El president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, s’ha reunit avui amb representants de les associacions de víctimes de la gota freda. Segons que ha explicat Christian Lesaec, president de l’Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València, Feijóo els ha reconegut que la Generalitat de Mazón no havia estat encertada durant la gota freda.

Ho ha dit en declaracions als mitjans de comunicació, en què ha explicat que Feijóo també havia descartat de destituir Mazón, perquè segon Lesaec, ni volia ni podia. Prèviament, Lesaec li havia traslladat que molts dels associats consideraven que Mazón havia de plegar.

“No li hem demanat la dimissió clarament perquè nosaltres no li la podem demanar. La dimissió l’hauríem de demanar al mateix Carlos Mazón. El que sí que li hem demanat, o l’hem informat, és que molts dels nostres associats pensen que ell hauria de cessar Carlos Mazón, però la seva resposta ha estat que ell no pot cessar-lo i que, a més, no ho veu”, ha explicat.

El dirigent també s’ha trobat a la seu del PP, a Madrid, amb Joaquín Amills, president de SOS Desaparecidos. Amills ha optat per deixar en mans de la justícia la responsabilitat política i ha considerat que no era el moment de demanar la dimissió de Mazón.

El PP ha informat mitjançant un comunicat que Feijóo s’havia compromès a reforçar la coordinació entre administracions per assegurar “una reconstrucció ordenada i eficaç” dels municipis afectats per les riuades.

El PP ha descrit les reunions com a cordials i ha remarcat que Feijóo havia insistit que la “ineficiència” viscuda durant l’emergència no s’hauria produït amb un govern espanyol del PP. També ha recordat que va demanar al govern espanyol que declarés l’emergència nacional, una petició que, segons ell, va ser negligida per l’executiu de Pedro Sánchez, malgrat disposar de recursos per a millorar la gestió inicial de la catàstrofe.

L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), integrat per les universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, ha aprovat per unanimitat, en sessió del seu consell general, un document d’al·legacions davant l’Ajuntament de València per a defensar el manteniment del topònim oficial “València”, tal com ha estat consolidat històricament i normativament. El pronunciament respon a la imposició del PP i Vox de la modificació del nom de la ciutat, que elimina l’accent obert en la forma oficial en català.

Entre els principals arguments que exposa el document, destaca el pes de la tradició escrita, que es remunta, com a mínim, a les Normes de Castelló de 1932 i a nombrosos texts antics que ja utilitzaven la grafia amb l’accent obert. “El topònim forma part de la regularitat ortogràfica del valencià i de la identitat col·lectiva del poble valencià. Alterar-lo sense criteris filològics consolidats implica una fractura cultural i lingüística que no té justificació”, diu Vicent J. Escartí, director de l’IIFV.

El document alerta dels efectes negatius d’introduir una excepció ortogràfica que trenca amb la regularitat de les paraules acabades en “-ència”, com ara “ciència”, “paciència” o “presència”. Assenyalen que aquest fet dificultaria l’aprenentatge i causaria confusió entre la població. També es posa en relleu que la modificació podria implicar costos econòmics elevats, com ara, la renovació de la senyalística urbana i la duplicitat de noms en institucions com la Universitat de València.

A més, l’IIFV recorda que qualsevol canvi en la toponímia ha de respectar la tradició històrica i lingüística, tal com estableix el decret 69/2017 del Consell i els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), a més de les recomanacions internacionals, com ara, les de la UNESCO. “No es pot actuar com si el topònim només concernira l’Ajuntament o els habitants de la ciutat. ‘València’ és patrimoni de tot el poble valencià, capital d’una comunitat autònoma i referència per a una província i un territori històric”, ha afegit Escartí.

Finalment, l’Institut fa una crida al respecte institucional. “Les qüestions lingüístiques no poden ser matèria de confrontació política. Han de ser tractades amb criteris científics i amb la màxima consideració cap a les institucions acadèmiques de referència, com l’AVL o els centres universitaris que treballem des de fa dècades en la recerca i la normalització del valencià”, diu el director de l’IIFV.

València, un accent i trenta monedes de plata

El celler Kripta ha deixat la DO Cava i s’ha incorporat oficialment a Corpinnat, la marca col·lectiva que agrupa cellers del Penedès especialitzats en l’elaboració d’escumosos de qualitat. Amb aquesta nova adhesió, ja són setze les empreses vinícoles que formen part del col·lectiu, una volta que Kripta hagi superat els controls i auditories exigits pel reglament intern.

Corpinnat, creada el 2018, exigeix a tots els seus membres l’ús exclusiu de raïm ecològic, verema manual, vinificació íntegra a la propietat i llargues criances, entre altres requisits. Amb incorporació de Celler Kripta, Corpinnat ha explicat en un comunicat que es ratifica “la seva aposta oberta i integradora amb l’objectiu de vertebrar un sector que no tan sols lluita per si mateix, si no que incorpora la defensa del paisatge, el sosteniment de la pagesia i, en definitiva, la identitat d’uns vins i d’un territori”.

Celler Kripta, fundat per Agustí Torelló Mata l’any 1986, és reconegut per la seva fidelitat a les varietats tradicionals del Penedès —Macabeu, Xarel·lo i Parellada— i per la seva aposta pionera a oferir informació detallada a les ampolles, com la data de degollament. Actualment, el celler produeix mig milió d’ampolles d’escumosos de llarga criança, amb presència a més de trenta països.

L’entrada a Corpinnat s’emmarca en la voluntat del celler de fer valdre la singularitat dels vins del Penedès, amb una elaboració que combina tradició i innovació. L’empresa, ara dirigida per la tercera generació de la família Torelló, considera que la nova etapa dins del col·lectiu permetrà enfortir el prestigi internacional dels escumosos produïts al territori.

Corpinnat ha destacat que aquesta nova incorporació ratifica el seu caràcter obert i integrador, amb l’objectiu de consolidar un model que vagi més enllà del vi i que defensi el paisatge, la pagesia i la identitat del territori.

Els cellers que actualment formen part de Corpinnat són: Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Huguet de Can Feixes, Júlia Bernet, Mas Candí, Can Descregut, Pardas, Bufadors, Cisteller, Viader, Mas de la Basserola i, ara, Celler Kripta.

La jove catalana ferida en un accident a Malawi ha arribat a Johannesburg (Sud-àfrica) cap a la una del migdia, on l’esperava el seu pare. La noia ha rebut una transfusió de sang i, malgrat que té ferides de consideració, té opcions de recuperar-se. Ara és en mans dels metges de la ciutat sud-africana, que n’avaluaran l’evolució.

Pel que fa al cos de la jove lleidatana de 22 anys morta en el mateix accident, la repatriació es farà tan de pressa com sigui possible, segons si les autoritats de Malawi demanen de fer un examen mèdic del cos. La jove va morir en un accident de trànsit i era al país africà fent tasques solidàries i de cooperació.

El FC Barcelona ha signat un acord amb el govern de la República Democràtica del Congo (RDC), segons que ha anunciat el club. En els quatre anys vinents, tots els equips professionals de Barça duran a la part posterior de les samarretes d’entrenament el lema “R.D. Congo – Coeur d’Afrique”. Malgrat que no s’han fet oficial les xifres de l’acord, la premsa esportiva i l’agència EFE coincideixen a apuntar que el Barça ingressarà 44 milions d’euros.

El club blau-grana ha explicat que l’objectiu de l’acord és promoure la cultura, l’esport i la pau al país africà. Així, l’aliança inclou accions per fomentar el desenvolupament poliesportiu i la formació de joves esportistes. De fet, mitjançant les escoltes del club, desplegarà un programa d’activitats esportives per a infants, centrats en diverses disciplines: futbol, bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins.

El futur Espai Barça també acollirà la “Casa de la RDC”, una exposició immersiva al recinte de l’Spotify Camp Nou dedicada a la cultura i la tradició esportiva de la República Democràtica del Congo. En les últimes setmanes, altres clubs europeus com el Mònaco i el Milan també han anunciat acords similars de patrocini amb el mateix país.

Crítiques pel patrocini

Ara bé, el pacte ha despertat també rebuig a aquest patrocini i que també al fet que el govern dediqui desenes de milions d’euros a això mentre el país sofreix una greu crisi humanitària, manca de serveis bàsics i conflictes armats actius com el de l’M23. El moviment Lucha, de defensa dels drets socials pi polítics, va convocar una protesta el 17 de juliol davant el Ministeri d’Esports a Kinshasa, amb pancartes com “El Barça pot lluir ‘RDC Cor d’Àfrica’, però el cor real sagna” o “La Linafoot mor i els diners se’n van a fora”. Els activistes denuncien també la repressió policíaca durant les mobilitzacions i n’exigeixen l’anul·lació immediata dels acords.

Segons analistes africans, l’acord amb el Barça cerca de contrarestar l’estratègia del govern de Ruanda, que té acords amb clubs com el PSG, l’Arsenal, el Bayern o l’Atlètic de Madrid, amb qui manté un conflicte obert que fa dècades que dura.

Urgent : plusieurs militants de la LUCHA ont été enlevés ce jeudi 17 Juillet devant le Ministère de l’intérieur par la Force du progrès UDPS. Le mouvement citoyen Lutte pour le changement (LUCHA) était en sit in devant le bâtiment abritant le Ministère des sports pour contester… pic.twitter.com/9jOx0X4sZ0

— Sylviano (@sylvainlumuanga) July 18, 2025

Un equip encapçalat per l’Institut de Microelectrònica de Barcelona ha presentat una nova prova de diagnòstic per a la detecció de seqüències d’ARN víric que permet d’escurçar el temps d’espera. La prova no requereix fases prèvies de tractament de la mostra, com ara l’amplificació genètica que es fa en els diagnòstics moleculars actuals, i això causa que sigui molt més ràpida.

Els investigadors assenyalen que la seva capacitat de detectar el virus directament en mostres clíniques suposa un canvi important perquè combina rapidesa, versatilitat i baix cost. L’instrument, els resultats del qual s’han publicat recentment a Analytical Chemistry, s’ha dissenyat per a diagnosticar infeccions víriques en mostres nasofaríngies.

Encara que fins ara s’ha demostrat la viabilitat amb la detecció del virus SARS-CoV-2, els investigadors destaquen que la versatilitat del test permet d’adaptar-lo per identificar altres malalties infeccioses.

César Fernández, investigador principal del projecte, ha destacat que aquest desenvolupament innovador fa el dispositiu portable i simple, amb un preu estimat per anàlisi inferior a un euro.

Aquest estalvi de temps és important si es compara amb les més de 24 hores que poden passar entre la presa de mostra i l’obtenció de resultats amb una PCR. L’estàndard analític per detectar la Covid-19 durant la pandèmia es basava en la reacció en cadena de la polimerasa (PCR), que implicava el transport de mostres al laboratori després de l’extracció.

Ara, el nou test vol millorar aquest diagnòstic molecular, portant-lo fins al punt d’atenció al pacient. “És un dispositiu electroquímic molt simple, barat i de baix consum”, afegeix Fernández.

El sistema ha demostrat una sensibilitat del 100% i una especificitat del 93%, percentatge que indica la capacitat de la prova per identificar correctament les persones que no tenen infecció, evitant així falsos positius. Aquestes xifres s’han comprovat en la detecció de l’ARN del SARS-CoV-2, demostrant el gran potencial de la nova eina de diagnòstic molecular. “És una eina molt versàtil que podria adaptar-se fàcilment per detectar altres malalties infeccioses que requereixin implementar programes de cribratge massiu ràpid i eficient. Si, a més, es té en compte el baix cost, la plataforma es podria utilitzar en països amb pocs recursos”, explica Manuel Gutiérrez-Capitán, investigador que ha participat en el projecte.

El dispositiu consta de tres components: un xip de silici amb una cel·la electroquímica de dos elèctrodes d’or, fabricat amb tecnologia microelectrònica; un component fluídic de paper; i una carcassa de metacrilat per alinear i posar en contacte la cel·la electroquímica i el paper. L’únic component d’un sol ús i intercanviable és el paper, que es pot reciclar amb normalitat.

El prototip és fruit d’un treball començat en plena emergència sanitària de la pandèmia el 2020, en col·laboració amb diversos grups de l’Institut de Química Avançada de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), l’hospital universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i el centre de biologia molecular Severo Ochoa de Madrid.

El consell de ministres francès ha aprovat avui el projecte de llei de reforma constitucional que ha de permetre d’atorgar un estatus d’autonomia a Còrsega. El text es presentarà al senat a l’octubre i forma part del procés iniciat el 2022 arran de la mort d’Yvan Colonna a la presó. Segons el ministre d’Ordenació Regional, François Rebsamen, es tracta d’un “text de compromís” que manté la paraula de l’estat amb les autoritats corses.

La gran qüestió era si el govern seguiria les recomanacions del Consell d’Estat francès, que instava a eliminar a noció de “comunitat” corsa, així com la referència a la seva “connexió única” amb la terra.  També va rebutjar la idea d’un poder legislatiu autònom per a la Col·lectivitat de Còrsega.  “No he ignorat les recomanacions del Consell d’Estat“, ha assegurat Rabsamen, però ha defensat que aquestes propostes s’apartaven del discurs del president francès, Emmanuel Macron, i del que havien pactat amb els representants de l’illa: “Hem optat per no modificar el text abans de passar-lo pel parlament. Seran els diputats i senadors qui hi facin les esmenes que considerin.”

El procés institucional per a la validació de la reforma és exigent: el text haurà de ser aprovat en els mateixos termes per l’Assemblea francesa i pel senat, i després ratificat pel congrés amb una majoria de tres cinquenes parts. Aquest tràmit obre un període d’incertesa política, especialment tenint en compte l’oposició frontal de la dreta senatorial.

El sobiranisme cors ha rebut el text amb fredor, tot considerant que no dóna resposta a les aspiracions històriques del país, ja que no fa referència a bona part de les demandes corses, com ara el concepte de poble cors, ni al reconeixement del cors com a llengua pròpia, ni a la instauració d’un estatus de resident per protegir l’accés a l’habitatge. Ara la batalla política es trasllada al parlament, on es debatran les línies vermelles de l’estat francès i la capacitat de la classe política corsa de mantenir la pressió negociadora.

Un terratrèmol de magnitud 8,8 a l’escala de Richter ha sacsat la costa de Kamtxatka, a l’extrem oriental de Rússia, i ha activat alertes de tsunami a bona part del Pacífic nord.

[VÍDEO] Les primeres imatges del tsunami arribant a la costa de l’extrem oriental de Rússia

A Rússia s’ha decretat l’estat d’emergència. Allà, les onades han arribat als cinc metres i han causat estralls. El governador del territori de Kamtxatka, Vladímir Solodov, ha explicat que el sisme havia estat una prova seriosa per a tothom i ha confirmat que s’havia declarat una amenaça de tsunami. “Demano que ningú no s’acosti a la costa en les zones de risc i que escolti els avisos per megafonia”, ha dit en un missatge a Telegram. També ha fet una crida a la població a mantenir la calma.

Alertes de tsunami

El terratrèmol ha obligat les administracions a activar alertes de tsunami a bona part del Pacífic nord. L’alarma afecta la costa oest dels Estats Units i el litoral rus del Pacífic. A més d‘Alaska.

A banda, s’han emès advertiments per al Japó, les Galápagos (Equador), el Perú, Xile, Mèxic, Papua, la Xina i Nova Zelanda.

Aquests són els detalls de les alertes emeses a cada territori:

Rússia: S’hi ha decretat l’estat d’emergència. Les onades han arribat als cinc metres i han causat estralls.

Estats Units: A Alaska s’ha activat l’alerta per tsunami. La costa oest és sota vigilància especial i es fan avisos amb altaveus a la població perquè les onades arribaran de matinada.

Japó: Avís d’evacuació a les regions de Hokkaido i Tohoku. A més, la companyia elèctrica de Tòquio ha informat que ha evacuat tots els treballadors de la central de Fukushima.

Galápagos (Equador): S’hi ha suspès l’activitat marítima i s’ha demanat a la població que no s’acosti a la zona de costes. A l’Equador continental només s’ha aplicat el protocol de vigilància.

Colòmbia: Els residents de Chocó i Nariño, a la costa oriental de Colòmbia, han rebut una alerta per evacuar les platges i les zones costaneres.

Papua: L’Agència de Gestió de Desastres de la ciutat de Jayapura ha fet una crida urgent als residents de les zones costaneres perquè s’evacuïn cap a terrenys elevats.

Perú: S’ha activat l’alerta per possible tsunami a tot el litoral del país.

Xile: S’ha activat l’alerta per tsunami a les regions d’Atacama, Coquimbo i Valparaíso. A Arica i Parinacota, Tarapacá, Antofagasta, O’Higgins, Maule, Ñuble, Biobío, la Araucanía, Los Ríos, Los Lagos, Aysén i Magallanes s’ha activat l’estat de precaució. El president, Gabriel Boric, ha advertit a la població de les regions en alerta que es preparin per a una possible evacuació.

Mèxic: S’ha activat una alerta a tot el litoral del Pacífic. Això afecta les regions de Baixa Califòrnia, Sinaloa, Jalisco, Colima, Nayarit, Michoacan, Guerrero, Oaxaca i Chiapas.

Xina: S’ha activat l’alerta groga –la segona més dèbil– a tota la costa est del país.

Nova Zelanda: L’agència d’emergències de Nova Zelanda ha emès un avís de baixa intensitat per als residents de totes les zones costaneres.

Polinèsia Francesa: S’ha activat l’alerta a l’arxipièlag de illes Marqueses.

El primer impacte del tsunami causat pel fort terratrèmol que hi ha hagut avui a la costa de Kamtxatka, a l’extrem oriental de Rússia –de 8,8 a l’escala de Richter– ha tingut lloc a la zona més pròxima al sisme. Les onades han arribat als cinc metres i han causat estralls. De fet, el batlle del districte septentrional de les illes Kurils ha dit que tothom havia estat evacuat arran del tsunami, que ha causat inundacions i ha arrossegat edificis. Precisament, de les illes Kurils arriben les primeres imatges de l’arribada de l’onada del tsunami. 

 

A video shows the tsunami already reaching Petropavlovsk-Kamchatsky, Kamchatka, Russia, following the massive earthquake pic.twitter.com/G3mLFUk5dn

— Faytuks Network (@FaytuksNetwork) July 30, 2025

New drone footage from the tsunami-hit Russian town of Severo-Kurilsk as floodwaters began to recede this afternoon. pic.twitter.com/3KVNrda2BK

— OSINTtechnical (@Osinttechnical) July 30, 2025

S’han activat alertes de tsunami a bona part del Pacífic nord, incloent-hi Alaska, Hawaii i Guam. També s’han emès advertiments per al Japó, les Filipines, les Galápagos (Equador), el Perú, la Xina, la costa oest dels EUA i el litoral rus del Pacífic.

El món de les lletres asturianes ha perdut una de les seves figures més destacades. Xuan Bello, escriptor, poeta i assagista, s’ha mort de manera inesperada a seixanta anys, després d’ingressar d’urgència a l’Hospital Universitari Central d’Astúries per un aneurisma aòrtic.

L’Academia de la Llingua Asturiana llamenta tener que confirmar la muerte de Xuan Bello, miembru correspondiente d’esta institución y Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana. El so llabor foi inmensu y nunca va escaecese. Queremos acompañar a la familia nesti momentu murniu. pic.twitter.com/iEMH41nKdD

— Academia de la Llingua Asturiana (@ALLA_ast) July 29, 2025

Bello era una de les veus més reconegudes i influents de la literatura en asturià. Amb una obra rica i diversa, va contribuir de manera decisiva a la normalització i la dignificació de l’asturià. La seva trajectòria literària va començar molt aviat: a només setze anys va publicar Nel cuartu mariellu, un primer llibre de poemes que ja mostrava el seu compromís amb la llengua —en va defensar amb fermesa l’oficialitat i el reconeixement institucional– i la cultura del país.

Al llarg de les dècades, va bastir una obra sòlida, amb títols com El llibru vieyu, Los caminos secretos i, sobretot, Hestoria universal de Paniceiros, que el 2003 el va consolidar com un autor de referència i li va valdre el premi Ramón González de la Serna. La seva mirada literària, profundament arrelada a la memòria, als paisatges i a les petites històries de la vida quotidiana, va captivar tant lectors com crítics.

Bello era també un divulgador cultural actiu: col·laborava regularment amb la ràdio i la televisió públiques asturianes i presentava el programa Clave de fondo. La seva mort ha commocionat la societat asturiana. L’Acadèmia de la Llengua Asturiana, de la qual era membre, ha recordat el seu paper fonamental en la construcció d’una literatura asturiana moderna, lliure i reconeguda.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Un terratrèmol de magnitud 8,8 a l’escala de Richter –és el sisè més potent d’ençà que hi ha registres– ha sacsejat la costa de Kamtxatka, a l’extrem oriental de Rússia, i ha activat alertes de tsunami a bona part del Pacífic. En algunes zones, com ara Hawaii, Japó –es mantenen a les regions de Hokkaido i Tohoku— i Filipines ja les han rebaixat.

Poc després de les vuit del matí, les onades han arribat a l’arxipèlag de Hawaii, on se n’han registrat algunes de gairebé dos metres i s’han tancat tots els ports. També s’han tancat els aeroports —ara ja reoberts– i s’han redirigit els vols. Les autoritats han demanat a la població que anés a zones altes. La costa oest dels EUA continua en vigilància especial i es fan avisos amb altaveus a la població.

Marina Del Rey, CA

Tsunami Advisory Notice @FoxNews @KTLA @NWSLosAngeles pic.twitter.com/MDlpsxLfxn

— Brady Rodriguez (@Brod4444) July 30, 2025

A Rússia s’ha decretat l’estat d’emergència. Allà, les onades han arribat als cinc metres i han causat estralls. De fet, el batlle del districte septentrional de les illes Kurils ha dit que tothom havia estat evacuat arran del tsunami, que ha causat inundacions i ha arrossegat edificis. A la regió de Sakhalin ha afectat la xarxa elèctrica i hi ha talls de subministrament.

New drone footage from the tsunami-hit Russian town of Severo-Kurilsk as floodwaters began to recede this afternoon. pic.twitter.com/3KVNrda2BK

— OSINTtechnical (@Osinttechnical) July 30, 2025

Al Japó, l’Agència de Gestió d’Incendis i Desastres ha informat que no s’han notificat danys, ni ferits. Tanmateix, les autoritats han emès un avís d’evacuació per a gairebé dos milions de persones. L’alerta per tsunami es manté a les regions d’Hokkaidō i Tōhoku. La companyia elèctrica de Tòquio ha informat que ha evacuat tots els treballadors de la central de Fukushima, tot i que no s’han registrat anomalies.

Consulteu tota la informació en directe

El Barça ha comunicat que els dos partits que restaven de la ronda asiàtica s’emetrien en obert pel seu canal oficial de YouTube de franc. Solament hi haurà una excepció, per als afeccionats de Corea del Sud, on els drets ja s’havien venut a les televisions del país.

El club ha pres aquesta decisió després dels problemes que va tenir diumenge per emetre el partit contra el Vissel Kobe. Molts afeccionats, malgrat haver pagat, van tenir dificultats per a accedir a la plataforma Culers Prèmium. De fet, arran d’aquestes dificultats, el Barça va decidir d’emetre la segona part del partit en obert a YouTube perquè tothom hi tingués accés. En aquell moment, el club va explicar els problemes per un atac en massa per robar-los el senyal i emetre’l en plataformes pirates.

En el comunicat, el Barça diu que malgrat que havia contractat uns serveis externs per oferir els tres partits de la ronda asiàtica, i que disposaven de totes les garanties perquè els seguidors ho poguessin veure, no va ser possible per causes alienes al club. “Davant d’aquesta situació, el Barça no vol assumir d’ara endavant cap més risc per als aficionats, i per aquest motiu, oferirà els dos partits que queden en obert i sense cap pagament per als usuaris.” Diuen que volen garantir que no hi torni a haver els mateixos inconvenients.

A més, el club demana disculpes per les molèsties i diu que compensarà els afeccionats que van pagar i no van poder veure el partit contra el Vissel Kobe.

Quins partits són?

És el partit de demà, dia 31, que juga contra el Seül, i el de dilluns que ve, dia 4 d’agost, contra el Daegu. Tots dos partits començaran a les 13.00, hora catalana.

Nou mesos després, Catarroja fou ahir l’epicentre de les protestes contra la gestió de la gota freda del 29 d’octubre de 2024. Dos-cents setanta-quatre dies en què milers de persones han sortit als carrers mes rere mes per exigir la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, assenyalat com a màxim responsable de la tragèdia. Aquesta novena manifestació, que ha començat al parc de les Barraques amb la plantada d’una olivera, ha tingut un component més especial perquè era la primera mobilització a la zona zero. Els carrers de Catarroja han estat envaïts pels manifestants, que han mostrat una setmana més la seva repulsa cap al govern valencià i els dubtes sobre una reconstrucció que va més enllà de les coses materials.

Aquest recull fotogràfic mira de donar més protagonisme, si és possible, als manifestants d’aquesta mobilització que recorregué els carrers de Catarroja i donar-los la possibilitat de plasmar en paper els seus records, opinions o reflexions al voltant d’allò que va passar durant la riuada i els mesos posteriors. Amb aquests texts, qui parla als lectors són directament aquells que, d’una manera més pròxima o menys, van patir amb la riuada i ara tornen a sortir als carrers per exigir justícia.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que concedeix a Rússia un termini de deu dies, a comptar d’avui, per acordar un alto-el-foc amb Ucraïna. En cas contrari, ha advertit que imposarà aranzels del 100% tant a Rússia com als seus socis comercials. “Deu dies d’ençà d’avui. Després posarem aranzels (…). No sé si afectarà Rússia, perquè segurament [el president rus, Vladímir Putin] voldrà continuar amb la guerra, però nosaltres posarem gravàmens”, ha declarat a la premsa de l’‘Air Force One’ estant.

Trump ja havia anunciat ahir que avançaria la data límit de cinquanta dies que havia donat a Moscou –prevista inicialment per al 2 de setembre– arran de la intensificació dels atacs russos contra ciutats ucraïneses. Després de conèixer-se el nou termini, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha elogiat “la postura clara i la determinació” de Trump. En canvi, el Kremlin s’ha limitat a “prendre’n nota”. L’ex-president rus Dimitri Medvédev, actual vice-president del Consell de Seguretat de Rússia, ha considerat que es tracta “d’una amenaça i un pas cap a la guerra”.

L’any 2024, la ciutat de Benidorm, a la Marina Baixa, va rebre 2.829.531 visitants, un 2,9% més que l’any anterior. La xifra de pernoctacions s’enfila a 15.460.265, entre les quals, 11,5 milions corresponen a hotels. La seva silueta urbana, feta d’insòlits gratacels que s’eleven arran de mar, en una decidida opció per a créixer en altura i esponjar l’espai urbà, ha estat lloada per arquitectes i urbanistes, però la seva dependència i saturació turística també l’ha convertida en un símbol d’una certa coentor. Sigui com sigui, la història turística de Benidorm té una data, el 1926, quan Pedro Cortés Barceló inaugura el seu hotel Bilbaíno, el pioner del centenar llarg d’establiments oberts avui dia. Abans d’aquesta inauguració, la petita població pesquera tenia una certa població d’estiuejants –un dels més il·lustres, el qui seria president de la I República espanyola, Emilio Castelar–, que havia fet que l’any 1893 obrís el gran establiment de banys de mar que portava en nom de la Mare de Déu del Sofratge, patrona de la vila. L’any 1895, l’Associació de la Premsa de Madrid hi havia portat una colla de reporters associats. Però els forasters que s’hi acostaven eren en bona part alcoians que s’hostatjaven en cases d’estiueigs o llogaven habitacions en cases particulars. Històricament, hi havia un vell hostal on s’estaven els pescadors que venien a fer temporades. Però, en aquell moment, més que importar, aquella Benidorm exportava mà d’obra, especialment gent de mar experimentada en l’art de pesca com l’almadrava, que s’establien a l’Ametlla de Mar o la Barceloneta. També hi havia qui s’enrolava cap a Cuba, a procurar-se la fortuna, o en els mercants de la Companyia Transatlàntica o Transmediterrània.

Pedro Cortés, fundador de l’Hotel Bilbaíno, amb la tartana que feia servir per portar els clients de l’estació a l’hotel.

No va ser el cas de Cortés, que a setze anys va començar a navegar en vaixells de companyies basques. Com a majordom, viatjà a bord dels vapors Noviembre, de la Compañía Bilbaína de Navegación, enfonsat el 1917 quan tornava de Nova York, i el Júpiter, de la Naviera Marítima Unión. De la seva etapa a mar li restà el renom de Pedro el Bilbaíno. Gènova, Buenos Aires, Cardiff, Rotterdam, La Plata o Orà són alguns dels ports que conegué en les seves travesses marítimes, en les quals s’encarregà de la intendència dels vaixells. Casat per poders amb la seva cosina germana Angelina Zaragoza Barceló, mentre ell estava embarcat ella s’encarregava d’invertir allò que guanyava ell en l’adquisició de béns immobiliaris, que amb els anys del turisme es revalorarien d’una manera exponencial. Entretant, en una estada a Valparaíso, a Xile, seduït per les platges, però enyorat del seu poble, Cortés té la idea d’obrir un hotel. Una idea que molts dels convilatans tindran per poc més que una atzagaiada.

El somni d’un home de mar

L’hotel, que s’havia començat a construir davant la platja de Llevant quan Cortés encara era a mar, va inaugurar-se oficialment el 1926, aviat farà un segle, tot i que potser d’abans ja acollia alguns hostes. El seu nom serà el del renom del seu amo, Bilbaíno, tot i que a Benidorm fos, sense més atributs, la Fonda. Tot i apòcrif, el vincle amb el País Basc no serà debades, perquè potser atrets pel gentilici, serà durant anys el predilecte per als turistes bascs. Molts dels quals es pensaven que l’amo era un paisà seu, quan en realitat era un benidormer de soca-rel. El vincle s’intensificaria als anys cinquanta, quan en una acció promocional de l’incipient turisme a la ciutat, un centenar llarg de parelles de Bilbao serien convidades a visitar Benidorm, per mitjà dels consistoris respectius i l’antiga Caixa d’Estalvis de Biscaia. El carrer de Sant Domènec, per exemple, és avui una via on els seus pintxos rivalitzen amb els de la part vella de Sant Sebastià.

El Bilbaíno va ostentar durant uns pocs anys la categoria d’únic establiment amb la categoria d’hotel de Benidorm. Constava d’una planta baixa, on s’ubicava el menjador i la cuina, i tres plantes: dues de destinades als hostes i una al personal i servei. Més endavant s’hi afegiren les balconades que hi donaven el seu particular i elegant caràcter, i una marquesina sobre la sorra de la platja, on se servien begudes i s’organitzaven concerts i balls. L’any 1931 s’alçava el Levante, seguint-ne l’empremta. I tres anys després, a la platja de Ponent, el Marconi, fundat per un altre home fet a la mar, Miquel Barceló, oficial radiotelegrafista del vaixell Magallanes de la Companyia Transatlàntica, que recordava amb aquell nom tant l’inventor italià com l’aparell que usava quan estava embarcat. Els anys trenta són anys daurats, coincidint amb l’inici d’un incipient turisme, amb la creació l’any 1936 d’una pionera Junta Local de Turisme. Però tot s’esfondrà amb la guerra del 1936-1939, quan a l’hotel resten refugiats un grup d’estiuejants que no poden tornar als seus llocs d’origen. Després del conflicte, rebrà un hoste il·lustre: el cantant mexicà Jorge Negrete.

El Benidorm d’Estellés

L’any 1944, l’antic majordom esdevingut hoteler Pedro Cortés va formar part de la comissió organitzadora dels primers Jocs Florals de Benidorm. Un dels assistents a aquell primer any del certamen literari, llavors exclusivament en castellà, va ser un jove Vicent Andrés Estellés, que hi guanyaria dos premis, l’un dedicat a Sant Jaume i l’altre a temes mariners. Tenia vint anys, estudiava a Madrid, a l’Escola Oficial de Periodisme, i havia publicat els primers texts a La Jornada. Durant aquells dies d’agost del 1944, mentre París s’alliberava dels nazis, Estellés s’allotjava no pas al Bilbaíno, sinó a l’hotel Ronda. El 20 d’agost, en els actes de cloenda, s’estrenaria l’himne de Benidorm, composició de Joaquim Belda, amb lletra del rector Adrià Ramírez, estrenat pel baríton català Emili Sagi Barba, establert a Polop de la Marina. Els records de Benidorm del poeta de Burjassot, però, serien d’una altra mena. Perquè en aquella estada, aquell noiet amb ulleres, hi descobriria l’amor amb una jove “bruna i esvelta”, que evocaria en els deu sonets que porten per títol, justament, “Benidorm, 1944”. Anys després, amb el pseudònim Roc, escrivia a Las Provincias:

Bon Dia!

—Jo recorde un Benidorm
llunyà, pacífic, tranquil:
eren tranquils els crepuscles
i eren tranquils els matins;
és un Benidorm remot,
de cel ample i aclarit,
de tertúlies apacibles
mentre arribava la nit.
A migdia, jo recorde
roques d’un sol decidit.
Recorde reixes ventrudes,
la remor d’un mar antic.
El pintor Paco Lozano
deuria anar per allí.
—Benidorm ha canviat;
i encara té el seu encís.
—Retrobe en Gabriel Miró
aquell Benidorm tranquil…

I tant, si havia canviat Benidorm! Entre el 1953 i el 1964, es construeixen una quarantena d’hotels nous, fins a arribar a la xifra de seixanta establiments hotelers. Benidorm optava decididament per ser un destí turístic, encara que per això s’hagués de contravenir la rígida moral del nacionalcatolicisme. És ben sabut que el batlle Pedro Zaragoza, l’artífex del desenvolupament urbanístic i de l’impuls de Benidorm com a símbol de turisme de sol i platja, va haver d’anar en moto fins al palau del Pardo per sol·licitar al dictador Francisco Franco en persona permís per a poder fer els ulls grossos a l’ús del biquini a la ciutat, davant la còlera de l’arquebisbe de València, que amenaçava amb l’excomunió. Zaragoza no solament se’n va endur a Benidorm la butlla del règim, sinó l’amistat de Franco, que va suposar la benedicció del creixement d’una ciutat que tot just feia quaranta anys havia vist néixer el primer hotel. En aquell esclat, amb festival de la cançó inclòs i la presència d’estrelles com Julio Iglesias i Raphael, el Bilbaíno va mantenir-se com un històric. A la dècada dels setanta, va ser enderrocat, per poder construir allà mateix un nou edifici. Avui dia és en obres, amb la voluntat d’arribar al centenari amb nova imatge.