La plataforma Max estrena avui Favàritx, una nova sèrie de ficció policíaca de cinc capítols, filmada en escenaris de València, Menorca i Portugal. La producció és fruit d’una col·laboració internacional entre la valenciana TV ON Producciones, Empatic Films i Volf Entertainment, amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura, el Consell Insular de Menorca i les institucions públiques de Portugal i la Unió Europea.

La sèrie comença amb la desaparició d’una consellera insular a Menorca i aviat es precipita cap a una xarxa d’assassinats, corrupció i narcotràfic que enllaça l’illa amb una organització criminal portuguesa. Al centre de la trama, hi ha els inspectors Marta Serra (Paz García) i Àlex Crespo (Abdelatif Hwidar), que amb l’ajuda d’un policia local menorquí (Àlvar Triay), desemmascaren una trama fosca i complexa que connecta la política local amb els interessos d’una màfia internacional.

La direcció és compartida entre Rafa Montesinos i Adán Aliaga, a partir d’una idea original de Lluís Illescas, que també signa el guió juntament amb Luis E. Pérez, Pilar Paredes i Violeta Barca-Fontana. La fotografia és de Gabo Guerra, el muntatge de Vicente Ibáñez i Ernesto Arnal, i la música original de Vincent Barrière, i música de rèdits de Pere Pelegrí.

Tot i que la filmació s’ha fet majoritàriament a la ciutat de València i altres punts del País Valencià, la radiotelevisió pública valenciana À Punt no hi ha participat. En canvi, sí que ho han fet IB3 i la cadena RTP portuguesa, que emetran la sèrie el 19 de maig i també en plataformes digitals. El repartiment reuneix un ventall ampli d’intèrprets de diversos orígens. A banda dels protagonistes, hi apareixen actors tan reconeguts com Nacho Fresneda, Marta Belenguer, Maria Almudéver, Rodo Gener, Àngel Fígols i Queralt Albinyana, entre més. També hi tenen un paper destacat diversos actors portuguesos, com ara Pêpê Rapazote, Benedita Pereira i Adriano Luz, que interpreten membres de la xarxa criminal que opera des de Lisboa.

Jazz i altres estils amb 12 músics a l'escenari - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

Presentació a càrrec d'Arnau Cucurull - Lloc: Llibreria La Fosforera - Carrer d'Avall 17

Presentació a càrrec de Xavier Solà Subirana - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Itinerari Formatiu - Lloc: Casal Popular Norai

Un fragment d’una nau soviètica llançada fa més de mig segle en direcció a Venus ha de caure en les hores vinents a la Terra, segons les previsions. És el mòdul de descens de la nau Kosmos 482, que la Unió Soviètica va enviar l’any 1972, però que no va aconseguir de sortir de l’òrbita terrestre. La nau es va trencar en quatre fragments i ara s’espera que un d’aquests trossos –probablement, la càpsula dissenyada per aterrar a Venus– entri a l’atmosfera terrestre. Segons les prediccions de l’Agència Espacial Europea, es preveu que entri a les 10.16, tot i que pot variar unes quantes hores.

Aquest fragment és una esfera resistent d’un metre de diàmetre que pesa prop de mitja tona. La seva estructura massissa i el seu escut tèrmic foren dissenyats per resistir les condicions extremes de l’atmosfera de Venus, i per això els experts consideren que pot ser que no es desintegri del tot quan travessi l’atmosfera terrestre. Després de més de cinquanta anys a l’espai, el sistema de paracaigudes original, que havia de frenar el descens cap a Venus, probablement ja és inservible.

Impacte poc probable, però imprevisible

Tot i el risc potencial, la probabilitat que la càpsula faci mal és molt baixa, perquè el 70% de la superfície terrestre és cobert per mars i oceans, cosa que redueix la possibilitat que caigui en una zona habitada. Segons Stijn Lemmens, analista de l’ESA especialitzat en deixalles espacials, el perill és molt limitat: “És molt més probable que et toqui la loteria que no pas que t’impacti aquest tros de ferralla espacial.”

La trajectòria possible cobreix tota la franja compresa entre els 51,7 graus de latitud nord i sud, és a dir, gairebé tot el món habitat. Això és degut al fet que un temps de reentrada diferent significa que estaria en una ubicació diferent al llarg de la trajectòria terrestre. Les línies de la trajectòria terrestre mostren on serà el satèl·lit durant tota la finestra de temps de reentrada, que en aquest punt encara inclou múltiples òrbites al voltant de la Terra:

Un fragment d’una nau soviètica llançada fa més de mig segle en direcció a Venus ha de caure en les hores vinents a la Terra, segons les previsions. És el mòdul de descens de la nau Kosmos 482, que la Unió Soviètica va enviar l’any 1972, però que no va aconseguir de sortir de l’òrbita terrestre. La nau es va trencar en quatre fragments i ara s’espera que un d’aquests trossos –probablement, la càpsula dissenyada per aterrar a Venus– entri a l’atmosfera terrestre. Segons les prediccions de l’Agència Espacial Europea, es preveu que entri a les 10.16, tot i que pot variar unes quantes hores.

Aquest fragment és una esfera resistent d’un metre de diàmetre que pesa prop de mitja tona. La seva estructura massissa i el seu escut tèrmic foren dissenyats per resistir les condicions extremes de l’atmosfera de Venus, i per això els experts consideren que pot ser que no es desintegri del tot quan travessi l’atmosfera terrestre. Després de més de cinquanta anys a l’espai, el sistema de paracaigudes original, que havia de frenar el descens cap a Venus, probablement ja és inservible.

Impacte poc probable, però imprevisible

Tot i el risc potencial, la probabilitat que la càpsula faci mal és molt baixa, perquè el 70% de la superfície terrestre és cobert per mars i oceans, cosa que redueix la possibilitat que caigui en una zona habitada. Segons Stijn Lemmens, analista de l’ESA especialitzat en deixalles espacials, el perill és molt limitat: “És molt més probable que et toqui la loteria que no pas que t’impacti aquest tros de ferralla espacial.”

La trajectòria possible cobreix tota la franja compresa entre els 51,7 graus de latitud nord i sud, és a dir, gairebé tot el món habitat. Això és degut al fet que un temps de reentrada diferent significa que estaria en una ubicació diferent al llarg de la trajectòria terrestre. Les línies de la trajectòria terrestre mostren on serà el satèl·lit durant tota la finestra de temps de reentrada, que en aquest punt encara inclou múltiples òrbites al voltant de la Terra:

L’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, i el bisbe coadjutor, Josep Lluís Serrano, han fet arribar una carta de felicitació conjunta al nou papa Lleó XIV. Segons que ha informat el bisbat en un comunicat, la carta ha estat enviada en nom d’Andorra, de les seves autoritats i dels ciutadans, a més de signar-la en nom propi.

Qui és Robert Francis Prevost, el nou papa?

En el text, feliciten cordialment el pontífex per l’elecció i li diuen que pregaran perquè Jesucrist l’il·lumini i beneeixi durant el seu pontificat.

Ahir al vespre, tan bon punt es va saber que Robert Prevost havia estat escollit nou papa, Vives en va destacar el desig de pau expressat d’entrada i el fet que es consideri un deixeble del papa Francesc.

En unes declaracions publicades a les xarxes socials del bisbat, l’arquebisbe d’Urgell va remarcar que Prevost és una persona de consens, va recordar que el va conèixer a Roma ara fa un any i va explicar que va intervenir en el procés que va culminar amb el nomenament de Serrano com a bisbe coadjutor. El copríncep el va definir com un home afable, però una mica cohibit, i en va destacar el fet de pertànyer a l’orde agustinià.

Ahir, unes quantes personalitats religioses i polítiques del país i la resta del món van felicitar el nou papa i van destacar que és una figura de consens.

[VÍDEO] L’anterior papa Lleó, el primer pontífex de la història a ser enregistrat en imatges en moviment

L’Ajuntament de Lleida ha precintat un restaurant del carrer del Príncep de Viana arran de les sospites que pugui haver-hi perill per a la salut pública. Es dóna el cas que aquestes darreres hores s’han difós unes imatges enregistrades per un suposat client del local on es pot veure un ratolí movent-se entre un rostidor de carn de kebab. Segons que informa la Paeria, la Guàrdia Urbana i la veterinària municipal han provat d’accedir a l’interior del local, però com que no els ha estat possible, n’han denunciat el responsable per dificultar la tasca inspectora.

La Guàrdia Urbana ha acabat precintant el restaurant, per ordre de la veterinària municipal, tot esperant de fer la valoració de l’estat sanitari de l’interior.

La @gUrbanaLleida precinta un establiment per risc vers la salut pública per ordre de la veterinària municipal i

S’ha denunciat el seu responsable per dificultar la tasca inspectora, infracció molt greu que contempla la Llei 18/2009, de salut pública

https://t.co/XM8c3MEj9W pic.twitter.com/oIS5AS0KKv

— Ajuntament de Lleida (@paerialleida) May 9, 2025

El nou papa, Robert Francis Prevost, ha adoptat el nom de Lleó XIV. La tria no és gens anecdòtica, sinó que acostuma a indicar com serà l’Església Catòlica sota el pontificat. Decantant-se pel nom de Lleó, el 267è papa s’uneix a un grup de tretze papes més que també han elegit aquest nom.

Com trien nom els papes i per què és important?

Els altres van ser reformadors. El principal exemple és Lleó XIII, triat el 1878. La seva encíclica Rerum novarum tractà sobre la dignitat humana i la dignitat del treballador i es considera el document fundacional de la doctrina social de l’església.

Lleó XIII també va ser un papa innovador perquè va ser el primer papa filmat en imatges en moviment. Nascut el 1810 amb el nom de Gioacchino Vincenzo Raffaele Luigi Pecci, es considera que és una de les persones més antigues de qui es conserva una filmació.

Entre els anys 1898 i 1902, unes càmeres –atribuïdes als germans Lumière– van enregistrar-lo al Vaticà. El resultat va ser el film Sua Santità papa Leone XIII, formada per tres escenes breus de poc més de dos minuts en les quals es veu al pontífex saludant la guàrdia suïssa, desplaçant-se en carruatge i beneint la càmera que l’enregistra.

Inicialment, l’autoria de la cinta es va atribuir a l’italià Vittorio Calcina, representant dels Lumière, però estudis recents l’atribueixen al nord-americà William Kennedy Dickson, de la Biograph Company.

En el moment de la filmació, el Vaticà va prohibir-ne la comercialització per evitar el que considerava una profanació de la figura pontifícia.

Més enllà del film, se sap que va ser un gran afeccionat de les ciències òptiques i la fotografia. De fet, quan era arquebisbe de Perusa, li va dedicar una poesia. I un cop elegit pontífex, va fer representar la fotografia en un fresc del 1883 dedicat a les arts sacres.

Una organització de víctimes d’abusos sexuals per part de capellans va denunciar el nou papa al març per haver encobert agressors

El govern espanyol ha demanat que l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec es torni a debatre a la reunió del Consell d’Afers General de la Unió Europea, que es farà el 27 de maig. Fonts diplomàtiques confirmen a l’ACN que Espanya ha sol·licitat formalment avui d’introduir la qüestió com a punt de discussió en la reunió.

Després de la paràlisi durant la presidència hongaresa del Consell de la UE, el govern de Polònia va dir a principi d’any que l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la UE es tornaria a tractar al Consell de la Unió Europea si hi havia voluntat entre els estats membres. L’executiu polonès ha assumit la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025.

L’oficialitat de les tres llengües cooficials s’ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat. La qüestió va elevar-se per primera vegada a escala ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després d’unes quantes reunions infructuoses, l’estatus oficial de les tres llengües no ha tornat a la taula dels 27 ‘ençà del març de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’estat espanyol- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals. Aleshores, els ministres d’Afers Europeus van abordar aquest punt durant menys de deu minuts.

Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, Espanya no va sol·licitar tornar a posar la qüestió sobre la taula. Uns quants estats, entre els quals Suècia, Finlàndia o Lituània, es van mostrar en contra d’avalar la qüestió durant les vegades que s’ha discutit al Consell de la UE. Davant els dubtes, l’estat espanyol es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres.

Per ara, la qüestió s’ha introduït en l’agenda del següent Consell d’Afers Generals com a punt de discussió, fet que no implica que se sotmeti a votació encara. En paral·lel a l’oficialitat a la UE, també es negocia de permetre l’ús del català, el basc i el gallec al ple del Parlament Europeu. El ministre d’Afers estrangers espanyol, José Manuel Albares, va sol·licitar per carta a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, que fes efectiva la mesura el setembre passat.

A conseqüència, Metsola va derivar la petició al grup de treball de Llengües dels Ciutadans, format per cinc vice-presidents del Parlament Europeu, entre els quals els eurodiputats Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC). El grup té l’encàrrec d’abordar la viabilitat jurídica, econòmica i logística de permetre l’ús de les tres llengües al plenari europeu i presentar una proposta a la mesa de la cambra, on s’haurà d’aprovar la mesura. D’ençà que es va constituir el setembre passat, el grup s’ha reunit tres vegades. La següent trobada era prevista pel 14 de maig, però s’ha anul·lat per motius d’agenda de l’eurodiputat de Renew Martin Hojsík, que presideix les reunions dels cinc vice-presidents, i ara és previst que es faci el 16 de juliol.

Dos experts en emergències i protecció civil que han redactat un informe per a l’associació SOS Desaparguts han criticat durament el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per no haver declarat l’emergència catastròfica ni haver-se posat al capdavant de l’operatiu durant el temporal de la tardor passada. Avui han declarat com a pèrits davant la jutgessa que investiga la gestió de la gota freda.

Segons que han explicat fonts judicials presents a la declaració, els tècnics José María Gil Garré i Alberto Aguilar Zarco són molt crítics amb l’actuació tant de la Generalitat com dels ajuntaments. Consideren que van desatendre les obligacions que tenien en matèria de seguretat i que el silenci en les alertes “va condemnar la població”, perquè va impedir evacuacions i la mobilització de recursos. L’informe, incorporat al sumari de la causa, sosté que Mazón hauria d’haver declarat l’emergència catastròfica, activat els avisos mitjançant 112 i encapçalat les accions als municipis. Els tècnics també critiquen l’actuació de la diputació i dels consistoris implicats.

A més, exposen una cronologia detallada dels fets, en què defensen que hi va haver una finestra d’oportunitat d’almenys quatre dies –entre el 25 i el 28 d’octubre– en què les institucions implicades podrien haver actuat per salvar vides. “Una finestra que es va tancar amb el silenci i la inacció, i va condemnar les víctimes a un destí que clama justícia”, afirmen.

Els aliats europeus del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, reforcen el compromís per crear el Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna coincidint amb la desfilada pel Dia de la Victòria a Rússia. Una coalició internacional, formada per la Unió Europea, Regne Unit, Austràlia, entre d’altres, ha fet una declaració conjunta aquest divendres per formalitzar el seu suport al tribunal ad hoc per Ucraïna. Els Estats Units de Donald Trump s’han desmarcat d’aquesta iniciativa. “La porta no està tancada, s’hi poden sumar quan vulguin”, diuen fonts diplomàtiques europees. A més de la declaració, els ministres d’exteriors de la UE s’han desplaçat a Lviv com a gest cap als ucraïnesos mentre Putin aplega socis aliats a Moscou.

“Donem ple suport al Tribunal Especial perquè els responsables de l’atroç crim d’agressió contra Ucraïna rendeixin comptes”, defensa la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, en un comunicat.

Impuls a un tribunal especial per Ucraïna

La Unió Europea està impulsant la creació d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna juntament amb el Consell d’Europa, Kíiv i altres socis internacionals. La idea és que s’estableixi a través d’un acord entre el govern ucraïnès i el Consell d’Europa, una organització internacional centrada en els drets humans i formada per 46 estats.

Per què cal un tribunal especial?

A diferència dels crims de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra, el crim d’agressió només pot ser jutjat pel Tribunal Penal Internacional quan víctima i agressor són membres del tribunal o si ho demana el Consell de Seguretat de l’ONU. Rússia no forma part del TPI i pot bloquejar una petició del Consell de Seguretat com a membre permanent de l’organisme.

Per això, Ucraïna i els seus aliats volen crear una instància ad hoc que pugui jutjar els líders polítics i militars russos per la invasió d’Ucraïna.

Judici in absentia a Putin

El Grup Central sobre l’Establiment d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna, un grup d’experts jurídics d’uns quaranta estats, en coordinació amb les autoritats ucraïneses, el Consell d’Europa, la Comissió Europea i el Servei Europeu d’Acció Exterior, va posar sobre la taula al febrer les bases legals del futur tribunal. Les bases legals permetran un judici in absentia dels acusats. Entre aquests, hi hauria el president Putin, el primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin, i el ministre d’exteriors Sergei Lavrov, però també una trentena d’alts càrrecs, segons fonts diplomàtiques europees.

De totes maneres, primer s’han d’acabar les investigacions, formalitzar l’acusació i enviar-la al tribunal especial. Aquest hauria de deixar en suspensió el cas fins que els acusats hagin abandonat el càrrec. Així, es respectarien les normes d’immunitat marcades pel dret internacional per a Putin, Mishustin i Lavrov, matisen d’ençà de Brussel·les.

Següents passos

El Consell d’Europa serà el responsable de l’adopció dels instruments legals necessaris per a l’establiment del Tribunal Especial. Per tant, el pròxim pas és que Zelenski envií una carta al Consell d’Europa demanant l’establiment del tribunal i s’espera que el 13 i 14 de maig es formalitzi l’acord.

Llavors, els estats que li volen donar suport hauran de firmar un altre acord, conegut com a “acord parcial ampliat”, on es comprometran a finançar el tribunal. Aquest pas s’hauria de fer en les pròximes setmanes, de tal manera que els preparatius per crear el tribunal (estructura, jutges, personal) es posin en marxa a partir de la segona meitat del 2025.

Els aliats europeus del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, reforcen el compromís per crear el Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna coincidint amb la desfilada pel Dia de la Victòria a Rússia. Una coalició internacional, formada per la Unió Europea, Regne Unit, Austràlia, entre d’altres, ha fet una declaració conjunta aquest divendres per formalitzar el seu suport al tribunal ad hoc per Ucraïna. Els Estats Units de Donald Trump s’han desmarcat d’aquesta iniciativa. “La porta no està tancada, s’hi poden sumar quan vulguin”, diuen fonts diplomàtiques europees. A més de la declaració, els ministres d’exteriors de la UE s’han desplaçat a Lviv com a gest cap als ucraïnesos mentre Putin aplega socis aliats a Moscou.

“Donem ple suport al Tribunal Especial perquè els responsables de l’atroç crim d’agressió contra Ucraïna rendeixin comptes”, defensa la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, en un comunicat.

Impuls a un tribunal especial per Ucraïna

La Unió Europea està impulsant la creació d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna juntament amb el Consell d’Europa, Kíiv i altres socis internacionals. La idea és que s’estableixi a través d’un acord entre el govern ucraïnès i el Consell d’Europa, una organització internacional centrada en els drets humans i formada per 46 estats.

Per què cal un tribunal especial?

A diferència dels crims de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra, el crim d’agressió només pot ser jutjat pel Tribunal Penal Internacional quan víctima i agressor són membres del tribunal o si ho demana el Consell de Seguretat de l’ONU. Rússia no forma part del TPI i pot bloquejar una petició del Consell de Seguretat com a membre permanent de l’organisme.

Per això, Ucraïna i els seus aliats volen crear una instància ad hoc que pugui jutjar els líders polítics i militars russos per la invasió d’Ucraïna.

Judici in absentia a Putin

El Grup Central sobre l’Establiment d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna, un grup d’experts jurídics d’uns quaranta estats, en coordinació amb les autoritats ucraïneses, el Consell d’Europa, la Comissió Europea i el Servei Europeu d’Acció Exterior, va posar sobre la taula al febrer les bases legals del futur tribunal. Les bases legals permetran un judici in absentia dels acusats. Entre aquests, hi hauria el president Putin, el primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin, i el ministre d’exteriors Sergei Lavrov, però també una trentena d’alts càrrecs, segons fonts diplomàtiques europees.

De totes maneres, primer s’han d’acabar les investigacions, formalitzar l’acusació i enviar-la al tribunal especial. Aquest hauria de deixar en suspensió el cas fins que els acusats hagin abandonat el càrrec. Així, es respectarien les normes d’immunitat marcades pel dret internacional per a Putin, Mishustin i Lavrov, matisen d’ençà de Brussel·les.

Següents passos

El Consell d’Europa serà el responsable de l’adopció dels instruments legals necessaris per a l’establiment del Tribunal Especial. Per tant, el pròxim pas és que Zelenski envií una carta al Consell d’Europa demanant l’establiment del tribunal i s’espera que el 13 i 14 de maig es formalitzi l’acord.

Llavors, els estats que li volen donar suport hauran de firmar un altre acord, conegut com a “acord parcial ampliat”, on es comprometran a finançar el tribunal. Aquest pas s’hauria de fer en les pròximes setmanes, de tal manera que els preparatius per crear el tribunal (estructura, jutges, personal) es posin en marxa a partir de la segona meitat del 2025.

La presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Romà, ha afirmat que el 3Cat doblarà aquest 2025 les hores en català del 2024, arribant a les 1.432. Durant la Comissió de Control a l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al parlament, Romà ha recordat que la plataforma compta amb més de 2.500 hores doblades en català. D’altra banda, el director de TV3, Sigfrid Gras, ha admès que es vol continuar col·laborant amb TVE, després d’haver-ho fet pels drets del futbol. Segons Gras, l’aliança encara ha esdevingut més forta amb el canvi de direcció i espera que el “salt qualitatiu” en la difusió del català de la mà de TVE encara sigui més gran en un futur.

En ser preguntada per la diputada de Junts Montse Ortiz sobre l’ús del català en les produccions subvencionades pel 3Cat, Roma ha optat per avançar en el doblatge en català per “gaudir de continguts produïts aquí i produïts arreu del món” i ha qualificat de “inqüestionable” el compromís de servei públic en la promoció i difusió de la llengua. Així mateix, ha reivindicat que, d’ençà del canvi de normativa de coproduccions per augmentar la presència de la llengua, que ha augmentat un 80%.

Relacions amb TVE

Per altra banda, el director de TV3 ha assegurat que les relacions amb TVE “fa molt temps que són bones” i que comparteixen molts drets esportius, després d’una pregunta del diputat socialista Cristòfol Gimeno sobre la coordinació entre cadenes per repetir les recents audiències en partits de futbol en català. Gras ha celebrat les audiències de la semifinal i final de la Copa del Rei, gràcies a la “complicitat” amb TVE.

La seva visió és “continuar col·laborant” perquè tots els mitjans públics puguin fer el possible per difondre en català a Catalunya. “Si ho podem fer de la mà de televisions públiques junts, ens anirà bé”, ha afegit Gras. Segons ell, s’ha fet “un salt qualitatiu” en aquest aspecte i ha remarcat que la intenció de TV3 és fer que sigui encara més gran de cara a un futur.

El consell d’administració de CriteriaCaixa ha anunciat el nomenament de José María Méndez com a nou director general de la companyia. Fins ara, Méndez era el conseller delegat de CriteriaCaixa i ara s’ocuparà de la gestió operativa del hòlding i retrà comptes a la seva comissió executiva integrada pel president del consell, Isidre Fainé, el vice-president, Francisco Reynés, José Antonio Asiaín i Marcos Contreras. Així mateix, la comissió executiva de CriteriaCaixa també ha nomenat Adolfo Feijóo director general adjunt. Aquests moviments es produeixen després de la destitució d’Àngel Simón com a conseller delegat de CriteriaCaixa i del nomenament de Francisco Reynés com a vice-president executiu.

José María Méndez Álvarez-Cedrón és llicenciat en dret i en ciències polítiques i de l’administració i funcionari en excedència del Cos Superior d’Administradors Civils de l’estat espanyol. Recentment, va ser nomenat conseller dominical de CaixaBank, en representació de la Fundació Bancària la Caixa. Va ser director general de la CECA i conseller delegat de CecaBank fins l’abril passat. Abans, havia ocupat diversos càrrecs en la Direcció General del Tresor i de Política Financera del Ministeri d’Economia espanyol (1993-2003).

Per la seva banda, Adolfo Feijóo Rei és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials i en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Així mateix, té un màster en dret bancari i financer per la Boston University School of Law, PIL per Harvard University i PDG pel IESE. Actualment, és director d’assessoria jurídica i sotssecretari del patronat de la Fundació Bancària la Caixa i del consell d’administració de CriteriaCaixa. Abans, havia desenvolupat la seva trajectòria professional a Uría Menéndez i a Cuatrecasas Legal.

El consell d’administració de CriteriaCaixa ha anunciat el nomenament de José María Méndez com a nou director general de la companyia. Fins ara, Méndez era el conseller delegat de CriteriaCaixa i ara s’ocuparà de la gestió operativa del hòlding i retrà comptes a la seva comissió executiva integrada pel president del consell, Isidre Fainé, el vice-president, Francisco Reynés, José Antonio Asiaín i Marcos Contreras. Així mateix, la comissió executiva de CriteriaCaixa també ha nomenat Adolfo Feijóo director general adjunt. Aquests moviments es produeixen després de la destitució d’Àngel Simón com a conseller delegat de CriteriaCaixa i del nomenament de Francisco Reynés com a vice-president executiu.

José María Méndez Álvarez-Cedrón és llicenciat en dret i en ciències polítiques i de l’administració i funcionari en excedència del Cos Superior d’Administradors Civils de l’estat espanyol. Recentment, va ser nomenat conseller dominical de CaixaBank, en representació de la Fundació Bancària la Caixa. Va ser director general de la CECA i conseller delegat de CecaBank fins l’abril passat. Abans, havia ocupat diversos càrrecs en la Direcció General del Tresor i de Política Financera del Ministeri d’Economia espanyol (1993-2003).

Per la seva banda, Adolfo Feijóo Rei és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials i en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Així mateix, té un màster en dret bancari i financer per la Boston University School of Law, PIL per Harvard University i PDG pel IESE. Actualment, és director d’assessoria jurídica i sotssecretari del patronat de la Fundació Bancària la Caixa i del consell d’administració de CriteriaCaixa. Abans, havia desenvolupat la seva trajectòria professional a Uría Menéndez i a Cuatrecasas Legal.

La ministra de Medi Ambient i Energia de Portugal, Maria da Graça Carvalho, ha dit que l’apagada de la setmana passada a la península ibèrica no havia estat pas causada per les energies renovables, sinó per la gestió espanyola del sistema i de la xarxa elèctrica. “Estic convençuda que l’origen no és en la tecnologia, sinó en el sistema”, ha dit.

Apagada: la responsabilitat tomba cap a Red Eléctrica i l’estat espanyol, i els canvis que s’han de fer a la xarxa elèctrica

En una entrevista amb l’agència Efe, ha dit que el problema tenia més a veure amb la resiliència de la xarxa, el control de la potència i la capacitat d’emmagatzematge que no pas amb les tecnologies emprades. Tot i reconèixer que les fonts d’energia renovable podien ser intermitents, ha recordat que també n’hi havia de no intermitents, com ara la hidràulica.

En aquesta línia, la ministra portuguesa ha admès que no era possible garantir que no hi hagués una altra apagada, però ha defensat que es podia treballar per reduir-ne la probabilitat. “Ningú no pot assegurar que no n’hi hagi cap més”, ha insistit.

L’apagada va començar sobtadament a les 12.32 del dilluns 28 d’abril. En qüestió de segons, hi va haver allò que el president espanyol, Pedro Sánchez, va descriure com “una oscil·lació molt forta del flux de potència” que va causar la pèrdua de 15 gigawatts, equivalent al 60% de l’energia que es consumia en aquell moment a la península. La magnitud d’aquesta caiguda va ser tan gran que el sistema va col·lapsar immediatament. Segons Red Eléctrica de España, aquesta descompensació va causar la desconnexió automàtica de la xarxa ibèrica respecte de la resta del sistema europeu i va deixar sense electricitat més de cinquanta milions de persones.

Gairebé dues setmanes més tard després del que ja es coneix com “la gran apagada”, les causes exactes continuen essent un misteri.

Unes quantes entitats del teixit econòmic i empresarial han enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per demanar-li que aturi l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Al·leguen raons d’interès general, com ara una concentració bancària excessiva i la pèrdua d’ocupació, d’oficines i de la cohesió social i territorial.

Per què l’OPA del BBVA al Banc Sabadell és perjudicial per a les pimes i els ciutadans?

El text ha estat signat per les cambres de comerç de Barcelona, Girona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Manresa, Palamós, Reus, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Terrassa, Tortosa i Valls; Barcelona Global, la CECOT, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, FemCat, la Fira de Barcelona, Foment del Treball, la PIMEC, PIMEC Autònoms i el RACC.

Així, els empresaris assenyalen que l’OPA seria perjudicial perquè causaria una concentració de poder empresarial i financer excessiva, significaria l’eliminació d’un canal de cedit i serveis financers especialitzats en empreses i projectes de menys dimensió, a més d’una pèrdua d’ocupació i d’oficines bancàries. A més, argumenten que reduiria la capacitat d’atraure i retenir talent financer en els diferents territoris.

Afegeixen que aniria en contra de la cohesió social i territorial, que diuen que és la base d’una economia oberta i diversa en una societat plural, i que evita el risc d’exclusió financera.

El Banc Sabadell augmenta els beneficis un any després de l’OPA del BBVA

La carta també incideix en el fet que es poden perdre entre 54.000 i 70.000 milions d’euros en crèdit disponible per a les petites i mitjanes empreses. Sobre això, subratlla la necessitat de preservar la individualitat del Banc Sabadell i el paper singular com a entitat arrelada a la indústria catalana i la seva especialització en el segment empresarial. Si el Banc Sabadell desaparegués, diuen que seria difícilment reemplaçable per uns altres operadors i s’afebliria l’ecosistema de talent i innovació i es debilitarien les connexions entre universitats, escoles de negocis i el sector financer.

Finalment, els empresaris deixen clar que hi ha un consens àmpliament compartit per totes les entitats empresarials catalanes sobre les conseqüències no desitjables per a l’interès general de la fusió i fan una crida a participar en la consulta pública convocada pel govern espanyol per recollir opinions sobre l’operació.

Unes quantes entitats del teixit econòmic i empresarial han enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per demanar-li que aturi l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Al·leguen raons d’interès general, com ara una concentració bancària excessiva i la pèrdua d’ocupació, d’oficines i de la cohesió social i territorial.

Per què l’OPA del BBVA al Banc Sabadell és perjudicial per a les pimes i els ciutadans?

El text ha estat signat per les cambres de comerç de Barcelona, Girona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Manresa, Palamós, Reus, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Terrassa, Tortosa i Valls; Barcelona Global, la CECOT, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, FemCat, la Fira de Barcelona, Foment del Treball, la PIMEC, PIMEC Autònoms i el RACC.

Així, els empresaris assenyalen que l’OPA seria perjudicial perquè causaria una concentració de poder empresarial i financer excessiva, significaria l’eliminació d’un canal de cedit i serveis financers especialitzats en empreses i projectes de menys dimensió, a més d’una pèrdua d’ocupació i d’oficines bancàries. A més, argumenten que reduiria la capacitat d’atraure i retenir talent financer en els diferents territoris.

Afegeixen que aniria en contra de la cohesió social i territorial, que diuen que és la base d’una economia oberta i diversa en una societat plural, i que evita el risc d’exclusió financera.

El Banc Sabadell augmenta els beneficis un any després de l’OPA del BBVA

La carta també incideix en el fet que es poden perdre entre 54.000 i 70.000 milions d’euros en crèdit disponible per a les petites i mitjanes empreses. Sobre això, subratlla la necessitat de preservar la individualitat del Banc Sabadell i el paper singular com a entitat arrelada a la indústria catalana i la seva especialització en el segment empresarial. Si el Banc Sabadell desaparegués, diuen que seria difícilment reemplaçable per uns altres operadors i s’afebliria l’ecosistema de talent i innovació i es debilitarien les connexions entre universitats, escoles de negocis i el sector financer.

Finalment, els empresaris deixen clar que hi ha un consens àmpliament compartit per totes les entitats empresarials catalanes sobre les conseqüències no desitjables per a l’interès general de la fusió i fan una crida a participar en la consulta pública convocada pel govern espanyol per recollir opinions sobre l’operació.