L’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, i el bisbe coadjutor, Josep Lluís Serrano, han fet arribar una carta de felicitació conjunta al nou papa Lleó XIV. Segons que ha informat el bisbat en un comunicat, la carta ha estat enviada en nom d’Andorra, de les seves autoritats i dels ciutadans, a més de signar-la en nom propi.

Qui és Robert Francis Prevost, el nou papa?

En el text, feliciten cordialment el pontífex per l’elecció i li diuen que pregaran perquè Jesucrist l’il·lumini i beneeixi durant el seu pontificat.

Ahir al vespre, tan bon punt es va saber que Robert Prevost havia estat escollit nou papa, Vives en va destacar el desig de pau expressat d’entrada i el fet que es consideri un deixeble del papa Francesc.

En unes declaracions publicades a les xarxes socials del bisbat, l’arquebisbe d’Urgell va remarcar que Prevost és una persona de consens, va recordar que el va conèixer a Roma ara fa un any i va explicar que va intervenir en el procés que va culminar amb el nomenament de Serrano com a bisbe coadjutor. El copríncep el va definir com un home afable, però una mica cohibit, i en va destacar el fet de pertànyer a l’orde agustinià.

Ahir, unes quantes personalitats religioses i polítiques del país i la resta del món van felicitar el nou papa i van destacar que és una figura de consens.

[VÍDEO] L’anterior papa Lleó, el primer pontífex de la història a ser enregistrat en imatges en moviment

L’Ajuntament de Lleida ha precintat un restaurant del carrer del Príncep de Viana arran de les sospites que pugui haver-hi perill per a la salut pública. Es dóna el cas que aquestes darreres hores s’han difós unes imatges enregistrades per un suposat client del local on es pot veure un ratolí movent-se entre un rostidor de carn de kebab. Segons que informa la Paeria, la Guàrdia Urbana i la veterinària municipal han provat d’accedir a l’interior del local, però com que no els ha estat possible, n’han denunciat el responsable per dificultar la tasca inspectora.

La Guàrdia Urbana ha acabat precintant el restaurant, per ordre de la veterinària municipal, tot esperant de fer la valoració de l’estat sanitari de l’interior.

La @gUrbanaLleida precinta un establiment per risc vers la salut pública per ordre de la veterinària municipal i

S’ha denunciat el seu responsable per dificultar la tasca inspectora, infracció molt greu que contempla la Llei 18/2009, de salut pública

https://t.co/XM8c3MEj9W pic.twitter.com/oIS5AS0KKv

— Ajuntament de Lleida (@paerialleida) May 9, 2025

El nou papa, Robert Francis Prevost, ha adoptat el nom de Lleó XIV. La tria no és gens anecdòtica, sinó que acostuma a indicar com serà l’Església Catòlica sota el pontificat. Decantant-se pel nom de Lleó, el 267è papa s’uneix a un grup de tretze papes més que també han elegit aquest nom.

Com trien nom els papes i per què és important?

Els altres van ser reformadors. El principal exemple és Lleó XIII, triat el 1878. La seva encíclica Rerum novarum tractà sobre la dignitat humana i la dignitat del treballador i es considera el document fundacional de la doctrina social de l’església.

Lleó XIII també va ser un papa innovador perquè va ser el primer papa filmat en imatges en moviment. Nascut el 1810 amb el nom de Gioacchino Vincenzo Raffaele Luigi Pecci, es considera que és una de les persones més antigues de qui es conserva una filmació.

Entre els anys 1898 i 1902, unes càmeres –atribuïdes als germans Lumière– van enregistrar-lo al Vaticà. El resultat va ser el film Sua Santità papa Leone XIII, formada per tres escenes breus de poc més de dos minuts en les quals es veu al pontífex saludant la guàrdia suïssa, desplaçant-se en carruatge i beneint la càmera que l’enregistra.

Inicialment, l’autoria de la cinta es va atribuir a l’italià Vittorio Calcina, representant dels Lumière, però estudis recents l’atribueixen al nord-americà William Kennedy Dickson, de la Biograph Company.

En el moment de la filmació, el Vaticà va prohibir-ne la comercialització per evitar el que considerava una profanació de la figura pontifícia.

Més enllà del film, se sap que va ser un gran afeccionat de les ciències òptiques i la fotografia. De fet, quan era arquebisbe de Perusa, li va dedicar una poesia. I un cop elegit pontífex, va fer representar la fotografia en un fresc del 1883 dedicat a les arts sacres.

Una organització de víctimes d’abusos sexuals per part de capellans va denunciar el nou papa al març per haver encobert agressors

El govern espanyol ha demanat que l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec es torni a debatre a la reunió del Consell d’Afers General de la Unió Europea, que es farà el 27 de maig. Fonts diplomàtiques confirmen a l’ACN que Espanya ha sol·licitat formalment avui d’introduir la qüestió com a punt de discussió en la reunió.

Després de la paràlisi durant la presidència hongaresa del Consell de la UE, el govern de Polònia va dir a principi d’any que l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la UE es tornaria a tractar al Consell de la Unió Europea si hi havia voluntat entre els estats membres. L’executiu polonès ha assumit la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025.

L’oficialitat de les tres llengües cooficials s’ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat. La qüestió va elevar-se per primera vegada a escala ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després d’unes quantes reunions infructuoses, l’estatus oficial de les tres llengües no ha tornat a la taula dels 27 ‘ençà del març de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’estat espanyol- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals. Aleshores, els ministres d’Afers Europeus van abordar aquest punt durant menys de deu minuts.

Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, Espanya no va sol·licitar tornar a posar la qüestió sobre la taula. Uns quants estats, entre els quals Suècia, Finlàndia o Lituània, es van mostrar en contra d’avalar la qüestió durant les vegades que s’ha discutit al Consell de la UE. Davant els dubtes, l’estat espanyol es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres.

Per ara, la qüestió s’ha introduït en l’agenda del següent Consell d’Afers Generals com a punt de discussió, fet que no implica que se sotmeti a votació encara. En paral·lel a l’oficialitat a la UE, també es negocia de permetre l’ús del català, el basc i el gallec al ple del Parlament Europeu. El ministre d’Afers estrangers espanyol, José Manuel Albares, va sol·licitar per carta a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, que fes efectiva la mesura el setembre passat.

A conseqüència, Metsola va derivar la petició al grup de treball de Llengües dels Ciutadans, format per cinc vice-presidents del Parlament Europeu, entre els quals els eurodiputats Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC). El grup té l’encàrrec d’abordar la viabilitat jurídica, econòmica i logística de permetre l’ús de les tres llengües al plenari europeu i presentar una proposta a la mesa de la cambra, on s’haurà d’aprovar la mesura. D’ençà que es va constituir el setembre passat, el grup s’ha reunit tres vegades. La següent trobada era prevista pel 14 de maig, però s’ha anul·lat per motius d’agenda de l’eurodiputat de Renew Martin Hojsík, que presideix les reunions dels cinc vice-presidents, i ara és previst que es faci el 16 de juliol.

Dos experts en emergències i protecció civil que han redactat un informe per a l’associació SOS Desaparguts han criticat durament el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per no haver declarat l’emergència catastròfica ni haver-se posat al capdavant de l’operatiu durant el temporal de la tardor passada. Avui han declarat com a pèrits davant la jutgessa que investiga la gestió de la gota freda.

Segons que han explicat fonts judicials presents a la declaració, els tècnics José María Gil Garré i Alberto Aguilar Zarco són molt crítics amb l’actuació tant de la Generalitat com dels ajuntaments. Consideren que van desatendre les obligacions que tenien en matèria de seguretat i que el silenci en les alertes “va condemnar la població”, perquè va impedir evacuacions i la mobilització de recursos. L’informe, incorporat al sumari de la causa, sosté que Mazón hauria d’haver declarat l’emergència catastròfica, activat els avisos mitjançant 112 i encapçalat les accions als municipis. Els tècnics també critiquen l’actuació de la diputació i dels consistoris implicats.

A més, exposen una cronologia detallada dels fets, en què defensen que hi va haver una finestra d’oportunitat d’almenys quatre dies –entre el 25 i el 28 d’octubre– en què les institucions implicades podrien haver actuat per salvar vides. “Una finestra que es va tancar amb el silenci i la inacció, i va condemnar les víctimes a un destí que clama justícia”, afirmen.

Els aliats europeus del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, reforcen el compromís per crear el Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna coincidint amb la desfilada pel Dia de la Victòria a Rússia. Una coalició internacional, formada per la Unió Europea, Regne Unit, Austràlia, entre d’altres, ha fet una declaració conjunta aquest divendres per formalitzar el seu suport al tribunal ad hoc per Ucraïna. Els Estats Units de Donald Trump s’han desmarcat d’aquesta iniciativa. “La porta no està tancada, s’hi poden sumar quan vulguin”, diuen fonts diplomàtiques europees. A més de la declaració, els ministres d’exteriors de la UE s’han desplaçat a Lviv com a gest cap als ucraïnesos mentre Putin aplega socis aliats a Moscou.

“Donem ple suport al Tribunal Especial perquè els responsables de l’atroç crim d’agressió contra Ucraïna rendeixin comptes”, defensa la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, en un comunicat.

Impuls a un tribunal especial per Ucraïna

La Unió Europea està impulsant la creació d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna juntament amb el Consell d’Europa, Kíiv i altres socis internacionals. La idea és que s’estableixi a través d’un acord entre el govern ucraïnès i el Consell d’Europa, una organització internacional centrada en els drets humans i formada per 46 estats.

Per què cal un tribunal especial?

A diferència dels crims de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra, el crim d’agressió només pot ser jutjat pel Tribunal Penal Internacional quan víctima i agressor són membres del tribunal o si ho demana el Consell de Seguretat de l’ONU. Rússia no forma part del TPI i pot bloquejar una petició del Consell de Seguretat com a membre permanent de l’organisme.

Per això, Ucraïna i els seus aliats volen crear una instància ad hoc que pugui jutjar els líders polítics i militars russos per la invasió d’Ucraïna.

Judici in absentia a Putin

El Grup Central sobre l’Establiment d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna, un grup d’experts jurídics d’uns quaranta estats, en coordinació amb les autoritats ucraïneses, el Consell d’Europa, la Comissió Europea i el Servei Europeu d’Acció Exterior, va posar sobre la taula al febrer les bases legals del futur tribunal. Les bases legals permetran un judici in absentia dels acusats. Entre aquests, hi hauria el president Putin, el primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin, i el ministre d’exteriors Sergei Lavrov, però també una trentena d’alts càrrecs, segons fonts diplomàtiques europees.

De totes maneres, primer s’han d’acabar les investigacions, formalitzar l’acusació i enviar-la al tribunal especial. Aquest hauria de deixar en suspensió el cas fins que els acusats hagin abandonat el càrrec. Així, es respectarien les normes d’immunitat marcades pel dret internacional per a Putin, Mishustin i Lavrov, matisen d’ençà de Brussel·les.

Següents passos

El Consell d’Europa serà el responsable de l’adopció dels instruments legals necessaris per a l’establiment del Tribunal Especial. Per tant, el pròxim pas és que Zelenski envií una carta al Consell d’Europa demanant l’establiment del tribunal i s’espera que el 13 i 14 de maig es formalitzi l’acord.

Llavors, els estats que li volen donar suport hauran de firmar un altre acord, conegut com a “acord parcial ampliat”, on es comprometran a finançar el tribunal. Aquest pas s’hauria de fer en les pròximes setmanes, de tal manera que els preparatius per crear el tribunal (estructura, jutges, personal) es posin en marxa a partir de la segona meitat del 2025.

Els aliats europeus del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, reforcen el compromís per crear el Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna coincidint amb la desfilada pel Dia de la Victòria a Rússia. Una coalició internacional, formada per la Unió Europea, Regne Unit, Austràlia, entre d’altres, ha fet una declaració conjunta aquest divendres per formalitzar el seu suport al tribunal ad hoc per Ucraïna. Els Estats Units de Donald Trump s’han desmarcat d’aquesta iniciativa. “La porta no està tancada, s’hi poden sumar quan vulguin”, diuen fonts diplomàtiques europees. A més de la declaració, els ministres d’exteriors de la UE s’han desplaçat a Lviv com a gest cap als ucraïnesos mentre Putin aplega socis aliats a Moscou.

“Donem ple suport al Tribunal Especial perquè els responsables de l’atroç crim d’agressió contra Ucraïna rendeixin comptes”, defensa la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, en un comunicat.

Impuls a un tribunal especial per Ucraïna

La Unió Europea està impulsant la creació d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna juntament amb el Consell d’Europa, Kíiv i altres socis internacionals. La idea és que s’estableixi a través d’un acord entre el govern ucraïnès i el Consell d’Europa, una organització internacional centrada en els drets humans i formada per 46 estats.

Per què cal un tribunal especial?

A diferència dels crims de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra, el crim d’agressió només pot ser jutjat pel Tribunal Penal Internacional quan víctima i agressor són membres del tribunal o si ho demana el Consell de Seguretat de l’ONU. Rússia no forma part del TPI i pot bloquejar una petició del Consell de Seguretat com a membre permanent de l’organisme.

Per això, Ucraïna i els seus aliats volen crear una instància ad hoc que pugui jutjar els líders polítics i militars russos per la invasió d’Ucraïna.

Judici in absentia a Putin

El Grup Central sobre l’Establiment d’un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna, un grup d’experts jurídics d’uns quaranta estats, en coordinació amb les autoritats ucraïneses, el Consell d’Europa, la Comissió Europea i el Servei Europeu d’Acció Exterior, va posar sobre la taula al febrer les bases legals del futur tribunal. Les bases legals permetran un judici in absentia dels acusats. Entre aquests, hi hauria el president Putin, el primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin, i el ministre d’exteriors Sergei Lavrov, però també una trentena d’alts càrrecs, segons fonts diplomàtiques europees.

De totes maneres, primer s’han d’acabar les investigacions, formalitzar l’acusació i enviar-la al tribunal especial. Aquest hauria de deixar en suspensió el cas fins que els acusats hagin abandonat el càrrec. Així, es respectarien les normes d’immunitat marcades pel dret internacional per a Putin, Mishustin i Lavrov, matisen d’ençà de Brussel·les.

Següents passos

El Consell d’Europa serà el responsable de l’adopció dels instruments legals necessaris per a l’establiment del Tribunal Especial. Per tant, el pròxim pas és que Zelenski envií una carta al Consell d’Europa demanant l’establiment del tribunal i s’espera que el 13 i 14 de maig es formalitzi l’acord.

Llavors, els estats que li volen donar suport hauran de firmar un altre acord, conegut com a “acord parcial ampliat”, on es comprometran a finançar el tribunal. Aquest pas s’hauria de fer en les pròximes setmanes, de tal manera que els preparatius per crear el tribunal (estructura, jutges, personal) es posin en marxa a partir de la segona meitat del 2025.

La presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Romà, ha afirmat que el 3Cat doblarà aquest 2025 les hores en català del 2024, arribant a les 1.432. Durant la Comissió de Control a l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al parlament, Romà ha recordat que la plataforma compta amb més de 2.500 hores doblades en català. D’altra banda, el director de TV3, Sigfrid Gras, ha admès que es vol continuar col·laborant amb TVE, després d’haver-ho fet pels drets del futbol. Segons Gras, l’aliança encara ha esdevingut més forta amb el canvi de direcció i espera que el “salt qualitatiu” en la difusió del català de la mà de TVE encara sigui més gran en un futur.

En ser preguntada per la diputada de Junts Montse Ortiz sobre l’ús del català en les produccions subvencionades pel 3Cat, Roma ha optat per avançar en el doblatge en català per “gaudir de continguts produïts aquí i produïts arreu del món” i ha qualificat de “inqüestionable” el compromís de servei públic en la promoció i difusió de la llengua. Així mateix, ha reivindicat que, d’ençà del canvi de normativa de coproduccions per augmentar la presència de la llengua, que ha augmentat un 80%.

Relacions amb TVE

Per altra banda, el director de TV3 ha assegurat que les relacions amb TVE “fa molt temps que són bones” i que comparteixen molts drets esportius, després d’una pregunta del diputat socialista Cristòfol Gimeno sobre la coordinació entre cadenes per repetir les recents audiències en partits de futbol en català. Gras ha celebrat les audiències de la semifinal i final de la Copa del Rei, gràcies a la “complicitat” amb TVE.

La seva visió és “continuar col·laborant” perquè tots els mitjans públics puguin fer el possible per difondre en català a Catalunya. “Si ho podem fer de la mà de televisions públiques junts, ens anirà bé”, ha afegit Gras. Segons ell, s’ha fet “un salt qualitatiu” en aquest aspecte i ha remarcat que la intenció de TV3 és fer que sigui encara més gran de cara a un futur.

El consell d’administració de CriteriaCaixa ha anunciat el nomenament de José María Méndez com a nou director general de la companyia. Fins ara, Méndez era el conseller delegat de CriteriaCaixa i ara s’ocuparà de la gestió operativa del hòlding i retrà comptes a la seva comissió executiva integrada pel president del consell, Isidre Fainé, el vice-president, Francisco Reynés, José Antonio Asiaín i Marcos Contreras. Així mateix, la comissió executiva de CriteriaCaixa també ha nomenat Adolfo Feijóo director general adjunt. Aquests moviments es produeixen després de la destitució d’Àngel Simón com a conseller delegat de CriteriaCaixa i del nomenament de Francisco Reynés com a vice-president executiu.

José María Méndez Álvarez-Cedrón és llicenciat en dret i en ciències polítiques i de l’administració i funcionari en excedència del Cos Superior d’Administradors Civils de l’estat espanyol. Recentment, va ser nomenat conseller dominical de CaixaBank, en representació de la Fundació Bancària la Caixa. Va ser director general de la CECA i conseller delegat de CecaBank fins l’abril passat. Abans, havia ocupat diversos càrrecs en la Direcció General del Tresor i de Política Financera del Ministeri d’Economia espanyol (1993-2003).

Per la seva banda, Adolfo Feijóo Rei és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials i en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Així mateix, té un màster en dret bancari i financer per la Boston University School of Law, PIL per Harvard University i PDG pel IESE. Actualment, és director d’assessoria jurídica i sotssecretari del patronat de la Fundació Bancària la Caixa i del consell d’administració de CriteriaCaixa. Abans, havia desenvolupat la seva trajectòria professional a Uría Menéndez i a Cuatrecasas Legal.

El consell d’administració de CriteriaCaixa ha anunciat el nomenament de José María Méndez com a nou director general de la companyia. Fins ara, Méndez era el conseller delegat de CriteriaCaixa i ara s’ocuparà de la gestió operativa del hòlding i retrà comptes a la seva comissió executiva integrada pel president del consell, Isidre Fainé, el vice-president, Francisco Reynés, José Antonio Asiaín i Marcos Contreras. Així mateix, la comissió executiva de CriteriaCaixa també ha nomenat Adolfo Feijóo director general adjunt. Aquests moviments es produeixen després de la destitució d’Àngel Simón com a conseller delegat de CriteriaCaixa i del nomenament de Francisco Reynés com a vice-president executiu.

José María Méndez Álvarez-Cedrón és llicenciat en dret i en ciències polítiques i de l’administració i funcionari en excedència del Cos Superior d’Administradors Civils de l’estat espanyol. Recentment, va ser nomenat conseller dominical de CaixaBank, en representació de la Fundació Bancària la Caixa. Va ser director general de la CECA i conseller delegat de CecaBank fins l’abril passat. Abans, havia ocupat diversos càrrecs en la Direcció General del Tresor i de Política Financera del Ministeri d’Economia espanyol (1993-2003).

Per la seva banda, Adolfo Feijóo Rei és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials i en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Així mateix, té un màster en dret bancari i financer per la Boston University School of Law, PIL per Harvard University i PDG pel IESE. Actualment, és director d’assessoria jurídica i sotssecretari del patronat de la Fundació Bancària la Caixa i del consell d’administració de CriteriaCaixa. Abans, havia desenvolupat la seva trajectòria professional a Uría Menéndez i a Cuatrecasas Legal.

La ministra de Medi Ambient i Energia de Portugal, Maria da Graça Carvalho, ha dit que l’apagada de la setmana passada a la península ibèrica no havia estat pas causada per les energies renovables, sinó per la gestió espanyola del sistema i de la xarxa elèctrica. “Estic convençuda que l’origen no és en la tecnologia, sinó en el sistema”, ha dit.

Apagada: la responsabilitat tomba cap a Red Eléctrica i l’estat espanyol, i els canvis que s’han de fer a la xarxa elèctrica

En una entrevista amb l’agència Efe, ha dit que el problema tenia més a veure amb la resiliència de la xarxa, el control de la potència i la capacitat d’emmagatzematge que no pas amb les tecnologies emprades. Tot i reconèixer que les fonts d’energia renovable podien ser intermitents, ha recordat que també n’hi havia de no intermitents, com ara la hidràulica.

En aquesta línia, la ministra portuguesa ha admès que no era possible garantir que no hi hagués una altra apagada, però ha defensat que es podia treballar per reduir-ne la probabilitat. “Ningú no pot assegurar que no n’hi hagi cap més”, ha insistit.

L’apagada va començar sobtadament a les 12.32 del dilluns 28 d’abril. En qüestió de segons, hi va haver allò que el president espanyol, Pedro Sánchez, va descriure com “una oscil·lació molt forta del flux de potència” que va causar la pèrdua de 15 gigawatts, equivalent al 60% de l’energia que es consumia en aquell moment a la península. La magnitud d’aquesta caiguda va ser tan gran que el sistema va col·lapsar immediatament. Segons Red Eléctrica de España, aquesta descompensació va causar la desconnexió automàtica de la xarxa ibèrica respecte de la resta del sistema europeu i va deixar sense electricitat més de cinquanta milions de persones.

Gairebé dues setmanes més tard després del que ja es coneix com “la gran apagada”, les causes exactes continuen essent un misteri.

Unes quantes entitats del teixit econòmic i empresarial han enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per demanar-li que aturi l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Al·leguen raons d’interès general, com ara una concentració bancària excessiva i la pèrdua d’ocupació, d’oficines i de la cohesió social i territorial.

Per què l’OPA del BBVA al Banc Sabadell és perjudicial per a les pimes i els ciutadans?

El text ha estat signat per les cambres de comerç de Barcelona, Girona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Manresa, Palamós, Reus, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Terrassa, Tortosa i Valls; Barcelona Global, la CECOT, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, FemCat, la Fira de Barcelona, Foment del Treball, la PIMEC, PIMEC Autònoms i el RACC.

Així, els empresaris assenyalen que l’OPA seria perjudicial perquè causaria una concentració de poder empresarial i financer excessiva, significaria l’eliminació d’un canal de cedit i serveis financers especialitzats en empreses i projectes de menys dimensió, a més d’una pèrdua d’ocupació i d’oficines bancàries. A més, argumenten que reduiria la capacitat d’atraure i retenir talent financer en els diferents territoris.

Afegeixen que aniria en contra de la cohesió social i territorial, que diuen que és la base d’una economia oberta i diversa en una societat plural, i que evita el risc d’exclusió financera.

El Banc Sabadell augmenta els beneficis un any després de l’OPA del BBVA

La carta també incideix en el fet que es poden perdre entre 54.000 i 70.000 milions d’euros en crèdit disponible per a les petites i mitjanes empreses. Sobre això, subratlla la necessitat de preservar la individualitat del Banc Sabadell i el paper singular com a entitat arrelada a la indústria catalana i la seva especialització en el segment empresarial. Si el Banc Sabadell desaparegués, diuen que seria difícilment reemplaçable per uns altres operadors i s’afebliria l’ecosistema de talent i innovació i es debilitarien les connexions entre universitats, escoles de negocis i el sector financer.

Finalment, els empresaris deixen clar que hi ha un consens àmpliament compartit per totes les entitats empresarials catalanes sobre les conseqüències no desitjables per a l’interès general de la fusió i fan una crida a participar en la consulta pública convocada pel govern espanyol per recollir opinions sobre l’operació.

Unes quantes entitats del teixit econòmic i empresarial han enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per demanar-li que aturi l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Al·leguen raons d’interès general, com ara una concentració bancària excessiva i la pèrdua d’ocupació, d’oficines i de la cohesió social i territorial.

Per què l’OPA del BBVA al Banc Sabadell és perjudicial per a les pimes i els ciutadans?

El text ha estat signat per les cambres de comerç de Barcelona, Girona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Manresa, Palamós, Reus, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Terrassa, Tortosa i Valls; Barcelona Global, la CECOT, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, FemCat, la Fira de Barcelona, Foment del Treball, la PIMEC, PIMEC Autònoms i el RACC.

Així, els empresaris assenyalen que l’OPA seria perjudicial perquè causaria una concentració de poder empresarial i financer excessiva, significaria l’eliminació d’un canal de cedit i serveis financers especialitzats en empreses i projectes de menys dimensió, a més d’una pèrdua d’ocupació i d’oficines bancàries. A més, argumenten que reduiria la capacitat d’atraure i retenir talent financer en els diferents territoris.

Afegeixen que aniria en contra de la cohesió social i territorial, que diuen que és la base d’una economia oberta i diversa en una societat plural, i que evita el risc d’exclusió financera.

El Banc Sabadell augmenta els beneficis un any després de l’OPA del BBVA

La carta també incideix en el fet que es poden perdre entre 54.000 i 70.000 milions d’euros en crèdit disponible per a les petites i mitjanes empreses. Sobre això, subratlla la necessitat de preservar la individualitat del Banc Sabadell i el paper singular com a entitat arrelada a la indústria catalana i la seva especialització en el segment empresarial. Si el Banc Sabadell desaparegués, diuen que seria difícilment reemplaçable per uns altres operadors i s’afebliria l’ecosistema de talent i innovació i es debilitarien les connexions entre universitats, escoles de negocis i el sector financer.

Finalment, els empresaris deixen clar que hi ha un consens àmpliament compartit per totes les entitats empresarials catalanes sobre les conseqüències no desitjables per a l’interès general de la fusió i fan una crida a participar en la consulta pública convocada pel govern espanyol per recollir opinions sobre l’operació.

El president nord-americà Donald Trump ha acomiadat de manera fulminant Carla Hayden, directora de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, segons que han confirmat fonts de la mateixa institució i una carta enviada per la Casa Blanca. Hayden, que va ser nomenada el 2016 amb un mandat de deu anys, s’ha convertit en la nova víctima de la purga que l’administració fa a uns quants organismes federals contra aquells que percep com a obstacles per a la seva agenda política.

El correu de destitució, signat per l’Oficina Presidencial de Personal, comunicava: “Carla, en nom del president Donald J. Trump, t’informo que el teu càrrec com a directora de la Biblioteca del Congrés és rescindit amb efecte immediat. Gràcies pel teu servei.” Hayden, que va dirigir el sistema de biblioteques públiques de Baltimore abans d’arribar al càrrec, era la primera dona i el primer afroamericà a encapçalar la institució. Durant el seu mandat ha estat reconeguda per haver ampliat l’accés al coneixement amb iniciatives en zones rurals i projectes de digitalització. “És una heroïna nord-americana”, ha dit el congressista Joseph Morelle, cap demòcrata del comitè de supervisió de la Biblioteca.

La destitució s’ha fet pública hores després de les acusacions a les xarxes socials de l’American Accountability Foundation, una entitat ultraconservadora, contra Hayden, en què deien que promovia la transició de gènere entre infants i que era anti-Trump. L’organització ha celebrat la destitució i ha exigit un relleu “arrenglerat amb l’agenda del president”. La destitució ha encès la indignació dels demòcrates al Capitoli. El dirigent del partit al Senat, Chuck Schumer, l’ha qualificada de “vergonyosa” i “un atac frontal a una servidora pública exemplar”. Hakeem Jeffries, cap demòcrata a la Cambra de Representants, ha denunciat “una operació per a censurar, reescriure la història i desmantellar institucions fonamentals”.

Aquesta decisió s’afegeix a una onada de destitucions a l’administració federal. Ahir mateix també va ser apartat l’administrador en funcions de l’Agència Federal de Gestió d’Emergències (FEMA), un dia després d’haver mostrat discrepàncies amb Trump sobre el paper federal en les catàstrofes. I del gener ençà, més de mitja dotzena de generals han estat destituïts del Pentàgon, entre els quals, l’única dona que presidia la Junta de Caps d’Estat Major i més dones alts càrrecs.

Després de la destitució de Hayden, el seu segon, Robert Newlen, ha assumit provisionalment la direcció de la Biblioteca del Congrés i ha promès d’informar el personal intern de qualsevol novetat. “La Biblioteca del Congrés és la biblioteca del poble”, ha remarcat Jeffries. “Aquest atac sense precedents no restarà impune.”

El president nord-americà Donald Trump ha acomiadat de manera fulminant Carla Hayden, directora de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, segons que han confirmat fonts de la mateixa institució i una carta enviada per la Casa Blanca. Hayden, que va ser nomenada el 2016 amb un mandat de deu anys, s’ha convertit en la nova víctima de la purga que l’administració fa a uns quants organismes federals contra aquells que percep com a obstacles per a la seva agenda política.

El correu de destitució, signat per l’Oficina Presidencial de Personal, comunicava: “Carla, en nom del president Donald J. Trump, t’informo que el teu càrrec com a directora de la Biblioteca del Congrés és rescindit amb efecte immediat. Gràcies pel teu servei.” Hayden, que va dirigir el sistema de biblioteques públiques de Baltimore abans d’arribar al càrrec, era la primera dona i el primer afroamericà a encapçalar la institució. Durant el seu mandat ha estat reconeguda per haver ampliat l’accés al coneixement amb iniciatives en zones rurals i projectes de digitalització. “És una heroïna nord-americana”, ha dit el congressista Joseph Morelle, cap demòcrata del comitè de supervisió de la Biblioteca.

La destitució s’ha fet pública hores després de les acusacions a les xarxes socials de l’American Accountability Foundation, una entitat ultraconservadora, contra Hayden, en què deien que promovia la transició de gènere entre infants i que era anti-Trump. L’organització ha celebrat la destitució i ha exigit un relleu “arrenglerat amb l’agenda del president”. La destitució ha encès la indignació dels demòcrates al Capitoli. El dirigent del partit al Senat, Chuck Schumer, l’ha qualificada de “vergonyosa” i “un atac frontal a una servidora pública exemplar”. Hakeem Jeffries, cap demòcrata a la Cambra de Representants, ha denunciat “una operació per a censurar, reescriure la història i desmantellar institucions fonamentals”.

Aquesta decisió s’afegeix a una onada de destitucions a l’administració federal. Ahir mateix també va ser apartat l’administrador en funcions de l’Agència Federal de Gestió d’Emergències (FEMA), un dia després d’haver mostrat discrepàncies amb Trump sobre el paper federal en les catàstrofes. I del gener ençà, més de mitja dotzena de generals han estat destituïts del Pentàgon, entre els quals, l’única dona que presidia la Junta de Caps d’Estat Major i més dones alts càrrecs.

Després de la destitució de Hayden, el seu segon, Robert Newlen, ha assumit provisionalment la direcció de la Biblioteca del Congrés i ha promès d’informar el personal intern de qualsevol novetat. “La Biblioteca del Congrés és la biblioteca del poble”, ha remarcat Jeffries. “Aquest atac sense precedents no restarà impune.”

Treballadors del telèfon d’emergències 112 del País Valencià han denunciat deficiències en el programa que atén les trucades, el sistema CoordCom, que van començar dues setmanes abans de la gota freda, després d’una actualització. Han advertit que, avui dia, continuaven sense solucionar-se i que n’apareixien cada vegada de noves. Diuen que els responsables tenen constància de la situació.

En una carta que han remès a Compromís, els treballadors exposen que aquests inconvenients no sols dificulten la seua feina diària a l’hora d’atendre les trucades, sinó que també perjudiquen a l’hora de complir amb les exigències de l’empresa quant al nombre de trucades i al temps de gestió.

Entre les incidències a les quals han d’enfrontar-se cada dia, citen dificultats greus en el sistema d’àudio de les trucades, sobretot en dies amb molta càrrega de feina, com van ser la gota freda del 29 d’octubre i l’apagada del 28 d’abril. En aquests casos, sostenen que no podien sentir la persona que telefonava i no hi havia possibilitat de tornar a trucar per a saber quina emergència hi havia, però també trucades on sentien els ciutadans, però els ciutadans a ells no, i casos d’àudio baix i de mala qualitat que dificultaven molt d’entendre l’emergència que es comunicava.

També expliquen que el mapa amb què treballen funciona més lent, que a vegades es bloca i que es tanca durant una trucada sense deixar-los posicionar l’emergència, i han d’esperar que es torne a obrir, cosa que impedeix mostrar a les diferents agències on es troba la persona que necessita ajuda. I parlen de casos de trucades que per defecte el sistema detecta com a fallides, no s’aconsegueixen de respondre, i en moltes de les quals no hi ha possibilitat de tornar a trucar.

Maite Gabaldón: “Veien les telefonades del 112, la nostra pantalla és la que tenen en el CECOPI”

Baixes per ansietat i depressió

D’una altra banda, els treballadors del 112 adverteixen que, de la plantilla de cent vint-i-vuit operadors, actualment n’hi ha vint de baixa, la major part per ansietat o depressió. Alguns treballadors han d’exercir la tasca de coordinació, però tan sols hi ha set persones que fan aquesta tasca amb un contracte fix. “Cada vegada és més gran la intenció del personal de voler abandonar la feina per unes altres oportunitats laborals a causa de la situació que se’ns presenta”, lamenten.

“És molt difícil reemplaçar la funció que exercim tot l’equip, atès que la formació és gairebé de dos mesos, no remunerada, i en la qual algunes persones, en començar a treballar sense el suport del personal de formació, decideixen deixar-lo, a causa de l’estrès, la pressió i la càrrega emocional que implica”, assenyalen.

Paral·lelament, els treballadors del 112 denuncien l’absència de suport psicològic per a les funcions que assumeixen, mentre sostenen una pressió constant cap a ells pel nombre de trucades que responen, així com pel temps que es triga a gestionar l’emergència d’ençà que contestem fins que avisen les agències.

També expliquen que no aconsegueixen de desconnectar de la feina perquè en dies lliures es reben trucades per a canviar torns i acudir el mateix dia a treballar, o per a fer hores extres. “Hi ha una certa pressió a haver de justificar per què no s’acudeix a hores extres o es diu que no a un canvi, pel fet que a l’empresa es considera pitjor perfil per a optar a millores o ser personal fix si no es compleixen aquestes sol·licituds”, apunten. D’una altra banda, consideren que el conveni de telemàrqueting al qual estan acollits no té res a veure amb les funcions i responsabilitats que assumeixen cada dia.

Situació “inconcebible”

Sobre aquest afer, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha considerat preocupants i molt greus les deficiències relatades pels treballadors del 112, algunes de les quals, “absolutament inconcebibles”. Ha instat la Conselleria d’Emergències i Interior a intervenir-hi i ha avançat que Compromís posaria aquestes situacions en coneixement de la jutgessa de Catarroja (Horta Sud) que investiga la gestió de la gota freda.

Quan li han demanat per aquesta qüestió, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha preguntat si la manera de solucionar aquests suposats problemes era enviant una carta a Compromís. A això, Baldoví ha respost que els treballadors del 112 havien actuat d’aquesta manera “perquè, probablement, des de dins no es prenien les solucions que s’havien de prendre”.

Treballadors del telèfon d’emergències 112 del País Valencià han denunciat deficiències en el programa que atén les trucades, el sistema CoordCom, que van començar dues setmanes abans de la gota freda, després d’una actualització. Han advertit que, avui dia, continuaven sense solucionar-se i que n’apareixien cada vegada de noves. Diuen que els responsables tenen constància de la situació.

En una carta que han remès a Compromís, els treballadors exposen que aquests inconvenients no sols dificulten la seua feina diària a l’hora d’atendre les trucades, sinó que també perjudiquen a l’hora de complir amb les exigències de l’empresa quant al nombre de trucades i al temps de gestió.

Entre les incidències a les quals han d’enfrontar-se cada dia, citen dificultats greus en el sistema d’àudio de les trucades, sobretot en dies amb molta càrrega de feina, com van ser la gota freda del 29 d’octubre i l’apagada del 28 d’abril. En aquests casos, sostenen que no podien sentir la persona que telefonava i no hi havia possibilitat de tornar a trucar per a saber quina emergència hi havia, però també trucades on sentien els ciutadans, però els ciutadans a ells no, i casos d’àudio baix i de mala qualitat que dificultaven molt d’entendre l’emergència que es comunicava.

També expliquen que el mapa amb què treballen funciona més lent, que a vegades es bloca i que es tanca durant una trucada sense deixar-los posicionar l’emergència, i han d’esperar que es torne a obrir, cosa que impedeix mostrar a les diferents agències on es troba la persona que necessita ajuda. I parlen de casos de trucades que per defecte el sistema detecta com a fallides, no s’aconsegueixen de respondre, i en moltes de les quals no hi ha possibilitat de tornar a trucar.

Maite Gabaldón: “Veien les telefonades del 112, la nostra pantalla és la que tenen en el CECOPI”

Baixes per ansietat i depressió

D’una altra banda, els treballadors del 112 adverteixen que, de la plantilla de cent vint-i-vuit operadors, actualment n’hi ha vint de baixa, la major part per ansietat o depressió. Alguns treballadors han d’exercir la tasca de coordinació, però tan sols hi ha set persones que fan aquesta tasca amb un contracte fix. “Cada vegada és més gran la intenció del personal de voler abandonar la feina per unes altres oportunitats laborals a causa de la situació que se’ns presenta”, lamenten.

“És molt difícil reemplaçar la funció que exercim tot l’equip, atès que la formació és gairebé de dos mesos, no remunerada, i en la qual algunes persones, en començar a treballar sense el suport del personal de formació, decideixen deixar-lo, a causa de l’estrès, la pressió i la càrrega emocional que implica”, assenyalen.

Paral·lelament, els treballadors del 112 denuncien l’absència de suport psicològic per a les funcions que assumeixen, mentre sostenen una pressió constant cap a ells pel nombre de trucades que responen, així com pel temps que es triga a gestionar l’emergència d’ençà que contestem fins que avisen les agències.

També expliquen que no aconsegueixen de desconnectar de la feina perquè en dies lliures es reben trucades per a canviar torns i acudir el mateix dia a treballar, o per a fer hores extres. “Hi ha una certa pressió a haver de justificar per què no s’acudeix a hores extres o es diu que no a un canvi, pel fet que a l’empresa es considera pitjor perfil per a optar a millores o ser personal fix si no es compleixen aquestes sol·licituds”, apunten. D’una altra banda, consideren que el conveni de telemàrqueting al qual estan acollits no té res a veure amb les funcions i responsabilitats que assumeixen cada dia.

Situació “inconcebible”

Sobre aquest afer, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha considerat preocupants i molt greus les deficiències relatades pels treballadors del 112, algunes de les quals, “absolutament inconcebibles”. Ha instat la Conselleria d’Emergències i Interior a intervenir-hi i ha avançat que Compromís posaria aquestes situacions en coneixement de la jutgessa de Catarroja (Horta Sud) que investiga la gestió de la gota freda.

Quan li han demanat per aquesta qüestió, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha preguntat si la manera de solucionar aquests suposats problemes era enviant una carta a Compromís. A això, Baldoví ha respost que els treballadors del 112 havien actuat d’aquesta manera “perquè, probablement, des de dins no es prenien les solucions que s’havien de prendre”.

Ràdio Arrels, l’emissora més veterana de Catalunya Nord i l’única que emet íntegrament en català al nord del país, ha engegat una campanya de mecenatge per a fer front a la inestabilitat i dificultats econòmiques que arrossega de fa temps.

L’objectiu és sumar esforços de persones, entitats, empreses i col·lectius per aconseguir d’augmentar de 100.000 euros anuals el pressupost. “Això és imprescindible per a poder continuar essent una ràdio independent, que defensa la llengua i el país”, explica l’emissora. Tot i que també estan oberts a donatius esporàdics, l’emissora anima a fer-se “amic de Ràdio Arrels” i fer-hi un donatiu mensual “per fer viure la veu de Catalunya Nord”.

Ràdio Arrels és l'únic mitjà de comunicació 100% en català de #CatalunyaNord i està avui amenaçada
Per defensar la llengua, la cultura i el país, ajuda'ns!
Pots donar suport fent un donatiu a la nostra web :https://t.co/KxLImxPBO7
Ningú farà callar la Veu de Catalunya Nord! pic.twitter.com/IEqToHGrkF

— Ràdio ARRELS (@RadioArrels) May 8, 2025

Dificultats econòmiques i l’amenaça de l’extrema dreta

L’emissora es troba en una situació delicada arran de la possible retallada del 30% prevista en el fons francès Fonds de Soutien a l’Expression Radiophonique (FSER), que és la seva font d’ingressos principal. De moment, el pressupost francès s’ha paralitzat arran de la situació política. Ara, si s’aprova, implicarà una reducció brusca dels ingressos.

Més enllà d’aquest fons, el Consell Regional d’Occitània i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals aporten algunes subvencions. La Generalitat de Catalunya també n’atorga, però només mitjançant projectes concrets.

“Ràdio Arrels vol fer-se forta en la seva condició de ràdio associativa i apel·lar a l’ajuda de la societat civil. Aquesta entitat és conscient que, des de sempre, és la societat civil qui acaba mantenint viu el país, quan els estats intenten atacar-lo”, expliquen en un comunicat. Més enllà dels problemes econòmics, Ràdio Arrels deixa clar que l’auge de l’extrema dreta a l’estat francès és una gran amenaça i també els obliga a cercar més suports.

Ràdio Arrels, un paper essencial

Ràdio Arrels té un paper clau a Catalunya Nord. En aquest indret, el català viu una situació delicada: té poca transmissió familiar, es recupera insuficientment mitjançant l’escola –exceptuant la Bressola– i l’ús social ha disminuït dràsticament. Per això, segons que expliquen, que hi hagi una ràdio local i en català és una eina d’especial importància per al país que permet alhora donar prestigi a la llengua i fer-la arribar a cada casa i cotxe. I afegeixen: “El fet de ser una ràdio autocentrada amb referents catalans fa que tinguem una audiència fidel a tots els territoris de parla catalana. Aquest públic ha trobat en nosaltres una ràdio completament catalanoparlant, que explica l’actualitat local i dels Països Catalans.”

Quaranta-quatre anys fent ràdio

Ràdio Arrels va començar les emissions el 28 de maig de 1981 al barri de Sant Jaume de Perpinyà. Malgrat haver començat amb situacions precàries, es va consolidar com a referent cultural i lingüístic a Catalunya Nord. Ha passat per unes quantes seus i ha crescut tant en professionalització com en abast territorial, amb estudis a Perpinyà, Ceret i Prada. Del 2003 al 2023, tenia l’estudi al cèntric carrer dels Agustins de Perpinyà.

L’any 2023, va traslladar la seu al Soler (Rosselló), on s’instal·la dins el PAC, un espai que agrupa unes quantes entitats culturals de la zona. Amb la integració de l’estudi a la redacció, l’emissora opta per una ràdio més pròxima al territori, reforça els estudis de Prada i Ceret i col·labora activament amb les entitats locals. Amb voluntat de modernització, també impulsa els continguts digitals, com el pòdcast infantil Catacric-Catacrac, creat amb el suport de les Escoles Arrels.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha negat que l’ex-consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, esperàs el seu vist-i-plau per activar l’avís als mòbils Es Alert durant la gota freda. “No. De cap manera”, ha dit en una compareixença a Xixona (Alacantí).

Pradas trucava insistentment a l’entorn de Mazón durant la gota freda per l’absència del president

Ho ha dit arran de la declaració judicial d’un tècnic del Centre de Comandament d’Emergències, que va dir a la jutgessa que investiga la gestió del temporal que Pradas havia ordenat de no enviar res sense la seua aprovació. Tot i això, Mazón ha reiterat que respectava les actuacions judicials i que no feia valoracions sobre els jutges ni les jutgesses. “Jo no sóc Félix Bolaños, jo no sóc Pedro Sánchez, jo no pertanc al govern d’Espanya”, ha dit.

“Crec en la separació de poders, en el respecte a la justícia i en la independència dels processos”, ha insistit, i encara ho ha fet servir per criticar més el govern espanyol: “És una diferència ben clara que mantindré perquè estic molt orgullós de ser tan diferent del govern d’Espanya, que no fa res més que vilipendiar el sistema judicial espanyol.”

Quan li han demanat per la decisió de la jutgessa de no investigar el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, Mazón s’ha limitat a dir: “Jo respecte els processos.”

Salomé Pradas, plorant, diu a la jutgessa de la gota freda que no sabia gestionar les emergències

La secció quarta de l’Audiència de València ha desestimat els recursos d’apel·lació presentats per unes quantes acusacions particulars i ha rebutjat que s’investigue el representant legal de l’empresa fabricadora del revestiment de la façana de l’edifici del barri de Campanar (València) incendiat el 22 de febrer de l’any passat, en el qual van morir deu persones. Igualment, ha denegat unes altres sol·licituds de prova de les parts, com ara les declaracions testificals de tots els bombers que van participar en un primer moment en l’extinció del foc.

L’Audiència rebutja que se cite a declarar com a investigat el responsable de la mercantil que va fabricar el revestiment de la façana perquè considera que ha estat acreditat que la construcció de l’edifici sinistrat es va ajustar a la legalitat vigent en aquell moment. Segons el parer dels magistrats, a aquesta conclusió s’arriba a partir de les declaracions testificals que s’han pres durant la instrucció per l’arquitecte tècnic autor del projecte de construcció, l’arquitecte tècnic que va supervisar l’execució de l’obra i l’arquitecte municipal que va elaborar l’informe previ a la concessió de la llicència de construcció i ocupació.

“Difícilment pot pretendre’s que existís una responsabilitat penal per la suposada ocultació d’un risc, si aquest estava legalment admès, en estar autoritzat l’ús d’aquest material per al revestiment de la façana”, recull la interlocutòria d’apel·lació. En aquesta resolució, la secció quarta també ratifica la negativa de l’instructor a practicar unes altres diligències relacionades amb el material instal·lat en la façana de l’edifici perquè entén que són innecessàries.

La segona interlocutòria denega, entre més diligències, les que citen en la causa tots els bombers que van participar en la primera intervenció en l’incendi, perquè considera innecessari i redundant. La sala recorda que ja van fer atestats durant la instrucció de tres bombers que van arribar a l’edifici de Campanar en els primers vehicles i van treballar directament en l’extinció del foc. En concret, un bomber sapador, un cap i un sergent. En opinió de l’Audiència, amb això ja s’han esclarit les circumstàncies en què es va fer la intervenció dels bombers.