The Washington Post · Kate Brady i Aaron Wiener

Berlín, Alemanya. En l’enèsim senyal que el principi europeu de lliure circulació de persones i mercaderies va sucumbint al pes de les pressions polítiques internes, Polònia ha imposat controls en els passos fronterers amb Alemanya. És el darrer episodi en una disputa més àmplia –i com més va més aferrissada– entre ambdós països sobre la política fronterera.

El primer ministre polonès, Donald Tusk, anuncià la reimposició dels controls fronterers la setmana passada, i els presentà com una resposta a la decisió unilateral del govern alemany, presa a començament d’enguany, de reforçar els controls a la frontera amb Polònia i de rebutjar l’entrada de sol·licitants d’asil provinents del país. “Continuem defensant la llibertat de moviment a Europa, però la condició [de la llibertat de moviment] és que tots els veïns europeus es comprometin a minimitzar el flux incontrolat d’immigrants a través de les nostres fronteres.”

El 1995, Europa començà a eliminar els controls fronterers entre estats membres. Els primers països a retirar els controls fronterers mutus foren Bèlgica, França, Alemanya, Luxemburg, els Països Baixos, Espanya i Portugal; durant les dècades següents, la llista s’amplià a més estats del continent. La zona de lliure circulació de Schengen abraça ara tots els països de la Unió Europea (UE) tret d’Irlanda i Xipre, i també quatre països europeus que no pertanyen a la UE: Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein.

No obstant això, els països poden tornar a imposar controls fronterers en determinades circumstàncies: uns quants ja van fer-ho el 2020, amb l’esclat de la pandèmia, o fins i tot abans, en resposta a l’afluència d’immigrants a les fronteres europees a partir, sobretot, del 2015.

El tancament dels passos fronterers que connecten Polònia amb Alemanya, que també afectarà la frontera que el país comparteix amb Lituània, arriba en un moment de gran tensió sobre l’augment de la població immigrant i la integració i assimilació dels nouvinguts a la UE, amb més governs sota pressió per a adoptar una línia dura en matèria migratòria.

La decisió de Varsòvia arriba després de setmanes de protestes als passos fronterers entre Polònia i Alemanya, moltes de les quals amb el suport i la participació de grups d’extrema dreta polonesos, i l’augment de les crítiques dels partits nacionalistes contra la política migratòria del govern Tusk, el qual acusen d’acceptar els immigrants que Alemanya rebutja.

El govern alemany, encapçalat pel canceller, Friedrich Merz, i el ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt, intensificà els controls fronterers pocs dies després de prendre possessió, aquest maig, i permeté als agents fronterers alemanys que rebutgessin l’entrada de sol·licitants d’asil, cosa que vulnera les normes d’asil de la UE, amb excepcions per a grups considerats vulnerables, com ara, les dones embarassades i els infants. Fins aleshores, les autoritats alemanyes tan sols podien rebutjar els immigrants que cometessin infraccions documentals, com per exemple, presentar-se a la frontera sense papers o amb documentació falsificada.

Segons la legislació europea, els estats membres no poden rebutjar els sol·licitants d’asil a la frontera sense permetre’ls de demanar asil primer, per molt que després de presentar la sol·licitud hagin de tornar al primer país del bloc al qual arribaren.

Ara com ara, Polònia no ha mostrat cap intenció de voler obligar els sol·licitants d’asil rebutjats per Alemanya a tornar al país. Però Winfried Kluth, expert en dret migratori i membre del Consell d’Experts en Integració i Migració d’Alemanya, ha advertit que una escalada de tensions a la frontera podria deixar els sol·licitants d’asil en risc de convertir-se en “refugiats en òrbita”, rebotats indefinidament d’un país del bloc a un altre sense poder romandre en cap.

“En realitat, se suposava que aquest problema es resoldria amb el sistema comú europeu d’asil”, explica Kluth. “Si el rebuig [de sol·licitants d’asil] a les fronteres dóna lloc a disputes sobre quin estat n’és responsable, el problema podria tornar a aflorar.”

L’octubre del 2023, l’anterior govern alemany imposà controls aleatoris a la frontera entre Alemanya i Polònia; el setembre de l’any passat, Berlín els estengué a totes les fronteres terrestres del país.

L’actual govern alemany ha persistit en l’enduriment dels controls fronterers, per bé que un tribunal de Berlín dictaminà fa poc que el rebuig de sol·licitants d’asil a la frontera era il·legal i violava la política d’immigració de la Unió Europea. Dobrindt ha justificat la decisió tot al·legant que la sentència del tribunal tan sols era vinculant en els casos individuals dels sol·licitants d’asil –tres ciutadans somalis als quals se’ls denegà l’entrada des de Polònia el passat 9 de maig– que havien denunciat el govern alemany davant el tribunal.

Tusk, sotmès a més pressió interna per a respondre a la crisi amb contundència, s’ha vist empès a donar un cop sobre la taula.

“La paciència que Polònia ha mostrat d’ençà de la reintroducció formal i unilateral per part d’Alemanya dels controls fronterers s’acaba”, declarà el primer ministre polonès la setmana passada. “Sense controls fronterers a la banda polonesa [de la frontera], costa de determinar fins a quin punt les persones que són retornades a Polònia ho mereixen.”

Estalonat als sondatges per l’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), Merz –que, en campanya, prometé d’endurir la política migratòria del govern en cas de ser elegit canceller– ha reivindicat les mesures del seu executiu.

La setmana passada, el canceller alemany afirmà que el sistema Schengen tan sols podia sobreviure si no n’abusaven “els qui promouen la immigració irregular a còpia de traficar amb immigrants”.

En al·lusió a la decisió de Polònia d’imposar controls a la frontera amb Lituània, on molts immigrants han arribat procedents de Bielorússia, Merz afegí: “Tenim ací un problema comú que volem resoldre junts.”

D’ençà de començament de maig, Alemanya ha rebutjat l’entrada d’unes 5.960 persones a les seves fronteres terrestres, de les quals unes 330 eren sol·licitants d’asil, segons xifres del Ministeri d’Interior alemany. Més de 110 –és a dir, un terç– d’aquests sol·licitants d’asil foren rebutjats a la frontera entre Alemanya i Polònia.

La legalitat i l’eficàcia de la política de devolució de sol·licitants d’asil han estat qüestionades per experts en immigració, i també per membres de la coalició de govern de Merz.

Adis Ahmetović, portaveu parlamentari de política exterior dels socialdemòcrates alemanys –el soci minoritari de la coalició de govern que encapçala Merz– ha criticat l’estratègia migratòria de Merz i Dobrindt. “La situació actual deixa clar que hi ha hagut errors de coordinació”, deia Ahmetović. I afegia: “La comunicació i coordinació a escala europea han de millorar significativament amb Merz, en interès d’una Europa unida i capaç d’actuar.”

Kluth, per la seva banda, diu que hi ha el perill que el govern de Merz estableixi un precedent negatiu d’incompliment de la legislació migratòria de la UE. “El més perillós, en aquest moment, és aquesta cursa cap a l’abisme: la idea que no cal seguir les normes de l’estat de dret”, diu.

La crisi fronterera arriba en un moment polític delicat per a la coalició de govern centrista de Tusk. El mes passat, l’historiador Karol Nawrocki, alineat amb l’extrema dreta del PiS, guanyà les eleccions a la presidència, cosa que agreujà la paràlisi política al país i féu perillar les iniciatives del govern de Tusk en àmbits com l’avortament, la independència judicial i els drets LGBT.

Amb les eleccions generals previstes per al 2027 –o abans, si la coalició de govern trontolla–, Tusk es veu més pressionat per projectar una imatge de control i respondre amb contundència a les crítiques del PiS sobre política migratòria.

Aleks Szczerbiak, expert en política polonesa a la Universitat de Sussex (Regne Unit), diu que Tusk s’ha vist obligat a endurir els controls fronterers a causa l’àmplia cobertura mediàtica que hi ha hagut aquests darrers dies sobre els problemes a la frontera i, sobretot, a causa de la formació de grups informals de guàrdies fronterers que inclouen nacionalistes d’extrema dreta.

“Realment, no volia introduir controls fronterers, tant perquè vol mantenir bones relacions amb Alemanya com perquè els controls són un inconvenient per als polonesos que necessiten travessar la frontera amb regularitat”, diu Szczerbiak.

El govern de Tusk sosté que els nous controls a la frontera amb Lituània són necessaris per a frenar el flux d’immigrants que entren al país per Lituània i Letònia des de Bielorússia, un país al qual Polònia i més estats membres de la UE acusen, d’ençà del 2021, d’haver causat deliberadament una crisi migratòria en col·laboració amb Rússia. Moscou i Minsk neguen les acusacions, tot i les múltiples proves que Bielorússia ha concertat vols provinents de l’Àfrica i l’Àsia amb la promesa de permetre’n el pas dels viatgers a l’espai Schengen.

Els crítics adverteixen que els controls fronterers unilaterals imposats per Alemanya i Polònia fan perillar la lliure circulació, un dels pilars de la UE. Segons les normes europees, els controls fronterers interns tan sols es permeten com a últim recurs en resposta a amenaces greus. Tanmateix, durant aquesta darrera dècada, els controls temporals s’han convertit en habituals, sovint de manera indefinida. Ara com ara, 11 països dels 29 que formen part de l’espai Schengen han implementat alguna mena de control fronterer; la majoria, amb el pretext de mantenir a ratlla la immigració irregular.

Tusk, per la seva banda, insinuà la setmana passada que Polònia podria continuar endurint la política fronterera si Alemanya insistia a reforçar els controls. “L’època en què Polònia no responia amb decisió a aquesta mena d’accions s’ha acabat”, sentencià.

Wiener informa de Washington estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

Xerta (Baix Ebre) és un dels municipis més afectats per l’incendi de Paüls, que d’ahir a migdia ençà ja ha cremat 3.100 hectàrees. Hi viuen poc més de 1.150 persones i el foc ha estat una amenaça d’un bon començament. Els bombers preveuen d’estabilitzar-lo aquesta nit o demà al matí a tot estirar.

Les flames han encerclat el municipi i els veïns expliquen que s’han viscut moments de molta tensió i incertesa, sobretot quan veien que les flames de la carena de les muntanyes baixaven a gran velocitat. De fet, ni els veïns ni els bombers s’imaginaven que el foc acabaria travessant el riu Ebre.

“Vèiem les muntanyes, el fum i com s’anava estenent. En cap moment no vam pensar que podria arribar al poble”, diu Íngrid Lleixà, veïna del poble. Un altre veí, Pau Mayor, explica que la gent viu amb molt de neguit l’evolució de l’incendi. “No hem dormit gens. Fa hores que no dormim. Quan tens les flames al davant no saps com reaccionar”, explica. “Ahir, quan es ponia el sol, veiem que l’incendi venia a casa i que no hi podíem fer res”, afegeix.

Mayor explica que té amics a qui se’ls ha cremat completament la granja. “També n’hi ha que l’han poguda salvar. Tots els cavalls de la zona han acabat en una hípica, els caçadors buscaven els gossos… Al poble, ningú no s’esperava que l’incendi vingués així”, diu Mayor. Un altre veí, Miquel Mayor, és autònom i es dedica a fer feines agrícoles. Aquest matí ha agafat l’excavadora i ha fet un tallafoc en una zona. Li ho havia demanat una empresa de palets, que s’ha encarregat de netejar algunes masies.

Fugir de casa

Els veïns de Xerta, juntament amb els de Paüls, Alfara de Carles, Aldover, Jesús, Roquetes, Bítem, Tivenys i el barri dels Reguers de Tortosa estan obligats a seguir el confinament, que afecta unes 18.000 persones. Així i tot, n’hi ha que per por i veient la vida en risc, han decidit d’anar-se’n a casa de familiars. Han agafat la documentació, estris i roba de recanvi i han fugit de casa a corre-cuita.

És el cas de l’Íngrid i els seus pares, que ahir a mitjanit, quan van veure que el foc era tan a prop, no van dubtar ni un minut a anar a cercar els avis i anar-se’n a casa d’un familiar a Benifallet, a pocs quilòmetres de Xerta. Ella ha anat a casa de la seva parella, a Roquetes, també a prop.

Lleixà explica que ahir a les 14.00, en arribar a casa, ja es veia una gran fumarada. “El fum tapava el sol. Es veia un sol de foc”, diu. A les 15.00 van començar a rebre alertes i l’ajuntament enviava missatges per la megafonia. “Tot el contacte que vam tenir va ser per les xarxes socials i grups del poble”, explica. “No sabíem com avançava la cosa. Al començament estàvem tranquils perquè el foc era lluny. Però es va anar acostant”, diu. Va ser en aquest moment quan la família va decidir de marxar de Xerta. La casa la tenen a la carretera principal, a prop d’una benzinera Repsol, on han arribat les flames.

Imatge de la benzinera de Xerta, on les flames van arribar fins a l’entrada (fotografia: ACN / Eloi Tost / Mar Rovira). Sensació d’abandonament

Els veïns de Xerta diuen que la majoria de la població de les Terres de l’Ebre viu l’incendi amb una sensació d’abandonament. Se senten ciutadans de segona. Diuen que l’administració no els presta prou atenció i que són silenciats per part dels mitjans de comunicació. És un sentiment que ha aflorat amb l’incendi, però que fa temps que dura.

Miquel Mayor explica que durant hores no van veure efectius dels bombers. “Ahir a la una del migdia, quan vam veure fum a la muntanya, amb el pare ens ho vam mirar amb els prismàtics. Al cap d’una estona, vam veure espurnes més enllà i vèiem que s’estenia. Vam trucar als bombers. Al cap d’una estona, va passar l’helicòpter de reconeixement. Fins que no van venir efectius, van passar hores”, explica. “La propagació va ser molt ràpida, hi havia molta por, la gent no sabia què fer, si anar-se’n o quedar-se a casa. Molta gent del poble va marxar a Benifallet”, afegeix. Ell viu a prop de la plaça del poble i un dels moments més crítics van ser a la nit, quan el foc es va acostar a la benzinera, sobretot perquè la primera filera de cases era a uns cent metres de les flames.

Miquel Mayor també es queixa que s’han sentit maltractats pels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Si això hagués passat a Barcelona, diu, d’un bon començament hi hauria hagut un gran desplegament mediàtic. “Ahir a la nit, miraves TV3 i l’única informació que emetien era de les quatre o cinc de la tarda. Ho anaven repetint. Entenc que la informació és limitada, però això que passa és seriós. No és un incendi petit”, diu. Fa valer sobretot la feina del creador de contingut Albert Pagà, conegut a les xarxes per Berti_Iau, que comparteix molta informació a Instagram.

Pau Mayor també és molt crític quant a l’abandonament: “Som la part oblidada. Tenim la sensació que no ens coneixen. Ni a Catalunya ens coneixen, se’ns han girat d’esquena. S’ha vist clar amb l’última merda, amb una sèrie feta a TV3 amb accent valencià. Cada any el delta retrocedeix i és un dels parcs naturals més importants, amb ocells de tot el món. És un punt vital i no s’hi fa res.”

Sobre l’abandonament, Miquel Mayor, que es dedica als treballs agrícoles, també relata que hi ha malestar per l’estat de les masies, algunes amb un metre i mig d’herba seca, i els espais a l’aire lliure. “Un dels motius pels quals l’incendi s’ha propagat és que no hi ha cap obligació de mantenir les finques netes, el bosc no es neteja. Està abandonat. Això és pólvora”, diu.

Així i tot, la comunicació amb els veïns ha estat fluida. Els barris tenen grups de WhatsApp, els veïns s’han trucat, s’ha seguit la informació dels canals oficials i el jovent també s’ha preocupat de la gent gran.

Dues columnes de fum de l’incendi de Paüls, amb el poble de Xerta al mig i el canal (fotografia: ACN / Eloi Tost / Mar Rovira). Esclat de bombes de la batalla de l’Ebre

Els veïns han topat amb una escena que tampoc no s’esperaven. L’incendi ha fet esclatar antics projectils i artefactes de la guerra del 1936-1939 que eren enterrats en aquesta zona d’aleshores ençà, No han causat cap incident concret. Els bombers assenyalen que és un fet molt freqüent per l’emplaçament del foc. També hi ha hagut explosions a prop de la carretera TV-3541, que aquesta tarda continua tallada entre Paüls i Xerta.

“Tota la vida he sentit que quan hi havia un incendi, explotaven bombes de la batalla de l’Ebre, una de les més importants i més participació de la guerra civil. He perdut el compte de les bombes que he sentit esclatar. Han passat molts anys, la gent no ho recorda, però les bombes continuen allí. Se sent un espetec fort. Estàs envoltat de foc i només sents esclatar bombes”, diu Pau Mayor.

El dol de perdre molt més que un paisatge

Els veïns esperen de desconfinar-se i tornar a casa ben aviat. Quan passi, serà una bona notícia. Però no poden treure’s del cap tot allò que hauran perdut. No solament granges i tota mena d’infrastructures, sinó un paisatge verd que, malauradament, s’haurà convertit en negre i s’haurà reduït a cendres. Un paisatge que és molt més que un paisatge.

“Hem perdut coses que al poble tenien valor. La font nova, una font d’aigua natural on anem a buscar l’aigua i no ens cal anar al supermercat. Més bo que això, no hi ha res. És preciós el voltant, el refugi; i del Pi de Perillo, ja ens en podem oblidar. Rutes que podia fer la gent, la via verda, el tram d’Alcover”, diu Pau Mayor. “Quan s’hagi controlat, tornarem a casa i veurem com està el voltant, que són muntanyes que estimem molt. La via verda… Visitar-ho i veure què ha quedat”, diu Lleixà.

L’ajuntament habilita una sala per als desallotjats

L’Ajuntament de Xerta ha habilitat la sala polivalent de la casa de la vila per acollir una desena de persones que viuen en habitatges disseminats i que han estat desallotjades arran de l’incendi de Paüls. Els veïns esperen l’evolució de les flames per poder tornar a casa, però si finalment no és possible, tindran l’allotjament garantit al municipi.

La sala polivalent de l’Ajuntament de Xerta on alguns veïns desallotjats podran passar la nit (fotografia: ACN / Eloi Tost).

“Els hem facilitat menjar i ara ens duran llits perquè puguin dormir; fem tot allò que és a les nostres mans”, ha explicat el tercer tinent de batllia de Xerta, Rubén Alegria, en declaracions a l’ACN.

Alegria ha detallat que la tasca de l’ajuntament s’ha centrat a donar suport als bombers, a Protecció Civil i a les autoritats responsables de la gestió de l’incendi. Quant als desallotjats, ha dit: “Viuen en zones disseminades i estan molt exposats al foc. Tots tenen el neguit de tornar a casa seva per veure com està, perquè la veritat és que la situació ha estat molt dramàtica.”

amb la Cobla Montgrins - Lloc: Riera zona nova coberta

Dos incendis simultanis van mobilitzar més d’un centenar de bombers ahir al vespre al Rosselló. El primer foc es va declarar a mitja tarda als voltants del dipòsit d’aigua d’Estagell, en un terreny de matolls i herba seca, i que va ser empès pel vent de tramuntana. El segon ha començat poc després prop del castell de Planères, al terme de Brullà, als peus de l’Albera.

Segons el Servei Departamental d’Incendi i Salvament (SDIS 66), el foc d’Estagell ha estat combatut per tres grups d’intervenció forestal (GIFF), helicòpters bombarders d’aigua i una cadena de comandament, amb un total de 85 efectius mobilitzats. A les 19.00, el balanç provisional era de tres hectàrees cremades i els bombers consideraven que la situació evolucionava favorablement.

Un incendi obliga a tancar l’aeroport de Marsella i a tallar l’autopista AP-9 a Narbona

Poc després, les flames han aparegut a Brullà, també en una zona natural. En aquest cas, també hi han actuat tres grups GIFF, un dels quals de la seguretat civil, i s’hi han afegit mitjans aeris. Les primeres dades indiquen que el foc ha afectat tres hectàrees.

Els bombers demanen que s’evitin les zones d’actuació. Els dos incendis arriben en un context complicat per als serveis d’extinció, que lluiten també contra un gran incendi forestal prop de Narbona.

Segons les últimes actualitzacions de les 21.00, les operacions d’inundació i de seguretat a les vores de les zones dels incendis encara estaven actives per a evitar la represa del foc. La Unitat d’Investigació de Causes i Circumstàncies de l’Incendi (RCCI) investiga quin ha estat l’origen d’aquests incendis.

Precisament ahir, les Corberes i la Plana del Rosselló es trobaven en alerta vermella per risc d’incendi. Aquesta alerta estava relacionada amb la tramuntana, que bufava amb ratxes de més de 50 quilòmetres per hora.

L’advocat madrileny Jacobo Teijelo Casanova s’ha incorporat a la defensa de Santos Cerdán, ex-dirigent del PSOE espanyol, en col·laboració directa amb el despatx de Benet Salellas Vilar, amb qui ha acordat una defensa conjunta i coordinada a partir del primer moment.

Mail obert d’Assumpció Maresma | Em peta el cap amb això de la defensa de Salellas a Cerdán

Amb aquesta incorporació, Cerdán passa a tenir dos bufets. En un comunicat, els advocats afirmen que Jacobo Teijelo aporta una llarga experiència en casos de gran complexitat tècnica i mediàtica. Diuen que el seu bufet és conegut per l’especialització en delictes econòmics i de corrupció i per l’aplicació de tècniques avançades d’anàlisi d’informació, però la realitat és que Teijelo és una figura coneguda per haver defensat, entre més clients, el narcotraficant gallec Sito Miñanco, en el judici de l’operació Mito a l’Audiència espanyola, on van jutjar també Gonzalo Boye, qui abans n’havia estat l’advocat. Així mateix, Teijelo ha estat l’advocat de l’empresari Javier Pérez Dolset i, a final dels noranta, va guanyar una certa notorietat perquè es va encarregar de defensar Exuperancia Rapú, la dona que havia extorquit l’ex-director d’El Mundo Pedro J. Ramírez amb un vídeo sexual.

A més, aquests últims mesos va tornar a sortir a la palestra mediàtica perquè apareixia en els enregistraments de la militant socialista Leire Díez, que cercava draps bruts de la Guàrdia Civil i fiscals espanyols que empaitaven el PSOE. Segons es pot entendre d’aquests enregistraments Teijelo va ser present en la reunió en què Leire Díez va provar d’aconseguir informació comprometedora del cap de l’UCO que portava el cas Koldo.

Ambdós despatxos han remarcat en el comunicat la voluntat de treballar no solament en l’àmbit processal, sinó també en el de l’opinió pública, en un cas que, segons que denuncien, ha estat objecte d’un “judici paral·lel” ja de bon començament. “Confiem plenament que la veritat prevaldrà i la innocència del nostre client es demostrarà sense cap mena de dubte davant els tribunals i la societat”, han dit en una declaració conjunta.

Lloc: Pati del Xifré

La dirigent de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, ha presentat un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la sentència d’un tribunal francès que la va inhabilitar cinc anys per un delicte de malversació de fons, fet que li impedeix de presentar-se a les eleccions presidencials franceses del 2027.

Gautier Sabrià: “Tothom se centra en Le Pen i ningú no es fixa que Aliot se’n surt molt bé, de tot això”

Le Pen ha demanat que se suspengui cautelarment la mesura, dictada a final de març, per haver desviat fons europeus per valor de 2,9 milions d’euros. A més de la inhabilitació, la sentència li imposava quatre anys de presó –dos amb llibertat vigilada– i una multa de 100.000 euros.

La defensa de Le Pen es basa en l’article 39 del Conveni Europeu de Drets Humans, que permet d’intervenir de manera urgent quan hi ha el perill imminent de causar un dany irreparable a un dret protegit, segons que explica un comunicat recollit per la cadena BFMTV.

En concret, Le Pen sol·licita al TEDH que ordeni a França d’aixecar la prohibició de presentar-se a les eleccions per evitar una “violació greu i irreparable” dels seus drets i els dels votants.

A banda de Le Pen, vuit diputats més de Rassemblement National han estat condemnats pel mateix delicte, vinculat a la contractació de falsos assistents parlamentaris, a qui van pagar amb fons públics destinats al Parlament Europeu entre el 2004 i el 2016.

a càrrec de l'Orquestra Montgrins - Lloc: Riera zona nova coberta

Lloc: Plaça de l'Església

Lloc: Plaça de l'Església

El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha admès a tràmit els recursos d’inconstitucionalitat dels governs del País Valencià i les Illes contra el decret de repartiment obligatori de menors estrangers no acompanyats que es troben a les Illes Canàries.

Els recursos denuncien que el decret els vulnera les competències i infringeix el seu principi d’autonomia financera. Tant a les Illes com al País Valencià governa el PP.

Fa pocs dies, el govern espanyol va anunciar que reubicaria uns 3.000 menors estrangers no acompanyats provinents de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla. Va dir que la majoria anirien a parar al País Valencià, que acollirà 571 menors. Les Illes n’acolliran 49, i Catalunya, tot i que en un principi havia quedat exclosa d’acollir cap menor, juntament amb el País Basc, perquè fins ara ja n’havien acollit molts, ha anunciat que acolliria de manera voluntària un total de 31 menors.

Prohens deia que eren al límit

Les Illes fa temps que denuncien que el sistema d’acollida de menors estrangers no acompanyats està saturat. Fa poc menys d’un any, presidenta Marga Prohens havia demanat de no assumir-ne més, perquè deia que es trobaven al límit de la capacitat d’acollir menors estrangers no acompanyats en condicions dignes.

“Això no es tracta d’un debat sobre qui és més solidari o menys. És sobre la capacitat que tenen els nostres recursos. Si parlem de recursos humans, professionals, econòmics i d’espais, les Illes Balears hem arribat al límit”, va dir Prohens.

Carlos Mazón va ser el primer a felicitar Miguel Tellado quan va saber que seria el nou secretari general del PP. El president de la Generalitat va fer una piulada a X, il·lustrada amb una fotografia de tots dos abraçats tot dient que Tellado és la persona que més voltes ha visitat el País Valencià d’ençà de la gota freda i qui més coneix els problemes dels valencians. Els dies següents, Mazón va continuar lloant la figura de Tellado. La seua relació és bona i el president se sentia protegit davall les seues ales.

La persona que más cerca ha estado de la Comunitat estos meses, el que mejor conoce el @ppcv y a quien más le debemos.

Enhorabuena al mejor Secretario General que podíamos tener @Mtelladof pic.twitter.com/XTMZJ0XS3Y

— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) July 2, 2025

A desgrat d’això, en la primera ocasió en què al número dos del PP li han preguntat pel president, Tellado ha evitat d’expressar un suport tancat. Ha sigut en una entrevista a Onda Cero. D’una banda, ha dit que Carlos Mazón va actuar de bona fe el dia de la gota freda que va fer 228 morts, però després ha admès que en aquelles circumstàncies hauria d’haver demanat al govern d’Espanya la declaració d’emergència. “Si jo fos president de la Generalitat Valenciana, hauria demanat la declaració d’emergència, però és molt fàcil dir-ho avui. Veure’s en aquelles circumstàncies que sobrepassen qualsevol govern és més difícil”, ha dit. A continuació, Tellado ha acusat Pedro Sánchez de deixar sols els valencians.

Quan li han preguntat si pensa que Carlos Mazón és un dels més grans problemes polítics que té el PP, Tellado ha recordat que és el president de la Generalitat perquè els valencians ho han volgut així. Sobre si hauria d’haver dimitit, ha dit: “Potser hauria sigut fàcil eixir i abandonar el govern i deixar que un altre acarara aquesta tasca tan dura, i Mazón ha reconegut els errors”. A continuació ha reconegut que probablement, les coses s’haurien pogut fer millor.

Quant a la declaració d’emergència, Tellado ha dit que l’hauria d’haver declarada el ministeri de l’interior, però no ho va fer. “No ho va fer perquè van preferir deixar sol el govern de la Generalitat i això és imperdonable”, ha afirmat.

Crema un segon incendi de vegetació a les Terres de l’Ebre, en aquest cas, al Perelló (Baix Ebre), a la zona de Puigmoltó. Per ara, el cos d’emergències hi ha destinat sis dotacions terrestres i un helicòpter bombarder que actuen per controlar el foc, situat al costat de la N-340. L’avís s’ha rebut a les 16.33.

Les autoritats recomana que, com a mesura preventiva, els residents o aquells que es trobin a la zona afectada romanguin als seus domicilis i evitin qualsevol desplaçament innecessari. El foc ja es troba en fase de control; tot i això, es mantenen les mesures establertes.

Paral·lelament, els bombers continuen treballant en l’incendi forestal de Paüls, que crema d’ençà d’ahir al migdia. El foc ja afecta més de 3.100 hectàrees, principalment a Xerta, Alfara de Carles i Paüls.

Al Perelló, 7 dotacions #Bomberscat una d'elles aèria #MAER hem encerclat un incendi a la zona de Puigmoltó (avís 16.33 h). L'helicòpter ja ha acabat les descàrregues però la zona forestal és densa i caldrà treballar-hi força estona

— Bombers (@bomberscat) July 8, 2025

El nou batlle de Paiporta, Vicent Císcar, ha expressat avui la seua incomoditat per la manera com el president de la Generalitat ha utilitzat políticament la reunió que ahir van fer a palau. De fet, era de la primera reunió entre Carlos Mazón i un batlle del PSPV d’ençà del 29 d’octubre, i Presidència va voler vendre la trobada com a signe de normalitat. L’equip de comunicació va oferir bona cosa de material gràfic per a il·lustrar el fet. Alguns mitjans han parlat, fins i tot, de desglaç de les relacions.

Avui, en una trobada amb periodistes per a actualitzar la situació de Paiporta després de la barrancada, Císcar ha expressat el seu malestar: “No m’ha agradat que la reunió s’haja tractat com un instrument polític. La meua presència allà s’ha tractat de manera inadequada”, ha dit.

Segons Císcar, Carlos Mazón ha de prendre decisions sobre la seua continuïtat: “Li ho demana tot el món i aquest equip de govern, també. Ha de parlar amb les víctimes i disculpar-se. El convide que vinga ací a tenir una reunió amb elles.”

Segons el nou batlle, Paiporta no oblida les víctimes de la gota freda i ha remarcat que les morts s’haurien pogut evitar amb una gestió millor. “No renunciem a continuar exigint l’assumpció de responsabilitats polítiques a Carlos Mazón, entre les quals, la dimissió”, ha afirmat.

A desgrat d’això, el batlle ha donat importància a la cooperació entre administracions, però això no pot servir per a diluir diferències ideològiques. Durant la reunió, Císcar, que tot just fa una setmana que substitueix Maribel Albalat com a primera autoritat del municipi, ha dit que en la reunió va proposar a Mazón la construcció d’un edifici d’emergències a Paiporta per a donar cobertura a la zona en cas de noves catàstrofes.

El parc natural dels Ports no té cap pla de prevenció d’incendis. Ho ha reconegut el govern, arran de l’alerta de la CUP, que havia denunciat aquesta irregularitat. L’incendi de Paüls (Baix Ebre) afecta aquesta zona i ja ha cremat 3.100 hectàrees, de les quals, precisament, 1.112,46 són dins el parc natural.

Fonts del Departament de Territori reconeixen a VilaWeb que fa trenta-nou anys que el pla de prevenció d’incendis del Parc Natural dels Ports hauria d’estar fet pel decret 78/1986, que estableix que els espais naturals de protecció especial han d’elaborar un pla bàsic de prevenció d’incendis.

El govern assegura que ja treballa amb la Direcció General de Boscos i que ja ha fet la transferència per a iniciar-ne la licitació. “Aquest govern no vol entrar en acusacions sinó que està centrat a garantir la preservació de la biodiversitat i la prevenció d’incendis”, expliquen fonts de Territori. El Departament diu que, a més  del dels Ports, també es treballa amb el de l’Alt Pirineu i Cadí i que el de Cap de Creus i el de Capçalera del Ter ja és en fase d’aprovació.

Aquest matí, la diputada de la CUP Pilar Castillejo havia criticat que no s’hagués fet “cap aprenentatge” de grans incendis com el d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) del 2009. “Cal una gestió adequada del territori i un model que no abandoni el sector primari”, deia. També denunciava que l’actual model havia “portat a un despoblament i envelliment de la població amb unes economies massa dependents del turisme”.

Un instrument clau

Els plans de prevenció d’incendis dels parcs naturals de Catalunya són uns instruments essencials per a protegir els valors ecològics, paisatgístics i socials d’aquests espais protegits arran del risc d’incendis forestals. Aquests plans tenen com a objectiu principal reduir la vulnerabilitat del territori, minimitzar la propagació del foc i facilitar les tasques d’extinció en cas que d’incendi.

Cada pla s’elabora tenint en compte les característiques específiques del parc —la seva geografia, la vegetació predominant, l’ús del sòl, les infraestructures existents i la pressió humana— i inclou una diagnosi detallada del risc d’incendi. A partir d’aquesta anàlisi, s’estableixen mesures concretes de gestió del combustible forestal (com franges de baixa càrrega combustible, tallafocs o aclarides), la millora de la xarxa de camins i punts d’aigua per facilitar l’accés dels equips d’emergència, així com accions de sensibilització i coordinació amb la població local.

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana ha rectificat i, finalment, ha autoritzat línies educatives amb el català de llengua base a les Alcubles (Serrans) i Olocau del Rei (els Ports), dos municipis de predomini lingüístic castellà.

Els Serrans, la comarca castellanoparlant que ha posat el conseller Rovira contra les cordes

Són dos Centres Rurals Agrupats (CRA), en què es concentren alumnes de múltiples nivells educatius en una mateixa aula. Els resultats de la consulta sobre la llengua base a la zona, la distribució d’alumnes prevista per al curs vinent i les protestes de les famílies han fet que la conselleria consideri que la demanda per a estudiar en català és suficient per a habilitar-hi una unitat.

De fet, Famílies pel Valencià va denunciar fa unes setmanes que a les comarques castellanoparlants, com ja havia advertit, la Conselleria d’Educació no respectava els resultats de la consulta. Finalment, la pressió popular ha forçat el conseller José Antonio Rovira a rectificar.

A les Alcubles, catorze alumnes de primària han triat el català com a llengua base. Per això, s’ha demanat de reconvertir una de les dues unitats d’educació primària i també s’ha previst d’ampliar la dotació de professorat.

Quant a Olocau del Rei, hi haurà una sola unitat de primària, amb vuit alumnes dels cursos de segon, tercer i cinquè. Tots faran classe amb el català com a llengua base, segons que ha explicat la Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística.

El Govern ha declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de lloc històric, la Casa Vallmanya, a Alcarràs i n’ha delimitat l’entorn de protecció. El 2008, l’Ajuntament d’Alcarràs ja la va declarar bé cultural d’interès local i ara l’executiu amplia aquesta protecció. La Casa Vallmanya és una construcció cartoixana del segle XVII, un dels pocs exemples de casa pairal al Segrià. Va ser residència ocasional de la família Macià Lamarca des de finals del segle XIX, quan Agapit Lamarca, propietari de la finca i pare d’Eugènia Lamarca (dona de Macià), va dur a terme una gran reforma arquitectònica de les antigues estances cartoixanes. Després de ser incendiada durant la guerra civil, l’interior de la casa ha sofert modificacions.

El govern ha explicat que el valor patrimonial de la Casa Vallmanya recau en ser “el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló, o la fundació del partit Estat Català”. Les seves estances, ha apuntat, són el testimoni d’estades oficials de Macià com a president de la Generalitat i de reunions amb polítics, personatges rellevants i amb la premsa d’aquell moment. En època de la Generalitat republicana, la Casa Vallmanya va esdevenir un lloc institucional, com si fos una segona residència del Palau de la Generalitat. Des d’aquí Macià va impulsar mesures pioneres en l’àmbit de l’educació, la cultura i la justícia social.

Per tots aquests motius, l’immoble es considera “un espai fonamental de memòria del primer president de la Generalitat de l’època moderna”. “Un element icònic i de reconeixement de la figura de Francesc Macià”, ha afegit el govern.

Un jove d’entre vint i trenta anys s’ha mort aquest matí en caure del segon pis del centre comercial Maremagnum de Barcelona. Els Mossos d’Esquadra n’investiguen les circumstàncies i, de moment, no descarten cap hipòtesi: ni una caiguda accidental, ni un suïcidi, ni cap altra causa. El telèfon d’emergències 112 ha rebut l’avís quan faltaven pocs minuts per a les onze del matí. Els fets han passat al passeig d’Ítaca, on s’alça aquest centre comercial situat a la zona del Port Vell. Fins al lloc s’hi han desplaçat diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra, efectius de la Policia Portuària i tres unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Quan els sanitaris han arribat, han trobat la víctima amb una aturada cardiorespiratòria causada per les ferides greus que havia patit en precipitar-se al buit. No han pogut fer res per salvar-li la vida i n’han certificat la mort allà.  La zona ha estat acordonada mentre s’han fet les primeres diligències. Segons que han confirmat fonts policíaques, la investigació continua oberta per esclarir els fets.

Un individu desconegut ha suplantat el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, mitjançant tecnologia d’intel·ligència artificial per imitar-ne la veu i l’estil en missatges de text i de veu. Segons un informe intern del Departament d’Estat nord-americà, a què ha tingut accés The Washington Post, l’impostor ha contactat almenys cinc alts càrrecs, incloent-hi tres ministres d’afers estrangers, un governador i un membre del Congrés.

La campanya de suplantació va començar a mitjan juny, quan es va crear un compte a l’aplicació xifrada Signal amb el nom visible “Marco.Rubio@state.gov”. Aquest nom no correspon a cap adreça electrònica oficial. L’impostor ha deixat missatges de veu a dues de les víctimes i, en un cas, també ha convidat la persona a continuar la conversa per Signal.

Segons el cable diplomàtic, el responsable de l’operació ha fet servir tant missatges de text com de veu per intentar manipular els objectius i obtenir informació o accedir a comptes. També s’han detectat intents de suplantació de correus electrònics d’altres membres del Departament d’Estat.

El Departament d’Estat ha dit que farà una investigació exhaustiva i aplicarà mesures per evitar nous casos. No ha volgut revelar el contingut dels missatges ni les identitats dels afectats.

Aquest episodi se suma a altres casos recents. Al maig, algú va accedir al telèfon de la cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles, i es va fer passar per ella per contactar senadors, governadors i empresaris. El fet va originar una investigació conjunta de la Casa Blanca i l’FBI, tot i que Donald Trump va minimitzar l’incident.

L’FBI no ha fet cap comentari sobre la suplantació de Rubio. Recorda, però, que fer-se passar per un funcionari públic per enganyar és un delicte. Al maig, ja va alertar d’una campanya en curs en què actors maliciosos utilitzen veus generades per IA per suplantar alts càrrecs i enganyar-ne els contactes.

Hany Farid, professor de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, ha explicat que no cal una gran sofisticació per dur a terme una operació com aquesta, i que els funcionaris sovint són poc curosos amb la seguretat de les dades. Farid ha advertit que, amb només quinze o vint segons d’àudio d’una persona, avui és fàcil generar-ne una veu sintètica realista.

En un cas anterior, el març passat, l’ex-assessor de seguretat nacional Michael Waltz va afegir per error un periodista a un xat de Signal on es discutien plans d’atac confidencials al Iemen, cosa que va contribuir a la seva destitució.

El Departament d’Estat ha instat tots els seus diplomàtics a notificar qualsevol intent de suplantació al seu Servei de Seguretat Diplomàtica i, fora del departament, a avisar l’FBI mitjançant la seva plataforma de denúncies de crims informàtics.

Mentrestant, casos similars han aparegut en altres països. Al juny, els serveis d’intel·ligència russos van ser acusats d’intentar reclutar civils ucraïnesos suplantant l’agència de seguretat d’Ucraïna. El mateix mes, les autoritats del Canadà van alertar d’una campanya de suplantació de càrrecs oficials per obtenir dades, diners o introduir programari maliciós.

Un home ha mort a l’aeroport de Bèrgam-Orio al Serio, Llombardia, després d’haver estat succionat pel motor d’un avió que era a la pista a punt per enlairar-se. L’incident ha obligat a suspendre l’activitat de l’aeroport durant unes quantes hores.

L’aeroport ha informat que els vols han estat suspesos fins a les 12.00 (hora local), dues hores després de l’accident. Segons fonts citades per l’agència Adnkronos, l’home no era ni passatger ni treballador de l’aeroport.

Tot indica que hauria accedit voluntàriament a la pista i, malgrat que diversos agents de policia l’han intentat interceptar, ha corregut deliberadament fins a l’avió, que ja era en moviment. El cas és ara mateix sota investigació.

La companyia Volotea, operadora del vol afectat, ha informat que l’aeronau era a terra, amb tots els passatgers a dins, a punt per enlairar-se cap a l’aeroport d’Astúries. “Tenim indicis que una persona ha patit ferides molt greus relacionades amb un dels motors de l’avió”, ha informat la companyia.

We're investigating reports of an incident involving our flight V73511 BGY-OVD, which occurred on the ground after boarding was completed and ready for departure. We're aware that one individual has sustained serious injuries involving the aircraft engine. More information soon.

— Volotea (@volotea) July 8, 2025