Un tren regional ha descarrilat aquest vespre al sud d’Alemanya i ha deixat un balanç provisional d’uns tres morts i nombrosos ferits. Els fets han passat a prop de la ciutat de Biberach, entre les localitats de Zweifaltendorf i Zell.

Fonts de seguretat han explicat al WELT que l’accident s’ha produït al voltant de les 18.10, poc després d’un fort temporal. A bord del comboi viatjaven aproximadament un centenar de passatgers.

Fotografia: EFE / EPA / NONSTOPNEWS. Fotografia: EFE / EPA / NONSTOPNEWS. Fotografia: EFE / EPA / NONSTOPNEWS. Fotografia: EFE / EPA / NONSTOPNEWS.

La central de coordinació d’emergències ha declarat que hi ha una situació amb una gran quantitat de víctimes que requereixen assistència immediata.

Les imatges difoses mostren vagons grocs i blancs bolcats enmig d’una zona boscosa i de difícil accés. Els equips de bombers i serveis d’emergència treballen a contrarellotge per accedir a l’interior dels vagons i rescatar els viatgers atrapats.

El ministre de l’Interior de Baden-Württemberg, Thomas Strobl (CDU), s’ha desplaçat al lloc de l’accident per seguir de prop les feines de rescat i coordinació.

[Treballem per a ampliar aquesta informació.]

Una concentració convocada per Voces x Palestina i una vintena d’entitats socials i polítiques ha omplert avui la plaça de l’Ajuntament de València per exigir “el final de l’holocaust alimentari a Gaza i del genocidi” i reclamar al govern espanyol i a la Unió Europea que pressionin Israel perquè compleixi el dret internacional i respecti els drets humans.

Ahmed Hamdan, portaveu de Voces x Palestina, ha lamentat que el patiment del poble palestí s’hagi perllongat tant de temps. “Mai no m’hauria imaginat que tota la comunitat internacional permetria aquest genocidi”, ha dit. I ha afegit: “Diuen que només el poble salva el poble, i això intentem fer: demostrar que el poble de València exigeix que acabi aquest holocaust alimentari i el genocidi. Intentem pressionar tant com podem el govern espanyol perquè reaccioni i prengui mesures immediates.”

Segons Hamdan, la situació ha esdevingut insostenible: “Fins i tot l’IPC, la classificació integrada de fases d’inseguretat alimentària, ja ha situat Gaza en fase 5, de fam. És un cas extrem. No podem permetre-ho més.”

Un moment de la concentració.

Des de la campanya BDS País Valencià i la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP), Verónica Alonso ha reclamat que el govern espanyol decreti per via de reial decret un embargament integral d’armes a Israel, trenqui les relacions amb aquest estat i li imposi sancions. També ha demanat que es pressioni en totes les instàncies internacionals perquè Israel aixequi el setge sobre Gaza i obri les fronteres per permetre l’entrada d’ajuda humanitària.

A més, ha exigit que el govern espanyol faci tot el possible per alliberar els activistes espanyols Santiago González Vallejo i Sergio Toribio, detinguts a bord de la Flotilla de la Llibertat.

“La Cort Internacional de Justícia i l’Assemblea General de l’ONU obliguen el govern espanyol a actuar. No n’hi ha prou amb fer declaracions. No val a dir que es treballarà per l’embargament d’armes al setembre. Palestina no pot esperar al setembre”, ha advertit Alonso.

Ha denunciat també que, mentre el congrés espanyol votava a favor de la tramitació d’una proposició de llei per acabar amb el comerç d’armes amb Israel, el govern espanyol va comprar armament i munició a l’estat hebreu per valor de gairebé sis milions d’euros. “És l’estat de la Unió Europea que més armes i municions ha importat d’Israel. Això és intolerable. No podria haver-ho fet si hagués decretat un embargament d’armes. Per això exigim l’embargament ja.”

La convocatòria també reclama la interrupció de qualsevol diàleg amb estats i amb l’ONU mentre Israel no aixequi el setge sobre Gaza i aturi l’extermini de la població civil, així com la suspensió immediata de l’Acord d’Associació UE-Israel i l’aplicació de sancions econòmiques i diplomàtiques.

El president dels Estats Units, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han arribat a un acord en matèria comercial. Han acordat d’imposar un 15% d’aranzels a la Unió Europea. Aquesta ja era la xifra que hi havia d’un bon començament damunt de la taula.

L’acord pactat a Turnberry (Escòcia) salva l’amenaça del mandatari nord-americà que va donar a Brussel·les fins a l’1 d’agost o altrament imposaria un 30% d’aranzels generalitzats sobre les produccions europees a partir d’aquell moment.

President Trump Delivers Remarks https://t.co/ph4x7ElyTP

— The White House (@WhiteHouse) July 27, 2025

Els aranzels del 15% s’aplicaran als productes importats pels Estats Units des de la UE a partir de l’1 d’agost, termini que el mateix Trump havia imposat per finalitzar les negociacions. Ja abans de començar la reunió, el magnat republicà ha descartat un acord per situar els aranzels a la UE per sota d’un 15%, una xifra inferior a la del 30% anunciada per Trump fa unes setmanes.

El 15% d’aranzels suposa un increment respecte de l’aranzel general del 10% que els Estats Units apliquen ara com ara a la major part dels productes importats de la UE. Von der Leyen ha admès en una conferència de premsa posterior a la reunió que l’aranzel del 15% “és sense dubte un repte”, però ha fet valdre que és inferior a l’amenaça del 30%.

“Ha estat molt difícil, perquè –en les negociacions– he començat des de posicions molt allunyades. Ha sigut dur, just, però dur […] Hem hagut de treballar per arribar a una posició comuna i, fins a l’últim moment, com sempre en les negociacions, no saps si trobaràs un lloc per aterrar o si tot s’estavellarà. Així que ha estat dur, però, al final, -l’acord- ha sigut bo i satisfactori”, ha expressat Von der Leyen en una conferència de premsa posterior a la reunió.

“El 15% no s’ha de subestimar, però és el millor que podíem haver aconseguit”, ha afegit l’alemanya. “No podem oblidar on ens hauríem trobat l’1 d’agost. Hauríem estat en un 30% d’aranzels i hauria sigut molt més complicat baixar al 15%”, ha defensat.

Al seu torn, Trump ha destacat que l’acord és “satisfactori” per ambdues parts i que és “molt sòlid”. “És el més gran de tots els acords”, ha celebrat. Ambdós líders s’han donat les mans entre aplaudiments de la sala després de la reunió celebrada aquest diumenge.

15% pels cotxes, semiconductors i productes farmacèutics

La presidenta de la Comissió Europea ha detallat que els aranzels del 15% s’aplicaran “a la gran majoria d’exportacions de la UE” cap als Estats Units. Segons ha informat, el gravamen s’aplicarà “a la majoria dels sectors”, inclosos els automòbils, els semiconductors i els productes farmacèutics. “Aquest 15% és un sostre clar, sense acumulacions, amb tot inclòs”, ha subratllat l’alemanya.

Així, l’acord segellat a Escòcia rebaixarà els aranzels de fins al 27,5% que ara com ara Washington aplica als cotxes europeus. Pel que fa als productes farmacèutics, malgrat que Trump havia assegurat que l’acord no inclouria aquest sector, Von der Leyen ha assegurat que se’ls hi aplicarà un aranzel del 15%.

“Respecte de la UE, està acordat que tenim un 15% pels productes farmacèutics. Qualsevol decisió posterior del president dels Estats Units sobre com tractar els productes farmacèutics a nivell global, és un altre tema”, ha afirmat Von der Leyen. Trump havia amenaçat d’imposar aranzels de fins al 200% a les farmacèutiques europees.

Quant als aranzels a l’acer i l’alumini, als quals ara com ara els Estats Units apliquen gravàmens del 50%, Von der Leyen ha indicat que ambdues bandes de l’Atlàntic s’enfronten al “repte compartit” de la sobrecapacitat global. “Treballarem junts per garantir una competència global justa i reduir les barreres entre nosaltres. Es reduiran els aranzels i s’implementarà un sistema de quotes”, ha apuntat sense donar més detalls.

Així mateix, segons la presidenta de l’executiu comunitari, l’acord també inclou eliminar els aranzels a “alguns productes estratègics”, entre els quals ha mencionat els avions i els seus components, “certs productes químics, equips de semiconductors, certs productes agrícoles, i recursos naturals i matèries primeres crítiques”.

Més compres d’energia

A més d’un aranzel del 15%, la UE també s’ha compromès a incrementar les seves compres d’energia dels Estats Units amb l’objectiu de “diversificar” les fonts del bloc comunitari i posar fi a la dependència del gas rus. “Substituirem el gas i petroli russos per compres significatives de gas natural liquat, petroli i combustibles nuclear dels Estats Units”, ha indicat Von der Leyen.

Segons ha detallat, el compromís és que la UE faci compres de combustibles estatunidencs per valor de 750 milions de dòlars durant el mandat de Trump. “La nostra estimació és que podem arribar als 250 milions per any durant tres anys”, ha assenyalat l’alemanya.

En la roda de premsa posterior a la reunió, el president estatunidenc ha assegurat que la UE també s’ha compromès a dur terme inversions per valor de 600.000 milions de dòlars i adquirir quantitats “enormes” de material militar nord-americà.

Un acord marc

“És un gran acord, és un acord enorme. Aportarà estabilitat i previsibilitat, i això és molt important per a les empreses d’ambdós costats de l’Atlàntic”, ha defensat l’alemanya.

Von der Leyen ha afirmat que es tracta d’un acord “marc” i que en les pròximes setmanes ambdós executius treballaran en els “detalls”. “Tenim acord per als pròxims anys, això és molt positiu […] Hem d’aprofundir en altres temes dins el marc descrit, per resoldre realment tots els detalls en els pròxims dies i setmanes”, ha dit. De fet, preguntada per l’alcohol, els licors i el vi, la presidenta de l’executiu comunitari ha detallat que encara no hi ha una decisió sobre aquests. “S’haurà de resoldre en els pròxims dies”, ha sentenciat.

La reunió entre Washington i Brussel·les ha estat liderada per Trump i Von der Leyen, els quals han estat acompanyats per quatre persones més dels seus corresponents equips. En el cas de la presidenta de la Comissió Europea, l’han acompanyat el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, que ha liderat les negociacions amb l’administració de Trump fins ara, la directora general de Comerç de la Comissió Europea, Sabine Weyand, el cap de gabinet de l’alemanya, Björn Seibert, i el seu assessor comercial, Tomas Baert.

La mort de Michele Noschese, conegut en el món de la música electrònica per DJ Godzi, continua envoltada de dubte. El jove italià de trenta-cinc anys va morir dissabte passat a Eivissa després de ser immobilitzat per tres agents de la Guàrdia Civil. Segons la versió oficial de la Guàrdia Civil, Noschese va morir a causa dels efectes de substàncies estupefaents. Ara bé, un informe mèdic encarregat per la família revela que el cos de Noschese té múltiples fractures, cosa que revela que potser fou brutalment agredit.

Segons el dictamen mèdic, avançat pel Corriere Della Sera, el cos de Noschese presenta set costelles trencades, fractures a totes dues clavícules i altres fissures en l’estructura toràcica, així com un edema subcutani al fèmur. Es tracta de lesions compatibles amb un fort traumatisme. Aquestes conclusions contrasten radicalment amb l’autòpsia oficial practicada per les autoritats espanyoles, que no hi van trobar signes de violència ni d’asfíxia i van atribuir la mort a un consum continuat de substàncies estupefaents.

Giuseppe Noschese, pare del DJ i reconegut metge italià, va viatjar a Eivissa per seguir el cas de prop. Després de saber els resultats de l’informe mèdic i la ressonància magnètica fetes a la clínica del Rosario, ha decidit de cancel·lar la cremació prevista a l’estat espanyol i repatriar el cos a Itàlia. “Si les dades del nou informe es confirmen, tota la situació prendria un altre rumb”, va declarar a la premsa Noschese, segons que recull Corriere Della Sera.

El pare del DJ mort a Eivissa: “No vull venjança, només la veritat”

En una conversa amb VilaWeb, Noschese va explicar que, segons el relat dels testimonis, com a mínim un agent va clavar un cop de puny al tòrax del seu fill i va expressar en més d’una ocasió la confiança plena en la justícia espanyola. “Confio molt en la justícia espanyola. Només vull saber la veritat”, va explicar.

La versió de la Guàrdia Civil apunta que els agents van intervenir perquè Noschese tenia una actitud molt agressiva i havia amenaçat amb un ganivet un veí de més de vuitanta anys.

La majoria dels municipis catalans aquestes setmanes estan immersos preparant i gaudint les seves festes majors. Al Berguedà, el poble de Peguera no és una excepció. Desenes de persones s’hi concentren avui per dinar plegats, veure teatre o ballar.

La particularitat, però, és que a Peguera des de 1968 no hi viu ningú. Amb la fi de l’activitat minera a la zona, aquest petit nucli de Fígols va quedar deshabitat. Això, però, no va ser cap impediment perquè des de fa 27 anys l’Antonio Casòliva i la seva família recuperessin la festa cada últim diumenge de juliol. El seu fill i un dels principals organitzadors, Toni Casòliva, explica a l’ACN que veure any rere any el reguitzell de gent que hi va “posa la pell de gallina”.

Una nena de tres anys ha mort a l’Hospital General d’Alacant, on estava ingressada després de sofrir un ofegament a una piscina privada del municipi d’Aigües (l’Alacantí), segons que han informat avui fonts sanitàries.

El Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU) va rebre l’avís divendres a les 19.54 des d’un habitatge privat d’Aigües que una nena de tres anys havia entrat en parada cardiorespiratòria a la piscina.

Fins a la casa hi va anar una unitat del SAMU, que va aconseguir reanimar la nena i la va traslladar a l’Hospital General d’Alacant, on finalment va morir dissabte a les 7 del matí.

Les restriccions per perill extrem d’incendi forestal s’estendran a partir de demà a l’Alt Empordà i obligaran a tancar els accessos al Cap de Creus i a la Serra de l’Albera, on es prohibiran tota mena d’activitats. En total, el nivell 4 del Pla Alfa estarà actiu a principis de setmana en 45 municipis de cinc comarques: el Baix Camp, el Baix Ebre, el Priorat, la Ribera d’Ebre, que ja estan amb restriccions, i l’Alt Empordà, que les començarà a aplicar a partir d’aquesta mitjanit. La prohibició d’accedir al Cap de Creus i l’Albera s’afegirà a la que ja hi ha vigent al sud del país, a la Serra Cardó-Boix i les Muntanyes Tivissa-Vandellòs.

El nivell 4 del Pla Alfa, per episodis de perill extrem d’incendis forestals, estarà actiu a partir de demà a 19 municipis de l’Alt Empordà i 1 del Baix Ebre, que se sumen als 25 municipis del Baix Camp, Baix Ebre, Priorat i Ribera d’Ebre que ja es troben en el màxim nivell de risc d’incendi forestal. En concret, es tracta de: Agullana, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Colera, el Port de la Selva, Espolla, Garriguella, la Jonquera, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Portbou, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle.

Avui, els municipis ubicats a la zona del Cap de Creus es troben en nivell 3 del Pla Alfa i a mesura que van quedant a l’interior, el nivell passa a 2 i a 1. També hi ha alguns municipis del Baix Empordà en alerta dins d’aquests dos últims nivells. El pas dilluns de 19 municipis de l’Alt Empordà a nivell 4 obligarà a tancar els accessos als espais naturals del Cap de Creus i l’Albera, que controlaran Agents Rurals i ADF.

Els 25 municipis del Baix Camp que demà mantindran el nivell 4 del Pla Alfa són: Botarell, Colldejou, Duesaigües, l’Argentera, Mont-roig del Camp, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilanova d’Escornalbou. Al Baix Ebre: Benifallet, el Perelló, l’Ametlla de Mar, Tivenys i Tortosa –aquí també s’hi suma Aldover, que dilluns entra en nivell 4–. Al Priorat: Capçanes, els Guiamets, Falset, la Torre de Fontaubella, Marçà i Pradell de la Teixeta. I a Ribera d’Ebre: Ginestar, Miravet, Rasquera i Tivissa.

A causa d’aquest perill extrem de risc d’incendi forestal i igual que aquest diumenge, els accessos als espais naturals de la Serra de Cardó-Boix i Muntanyes Tivissa-Vandellòs es mantindran tancats.

Pla Alfa

El govern té actiu des d’avui de matinada el Pla Alfa, en nivell 4, a 10 municipis del Baix Camp, 5 del Baix Ebre, 6 del Priorat i 4 de la Ribera d’Ebre. A més, 52 municipis catalans de vuit comarques més estan en nivell 3, per perill molt alt d’incendi. Dilluns, n’hi haurà 50 en nivell 3 de nou comarques catalanes.

L’home atropellat per un tren a Bellpuig (Urgell) fugia de l’incendi del prostíbul, on van morir dues dones i sis persones més van quedar ferides de diversa consideració. Els investigadors dels Mossos sospiten que l’home escapava del foc, va travessar les vies i va ser envestit per un comboi de la RL4.

L’home va quedar greument malferit i va ser atès inicialment per efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), però va acabar morint al lloc. En paral·lel, les primeres gestions de la investigació també apunten que l’origen de l’incendi al club nocturn Estrellas seria accidental, possiblement per un foc elèctric en un electrodomèstic o similar. No obstant això, la investigació dels Mossos d’Esquadra continua oberta.

L’avís de l’incendi es va rebre a les 9.30 d’ahir i afectava el club Estrellas, un local situat a la planta baixa d’un edifici a tocar de la carretera N-II. Onze dotacions dels Bombers de la Generalitat es van desplaçar la zona i van observar que diverses persones havien sortit a l’exterior, però que s’alertava de dues persones atrapades a l’interior.

Els bombers van poder evacuar-les, però ja havien perdut la vida a causa de les flames i la fumarada. El SEM va atendre sis persones amb ferides lleus, tres de les quals van ser traslladades al CUAP de Mollerussa i tres més a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Es preveu que dilluns ja rebin l’alta.

Un home de trenta anys ha mort ofegat al riu Ebre a l’altura de Xerta (Baix Ebre), segons que han informat els Bombers de la Generalitat. La víctima va ser arrossegada per l’aigua ahir al vespre –l’avís es va rebre a les 19.29– a la zona de l’Illa Plana.

Quan van arribar els primers efectius van començar la recerca a peu i dins l’aigua, i va ser un dels testimonis qui va localitzar l’home enganxat en una branca vora 150 metres més avall del darrer lloc on l’havien vist amb vida. El van treure de l’aigua, al marge dret del riu, i els efectius del SEM el van intentar reanimar durant quaranta-cinc minuts, passats els quals es va confirmar la mort de l’home.

Els Bombers van activar quatre dotacions, entre les quals una embarcació, que finalment no va ser necessària. També s’hi van desplaçar dues ambulàncies del SEM i un equip de psicòlegs. Per la seva banda, els Mossos d’Esquadra van desplaçar dues patrulles i es van fer càrrec de les diligències judicials pertinents i de la investigació.

Emergències va avisar amb mitja hora de retard sobre l’alerta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de l’augment de la rambla de Torrent, segons que recull un informe que Emergències ha enviat a la jutgessa de Catarroja, al qual ha tingut accés Eldiario.

Un altre informe, en aquest cas de la Guàrdia Civil, qüestiona amb duresa l’actuació de la CHX i del servei d’Emergències de la Generalitat durant el temporal del 29 d’octubre. Segons el document, el sistema d’alerta de la CHX va detectar un augment desbocat del cabal de la rambla de Torrent a les 18.25 i ho va notificar al correu del departament d’Emergències a les 18.43, quan el cabal ja arribava a 1.686 m³/s. Tanmateix, Emergències no va registrar l’avís fins a les 19.13, gairebé mitja hora més tard, i quan ja hi havia desbordaments en uns quants municipis de l’Horta Sud.

Justament a la rambla de Torrent, Emergències de la Generalitat va enviar efectius a vigilar de manera presencial el canal del barranc, però un poc passats dos quarts de tres de la vesprada, el cap de l’emergència, Josep Miquel Basset, va ordenar-ne la retirada.

L’informe de la Guàrdia Civil parla d’una “aparent absència de control” sobre el sistema de vigilància just en el moment més crític, i es demana per què no es va avisar abans, quan el cabal començava a disparar-se. La Guàrdia Civil també documenta que abans de l’alerta oficial ja hi havia hagut 166 trucades al 112 des de les zones altes de la rambla, fet que reforça la tesi d’una resposta tardana.

La informació sobre l’augment del cabal va arribar per correu electrònic a la Sala de Coordinació d’Emergències –anomenada també sala roja–, però no se sap qui va revisar el missatge ni si el responsable màxim, Jorge Suárez, en va tenir coneixement. Un dels tècnics, Juan Ramón C., ha reconegut davant la jutgessa instructora que la situació era una “puta bogeria” a partir de les 18.30 i que no es podia gestionar, segons que recull Eldiario.

L’Es-Alert es va activar a les 20.11

Entre les 17.00 i les 18.06, la CHX sí que havia enviat tres avisos sobre la situació de la presa de Forata, fet que va centrar l’atenció del CECOPI –el centre de coordinació d’emergències–, en detriment de la situació a la rambla de Torrent. De fet, l’alerta Es-Alert no es va activar fins a les 20.11, quan ja hi havia morts i desenes de persones atrapades per les inundacions.

Uns quants testimonis han apuntat que va ser la tècnica Antonia B. qui va obrir el correu amb les dades del sistema automàtic (SAIH), i que va traslladar la informació a Juan Ramón C. Tanmateix, les dades no es van registrar al sistema oficial fins passats trenta minuts.

Els responsables de la CHX, incloent-hi el president Miguel Polo i uns quants tècnics del sistema SAIH, han estat citats com a testimonis, però encara no tenen data per a declarar. Mentrestant, la investigació continua per a determinar si va haver-hi negligència greu en la gestió de la catàstrofe, que va causar 228 morts, la majoria per l’impacte del desbordament de la rambla de Torrent.

Lloc: Arenys de Mar

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha rebutjat la proposta del portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, de construir un “bloc d’esquerra plurinacional” per a les pròximes eleccions espanyoles. En una entrevista a La Vanguardia, Junqueras ha considerat que és una “idea respectable, però difícil d’implementar” i ha remarcat que les eleccions europees i les espanyoles “són dues eleccions diferents”. Ha afegit que qualsevol decisió sobre possibles coalicions correspon al consell nacional del partit.

Fa dies que Rufián insisteix en la idea del bloc “d’esquerra plurinacional”, malgrat que la direcció dels republicans ha dit que una aliança amb formacions com ara EH Bildu i el BNG no era damunt la taula. Segons ell, ha de ser la fórmula per a evitar un govern de PP i Vox en les pròximes eleccions espanyoles.

La proposta de Rufián ja fou descartada per la cúpula d’ERC a començament de setmana. Per boca de la portaveu d’ERC al parlament, Ester Capella, va expressar que “ERC és on sempre ha estat”, que col·labora amb més formacions, però que una aliança estable “no forma part de l’agenda”. En aquest sentit, Capella va insistir que “les relacions vénen de lluny” en molts àmbits, però que aquesta proposta no està damunt la taula.

“La suma avui no surt. Qui cregui que li anirà més bé amb un govern del PP i Vox, li hauria de fer vergonya basar el seu projecte en el patiment de la gent”, va dir Rufián en un piulet. “Probablement, els càlculs i els interessos particulars faran que aquest compromís històric no tiri endavant”, va afegir.

Rebuig de Junqueras a l’acord de finançament

Junqueras també ha expressat el rebuig a l’acord de finançament pactat entre el govern espanyol i la Generalitat. El considera “francament decebedor” i ha denunciat que Catalunya continua en una posició injusta.

“El finançament només es resol si es respecta el principi d’ordinalitat. Si Catalunya és la tercera que més aporta per càpita, no pot ser que, després de la distribució, sigui la catorzena”, ha dit. També ha reclamat més capacitat per a l’Agència Tributària de Catalunya i mesures concretes sobre la recaptació de l’IRPF.

Allò que diu l’acord de la bilateral i han silenciat el govern espanyol i la Generalitat

Segons que ha avançat, ERC treballa en una proposta de llei que permeti de vehicular la recaptació d’imposts des de Catalunya mitjançant la majoria parlamentària necessària. “Esperem que sigui aviat”, ha dit. I ha advertit el PSOE que si incompleix acords, ERC actuarà en conseqüència.

Junqueras ha recordat que el pacte amb els socialistes incloïa una referència explícita al principi d’ordinalitat. “Ha estat la ministra Montero qui ha decidit que no aparegués en el text normatiu, sinó només en el preàmbul”, ha criticat. “Quan el PSOE fa mutar acords, nosaltres no en som responsables. Som responsables de com hi responem”, ha afegit.

Finalment, ha avisat que, tot i no voler que PP i Vox governin, la prioritat d¡ERC és Catalunya. “En la majoria àmplia i variada que el PSOE necessita per a totes les qüestions, també hi som nosaltres”, ha conclòs.

Elisenda Paluzie: “La presa de pèl del finançament és bastant estratosfèrica”

Els Agents Rurals de les comarques de la demarcació de Girona demanen que es fixin quotes d’accés als espais naturals més freqüentats per fer front a la massificació que hi ha durant l’estiu i la Setmana Santa. El cap del cos a Girona, Jaume Bosch, adverteix que aquests espais no poden suportar un nombre il·limitat de visitants i alerta dels efectes negatius sobre el medi.

Bosch explica que, en algunes zones com ara la Fageda d’en Jordà, els gorgs de les Planes d’Hostoles i Sadernes (Garrotxa), ja s’han imposat restriccions als aparcaments. Quan es completa la reserva, no s’hi permet l’entrada de més vehicles. Aquest model, diu, ha evitat escenes habituals d’automòbils aparcats als vorals de les carreteres, que generaven problemes de seguretat i de saturació turística.

A més d’aquests punts de la Garrotxa, també han detectat pressió excessiva en espais com ara els massissos de Cadiretes i les Gavarres (Baix Empordà), i el de l’Albera (Alt Empordà). Bosch considera que calen mesures globals per a posar fi a la sobreocupació i insisteix en la necessitat de fixar quotes màximes: “La massificació genera un impacte negatiu en el medi i cal posar-hi remei”, diu.

Una de les principals preocupacions del cos és l’augment de visitants al medi natural arran de la pandèmia de covid. Segons Bosch, d’aleshores ençà han detectat un augment notable de persones que freqüenten espais de muntanya, zones de bany interior i platges, sobretot a les comarques gironines.

Regulació per a bicicletes i barques

Els Agents Rurals també demanen una regulació clara sobre l’ús de bicicletes de muntanya. Bosch alerta que aquesta activitat ha crescut molt aquests darrers anys i, a diferència dels vehicles motoritzats, no està regulada. Explica que, en indrets com ara les Gavarres i Cadiretes, s’obren constantment corriols nous sense autorització, cosa que genera tensions amb la resta d’usuaris i amb els propietaris forestals.

També preocupa la presència massiva de barques a les cales de la Costa Brava durant els mesos de juliol i agost. Els agents han detectat casos en què els propietaris de les embarcacions han retirat boies per acostar-se a la zona de bany, tot incomplint la normativa. “Tenim cartografia de les praderies de posidònia i podem definir els límits. Igual que fem a terra amb les bicicletes, cal saber quina és la càrrega màxima que pot suportar el mar”, conclou Bosch.

Més de 400 eurodiputats jubilats han presentat una demanda contra el Parlament Europeu per la retallada del fons voluntari de les seves pensions. Denuncien que els seus pagaments s’han reduït d’un 50% i reclamen que s’anul·lin les liquidacions fetes d’ençà del juliol del 2023, quan van entrar en vigor les mesures de contenció per a frenar el dèficit del fons, i que s’emetin nous pagaments amb la suma pendent i els interessos.

El fons voluntari de pensions, creat el 1990, permetia els eurodiputats de fer-hi aportacions per complementar la seva jubilació, en una època en què no existia una pensió legal pròpia. Tot i que el 2009 es va tancar l’accés a nous membres arran de l’entrada en vigor de l’estatut únic dels eurodiputats, el fons es va mantenir actiu per als qui ja n’eren part.

Segons fonts jurídiques, la reducció del fons es va aplicar arran d’un dèficit milionari. Per contenir-lo, a més de retallar les pensions, es van congelar els increments per inflació i es va endarrerir l’edat de jubilació de 65 anys a 67. El Parlament defensa que aquestes mesures són legals, que els ex-eurodiputats ja tenen dret a una pensió pública de més de 6.000 euros mensuals i que el fons voluntari només complementa aquest règim. Per això, sosté que la reducció no vulnera els seus drets adquirits.

Per contra, la part demandant argumenta que la retallada vulnera el dret de la propietat i el principi de confiança legítima. Consideren que l’eurocambra havia assumit el compromís de cobrir el dèficit una volta el fons quedés esgotat, previsiblement el 2027. També al·leguen una vulneració de la igualtat de tracte i del principi de proporcionalitat, i critiquen que el Parlament no n’ha avaluat prou l’impacte.

El cas ja ha arribat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si el tribunal dóna la raó als ex-eurodiputats, l’eurocambra haurà d’indemnitzar-los, pagar les costes i aportar diners addicionals al fons. Si perd la demanda, la part demandant n’assumirà les despeses.

L’eurodiputat dels Verds-Aliança Lliure Europea, Daniel Freund, ha lamentat que es destinin diners públics a pensions elevades de figures com ara Marine Le Pen i Nigel Farage, que han combatut el projecte europeu. Freund creu que la qüestió s’hauria d’haver resolt el 2009, i opina que no s’ha de continuar injectant diners en un fons que ja no té sentit. Tot i això, reconeix que hi ha discrepàncies legals sobre si el Parlament té responsabilitat directa sobre aquest fons, i preveu que el Tribunal haurà de marcar el camí a seguir.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha reunit aquest matí amb representants de la multinacional xinesa Huawei. Fonts del govern asseguren que ha estat una visita “institucional i de cortesia”. Tanmateix, la trobada ha estat enmig de la polèmica per l’adjudicació a Huawei d’un contracte del Ministeri de l’Interior espanyol per a gestionar l’emmagatzematge de les escoltes telefòniques ordenades per jutges i fiscals.

El contracte, valorat en 12,3 milions d’euros, ha suscitat preocupació als Estats Units. El 16 de juliol, membres de la comissió d’intel·ligència del senat i de la Cambra de Representants van enviar una carta a la directora d’Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard, en què demanaven que es revisessin els acords d’intercanvi d’informació amb l’estat espanyol. Hi alertaven d’un possible risc de filtració d’informació confidencial a la Xina.

El Ministeri de l’Interior espanyol ha respost que no existeix cap risc de filtració i ha assegurat que el sistema d’emmagatzematge adjudicat a Huawei no permet de manipular la informació ni extraure’n cap dada.

Aquesta no és l’única controvèrsia que envolta el gegant tecnològic xinès. A mitjan març, la policia belga va escorcollar la seu de l’empresa a Brussel·les en el marc d’una investigació per un presumpte cas de corrupció al Parlament Europeu. La fiscalia belga investiga possibles suborns a eurodiputats i ex-eurodiputats.

Arran d’aquesta operació, el Parlament Europeu va vetar l’entrada de representants de Huawei i la Comissió Europea va ordenar a tots els gabinets dels comissaris i departaments de suspendre qualsevol reunió o contacte amb l’empresa fins a nova ordre.

Avui, diumenge 27 de juliol, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• “Algú ha decidit que estem condemnats a ser el balneari i la granja de porcs d’Europa”
• Puigdemont torna a Catalunya Nord i intervindrà en un acte a Prats de Molló
• Calidoscopi: Noves aplicacions de la IA, València compra busos elèctrics i continua la crisi de Tesla
• Jordi Roca: “Estic preparat per a posar-me al capdavant del Celler de Can Roca”
• Dècades després del cas Armstrong, el fantasma del dopatge mecànic plana sobre el Tour de França
• Receptes d’estiu: préssecs amb infusió de marialluïsa i gelatina de menta del Teresa Carles
• Vins curiosos i bons en temps de vacances
• Quan la boira amaga la sang
• La desigualtat econòmica, brou de cultiu de l’extrema dreta | Opinió de Toni Comín

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

18è Festival de Música a la Gruta - Lloc: Gruta de Lurdes

El ministre francès d’Exteriors, Jean-Noël Barrot, ha demanat explicacions a la consellera delegada de Vueling, Carolina Martinoli, per saber si el grup d’adolescents francesos de confessió jueva que van ser desembarcats a València, d’un vol amb destinació a París, van ser víctimes de discriminació.

Barrot, en una trucada telefònica, va manifestar a Martinoli la “profunda consternació” que li va causar saber la notícia del grup d’adolescents i monitors (un total de 52 persones) que dimecres van ser trets d’una aeronau de Vueling a l’aeroport de València, d’on anaven a enlairar-se rumb a París.

“Es van sol·licitar explicacions, en particular per determinar si aquests compatriotes havien estat objecte de discriminació per motius religiosos”, ha indicat el portaveu del ministeri francès d’Exteriors.

Vueling diu que els adolescents jueus expulsats d’un vol van posar en perill la seguretat

Martinoli va assegurar a Barrot que està en marxa “una rigorosa investigació interna i que les conclusions d’aquesta investigació es compartirien amb les autoritats franceses i espanyoles”, ha conclòs la declaració del portaveu francès.

En la mateixa línia, fonts de Vueling han confirmat a EFE la conversa amb el ministre i han assegurat que s’ha traslladat la informació rellevant sobre aquest incident tant als governs francès i espanyol com a les autoritats de seguretat aèria.

Per la seva banda, Vueling insisteix a al·legar motius de seguretat aèria, tal com ja van explicar dijous. El comandant va informar les autoritats que els membres d’aquest grup manipulaven de manera reiterada el material d’emergència i interrompien activament la demostració de seguretat que fa la tripulació de cabina. Després d’uns quants intents d’intervenció per part dels membres de la tripulació i també del copilot, els passatgers es van negar a cessar la conducta, per la qual cosa van decidir desembarcar-los.

L’Hospital Vall d’Hebron ha consolidat una tècnica pionera per a operar el càncer de cap i coll, basada en la tecnologia 3D i robòtica, que ja ha reeixit amb més de quinze pacients. La intervenció, amb una tècnica que evita de fer una incisió al coll i preserva els sentits, ha obert camí per a nous pacients.

El doctor David Virós i la pacient de la primera operació d’aquesta mena per a extirpar un tumor a la zona tova del paladar a la Vall d’Hebron s’han retrobat als jardins de la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per compartir avenços i desafiaments en el tractament de la malaltia, atès que demà és el Dia Mundial del Càncer de Cap i Coll.

El següent pas en què treballa el Servei d’Otorrinolaringologia és la creació de bessons digitals per a planificar les operacions amb més precisió. “Les estructures que operem són elàstiques, es mouen, i amb bessons digitals podem simular tots els canvis amb què ens podem trobar i anticipar-nos a possibles complicacions”, ha explicat Virós.

Lloc: Sala Josep Maria Arnau del C.C.Calisay