman, també del Shin Bet, diu que “ara, bàsicament, només hi ha pèrdues”.

Tamir Pardo, que va dirigir el Mossad, ha estat contundent: “Som davant l’abisme de la derrota. El que el món veu avui a Gaza és la nostra creació. Ens amaguem rere la nostra pròpia mentida, i aquesta mentida és venuda al públic israelià i al món sencer.” També han avisat sobre el perill d’un “govern messiànic que condueix el país per un camí irracional”. “Són una minoria, però el problema és que aquesta minoria controla la política”, ha dit Cohen.

El mural que l’artista TVBoy va dedicar a Lamine Yamal a la plaça de Joanic del barri de Gràcia ha estat vandalitzat, segons que ha avançat el periodista Edu Polo al seu Instagram. L’obra representa el jugador del Barça vestit de Superman, tal com l’artista havia fet anteriorment amb Alèxia Putellas.

Anit, un desconegut hi ha col·locat els set nans de la Blancaneu, en referència a la polèmica festa d’aniversari del jugador. TVBoy ja ha expressat el seu malestar a Instagram.

Ara fa uns dies va córrer per les xarxes socials la notícia falsa que s’havia vandalitzat el mural del jugador. Tot plegat era un muntatge amb intel·ligència artificial, en què es veia l’obra plena de guixades amb esprai.

La desocupació ha augmentat una mica aquest juliol a Catalunya, el País Valencià i les Illes si es compara amb el mes de juny. Tot i això, a tots tres territoris s’han registrat unes xifres històriques de baixa desocupació, i un increment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social, segons dades difosa avui pel ministeri espanyol de Treball i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

A Catalunya hi ha 4.339 desocupats més que no pas al juny (+1,38%), fins a un total de 319.423. Aquest augment trenca la baixada de cinc mesos consecutius, que havien convertit el mes passat en el millor mes de juny d’ençà del 2008. Malgrat aquest repunt, ha estat el millor segon mes en xifra de desocupats dels darrers disset anys, només superat pel juny. En comparació amb la xifra d’ara fa un any, hi ha 7.860 desocupats menys (-2,40%). L’augment mensual s’ha concentrat sobretot en els serveis (+3.239), seguits de la indústria (+206), mentre que la construcció (-31) i l’agricultura (-1) han registrat descensos.

Al juliol s’hi van signar 268.521 contractes, un 13,24% més que al juny, dels quals el 41,85% van ser indefinits. Pel que fa a l’afiliació, la Seguretat Social ha guanyat de mitjana 6.887 persones (+0,18%) fins a 3.912.345. En comparació amb el juliol de l’any passat, hi ha 76.269 afiliats més (+1,99%).

Al País Valencià el nombre de desocupats ha pujat de 353 persones (+0,1%) respecte del mes anterior, fins a 293.968. En comparació amb un any enrere, la xifra és inferior en 18.251 persones (-5,8%). És la xifra total de desocupats més baixa d’un juliol d’ençà del 2008. A més, la pujada registrada és la més baixa en un mes de juliol d’ençà que es va començar a registrar el 1996. Per sectors, la desocupació ha disminuït en el col·lectiu sense ocupació anterior (-878) i en l’agricultura (-175), però ha crescut als serveis (+1.016), la construcció (+353) i la indústria (+37).

En total, s’han registrat 151.703 contractes, un 3,5% més que fa un any, amb un 45,92% d’indefinits. En afiliació, la Seguretat Social ha sumat 6.968 treballadors (+0,31%), fins a un total de 2.227.399.

A les Illes el nombre de desocupats ha augmentat de 664 persones (+2,7%) respecte del juny, fins a 25.386. Malgrat això, la xifra és la més baixa en un mes de juliol des del 2002, i és un 7,4% inferior a la de fa un any (2.013 persones menys). El sector serveis ha registrat l’augment més gran (+513), seguit de la construcció (+157) i la indústria (+17), mentre que l’agricultura ha tingut un lleuger descens (-3).

S’hi han formalitzat 42.495 contractes, un 8,1% menys que fa un any, el 68,67% dels quals han estat indefinits. Quant a l’afiliació, la Seguretat Social ha guanyat 12.579 persones (+1,91%) fins a un total de 670.560, amb un increment interanual del 2,48%.

Un estudi científic constata el predomini dels factors de risc per sobre dels factors de protecció que haurien pogut prevenir el procés de radicalització de la cèl·lula dels atemptats del 17-A. La investigació, publicada a la revista ‘Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression’, ha demostrat que els factors de risc estaven més connectats entre si i mantenien un fort lligam. En canvi, els factors protectors estaven més desconnectats entre ells i no tenien prou força, de manera que els primers van neutralitzar el possible efecte positiu dels segons. Les amistats que tots mantenien amb gent externa a la cèl·lula no van ser suficients per neutralitzar les accions violentes que van cometre.

L’estudi s’ha fet en el marc del projecte Camins, liderat per la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra i les universitats de Còrdova, Granada i Burgos. Els investigadors han estudiat els factors de risc presents en la seva radicalització i els de protecció que haurien d’haver contrarestat els primers. L’estudi ha demostrat que, tot i que el procés de radicalització violenta té una naturalesa multifactorial, en el cas dels atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017, els factors potencialment protectors no van ser suficients per contrarestar la influència dels factors de risc.

La cèl·lula formada per deu membres –l’imam de Ripoll i nou homes joves- es va començar a constituir entre finals del 2014 i inicis del 2015. Entre els factors de risc analitzats hi ha especialment els psicològics, com ara la connexió dins del grup, la cerca de significat, la passió obsessiva, l’autoritarisme i la percepció d’amenaça. També hi ha les actituds i creences subjectives que reflecteixen la perspectiva individual com les actituds segregacionistes, antidemocràtiques o radicals i l’extremisme politicoreligiós.

Aquests factors de risc van tenir una presència significativament més elevada entre els membres que no pas altres factors protectors, com els sociodemogràfics (edat, nivell educatiu, estat civil o ocupació laboral), o els experiencials, especialment aquells relacionats amb la seva integració social, que haurien pogut evitar la seva radicalització.

Per realitzar aquesta recerca, s’han utilitzat dades de la Comissaria General d’Informació les quals van servir per a la investigació i elaboració de l’informe policíac del ‘cas Rambles’, sota la tutela del Jutjat Central d’Instrucció núm. 4 de l’Audiència espanyola.

En total, s’han analitzat 200 declaracions policíaques, 50 entrevistes a familiars, amics i persones de l’entorn, 123 evidències tecnològiques, 25 proves físiques, 18 proves virtuals, i altres informes complementaris. Els resultats, assenyalen els Mossos, permetran millorar els actuals plans de prevenció d’extremismes violents i avançar en el desenvolupament d’eines de suport a l’avaluació per conèixer els mecanismes que es troben en la base de la radicalització violenta.

L’estudi té en compte factors sociodemogràfics i psicològics, però també aquells vinculats a la integració i la discriminació, les creences subjectives i els factors criminògens, és a dir, aquells relacionats amb la influència de companys o xarxes radicals.

Des de l’any 2015 fins ara, la Comissaria General d’Informació ha impulsat, juntament amb altres departaments de la Generalitat de Catalunya, diversos plans de prevenció dels extremismes violents. L’objectiu és expandir la xarxa de col·laboració en l’àmbit preventiu i assegurar la participació activa dels sectors de la comunitat educativa, la protecció de la Infància i la joventut, la proximitat policial, els Agents Rurals, l’execució penal, els serveis socials, les comunitats religioses i associacions culturals i l’esport.

La setmana passada es va destapar que una vintena d’alts càrrecs de la Generalitat incomplien la llei de transparència perquè no havien publicat la titulació acadèmica que diuen tenir. La informació, avançada per Eldiario.es, ha desencadenat el pànic dins del govern que presideix Carlos Mazón. Segons fonts citades pel mitjà, a la conselleria d’Infrastructures s’ha donat l’ordre d’aconseguir amb urgència tota la documentació que acrediti els estudis dels càrrecs públics, una volta alguns departaments del Consell hagin demanat als seus responsables de revisar i certificar les dades del currículum. “Han entrat en pànic”, diuen les fonts.

El cas més rellevant és el de Javier Sendra, amic personal de Mazón i responsable de les adjudicacions de les obres de la gota freda. Segons que recorda Eldiario.es, ja havia inflat el currículum quan era a la Diputació d’Alacant, afirmant que tenia dos màsters que finalment van resultar ser cursos. Ara, un d’aquests títols ha tornat a aparèixer com a “màster” en el perfil que figura al portal GVA Oberta, quan en realitat és un curs privat de direcció d’empreses de 140 hores fet a Alacant.

La publicació d’aquestes dades ha desencadenat un moviment accelerat per part de molts càrrecs del Consell. El ministeri d’Universitats espanyol ha detectat un augment de peticions de certificats acadèmics aquest primer cap de setmana d’agost, amb l’objectiu d’afegir-los al portal de transparència, tal com exigeix la llei.

Segons la informació d’Eldiario.es, fins ara nou dels càrrecs assenyalats ja han actualitzat el seu perfil amb els títols o amb els certificats expedits pel ministeri. La normativa valenciana obliga a publicar, com a mínim, el principal mèrit acadèmic, amb una còpia gràfica, i preveu l’obertura d’expedients sancionadors si no es compleix. Les sancions poden anar d’un apercebiment a una multa, en funció de la gravetat, la intencionalitat i la reincidència, i correspon al Consell Valencià de Transparència de valorar cada cas i iniciar el procediment.

Nou alts càrrecs de la Generalitat que ja han acreditat la seva titulació al portal GVA Oberta són Cayetano García Ramírez, secretari autonòmic de Presidència; Susana Fabregat, delegada del Consell a Castelló; Maria Luisa Mediavilla, sots-secretària de la Vice-presidència Primera; Pedro Carceller, director general d’Inclusió; Miguel Ángel Sánchez Navarro, director de l’Institut Valencià d’Estadística; Asunción Perales, directora general d’Assistència Hospitalària; Miquel Nadal, director general de Cultura; M. Àngels Ramón-Llin, directora general de Producció Agrícola i Ramadera, i José Manuel Camarero, secretari autonòmic de Turisme.

La Colla Vella de Gràcia ha fet públic el seu malestar per les normes que la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia li imposa per poder participar en els actes festius del barri. En un comunicat, assegura que ha de complir restriccions específiques, com ara sortir sempre al final de les cercaviles i no poder dur pirotècnia extra per fer lluïments a plaça. També alerten que són l’únic grup que podria rebre sancions per incomplir unes condicions que, segons diuen, no afecten la resta.

La presidenta de la Colla Vella, Esther Martínez, ha explicat a Betevé que les juntes de totes dues entitats es van renovar a principi d’any i que això ha permès “una mica més d’entesa”. Tot i que les reunions han estat cordials, Martínez considera que les condicions continuen essent “inacceptables” i que la cultura popular no se n’ha de ressentir.

Després del conflicte de 2023 i la suspensió dels actes de l’any passat, la colla ha acceptat de tornar-hi enguany “per responsabilitat amb la Vila, amb la seva gent i amb la cultura popular”. Recorden que es regeixen pel protocol festiu, un document consensuat que, diuen, garanteix la participació plural i equitativa.

La Coordinadora de Colles, per la seva banda, lamenta que la Colla Vella hagi fet públic el desacord a només dues setmanes de la festa major. Afirma que en els últims sis mesos s’han reunit quatre vegades i que cal mantenir un diàleg “serè, constructiu i sense retrets”. Remarca que la Colla Vella pot participar en els espais on es debaten els actes, però no té vot a l’assemblea perquè es va donar de baixa com a entitat membre. També recorda que la pirotècnia pròpia s’ha d’aprovar a la Vocalia de Foc i constar a la sol·licitud de permís d’activitat.

Avui, 4 d’agost de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Per què van impedir el trasllat de la Dama d’Elx i callen amb les pintures de Sixena?
• La por, una altra volta I Editorial de Vicent Partal   
• Conchur O Giollagain: “Les llengües minoritzades han de reforçar els seus bastions, les zones on es parlen de veritat” 
• Al cap d’un any I Mail obert de Julià de Jòdar 
• Seguretat a casa: com protegir-se de robatoris durant les vacances de l’estiu 
• L’estat no reconegut de la Banya d’Àfrica que vol seduir Trump amb minerals crítics i bases militars 
• Francesc Font: “El 53% de sòls del planeta ha deixat de ser fèrtil” 
• Els artistes singulars d’Essaouira I ‘El joc de miralls’ de Xavier Montanyà

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

. us informa que és titular del lloc web www.vilaweb.cat. D’acord amb l’exigència de l’article 10 d’aquesta llei, Partal Maresma i Associats, S.L. notifica les dades següents: el titular d’aquesta pàgina web és Partal Maresma i Associats, S.L. amb CIF B61017810 i registre mercantil de Barcelona; tom: 28765; full: 103; secció general full/Dup: 8 / 141320; inscripció: 1; domicili social: carrer de Ferlandina, 43; codi postal: 08001; localitat: Barcelona; província: Barcelona. L’adreça de correu electrònic de contacte amb l’empresa és: administracio@partal.cat.

 

2. CARACTERÍSTIQUES DEL JOC ‘ONLINE’

La participació al concurs implica la plena acceptació dels termes i condicions previstos en aquestes bases legals (les “Bases Legals”). L’incompliment de qualsevol de les clàusules de les Bases Legals, implicarà la impossibilitat de participar-hi i, si escau, de rebre el premi obtingut.

El Joc online és accessible a través de la web www.vilaweb.cat

Les Bases Legals es poden consultar a VilaWeb durant tota la vigència del Joc online.

La participació en el Joc online és oberta a tota persona física més gran de 18 anys.

No podrà participar-hi el personal de l’Empresa Organitzadora ni ningú que hagi participat directament o indirectament en la concepció, execució o gestió del Joc online, ni els seus familiars en línia directa (ascendent, descendent i col·lateral).

No seran tinguts en compte els participants que no facilitin totes les dades requerides o que actuïn amb dades personals incorrectes, falses o incompletes, ni tots aquells que no compleixin les condicions exposades en aquest Reglament.

 

3. COM FUNCIONA EL JOC

Per participar en el sorteig, cal omplir el formulari habilitat, posant sempre els camps marcats com a obligatoris i acceptant les bases legals i la política de privadesa.

Als guanyadors els serà notificat el premi per correu electrònic una vegada fet el sorteig.

 

4. PREMIS

 

El premi per als guanyadors consistirà en un lot de llibres per gentilesa de Rodamots, que es recolliran a la redacció de VilaWeb en un termini màxim de 90 dies després de la comunicació o bé s’enviaran per correu ordinari al domicili del guanyador.

 

Els guanyadors tindran un termini de 10 dies naturals des de la notificació de l’Empresa Organitzadora per confirmar si accepten el premi. Si, transcorregut el termini de 10 dies naturals, el guanyador no confirma l’acceptació, l’Empresa Organitzadora podrà decidir entre deixar el premi desert i designar un altre guanyador.

Els premis no es podran canviar, modificar ni ser objecte de contrapartida financera o d’un equivalent financer. L’Empresa Organitzadora es reserva la possibilitat de reemplaçar el premi per un altre de valor equivalent, sense que es pugui formular cap reclamació.

En cap cas l’Empresa Organitzadora no podrà ser considerada responsable del retard en el lliurament del premi o, en cas d’impossibilitat per part del guanyador, de beneficiar-se del premi per circumstàncies alienes a l’Empresa Organitzadora.

Únicament seran assumits per l’Empresa Organitzadora les despeses i tràmits previstos expressament a càrrec seu en les Bases Legals.

 

5. PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS

El Responsable del tractament de les dades personals que facilitin els participants serà Partal, Maresma i Associats, SL.

Partal, Maresma i Associats considera com un objectiu bàsic garantir la privadesa i la confidencialitat de les dades de caràcter personal dels seus usuaris i de tots els qui es relacionen amb aquesta web i, per aquest motiu, manifesta el màxim compromís de compliment de l’actual Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) i el Reglament (UE) 2016/679 relatiu a la protecció de persones físiques pel que fa a la protecció i lliure circulació de dades personals (RGPD). Per tant, en la clàusula present es facilita la informació sobre l’ús que farà la societat de les vostres dades personals.

La finalitat del tractament serà la de gestionar el Joc online. Les dades personals es conservaran per poder enviar els butlletins d’informació de VilaWeb i també informació sobre els serveis, inclosos publicitaris, que ofereix VilaWeb, llevat que se’n sol·liciti la supressió. La base legal per al tractament de les dades és el consentiment del participant prestat mitjançant l’acceptació de les Bases Legals.

Es podrà revocar el consentiment a l’enviament de les comunicacions i sol·licitar l’exercici dels drets d’accés, rectificació, supressió i oposició, i també de limitació i portabilitat. Es podrà exercir aquests drets mitjançant un escrit a l’adreça següent: carrer de Ferlandina, 43; codi postal: 08001; localitat: Barcelona; província: Barcelona. O bé a la següent adreça de correu electrònic: administracio@partal.cat, informant-nos del dret que es vol exercir i incloent-hi les dades identificatives de l’interessat.

 

Vaig tenir por, por física, els anys vuitanta. Por d’una possible guerra nuclear. Recorde dos moments especialment. El primer va ser durant una conferència a la Universitat de València a càrrec d’un professor alemany que ens va explicar amb pèls i senyals les conseqüències de l’anomenat hivern nuclear. El segon, quan un grup d’amics vam veure junts l’emissió per televisió d’un film americà que es deia L’endemà. El film explicava amb una crueltat insuportable els efectes d’una guerra nuclear, concretament un atac sobre Kansas City i la rodalia. Lamente no recordar l’any exacte, però era a la primera meitat de la dècada dels noranta, quan els Estats Units van anunciar que desplegarien els míssils Pershing II a Europa, en resposta al desplegament dels míssils soviètics SS-20.

Cal estar molt cecs o ser uns autèntics insensibles per no tenir por d’una guerra nuclear, sobretot quan te n’expliquen bé els efectes. Com els ha explicat amb un detall estremidor Annie Jacobsen en un llibre de fa poc que els recomane (Nuclear War, a Scenario). Una guerra nuclear voldria dir que setanta-dos minuts després de la primera explosió nuclear, si hi havia resposta i entràvem en guerra, la vida humana en el planeta pràcticament hauria desaparegut i només una petita part de la terra –els extrems sud d’Austràlia, l’Argentina, Xile i potser Sud-àfrica, si teníem sort– restarien habitables. Habitables i poca cosa més. S’ho poden imaginar vostès mateixos des de la tranquil·litat de casa: si són subscriptors de VilaWeb, han rebut aquest article a les 22.00 de diumenge; una hora i dotze minuts més tard no quedaria res del que coneixem.

La caiguda del mur de Berlín i el que semblava el final de l’era d’enfrontaments entre les superpotències va fer baixar la por de la catàstrofe nuclear. Però d’ençà de fa uns pocs anys la tensió ha tornat a pujar de manera perillosa. Quan va començar la invasió general d’Ucraïna, Rússia va amenaçar amb l’ús d’armes nuclears tàctiques i, pel que sabem, la Xina va haver de posar-se molt forta per dissuadir el Kremlin que no les fes servir. Després va arribar la breu confrontació entre el Paquistan i l’Índia, tots dos estats potència nuclears, i divendres Donald Trump va anunciar que reposicionava dos submarins nuclears per atacar Rússia.

Estic molt sorprès per la poca repercussió en l’opinió pública d’aquest darrer esdeveniment. Potser és que ja no hi ha cultura de la guerra nuclear com n’hi va haver els anys vuitanta. Però l’actuació del president dels Estats Units és d’una enorme gravetat i voldria explicar el perquè.

En una guerra nuclear els contendents fan servir allò que anomenen la tríada: míssils, avions i submarins que transporten els caps nuclears. Gràcies a la feina dels científics de tot el món, avui gairebé ningú no discuteix que una guerra nuclear no pot ser guanyada per cap dels contendents perquè la destrucció mútua està assegurada. Tanmateix, hi ha una part petita dels militars, en aquest cas dels EUA i Rússia, que insisteixen en la possibilitat de guanyar-la amb allò que ells han batejat per “el primer cop”.

És una teoria absurda, però la mantenen. Tots els llocs de llançament de míssils russos i dels EUA són coneguts i fixos –amb Corea del Nord tenim un problema, perquè són mòbils, però en aquest cas no compta. I els avions que transporten les bombes se sap en quins aeròdroms són i necessiten un temps mínim per a enlairar-se. Això fa que alguns bojos puguen imaginar que és possible d’anul·lar tots els caps nuclears de l’altra potència si llancen un primer atac perfecte, tot esperant que no tinguen temps de respondre.

Però la teoria té un buit insalvable: els submarins nuclears. Són indetectables en alta mar i patrullen constantment. Els EUA tenen un mínim de quatre submarins nuclears en alta mar durant períodes de tres mesos sense tocar port i, tot i que no hi ha informació oficial sobre els submarins russos, tothom assumeix que sempre n’hi ha de patrulla i que els de la classe Borei poden passar, com els dels EUA, tres mesos indetectables en alta mar.

Indetectables vol dir indetectables. Tenen tecnologies avançades de reducció del soroll i propulsió per reacció d’aigua, i la seua única limitació real és el subministrament d’aliments i la resistència de la tripulació, ja que el combustible nuclear pot durar anys sense recarregar. Això converteix aquests submarins en la màquina més perillosa de la història de la humanitat. I, a la vegada, i paradoxalment, en la màquina que fa més impensable un conflicte nuclear, perquè “el primer cop” no pot funcionar mai contra un submarí que no saps on és.

Què passa, però, quan Donald Trump fa públic que recol·loca dos submarins nuclears en les millors posicions per atacar Rússia? Per què ho fa això?

Cal entendre les declaracions de Trump, perquè són molt excepcionals. Mai –me n’he documentat– cap president no havia fet servir una amenaça com aquesta en públic –ell mateix havia fet fa temps una amenaça vaga en aquest sentit contra Corea del Nord, però mai ningú havia fet una cosa semblant contra Rússia. En primer lloc, perquè el protocol militar obliga a no desvetllar mai on són els submarins –si són l’arma de dissuasió més secreta i eficaç és precisament perquè l’enemic no sap on són. Revelar-ne els moviments elimina aquest avantatge. Però, en segon lloc, perquè tothom sap que els submarins que estan de patrulla, per defecte i sempre, apunten a Rússia. No cal ordenar que es despleguen més a prop o més lluny perquè la seua missió, precisament, és apuntar a Rússia en tot moment.

I, doncs? De què va aquesta actuació tan insensata? Els experts que conec coincideixen tots a dir que és una fanfarronada i remarquen que l’anunci s’haja fet a les xarxes socials. Però és prudent, és sensat, fer una cosa així? O trepitja perillosament una ratlla que hauria de ser evitada siga com siga?

Més aviat és això darrer. Per dues raons. La primera és la possibilitat que Moscou entre en pànic. Que s’ho prenguen –que no ha passat, pel que sabem– com l’avís d’un atac imminent. I, en una guerra nuclear, allò que es coneix per l’escalada –que vol dir que cada contendent puja un esglaó més a còpia d’interpretar els senyals de l’altre– és el més perillós que pot passar. Però, en segon lloc, perquè està més que teoritzat i estudiat que el perill més gran d’explosió d’una guerra nuclear no és la voluntat dels contendents sinó la hipòtesi d’un accident, d’un error humà, d’una mala interpretació de les paraules o les accions de l’altre, tenint en compte que el temps de reacció de cada cap d’estat és de pocs minuts –normalment es parla de sis minuts, sis minuts!, des que és llançat el primer míssil.

Per això, malgrat tot, els presidents i els mandataris russos i americans han evitat durant anys de jugar amb foc, posar massa en risc la vida del planeta per unes declaracions poca-soltes o uns moviments que pogueren ser malinterpretats. La llista de les anomenades close call –situacions en les quals errors humans ens han posat a tots a un pas de la guerra nuclear involuntària– posa els pèls de punta i dóna la raó a la prudència. I, per això mateix, per contrast, és tan alarmant i perillosa la irresponsabilitat demostrada divendres per Donald Trump.

 

PS1. Cada dia, durant tot aquest mes d’agost, us oferim un joc nou dedicat a trobar quina seria en la vostra opinió la notícia més important que ha passat en aquests darrers trenta anys. Avui us proposem un llistat de les que van passar el 1998.

PS2. Avui fa just 128 anys del descobriment fortuït a l’Alcúdia de la Dama d’Elx, de 2.500 anys d’antiguitat, una obra mestra de l’art iber. Però la Dama d’Elx no és pas a la capital del Baix Vinalopó, sinó a Madrid, al Museu Arqueològic espanyol, en virtut d’un pacte entre el règim de Vichy i el règim de Franco el 1941 per a traslladar-la-hi. La negativa a retornar-la es fonamenta en un informe tècnic encarregat a l’Institut de Patrimoni Cultural espanyol, que ho va desaconsellar per les “conseqüències catastròfiques” que tindria. Curiosament, però, aquest informe no s’ha fet en el cas de les obres d’art de Sixena. La curiosa –o no tan curiosa– història de tot plegat us l’explica Josep Nualart Casulleras en aquest article.

PS3. Soldats abandonats, de Gavino Balata, és l’obra que dóna peu a un nou recorregut de la mà de Sebastià Benassar per la geografia literària, en aquest cas per la ciutat catalana de Sardenya, l’Alguer. Igual que ha fet abans amb Tabarca, Sueca, la Palma d’Ebre, Arnes i Mallorca, Benassar ens ensenya aquesta part del país de la mà dels escriptors que l’han retratada més bé: L’Alguer a ritme de novel·la negra i amb tota l’esplendor de la llengua.

PS4. Francesc Font, enginyer tècnic agrícola especialitzat en agricultura orgànica, gestió holística i permacultura, entre la serra de l’Albera i el Cap de Creus, a Pedret i Marzà, en ple Empordà, va fundar una consultoria i l’escola Regent Academy per donar a conèixer què ha fet de la vida a pagès una feina més fructífera i agraïda, per a la seva família i per a la terra. Carme Escales l’ha entrevistat i és directe i contundent: “A l’agroindústria li interessa que els nostres sòls siguin ben pobres per poder-nos vendre més fertilitzants”.

PS5. Si us agrada VilaWeb, us és útil i voleu ajudar-nos, ara també podeu fer una donació única i sense cap més compromís fent-nos un bizum. Aneu ací.

Continuem la nostra sèrie estival dedicada a descobrir deu llocs curiosos dels Països Catalans que han retratat d’una manera o una altra els nostres escriptors. Us proposem una descoberta singular del país a partir de la literatura, de sud a nord. En les entregues anteriors hem visitat Tabarca i L’illa de l’holandès, de Ferran Torrent; i Sueca amb L’home manuscrit, de Manuel Baixauli; la Palma d’Ebre amb Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals; i Arnes amb Les Bruixes d’Arnes, de David Martí. També ens hem desplaçat fins a la Mallorca interior i segurament la més desconeguda amb El temps de les magranes, de Caterina Karmany, i ens toca continuar els viatges insulars a l’Alguer amb Soldats abandonats, de Gavino Balata. En tornar a terra ferma serà el torn de les Guilleries amb Guilleries, de Ferran Garcia; el Pallars Sobirà amb Una tempesta, d’Imma Monsó; Andorra amb Escapat d’Andorra, d’Assumpta Margenat; i, finalment, el Conflent amb Canigó blues, de Carles Sarrat. Hem intentat que la llista inclogui obres narratives de gèneres ben variats i que abracen aquests últims quaranta anys llargs de producció literària arreu del país. Esperem que vagi de gust.

“Hi só passat a davant un milió de voltes. Lo carrer de la Marina és lo carrer major de la ciutat. Uneix la plaça Cívica i el port a la plaça Sulis amb la torre homònima, i és lo lloc més popular de la ciutat. Tots hi van a passejar, a prendre un gelat o una pizza o a mirar les vitrines. Jo, però, hi pas de duenyo, no de turista. Só de l’Alguer Vella i es com si pasegessi al passadís de casa mia. Passadís, tribuna política, escenari d’espectàculs de carrer, teatre de la vida de cada dia, de les tragèdies i de les celebracions. D’aqueix carrer i de les petites placetes irregulars, sorgides en substitució dels edificis destruïts dels bombardaments del 1943, coneix també les pedres, una a una, la forma, la color, l’olor i també l’efecte que donaven a la botxa que hi passava a damunt quan jugava a fúrbal amb els altros minyons. A costat de la iglésia de Sant Miquel hi ha un edifici a bastança anònim. Caminant de les Quatre Cantonades vers plaça Sulis se nota que la part esquerra del carrer, la dels números paris, continua dreta i regular, fins al palau. Lego aqueixa continuïtat se talla perquè la fatxada del palau és aliniada amb els edificis del carrer, i no amb la iglésia que, vista del cel, pareix un llibre posat un poc de xato a una llibreria mitja buida.”

La plaça cívica

El fragment que acabeu de llegir pertany a l’obra Soldats abandonats, de Gavino Balata. El llibre va guanyar el premi Ferran Canyameres de novel·la del 2023 i en essència ens explica la història d’un jove arqueòleg que descobreix per casualitat, en ple cor de l’Alguer Vella, el forat on han romàs emparedats i empresonats dos joves de la ciutat des dels bombardaments del 1943 fins a l’actualitat, el principi del nou mil·lenni. Tots dos fugien de la mobilització a la Segona Guerra Mundial i els han fet creure que Mussolini, Hitler i Franco van vèncer i encara són en plena dictadura. No saben que tenen quasi vuitanta anys fins que l’arqueòleg els ho explica i no saben per què els han tingut enganyats i tancats durant tot aquest temps. Si vosaltres també voleu saber-ne les raons i escatir el misteri haureu de llegir el llibre.

Gavino Balata (l’Alguer, 1979) no tan sols va aconseguir d’imposar-se en el premi de novel·la negra més antic i prestigiós del país, sinó que a més ho va fer amb la primera novel·la escrita en la variant catalana algueresa normativa. Això implicarà que feu el viatge a l’Alguer no solament amb la trama de la novel·la, sinó també amb tot el banquet lingüístic que ens proposa Balata, que ha tingut a bé d’acompanyar la novel·la amb un glossari per als casos en què la intercomprensió lingüística falli. Com molt bé explica, l’alguerès que es fa servir és un català trumfat d’expressions i girs lingüístics manllevats de l’italià, el castellà, el sard i el turrità, la llengua local parlada a la ciutat de Sàsser, a més d’una sintaxi pròpia que s’ha mantingut des de fa molts anys i que no ha evolucionat com el català central. Puc assegurar-vos que no entorpeix per a res la lectura, ans al contrari, és un goig i una delícia i fa que la versemblança –absolutament clau en una novel·la negra i absolutament complicada en una trama com la que planteja– sigui molt més gran.

Cal recordar que la ciutat de l’Alguer va ser repoblada pels catalans el 1354 i que la literatura que coneixíem fins ara se centrava majoritàriament en la poesia i en el folklore, i també en texts religiosos com ara El cant de la Sibil·la. A la Renaixença, alguns poetes algueresos participaren als Jocs Florals de Catalunya i mantingueren contacte amb escriptors del Principat, però les relacions es trencaren amb la guerra del 1936-1939 i no va ser fins a la dècada del 1950 quan es va fer un redescobriment de la lírica algueresa per part dels escriptors continentals, el cim dels quals va ser la celebració dels Jocs Florals de l’Alguer el 1961. D’aquesta època primerenca destaquen els poetes Rafel Sari i Rafel Catardi i el llibre del 1970 Poesia de l’Alguer, de P. Scanu. La poesia ha tingut nombrosos seguidors i ho palesa l’antologia La tercera illa, publicada per Saldonar, amb un pes important per a Antoni Canu, així com diferents treballs històrics; però la narrativa, llevat dels contes breus i les rondalles, havia quedat òrfena de conradors fins a l’arribada de Balata i la seva aposta ferma i decidida per la narrativa en alguerès normatiu.

Inserida en la millor tradició de la novel·la negra urbana, Soldats abandonats ens permet de recórrer de la mà de l’autor una bona part de la ciutat sarda, que no queda exempta de la crítica social: la massificació turística; la complexitat lingüística; la política italiana, tan llunyana i a la vegada tan decisiva; el transport públic… I ho fem de la mà d’uns molt bons personatges i del pes de la història humana que sovint és només una petita gota en la gran mar de la història. Així és com Balata fa també un gran cant d’amor a la ciutat, perquè només des de la vivència i des dels elogis i les crítiques és com es pot desmuntar l’aura mítica que té avui per a molts catalans l’Alguer.

Certament, aquests darrers anys hem tingut alguns bons treballs que han contribuït a un major coneixement de la ciutat i a la seva desmitificació, entre els quals destaquen la Història de l’Alguer, de Marcel Farinelli, un dels màxims especialistes en la història de la ciutat, com palesen més obres seves, com ara El feixisme a l’Alguer. Tot i això, són molts els catalans que la visiten cada any a la recerca del punt més oriental on encara es parla la nostra llengua i els resultats són desiguals. La ciutat vella continua essent del tot preciosa i en alguns llocs és fàcil de sentir el català, fins i tot trobar les cartes en català en alguns restaurants i ser-hi atesos a les botigues, però la variant algueresa no és fàcil en el primer moment. Després és una autèntica delícia, com passa en la lectura del llibre de Balata. I sí, la ciutat és del tot preciosa, tot un referent per a qui vulgui viatjar a la totalitat del domini lingüístic i un exemple viu de l’expansió de la corona catalano-aragonesa per la Mediterrània durant el segle XIV. Benvinguts, doncs, a la Barceloneta sarda i a la literatura del present i del futur feta en alguerès normatiu.

Com arribar-hi?

Per anar a l’Alguer haureu de passar necessàriament per l’aeroport de Fertilia, a uns quatre quilòmetres de la ciutat. Si hi voleu anar des de Palma o des de València ho tindreu complicat perquè no hi ha vols directes, tots fan escala. La millor opció per a arribar-hi és volar directe des de Barcelona, opció fàcil a l’estiu, però molt més complicada a l’hivern. Els bitllets no són cap bicoca, però la visita a la ciutat paga la pena. Si teniu més temps, la naviliera Grimaldi Lines fa el trajecte des de Barcelona fins a Porto Torres. Des d’allà hi podeu arribar en autobús. També podeu embarcar-hi el vostre cotxe.

Visita en un dia

Com és habitual, a la secció us proposem una visita imprescindible de l’indret escollit en un sol dia, i l’Alguer no en serà una excepció, per a la qual cosa ens centrarem sobretot en l’Alguer Vella. Una de les coses que sorprèn els visitants és el bon estat en què es troben la murada i les fortificacions de la ciutat. L’origen és anterior a la conquesta catalana, tot i que a partir del 1354 es van reforçar i engrandir, però el gruix principal que es pot veure ara és del segle XVI. Hi ha set torres i tres forts que encara romanen dempeus. Haureu de passar per la Torre del Portal, que el 1360 va pagar la comunitat jueva de la ciutat, i la Torre de l’Esperó Reial que és del segle XIV.

La murada de l’Alguer

El passeig pel centre històric de la ciutat ens permet de veure encara molts testimonis de la presència catalana, sobretot als palaus més importants de la ciutat. Podreu veure l’exterior d’aquests: el Palau d’Albis, el Palau Lavagna i el Palau Serra (tots tres a la plaça Cívica o del Pou vell); el Palau Guillot (al carrer Major); el Palau Carcassona (al carrer de les Monges); el Palau Machin (al carrer de Bon Aire); i el Palau Simon (al carrer de F. Ferret).

L’església de Sant Francesc està situada al centre històric de la ciutat i es va fer el 1360, tot i que la reconstrucció és del segle XVI. Constitueix una de les millors mostres de l’art gòtic a tota l’illa de Sardenya. A l’altar major i les capelles del presbiteri i la capella del Santíssim Sacrament es poden veure les aportacions gòtiques catalanes originals. D’ençà del 1981, en aquesta església cada diumenge es fa la missa en alguerès: una bonica oportunitat per a poder sentor com s’ha adaptat la litúrgia a la forma pròpia de parlar dels habitants de la ciutat. Una altra de les tradicions religioses alguereses és el cant de la Sibil·la la nit de Nadal.

Interior de Sant Francesc

La catedral de Santa Maria es va començar a construir el 1570 i es va obrir el 1593, tot i que la consagració del temple no va arribar fins el 1730. L’església original té un estil gòtic català, com es pot veure a les cinc capelles del presbiteri i a la base del campanar, tot i que la dilatació de la construcció va fer que la nau principal i les dues laterals siguin d’estil renaixentista tardà. La fesomia actual es deu també als canvis del segle XX.

L’antiga església de la Mare de Déu del Rosari és ara la seu del Museu Diocesà d’Art Sacre, una altra visita força interessant per a entendre la importància de l’església i les parròquies en la configuració de la ciutat.

La Seu de l’Obra Cultural de l’Alguer, a la via Ardolino, acull la biblioteca catalana, amb més de deu mil volums. La visita és força interessant, té autèntiques joies i és una mostra dels esforços per a conservar la cultura, la llengua i els trets patrimonials que diferencien la ciutat des de mitjan segle XIV.

El plat que no us podeu perdre

Els algueresos tenen nombroses maneres de menjar els espaguetis, el plat que ells han catalanitzat a la seva manera en el nom i han convertit en els espaguets. N’hi ha amb receptes pròpies, que tenen vinculació amb els productes de la mar i sovint amb èpoques de gana i pocs recursos, com seria el cas dels espaguets amb pelgellides (pegellides). Es feien quan la gent anava a les roques a agafar aquest petit marisc que servia per a acompanyar la pasta. També hi ha els espaguets amb anxova, una autèntica gormanderia per als amants dels gusts forts i salats. Una altra delícia –molt més cara, això sí– són els espaguets amb llagosta, especialitat algueresa en què aquest crustaci tan preuat es converteix en protagonista. Hi ha qui canvia la recepta per fer-los de gambes i el resultat també és espectacular, però els espaguets de llagosta a la manera algueresa és un dels plats que heu de tastar com a mínim una vegada a la vida i, posats a fer, millor menjar-los a l’Alguer, amb llagostes acabades de pescar. Quilòmetre zero de primera magnitud.

L’anècdota

Si la literatura feta en alguerès ha estat prolífica en el camp de la poesia, cal remarcar que la influència de la ciutat i de Sardenya ha estat important també per a poetes i narradors continentals. Així les coses, Joan Elies Adell va ser delegat de la Generalitat a la ciutat, coneix molt bé la ciutat i per extensió l’illa, on resideix de fa anys. Ha impulsat la publicació d’antologies de poetes algueresos al continent. També fa anys que hi és instal·lat el poeta valencià Iban L. Llop. Per la seva banda, Margarida Aritzeta també va escriure una novel·la que negreja ambientada a Sardenya, és un thriller cultural anomenat La maleta sarda, en què té una importància especial l’escriptora sarda guanyadora del premi Nobel, Grazzia Deledda. Per tant, les relacions entre tots dos territoris també han estat fructíferes des del punt de vista literari.

Sempre que hi ha un període de vacances, hi ha un augment considerable dels robatoris a domicilis. Atesa aquesta realitat, la prevenció té un paper clau, però també la col·laboració entre veïns, l’ús de la tecnologia i l’adopció de pràctiques pensades per a protegir la llar.

Amb l’arribada de l’estiu i les vacances, moltes llars queden buides durant dies o setmanes i es poden convertir en un objectiu fàcil per als lladres. Les rutines s’alteren, el ritme de vida canvia i passem molta menys estona a casa.

Parlem amb Xavier Ibarz, agent de la Unitat Central de Proximitat i Atenció a la Ciutadana dels Mossos d’Esquadra, sobre quines són les mesures més efectives per a evitar ensurts, les principals recomanacions, quins mecanismes fan servir els lladres i els hàbits que cal revisar abans de marxar.

Simular que no som de vacances, la clau de l’èxit

L’agent Xavier Ibarz deixar clar que, en qüestions de seguretat durant les vacances, no solament s’ha de parar atenció al nostre domicili, sinó també al de la resta de veïns, perquè la col·laboració entre la comunitat és clau per a evitar cap espant. “S’han de revisar els marcs de les portes perquè no hi hagi marcadors de robatoris, que no hi hagi gent a l’entrada a l’edifici, i si veiem que algun veí és de vacances i té la bústia plena, buidar-li-la”, assenyala.

Hi ha més mesures de seguretat pensades a protegir les cases, moltes de les quals enfocades a simular que ningú no se n’ha anat de vacances. A fer veure que no s’han alterat les rutines, que la llar continua habitada. Segons Ibarz, va molt bé que una persona de confiança pugui anar a casa a buidar la bústia, aixecar les persianes, simular que hi ha roba estesa, regar les plantes, col·locar bé la catifa si ha passat el servei de neteja de la comunitat o simular el porta a porta, si se’n fa. “Són petits indicadors que diuen que la casa no és buida”, assenyala l’agent.

La majoria dels lladres entren per la porta, i per això és important tenir-ne una de segura, que sigui resistent, i blindada, si us ho podeu permetre. “I si té doble pany, tenim comprovat que és molt més difícil d’obrir. Si només en teniu un, la porta serà més accessible”, diu Ibarz.

Segons que explica: “La porta de casa teva comença al portal. Vigilar portes veïnes, bústies, no deixar la porta de baix oberta. Qualsevol detall dóna seguretat. Si veus algú estrany i no t’hi vols encarar, avisa el 112 i que vingui una patrulla.”

Els panys invisibles, un recurs eficient

L’agent Ibarz destaca que els panys invisibles tenen una gran funcionalitat, malgrat que acostumen a ser una mica més cars. És un sistema de seguretat addicional per a portes que no és visible des de l’exterior, cosa que dificulta molt que els lladres el detectin i l’intentin forçar.

Funciona com un segon pany electrònic que només es pot obrir amb un comandament a distància, una app o altres dispositius autoritzats. S’instal·len a l’interior de la porta, generalment, sobre el pany principal.

No tenen cap element visible fora, ni forat de clau ni maneta, i acostumen a tenir una bateria de llarga durada. “Ens hem trobat amb lladres que han obert panys normals, però després s’han trobat amb un d’invisible i no han pogut entrar a la casa”, explica Ibarz.

Què són els marcadors a les portes?

Alguns delinqüents utilitzen petits marcadors de plàstic, col·locats entre el marc i la porta del domicili, per a comprovar si hi viu algú. Si al cap d’uns dies el marcador continua al seu lloc, interpreten que ningú ha obert la porta i que el pis és buit. Recentment, els Mossos també han detectat marcadors fets amb petits pots de silicona, que s’ajunten al marc de la porta. Si, durant dies, el fil de silicona no s’ha trencat, vol dir que no ha entrat ningú al pis.

És important verificar que no hi hagi marcadors visibles o caiguts a terra en el moment d’obrir la porta. En cas de detectar-ne algun, s’ha de retirar, revisar les altres portes dels veïns, trucar al 112 perquè els Mossos puguin comprovar si hi ha cap habitatge afectat i estar alerta en cas de trobar-se desconeguts.

És perillós publicar fotografies a les xarxes socials mentre som de viatge?

L’agent Ibarz deixa clar que, una volta publiquen informació a les xarxes socials, en perdem totalment el control. Si publiquem fotografies mentre som de viatges, segons ell, facilitem la informació a un desconegut. “Si les volem penjar, que sigui després, i no en el moment. Que es pengin quan ja siguem a casa. Que hi hagi un biaix en el temps perquè això et donarà seguretat.”

Llums programats, alarmes i càmeres

Hi ha més tècniques que poden ajudar-nos a prevenir robatoris durant les vacances. Per exemple, es pot programar l’encesa i apagada de llums d’alguna de les estances de la casa, sobretot, les que tenen finestres exteriors.

Els lladres sovint observen els habitatges abans d’actuar. Si hi veuen llum segons les hores del dia, poden pensar que hi ha algú dins, cosa que redueix el risc d’intrusió. Aquesta tècnica es pot emprar amb endolls programables analògics o digitals, bombetes intel·ligents o sistemes domòtics. Sigui com sigui, Ibarz assenyala que això pot tenir un temps limitat.

A casa, també hi podem instal·lar càmeres de seguretat, que fins i tot poden ser útils si hi ha animals domèstics; o alarmes privades.