El creixement de l’economia catalana duplica el de la zona euro
L’economia catalana ha tingut un comportament més que notable en el segon semestre, atès l’entorn d’incertesa en què s’ha mogut. Segons la comptabilitat trimestral, l’evolució del PIB mostra un creixement interanual del 2,8%, en l’estimació avançada per l’Institut d’Estatística de Catalunya (Idescat), publicada aquest matí. És la mateixa variació experimentada per l’economia espanyola en el mateix període. Per la seva banda, la zona euro registra un creixement de l’1,4% el segon trimestre de l’any, és a dir, la meitat del català i l’estatal. En termes intertrimestrals, la taxa de variació a Catalunya és d’un 0,6%, una dècima inferior a l’estatal (0,7%) i superior en cinc dècimes a la registrada a tota la zona euro (0,1%).
Val a dir que aquestes xifres són molt semblants a les presentades ahir per l’AIReF, que adjudicava a Catalunya un creixement trimestral del 0,8% i un interanual del 2,7%. Aquesta semblança en les xifres, que provenen de dues fonts amb mètodes d’estimació molt diferents, fa que siguin més fiables, tot i que siguin previsions avançades i no es disposi de totes les dades necessàries. I, ja que parlem de l’AIReF, apuntem que l’economia que més creix a l’estat espanyol en el segon trimestre és la de les Illes, amb un 1% intertrimestral i un 3,6% interanual. Per la seva banda, el País Valencià és el tercer territori més dinàmic, amb un 0,9% intertrimestral i un 3,2% interanual. Si es confirmen, són uns resultats magnífics.
Tornant al cas català i a l’Idescat, per sectors, segons els indicadors d’activitat dels serveis, les branques que més han contribuït al creixement interanual del 3,12% són l’hoteleria i la restauració, els serveis jurídics i el comerç al detall. Quant a la indústria, amb una taxa interanual de l’1,4%, les branques que més han contribuït al creixement, segons els indicadors de producció, són la indústria farmacèutica, la producció d’energia elèctrica, la reparació de maquinària i la fabricació de productes informàtics. D’altra banda, l’activitat de la construcció mostra una taxa de variació d’un 2,3% i l’agricultura experimenta un increment del 7,5%.
Malauradament, l’Idescat només forneix dades de l’avanç del PIB per la banda de l’oferta. L’INE sí que en dóna per a tot l’estat espanyol del punt de vista de la demanda. I, segons l’opinió del servei d’estudis de CaixaBank, el creixement del 3,5% interanual del consum privat que presenta i el 5,3% en la inversió representen una certa sorpresa positiva. De totes maneres, diu: “Les bones dades de l’EPA del passat dijous per a tot l’estat ja apuntaven un risc a l’alça sobre la nostra previsió. Així mateix, en línia amb les dades del trimestre anterior, el desglossament per components llança una composició del creixement saludable i equilibrada, amb un avanç marcat de la inversió, el consum privat i les exportacions.” En definitiva, diu que “la demanda interna agafa el testimoni i s’erigeix en el principal motor del creixement”.
A Catalunya, ben segur que hi ha hagut una evolució similar. L’EPA, concretament, ha aportat bons resultats el segon trimestre, i ha registrat un rècord d’ocupació, amb 3.944.700 persones treballant, 137.100 més que no pas fa un any (+3,6%), després d’un augment de 94.600 persones el segon trimestre (+2,5%). També ha millorat la taxa de desocupació, que ha baixat de 0,8 punts el segon trimestre i s’ha situat en el 8,1%, la més baixa en un segon trimestre d’ençà del 2008. Quant al consum, la variació interanual de l’índex del comerç al detall a preus corrents ha pujat el juny d’un 8,8% i porta un augment acumulat de l’any del 4,5%. Quant a la matriculació de cotxes, l’augment del 13% registrat el primer semestre, segons ANFAC, és una altra dada positiva, en línia amb tot això que hem comentat fins ara.
I que no passi per alt. Probablement, el PIB hauria crescut més si la base del càlcul no hagués estat tan alta. És a dir, l’intertrimestral segon de l’any passat va registrar un creixement extraordinari, de l’1,2% (equivalent gairebé a un 5% anualitzat), la qual cosa fa que el d’enguany augmenti menys, per l’efecte de fre que fa el punt de partida més alt.
Les dades catalanes, cal valorar-les encara més positivament si tenim en compte el context desafiant de l’entorn internacional, marcat –sobretot, però no únicament– pel repunt de les tensions comercials viscudes amb els EUA i la incertesa associada. Ahir, l’Eurostat va comunicar que la zona euro havia registrat en el segon trimestre un baix creixement econòmic, del 0,1%. Aquesta expansió feble representa una desacceleració respecte del creixement del 0,6% registrat el primer trimestre, però es manté per sobre del creixement zero que havien previst els economistes en una enquesta de Reuters. De totes maneres, cal recordar que la dada del primer trimestre venia totalment falsejada pel creixement astronòmic d’Irlanda, ocasionat per les exportacions cap als EUA, amb les quals les empreses nord-americanes volien fer estocs i avançar-se a la pujada d’aranzels.
Entre els països que van augmentar els creixements durant el segon trimestre, hi ha Espanya (+0,7%), seguida de Portugal (+0,6%), Estònia (+0,5%) i França (+0,3%). Aquesta vegada, es va registrar un descens a Irlanda (-1,0%), i Alemanya i Itàlia van registrar un -0,1% cadascuna. En el cas d’Alemanya, el descens respon, sobretot, a la disminució de la inversió, especialment en la construcció, tot i registrar un repunt, fins ara encara massa lent, del consum de les llars. Segons una nota de l’Institut Capital Economics d’ahir, “es preveu que Alemanya es vegi més afectada que no pas unes altres economies importants pels aranzels acordats amb els EUA i continuarà tenint dificultats enguany abans que les mesures d’estímul fiscal no comencin a impulsar l’economia el 2026”.
Ahir també vam saber el creixement de l’economia del segon trimestre als EUA. I el titular és important: creix d’un 3% anualitzat. Inesperat, per alt. No cal dir que l’inefable i tortuós Donald Trump ho va aprofitar i va augmentar ràpidament el to dels seus missatges, tot demanant una retallada de les taxes d’interès: “S’ha d’abaixar la taxa ara”, va dir en referència al president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que segueix sense fer-li gaire cas.
Però el Departament de Comerç mateix –que és qui calcula el PIB– de seguida va advertir que l’augment del PIB real en el segon trimestre reflectia principalment “una disminució de les importacions, que suposen una sostracció en el càlcul del PIB”. Just al revés del que havia passat el trimestre anterior, en què el PIB va baixar perquè les importacions van pujar molt, pels motius ja explicats. No és difícil d’entendre. Alguns analistes no dubten a assegurar que “l’activitat econòmica es va desaccelerant, fins i tot amb el ressorgiment de les pressions inflacionàries”. Qüestió de temps.
I, per acabar de fer la volta al creixement global, cal esmentar que, aquesta setmana, l’FMI ha millorat lleugerament les previsions de creixement mundial per al 2025, pel fet que les taxes aranzelàries han resultat més baixes que no vas es va anunciar el mes d’abril passat. Cal dir que l’estat espanyol queda al marge d’aquesta revisió a l’alça. El motiu és que les seves relacions comercials amb els EUA són molt escasses, per la qual cosa ja va sortir immune de la retallada generalitzada de l’abril, però també queda fora de la millora actual. Tot i això, l’FMI preveu que l’estat espanyol continuï encapçalant el creixement en la zona euro, amb un avanç del PIB del 2,5% enguany. I, si tot segueix el camí actual, Catalunya també ho farà.