El congrés espanyol ha convalidat avui el decret de resposta als aranzels, amb 176 vots favorables (PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i José Luis Ábalos), 4 abstencions (Podem) i 169 vots en contra (PP, Vox i UPN). El pla preveu un conjunt d’ajudes valorat en 14.100 milions d’euros per a sectors afectats per la nova política aranzelària dels Estats Units.

El govern espanyol ha tancat un acord amb Junts, que ha reclamat que les ajudes es distribueixin tenint en compte el pes de Catalunya en les exportacions, un 25%. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, s’ha reunit amb el grup parlamentari de Junts just abans de la votació per constatar que s’havia començat a aplicar aquest criteri. També ha pactat amb ERC una condicionalitat perquè les empreses que rebin les ajudes no redueixin llocs de feina.

Cuerpo ha dit que el decret és el pla que Espanya necessitava, perquè parteix del “diàleg i la unitat d’acció” i està preparat per adaptar-se a l’evolució de la situació. Ha dit que era un decret “ambiciós” que oferia una “xarxa de seguretat” per a empreses i treballadors, i que es compaginaria amb les mesures que adopti la Comissió Europea.

El vot favorable de Junts

El diputat de Junts Josep Maria Cruset ha justificat el suport al decret tot remarcant que, malgrat l’espoliació fiscal, Catalunya és un motor econòmic i representa més del 25% de les exportacions de l’estat espanyol. Per això ha exigit que les ajudes es distribueixin proporcionalment. Segons que ha dit, la reunió prèvia amb Cuerpo ha servit per a constatar que les primeres setmanes de vigència del decret ja s’havia respectat aquest criteri. “Si es negocia amb Junts i es compleixen els acords, Junts també compleix”, ha afegit.

Acord amb ERC per a protegir l’ocupació

ERC hi ha votat a favor després d’assegurar-se que les empreses que rebin ajudes no podran reduir la plantilla. En un comunicat, els republicans han remarcat que l’acord “garanteix la condicionalitat de les possibles futures ajudes públiques directes a la protecció de l’ocupació”. Això inclou evitar deslocalitzacions i reduccions de personal en sectors estratègics.

Segons que ha explicat la diputada Inés Granollers, el decret és “necessari però incomplet”, perquè es basa principalment en crèdits i avals, tot i que caldrien ajudes directes. Ha reclamat més celeritat, un mapa clar dels sectors afectats i una avaluació rigorosa de l’impacte en l’ocupació. També ha recordat que els aranzels dels Estats Units afecten milers d’empreses de Catalunya i del País Valencià.

L’abstenció de Podem

Podem s’ha abstingut, després d’intentar sense èxit d’incloure-hi l’expropiació dels habitatges propietat dels fons voltor nord-americans. El diputat Javier Sánchez Serna ha criticat el pla, que considera “insuficient”, i ha reclamat un topall als preus dels aliments bàsics per a evitar que les distribuïdores aprofitin la situació per apujar preus.

El PP refusa el decret

El PP hi ha votat en contra i n’ha criticat el caràcter “provisional”. El portaveu d’economia, Juan Bravo, ha retret que el decret no inclogui la pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears ni ajudes fiscals a les empreses. Ha acusat el govern espanyol de limitar-se a generar més deute i no voler escoltar les propostes dels populars. “Negociar no és tan sols informar”, ha dit.

En el torn de rèplica, Cuerpo ha defensat el decret com a resposta necessària per a les empreses i ha dit que era incomprensible el vot contrari del PP. Ha reiterat la voluntat de continuar treballant amb els grups per construir una resposta comuna contra els aranzels.

L’estadi Johan Cruyff, a la Ciutat Esportiva del FC Barcelona, serà l’escenari dels dos partits que les seleccions catalanes de futbol disputaran d’ací a poques setmanes. La masculina jugarà contra Costa Rica el 28 de maig, i la femenina, contra Xile l’1 de juny. Ho han anunciat la Federació Catalana de Futbol (FCF) i el club blau-grana.

Els partits formen part dels actes commemoratius del 125è aniversari de la FCF i, per a l’ocasió, les dues seleccions estrenaran una samarreta d’edició limitada. Serà la primera vegada que els equips absoluts juguin a l’estadi Johan Cruyff.

La selecció catalana de futbol presenta una samarreta amb la Creu de Sant Jordi

La federació destaca la vinculació especial de Cruyff amb la selecció catalana: el mític jugador i entrenador neerlandès va jugar dues vegades amb la selecció catalana, els anys 1973 i 1976, i en va ser el seleccionador en quatre partits entre el 2009 i el 2013. El més recordat, la victòria per 4-2 contra l’Argentina de Diego Armando Maradona al Camp Nou el 2009.

Quan es va anunciar la data del partit masculí, el 28 de maig, es va témer que els jugadors catalans del primer equip del Barça no hi podrien jugar, perquè seria pocs dies abans de la final de la Champions League. Amb l’eliminació contra l’Inter de Milà, el seleccionador Gerard López tindrà via lliure per a convocar-los.

El conflicte entre l’Índia i el Paquistan al Caixmir torna a escalar. L’exèrcit paquistanès ha informat que ha interceptat dotze drons indis que havien entrat en el seu espai aeri per diverses localitats del país. Un dels aparells ha arribat a impactar a Lahore, la segona ciutat més poblada, on ha mort almenys una persona i quatre soldats han quedat ferits.

L’escalada entre l’Índia i el Paquistan pel Caixmir agita els fantasmes de la guerra total a l’Àsia

El portaveu de l’exèrcit, Ahmed Sharif Chaudhry, ha assegurat que les operacions militars continuen i que la majoria dels drons han estat abatuts a Lahore i Karachi, entre altres localitats. Ha acusat l’Índia de perpetrar “un altre acte d’agressió” i ha advertit: “L’Índia pagarà per això.” Ho ha dit en declaracions recollides pel diari Dawn.

La tensió ha obligat a suspendre tots els vols a les ciutats de Karachi, Lahore i Islamabad. L’Autoritat d’Aviació Civil ha decretat el tancament dels aeroports en aquestes zones fins a les 18.00, hora local.

Alhora, les autoritats del Panjab han declarat l’estat d’emergència a tots els hospitals de la demarcació per garantir l’atenció mínima. Això ha implicat la suspensió de totes les operacions mèdiques no urgents, segons que han informat fonts sanitàries.

El ministeri de Defensa indi, per la seva banda, ha confirmat els atacs amb drons. Ha explicat que l’objectiu eren diversos radars de la defensa aèria paquistanesa, i que n’han “neutralitzat” un a Lahore.

Aquest nou episodi de tensió arriba en un moment delicat en les relacions entre tots dos estats, que s’acusen mútuament de violar l’espai aeri i alimentar el conflicte històric a la regió del Caixmir.

La Capella Sixtina ha tornat a escopir fum negre. En el segon dia del conclave per a elegir el successor del papa Francesc, les dues votacions que s’han fet aquest matí no han reeixit a assolir un consens i, per tant, continua el suspens sobre qui serà el nou cap de l’Església Catòlica. La fumata negra que ha sortit aquest migdia de la xemeneia instal·lada al Vaticà indica que cap dels cardenals proposats no ha obtingut els dos terços de suport necessaris.

Aquests són els candidats més ben situats per a succeir el papa Francesc

Aquestes votacions, a diferència de la primera que es va fer ahir, ja no són merament exploratòries. Ara, els cent trenta-tres cardenals electors cerquen activament un nom capaç de reunir com a mínim 89 vots, un llindar que obliga a cercar el consens entre les diferents sensibilitats presents al col·legi cardenalici. Aquest mecanisme, pensat per evitar extrems, fa que sovint els candidats més coneguts o alineats amb un corrent clar acabin essent descartats en benefici d’un perfil més integrador.

De fet, un dels factors que marca aquest conclave és que vuit de cada deu electors han estat nomenats pel mateix Francesc. Això fa que molts dels votants no tinguin experiència prèvia en una elecció papal i que els equilibris interns encara siguin difícils de desxifrar des de fora. Les especulacions sobre les preferències són, doncs, limitades, i l’opacitat que caracteritza aquest procés deixa molt marge per a les sorpreses.

Endurits per anys de servei en zones de conflicte, aquests tres cardenals aspiren a convertir-se en el nou papa

Aquesta tarda s’han de fer dues votacions més. Si tampoc no prosperen, el conclave continuarà demà amb el mateix ritme: dues votacions al matí i dues a la tarda, fins que no hi hagi fum blanc. Només llavors s’haurà trobat el successor del papa Francesc.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha dit que la negociació perquè el català sigui oficial a la Unió Europea és en el “tram final” i ha mostrat l’esperança que hi hagi novetats aquest mateix mes. La pròxima reunió del Consell d’Afers Generals del Consell de la Unió Europea, que és l’òrgan que l’hauria d’aprovar, és el 27 de maig.

En una entrevista a TV3, ha explicat que les converses avancen, tot i que amb “l’escepticisme habitual”: “S’hi treballa i és millor que no hi hagi massa soroll. Som a un tram final. Sembla que evoluciona positivament.” Per això, ha reclamat la màxima implicació del govern espanyol, començant pel president, Pedro Sánchez, per assolir l’objectiu.

Pel que fa al decret sobre els aranzels que es debat avui al congrés espanyol, Turull ha dit que Junts encara negocia amb el ministeri corresponent i ha afegit que confia que el PSOE no trenqui cap acord: “Si ens acrediten tot allò que vam pactar, no hi hauria d’haver cap problema.”

Junts manté l’oposició a la reforma de la jornada laboral

Sobre la reforma de la jornada laboral impulsada per Sumar, Turull ha dit que veu difícil que Junts canviï d’opinió, tot i les reunions pendents amb Yolanda Díaz. Malgrat les crítiques a la posició adoptada per la vice-presidenta del govern espanyol i ministra de Treball, s’ha mostrat disposat a continuar parlant, també amb Podem, pel que fa a la tramitació de la llei que hauria de permetre de delegar competències en immigració a la Generalitat.

Junts anuncia una esmena a la totalitat contra la reducció de jornada

Rebuig al decret de la taxa turística

Turull també ha qüestionat que Junts pugui donar suport al decret que el govern vol aprovar per ajornar l’entrada en vigor de la nova taxa turística, tenint en compte què va passar al ple de dimecres. “Si diem que això s’ha de fer per llei, poden anar aprovant decrets i més decrets. Si diem que cal acordar-ho amb el sector turístic, amb els operadors i amb tots els ajuntaments, i ho continuen fent sense això, el nostre posicionament serà exactament el mateix”, ha advertit.

Crítica als indults i al Suprem espanyol

Finalment, ha agraït que el Tribunal Suprem espanyol s’hagi oposat a concedir-li un segon indult, igual que a l’ex-vice-president Oriol Junqueras i als ex-consellers Raül Romeva i Dolors Bassa. Ha deixat clar que no el vol i ha dit que concedir-lo seria una manera d’emblanquir la prevaricació dels jutges Marchena i Llarena, que –ha remarcat– no apliquen la llei d’amnistia.

L’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelonès), conegut com a Can Ruti, ha obert la primera consulta monogràfica de l’estat espanyol dedicada a tractar patologies derivades del sexe anal. És una iniciativa pionera que, de moment, funciona cada quinze dies en fase de prova, per si cal ajustar-ne la periodicitat.

La consulta rep pacients derivats de diverses especialitats mèdiques –com ginecologia, dermatologia i psiquiatria– i també de l’atenció primària, principalment de l’àrea metropolitana nord de Barcelona. L’objectiu és donar resposta a un conjunt de símptomes i patologies sovint silenciats, com ara la incontinència anal, el dolor i les infeccions de transmissió sexual, que en alguns casos poden derivar en un càncer si no es controlen.

A més del tractament, la consulta també serveix per detectar pràctiques de risc i assessorar-hi. Segons que ha explicat Sandra Vela, una de les especialistes responsables, la voluntat és atendre “sense tabús, encara que l’estigma que envolta aquesta pràctica pugui causar incomoditat”.

Fins ara, el centre ja disposava d’una consulta vinculada a la unitat de VIH, però aquesta nova iniciativa vol superar aquest àmbit. “La pràctica del sexe anal va més enllà dels pacients amb VIH”, diu Vela. I afegeix que “hi ha diverses patologies que tenen el seu origen en la pràctica del sexe en totes les seves formes; també en la pràctica anal, que pot desencadenar determinades patologies que requereixen un abordatge especial”.

A banda de l’assistència mèdica, la consulta també vol impulsar línies de recerca, com ara establir la prevalença d’aquestes patologies, més enllà del seu tractament.

Per a moltes famílies amb infants que han de començar l’escola o l’institut el curs vinent, la preinscripció escolar és un moment tens. No sempre n’hi ha prou d’escollir un centre i tenir-hi dret preferent: quan hi ha més sol·licituds que places, entren en joc els punts i, si encara hi ha empat, el número de desempat. Aquest any, aquest número decisiu és el 76.261, escollit aquest matí en un sorteig públic fet pel Departament d’Educació.

Aquest és el número de desempat per a la preinscripció escolar del segon cicle d'infantil, primària i ESO 2025-2026: 76.261 pic.twitter.com/hNKPXxvkzj

— Educació (@educaciocat) May 8, 2025

El número serveix per resoldre les situacions en què dues o més sol·licituds tenen exactament la mateixa puntuació, una situació relativament habitual a les escoles més sol·licitades. Cada sol·licitud té un identificador aleatori, i el número extret estableix a partir de quin d’aquests identificadors es comencen a assignar les places.

Com funciona el desempat

Suposem que una escola ofereix 50 places i rep 60 sol·licituds, de les quals 15 tenen la màxima puntuació i 10 més tenen exactament la mateixa puntuació següent. Aquestes 10 últimes s’ordenen segons el número de desempat. Si una d’elles té el número 76.262, entrarà per davant d’una altra que tingui, per exemple, el 76.270. El sorteig s’aplica com una roda: si el número més proper al 76.261 és el 001 o el 99999, també se seguirà un ordre circular.

El barem: com es puntuen les sol·licituds

El sistema de preinscripció estableix una puntuació segons diversos criteris: tenir germans al centre, proximitat al domicili o al lloc de feina, renda familiar, família nombrosa o monoparental, discapacitat de l’alumne o d’un familiar, entre altres. Aquesta puntuació determina la prioritat d’accés, i només en cas d’empat s’aplica el número de desempat.

Calendari del procés de preinscripció

El calendari és idèntic per a educació infantil, primària i secundària obligatòria, i es divideix en diverses fases:

• Presentació de sol·licituds: del 12 al 26 de març de 2025 per a infantil i primària; del 14 al 26 de març per a l’ESO.
• Llista provisional amb puntuacions: 24 d’abril.
• Reclamacions: del 24 al 29 d’abril.
• Llista definitiva amb puntuacions: 5 de maig.
• Sorteig del número de desempat: 8 de maig (ja fet).
• Llista ordenada de sol·licituds: 9 de maig.
• Ampliació de peticions:
  • Casos amb necessitats socioeconòmiques: 21 i 22 de maig.
  • Altres sol·licituds sense plaça: del 4 al 6 de juny.
• Oferta final i llistes d’admesos: 16 de juny.
• Matriculació: del 25 de juny al 3 de juliol.

Aquestes dates poden variar per als estudis postobligatoris com el batxillerat o la formació professional.

Un procés que afecta milers de famílies

La preinscripció escolar és un dels moments de més trànsit administratiu a l’ensenyament. Enguany, el sorteig s’ha fet amb la supervisió d’un notari i ha estat transmès en directe per garantir-ne la transparència. El portal preinscripcio.gencat.cat en centralitza tota la informació, i les famílies hi poden fer consultes personalitzades.

Formació digital gratuïta - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

La justícia ha acordat de mantenir paralitzada l’eutanàsia de la Noelia, la jove de 24 anys afectada per una paraplegia, fins que no hi hagi una sentència ferma sobre el cas. Ho ha resolt la titular del jutjat contenciós 12 de Barcelona en una diligència en què rebutja la sol·licitud de la Generalitat perquè s’apliqui l’eutanàsia.

D’aquesta manera, la jutgessa manté les mesures cautelars que paralitzen la petició de la jove de posar fi a la seva vida. Tot plegat és arran d’un recurs presentat per l’advocat de l’associació ultra Abogados Cristianos, José María Fernández —en representació del pare de la jove— contra la decisió del 17 de març, de la mateixa jutgessa, que va avalar l’eutanàsia de la Noelia.

L’entitat veïnal Som Barri de Vallcarca ha criticat que l’Ajuntament de Barcelona estigui desallotjant l’assentament ubicat sota el viaducte i deixant els habitants de l’espai al carrer i sense alternativa d’habitatge. José González, membre del col·lectiu, ha explicat que a les set del matí han arribat a l’espai una vintena de furgons dels Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona i que els agents d’aquest cos han fet fora els concentrats amb una “actitud violenta” i els han identificat. Ha lamentat la manca d’interlocució del govern local i ha assegurat que amb aquesta intervenció també s’està generant un “problema laboral” perquè prop de 200 persones que es dediquen al reciclatge de ferralla usen aquest solar per a classificar el material.

El Banc Sabadell ha aconseguit un benefici net de 489 milions d’euros durant el primer trimestre de l’any, un 58,6% més que en el mateix període de l’any passat, segons els resultats financers que ha enviat a la comissió espanyola del mercat de valors (CNMV). Els ingressos del negoci bancari han baixat lleugerament fins als 1.560 milions d’euros (-0,7%), amb el marge d’interessos en 1.216 milions (-1,3%) i les comissions netes en 344 milions (+1,3%). L’entitat ha situat la seva ràtio de capital en el 13,31% després de generar 29 punts bàsics en el trimestre, i arran d’això ha anunciat que eleva en 100 milions la previsió de retribució als accionistes per al 2025, fins als 1.300 milions.

El Sabadell presenta resultats en una setmana marcada per la decisió del govern espanyol d’obrir una consulta pública sobre l’opa hostil del BBVA, que el divendres farà un any. Si el ministeri d’Economia acaba elevant l’operació al consell de ministres, l’executiu de Pedro Sánchez podrà imposar condicions al BBVA, arribant a vetar fins i tot la fusió, però en cap cas l’operació en si.

Sánchez esvalota l’OPA hostil del BBVA al Sabadell I Anàlisi de Jordi Goula 

En tot cas, si tot tira endavant, l’última paraula serà dels accionistes, als que el Sabadell ha anunciat que retribuirà més del previst inicialment. Així, amb els 100 milions extra, els pagaments a càrrec de 2025 sumaran 1.300 milions entre dividends en efectiu i recompres d’accions.

Aquests 1.300 milions, sumats als 2.100 milions a càrrec de 2024, eleven fins als 3.400 milions el que es pagarà en els dos exercicis.

El banc vallesà ha pagat en aquest trimestre 31 milions d’euros de l’impost a la banca, un 25% del total que es pagarà en l’exercici. L’any passat, el Sabadell va pagar 192 milions del gravamen, que es cobrava tot de cop. Això explica l’augment significatiu dels beneficis del 58,6%

Els antiavalots de la Guàrdia Urbana de Barcelona ha encapsulat els manifestants que volien evitar el desallotjament de l’assentament de barraques de Vallcarca. Hi ha hagut moments de tensió i els agents han propinat empentes. Un camió de la neteja ha entrat a l’espai per recollir la ferralla de l’interior. El grup de manifestants està format per una cinquantena de persones, que criden proclames com ara: “No s’entén, gent sense casa, casa sense gent.”

A primera hora del matí, la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb el suport dels Mossos d’Esquadra, ha desplegat un gran dispositiu d’antiavalots. Fonts de l’ajuntament han indicat que la decisió s’ha pres arran de l’incendi de la matinada de dimecres, en què una persona va quedar ferida. En aquest sentit, han apuntat que els Bombers de Barcelona van fer una inspecció i van constatar que existeix un “risc imminent per a la seguretat de les persones”.

D’altra banda, el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, que ha convocat la concentració en contra del desallotjament, ha denunciat que “el PSC no ha destinat ni un cèntim per oferir cap solució social en anys”. Fonts del sindicat i de l’entitat veïnal Som Barri han dit que a l’avinguda de Vallcarca hi ha una quinzena de furgonetes policíaques i un centenar d’agents dels dos cossos.

El 26 d’abril, un miler de persones van participar en una manifestació pels carrers del barri per defensar una “Vallcarca per viure” i protestar contra l’especulació. De fet, el sindicat ha convocat una manifestació contra el desallotjament aquest vespre, a les 19.00, a la plaça de Joan Liébana.

Prosegueix el desallotjament de les barraques de Vallcarca sense que les institucions hagin plantejat cap mena d'alternativa. El #PlaEndreça del @pscbarcelona i @jaumecollboni: desplaçar i amagar la pobresa pic.twitter.com/MZ7t2mnhYn

— Sindicat d'Habitatge de Vallcarca (@HabitatgeVKK) May 8, 2025

El procediment de desallotjament

La inspecció dels bombers que, segons el consistori, ha motivat el desnonament, es va produir després de tres intents fallits dels serveis tècnics i de protecció municipals, que es van desplaçar fins a l’espai per a inspeccionar-lo, però se’ls va impedir l’accés. El darrer d’aquests intents es va fer amb autorització judicial.

Al març, l’ajuntament va iniciar el procediment administratiu de desallotjament amb la informació disponible a partir de l’observació des de l’exterior i dels serveis municipals. En concret, es van incoar quatre expedients, un pel solar amb barraques ubicat sota el viaducte, i tres per finques de titularitat municipal ocupades.

El consistori va afirmar que es van detectar situacions “d’infrahabitatge” i va detallar que els espais presentaven “riscos per a la seguretat” de la trentena de persones que hi pernoctaven, de les quals sis eren menors.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

L’helicòpter turístic que va estavellar-se el 10 d’abril al riu Hudson de Nova York causant la mort de la família catalana Escobar-Camprubí i del pilot no tenia registres d’àudio, ni de vídeo.

L’empresa de l’helicòpter accidentat a Nova York deixa d’operar de manera immediata

El darrer informe elaborat per la Junta de Seguretat del Transport Aeri dels Estats Units també detalla que el pilot tenia un certificat comercial de pilotatge en regla i un certificat mèdic expedit només deu dies abans de l’accident. A més, el vol que va acabar en l’accident era el vuitè que feia aquell dia amb el mateix aparell.

Dies després del sinistre, la investigació de l’Administració Federal d’Aviació (FAA) ja va revelar que l’empresa New York Helicopter Charter feia temps que arrossegava deutes i que, a més, segons que apunta The New York Post, el vehicle volava sense caixa negra.

Segons les investigacions, el 2019 l’empresa va entrar en fallida i va acumular molts impagaments. Així i tot, Michael Roth, propietari i executiu de New York Helicopter Charter, va recuperar un dels seus helicòpters a final de l’any passat i va reconstruir el negoci amb el nom New York Helicopter Tours.

En aquest país nostre, de vegades, hi ha miracles. De vegades sovint, m’atreviria a dir. Independentment de les creences que cadascú pugui tenir en un déu o en un altre o en cap, miracles. L’espurna incitant d’un pensador (de més d’un, per sort), un ram de versos immortals o de novel·les, el mètode per a netejar ferides i evitar la gangrena, un contrabaix que commou el món: per no esmentar noms, que tants me’n deixaria, he transcrit les primeres al·lusions que m’han vingut al cap quan pensava que resulta que sí i que això fem, contra pronòstic: florim quan menys ho esperen, / cantem quan menys els plau.

O ballem.

A la ciutat de València hi passa això, ara: que ballem. O, més exactament, que ballem, ballem. I aplaudim, aplaudim. I riem, riem. I guardem també un moment per a l’emoció, per a l’homenatge. Tantes coses com es poden viure en dues hores de teatre.

Perquè resulta que ara mateix, en aquest mes de maig de l’any dos mil vint-i-cinc, en fa trenta que va néixer, aquí, a la ciutat del riu fet passeig ple d’arbres i de merles perquè la gent així ho va determinar, una companyia de teatre. I si això té transcendència general és per les coses que des d’aleshores ha fet, aquesta companyia, i perquè va decidir de fer-les des de València, i perquè les va voler fer en català (així, un perquè vull a la manera de l’Ovidi, que no debades aquest impuls de teatre du també ADN alcoià). La idea era brindar a la ciutat un punt neuràlgic, un impuls i referència per a la creativitat escènica, és a dir, i tal com expliquen sempre a tothom qui els ho pregunta, “un centre de producció i exhibició teatral capaç d’oferir una programació estable, de qualitat i en valencià”.

Una programació estable, de qualitat i en valencià. Al bell mig de València. Aquest miracle.

Aquest miracle que ha existit i que existeix.

Aquest miracle totalment terrenal, palpable, humà.

Aquest miracle bastit amb aptituds i amb ganes, amb cabuderia i contra tantes traves (tantes, i de tantes menes), amb consciència i amb inconsciència també (el polsim necessari, només, per dur a terme empreses que semblen impossibles), amb esforç i amb llàgrimes i amb passió absoluta. Amb la vida tota. La vida plena.

L’any 1995 es van unir tres talents en ebullició, molt diferents, complementaris: Pilar Almeria, Joan Peris i Ximo Solano. I van crear la CTM, la Companyia Teatre Micalet. Que es diu així pel campanar de la ciutat on arrela i per la Societat Coral el Micalet, l’entitat més que centenària que els va donar suport en aquell propòsit compartit: llengua, cultura, mirada alta, batec popular. Que els va donar suport i que, en emparar-los, també es va enfortir.

Des d’aleshores, en aquest teatre emblemàtic s’hi han representat uns quants centenars d’obres, i música, i dansa, i circ. De companyies valencianes, i de la resta del país, i de fora també. I les trenta-nou produccions de la CTM. Trenta-nou, fins ara. Evidentment, no les enumeraré, però no em puc estar d’escriure alguns dels títols que, passats pel sedàs de la CTM, han aconseguit deixar petjada que no s’esborra. I cadascú que hi posi els seus, però jo, si dic Companyia Teatre Micalet, de seguida penso en el seu sublim El jardí dels cirerers (que per fi el vaig entendre, que el llegia i que el veia representat i que no era capaç de copsar per què tanta passió en un text que se m’escapava fins que no vaig tenir al davant el muntatge d’aquell Txèkhov de la CTM: gràcies per sempre!), i en El malfet d’Inishmaan, i en Hamlet canalla, i en Nadal a casa els Cupiello, que diria que he vist tres cops. Que bons que són, dimoni, i quant de joc que donen sempre!

Per celebrar la maduresa que atorguen aquests trenta anys d’existència, han tornat a dur a escena un dels seus èxits rotunds, un veritable fenomen que es va estrenar el 1996 i que es va escampar arreu pel meravellós efecte del boca-orella: Ballant, ballant. És una obra que poua en el film Le bal, d’Ettore Scola, per narrar (igual com allà, sense paraules i amb música i cançons i balls) els esdeveniments clau del segle XX valencià. I que connecta d’una manera gairebé màgica amb el públic. I que explica moltes històries. Moltes i alhora. “Ai, em falten ulls!”, deia a les seves amigues la dona que tenia al darrere, un divendres de funció amb el teatre ple. I reien, també, perquè Ballant, ballant encomana ganes de riure, i taral·leges sense voler, i aplaudeixes, marques el ritme amb els peus, i aleshores surten al fons els actors que no ballen, que caminen amb granotes tacades de fang i escombres al muscle, i aleshores es fa un silenci amb la muixeranga de fons i un nus a la gola i l’aplaudiment és intens, i diferent.

Per a aquesta edició d’aniversari, se n’ha ampliat la cronologia, i Ballant, ballant arriba fins a avui. Naturalment: perquè la celebració no és nostàlgia sinó afirmació, i hi ha la trajectòria i hi ha l’ara mateix i hi ha els projectes que ja deuen tenir al cap. Perquè la funció continua i després del trenta ve el trenta-u.

I és això: que ho celebra la companyia i que ho celebrem tots. Celebrem que existeixen i que perduren i el bé que fan. Celebrem-ho i cuidem-los, que ens són imprescindibles.

Sempre ho han estat (i jo ara potser diria que en aquests temps, més).

El Parlament Europeu va votar ahir una resolució en què s’insta a accelerar el procés d’adhesió de Kossove a la Unió Europea.

La resolució inclou una demanda explícita als països que encara no han reconegut la declaració unilateral d’independència del Kossove –Espanya a primera fila, doncs– a reconèixer diplomàticament el país balcànic i deixar d’entrebancar-ne l’adhesió.

El resultat de la votació dels eurodiputats elegits per la circumscripció espanyola fou d’allò més instructiu.

Els diputats d’ERC, EH Bildu, BNG, Comuns (Jaume Asens) i PNB hi votaren tots a favor. Com sabeu, el representant de Junts continua sense ser reconegut pel parlament i el de Compromís era al País Valencià i no podia votar, però tots dos van deixar clar que també hi haurien votat a favor.

En canvi, els vint diputats del PSOE i una de les diputades de Sumar es van abstenir.

I la diputada de Podem no va tenir cap problema a sumar el seu vot en contra als dels 22 eurodiputats del PP i els sis de Vox.

Vet ací el mapa, doncs, una vegada més. Dels diputats elegits en la circumscripció espanyola, els diputats nacionalment espanyols tots hi voten en contra i els no espanyols tots hi voten a favor. Sense excepció ni mitges tintes. Significatiu.

Jo ara no faré, contra Irene Montero o contra els eurodiputats del PSOE, aquella manipulació infame que tantes vegades fan ells, consistent a equiparar-los a l’extrema dreta perquè voten com l’extrema dreta. Però sí que cal posar sobre la taula, sens dubte, que el seu vot és clarament identitari: voten espanyol, també sense equivocar-se ni en un sol cas, sense excepcions ni mitges tintes.

D’ençà que el Tribunal Internacional de Justícia va reconèixer la independència unilateral de Kossove, en una sentència històrica en què afirmava que no hi ha res en la legislació internacional que puga servir per a prohibir un procés unilateral d’independència, l’obsessió espanyola pel cas, per enfrontar-se a tot el món intentant fer veure que no passa això que passa, s’ha convertit en un autèntic cas d’estudi.

I la causa, evidentment, no cal anar-la a cercar en les circumstàncies particulars del país –de Kossove–, sinó en el precedent que estableix la seua independència unilateral, respecte de les nacions no espanyoles de l’estat i el seu dret, reconegut per la llei internacional, de separar-se.

Que en això vagen plegats i de bracet Vox, el PP, el PSOE, Sumar i Podem no és massa sorprenent. Com tampoc no ho és que ERC, EH Bildu, BNG, Comuns, PNB –i Junts i Compromís– es posen a l’altre costat. Perquè en aquest territori en què ens ha tocat de viure a la majoria de nosaltres, i en aquest temps concret que ens ha estat donat, la contradicció fonamental i la línia de fractura –en termes polítics, socials, culturals, en tot– és la nacional; és l’enfrontament entre l’imperialisme espanyol i els nacionalismes d’alliberament. 

Que després, en el dia a dia, alguns obliden –alguns vulguen oblidar– que un espanyol d’esquerres és tan espanyol com un espanyol de dretes, això ja són figues d’un altre paner. Però, per sort, de tant en tant si més no, la realitat ja és ací per a recordar-nos-ho.

 

PS1. El Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg fa dies que aprova resolucions molt contràries als catalans. Fins al punt que molta gent es demana què hi passa, allà dins. Josep Nualart Casulleras també s’ho ha demanat i aquest article és la seua resposta.

PS2. Dissabte l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua convoquen a Palma una nova Diada per la Llengua. Martí Gelabert ha entrevistat Antoni Llabrés, president de l’Obra, que explica les coses amb una gran claredat: “Si continua aquesta deriva, no tan sols perdrem la llengua, ens perdrem a nosaltres com a mallorquins”.

PS3. L’escalada de tensió entre l’Índia i el Paquistan pel Caixmir agita els fantasmes de la guerra total a l’Àsia. Niha Masih i Frances Vinall ens expliquen en aquest article les línies mestres d’aquest conflicte entre dues potències nuclears que té el món amb l’ai al cor.

PS4. Avui, dijous, a les set VilaWeb inaugura al Centre de Cultura Contemporània Octubre de València l’exposició “De l’11-M a Mazón: VilaWeb, 30 anys contra la desinformació“. És l’obertura de la celebració dels trenta anys d’aquest diari. No cal dir que tots esteu convidats a un acte que per a nosaltres serà molt important i del qual informarem demà els nostres lectors i subscriptors.

PS5. Durant trenta anys hem anat informant dia a dia de la realitat del nostre país i del món amb una visió rigorosa i compromesa amb l’exercici del periodisme i amb una voluntat nacional clara, en favor dels Països Catalans. Molts ens heu premiat amb el suport en forma de subscripció –i no tenim paraules per a donar-vos-en les gràcies. Però molts més heu llegit cada dia les nostres notícies i les opinions i anàlisis que us presentàvem sense fer mai cap aportació al sosteniment del diari. És a vosaltres que, especialment aquest mes, ens voldríem adreçar per demanar-vos aquest suport. En forma de subscripció o en forma d’una sola donació voluntària, un dia, i sense cap més compromís. Sincerament: pensem que, al cap de trenta anys, és un gest mínim de consideració, per a nosaltres d’una importància cabdal.